Any tarear • 11.a Epoca - M.0 ¡62 Oi»«abte,3 de^Getw l̂Mi

15 cts. SETMÀNARÍMiOALISTA

Quan serà comprès que el pa»triotísme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

Redacció: fuirftia, U, pril. • BARCIttNA

flL TOMBAR L'ANÜSA l'hora que els potentats i els feliços de la terra,

lidais de tot,—fins de la pròpia abjecció—liben a laglòria d'Hermès les perfumades escumejants begudes i,amb el dringar dels tallats cristalls, saluden l'any que co-mença ubriagant-se en el torb sensual de la disbauxajgfassa i espesa, NOSALTRES, corpresos ben altramentper la solemnitat de l'hora, volem també alçar amb lesdues mans la nostra copa buida, com el càlzer d'una li-túrgia nova^ Tràgiques, les hores, destil·len gota a gotal'essència de la dolor universal, amarga l'el entre les felsAmargues. Amb un magne gest de superació, libem ambejí£ treballadors de Catalunyal

rels que treballen i sofreixen.Pels que pensen amb dolor.Pels perseguits i pels vençuts.Pels ignorats i pels menyspreuatsPels que coneixen la divina joia de patir pels altres.Pels que són befats pels mateixos que volen redimir.Pels que són fidels a l'Ideal.Pels pobres d'esperit que viuen en les tenebres de la

ignorància.Pels que han caigut generosament per aplanar-nos el

camí.Pels que caurien les lluites noves.Pels que, en la negror de la nit, serven encesa una

llàntia a l'Impossible. •Pels rebels, pels heterodoxes, pels herois.Pels HOMES!

-ANY NOU, VIDA NOVA1

FIGURES DE PESSEBRE

Pastor.—A Betlem me'n vull anar.Vols venir tu, rabadà?

Rodada,—Vull esmorzar!(Cançó popular)

Pastor.—Aquí s'ha parat l'estel. En aquest portal" ha nascutl'infant redemptorl

Rabadà.—vero si aquí dins no hi ha cap personal Un bou i unase solament s'hi hostatgen.1 Pastor.—L'estel s'ha parat; el cor m'avisa que és aquí.

Rabadà,—Doncs l'estel i el teu cor menteixen.Company Pastor, jo t'he seguit rondinant—prou saps ben bé

que no era el meu desig moure m de les nostres muntanyes—, peròla teva fe m'ha arrossegat darrera teu. Vint segles fa que caminem.Hem atravessai pobles i nacions, hem atravessat planes i munta-nyes; els rius i els mars no han deturat pas nostre caminar cons-tant. Portem en els nostres peus la pols de tote els- camins; portemsobre els nostres cossos neus de totes les terres; el nostre rostreés çolrat per tots els sols. Sortirem de la nostra pietà portant aldavant els nostres remats; un tendre anyell damunt l'espatlla, benple'el sarró de gerricons de mel i formatges, ben abrigat el nostrecos amb vestits de pells. I els nostres remats i els noslres presentshan desaparegut, el nostre cos, gairebé nu, s'esgarrifa amb el fredde l'hivern. Damunt nostre, totes les vexacions han caigut; bando-lers trotacamins i bandolers de ciutat ens ho han robat tot, la mortens ha fet babarotes tot el viatge amenaçant-nos, la presó ha estatsovint el nostre casal, l'esclavatge ha sprprès tots» els matins elnostre despertar., Jo rondinava, però et seguia. Jo rondinava, però la teva fe era

més forta que les meves raons, més forta que els meus sofriments,»és forta que la meva lassitud. Tu emmenaves els nostres passos,seguint un estel. Jo no veia, l'estel, però veia la teva ïè que crema-va davant meu com una llàntia i et seguia per a escalfar-me ambla seva calor, per a il·luminar-me amb la seva llum. Però el portalts buit; ni cap infant non-nat, ni els pares que plorin la seva mort,* on aqui El bou i l'ase, que poc a poc van buidant la menjadora,són els únics habitants.

• Pastor,—Vint segles fa que l'àngel va anunciar-me la bona no-va, el naixement defnin redemptor. Vint segles, que l'estel il·lumi-na el nostre cel i guia les nostres passes.

Rabadà.—L'àngel i l'estel t'han enganyat.* • *

Pastor,—Germà pagès, vos que sou d'aquestes terres, digueu-me, no nasqué aquí el nin Jesús, que prometia la redempció del'home?

Pagès.—Nasqué, si. Baixaren els pastors de la muntanya i l'a-doraren com a rei dels esperits i com a paraula benaurada que alredimir-los de llurs pecats els redimiria de llurs misèries. Li oferi-ren presents; presents de pobrissalla i d'humiltat... i el nin somreia!Vingueren, però, els reis, vestits d'or-i d'argent, rodejats de criatsincomptables, seguits de guerrers de cara ferrenya. Vingueren elsreis, i se l'endugueren. Els nostres pastors passaren com sempreneguits i misèries; per a nosaltres, pagesos, la terra fou igual comábans dura i esquerpa.

Pastor.—Germà traginer, que saps de camins i de pobles, di-gues-me, on emmenaren els reis al nostre Redemptor?

$raflíner.—El pujaren als palaus; el vestiren de porpra; catifesals seus peus posaren; criats vetllaven el seu somni; soldats defen-saven la seva persona, que ningú no s'hi acostés, només que els

L'ART DiBB>.""* "7 "-~""p

CARICATURA

Un dibuix dfe *SHUM»

reisii els poder.osos. I per damunfde la terra, cavalcant corcersimpius, de tant en, tant, els reis i els poderosos, portant en llurssenyeres l'imatge de lïnfant, caueti damunt dels pobles, i els del-men i els esclavitzen. , , M "*

Rabadà.—Veus pastor, com1 temia raójo? La terra ha quedateixuta com abans del n^ixemenf del nin promès. Els pobres cami-nen corvats per les mateixes inclemències. Per tots els camins dela terra trobes les mateixes esclavituds per als humils. Germà pas-tor, la teva fe t'ha enganyat., , "

Pagès.—Les mateixes eng$n:aspre com abans i el cor dels pla terra. . " ,

Traginer.—Les mateixes ne,tts¿camins. Dures eren les pedres, d

cauen sobre mi, la terra és tansos més aspre encara qu«

dels ric«.$a£a<fó.—La nçstra redemi

la terra són més forts que els

mateixes calors, trobo pels'són encara, i dur el' tracte

impossible! Èie poderosos de-» dolorls/, ' ,

ÍV . "' , > '?,'*nlr»ciel-EÏ nin ha nas-.Pastor.—Germana Arfortttói

cuti Mireu-vos-ell ' , . " ' " . , s < * ; • - ' . - , • „'Rabadà.—Pastor, t'has tornat lóMt Cap nia està amb nosaltres,

homes arrugats .per totes les penes sén la nostra companyia,Pastor.—Germans, no el veié«? -El nin ha nascut. Ha nascu'f

en el meu cor! Ha nascut en els rçpstfes corsi* *Ä'infant promès, dqui tenia de redimif-nos viu dins del nostre pit, No el sentiu sal-tar? No el veieu, cqm vol eixir fóra de la sev,a gavia? Es el nostrecor mateixl El nostre cor flamajant, rodejat de foc. El nostre cornimbai de llum. , ' ' , < ,

Humils de la terra, esclaus de tofts les nacipns, el nostre corés el que té de redimir-nos. L'hamil, llibertarà, a l'humil; l'esclaullibertarà a l'esclau. El seu cor donarà a l'humil l'audàcia del po-derós i el farà poderós. El seu cor donarà a l'esclau el braó del'home lliure i el farà lliure..

Pagesos que caveu la terra, corbats 'com arcs; pastors que aneuper muntanyes i planes vestits amb les pells de les vostres ovellesi sou ovelles també; mariners qae uniu els camins del mar ambl'estela de les vostres naus í-sentiti toies tes tempestats i sou tem-pestat; esclaus de la ciutat, a qui els poderosos vexen més que alsllurs cavalls; homes de tota la-terra que sofriu injustícia i martiri,claveu els vostres ulls en els vostres .cop, inflameu-lo amb totesles vostres engúnies, amb tots els vostres dolors i ell us redimirà,

El vostre cor, germans, pqytà la vo. stra redempció. -

, Cot deReddis

IDEARIP R E L I M I N A R

' • . ' ., ? • " \

Mai s'ha trobat la Humanitaten tanta manca d'ideals com al'hora present. I molt méS elspobles d'Espanya,-on se respiraun' aire espès de perea mental,on s'ofeguen les palpitacions defot cor generós;

fcré de l'or, vol Corrompre lapart sana de l'organisme sociali per a aconseguir-ho, disposade dues armes formidables; lamisèria i la calumnia.

Aixequeu la veu per a llençaridees generoses, per a demanarel que altres pobles han acon-seguit molt temps enrera, i cau-rà al damunt de vosaltres laprosa mercenària dels diarisburgesos per a dir que sols te-niu afany de notorietat, afany'de crear-vos un nom... Això sino us diuen que voleu diners.La burgesia, podrida per la fe-

Gal democratitzar'organització obren

Un deh majors defectes de que generalment ha adoleseut l'or-ganització obrera a Catalunya, ha sigut d'una gra» cirenei! f ty»perit democràtic. Molt sovint, el que havia d'ésser model de ret»pecte i norma de tolerància, s'ha convertit en una dominació ilm-Sita, obligant a sometre's incondicionalment a quant* integravenl'organisme als absurdes més disbaratats. ' :

Per regla general, era un grup més o menys números el q«es'imposava en el sindicat o en l'ofici. S'imposava per mitjà dtlicrits i a voltes per l'amenaça, arrastrant els inconscients fiat aconseguir formar majories inflamades per la passió no exenta d'o-di contra els que intentaven, encara que en va, que la raó guiés elfseus actes i que tots els criteris fossin respectats.

Si a Catalunya es fes un estudi detingut de les vagues i del«conflictes plantejats sense un previ exàmen de la situació, tant ge-neral com particular en que es trobava l'ofici o l'indústria,! objectede la demanda, es vindria en coneixement de la gran quantitat desacrificis imposats a la massa treballadora, sense haver-se pres lamolèstia de computar estadístiques ni d indagar l'estat pròsper oruïnós en cada un dels cassos. Lluny de prqcedir en el sentit ex*pressât, s'ha obrat al sol impuls d'un ¿legítim desig de millorament,però fent cas omís de nombrosos factors que no poden ni deuen •ésser passats per alt en semblants ocasions.

Això ha fet que l'organització hagi tingut una constant puja i•baixa. Tant prompte ha acoblat molts milers d'obrers, com ha que-dat quasi en quadre. Quan no ha sigut l'atropell portat a cap pelsque deurien guardar-li tot el respecte, el que ha desfet les organit-zacions obreres, han sigut els mateixos treballadors els que leshan abandonades cansats de tants sacrificis inútils i de tants repe-tits fracasos.

No obstant, quantes vegades hem presenciat aquestes pujes ibaixes hem vist que al reorganitzar-se els obrers i al tornar a ad-quirir alguna força, de pou s'ha entronitzat en llurs organismes1 esperit de intransigència que ha obligat, a molts companys a viu-re separats, contra llur voluntat, dels nuclis treballadors. No s'hafet niai obra de atracció, de simpatía i de respecte: pel contrari,s'han difamat i s'han calumniat a companys dignes, acusant-los defaltes que no han comès, pel sol fet de no compartir l'opinió delsgrups puedominants en l'onci.

Ja és hora.de que aquesta forma de procedir acabi per a sem-pre, sinó volem que es digui que són, incorretgibles i incapaços deassolir ima organització que respongui a les necessitats del nostretemps. ,.' Per això opinem que els sindicats i tots els organismes obrers,¿jue ja han de ¿anar per acabat eí període heroic, 'han ¿e entrarresoltame-nt pel camí de la realitat i del lliur« exàmen de les cpies,

. " 'I el pr,imer,pas a recorrereu aquest sentft d%U éjjser l'Rdàpeio»"*^,'d'un e'sperit* amplament démocratie i de »ut« respecte. A Fefec-••>"te,'totes aquel·les.1 qüestions d'alguna importància cal què siguinsotmeses -a, la íotalitat de l'ofici i després d'un ampli debat resoltesmitjansant-votació secreta. ,'

.Deuen emplear-se aquests procediments sempre qne es tractide declarar alguna vaga, de la continuació de la mateixa o de lescondicions,en que ha d'ésser resolta, segons es fa en tots els paï-sos on els organismes obrers han assolit la plenitut del seu propidomini. Deu haver-hi un interès extraordinari en que tots els com-ponents de l'ofici o tots els que hagin de participar d'una lluita fa-cin quantes observacions estimin pertinents fins al moment d'efec-tuar la votació, que deu ésser feta amb plena llibertat, obligant atots à cumplir els acords de la majoria, sempre que sigui expressiófidel de llurs voluntats. ; !, ¡.

També és hora de que acabi per a sempre aquest procedimentque entre als obrers de Barcelona s'ha empleat en no poques oca-sions, i que ha consistit en que treballadors d'altres oficis o «itsvotessin en determinat sentit en un ofici que no ha sigut«! se«;

Per aquest mitjà s'han obtingut a voltes resultats que han cau-;sat gran sorpresa als que no han conegut les circumstàncies enque s'han produït. 1 ! ,

Totes aquestes errors, tots aquests excessos i anomalies i latendència a actuar en determinat sentit unes vegades i a no actuar

, altres, han contribuii a f er de l'organitzajció obrera de Catalunya—• llevat honroses excepcions—una cosa confusa i incoherent, tal' volta com no s'en trobaria altra de semblant.I 1 són més sensibles aquestes anomalies per quant hi ha a Ca-talunya un proletariat tant predisposat a la lluita i al sacrifici, compotser no n'hi hagi cap més.

J. Comaposada J

I quan•algú diu paraules de veritat ivol inflamar les ànimes oprimi-des, la burgesia té bons periò-dies per a insultar a l'atrevit,per à difamar-lo» per a llençaral damunt seu les més burdescalúmnies.

Per a que subsisteixca la famdel poble, la burgesia ha 'inven-tat , l'arrendamenti el règim capitalista. Ha negat'diners a les Universitats i a lacultura en general. Ha malpa-gat els mestres d'escola. Ha per-seguit llibres. Ha fomentat fes-tes embrutidores de la sensibili-tat col·lectiva.

EEls pobles d'Espanya, no te-nen avui una ideologia.

Jo, amparat pel bondadósaculliment de JUSTÍCIA SO-CIAL, vull aportar el meu grad'arena a aquesta obra ^d'edu-cació proletària que des d'ací -esrealitza i contribuir a la forma-ció i difusió d'una idealitat sal-vadora.

Es tot el que avui puc dir-vosen aquest article preliminar.

Artur Perucho

València.

Nota de Redtcdó.—Artur Perucho és un delsesperits més intel·ligents de València i urç delsboines que més bon treballat per a la cnMura i pera la causa obrera. Esperit refiu-idissim, ArturPerucho s'ha sentit sempre al costat de (esiïjeesmés generoses i avançades. Excel·lent periodista,Artur Perucho ha fet tota la seva címpanya depublicista en els diarisi periòdics més esquerrans.Entusiasta de totes les coses bones <te Catalunya,actualment està escribint unes interessantissimesI documentades Cròniques Catalanes a «El Pue-blo», de Valenc a, del qual és redactor; en aquestmateix diari dona a conèixer els contistes cata-lans, excel·lentment traduits.

JUSflCIA.SOCIAL »'honora amb un nou col-laborador. NO podia mancar al costat nostreaquesta ànima generosa i justa de València.

associació pur la Societat ¿t= = lej Nacions — =*

EL DIVENDRES VINENT, dia 2de gener, a les 10 de la vetlla,

¡Mildonarà una conferència sohra

«El sentiti l'obrade là 8. d« N.«

a l'Meneu Enciclopèdic PopularC A B MB, 30

Prenent per norma la :costum, passarem per ho-mes honrats, perquè este per homes honrats "aquells que tot ho fanigual que els altres,

ANATOLE FRANCES

O J U S T I C I A S O C I A L 9 a« dene? teas

CRONICA HEBDOMADARIA

rnacionalGran Bretanya i Egipte

Ho sabem d'on haurà tret el nostre admirat amic Rovira i Vfr-gili (vèai's «La Publicitat» del 21 de desembre) la informació deq»e$ Govern socialista presidit peí MacDonald havia refusat laproposta de Zaghlul Patxà de sotmetre a l'arbitratge de la Societatde les Nacions la qüestió del Sudán. Tenim interès en que no que-dí en peu aquesta afirmació en tant no sigui provada perquè, d'és-ser certa, deixaria en mal lloc a l'exprimer ministre britànic que aldiscutir-se en la Cámara dels Comuns la resposta al missatge de

Corona ha defensat la tessi de que el conflicte subsistent entre"Bretanya i Egipte a conseqüència de l'assassinat de Sir Leef.fós sotmès per a solució a l'arbitratge de la Lliga de les

fticions.„ i Eli mal lloc quedaria l'home que defensés una actitut i un pro-

cediïsent des de l'pposició distint del que va adoptar des del poder.NóspUres desitjosos de comprovar la veritat hem repassat els an-tfge4ents, particularment la nota de la Foreign Office <Cmd. 2269)

, 4^*7 d'octubre de 19 4 en la qfral MacDonald com a ministre d'Afers ïxtrtngers dona compte de les seves converses amb el cap del

s povera egipci Zaghlul Paixà. Diu MacDonald que si no va enten-* dre ¿i·lament al primer ministre egipci, aquest proposava les se-güents modificacions al status quo:

a) Retirada de totes les forces britàniques del territori egipci.b) Retirada dels consellers econòmics i jurídics.c) Desaparició de tot control britànic sobre el Govern egipci

particularment en quant fa referència a qüestions exteriors, lesquals, a l'entendre de Zaghlul Paixà eren dificultades per la notifi-cació que el Govern britànic havia dirigit a les potències estrange-res en 15 de març de 1922, de que consideraria un acte d'enemis-tat qualsevulga intent d'intromissió en els afers d'Egipte per unaaltra nació. ,

cj) Renúncia per part del Govern britànic de protegir els es-trangers i les minories d'Egipte.

v) Renúncia per part del Govern britànic de participar en capfotrna a la protecció i defensa del canal de Suez.

Ai n'b respecte al Sudán, MacDonald va cridar l'atenció deZtighlul Paixà sobre la gravetat de les seves manifestacions davant<kfP irlament egipci de 17 de maig darrer segons les quals era in-coitipatibk amb la dignitat i independència d'Egipte el que el co-m? a u , n i t general de l'exèrcit egípcj fos bri tànic i s'hagués de tole-rar que una nació estrangera usurpés els drets indeclinables d'E-gipk' sobre el Sudan. A lo qual la contesta categòrica de MacDo^uai'! fou que no es fessin ilusions ck cap mena Zaghlul i el seu go-vern respecte a la probabilitat de que Gran Bretanya abandonés11 Sudán «fins que la seva tasca en aquell país fos acabada», i queen nuant a les qüestions que varen quedar pendents després de laDeclaració de 1922, el Govern britànic estava disposat a dirimir-ies, «unislosonient amb tot govern egipci que manifestés bona vo-luntat i no dediqués les seves activitats a excitar els sentiments delpobk egipci contrd la ingerència justificada de la Gran Bretanya.Ni MacDotiald, ni Zaghlul, apar en Hoc que fessin cap referènciaa l'.iïbittatge <!e la Società ï de Nacions.

Nosaltres'hem de suposar que MacDonald tenia una gran dos-si de boti desig ¡KT a oriib -r a termes de --oncòrdia amb el pobleegipci. Desgraciadament MucDonald va deixar el Govern de laür^n Bretanya i les seves temences insinuades en la referida notadel 7 d'octubre respecte al Sirdar tingueren plena confirmació amb

- ' Va&sessinàt de Sir L*e Stack, cap de l'exèrcit egipci i Governadorr: ¿a ShdAn.

, A quests, dos fets han perjudicat considerablement 1a causa de¿gipt« i díixen ben palès que Zaghlul no és pas'.un' polític hàbilquè *àpiga aprofitar-se de les circumstàncies pròpies per a conse«-guir solucions ventatjoses pel seu pais.

Els drets d'Egipte sobre el Sudán, basant los en l'història, lageografia i les relacions de raça i de familia, son indiscutiblementsuperiors als de la Gran Bretanya. Des del punt de, vista de lesnecessitats de la civilització, ja és altra cosa. L'administració egip-cia és una cosa degradada i que, deixada a son lliure curs, noserviria a ben segur no més que per a explotar iniquament i man-tenir en l'abjecció les tribus i pobles dd Sudan, els nuers, dinkes,nubis, xilucs, jaalins, dongolawis, etc. Els britànics els exploten iels vexen, però encara que es proposessin no civilitzar-los—i ésevHent que es proposen el contrari- llur organització, llur sentit«conòtnic i pràctic, llur cultura i llur moral col·lectiva, beneficia-rien a «quells pobles primitius i aixecarien llur nivell. En aquestcas les prétendons d'Egipte no's basen exclusivament en el dretnatural, nien la defensa oe la dignitat nacional, si no molt princi-palment en la cobejança d'uns beneficis i unes riqueses que benpoc deuen a llur iniciativa i a llur esforç. I els homes, com Zag-hlul, està be que siguin nacionalistes, però estaria mes bé que- fos-sin raonables i comprenguessin que la millor manera de servir elBeu pais en aquesta qüestió és la de compartir la sobirania del Su-dan amb una nació que ha desenrotllat tota la seva riquesa actuali li assegura un bell pervenir econòmic i moral a l'ensemps quees mostra força respectuosa amb els indígenes i tolera l'exerciq

molt extens de la sobirania egipcia» «n algunes matèries gairebéabsoluta. • f -"''" ' •, j«

Els nacionalistes egipcis, COMO els irlandesos i altres als qualsHa fatattíams fia col·locat en el cawf líe la Gran Bretanya, farienbe d'ésser més objecttvistes ,f fflMÍdf¿ir «és la realitat que llursjustificades passions. L'Irape« Í>«$anic no deixarà el canal de Suezi serà molt curt de vista el què tregui que l'Imperi britànic és úni-ca i excessivament Gran Brefai$a p aquella pèrfida Albion quetant preoeüparàl Sr. Vázquez de. Mella. L'Imperi britànic és dife-rent dels altres imperis que han«xistít i no és fàcil que caigui nitan sols que s'escrostoni gaire, I com que aquest imperi escolta atothom i té la ventatja de que saj> compendre les necessitats mo-rals dels pobles i no oposar-se a llur màxim desplegament, els po-bles que per sort o desgràcia naft caigut dintre de la seva òrbitahaurien de mirar de treure partit de llur situació i dedicar-se atasques més profitoses que ter el repetaní i reclamar aquelles co-ses a les quals han perdut el dret per raó de llur dessidia o de llurbarbàrie.

Aquestes reflexions en cap manera volen justificar els pecatsde la Gran Bretanya i molt menys la seva actitut envers Egiptedesprés de la mort de Sir Stack. El Govern britànic ha obrat in-dignament i en aquest cas si que el poble egipci, independent deles causes que determinen la seva inferioritat i que a ell mateixson imputables, ha de demostrar que no's resigna a una vexacióinjusta i a un escamoteix impropi d'un estat que és respecti a simateix. Probablement are, dissent el Parlament egipci i convoca-des les noves eleccions, aquell poble palesarà una vegada més elseu fervor i adhesió a la pàtria trepitjada i el vell Zaghlul tornaràal Parlament amb la mateixa aclaparadora majoria i haurà de tor-nar al poder mal pesi al Govern Conservador britànic i malgratles equivocacions per ell mateix comeses. I el plet egipci resta deaquesta manera obert i amb perspectives de durar fins que eltemps resolgui aquesta qüestió de força que entranyen tots elsproblemes de les nacionalitats oprimides.

M. Serra i Moret

LA FINESTRAO B E R T A

EL PADRÓ D'HABITANTS

Aquests dies s'està formant elPadró d'habitants, en tots elsnostres municipis. Al costat dela tormació burocràtica de llis*íes i recomptes, cal veure enaquesta operació els caràctersque la converteixen en basa*ment de tota ciutadania.

L'home, l'individu, té el deurede donar-se a conèixer a la so-cietat, de dir-li: a tal lloc em ,trobaràs, vell o jove, apte peítreball en Í'exercici d'una pro-fessió determinada. Aquesta de*clarado és el Padró d'habitants. :.

EI confusionisme revolució''nari por(à com a conseqüència,,,una mena de menyspreü\per to^ie/ que fos organització de laiciutadania.Simes, iwQÍucípnmfi «ra f Conte* ̂ e-tó'- a«jAwPen el cens ni pagava cèdala,, /j,mentrestant, la burgesia som*'reia beaííficamçnt davant Fes»pectacle d'aquest revoluciona»risme que es desfogava esbü*"llant-se els cabells-i abdicantinconscientment dels seus dretspúblics. L'Estat capitalista po-dia estar tranquil si els, seusenemics renunciaven expónta»niaments a fer us cçntra ell deles armes legals,

Altrament, el menyspreu al'Estat, portava el revoluciona-risme a una insospitada coinci-dència amb la burgesia. Laburgesia que ha créât les gransmàquines estatals modernes, enel seu /on f les detesta i les odia.Les detesta perquè no són puresexpressions del seu esperit—- ,

—sinó deformacionsfatals alimentades per les sevesambicions en contacte amb lesrealitats no sempre favorables.1 les odia precisament peraquesta insensibilitat de màqui-na capaç d'acceptar—si els seusconductors Fhi imprimeixen—una direcció anti·'burgesa.

La burgesia soporta l'Estatperòno restima. L'aguanta,com.aguanta la moral cristiana, per-què li salva moltes apariències.•Quin dret té a esgarrifar-se def amor lliure — dm Marx — a-questa societat burgesa els in-'aividusde la qual, encara que

> casats sota el protocol del Es-glésia, conviuen els uns amb lesmullers dels altres1}». Quina de-voció pot tenir per T interès col-lectíu de la societat que fBstatrepresenta, aquest individualis-me desenfrenat áe la búrgesialKo coincideixen en un mateixfrau a l'Estat, el revolucionari

: indocumentat per sistema i elfabricant que paga cèdula d'on-¿ena classe?

El socialisme ha vingut pre-; cisamént a dignificar l'Estat,t donant-li la representació nod'una casta sinó de tota la so-cietat organitzada. La partici-pació conscient del poble en a-questa organització, és element

, indispensable per precipitar lessolucions revolucionàries del so-cialisme. Allistar-se a lescons-iCrípdons civils, inscriure's a-qoestsdíesen el ffadró d'habi-tants, és preparar aquesta revo-lució; és ja ferine una mica. En-trebancar aquesta acció ciuta-dana, no és fer revolució; aixòíé un altre nom, precisament desuculències burgeses: s'en diu*ferolla».

Airet

Allí on hi ha una qüestióde llibertat hi ha una

, qüestió de Socialisme.

—. —j

El deure d'aquesta horaEstem fatalment lligats als grans fets econòmics, no

hem d'oblidar-ho mai, i no ens podrem sustreure a la se-va acció fins que l'estructura de l'actual societat capita-lista sigui sàvia í generosament canviada.

El nostre deure ens apareix, doncs, ben clarament as-senyalat: Tots els instruments de lluita—sindical, coope-ratista, polític—per a la transformació social, han d^s-ser posats en joc pel proletariat amb harmònica simulta-neitat i independència,, sense que l'acció de cap d'ells en-febleixi la dels altres. Abandonar-ne qualsevol,^ per laidolàtrica submissió als dogmes metafísics, és viure ambfunesta inconsciència, fora del món que trepitgem.

C O N T E S T A N T . . .A r amic i companyCot à e IR ed d is

En una nota al final d'un ad-mirable article de l'amic ï- com-pany Cot de Reddis fa una al·lu-sió a diferents companys, un,entre els quals, al que signaaquest article.

Cot de Reddis es justíssim enllur crítica. La diferenciació quefa entre l'obrer que se sentobrer i l'obrer que se sent, mal-grat la seva daurada indigència,espiritualment patró, es una rea-litat que cal no desconèixer.

Hom ha pogut constatar -el.fet en l'estament a que pertanyo.Dintre el nostre element hi haun fort percentatge d'aquestsobrers que no tenen consciènciade llur realitat, homes sense no-ció de la valor de llur treball.Creieu-mè, però, amic Cot deReddis, que si per dissort sonencara molts, no representen resen el cos social. Avui aquestamassa amorfa i sense ànima,fins amapa yergpnyosament laseva inconsciència. Això vol dir,també, que aquest autoreco-neixement consfunambulesc éseqüèrcia d'una obra feta. L'es-forç d'una selecció comença adonar els seus fruits, dintre lanostre classe. No acomplerta", iper temps n'hi ha, llur obra, caltreballar mes; cal, destruir laconcepció mística d'una classemitja; cal projectar tossudamentdamunt d'aquesta hipotètica clas-se mitja totes les injustícies delregim vigent i contrastar-lo allaga viva, amb la justícia d'unnou món creat per una civilitza-ció nova.

Cot de Reddis diu que és tas-ca del socialisme el canviar lamentalitat i l'ideari d'aquests in-digents burgesos i, nosaltres, noserem pas qui ens hi oposem,no; però ens sembla que had'ésser l'obra de tots aquells ho-mes i col·lectivitats que sentin,pregonament, la necessitat d'un

règim més humanament just. Peraixò nosaltres, dependents, en elcor de les col·lectivitats nostra-des, propugnem per que la cons-ciència de la nostra classe il'ideal de reivindicació humana,sien el guiatge que enmejii lesnostres accions socials i ciuta-danes, , j

À l'ensems, anima la nostraacció un desig d'ésser atiïs ales noves organitzacions que alredós de la intel·ligència i del'ideal del proletariat català, pu-guin formar-se, perquè tenim eldeure de fer-ho, facilitant així,un accekrament a la marxa delnostre obrerisme vers l'assoli-ment de l'ideal.

Referent a aquestes organit-zacions, em plau dir-vos que«Lluita», el nostre portaveu, hidedica l'article de fons en el nú-mero de gener, contestant, tam-bé, una al·lusió que damunt lesplanes de: JUSTICIA SOCIAL,es feu incidentalment en parlarde les bases per les quals «deu-rien fonamentar-se'les organit-zacions obreres.

Com podeu veuse, amic Cotde Reddis, estem identificatsamb el concepte que us mereixaixò que genèricament se'n diuclasse mitja.

Aquest article no té per mò-bil mostrar cap disconformitat,ans bé el d'encoratjar-vos per aque amb la vostra indiscutiblevàlua, influiu prop de la vidasocial de Catalunya, a fi de queles organitzacions, democràtica-ment, puguin constituir-se i fun-cionar; únic mitjà pel qual esfarà la tria que vos demaneu alfinal de l'article " de referència,alhora que serveixi de barreraal sectarisme que allunyi alsobrers—que tan justament heucriticat—de les lluites sindicals.

En aquest encoratjament,compteu-hi, amic, la modestacol·laboració del qui, injusta-ment, li heu adjudicat una valorrepresentativa, quan solamentés una unitat en la massa pro-letària que pugna per a Tobtentció d'un règim més just.

J. Ricart i Sala

Els nostres lectors no han d'estranyar que, aparent-ment, negligim, a voltes, certs esdeveniments d'actualitat,',deixant de subrallar-los amb el comentari degut. Però hihan albiradores dificultats insuperables.

Altrament, l'ideari conegut de JUSTÍCIA SOCIAL ïla dignitat civil dels que redactem aquesta fulla, donenla màxima eloqüència al nostre silenci.

\

ECOS i COMENTARIS

A otn CUrlanda.A «Cftn Sans» seg-ueixon polsant

€'>»«« extraoiHtiiiiirirs. Iinsprós d'ha-Ver-nos fot oMnr amb l'¡n M cor auun-•iant nos a onda p u n t unrt fa l l ida im-»nlüf- i- t , («T la }í'vsn-'' d.-sastro-a riel•ttí-T uf OoníiMÍ dv- i · l i i imín ln ic l r i , i>Í6¡-" : , - i ' iv ivvr-S '" n í -onnu t ' í i t pt>r p r i -UH : ' . : ' . ' • ' ' • " . • i > ' ' • ' • ' ' ' i ' 1 ' ' " ' ' ; " t l l | ' ! - H l «»TU: ' . • V • ' • • = • ' ' t J r i - l .!• ' ! '-.-¡i^i'y. ;¡r¡.l

reguí ' - ' • ; • - • -1i:< •: > ' • • • • • í i ' ! : , l · i l - - -' !s :H

tre- : ! • • • • . • • • ' i " ' * • : . . - ; : ' ; ! . -v , > - ! r . - o r -

dil'ià-":1 : • : ' ; ,! ' - : i .v , *• • * : ••••'•'.' n i " ; * < < >

ill·ivl;) fet !|l>,v¡" (!- ! - i ) ; • ; • ! • • • . • ' H · · I I I . · I I · Y )

•Of;T::! l ' i - r ¡¡ '¡ 'V'.:; , l i t •::'.'. i ' i l t l i r ; . . l ' i

raó suciai.«Terra baiKA • ópera

Ami) un òsi! IWhú-.lM.li1-, n i T . ' i i t j vNove'.ati K'!U; l i t r i ' ; , - ; ' i òpi-ra : i ; - m : i -nya- f a i ta"¡ ; i en c. vUi - • ' Ì V r r a ! ! < : ! •X M » . !--Uít:id¡i eli ¡ ' i I i i ü i i i i ¡;il l i r a i l i ü d i - Inostre 0¡ l in icr í i . . . ' l ' i - r ra Diixi i» doO'i i f ì i-rà Ivi ostai ü ; • ( > ' . > ' , per :i fss-"TIpafìu.rf, l'.ii i¡«¡3 acLc:- s un pròlce i,

i

ara, no«tr;ula a la seva llengua origi-nal per En Joaquim Pena.

Eugnn d'Albert és l'autor de l'òpera«Terra Baixa», ópera que a Alemanyatingué una acollida ben notable. Iex que la música és inspiradiSRÍma ifort«, di«')» de la lletra del gran Gui-merit. Deu fer Uks catorze anys queaquo.st.-i òpera fou cantada al «Liceu»en italià, per en Palet, però la gent nos'en recorda «emprè.

Dirifroix l'orquestra, formada perf>rt músic*, Kn Jaume Pahisaa. En Ra-i'vl Moragas ós cl d i rector d'encén».Javme Borràs

lla dobutat al Teatre Talia, del Pa-rnl-lcj , oi nctabilíssim actor Jauum Bornis, secondât per una compa-l i .viii i i lol t discret«.

J:iiiui- ' i Horras ve de fer una touniie\-»\ h 'n-sell t ì , ou lia représentât lesubres e l e i gTuo Mostro Augel Guimo-!;i . Ai 'i1 d 'n , ar.-i, porta corn a repi-rto-r¡ le.-i itillors ubr^s 'io (ìulmerà, l'ita-c:;i. Santiago Uussiuyol i Iguani Igie-:>ia-., tl.'ulcalde de Stilmoudfi» doJl- inter l i i ick, i «El goig d'ésser lioii-r.il,» del formidable Luigi Piraudel·lo,n i n i . ) la qual debuta.

Creiem quo la tasca que farà Jaumeli i-rà.-! al T i>Ma pot ésser molt profi-to-a .« La Novel·la Eitrangera,»

lísiunntem la segona sèrie de la pu-blicació, dirigida per En Ventura

Gassol, «La Novel·là Estrangera».Considerablement tnillorats, han sor-tit ela primers volums d'aquesta' «ego-na sèrie, acuradament presentada, ei';crupolosament selecte.

«La Novel·la Estrangtra» és un»obra que ens perteneix. i. un preupopular, ens dona les millors obre*de la literatura mundial, traduïdapela escriptors de casa nostra.

Els lloguen.

Altra vegada s'b a prorrogat per siimesos el R. D. sobre lloguers. Men-trestant les baixes ambielons áels pro-pietaris urbans, resten aturades. Elseu desig de veure al mig del carrerles persone« i els mobles deia seus de-semparats llogaters, no pot satisfer-sede moment. Ells ho volien, ells ho re-clamàveu com un dret sagrat, encaraque el llogater pagués dues vegadesel que li correspon.

KU propietaris urbans, gent obtusai rastrera, fan el paper de victim« 1demaneu llibertat. Llibertat per a lli-gar de peus i mans al llogater. Lli-bertat per a treure de les seves fla-ques rendes fabuloses a l'esquena delsseus arrendataris. Llibertat, per a lu-crar-se, sense limit i sense escrúpolsdo cap mena.

Du la paraula llibertat se n'ha abu-sat molt. La llibertat se l'ha fet servirper a tot. Però mai com ara l'haviem

lentit pronunciada en una forma tanlardistiea. *

Quan hi ha tanta gent que sofreixa cruesa de l'ivern dintre una barra-ta infecta, travessada pel vent, pelret i per l'aigua, aquesta veu trucu-

, »at i grassa que surt del fons de l'es-1 âttac insaciable del propietari urbà,i embla una burla i una provocado.lUTut-bol. x .¡Un bon amic, treballador entusias-

ta de la aostra causa ens escriu: «perquè no ataquen més al fut-bol?»: Té raó l'amic. Nosaltres sentim un

gran afecte per l'esport Alguns denosaltres el practiquem o l'hem prac-ticat. No és cap secret per ningú queei nostre Cristòfor de Domnèec filòsofdevot de totes Us heterodòxies, en eltemps heroics del fut-bol, era un de-vanter d'empenta declsaiva. Altrescompanys tenim que saben molt jus-tament alternar el conreu de l'exer-cici físic i el conreu de les ciènciesaplicades, sense que una cosa destor-bi l'altra. Però el que cal blasmar ésaquesta aflció sens mesnra i simple-ment pasiva que sent pel fut-bol mol-ta gent, incapaç de lliurar-se a lam,és elemental dlclplina de l'esperit.Bique cal atacar és aquesta beóciaimponent que ho envaeix tot, quegasta tote els ditirambes, tot« els en-tuíjfwmesal volt de/la figura d'unminyó que bercés a la seva força i la

seva agilitat exel·leix en el joc del fut-bol. El que cal Atacar son aquestsodis que és congrien en la lluita, queen lloc de mantenir-se dintre el ter-reny de la noble rivalitat degenerafins a la baralla més deslleal.N

Som, per tant, amics de l'esport.Però contra, la barbàrie i l'embruti-ment de la multitud que concorre alscamps de fut-bol, hem expressat elsnostres blasmes, en diferente! oca-sions 1 estem disposats a repetir-los•empro.XA BM»M».

Des de temps immemorial el sol dela nostra Rambla està remogut. Undia s'obren unes rases per a fer-hipassar els canons de l'aigua o del gas,l'endemà cal estendre uns cableselectrics, o les vies dels tranviea etz.Però ve un moment que les obress'acaben 1 la ge»t diu; ara podremrespirar 1 anar per la Rambla senseperil1- *

Pura Il·lusió, l'endemà comença al-tra vegada l'earenou. Aqui un muntde grava, allà un altra de sorra, mésenllà unes tanques de fusta. Unsobrers arreglen 1 empedrat de la voravia o l'enllosat del mig.

Sembla que s'acaba l'obra, quantot plegat velem que, altra vegadas'alsen raws. Son les del Metro, lesInterminables rases del Metro, o beles que es fan per arrancar uns ar-

bres o les taules de les floristes o ela,pals d'uns anuncis lluminosos, o pera construir passos a aivell.

Algú pensa que això s'acabarà undia o altra 1 s'equivoca. Quan el Metrohagi acabat la tasca començaran unavegada més amb zel inesgotable les,companyies de l'aigua, del gas ide la,electricidad. ' ,

Això no s'acabarà mai. I si us des-plau pot dír-se d'altra maners. .A^ixò,s'acabarà l'any de l'Exposició.

Poetei •> tftmt 1» dotiena.

Bn una revista infantil i lirlco-cam-perola titulada «Art Novell» hi hemtrobat el següent anunci:

«Retòrica i poètica. Ensenyamentràpid. Tecnicisme 1 pràctica. Confe-rències porticulars de literatura i cos- ;turns. Elegància d'istll i demés. Lli- icons de metrlfieació a càrrec del lite-rat Carles Sanahuja. Despatx: Tallers6a-3.er» ' • '

Bis que vulguin fer-se poetes' ele-gants d'istü—respectem l'ortografia-- *i demés, ja ho saben, al n/ (£2 del ca-'rrer de Tallers. Però provablementhauran d'agafar el tren de la Riera dedeMagoria. '

L'emancipació dels obrersde Catalunya ha d'ésser^obra dels mateixos obrers .'

d'aqui. :

3 ÖM»«rd« 1834 IUfÍÍI4^;í;SA,l,1''A,i

LA VEU DEL POBLE

HOUES orientQcionsEs pr. cfs que tots plegats ens

ocupem de i crea r noves ori<;n- ilacions perr: ccnquc i" qiielcora jde profitós per al nostre està- iment obrer. Arreconem per a jinadequats tots aquells mitjans ¡de lluita emprats fins are els ¡quals no ens han donat de si nide bon troç lot allò que de bonafe d'ells n'esperàvem i molí me-nys s'han acreditat, com elsmitjan* tipus per a conquerir latransformació paulatina d'a*questa societat injusta d'avui.Que cada ú de nosaltres esde-vingui un creador, un orienta-dor, en tot allò que li sigui pos-sible, dels seus companys delluita. Que ningú negui el seuesforç i la seva col·laboracióvalent i desinteressada l'obracoma; que ningú no esperi quaels dentes ja li donguin la feinafeta; que cada ú contribueixi éla mida de les seves forces enaquesta creuada d'orientació,peí; un cantó, i d'ordinació per |un altre; que tothom sigui cons- jcient del seu deure i de la sevamissió, cooperi a que la tascas'acompleixi no per l'esforç i laactuació aliena sinó per la detots plegats, solidària i manco-munadament que ningú no tédret d'inhibir-se de contribuir al'obra de conjunt ja que els re-sultats que s'assoleixin seranen profit i benefici de trots ple-gats. .

Homes de bona voluntat quèa despit de tots els perills i detotes les possibles vexacionsserveu el foc sagrat de la pro-testa contra tot el que represen-ta lo pretèrit, lo inadaptat alsnostres temps, les velles preo-cupacions, les decrèpites creèn-cies, les immorals concepcionsjurídiques del dret romà ambllur acompanyament de vexan-cies patrimonials, seguiu en elvostre lloc de vanguarda, queés en veritat el lloc d'honor quevos depera la vostra envejablecondició de idealistes concients.Seguiu ferms i severs en el vos-tre lloc de guies espirituals deles ignotes multituds que fretu-ren, un esdevenidor més just ihumà que no el present. Que novos manquí el coratge necessariper a seguir en el vostre lloc,que ben aviat veureu joiososcom els cercles se aixamplen,les rengleres es nodreixen dejious lluitador$,jovcs, valents iardits, però essent novells !ineptes necessitaran més quemai del vostre concell i del vos-itre guiatge, per que si amb ells

' tindreu la joventut que dona for-ça també ttndreu la inexperièn-

cia que a voltes plena de ardi-ment i de bon?» I : ho tira tot enorris per les impaciències i lesprecipitación}..

.Pensa .ors il·lustres que mili-teu en les nostres cada dia mésnodrides rengleres, afermeu méscuda dia l<i vostr.i cooperació aaquesta obra d* renovació so-cial, ajudeu-nos amb la vostrabona voluntat i guieu-nos ambles preciares llums del vostreintel·lecte i digueu-nos el queens cal per d conquerir allò quetots plegats amb tanta inquietuti daler colejem.

Fins avui, i malgrat els inne-galles sacrificis esmerçats benpoc hem aconseguit. Els guanyssón tan ínfims que no guardenpas la deguda proporció amb lacalitat i la gosadia de l'esforçemprat per a assolir-los.' Di-gueu-no» les causes a que potésser degut aquest despropor-cionat resultat, car nosaltres,amb les nôtres petites llums, noles capim pas. Com a bons mes-tres doneu-nos les lliçoff queens calguin que nosaltres plensde reconeixement vos retnercia-rem des de lo més pregon delnostre cor. Mentres desinteres-sats del Socialisme Català decada un de vosaltres en particu-lar i de tots «n general anhelem,esperem i agrairem el vostrevaluós i desinteressat concurs.Estudieu el problema de unapropera alliberació i doneu-nosles noves orientacions de lluitanecessàries per al triomf.\

Joan Franc ,

El dret és ej progrès dela humanitat; no hi ha ,cap dret contra aquestprogrés.

E. RENAN

Ffoíit unieLema: «La unió fa fe força?

Salut obrersl Que un tom hem de'lluítar\ •arredossats ? ota d'un piateix lema., • . • • < * • ••Unim-nos en Front Pfiie per bregar, • •• -A .ventent el capital que |a es fa enrera. - ; • -

Volem un mateix fi; p< r què dísíreufe'ns,'.' ' 'lluitant entre nosaltres weis fni|tiant$? '". , ' 'Unim-nos amb amor Qwp^de^ trfcùre'nsl'esclavitud que voldrifí;0fégà*gs. '

, ';•'",,' :'."» •. ' • ' . , :enderroquem primer qostres tirans!

}•>• •• " •per governar els ideals triomfants! '• •

• ' .. , , ,, iSalut obrersl Que un flwnjhem.de uuiiar , ¡arredossàts sota d*Ün ïpajfçjx lema, '..Unim- nos en Front Unie* per Bregar,vencent el capital que fa es fa enrera.

. f .,!,;•,-.(' ' . / -i ' ' ' '

Jordi Arquéí.>6«n<

(OPOSICIONS DE OA.NDH1) * >

Al meu entendre «1 mètoded'educació actual es dolent, pertres raons de la més alta impor-tància, prescindint de llurs reia*cions amb un govern injust. (

l.er. Reposa sobre una cuttu-'r«i estrangera amb l'exclusió'gairebé total de la cultura indí-1gena.

2.Ó». Ignora la cultura del cor'

f iàment en relació", sjñ.$ '4e co-ses que els hi són totalment des-conegudes. No és en els ma-nuals on un minyó apèndrà el"que està be ô fftãíament a casa.N®-«e li enseflyáiftaí á estar or-gullós de sa llar. Com més aven-ça, l'educació més s'en allunya,<le faisó que a l'acabar els estu-äftilejfsle^iM^conipietamentestranger al seu medi. No trobacap poesia a la vid,a de familia.Les esce.ncs rurals són per ell

'un IRère; tancat. La pròpia civi-lització li ha estat representada

i la cultura manual i es consagrai com estúpid«, bàrbara, superti-exclusivament a la del, cervell.« j cjosa i inútil desde el punt de

3.er. És impossible demar unaji -vTata pfàetic. La seva educació.veritable educació semnt-s«*, d'una llengua estranierà. -, !

Examinem aquests tres .de-fectes, en detall. .Des d'el co-menç, els manuals d'enseny^r-ment tracten, no de coses ambles quals els infants .estan dia-

Molt aviat començarem a publicar en íulktóla famosa narració del gran escriptor anglès

H. G. W E L L S

"Aquests sabatots!-de la qual ha dit Anatole France les següents

' • paraules; ' • '» ; \<. „"'.? .•••-..•:*•"Una de les més perfectes vjtposfcion&'tfçî,'''"*socialisme, la més clara, la més semilla, lamés veritable, ha estat feta pel gran escrip-tor Wells, en tin fullet que jo voldria veurecom s'escampa per tot el món i que es titu*-

la: «Aquests sabatots!»ANATOIM FRANCE

cstá'caúttulada per allunyar-lod&fil cultura, tradicional, I si lair&íia'de la joventut iristruidano. és absolutament desnaciona-litàtda(|4f5Ífíintí$mete perquèl'ahHgoi^twturT té tes arrelsprou .ff egon?e per. poguer-laarjtï^ adijttßjemprant una e-ducacíó hostil al seu desenrrot-Uajfteijt* Si jo^enfos1 l'amo, cer-tament acstruiria tots els ma-nuals i enfria escriure d'altresque traeïffijlítla ^fcaè familiai s'hi relacionarien, de maneragtíe Hìifant, tot estudiant, influísen els qui el voltesstn.

, fejoHjiBienti guilffHlle» sienles cçndiçiofts en els altres pai«

, «sos, és, criminal eá la India, ont|$ ITO *jv.d\la BQblatíó és agrí-JJpoÍAI*' iCtQäiÄ? 8uS flÍÍQyofiS^ ¿'timi!.

Í¿ÍiiÍ£iuMk£UÍUlUU «• j¿» Jiat-L^ r¿<*J¿ ¿f ,*/_ > *¿jir ^*2«h& ,jEuMfwfW a flou v noies en inú-tils pèls treballs manuals per tòt4a la reste' de sa vida. Pretencq»e havent de .consagrat la ma-

jor part del nostre temps a tre-callar perç guanyar-nos, la vida,íls nostres fills han d'apendreIJe- bon hora It dignitat d'aques-la .tasca. . ' t . , .,,.,

tys lustres fills deurjçn rebíeunè educació 'que1 río els hi fés

menysprear el treball manual.No hi ha cap raó perquè el filld'un passés esdevingui incapaçd'ésser obrer agrícola per haver

'.fet estudis. Es. molt trist veureals nostres- escolars considerar'amb,Disgust, quan no és ambmenyspreu, el treball manual.Per-'aftra part, si volem que enla índia, tot nen i nena, vagi al'escola, com és nostre deure,notenim els mitjans d« subvenir al'educació tal com ara es dóna,essent impossible a milers depares pagar-ne les actuals des-peses. Cal, doncs(! que l'eduça-ció sigui gratuïta per a éssergeneral, .Àdhuc en un govern

[.ideal, no imagino que pogués-sim consagrar més de dos milnjUions de , rupie» a l'educacióefe tots els infants amb l'edat es-colar. D'on resulta que és pre*cis que els infants paguin ambllur treball manual tota o partde

, líeducació rebuda. No veig sinó,un ,t«.eball .universal que sigui1 aprofitable, el filar i el teixir.Demés, pel fi que em proposo,

-poc Importa que es tracti de fi-lar o d'una altra mena de tre-ball, solament s'hi guanyi. Re-flexionant es veurà que cap al-tra ocupaste .Rot ésser introduï-da ep totes les escoles de la In-

»dia. ? í ' #k< i , ' • • • 'Aquest ensenyament manual

assolirà dos fins en un pais po-bre com el nostre: Cubrirá lesdespeses de.l'educació dels nos-tres infants i els ensenyarà unpfici que els pot servir desprésper guanyar-se la vida. Parellsistema els hi ensenyarà a bas-'tar-se a si mateixos. Rés potdesmoralitzar una nació comapendre a menyspreuar el tre-ball manual.

No més diré un mot de l'edu-cació del cor: Crec que és im-possible fer-la per llibres. Solsel Mestre, mitjançant les rela-cions personals, pot obrar. I,qui tenim .nosaltres en l'ense-nyament primari i àdhuc en e l ,secundari? Són homes i donesd'una fe i un caràcter moral su-

perior? Han rebut ells mateixosaquesta educació del cor? Hompot esperar d'ells que s'ocupi!de l'element permanent "dels Ja-fants que se'ls hi confia? El mè-tode emprat per. obtenir ínstftu«tors de les classes elementals noés una barrera^ infranquejableper a obtenir una elevada mora-litat? Sabem que no se'ls escó«lleix pas pel seu patriotiime.Únicament fan ;|de .mestre elsque no poden trobar altra «m-pleu.

Paríem, eti fi, de la llenguaemprada en la instrucció. L»meva opinió en «qtlest respecteés prou coneguda perquè calguirepetiria. L'ensenyament en un»llengua estrangera ha estat cau-sa de ' fadiga cerebral pel« in-fants, ha exigit d'ells un« tensiénerviosa massa grossa, i, fent-

¡'los incapaços de pen&ment, detreball original, els ha impeditcomunicar els seus c'çneixe-

I ments a la familia o a lea mas«ses.

El més lluny del meu pensa-ment és voler que ens tornemexclusius o aixequem barreres.Però sostinc respectuosamentque una apreciació de les altrescultures ha de seguir i no pre-cedir a l'apreciació í assimilació,dela*nostra. lincia ferma opi-nió que cap cultura serva tre-sors tan preciosos. No la conei-xem. Se'ns en fa menysprear-ntl'estudi, despreciar-ne la valor.Gairebé havem cessat de viure-la. Un saber acadèmic sens*pràctica és com un cadavre em-balsamat, molt bonic a la vistapotser, però sense rés que pu-gui inspirar o ennoblir. La me-va religió em prohibeix rebaixarles altres cultures, tant com in,-'sisteix perquè m'impregni de fa :

meva i visqui sots pena de sui*cidi civil. '

(Recull dé «La Jeune Inda» ?fet per R. Rolland.)

Trad. M. O. «

„..il-'̂ tf̂ ,;

, —fpareli fen sospitar que ess trac-tava del seu fin. s '*

Ple d'angoixa,, volent í dol-güínt^va1 resoldre vènctHa re*pugn'àncià i visitar-lo; No esta^va disposat que aquell xicotr 4més a més d'haver escollit ona,professió tan innoble i mtlVadalfos un qualsevol. Però abanévolia tenir una solució. « !

Al cap d'un parell de dies, etsenyor Borrell és presentà a tòpresó i demanà comunicació es-pecial. L'entrevista en el freílocutori fou molt aspre. Defuïgint tot esplai amorós, el senyor*Borrell digué secament al lladreque allò no podia anar. En pro;

posar-li ~la seva solució, el noino contestà i quedà capficaK«Pensa^t'hi—U digué—; d'aquídos dies vindré a cercar la res^'posta».

El fill s'hi pensà i cregué que;fet i fet, no tenia altre remei qwacceptar. La solució del seu pa-re significava per ell l'únic mit-ja d'excel·lir.

En la nova entrevista aviat¡'es posaren d'acord, i tot seguit

que s'obriren pel lladre fracas-sat les portes de la presó el sewpare li comprà una adrogueri.ta la menuda—que per cert dui tcl nom de «L'Honradesa«»—quoestava a la venda en molt bonescondicions. I, ara, és un adro-guer tan perfet que estem segu-rxque abans de gaire el veureníelegit alcalde de barri.

R. Roure í Torrent

La empenta, el moviment 4i la propagació de les,,,»idees han vingut sempre-«dels pobles petits. *

PI í MARQALL;

Fulletons de JUSTICIA SOCIALaissifatt 3 it gtaer 1925^ i

El lladreAl company

Cristòfor de Domènec

El senyor Borrell era un ho-me/baixet, grasso, un poc deixat,d'aquells que duen sempre a laboca un cigarret de paper cre-mat només d'un costat...; en fi,un home absolutament vulgar.No es preocupava de res mésque de passar-se-la tan bé compodia i creia que la vida és mas-sa complicada per a tenir opinióde les coses.

Fill d'uns ordenats petits bur-gesos, en sortir de l'escola* que-dà empleat a la botiga de casaseva amb més ganes de mandre-jar que de saltar taulells. Quanvan morir els seus pares, el xi-cot n'hauria tingut un bon dis-gust si no hagués vist que haviaarribat l'hora de desempallegar-se del treball Va mesurar lafortuna que li deixaren i veiéque era prou crescuda per apasser-se tota la seva existènciasense fer res.

Es vengué la botiga i anà ti-rant de la rendeta. No vivia comun príncep, però podia ben riu-re's de més de quatre. Poc amicde lectures, que entabanen el

. . cap, i gens ric d'ideals, la sevaúnica ocupació era jugar al dò-mino i a la manilla al cafè i cal-cular que la rendeta albergués

, fins a la seva mort.El senyor Borrell anà passant

anys, content de la seva vida id« la seva salut. Algunes vega-des, com un tenuíssim núvol,una nosa li rondava pel cervell:«Fet i let,—es deia uavors—el

teu passament és ben migrat it'has de privar de moltes coses^Si treballessis una mica, unamica només, podries viure forçamillor». Però el senyor Borrellsacsejava el cap, com si s'espol-ses la nosa del cervell, i amb unsomriure de conformació deter-minava viure més malament pe-rò no haver de treballar. «Norecompensa del quer t'has deprivar l'estar-te sense fer res?».I quan anava a cavilar aquestpensament, recordava que la vi-da és massa complicada per atenir opinions.

Els cabells començaren a ar-gentar-se-li i l'airet fi el costipa-va sovint. Aleshores cregué queno seria res desballestat casar-se, i en quatre dies el capellàllençà trona avall les amonesta-cions. Un dematí que pedregava,com si el cel li fes escallots, elsenyor Borrell es maridava ambuna solterona que li augmentàel passament i l'estalvià d'algu-nes de les privacions.

El senyor Borrell tingué unail·lusió, la primera il·lusió: ésserpare! Però el temps passava i elfill no venia. Per fi, als dosanys de matrimoni, la seva mu-ller començà a tenir mareigs 'ino mancà qui deia que hi haviapel mig un veí compassiu. El se-nyor Borrell no hi veia de con-tent. Hom diu que no és possi-ble trobar enlloc un pare tanamorós i amb tants instints demainadera.

Mentre el noi anava creixent,el senyor Borrell sentí la inuti-litat de la seva vida. Volia redi-mir-se però no gosava. Uttaidea, la única que havia tingut,li ocupà l'existència. Calia queel fill valgués per tots dos. 1 elsenyor Borrell li predicava senv •pre que li donaria la professió'que volgués escollir, fos la que

fos, amb la sola condició que jhavia d'ésser un tap. de brot, f«Som al món per a treballar,—1|li deia—i ja fuè la, v?da~ és taticomplicada que tói'són entre-bancs, és necessari fer una per-fecció del nostre treball. Siguila que sigui 'la professió *qjw{escolleixis, hi accediré méntrihagis d'excel·lir»., '

El noi es feu gran i tinguéd'escollir carrera. El senyor Bo^rrel sentia una immensa angoi-xa de por que no podés ésserprou apte per a esdevenir unmodel.

Un dia cridà al seu fill i estancà amb ell al despatx. Li di-gué que ja era hora de decidir-se. El minyó vacil·là eaïlà tfnejestona... El pare no podia OÎrespirar de tanta emoció. El xi-'cot, a l'últim, vencé la por: elseu genitor l'haviá pu j at "amb1

tanta franquesa!' que li podia;parlar com a un amic..'Confessàque estava1 impressionat dels fu-lletins de lladres i bandifs j quèvolia dur aquella vida d'aventu-res, desafiant tots els perills,escapolmttSjS prodigiosameoj, d^ rles manis"deta policia í dels cte- jtectius, vivint del que era d'altri, t.El senyor Borrell quedà aclapa-' Irati arrencà un plor amarg. Era j,el fill que ell havia engendrataquell i homenet del seu davant |que H deia cínicament que vouaésser malvat? Feu repetir-lt la',confessió, no podia ésser veritat1el que sentia. Però no s'equivo-cava. Era .horrible. S'agenollà1 'als peus del seu fill i li implorà," 'ja que ell no tenia remei, una 'mica de respecte pels pares. Tota 'fou debades; el minyó tenia de-51"cidida la seva vida.

Veient que predicava al de^sert, el senyor Borrell deixà lesseves lamentacions desespera- ,d*s i digué al noi que marxés

ae casa" i fes er que volgués, quèdl ja no el recanetxia?.com a fill.En donar-li elcpmiaUpe^ò, lifecomfeha que, *si mes^no/excel-Hs; i li dorçà dine$|̂ er,£., q'uçpoctés agafar cònjpaapient, .unaéxberien^ii?

Jl noftóafxa ttólsã actuaal costat q"els Cèlebres apaches',«n aquells temp§"tati ,4è moda.Ami) ells adquirí una bona pr&c*tica, fraW, .^Lè^aitaían», quèÜ deïefl, donà qüé!"parlar als pe*Modistes i burlà euginyosamenta la policia. El s*« pare, en as-fabentar-se'n, sefltí un petitís-|im alleugeriment a la, seva im»raens&'ljfna: ja qiik.nó altra ço*sa, el seufiÌl pos'seia uü mes^íratge en Ig carrera que el seumal cap "havia escollit,j «Le Catalan»'izría;'un,bO,n"Apa-¿Äet^roV'tÖ: aqufell téitíps i aParís no jera pas una tasca gai-»re difícil essser-ne. I decidí con-vertir Barcelona en el camp ée-«le*"Sever<acekmsr"'i Un dia, doncs, vestí el seuínillor trajo i prengué un bitlletàtt-primera, liais A la capital c0.-talana, on instal·là el seu amarfatali i traça'el ipla dels rbbato-fis l-assalts-è fer. Elseu debuta Barcelona • uo fou molt fala-guer; anà a assaltar tjna banca i3s%obà què urís aWres assalta-4ors li barraren el pas i el des-qobriren a la policia,, de la qualés podé lliurar amb penes i fa-digues. Les -seves actuacionsposteriors també foren fracassossemblants.

Aviat s'escampà la nova què»Le Catalan» era a Barcelona.Aleshores, l'acció se li feu més,difícil.' Er tíò'strè lladre es deses-perà. Servava'un; record únic dela seva-lapiitófi»les prèdiques.del par'é,' aqúélr dogma que,tfngués la professió que fos, ca-lla, excel·lir. Ell, que a París te-

nia fama entre els més pintats,veia- que" a Barcelona mai notindria èxit. Volia tornar1 a lat'erra ^eís /â/JaçÂeS, però el seuorgull no li permetia reintegrar-se entre aquells que liretreurienéHracàí T és que el pobre noiriocómpréttia'qüe 'l'-a'iaDient d'unpaís On abunden els petits lla-dre® ító és propi pels lladres deles granfe ¿estes.

Després d'algun altre intent,*Le Catalan» decidi "esdevenircarterista i atracador en lloc's'despoblats. En això, amb la se-va experiència parisenca, havia¿'excel·lir per força.

Però també s'equivocà. Rúr-tava una cartera amb la mateixagrandiositat que si robés les ar-ques d'un ministeri voltat deguàrdies. I, naturalment, la sokmnitat que donava al seu actesenzill -feia que! ben aviat fosdescobert. En poc temps sofri

•tres condemnes com a quinze-ìtìàri.'"

Ell no desesperava, i en sor-At4<^a.firesa torna va a la sevaWÍEàWï»"Íïfrretura -dresser aci-jn|r|at ' per: tots els carteristes, iatracadors., I anava de desen-ganyeriVíesengany,

Qutínifou agaïat per quatrenavo|taí: ^yeié", ; amb ^aclaparamentque mai no seria ningú. Entrel'humitatjde la cel·la pensà en«1 suicidi, i només desitjava lallibertat per a llençar-se aj pasd'un carril.

Mentrestant,,el senyor Born 11sofria, la doble pregona dolorde veure qui era el seu fill i depreveure que no excel·lia en -la¡carrera, puix feia temps que nosentia parlar de «Le Catalan».Un"dia llegí al diari que havia

;e«lat ¡agafat, el carterista JoanRebull Xtrinachs i, malgrataquest no,n que no tenia resque veure amb ell, l'instint de

Firin« « J TJ I T I C I A *rnAL 3 «e Gener 109«

Samuel AmpersM f i i t r e «nuï nui«s!i enorme d'obrers

de Noya York riunita un fervoró» tri-buí ai eiidavrr du Sumuul (Jumpers,mort a Sau Antonio (Texas), en Ilidadosnmibre darrer, periòdics europeiul alguns d« Cataluña quo voleu repre-sentar el» intero.-^« ubrera dedicàveual vell lluitador !<'* we* desplatadosinvective». ICI blasmo ja g»"»tat derepetit, «venu t a I» burgesia», fou totel <¡ue Baberun dir do üompers el«quu crèuun i|iie s'ha d'acontentar•empre ala ubrera amb mataries Infla-mant* i traaos gruixudes.

N« compartim Ien idee» de Com-pera, no aplaudim, no méa que ambgraos referves, la seva obra. Qqmpersno i rs Hoclaiista. Qompers no creiaamb l'abolició dol règim «apltalista,Gompi-fa ¿ijWav» do, l<Huit» de clas-ses com al fú* M u opUaodi atìcaadarldo riívoiacïó'huinaua. Creia eu l'efl-eifueia dol treball, en l'indiviaualia-me, un ei millorajueut t hotuauítza-ció < fó, I't* |natitueiun*;açtu*U. Bra unmintió de la democràcia americana iüeU neun fonament* ètics. Volia quela ¡n•r.·iimalihtt fos exaltada i la lluitapor i'e> istèiuua fed els homes fort»car no comprenia d'altra fa í »ó la lli-bertat i el progrés.

l 'n home pot; pensar això i esserui , ; i udruona duerni t. l'ot pensar aixòi unAvr uu amic lleai dels obrers l es-timur-loi, eon» feia Oomperf, »cano»fee••-icio ni trampa. EU va servirhnura lament la «èva causa, va treba-llin- u ü t b les manti netes i va cumplircum -alila i coni dulia el compromísco ;i ret amb les masses de traballa-rli, r - americans que el seguien i elvi.criiven. No podem creure que¡Kindts homes, el nivell raig delsuna is , I'H superior al dels obrers deinn. u iiltreg paisana—particularmentili-I mi.stro—haguessin consentit, a( ¡ i . n i | i < TH la més petita traïció. Ooin-j > r r > t'ï m prou discutit i combatut peru i ( n < > els milions d'obrers do í'Ame-ric'in federation »f Labor no coue-yrm ssiti tots ela «eus punts flacs» | i i : i ' i repetidament i sense interrup-ció ¡'i·legiun president des do la fun-dado del gran organisme obrerIMI 1HH2.

H m nel < Jumpers va néixer a Lon-dren, f i l l d'un matrimoni de juòua)iol: i i ; i tesos, on ¡27 de gener de 1K>0,l'obres els sein parus, la seva infan-to*» f»u trista i indigent. So sap no-més < | i i n a onze anys anava a una es-cot« duia suburbis. A tretze anys vaeinÍKTtir a Amèrica. Va treballar en lajnan u factura dn labac i des dols pji-mer^ îemps va ajudar a la fundaciód« 1 1 Ciyármakers' InternationalUniï'H. Home de fàcil paraula i degran energia creadora, fou desseguitBol ¡untat en ela districtes manufac-tur-Ts dels estats do l'Est i en les 7.0-IK>Í mineres de l'Oest, fent una tascad'or-ranity.ació que va traduir-se, moltn\ i ;>t en considerables millores en elrefini do treball. Los que, seixantaany* enrera, eren les masses obreresme- explotades dol món, passarenprad Lialment a ésser los més ben iractades i retribuïdes.

Els èxits de (¡ om por s i le« sève«tendències pràctiques 1 moderadesTaren posar-lo en conflicte amb l'òr-gan itiació dels Kniyktt of Lator queera alcabore« predominant all BatataUnita. U'aqui vingué la lundactò deV A attrita* federation o/ labor enIHHl. L'any següent va constituir-seé" u ord amb la seva carta de fundaciój (¡ impera fou elegit president, essentre legit on cada renovació de perso-na' ili-s d'aquella data.

O; mu va esclatar la guerra mundial,Gu iipor* feu professió de pacifismeperò de mica en mica va devenir in-tervencionista. La propaganda ale-manya es dirigia aleshores molt par-ticularment a produir conflictes enles fàbriques de municions. A Gom-pors li va ésser oferta una fortuna pelsagents alemanys por tal que secondés

•l'agitació entro'ls obrers que treballa-ven pals paissos aliats. Sembla que»Ixo va acabar-lo do decidir a fer-seji; ir i i lari de l'intervenció americana i« I seu vot.quo portava darrera nuaorganització poderosa, feu un granj en en la balança. Les nacions aliadosli deuen aquesta ajuda eficaç i tras-cendental en aquelles hores eugunio-ses. Després va assistir, amb Wilson,a l'assamblea de Versailles i va contribuir a la redacció del tractat depau.

< ; > > • - . pi-rs defensava la teasl de queror,_,"..¡,i¡/aeíó obrera no havia dec o n s t i t u i r p a r t i t , si no sumar-seevent ü.tlnient al partit quo offristní'.i v i · i i ' i ü t K e s als treballadors i tnósgarant ies de l l ibe r t a t i de progrí'B.AI.\H h i 'm vi»t r.ímcrican Federa-tiu,! '¡f Labor recomanar una candi -dat .ra en una i·leeció 1, ou la següentdefei.rar la contrar ia . Quan els par-tits h u v t e n celebrat U H M assemblees,la i.rganil7.;ició obrera osculila i proclamava el seu upol per una o altra,

•Nnn.v, però, obligar als seus afiliats ir « ' . « . ' i - i - t : i n t en ì ibsniut Ics idees delsU ;• . i t . Ivi 1rs iLirrert's elcrcionf,

V American Federation o f Labor reco-uienava la candidatura progressistade I,;t Follette Whedler.

( ìompers tenia una forta personali-tat i és molt possible que després dala seva mort les tàctiques de l'Ameri-can Federation of Labor siguin unesaltrei particularment en matèria •po-lítica. Gom pers no arribava a ésserreformista. Creiem que era un ham«honrat i respectem el seu nom i 1»seva memòria. Fins ena cal reapeotarla seva obra profundament idealista ipràcticament beneficiosa pel- proleta-riat americà. Però en« sentim ai polgairebé contrari de Qompers 1 desit-gem sincerament que la seta perso-nalitat i la seva influència »'esborríben aviat de l'organització obreraamericana. Creiem que mes idealis-tes són els nostres companys euro-peus i fins aquells revolucionari» rus-sos contra els quals Gompera haviadit frases inadequades« William Gre-en de r Ba tat de Cbio, que fa onzeany» és secretari de la Federació deminaires, ha algut elegit presidentde l'American Federation of Laboreusustitucló de Samuel Gompers.

Ui tutin imitou it mitri nuil.

L'obra benemèrito der Ateneu Enciclopèdic Po-

palorProsseguint la tasca que do tants

anys ve reali tzant per l'ennobllmontdi-I poble, 1 «Ateneu Enciclopèdic Po-pular» ha inaugurat uns cursets d'hu-manitats i do divulgació cultural elprograma dols quals inserim méaavall.

No ens cansarem do rccomonar alanostres amics el seu ingrés com a so-cis en aquusti t institució de la mésalta quali tat cívica, veritable casa delpoble, noble fogar d'iuqnletuds espi-ritual«.

FILOSOFIA.—Filosofia comparadade V Orient i Grècia. Tres lliçons peldoctor En J. S Tra Hunter, catedràticde la Universität .

Filosofía medieval. Tres lliçons perEn Joan Crolxells.

Cultura relativista. Tres lliçons peldoctor Kn Joaquim Xlrau. N

Filosofia de I1-Art. Tres lliçons perEn J. Capdevila.

CIliNCIES. — Astronomia general.Per N 'Kmigi i i Fernández, membre dela Societat Astronòmica d'Espanya 1Amèrica.

(teologia, Sii l l içons pol doctor KnJaum" Mareet, professor de la Uni-versitat.

Mlno/irafia. Sis l l ico' is pol^dnctorKn Josep M." Batista Roc«, professorde la Universitat.

Principia de Biologia. Sis lliços poldoctor Un Pere Escriu, del Laboratoride la Casa Maternitat i Expòsits.

Endite finoligia (funcionament doles glàndules interne.^. Sis lliçons peldoctor En Leandre Cervera.

Principis de Psicologia Experimen-tal. Deu lliçons pel doctor N'EmiliMira, de l'Institut d'Orientació Profes-sional.

EvolucM del concepte de I» Pedago-gia. Sis lliçons per Bn Josep Paru*«-11«.

RISTORI \ I SOCIOLOGIA.'. — BttH-¿is »obre l'edat miijn. Sis lliçon* p*Jdoctor Kn Ferran Valla i Taberorr.

Història, de la civilització europt*.Per En Liti is Poricot, professor de laUniversitat.

Legislació social. Per en FrancescHostcno, advocat.

(MO AN IT/ACIONS DE LA CIUTAT— Cultura escolar. Per En ManuelAinaud, director de la Comissió d«Cultura.

L'antiga organització del treball(gremis). Per En Josep Amorós, cate-dràtic de la Univeniitat.

Cooperttitmt. Per N'Eladi Gardé,»dvncttt. t

ïlií/iene Mvnicipal. Pel doctor B»

J. Gallart, director de l'Institut Mu-nicipal ile Higiene.

Hisenda Municipal. Per En ManuelReventes.

Enyrandiment de la Civtat, Per EnJosep M.' Pi i Sufier, cap de la Sec-ció d'Aixampl« de Barcelona.

Kducaciú cinica. Pel doctor En J-Aguado Miró.

AKTS I LLETRES. - Let lletrtt ila cultura clànica antiga dtvtnt Atla Història. Sis lliçons pel doctoreoPere Bosch l Glmpera, catedràtic 40la Universitat i director de la Secciód'Arqueologia de l'Institut d'EstudisCatalans.

Arquitectura Catalana. Sis lliçonsper Kn Feliu Duran i Cañameña,professor de la Universitat.

Evolució del Cravat. Per N'EudaldCanlvell, director de la BibliotecaArüs.

BSTUDIS LITERARIS. = Odittta.Per En Carles Riba.

Kn Jacint Verdaguer. Per En TomàsGarcés.

En Joan Maragall. Per En JosepM." de Sucre.

El ttatredeWAngtlQvimerà. Per

Noves i documents

H'Alexandre Plana.

EL DIUMKNGB, 11 DB ÜBNBR,A LES CINC DE LA TARDA,

Manuel serro I Miretdonarà una conferència sobre

LA PROPIETAT DE LA TERRAen la Cooperativa «La Reforma»

del Vendrell.

Els aultei Un u lattiif noe nini ü-n üe mil SIOILta nut iniul IN U

nuen «lliMIMÍ« forimi tf EtOMüa hitoC H A R L E S Q I L) EVersió castellana de /, Cflrdü ',

Preu: V50 ptes, '

W-prD)et!H'snUiliitMMullnif . S A L A S : A N T Ó N

Preu: 0'15 Ptes.Publicacions de Propaganda de

Accia Cooper a t it iaEncàrrecs: Aurora, 11 bis.

Fa un tort a les nationsquinojes dj^tfngeíx ,dellurs governs.

VICENZO GIOBERTI

Treballador!Signe« difnc de U leva coBdi-

dó htUBUu!Ço» « home,. t'has 4c scmtir

dutadà i laborar amb d aoda-Usmc fer l'advemtaeat 4'waa

lodetat Mular.Con a productor, fia* i'a- '

plegar Uns les organiUadoa«Obrera«, i treballar pel nülUra-meat Immediat «fels tras ger-mans.

Si ets conscient veuràiclarament el ca^oi del tendeure:

Com a home, luu d'és-ser socialità.Com a obrer, atadicalitt*.,

AlS COmpdnyS queexpontaniameafens ajuden amb llur col·laboració, hem de prçgartlo^vulguin fer-se càrrçc de la limitació de l'.espai disponi*ble i no oblidar mai les restriccions imposades per les,actuals circumstàncies. Interessa que per a facilitar lanostra tasca procurin:

1." Parlar d'allò que es pugui parlar.2.°" Tractar especialment qüestions sindicals i de

propaganda de les doctrines socialistes.3." Exposar els temes amb la major claretat i eon-

cissió possibles, i4.' Escriure en quartel·les per una sola cara i deif

xant els interlineats ben amples a fi que podem fer4rial damunt les eventuals correccions ortogràfiques.

G RKf I A.-Proposició rebutjada.

' El dia 8 de desembre ea va cloureel debat promogut amb motiu de laproposició feta pels partits d'Unió re-publicana preconitzant la creació deuna cambra alta o senat. Kl Präsidentdel Consell, Mikalacopoules, i elscaps dels partits que constitueixenl'actual coalició governamental, tot ireconeixent l'ulllitat de un senat,g'oposaren a la seva creació en la for-ma que venia exposada. L'Assem-blea Nacional va rebutjar la mocióper 153 vots contra 112.

ITALIA.-Oonfréi «Indicai.

La Confederación« Generale del La-voro va celebrar a Milán el seu con-grès reglamentari el qual va Inaugu-rarse el dia 10 de desembre i es vacloure el 14. Hi havia¿excepcional in-terès entorn d'aquest congrès car eneli havien de decidir-se questionstrascendentals per a la vida de l'or-ganitzaciò obrera italiana i havia dediacutlr-se la conducta dels seus di-rectors durant aquests tres anys da-rrers de turbulències 1 brutalitats fei-xistes.

Varen assistir al Congrés, Cabrini,representant l'Oficina Internacionaldel Treball, Jasaenbach, per la Fede-ració Sindical Internacional; Mertens,representant les organitzacions bel-gues Praseck, les de Txecoslovàquiai Knoll, les d'Alemanya. Els debatsvaren girar sempre entorn de les pro-posicions socialista, comunista i ma-ximalista, distingint-se en defensa de'la primera el conegut company Lu-dovico D'Aragona, el diputat GinoBaldesl Alberto Slnionini i BrunoBouzzl; pels comunistes parlaren elleader Reposs , Ferrari i Vota i pelaroaximulistes es distingiren Schiave-Ilo i el diputat Viotta. La proposiciósocialista que era la del Comitè con-federal fou aprovada per gran majoriaEn aquesta proposició es puntualit-zen els principis i tàctiques socialis-tes i s'abroga per elles sense reser-ves, sostenint l'adhesió a la FederacióSindical ¡Internacional d'Amsterdam| autoritzant al Comitè per a procedirta|j^5alment contra aquells que s'opo-sin o dificultin,!» marxa de l'organit-zació d'acord amb la direcció marca-da pel vot de la majoria.

La votació de les proposicions vaSonar el següent resultat: socialistes,158,316 vots, raaxlmalístes 44.192, co-munistes, 32.590; Abstencions, 2.880 i

'Absents 26110. Com es veu, la majoriasocialista és tan absoluta que sobre-passa en molt a les demés fraccions,absents i abstinguts conjuntament.La reforma dels estatuts, segons pro-posta del .Comitè, fou també .aprova-da per 145.124 vots, contra 81.290,

El nou Comitè, elegit per aclama-ció, és for., at pels companys se-güents: Ettore Beina, de la Cambrade Treball de Monza; Arturo BeHelli,de la de Reggio Emilia; GiovanniBensì, de la de Mila; Mario Corlo, dela de Gènova; Domenico Viotto, de lade Brescia; Alberto Simonini, de laConfederazione de Turin; GiuseppeBentlvoglio, de la Federació d'obrersde la terra. Bruno Buozzl, de la Fede-deració metalúrgica; Alessandro Ga-lli, de la Federació textil; FeliceQuaglino, de la Federació d'obrersd'edificació; Enea Alberti, de la Fede-ració del Llibre; Glno Ba.uesi, de laFederació d'oUrers de l'electricitat;Mario Suppini, del Sindicat ferrovia-ri í Giuseppe Sardellt, dels Obrerstranviaria.

La disciplina i l'organització obreraItaliana ha sortit considerablementreforçada del darrer Congrès de Milà.Passada l'època de la barbàrie feixis-ta, malgrat la qual la ConfederazioneGênerait del ¿atoro ha pogut conser-var la sova força i el seu prestigi, au-gurerà dies d'esplendor i de renova-da victòria pels nostres companysd'Italia. La gran massa obrera italia-na ha recobrat el seu bon sentit i re-torna joiosa al Socialisme internacio-nal dins del qual tan brillant paperhavia desempenyat «n passades ep o-ques i dins del qual 11 està reservatun lloc d'acció eficaç en el pervenir.

ALEMANYA.—Lea r«paraol«n»

Les entregues fetes per Alemanyadea de que va entrar en .vigor el plandels experta fins al 30 de novembredarrer sumen 295.027.347 marks or.En el mes de novembre, segons l'A-goni General, lea entregues sumaren06.242.384 marks or, els quals forenrepartits com segueix: Gran Breta-nya, 21.333.632; França, 30.989.333,Ita.Ua, 5449,084; Bèlgica, 7.241.341 ientr,egu«i en espècie al Japó, Iugos-làvia, Portugal, Rumania i Grècia,PW,valor de 4492.932 marks or. Lesdespeses de la Comissió de Repara-cions, Comissió de Control militar,Alta Comissió del Rhin i oficina del'Agent .General de Pagaments, suma-ren en conjunt, a.015.003. Les despe-ae»:del emprèstit exterior de 1924,

7.288.524 mark-t or. Quedaven on filB;mc del Reich i on els Banca deillhin, en darrer de novembre, a dis-posició de la Comissió de Reparacions,10,893.497.

Aquestos xifres demostren l'èxitamb que funciona el famós pla delsexperts, per ara. Si los coses conti-nuen així, no és probable que hi hagiqueixes de part de les nacions vence-dores. Alemanya cumpleix eia seuscompromisos amb veritable escrúpol1 bona voluntat malgrat veure que laburocràcia creada amb motiu del tin-glado de les reparacions li costa mésde tres milions de marks or mensuals.Per a que el lector es faci càrrec delo cara que resulta aquesta burocrà-cia, llegeixi els sous fixats per la Co-missió de Reparacions pela alts em-pleats de l'Oficina de Recepcions:Agent general, 190.000 marks oranyals: Comissari de Ferrocarrils,105.000; Comissari del Reichsbanck,95.000; Comptadors, 75.000; membresdel Comitè de Transferències, 1.500marks or cada mes i despeses de viat-ge. Sous d'unes 300.000 pessetesanyals, com el do l'Agent general,són un veritable abús i més si os téen compte que els paga un poble ven-çut que ho arrenca del major esforedels sous obrers i do la ruina com-pleta de tots els petits burgesos.

GRAN BRETANYA.-El mm go-vern i la qüestió d'Irlanda

El govern conservador ha dirigituna notà al Secretari general delConsell de la Societat de les Nacionsmanifestant que considerava impro-cedent que amb data 11 de juliol da-rrer (quan governava el ministeri so-cialista) fos registrat en l'Arxiu de laSocietat el tractat anglo-Irlandès do6 de desembre, do 1921 pel qual foucreat l'Estat lliure d'Irlanda. Diu elGovern anglès que l'article 18 delConveni de la Societat de les Nacions,segons el qual tots els instrumentsde pactes Internacionals entre dife-rents membres de la Societat hand'ésser registrats en el seu Arxiu, noés aplicable a les relacions inier sede lea diferentes parts que composenel Commonwealth o sigui l'Imperibritànic.

El Govern de l'Estat lliure d'Irlandamanifesta que, segons l'article 18, totconveni entre els diferents membresde la Societat de les Nacions ha d'és-ser registrat i que essent membresd'ella, Irlanda i Gran Bretanya, eltractat de tì de desembre de 1921 had'ésser registrat o del contrari quedaincomplert un precepte taxatiu delpacto inicial de la Societat- No caldir que la posició del Govern conser-vador britànic en aquesta qüestió és,en l'ordre moral, tan feble, que difí-cilment s'entestarà en sostenir-la.

Pagament da dentea

El 15 de desembre, Gran Bretanya,va fer entrega als Estats Units de91.655.000 dollars a compte dels seusdeutes contrets en la passada guerra.Fins a la data, Gran Bretanya ha pa-gat als Estats Units 273.807.000 do-llars per interessos del deute i50.123.085 per amortització, o siguiun total da 321.930.065 dollars. Lesaltres nacions europees que han fetals Estats Units qualque paga a comp-te de llurs deutes, són Finlàndia,179.325 dollars, Hongria, 24.433 i Li-tuània, 90.450.

SUÈCIA.—Progrés en to Blndl-•aoló

Els sindicats suecs, que com sap ellector havien sufert pèrdues sensibles•aquests darrers anys, registren con-siderables guanys en la primera mei-tat de 1924. En 31 de detembre de1923, l'organització comptava amb313.022 membres, 286.269 homes i26.574 dones, i, a fl de juny darrer,el total arribava a 336.848 membres,28.682 dels quals eren donep. L'aug-ment, en mig any, éa del 7 per cent.El sindicat més important adscrit al'organització és el metal·lúrgic quecompta amb més de 60.000 afiliats.

AUSTRALIÀ.—Victòria obrera

La vaga d'obrera marítims que feiavàries setmanes qu« durava i ques'havia fet general, fou resolta el dia14 de desembre amb la intervenciódel Primer ministre federal, Mr. Bru-ce, i mitjançant el compromis de su-primir el Syddey Bureau o sigui l'o-fíclna burgtsa de reclutament i ac-ceptant el reconeixement de la facul-tat exclussiva de la Waterside Wor-kers'1 Federation de proveir de perso-nal les embarcacions 1 els molls detot el país. Els obrers transigiran enacceptar en la Unió els treballadorsreclutats per les cases armadoras idonar-los igualtat de tracte.

El treball ha sigut reprès a tots elsmolls 1 embarcacions d'Austràlia onaqueota vaga ha causat quantiososperjudicis particularment a le« zonesmiaeree i firmes exportadores.

BARCELONA.-Nova Janta

La «AampíiHón SomalMü» lia olelïitols n o v i l u n i s c o m p u t i v i per n for-mar part del Comité dû la «Federa-ción Regional»:

Ramon Biirtrabot, secretari; Fran-cisco Barco, comptador; .loan Ale-many, tresorer; Hlginio González iEmilio Valero, vocal«.

Company; Si sentiu les in-quietuds que dignifiquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català.

SETMANARI SOCIALISTA

duftfciaJbcial2 . a è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDiVCCIÓ:

[anerdefiDarÉJUraL-BAHCELOBAADMINISTRACIÓ:

Marcial Badia, Llovera, 13. • REDSREDACTORS i COL·LABORADORS:

Gabriel Alomar - Serra i MoretJosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - Cristò-for de Domènec - J. Carner Ri-balta - J-. Llorens i ArtigasDr. Emili Mira - Vicens VllarassauDr. Joaquim Xirau - Francesc X.Casals - "Apa„ - Rossend LiâtesDr. Muntanya - Francesc Viladó-mat - Sara Llorens - Manuel Galés"Galdric„ - Màrius Vidal - FerranCuito - B. Farré - Josep Ricart iSala - Manuel Escorza - Josep M.'

" Pou i Sabater - J. Recasens i Mer-cadé - Rafael Campalans - Fran-cesc Gandia - Dr. Josep AmorósEmili Saleta - "Shum,, - P. Caña-das - Josep M." de Sucre - J. Rou-re i Torrent - Manuel Alcântara lGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Guinart - Puig Pu-jades • Joan Fronjosà - BalaguéBaró-R. Ràfols Camí - JaumeCardús - J. Duran i Guardia - JoanForment. - Dr. J. Estadella Arno

REDACTORS-CORRESPONSALSAlbert Schneeberger - Rafael Ra-

mis, FrançaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené Lyr.—BèlgicaRoberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ovejero.—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya i Províncies:

Trimestre, 2'50 ptes. - Mig any, 4'50 pte«.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, 5*75 ptes.Un any, 10'50 ptes.

JUSTICIA SOCIAL és Túnic periòdicsocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure <f a/ue?ar~/<>.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o aT administració, o bé trametentTimport de T abonament a l'admi-nistrador, amb segells de (forren,

gir postal, etc.

JUSTICIA SOCIAL ,és l 'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari tots els desitjós

del poble

Obrers del campíLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DB RA-BASA1RES DB CATALUNYA»

Et publica cada dittabte. 15 Cit.

HMIflttliM·.UlUiMM.1'BABOEX.OHA

Portaveu de la Federació de Coo-perative» dtCatalmya

Articles doctrinals sobrecooperació: El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZBNA

Sascrípció anyal: 4 ptes.tmâfffll l IjBhUinuU.Ululi l IDuliïïlQI.

^LiuuwLTiìf» '".i"