-C IN GL ESDE COLLSACABRA

Per la banda de tramun tana i ben a propde les restes del castell i en una petita balmas' hi troba una cavitat excavada en el subsòld'uns tres o quatre metres quadrats, vestidade morter, a la qual s' hi entra per una bocaquadrada per on hi passa ju st una persona.La fondària no se sap ja que hi ha moltes ru­nes. És una estança enigmàtica ja que ningúsap si es tracta d'un calabós o d'una cisternao servia per a algun altre servei. També po­dem contar una curiosa llegenda que el snostre s avantpassats qua si donaven com areal. Resulta que uns bandolers van anar arobar a l' amo del Bac de Co llsacabra al qualdemanaven una mesura d' or; ell es va resis­tir i negar a entregar-la, llavors el van agafari el van dur i tancar a la dita cavitat o presó,amb la condició que no l'en traurien fins queno signés un document per tal que els por­tessin l' or que li demanaven. Quan haguerenpassat uns dies va cedir a la seva demanda isignà el document. Llavors anaren a la pai-

ralia del Bac a recollir el preat metall que unmosso carregà a l'egua i el dugué on ells Iimanaren, mentre deixaven en llibertat l'ate­morit hisendat.

Heus aquí un puig que ha fet història enel terme de Tavertet.

Jordi Sanglas

El puig de la Forçaal fons , vist des dela carretera,Tavertet.Foto: Anna Borbonet

PROBLEMES HUMANS IIILloança a la companyia

Mai no me n' havia ado nat com aquelldia, malgrat que ja feia anys que ho haviallegit : "El que imp orta ... és l ' encarnaciód'una idea en un fet" . (De l llibre Rovirosa:Com unitaristne integral, de Xavier Garc iaSoler). Tant l' autor de la frase , mort l 'any1964, com el seu biògraf, joiosament encaravivent i ple d ' energia, tenen ben clara la ideadel que aquestes paraules signifiquen. I pen­sava que jo tamb é.

Però és ben cert que fins en aquella oca­sió no ho havia vist amb tanta transparència.M ' havia proposat parl ar de la companyia ino acabava de trobar la manera de començarel tema. És tan difícil fer-ne la lloança en unmón tan salvatgement solitari i insolidaricom el nostre !

Aquest pobre hom e d 'avui , tan mancatde comprensió i d 'amor, tan egoista, quedàben retratat pel poeta de la ribera del Sió, a

l' Urgell , Guillem Vilado t, en el seu llibreHem deixat Riella:

"L' home que era per ell sol.Com la pedra.Sense veus; sense ràbia , sense amor,sense no res.Com la pedra.No res."

Però també el mateix autor havia vist elmiracle de la companyia, de l'amor, quandeia que "tot ens era donat amb la compa­nyia" (Ketubim) .

Tot això ho tenia per ben cert, jo... Peròaquell dia me 'n vaig convèncer. És que lla­vors, la idea se' m va encarnar perfectamenten un fet. Havíem sortit d 'excursió amb unbon amic i un bon comp any i havíem tornattres amics. Un amic comú dels altres do scaminants que fins aquell dia érem pràctica­ment desconeguts, ens feia de guia. Quatre

17

CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

-CINGLESDE COLLSACABRA

hores llargues a peu, costes amunt i rostosavall, entre boscos i garrigues, vorejant fei­xes mig abando nades. Un petit refrigeri alpeu de la font ben conservada, vora l' ermitadedicada a aquella santa de molta devoció abanda i banda de la carena . Jo recordava quela meva àvia solia fer-nos demanar a santaLlúcia "que ens conservés la vista i la clare­dat", amb una diferenciació semàntica moltdigna de fer notar en una mestressa de pagèsque no havia pogut estudiar mai.

Durant la marxa, aprofitant les esporàdi­ques parades, parlàvem de tot: dels respec­tius records personals i familiars, de l' esde­venidor dels fills i també de polí tica, defutbol i del país en general.

De retorn, ens acomiadàvem amb els ullsplens de llum i el cor en pau, mestre prome­tíem, en uns dies de noves vacances, unanova jornada de companyia per camins demuntanya.

D'ençà de llavors, sempre més he pensatque la clau de la companyia, "en la qual totens era donat", no rau pas en pensar igualni a viure amb els mateixos costums, ni tansols a tenir la mateixa edat , sinó a tractar decomprendre's i estimar-se, a escoltar-se ambinterès i a obrir-se a la confiança mútu a.Aquesta és la companyia que fa feliç, que re­conforta, que consola de tanta solitud estèril(que també n'h i ha per desgràcia), de tantesesgarrapades amb les quals ens deixen mar­cats avui, la mala fe i l'egoisme.

Partir-se el pa, la fruita i la botella de vihavia es tat com un símbo l d'encarn aci ó,d ' agerm anament , de companyia. Aquestaco mpanyia que ens pot guarir del s mal sd'avui, tal com ho pot fer, de tant en tant, elsilenci i la reflexió. Això suposa, és clar, unaactitud activa de generositat i de despreni-

ment. Direu que aquesta actitud és fàcil du-o l'ant un matí d'excurs ió però no ho és tant

quan cal mantenir-la durant dies, mesos ianys, fins a celebrar-ne les bodes de plata ifins tot les d' or.

Certament teniu raó, però tots els sím­bols són això: una representació de l'idealvers on cal adreçar-se amb esperit de perma­nència, amb disposic ió ferma a superar lesdificult ats amb les quals el propi egoi sme(tots el portem dintre i voler-lo ignorar noens ajudaria pas a poder-lo vèncer) entreban­ca, cada dia, la necessària convivència hu­mana.

Tenim una vida de persones a construir,unes famílies a estabilitzar, un país a fer, unmón per apuntalar i fer progressar. Cal queens disposem a donar-nos les mans en elsmals passos, avisar-nos dels perill s, apartarels arços quan ens toca d'anar al davant. Fer­nos efectiva i afectiva companyia, si volemobrir-nos camí entre els obstacles. Compar­tir el pa i la fruita, el vas d' aigua i la botellade vi. Escoltar-nos mútuamen t i mirar lanatura i els homes amb els ulls il-luminats ila serenitat dins del cor. Heus ací el símbo li la guia per les rutes d' aquesta vida tan fos­ca i plena d' obstacles.

La claror i l'aroma del ram de falgueres,de clavellets de pastor i de barballó que vaigportar d' aquella sortida, ja fa temps que handesaparegut del meu costa t; però l' experièn­cia de la companyia i de l' amistat encara laguardo al cor. I j a que no us puc ofer ir lallum del pomell vegetal, almenys, que la fra­gància d'aquesta idea que se' m va encarnaren un fet us acompanyi també a vosaltres,amics lectors.

Lluís Badia i Torras

ctm. dr vír a oIoi, KmH.08569 caitfollÍ'Jnis ~:"';:'- 1

(osona-Bara /Olla) •_ ,~, ' , " , '

n I. (93) 852 50 06 ' •L---'---=="""----'

Formatgeríes artesanes decantonígrò5

C. del Mig , 2Tel. 856 52 51

TAVERTET

Hostal Can NOÇluè

18