programa d'assessorament energÈtic · de totes formes, la integració està centrada en...

PROGRAMA D'ASSESSORAMENT ENERGÈTIC

ESTUDIS D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA A EXPLOTACIONS AGRÀRIES DE RAMADERIA

INTENSIVA DE PORCÍ

PROMOGUTS PER L’INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA

I EL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL

Realització dels estudis:

LA VOLA Companyia de Serveis Ambientals, SAL

Àrea d’Enginyeria

IMPORTANT: les dades facilitades per les empreses tenen caràcter confidencial

i estan protegides pel secret estadístic, no essent possible la publicació individual.

Informe de conclusions

INFORMACIÓ CONFIDENCIAL 1

ÍNDEX

Pàg.

0. CONCLUSIONS I RESULTATS GENERALS .............................................. 2

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 6

1.1. Identificació i segmentació del subsector............................................... 7

1.2. Dades genèriques del sector i organització del sector............................ 8

2. ESTUDIS D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA................................................... 10

2.1. Tècniques de mesura utilitzades............................................................. 10

2.2. Fonaments de les anàlisis fetes ............................................................. 11

3. ANÀLISIS ENERGÈTIQUES REALITZADES AL SUBSECTOR CATALÀ 13

3.1. Nombre d'empreses estudiades i la seva distribució per comarques...... 15

3.2. Distribució de consums energètics en les explotacions estudiades........ 26

3.3. Nombre de propostes de millora energètica........................................... 34

3.4. Estalvi energètic, econòmic i inversió.................................................... 36



0.- CONCLUSIONS I RESULTATS GENERALS



0.- CONCLUSIONS I RESULTATS GENERALS

Potencialitat d’estalvi energètic global de les explotacions amb tot el conjunt de millores

en detall plantejades:

Sobre el consum total actual es presenta el potencial d'estalvi energètic derivat dels estudis realitzats

82,2%

17,8%

Consum previst després d'aplicar les propostes Estalvi derivat de les propostes

Sobre els costos actuals es presenta el potencial d'estalvi econòmic derivat dels estudis realitzats

72,1%

27,9%

Consum previst després d'aplicar les propostes Estalvi derivat de les propostes



S’ha pogut comprovar que cada etapa del cicle productiu porcí té unes necessitats, des

del punt de vista energètic molt particulars. Així doncs, s’ha observat que les etapes en

què el bestiar que les forma necessita unes condicions òptimes per al seu benestar, són

les que concentren la major part de despeses energètiques de l’explotació.

En les explotacions de bestiar porcí en cicle tancat, que disposen de totes les etapes del

cicle productiu, el 80% del consum energètic se centra en les etapes de parideres i

deslletament. En concret la fase de parideres suposa un consum centrat en el 47% del

consum total i la de deslletament en un 33%.

Gestació8%

Engreix12%

Deslletament33%

Parideres47%

Fig 1. Distribució del consum energètic mig d’explotacions ramaderes intensives de cicle tancat de porcí a Catalunya.



Els consums i costos energètics actuals de les explotacions analitzades són:

17.691.419 kWh/any equivalents a 1.521 TEP/any

1.158.970 €/any

TEP: tona equivalent de petroli

Els consums específics energètics del sector porcí intensiu analitzat genera uns

consums mitjans de:

Energia total consumida:

Energia elèctrica consumida:

Energia tèrmica consumida:

49 kWh/any i cap produït

7,8 kWh/any i cap produït

35,4 kWh/any i cap produït

E. Elèctrica18%

E. Tèrmica82%

Fig 2. Distribució del consum mitjà energètic específic (kWh/any i cap produït) en explotacions ramaderes intensives de porcí a Catalunya



1.- INTRODUCCIÓ

L’energia és un factor estratègic per al desenvolupament econòmic i, sens dubte, cada

cop adquirirà més importància. És per aquest motiu que portar a terme una política

d’actuacions per tal d’aconseguir una millor racionalització en l’ús de l’energia

contribuirà a reduir els costos globals de les explotacions ramaderes.

En les explotacions ramaderes intensives de porcí, on en l’actualitat generalment es

disposa d’un marge de guanys potencialment reduït, és encara més important la

implantació d’un ús racional de l’energia, ja que aquesta representa una de les parts més

significatives de les despeses globals de les explotacions.

Dins d’aquest sector ramader s’han analitzar un conjunt de 72 explotacions, repartits

arreu del territori català. Aquests estudis s’han centrat en els sector ramader intensiu de

porcí, no obstant, també s’ha realitzat alguna avaluació energètica en instal·lacions de

bestiar boví, avícola i cunícula.

Porcí 80%

Porcí i Canícula 1%

Boví 11%

Avíram 1%

Porcí i Boví 7%

Fig 3. Distribució dels estudis realitzats en diferents explotacions



1.1.- Identificació i segmentació del subsector

Com ja s’ha introduït, el conjunt d’avaluacions energètiques realitzades s’ha centrat en

les explotacions ramaderes de bestiar porcí intensiu. Dins d’aquest conjunt

d’explotacions s’han avaluat diverses tipologies d’instal·lacions:

Explotacions amb totes les etapes del cicle productiu del bestiar porcí (cicle tancat):

� Explotacions on tots els seus caps produïts es troben en cicle tancat

� Explotacions on només una part dels seus caps produïts es troben en cicle tancat

Explotacions amb una o varies etapes del cicle productiu del bestiar porcí:

� Explotacions on només es realitza el cicle fins que els alletants abandonen la

mare (fins a deslletament)

� Explotacions on només es realitza l’etapa de deslletament dels garrins

� Explotacions on només es realitza l’etapa d’engreix

Cada una de les tipologies plantejades pot estar o no integració. De totes formes, la

integració està centrada en etapes d’engreix.

Cal indicar que quasi totes les explotacions analitzades solen disposar de vàries

tipologies d’instal·lacions. Per raons de benestar animal i gestió de l’activitat, aquestes

instal·lacions estan dividides en diferents naus o elements constructius i en aquests

diferents espais es desenvolupen les diferents etapes productives.

Les explotacions analitzades que no tenen bestiar porcí no s’han inclòs en el tractament

de dades i resultats del present resum. En tot cas, si s’inclou, es fa esment fefaent de la

situació.



1.2.- Dades genèriques i organització del sector

Dins del subsector porcí existeixen un conjunt d’etapes que organitzen i sectoritzen el

cicle productiu d’aquest tipus de bestiar.

El cicle productiu comença amb la inseminació de les truges. Quan aquestes són

cobertes passen a gestació, període durant el qual es confirmarà l’embaràs. Un cop

finalitzat el període de gestació, són conduïdes a les parideres. A les parideres es

disposa d’un calefactat per tal de mantenir la zona a una temperatura adient per als

lactants. Aquests porcs lactants estaran amb la mare fins aconseguir un pes aproximat

d’uns 6 kg, moment en què seran traslladats a les naus de deslletament, on aquests

conviuran fins 20 kg aproximadament. En aquestes naus viuen en espais comuns entre

garrinades de la mateixa edat; aquestes disposen també d’un sistema de calefactat. Un

cop els garrins han assolit el pes indicat, passaran a les naus d’engreix, etapa que

tancarà el cicle productiu en el moment en què aquests tenen el seu pes òptim per ser

enviats a l’escorxador.

0

20

40

60

80

100

120

140

GESTACIÓ PARIDERES DESLLETAMENT ENGREIX

Dia

s

Fig 4. Distribució usual de la durada de les diferents etapes del cicle productiu; amb color més intens, és on hi ha més consum d’energia.



En algun cas particular també s’ha pogut comprovar que per tal d’agilitzar el cicle i,

alhora, la gestió interna de l’explotació, s’ha introduït una etapa intermèdia com la de

preengreix (fase per la qual es fa passar el bestiar en alguna explotació i que està

compresa entre el deslletament i l’engreix).



2.- ESTUDIS D’AVALUACIÓ ENERGÈTICA

Els estudis d’avaluació energètica són el resultat d’un conjunt de recollida de dades,

mesures, anàlisis i avaluacions dels consums energètics d’un establiment. L’objecte

fonamental d’aquests estudis és la determinació de la viabilitat tècnica i econòmica que

presenta l’aplicació de diverses mesures energètiques al conjunt d’explotacions tractades

i, alhora, conèixer la situació energètica actual de cada explotació respecte al sector.

2.1.- Tècniques de mesura utilitzades

Per a la realització d’aquests estudis, han estat considerades un conjunt de dades del

tipus:

� Dades facilitades per l'explotació: dades generals de les instal·lacions a

l’emplaçament (maquinària de les instal·lacions, grau d'utilització, tipus de

procés realitzat, dades de producció, etc.), dades de consum d'electricitat i

combustibles, i rebuts de pagament d'aquestes.

També han estat considerades les previsions de l'explotació pel que fa a canvis que, a

curt o mig termini, puguin introduir-se en el seu procés productiu, consum d'energia, etc,

per tal de treballar d'acord amb una situació de referència que sigui el més real possible.

Igualment s’han tingut en compte les mesures, registres o anàlisis puntuals o continus,

registrades pels tècnics responsables de l’estudi d’avaluació energètica, en el decurs de

la seva visita a les instal·lacions de la granja, amb l'ajut de l'instrumental del qual

disposen.

Aquest conjunt de dades ha permès realitzar els diferents estudis d’avaluació energètica,

dividits en els apartats següents:

• Qüestionari de recollida de dades de l’establiment.

• Resum de les recomanacions en una taula i altres recomanacions.

• Detall dels consums i costos anuals energètics i d’aigua.

• Informe tècnic de les recomanacions.



2.2.- Fonaments de les anàlisis realitzades

Mitjançant un qüestionari de recollida de dades, els tècnics responsables de cada estudi

van procedir a la recopilació de les dades necessàries per portar a terme l’estudi,

recolzats per l’instrumental necessari per prendre mesures in situ de paràmetres

característics de cada equip de l’explotació.

En l’instrumental bàsic utilitzat pels tècnics durant les visites, hi figuren els equips

següents:

• Analitzador de combustió i opacímetre

• Analitzador de xarxa elèctrica

• Pinça amperimètrica

• Sensors de temperatura

• Enregistrador històric de temperatures

• Anemòmetre

Gràcies a l’analitzador de combustió i opacímetre s’ha pogut realitzar l’anàlisi de

combustió de les calderes de les explotacions avaluades.

L’analitzador de xarxes elèctriques ha permès conèixer el perfil o corba de consum

elèctric de l’explotació. La pinça amperimètrica ha ajudat a determinar els consums

dels equips elèctrics finals i de les xarxes de distribució d’energia elèctrica de les

explotacions en els punts on aquests no oferien dades tècniques de consum.

El sensor de temperatura ha estat un element ideal a l’hora de determinar possibles

deficiències i avaries en les temperatures dels emissors finals situats en els espais

calefactats de les instal·lacions. Al mateix temps, per tal de verificar que la temperatura

d’aquests espais es mou dins dels marges idonis per la tipologia de bestiar que els

ocupa, s’ha utilitzat l’enregistrador històric de temperatures.

Per tal de poder determinar el cabal d’aire mogut per determinats equips de ventilació de

les instal·lacions, s’ha utilitzat un anemòmetre.



Les mesures realitzades amb el laboratori mòbil energètic s’han adaptat a cada

explotació en funció de les possibles mancances detectades durant la visita tècnica o

punts a estudiar. D’altra banda, cal indicar que encara que es reculli un registre de varis

dies, aquestes dades sovint només són representatives del període d’anàlisi. Cal destacar

aquest darrer aspecte ja que sobretot els consums tèrmics tenen una elevada relació amb

els condicionants tèrmics exteriors ambientals de l’explotació.

Cal apuntar l’elevada sensibilització enfront de l’aïllament tèrmic de què disposen totes

les explotacions, centrat en la utilització d’escuma de poliuretà injectada per la part de

dins dels sostres i parets.

Laboratori energètic mòbil de La Vola, emprat en els estudis



3.- ANÀLISIS ENERGÈTIQUES REALITZADES AL SUBSECTOR

CATALÀ



3.- ANÀLISIS ENERGÈTIQUES REALITZADES AL SUBSECTOR CATALÀ

El conjunt d’estudis realitzats s’han diversificat arreu del territori català d’acord amb les

explotacions ramaderes subministrades pel Departament d’Agricultura, Alimentació i

Acció Rural. També s’ha disposat de llistats d’explotacions ramaderes de porcí

subministrades per l’Agència Local de l’Energia d’Osona.

A partir dels llistats anteriors facilitats, es va procedir a iniciar el contacte amb el titular

de l’explotació per telèfon i a oferir el servei per realitzar l’estudi d’avaluació

energètica, indicant que es tractava d’un servei de

l’Institut Català d’Energia i del Departament

d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Als

ramaders que van acceptar aquest oferiment

seguidament se’ls enviava per correu electrònic, si

en disposaven, d’una petició de dades bàsiques i

una proposta de visita tècnica, concretant dia i hora

de la visita.

La tasca de contacte, visita i realització dels estudis es va centrar des del mes de març al

mes de setembre de 2007; les dades emprades de producció i energies són

majoritàriament del 2006.

De les 72 explotacions avaluades energèticament, la majoria corresponen a granges

intensives de porcí en cicle tancat.



. . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . .

. .

. . .

.

. . .

. .

. . . . . . . .

.

.

.

.

.

.

. . . . . .

3.1.- Nombre d’explotacions estudiades i la seva distribució per comarques

En total s’han avaluat un conjunt de 72 explotacions, repartides arreu del territori català,

la distribució de les quals es mostra a continuació.

DISTRIBUCIÓ DE LES EXPLOTACIONS AL TERRITORI CATALÀ



OSONA

33

2A

69

45 32

31

30

27

21

18B 18A

06

2B

43

40

38

37 35

44

55 54

50

49

48

47

60

58

57

56

70 03

68

65

62 61

67

39 01

OSONA

BAGES



23

64

39 01

ALT URGELL

SOLSONÈS



46

42

63

09

22

GIRONÈS

SEGARRA



66

ALT EMPORDÀ

04

CONCA DE BARBERÀ



29

10

19

24

LA NOGUERA

BAIX EMPORDÀ



15

LES GARRIGUES

05

07

52

11

13 16

26

PLA D’URGELL



28

SEGRIÀ

08

ALT CAMP



12

25

L’URGELL

14

BERGUEDÀ



20

L’ANOIA

17

BAIX PENEDÈS



RELACIÓ D’EXPLOTACIONS AVALUADES

S’han realitzat estudis en 18 comarques catalanes; cal indicar que el 86% de les

explotacions analitzades queden centrades en 8 comarques: la Segarra, l’Urgell, el

Solsonès, el Gironès, la Noguera, l’Alt Urgell, el Pla d’Urgell i Osona. El 56% de les

explotacions analitzades estan a la província de Barcelona, centrades a la comarca

d’Osona. El 33% de les explotacions estan a les comarques lleidatanes, centrades en el

Pla d’Urgell, l’Alt Urgell i la Noguera.

Cal assenyalar que aquesta distribució ha estat aleatòria a partir dels llistats

subministrats i la posterior acceptació per part del ramader per fer el corresponent

estudi.

1 Montcabrer SCP2A Granja Orra2B Granja Estrada3 Can Barrina SCP4 Granja Abelló5 Riu i Riu SCP6 Can Corretja7 Ramaderia Colau8 Granja Segarra SCP9 Ramaderies del Dondara SL

10 Josep Solé Escolà11 Ramaderies Coll SL12 Ramaderia Ramon13 Agroramadera Rubiol SCP14 Rovira CB15 Ramaderies Miqueló SL16 Cataró SL17 Coll Marlés SCP

18A SENMARTI SCP Mas El Folchs18B SENTMARTI SCP Hostal dels Frares19 Agustí Camarasa Graells20 Canals de Castellfollit SL21 Les Feixes SA22 Agropecuària Sant Salvador S.C.P.23 Ramon Marcaró Badia24 Gar-Vall SCP25 Xavier Duch Prats26 Francisco Balp Torroella27 La Roureda28 Josep Castells Abat29 Can Nicolau30 SAT El Senglar31 Oriol SCP32 Clot del Vilar33 Plangivert34 Germans Solanelles SCP

35 Guilleries36 Rosill SCP37 Maians Manlleu SCP38 CAL GUARDA SL39 Granja Olovic40 Àngel Font Jofrè41 Jordi Ribó Canut42 EFA Batllori43 El Paré SCP44 Josep Pou Comas45 Granja Illa Crosas46 Agropecuària Pauli SL47 SAT El Solei48 Prat Cavalleria SL49 Serrajoana50 Granja Les Fransoies51 Marsell-Caup SCP52 Agrícola Monfrasa SA53 SAT Granja Castellar54 Reixagó Agrícola i Ramadera SL55 Agro-Sala SL56 Granges Jordi Tarradelles SL57 Agropecuaria Perafita SA58 Castanyé Castells Ramaders SL59 Mas d'Eroles - Xanxo SCP60 Explotacions Agropecuaries Vilaporta SL61 Isern Terricabres SCP62 Granja Illa Camps SA63 Granja El Puig64 Josep Maria Pujantell Caelles65 Josep Torrents Martí66 AGRORUÍ SL67 DRAL OSONA SL68 Explotacions Pecuàries Cove SA (Granja St. Miquel)69 Bovi-Porquina Les Palanques SL70 Explotacions Pecuàries Cove SA (Explotació Camp Gran)



3.2.- Distribució de consums energètics en les explotacions estudiades



Con

sum

tot

al d

'ene

rgia

(M

Wh/

any)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1100

Montcabrer SCPGranja Orra

Granja Estrada Can Barrina SCPGranja AbellóRiu i R

iu SCPCan Corretja

Ramaderia Colau Granja Segarra SCP

Ramaderies del Dondara SL Josep Solé Escolà Ramaderies Coll SL Ramaderia Ramon

Agroramadera Rubiol SCPRovira CB Ramaderies Miqueló SLCataró SL Coll Marlés SCP

SENMARTI SCP Mas El Folchs

SENTMARTI SCP Hostal dels Frares Agustí Camarasa Graells Canals de Castellfollit SL

Les Feixes SA

Agropecuària Sant Salvador S.C.P. Ramon Marcaró BadiaGar-Vall SCP Xavier Duch Prats Francisco Balp Torroella

La Roureda Josep Castells AbatCan Nicolau SAT El Senglar

Oriol SCPClot del Vilar

Plangivert Germans Solanelles SCPGuiller

iesRosill SCP Maians Manlleu SCP CAL GUARDA SL

Granja Olovic Àngel Font Jofrè Jordi Ribó CanutEFA Batllor

iEl Paré S

CP Josep Pou Comas Granja Illa Crosas Agropecuària Pauli SL

SAT El Solei Prat Cavalleria SL

Serrajoana Granja Les Fransoies Marsell-Caup SCP Agrícol

a Monfrasa SA SAT Granja Castellar

Reixagó Agrícola i Ramadera SL

Agro-Sala SLGranges Jordi Tarradelles S

LAgropecuaria P

erafita SA

Castanyé Castells Ramaders SL

Mas d'Eroles - Xanxo SCP

Explotacions Agropecuaries Vilaporta SL Isern Terricab

res SCP Granja Illa Camps SA

Granja El PuigJosep Maria P

ujantell Caelles Josep Torrents MartíAGRORUÍ SL DRAL OSONA SL

Explotacions Pecuàries Cove SA (Granja St. Miquel)

Bovi-Porquina Les Palanques SL

Explotacions Pecuàries Cove SA (Explotació Camp Gran)

Fig. 5 Distribució dels consum

s energètics anuals totals de les explotacions avaluades.



S’observa que el consum mitjà de les explotacions de porcí analitzades se situa a

l’entorn dels 261 MWh/any. El 75% de les explotacions tenen consums superiors a 100

MWh/any i sols el 7% de les explotacions visitades tenen consums superiors a 500

MWh/any.

Consum total d'energia

42,2%

39,1%

12,5%

4,7%

1,6%

De 0 a 200 MWh/any De 200 a 400 MWh/any De 400 a 600 MWh/any

De 600 a 800 MWh/any Més de 800 MWh/any

Fig 6. Distribució de les explotacions de porcí en funció del rang de consum energètic total anual.

Fig 7. Distribució del consum d’energia anual a les explotacions de porcí.

Distribució dels consums (kWh/any)

05.000.000

10.000.00015.000.000

Gas

oil

Ele

ctri

cita

t

Prop

à

Car

bó

Gas

oil

A

But

à

Sol

artè

rmic

a

Pelle

ts

Gru

pel

ectr

ògen



El consum energètic, com s’observa, se centralitza en els combustibles, concretament el

82% de l’energia emprada són combustibles, bàsicament gas-oil, concretament el 66%

del consum d’energia. L’energia elèctrica consumida per aquesta mostra d’explotacions

porcines equival al 20,5% de l’energia total; cal indicar, doncs, la seva reduïda

incidència. Malgrat que sols s’han trobat 9 explotacions amb gas propà, aquest consum

d’energia equival al 11,1% d’energia total consumida en totes les explotacions porcines

analitzades.

El consum total de gas-oil de les explotacions de porcí analitzades és de 1.090.144

litres/any; la mitjana per explotació és de 18.477 litres/any, equivalents a 16,11 TEP/any

(TEP: tona equivalent de petroli).

Cal destacar que encara hi ha consum de carbó, concretament en 4 explotacions. El

consum d’aquest combustible és superior a la producció d’energia tèrmica amb

captadors solars en les explotacions de què disposaven d’aquests equips. Exactament

s’està consumint un 188% més d’energia amb carbó que la generada amb captadors

solars tèrmics. El nombre d’explotacions que disposen d’energia solar tèrmica són 4.

Inform

e de conclusions

IN

FO

RM

AC

IÓ C

ON

FID

EN

CIA

L 30

Fig. 8 Distribució dels costos energètics anuals totals de les explotacions visitades.

Costos energètics totals (€/any)

-

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000



S’observa que el 73% de les explotacions porcines tenen uns costos anuals superiors als

10.000 €. El cost mig de les explotacions és de 17.039 €/any.

Fig 9. Distribució de les explotacions porcines en funció del rang de costos energètics totals anuals

Fig10. Distribució dels costos energètics anuals de les explotacions porcines

Costos totals energètics

27%

40%

19%

11% 3%

De 0 a 10.000 €/any De 10.000 a 20.000 €/any De 20.000 a 30.000 €/any

De 30.000 a 40.000 €/any Més de 40.000 €/any

Distribució dels costos (€/any)

0100.000200.000300.000400.000500.000600.000700.000

Gas

oil

Ele

ctri

cita

t

Prop

à

Car

bó

Gas

oil

A

But

à

Sola

rtè

rmic

a

Pelle

ts

Gru

pel

ectr

ògen



Els costos específics energètics mitjans de les explotacions indiquen que l’energia

elèctrica és la més cara, a 10,71 cent.€/kWh. El gasoil és un 49% més econòmic. Cal

indicar que els pellets són un 70% més econòmics que l’energia elèctrica. També cal

destacar el nul cost l’energia solar tèrmica i els costos lleugerament superiors del gas

propà en comparativa al gasoil.

Els costos anteriors fan referència a l’energia bruta de cada energia adquirida en funció

del cost i poder calorífic. Cada energia adquirida té un procés de transformació per a la

seva utilització a dins de l’explotació i, per tant, aquest poder calorífic total disponible

no arriba a ser totalment utilitzat ja que els equips que el transformen i distribueixen

tenen certes pèrdues. Això es veu molt clar, per exemple, amb el carbó, s’utilitza en

calderes per a la calefacció. Les calderes normalment emprades tenen un molt baix

rendiment (els fums es llencen molt calents i amb alt contingut amb oxigen), a més, la

seva inexistent regulació sol generar sobreescalfaments, per tant, malbarataments. Tot

plegat es pot considerar que el cost econòmic d’adquirir el carbó passa de ser molt

inferior a pràcticament doblar-se si s’analitza la calor que arriba als animals sense

malbaratar-ne. L’eficiència de conversió de la font energètica adquirida per les

explotacions és fonamental.

Fig. 11 Distribució dels costos energètics específics mitjans de les diferents energies adquirides en les explotacions porcines

Costos especifics mitjans de les explotacions (cent €/any)

0,002,004,006,008,00

10,0012,00

Gas

oil

Ele

ctri

cita

t

Prop

à

Car

bó

Gas

oil A

But

à

Sol

artè

rmic

a

Pelle

ts



L’eficiència energètica de calderes de condensació a gas propà és tan elevada que supera

les calderes de major rendiment de gas-oil, generant un cost específic útil energètic més

reduït que el del gas-oil.

Pel que fa als pellets o utilització de biomassa compatible, l’adquisició d’una caldera de

biomassa d’alt rendiment pot ajudar molt a mantenir el reduït cost específic de l’energia

tèrmica útil; en canvi, es poden cremar els pellets o altra biomassa amb calderes

bàsiques o estàndards amb un reduït rendiment i baix control, generant molt

malbaratament i, per tant, elevant moltíssim els costos específics útils (equivalents a les

calderes de carbó).



3.3.- Nombre de propostes de millora energètica

En total s’han realitzat un conjunt de 338 propostes, repartides en les explotacions

porcines analitzades. Aquestes recomanacions són totes quantificades en:

Fig12. Distribució del nombre de propostes en detall realitzades en les explotacions de porcí.

0 10 20 30 40 50 60 70

Fotovoltaica

Control i regulació de la T sales, naus

Discriminació horària

Regulació automàtia del circuit de calefacció i/o producció ACS

Aplicació maxímetre

Generació de vapor, oli termic i aigua calenta d'aire calent - altres

Adaptació potència contractada

Correcció factor de potència

Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència

Enllumenat eficient

Aigüa - altres

Aïllaments - altres

Canvi de combustible -Substitució del generador

Aïllament de xarxes de distribució de vapor, d'aigua calenta i oli tèrmic

Canvi de làmpades per altres d'alta eficàcia

Optimització manual del rati aire-combustible

Balast electrònic d'alta freqüència

Utilització com a combustible de residus o biomassa

Solar tèrmica

Regulació i control - altres



Les accions, com s’observa, s’han centrat en un volum de 20 propostes. Les més

repetides, per ordre d’importància, són: millora en la regulació-control tèrmic de les

instal·lacions, aplicació de captadors d’energia solar tèrmica, aplicació de calderes de

biomassa, utilització de balastos electrònics en els tubs fluorescents i optimització

manual del rati aire-combustible. Aquests cinc tipus d’accions representen el 66% de

propostes en detall recomanades en tots els estudis de les explotacions porcines.

Les propostes anteriors són les que s’han descrit en cada estudi, en l’apartat denominat

“Quadre resum de les mesures proposades”. L’estudi realitzat a cadascuna de les

explotacions recull, a més, dos apartats més on hi ha un seguit de recomanacions:

“2.3. Resultat dels diagnòstics”

En aquest apartat es detallen altres accions d’eficiència energètica, assenyalant els

punts forts (si l’explotació ja les disposa) o punts millorables (si l’explotació pot

incidir o millorar aquests aspectes).

“4. Altres recomanacions”

En aquest apartat es fa una descripció en detall d’accions d’eficiència energètica,

però o bé no s’entra en detall o bé si es donen xifres no són gaire positives i no

s’inclouen en la taula de millores.

Cal destacar que les accions globals més recomanades fan incidència sobretot en les

fonts que utilitzen combustibles. En aquest sentit l’aïllament tèrmic de les construccions

de les explotacions de porcí és un punt crític; en la pràctica totalitat d’explotacions, en

un nivell més o menys profund, s’està aplicant.

Per altra banda, majoritàriament s’utilitza escuma de poliuretà projectada a sostres i

parets. Aquest producte té una certa degradació, sobretot en zones on incideixen els bafs

dels animals, per tant, fóra molt interessant establir un programa de renovació i millora.

Inform

e de conclusions

IN

FO

RM

AC

IÓ C

ON

FID

EN

CIA

L 36

3.4.- Estalvi en

ergètic, econòmic i in

versió

Fig13. Distribució dels estalvis energètios totals potencials de les diferentes propostes de m

illora plantejades en les explotacions de porcí

EST

AL

VI E

NE

RG

ÈT

IC SE

GO

NS T

IPU

S DE

PR

OP

OST

ES (k

Wh/any

)

0,00

200.0

00,00

400.0

00,00

600.0

00,00

800.0

00,00

1.00

0.000,00

1.20

0.000,00

1.40

0.000,00

1.60

0.000,00

1.80

0.000,00

Solar tèrmica






Aïllament de xarxes de distribució de vapor, d'aigua calenta ioli tèrmic



Generació de vapor, oli termic i aigua calenta d'aire calent -altres

Fotovoltaica

Regulació de velocitat de motors amb variadors defreqüència

Enllumenat eficient

Regulació automàtia del circuit de calefacció i/o produccióACS






Aigüa - altres



L’estalvi energètic potencial de les propostes en detall realitzades en els estudis queda

molt centrat en:

Amb aquesta tipologia d’accions es generaria un estalvi energètic potencial del 91,5%

respecte al total valorat de la totalitat de millores.

Aplicació de captadors solars tèrmics

Regulació i control

Canvi de combustible-substitució de calderes

Millora de rendiment de les calderes

Aïllaments tèrmics

Inform

e de conclusions

IN

FO

RM

AC

IÓ C

ON

FID

EN

CIA

L 38

Fig14. Distribució dels estalvis econòm

ics totals potencials de les diferentes propostes de millora

plantejades en les explotacions porcines

EST

ALV

I ECO

NÒ

MIC

SEG

ON

S TIP

US D

E PR

OPO

ST

ES (€/any)

0,00

50.000,00

100.000,00

150.000,00

200.000,00

250.000,00


Solar tèrmica



Aigüa - altres



Aïllament de xarxes de distribució de vapor, d'aiguacalenta i oli tèrmic





Generació de vapor, oli termic i aigua calenta d'airecalent - altres


Fotovoltaica


Enllumenat eficient



Regulació automàtia del circuit de calefacció i/oproducció ACS



L’estalvi econòmic potencial de les propostes en detall realitzades en els estudis queda

molt centrat en:

Amb aquesta tipologia d’accions es generaria un estalvi econòmic potencial del 93% .

Utilització de biomassa com a combustible




Aigua

Millora de rendiment de les calderes


Inform

e de conclusions

IN

FO

RM

AC

IÓ C

ON

FID

EN

CIA

L 40

Fig15. Distribució de les inversions totals potencials de les diferentes propostes de m

illora plantejades en les explotacions porcines

INV

ER

SIÓ

SE

GO

NS

TIP

US

DE

PR

OP

OS

TE

S (€)

0,00

200.000,00

400.000,00

600.000,00

800.000,00

1.000.000,00

1.200.000,00

1.400.000,00

1.600.000,00

1.800.000,00

Solar tèrmica






Fotovoltaica





Generació de vapor, oli termic i aigua calenta d'airecalent - altres

Aïllament de xarxes de distribució de vapor, d'aiguacalenta i oli tèrmic



Aigüa - altres

Enllumenat eficient


Regulació automàtia del circuit de calefacció i/oproducció ACS




La inversió global dels estudis queda molt centrada en un grup reduït de millores:

Amb aquesta tipologia d’accions es generaria un estalvi econòmic potencial del 97,4% .


Utilització de biomassa com a combustible




Utilització de balasts electrònics en els tubs fluorescents

Inform

e de conclusions

IN

FO

RM

AC

IÓ C

ON

FID

EN

CIA

L 42

Fig16. Distribució del període de recuperació total potencial de les diferents propostes de m

illora plantejades en explotacions porcines

PE

RIO

DE

DE

RE

CU

PE

RA

CIÓ

(mesos)

0 50

100

150

200

250

Solar tèrmica

Fotovoltaica




Regulació de velocitat de motors amb variadors de freqüència








Enllumenat eficient


Aïllament de xarxes de distribució de vapor, d'aigua calenta ioli tèrmic



Aigüa - altres




Cal indicar que les millores més interessants a realitzar, des del punt de vista econòmic,

són les que presenten un període de recuperació més baix. Tot seguit es passa a fer la

descripció de les que, en termes generals, es recuperen per sota 3,5 anys.

Cal afegir que les anteriors dades són totes sense tenir en compte cap mena d’ajut o

finançament econòmic.

Des del punt de vista de potencialitat d’estalvi d’emissions, les millores proposades amb

major potencial queden molt centrades en la utilització d’energies renovables en

comptes de combustibles: biomassa, residus i solar tèrmica.

Canvis de contractació i cànon de l’aigua

Millora del rendiment de les calderes

Adaptació de la potència contractada elèctrica


Regulacio calderes i ACS

Canvi de làmpades per a millor eficiència


Correció factor de potència

Inform

e de conclusions

IN

FO

RM

AC

IÓ C

ON

FID

EN

CIA

L 44

Fig17. Distribució de la potencialitat d’estalvi d’em

issions de CO 2 de les diferents propostes de millora

plantejades en les explotacions porcines

EST

AL

VI E

N E

MISSIO

NS (tones)

0

500

1000

1500

2000

2500


Solar tèrmica








Aïllament de xarxes de distribució de vapor, d'aigua calentai oli tèrmic


Enllumenat eficient

Fotovoltaica


Aigüa - altres






CO

2

programa d'assessorament energÈtic · de totes formes, la integració està centrada en...

Documents