Any VII. Núm. 323 - Barcelona, dijous, 25 d'abril de 1935

presentarà el dia 14 de maig,al Teatre Poliorama, la farsad'ANGEL FERRAN

Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, i 9 . Tel, 2 3 118 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre

Nits de Mediterrani"PERQUE IJEMA SURTI EL $OV'

MIRADOR INDISCRET

Després de despertar bruscament els ho-mes que roncaven a la cambra de tripulantsi llevat l'àncora argentada, he tret el meuvaixell del port i m'he endinsat en la fos-cúria on es confonen cel i mar. L'ogivablanca de la coberta de proa es retalla crua-ment sota la llum del projector, per damuntdel meu cap ; el feix lluminós copsa, totpassant, fantasmes de casc, ormeigs, líniesde flotació, un recó verdós de moll o lamassa quadrada del trenca-ones, despréss'apaga, reemplaçat, dalt del màstil metàl-lic, pel foc de posició. Els dosmotors, escalfats per fi, rodena mil cinc-centes revolucionssota els meus peus, sento vi-brar els llargs arbres d'acerque transmeten la velocitat ales hèlices ; la proa es redre-ça i dues fonts d'escuma, maiestroncades, dividides per laroda, rajaran a cada galtalluenta de ripclin ; pugen, ar-riben a l'alçària dels fanalsd'estribord i de babord, i men-tre un d'aquests guèisers estenyeix de carmí, l'altre ver-deja com l'absenta. Calmada,baixant al llarg dels flancs,l'escuma es revolta altre copsota la torsió i la batuda deles hèlices i s'obre com unaV, barrejada amb els gasosde l'escapament i els vaporsde l'aigua de mar bullenta.En la calma exterior, sota laimmobilitat del pont, els dosgrups motors vibren, s'agitencom furiosos; per les boquesd'aireació, la meva oïda recullcada un dels temps de lespistonades i s'avesa a l'àvidxarrup de l'aire aspirat pelsquatre carburadors, sense pri-var-me de sera!- c<:m 1'ess a-cia arci5a k darrera i ompiexarbotant les cuvetes de vi-dre. El tfespol tremola cadavegada més, mentre el davantcau sobre l'ona, si se'n potdit' ona 4k 1s uuo , ues ,wp .de marejada que ens esperena la sortida de la badia.

Totes les hores de la nitd'estiu m'han vist córrer permar, de Toulon a Itàlia, abocat a la hetaamagada, com el maquinista de la loco-motora dintre el túnel. Estranya naturaaquesta que, privada de sol, ja no és res!Cel sense núvols i sense ocells, mar sensevents ni marees, terra sense estacions,gairebé sense animals; ací, quan baixala nit, després de la incandescència deldia, crea una mena d'espai metafísic, d'es-tratosfera buida, tan neguitejadora com lespitjors boires. Però, quan surt la lluna, hofa amb una esplendor precisa ; esculpeixcada roca, argenta els eucaliptus, emblan-quina les farigoles (aquestes farigoles que,en ple dia i tot, tenen alguna cosa de llu

-nar), agreuja el dol dels llorers, de les al-zines sureres, dels garrofers i de les murtresfúnebres. Per les platges, els esquistos demica brillen com els tresors de plata d'al-guna Bolívia.

Gairebé mai no creuo vaixells en les me-ves curses nocturnes per aquests mars tandolços, d'una mollesa tan elàstica. De ve-gades un petit veler, amb les veles plegadesi el rondineig del seu motor auxiliar ; ar-ribarà, a punta de dia, a les illes de Hyéresi envejo el seu desvetllar-se en la caletade Port-Cnos, plena de plomalls de canyes,que recorda recons de Zante o de Cefalónia.De vegades també, el gran fantasma blanc '.de I'eIlla de Beutat» descabdella la deco-ració nocturna de la costa, en benefici delsviatges de noces amb cupons combinats.0 encara un paquebot italià i els seus cincpisos encesos, tot sorprès de trobar, a Niça,el Brasil, almenys en uns trenta metres defondària. Però la major part del temps elmar és buit i estic sol amb les estrelles iels fars.

De dia, oblido els fars i llurs petites cir-cumferències grogues puntejant el traçat deles costes, en els mapes 1867 del Dipòsitde la Marina ; però, així que el sol s'hapost, fan que els recordi. Creia conèixer

-los bé, però, vinguda la nit, quina con-fusió! Aquell punt esclatant desapareix decop : no era sinó un projector d'auto ; aquellsenyal vermell havia d'anar subratllat perun altre : vana espera. Aquell llum, és lallanterna d'un pescador de crancs, ben aprop, o un focus fix, ben lluny? Però elmariner, amic de la nit, es refà de pressad'aquests errors. Es deixa portar de capen cap, i els fars se'l passen de l'un al'altre després d'haver vetllat sobre d'ell alfons de les badies que guarden; grans gar-landes de les badies familiars, Hyères, La-vandou, Saint-Tropez, Cannes, Niça, Beau-lieu, Mònrco, Menton, cosides l'una a l'al-tra per les agulles deTs caps... El far delTitan, què domina els corrents i les pro-

A la pàgina 2:

En la jungla infernal del GranCho, per Jean Alloucberie.

A la pàgina 3:

Una reforma que no cal. La Ram=Ma de Cafalunya.! la pàgina 7

La consErucció mòbil.Un concursacfaríà a Barcelona, per NicolauM. Rubió.

funditats plenes de peixos de l'Illa del Lle-vant, em dirigeix cap al far del Cap Ca-marat de quatre esclats acostats, que per-met d'evitar els esculls acerats del CapLardier ; darrera, són els focs fixos de Saint

-Tropez i dels Sardinals, després fes lluïs-sors roges de Saint-Raphaèl, després Can-nes, que m'amaguen aviat les illes deLérins amb els rompents a flor d'aigua;m'acosto per fi al més esclatant de tots,el far d'Antibes, diamant de la nit, espurnapunxeguda, que guia el meu camí cap a

Saint-Tropez

là llarga girandola centellejant de Niça, capal Cap Ferrat i el seu minaret del mar,i per fi cap al primer gran far italià, SanRemo.

A aquests focs fixos, a les estrelles fos-forescents entrevistes en el rectangle del'escotilla o en la lluna de l'ull de bou, devegades ve a afegir-se l'avanç triangular isense sotracs de les patrulles nocturnes d'a-vions ; de Tamaris a Saint-Raphaél es di-rigeixen a Menton, vetllen la França quedorm, fins a la frontera i l'acotxen en elseu llit, prop del llit veí de la seva ger-mana italiana, perfumada amb els clavellsde Bordighera.

Quantes altres claredats del nocturn me-diterrani ! Projectors verticals dels cuiras-sats de Toulon, fermall de maragda al collde la seva rada, fulgors suspectes de lesbo2tes de vuit de Saint-Tropez ; al costat,prop del cementiri, .11uïssor diligent de lacasa on Colette, sota la seva pantalla bla-va, tombant l'esquena a la temptació delllit, expressa el seu pensament mat sobreel paper blavós ; masses ígnies de Cannesi de Niça, tan acollidores a qui busça elseu camí pel mar, ocupades pels hiatusd'ombra dels caps, cornisa tota illuminada,de Niça a la frontera; casinos encesos,dàncings i reservats.

PAUL MORAND

(Segueix a la página 8)

Els Dijous .Blancs

El mateix macip que aguanta el cetrotdel ball de diables, per la festa major, quecapitaneja els portants dels misteris per set-mana santa i que emQeny, fossa endins, elsfèretres feixucs de xacranda i caoba, aras'enfila muntanya amunt amb el pal de lacistella dels caramellaires, completat ambuna banderola capriciosa, als acords d'unengrescador das doble. En arribar a l'era,lliga l'ensenya al garrofer més alt i 'ajus-tant-se un brot de menta a l'orella, emprèn la primera noia que troba, per a tren-car el vals.

Al volt de cada arbre, les rotllanes s'a-pressen a buidar els coves i desfer els pa-quets, perquè la tarda no és massa llarga i,damunt el torreó del molí, la lluna començaa encendre la seva llàntia de plata. No dirianingú que, tot just fa dues hores, els cir-cumstants dinaven a la fonda brodant ambla barretina una T vermella, que es la lletrapreferida per destacar la presidència alsbanquets. Els papers untats acusen les llau-nes de conserves que acabaran fent de blancals tiradors de pedres i la pasta de monaensucrada que, en garlandes i monftons,ha envaït, manta vegada, el recipient deflors i cascavells en la nit remorosa de can-çons.

Sota un porxo esbalamdrat, un bocoi decinc cargues vessa incessantment el dolldaurat del moscatell dins els porrons i lesbotiges, en funció de repartidor comunatentre els cantaires i, damunt tres rocs enne-grits, unes graelles enormes couen la vian-da a la brasa.

Les famílies de la colònia estiuenca tra-dicional que han anat a passar a la vilad'on són oriündes les festes de Pasqua Flo-rida, i5er tal de viure uns dies a lloure, ecu

-den també a la forada, però no s'hi acabende lliurar completament. Les Jametes derobes elegants sembla que tinguin for depetjar la brosta i d'estintolar-se als margesfins alguna no s'està de preguntar als seus

—Això us diverteix?—Esquiva els detalls i rhira la natura-

lesa i la gent en conjunt — li replica unamic —. No t'abelleixen les aiguades deJoan Colom? Doncs.aci les tens plenes devida i, tu mateixa, "'amb una mica d'ima-

u;inació, po# j .rom" ^?: ^'+ al. tsar derlim.c:.na pintura magnifica.--.Flauria d'idealitzar massa...—Es que, potser, no estimes Qrou la teva

terra.—A clapes i a estones, sí.—T'ho dic en l'accepció que hi donava

Louis Le Cardonnel, coUega de Moréas iMallarmé, quan parlava del seu país natal:

0 Valence, au grand coeur, toi qui m'as[infanté,

à ces désirs du Beau dont je suis tourmentéet qui me nourrissant d'une chaude lumièreBans mon ame éveillas le rythme la pre-

[miére,si quelque gravité se marque dans ma voix,si j'ai l'accent latin, Mère, je te le dois.

—Em creia que eres un home de mésampla volada..,

—Per arrelat que tinguem el sentimentuniversal, per ferma que sigui la nostra con-vicció d'ésser ciutadans del món, som ine-vitablensent adherits a un lloc determinatde la terra, més xic o més gran, més bello més amable que, a desgrat de tota forçacentrífuga, esdevé, sigui o no el nostre llocde naixença, el nostre ambient normal...

—Quan deixes anar la fantasia, railMentrestant, la resta de la colla selecta

ha improvisat una ballaruga en un terraplèapartat, bo i aprofitant el ressò de la mú-sica de l'era, sense adonar-se de la sevacomunió amb el pais4tge, clenxinat per , larellu i rejovenit hen les brotades, sota unacelístia atapeïda tant d'estels com de gransde sorra el paper de vidre.

S.

r DIPLOMAC^GERMANIGA

flw

X11

Y/

I"

'b),%t:;:

.s.

i^ -

DIBUIX DECORATIU

El nostre número propvinent

Dimecres de la setmana que ve s'escauel Primer de Maig, dia el de més festa (sino el més festiu) de tots els del nostre ca-lendari, tan ben servit de dies festius.

Aixa, vol dir que els nostres lectors re-bran el número de MIRADOR amb un dia deretard, car apareixerà divendres en comptesde dijous

La Diada del LlibreQuan Barcelona celebrava la seva festa

major, posada sota l'advocació de la sevacelestial patrona la Mare de Déu de la Mer

-cè, la pluja la deslluïa. (Molts de nosaltresérem unes criatures, aleshores, però ensrecordem de la pluja i de les facècies quel'aigualiment de les festes proporcionavaals enginys del Cu-Cut ! i de l'Esquella.)

La Diada del Llibre, ara que es celebrael dia de Sant Jordi, també sol veure's per-judicada per la pluja.

Es que, ben consultats els documents delcas i la memòria de la gent, és fàcil decomprovar que el més freqüent és que aBarcelona, per la Mercè i per Sant Jordi,plogui. Sinó que ara per la Mercè no hiha festes i el fenomen meteorològic passamés desapercebut, i d'ençà que la Diada delLlibre té lloc el 23 d'abril, la pluja es fasentir perquè ja és sabut que amb maltemps la clientela no entra a les botigues,i menys encara s'atura a les parades al rasque tan abunden en tal dia com el delllibre.

D'això de les parades al carrer, com d'al-tres aspectes de la Diada del Llibre, caldràparlar-ne, amb la qual cosa no farem mésque seguir el costum de parlar-ne cada any.Però no en parlarem en aquest número,parqué en el moment que ha d'entrar enmàquina, encara no tenim algunes preci-

sions que ens fan falta.Lirmtem-nos a consignar que la Diada

del Llibre pren massa proporcions de liqui-dació de fons editorials, de provatura devendre el que és invendible, d'encants del

llibre, en una paraula. I insinuem tambéuna tara que ja fa anys assenyalàrem desd'aquestes mateixes pàgines : la profusiód'una mena de producció bibliogràfica (nose'n pot dir literatura) llançada de cara ala Diada, sense cap mena de pudícia nidecòrum.

Abans na se'ns oblidés, remarquem undels rètols vistos tot passant (Déu nos enben reguard d'aturar-nos!) en una parada

de la Rambla.Deia així, amb tota la seva sòbria elo-

giiència que ens eximeix de fer-hi cap co-mentari

((Un libro imprescindible : Cómo evitarel embarazo.n

La política i la comèdia

La pae principal, Luisa Gutiérrez Galle-go, contentíssima de veure el seu nom sovinta MtaADoR, se li feia la boca aigua expli-cant-ne les emocions a les seves amigues

—Se ocupan mucho de mí, pero todavíano les ha llegado mi fama de actriz...

-No te atures, que por toco que se ente-ren te van a tomar más cariño que a la mis-mísima Aurea de Sarrá !

Gestació

L'afició a les taules, a la pae illustre, Iive de lluny i es pot dir que fou el motiumés poderós de la seva entrada a la política

activa. De jove, formà part de les colles d'afi-cionats a les representacions teatrals de ca-ràcter benèfic que, sota pretext de sufragar

un ropero, nodrir la caixa de les catequísti-ques o subvencionar el convent del serveidomèstic, es passen hores i hores aprenentde malmetre Benavente i Linares Rivas.

Per cert que, una nit, sortint d'assajar,sentí certes necessitats imperioses que ha-gué de satisfer arran d'un arbre. El delicatGiménez Alcaraz, de la Juventud Agrariadel carrer d'Escudellers, en assabentar-se'n,li envià uns versos gens edificants, que pro-vocaren la ruptura de la, per tants conceptes,benèfica actriu amb els seus consocis enagrarisme tendre, i ella, tot seguit, comen-çà a barrinar la formació d'un altre centreagrari. on pogués descabdellar les seves ap-tituds directives, mentre feia córrer, en re-venja, una pila d'anècdotes pintoresquessobre la jovenalla del carrer d'Escudellers.

InfanfamenfLa influència de Luisa Gutiérrez no trigà

a manifestar-se : Martínez de Velasco, alcap de poc temps, desautoritzava pública-ment la ,juventud Agraria i prestava suportal nucli que Luisa havia organitzat, tot re-coneixent-li la més pura ortodòxia. I va néi-xer el centre que avui està installat a laRambla de Catalunya. Ningú no gosà rega-tejar la presidència de la secció femenina ala famosa Luisa i, cor que vols cor que de-sitges, li foren donats tots els gustos, finsel de permetre-li traginar el popular gritó,perfectament identi ficat amb la seva mes-tressa.

EI fràgil Giménez Alcaraz, penedit fins almoll de l'os, provà, manta vegada, de ferles paus, però Luisa, plena de legítim orgull,se'l treia així del davant

—Aquí necesitamos hombres de pelo enpecho!

lncorrupfibles

Luisa, sempre que ingressa algú al seupartit, sent una mica d'inquietud, temerosaque li faci ombra. Aquests dies, en llegirque un ex-nacionalista català es feia agrari,per conveniències particulars, saltà tota in-dignada:

—No sé qué le traerá. Porque aquí no to-leramos contrabando catalanista. A lo mejorse figura que somos como las japs, soborne-das por (over. y Anguera!

Cada cosa al seu lloc

A Sitges, com a Sevilla i Màlaga, han tor-nat a fer processons de setmana santa, amb

aire de reivindicació.La processó de les senyores, que fou un

vaitot, registrà, però, la seva nota discor-iant : Solita Salgado hi assistí amb pinta

mantellina, però sense mitges.Les dames de la confraria insinuaren la

:onveniència de fer un advertiment amablea Solita, però se n'abstingueren davant d'a-quest raonament de la secretària

—Trobo que, totes plegades, som massaxigents: tractant-se d'una nedadora, ja hafet prou de venir com ha vingut.

lnfal'libilifafQuan l'Ajuntament de Barcelona que està

processat va plantejar, en defensa del seudret i del seu fur, la qüestió de competènciaper entendre que les lleis atorgaven el dretd'ésser jutjats per l'Audiència Provincial enple, en lloc d'ésser-ho pels Tribunals mili-tars, diu que a l'Auditoria de la QuartaDivisió els va saber greu.

En comentar-se això a Madrid, un eximicatedràtic de la Central va contestar:—Vostès ja en tenen precedents a Barce-

lona. Hi havia un jutge de primera instàn-

cia, el senyor Luengo, que quan era apella-da alguna sentència seva enviava els padrinsa l'advocat que dirigia el plet.

Feina feta

Conten que En Permanyer, catedràtic dela Universitat de Barcelona, va rebre encerta ocasió els padrins que l'inefable jutgesenyor Luengo li enviava per aquest motiu,

i ell, que era una persona com cal, no elsentenia, perquè els padrins només han d'in-

sinuar. Per fi, es van destapar i En Perma-nyer, en saber de què anava, va dir:

—Ah !, hombre, haberlo dicho ! Qué lepuede satisfacer? Que me mate? Pues, queme dé por muerto!

"Forum eleganfíae"D'En Permanyer se'n conten de molt

bones.En una ocasió que ell retornava de la

platja a mig matí, perquè havia d'informara l'Audiència va anar-se a mudar de robaperquè anava tot blanc. Va oblidar-se, però,

de canviar-se els pantalons i va comparèi-xer davant la Sala amb toga i pantalons

blancs. En anar a començar la seva inter-venció, el president observà ]'anomalia i lidigué les paraules de ritual

—Guarde el letrado compostura.EH, que no se n'havia adonat, no sabia

de què anava, fins que l'avisà I'uxier, i ales-hores seriosament replicà :—Por negros me los he puesto. Valga el

error.I seguí l'informe.

Duel fracassatEn una altra ocasió Permanyer va ésser

reptat i va haver d'escollir l'arma per a ba-tre's. I va escollir el filaberquí.

EI contrari estava desesperat i a més amés ningú no s'explicava el perquè s'haviaescollit aquest instrument tan poc bèAic. Vo-lien fer-lo desistir, però En Permanyer esmantenia tossut. Ni volia canviar, ni volia

Ets MALS ESPERITS En alguns minuts la tribu entera quedisubmergida en el son. Els haurien pogut

Tot aquest soroll era destinat a esverar matar tots des del primer fins a l'últim.

els mals esperits. Passà una hora ; el cacic Perd dormien sense temença. Amb la nit

reemplaçà el bruixot en la feina de picar havien fugit els mals esperits. Aviat bri -

el timbal. Les dones seguien anant i ve- llana el sol que els protegiria.

4viadors paraguaians

ILtI'E IITIVSobre la Diada del Llibre — No enscansarem de dir, encara que hi ha illús quees pensi que els desgraciats escriptors lli

-guem els gossos amb llonganisses, que elque passa en el nostre país en aquell aspecteque podríem dir-ne el contacte del llibre ambel públic, és un autèntic drama. Però un -drama sòrdid, ensopit, sense pena ni glòria,ni gràcia ni color. L'enferistolat escriptornovell que amb uns aires de cavallet siciliàporta l'original sota l'aixella pensant quecaçarà un editor, o que editant pel seu comp-te aconseguirà un gran negoci, es trobaamb ]'espectacle tristíssim que l'editor fuigcom si li tiressin pica-pica al nas i fent unsgrans marramaus d'home atracat, com si elsimpàtic escriptor anés carregat de pistoleso altres eines infames, i es troba tambéacnb l'espectacle encara més trist que sis'emprèn ell mateix l'edició de la seva obra,les liquidacions de llibreria no arriben aeixugar les hòrrides despeses cl'impremta•Això passa a Catalunya, amb l'autor jovei amb l'autor vell, amb el que té públic i elque no en té, perquè en realitat de públicno en té ningú. El públic del nostre país,començant pel comptecorrentista dels bancs,té una afició enorme a les cavalcades queinventa el senyor Pich, a l'ou com balla,a contemplar enterraments i baralles a l'airelliure. El nostre públic és un entusiasta de-cidit de ]'espectacle de franc, i quan es trac-ta de pagar, li agrada que a canvi de lamoneda li donin coses que es puguin mas-tegar, que es puguin beure, que es puguinpenjar al coll d'úna dansarina o al coll delGegant del Pi. Però un llibre! Qui té temps'de llegir un llibre, eò una època que la gentno pot donar l'abast amb la ràdio, amb eldiari que explica les anècdotes actuals d'unamanera completament antiliterària, que ésla que es digereix millor? ; qui té temps dellegir un llibre, si l'època només respira ve-locitat, confusió, soroll?

No ens cansarem de dir que mai la lletraimpresa dins d'un volum no ha passat uncalvari tan negre, en el qual l'acompanyenels autors, els editors i els llibreters.

Però ve la Diada del Llibre, i això que

jo dic sembla una falsedat de les més gros-ses, La Diada del Llibre és una mena de

gran espectacle d'allò que moltes personesen diuen cultura. Jo, com a persona que hafet algun llibre i pensa fer-ne d'altres, sócun entusiasta de la Diada del Llibre, i ac-cepto d'una manera però una mica trista,l'esquer de la rebaixa del deu per cent i l'es-quer d'espectacle de carrer que té la Diacladel Llibre, si gràcies a aquestes condicions

la gent es decideix a comprar una mica.

Però encara que a molts els sembli insò-lit i temerari el meu punt de vista sobre laDiada del Llibre, no tinc més remei queexposar-lo. En aquesta famosa Diada són,bastants cts escriptors — diguem-ne escrip-tors — que es dediquen a explotar la part

espectacular de festa major de les llibreries.per engegar a la circulació i a la venda una

literatura de vegades truculent, de vegades

imbécil, de vegades que no fa el pes, i mi-rar si amb la badoqueria pública troben ma-nera de fer un negociet — petit, natural-ment — amb una mercaderia que els altresdies de l'any tindria una escassíssima accep-.tació.Cada any hi ha novetats la Diada del

Llibre ; entre aquestes novetats hi ha untant per cent de matèria molt apreciable,perú aquest tant per cent és reduït; en.canvi, el tant per cent de paperassa que es

ven a esquenes de la popularitat i el pres-

tigi de la Diada del Llibre és enorme. I elque jo trobo lamentable, és que en un país.en el qual no es compren llibres hi hagiautors — diguem-ne autors — i editors ques'aprofiten d'un moment sentimental i po-pular per vendre una mena de literatura queno s'hauria de vendre mai.

Naturalment que jo no puc votar contra.el ventre dels meus companys de ploma,però em penso que els escriptors obraríemmolt santament recomanant en la Diada del.Llibre, per mitjà de la ràdio, dels periòdics.i cle tota mena de propaganda, que la Diada.del Llibre no és la diada del llibre imbècil'o del llibre tronat que surt a darrera hora

amb una coberta llampant i amb uns anun-cis de xarcuteria, sinó que la Diada delLlibre és pel llibre que s'ho val, per lesgrans obres essencials antigues i modernes,pels llibres que poden ésser una utilitat,una companyia, una lliçó o una reacció. JoP -'c dir per part meva que sempre m'ha.fet una certa repugnància i he sentit un.cert pudor a engegar un llibre meu en.aquesta diada. Si algun editor ho ha fet,no ha estat pas per inspiració meva.

Jo crec sincerament que si el país no,compra llibres, el meny. que pot fer, un.dia a l'any que el duen a comprar llibresamb l'esquer d'una festa popular extraor-dinàriament simpàtica, és no omplir-se les-butxaques de falsa literatura, ni del pro-ducte dubtós d'aquells que en podríem oirprofileavs de la Diada del Llibre.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

Societat Espanyola de Carbvrs Met3I'IicsCorreue: Apartat 390 BARCELONATeleg.: "Carburos" Mallorca, 232 'helbfon 73013

CARBUR DE CALC[; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Transport de ferits bolivians

Un niu de metralladores en la jungla

2 MI R 254V-35

EN LA JUNGLA INFERNAL DEL GRAN CHACO ( )

Estigarribia, u generahssimn de anquaranta-cinc sY

En Domènec de Bellmunt es documentavaper a una novella que escrivia, titulada Bar-celona pecadora o alguna cosa semblant.

En visita d'exploració, una nit s'arribà aun popular establiment del carrer del Cid.

Uns amics nostres coincidiren amb EnBellmunt. Aquest els saludà, i després, anlbel més gran dels sigilis, els digué :

—Fixeu-vos en aq: ests tres que tenim aldarrera. Estan planejant un atracament.

Els amics, mig esverats, fixen llur aten-ció damunt el grup de sospitosos. Durantmitja hora, no els treuen la vista del da-munt.

Però, vetaquí que entra a l'establiment unaltre amic. I el primer que fa és saludarafectuosament els «sospitosos)). En Bellmunt,àvid, l'interroga

—Els coneixes?—.Aquests?—respon l'amic—. Són policies

de la Generalitat.En Bellmunt va callar com un mort i va

entristir-se sobtadament, pensant en l'avor-tat capítol de Barcelona pecadora...

Casals (Pablo)

El lector ja estarà assabentat dels home-natges impressionants que en diversos paï-sos europeus acaba de rebre el nostre admi-rat Pau Casals : la Pablo Casals Street,l'emocionant ovació que una vegada a lavida ha volgut desfermar, en honor del vio-lonceflista, el públic anglès, etc. Con tanfausto motivo els madrilenys van saber queen la persona de Pau Casals hi havia unaeminència internacional, i, per pudor, hancregut haver de fer, encara que tardana

-ment, llur homenatge al gran Pau Casals.Després de molt vacillar no se'ls acudí altraforma d'homenatge que un concert per aviojoncel que l'homenatjat oferiria al públicmadrileny. Això, naturalment, semblà tdnostre músíe utl homenatge als madrilenysmés aviat que a ell mateix, i, en conseqüèn-cia, féu el ronsa. Com que el temps agre-miava i feia tornar vermelles algunes gal-tes, i no trobant en tota la capital de l'Estatqui financés un veritable homenatge, hamrecorregué a l'expedient baratet de fer que]'Academia de San Fernando nomenés PauCasals acadèmic numerari. Això no s'acon-seguí sense dificultats. Allí on la dictadurapogué patrocinar el nomenament d'un aca-dèmic de la fusta d'un José Francés, i finsfer-lo votar, calgué Poblet i Santes Creusper a decidir una petita majoria a favor delfamós violoncellista. Les dificultats perve-nien del fet que Pau Casals fos català. Cal-gué combatre aquesta malfiança amb l'exi-ment que en els seus viatges Pau Casalsmai no s'havia anomenat Pau sinó Pablo.

Així • es murmura pels llocs on saben delsentrehastidors de l'ex-coronada villa.

Després es queixaran

La susceptibilitat de la gent de Reus ésuna cosa reconeguda per tothom ; sempreagafen les coses pel costat que cremen iquan senten que algú els atribueix el queno han fet o no han dit mai, perden elsestreps i són capaços de fer un cap noual bromista. L'altre dia, però, en ocasió dedonar la banda municipal de Reus un con-cert a 'a Plaça d'En Prim, un dels mú-S ics amb la trompeta sota l'aixella es di-rigia al concert quan ja estaven tocant lasegona peça.

—Em sembla que hi arribeu tard — livàrem dir.

--Oh! No ve pas d'un...I seguí el seu camí com si res.

Més Manolo

Un «Mirador indiscreta ens parlava l'al-tre dia de la francofília de l'escultor franco-calderí, francofília exacerbada en temps dela gran guerra i també ara que es parla deles males intencions hitlerianes. Manolo ésun home molt enraonat, molt equilibrat.Així es dóna el cas que quan França nocorria cap perill d'agressió, cap als comen-çaments del segle,. quan a París freqüen-tava el poeta franco-hellènic Moréas, laseva francofília era tan copiosa com la sevafortuna. 1 així solia succeir que quan topa-va al bulevard o a Montmartre amb alguncatalà manllevable, encara que només fosper dues pessetes, solia subornar-lo ambaquesta promesa:

—...Perquè jo, sabes? te done la Françaper dues pessetes 1

Moréas

A propòsit de Moréas. Un dia invità Ma-nolo a sopar al seu appartement. Abans ana-ren ambdós a fer les provisions a cal épicier,a cal charcutier, a cal marchand de vins,a cal marchand de légumes del veïnat. L'à-gape cid enlluernà Manolo, ni tan sols elséu païdor. En arribar al final, quan l'am-fltrió oferí una tagarnina en lloc d'un havà,l'escultor rebassudista esclatà, esbroncà elpoeta i el deixà palplantat darrera el mo-nocle. Per tal de venjar-se del sopar, Ma-nolo escriví un auca satírica. Recordem elprimer redolí, que resava així

Moréas a un monocle,mais il flécrit pas comme Sophocle

nint. Ara totes tenien els ulls tancats. Entroncs buidats de samohu fermentava lachucha, producte alcoholitzat de fruits sal-vatges. Alguns homes es destacaren per adur pots de chitcha que aviat circularen deboca en boca.

L'espectacle d'aquests cossos bruns agi-tant-se davant les flames m'apareixia tanfantàstic i irreal com un somni. Aquestsclamors que d'antuvi m'havien irritat, araen la nit prenien una importància miste-riosa. El ritme obsessionant dels timbalsi del cant greu dels homes oposat als udol,aguts de les dones donava un aire aterridora aquesta nit, tot i que era semblant a tan-tes d'altres. Les tenebres esdevenien el llocd'una batalla d'uns éssers humans contraunes forces invisibles i malèvoles. Vaig pel

-dre la noció del temps. Unes quantes ve-'gades em vaig sorpendre jo mateix seguinttambé el refrany dels homes : Hámm-Ii&mm-Hdmm-Hámm...

Fatigades, les dones es separaven del ren-gle i s'estiraven per terra ; després, repo-

sades, s'arrapaven al braç de llurs compa-nyes i reprenien la marxa i els clams. Latribu passà tota la nit defensant-se contral'esperit del mal i de la mout. Jo havia re-nunciat a dormir. En un grup m'havienofert chitcha i m'hi havia quedat a mirarcom dansaven les flames, obsessionat pelsoroll del timbal, somiant tot despert...

QUAN EL SOL REAPAREIX

Per fi aparegué l'alba. Els focs, com queningú els havia afegit llenya, s'apagaren.L'aire es va fer glacial com sol ésser el de

les matinades d'aquest país. Quan s'acabariala cerimònia?

El bruixot picà les mans. Els homes pa-raren de cantar. Les dones, que ja cami-naven fent tentines, es deixaren anar perterra i s'hi quedaren ajegudes, talmentmortes.

CAP AL FRONT

Després d'aquesta breu incursió en el ter-ritori dels indis chulupis, darrers primitius de

les selves tropicals del Gran Chaco, he de-cidit d'abandonar la zona del sud i els seusfortins reconquistats. Rodem cap al segonquarter general, cap on hi ha combats.

Algunes llores després de la nostra sortidade Muñoz, arribem a la pista de Villa Mi-litar a Tres Cruces, plena de combois deproveïment, de transport de tropes de relleu,ferits, presoners. El nostre comió es barrejaamb un comboi de municions que es dirigeixal front 'i mengem pols a discreció.

ATAC AERI

Unic esdeveniment notable del recorregut]'atac del comboi al qual ens hem incorpo-rat, a falta de poder passar-li al davant, peruna esquadrilla de tres Curtiss bolivians.Bon punt són atalaiats els Curtiss, els ca-mions deixen la pista i es refugien entre-mig dels arbres.

L'esquadrilla giravolta per damunt nostre,i els paraguaians li tiren amb els màusers,pel gust de tirar, car els aparells bolivians

volen massa alt. Algunes bombes esclatenpels voltants, la darrera i la que fa méssoroll a dos o tres-cents metres del comboi.

Potser demà el comunicat oficial de LaPaz dirà que «els valents pilots de l'esqua-drilla X de reconeixement i de bombardeighan anorreat un comboi sencer de l'exèrcitparaguaià». Cal remuntar, de tant en tant,la moral de la reraguarda.

TRES CRUCES

La jefatura de plaza del'E. C., on arribemla tarda, ens creu . encara en les solituds .del

sud. No hi ha res preparat per a rebre'ns,i com que manca lloc en els casinos cl'ofi-cials, Perrier i jo estem a punt d'haver dedormir al ras; però, amabilíssimament, elmetge cap de l'ambulància d'evacuació, unargentí, allistat voluntari per la durada deles operacions, posa a la nostra disposicióun recó de la farmàcia i ens invita a la sevataula,

M'informo del general en cap José Esti-garribia. No l'he pescat per vint-i-quatrehores, a Isla Poi, Villa Militar ; seré mésafortunat a Tres Cruces?

Despenjo el teléfon de campanya de l'hos-pital i parlo amb el seu oficial d'ordenança,el tinent Tombeur, fill del cònsol de Bèlgicaal Paraguai, però guaraní d'adopció. Al capd'una estona, el tinent em crida

—EI geue:al os rebrà demà a les deu delmatí.

«VIVA ESTIGARRIBIA!u

Els generals dels exèrcits tropicals no te-nen pas bona premsa a Europa. Se'n diuque són massa en proporció a l'efectiu deles tropes, que tenen un gust immoderat perla parada i l'amor, els uniformes rutilants,les condecoracions i les armes de luxe. Finses parla de llur ignorància sorprenent de lesqüestions militars i tàctiques, i, fet mésgreu, s'arriba a afirmar que no sempre sa-ben llegir i escriure. En una paraula, unsgenerals de pacotilla, enlairats per una re-volució, escombrats per una altra. Caporalso sergents la vigília del pronunciament, ge-nerals si els surt bé ; afusellats a l'adveni-ment del següent o fugitius a l'estrangeramb la caixa i un harem de mosses.

No fa gaire temps, els cineastes deHollywood, que no reculen davant de capsacrifici, han despès milions per a ressusci-tar sobre la pantalla e1 tipus més famós

—Com que té tant delit de dibuixar, detant en tant li deixem que faci una pintadade tintura de jale a l'avi.

(Ric et Rac, París)

explicar per què l'havia escollit, fins queun íntim seu va saber-ne la causa

—Es que X. té la pell tan doble, que noconec res més per a poder-lo foradar.

Barcelona pecadora

d'aquests generals d'un dia i.., d'una nit,el cèlebre «general» mexicà Villa.

Res de semblant al Chaco, m'afanyo adeclarar-ho. L'exèrcit paraguaià noméscompta amb un general, i si he posat el títolde Viva Estigarribia!, en record del pinto-resc Viva Villa !, admirat . en un cinema deBuenos Aires, no és pas que vulgui assimi-lar l'un i l'altre ; però tots dos beneficiend'un privilegi que els és comú : la popula-ritat.

«El salvador de la República», diuen aAsunción, parlant del general Estigarribia.

Els soldats són més breus ; quan el tro-ben, de primer el saluden, la disciplina ésla disciplina ; després fan voleiar els som

-breros i udolen uns Viva que retrunyen ; iestic persuadit que això agrada més al ge-neral que la prosa èpica dels emboscats. Enguaraní i entre ells l'anomenen TaitaGussu — l'Avi —, un avi de quaranta-cincanys, d'altra banda...

L'estimen i l'admiren pel seu coratge tran-quil i la seva senzillesa. Les seves proclamesa les divisions del front no comencen pelritual: «Als oficials, suboficials i soldats..a,sinó amb aquesta sola paraula : Amigos...

Amb ell, combatent un contra dos, mat-xets contra fusells, els amics han reconquis-tat la totalitat del Gran Chaco; que el capho mani i escalaran els Andes.

Aquest magnífic conductor d'homes éstambé un estratega remarcable. Ja he ditquina heroica defensa oposà als bolivians aBoquerón, Gondra, Nanauva, la qual els de-turà en llur marxa vers el riu Paraguai iBahía Negra. Però la seva gesta més bellai que li valgué les xarreteres de general dedivisió és sense contradicció la desfeta bo-liviana de Campo Vía en desembre de 1933.D'un costat, vint-i-dos mil bolivians, ma-nats per l'alemany Hans Kundt, equipatsamb uns quants centenars de metralladoresfeixugues i fusells-metralladores, canons dei3 i de 77, aviació, llança-flames i finstancs ; de l'altre, deu mil paraguaians ar-mats només de fusells i una vintena de me-tralladores velles.

Una maniobra audaç : un simulacre dedesfeta i de retirada va atreure el cos d'exèr-cit bolivià en una zona plena d'aiguamolls.EI general Estigarribia desencadena l'ofen-siva ; el cos bolivià és aculat als aiguamolls,després tallat en dos. Dues divisions sence-res separades de llurs bases de proveïment

—nou mil homes 1 — i fetes presoneres ; elsparaguaians s'apoderen d'un material de

guerra considerable que utilitzen immedia-tament. Kundt i el que li resta del seu coscl'exèrcit són rebutjats cinquanta quilòme-tres enrera.

Un «detall» tot passant : el general Esti-garribia ha seguit durant quatre anys elscursos de l'Escola Superior de Guerra deParís i en sortí amb el títol de comandantele l'Estat major francès.

JEAN ALLOUCHERIE(.Segueix a la pàgina 8)

(*) Vegi's MIRADOR, núms. 316, 317, 318,319, 325 i 322•

l

Sastreria Modelo

Les més grans novetatsper a primavera i estiu

vestits eoníeccionats

en altes qualitats per a

Senyor i Nen

II, Rambla Canaletes, Ti

^asuaar^stntnnxnnxttatntnlnttnnnnwunwxnnl^t^unwunttnnnuttnntxttti^a^e^,

1 PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

3 ( MARTIs 1fL1ANTON IE „■. I Màxima rapidesa ® Màxima qualitat

----

AVINYÓ, 19. pral. t Telèfon 17047: BARCELONA

et :llll!!!91l111ltllll!llllillllillllllltllllllllllllllllilfllitlfltli^illltllllllllillflltllllllllllltlltlllllll111111111A

25-IV-35 ^^►1ix "'\ 3

— — -

UNA REFORMA QUE NO CAL

La Rambla de CatalunyaEls barcelonins hauran pogut assabentar- que es fes, si tanta pruïja hi ha de fer

se pels diaris d'un projecte urbanístic que, obres a la Rambla de Catalunya, fos uncom totes les iniciatives del senyor Pichi monument nou, emplaçat en el mateix lloc,Pon, s'havia de dur a terme amb una rapi- al popular fundador dels Cors, cosa que dedesa fulminant : la conversió de la Rambla 1 passada desestrangularia la cruïlla amb elde Catalunya en bulevard. Aquesta trans- carrer de València.formació s'havia de realitzar amb tanta ra- I Però això no passa d'ésser una proposiciópidesa, que àdhuc semblava que les obres ja que, de debò, no defensaríem amb excessiucomençarien aquesta mateixa setmana. I entusiasme. En canvi, no ens podem estar

La notícia, cal dir-ho, no ha causat massa • de protestar amb tota la nostra ànima desensació, responent en això a l'estat de ge- barcelonins de la projectada destrucció de laneral indiferència amb què avui dia són mi- Rambla de Catalunya.rades les coses de la vida pública. Però això 1 Contra totes les raons de barcelonisme queno ens ha d'induir a una indiferència sem- 1 mouen a deixar la Rambla de Catalunya tal

El que fa més lleig de la Rambla de Catalunya

blant per la nostra banda. Potser quan, elsegle passat, fou aterrada, posem 'per exem-ple, la casa Gralla i dispersats els seus ele-ments arquitectònics, a penes s'alçà cap veude protesta ; però els posteri als quals, se-gons el vers famós de Manzoni, pertoca l'ar-dua sentenza, han elevat, sempre que n'hiha hagut ocasió, un cor de planys que en-cara dura. Igualment deu haver ocorregutamb tantes i tantes altres destruccions irre-parables gràcies a les quals el patrimoni ar-queològic de Barcelon ha sofert minves con-siderables i la ciutat ha perdut en moltíssimsindrets aquell caràcter que donen les pedresvelles i certs recons gens gatcpacats peròinfinitament més evocadors, més amaratsd'aquella atmosfera indefinible que als espe-rits sensibles agrada de trobar en lea pobla-cions.

Es clar que la Rambla de Catalunya noés pas cap cosa de l'altre món, i que ni tansols es pot dir que pugui ésser declarada, sino monument nacional, almenys un carrerintangible per la vàlua artística i caracterís-tica del seu conjunt.

Però fet i fet, tal com és ara, és un delscarrers més bonics de Barcelona, a despitd'hòrrides construccions modernistes, d'ar-quitectures banals i de la baluerna disgra-ciosa del monument a Clavé, del qual nogosaríem dir que és el pitjor de Barcelonaperquè, en l'aspecte dels monuments que fancaure la cara de vergonya i que no podemdissimular per la seva mateixa condició demonuments, estem més ben servits que capaltra ciutat del món.

I vetaquí que es parla de transformar laRambla de Catalunya en bulevard, que novol dir res més sinó fer-ne un carrer comdotzenes d'altres de l'Eixampla barceloní,però conservant aquell monument. Sabemque hi ha raons perquè aquest estigui em-plaçat allà on està, que és poc més o menysel lloc on hi havia el Jardí de la Nimfa ion Clavé fundà la seva primera entitat to-ral, el Jardí d'Euterpe.

Doncs, proposaríem que l'única reforma

Mirana ora

L udendorff, encara

Els nazis, quan volen, perden la memò-ria. Així, per ordre de Hitler, tot Alemanyaha festejat el setantè aniversari de Luden-dorff, oblidant de bona gana que s'haviabarallat amb Hitler fins al punt d'haver ju-blicat un pamflet, Heraus von braunen Dreck(Sortim del femer bru), el títol del qual jaés prou expressiu, i d'atribuir als nazis laresponsabilitat de la publicació d'unes me-rnòries de la seva dona, que amb el títold'EI meu marit, el finten tan admirativa-ment que són un monument de ridícul.

x**

La muller de Ludendorff reporta una frase d'aquest que valla pena de citar, encaraque només sigui per a establir un cert Qaral-lelisme entre el vell general i els seus amicsd'ara :

—La més gran bestiesa dels revoluciona-ris—havia dit Ludendorff diverses vegades—és haver-,ne deixat viure. Si mai torno alpoder, ja la pagaran cara : els faré penjartots.

Un col-lega de Ludendorff, però francès,el general Weygand, ha emès sobre ell unjudici força just

—S'ocupava personalment de massa co-ses: comandament en diversos fronts, pre-tensions de dirigir la política de l'Imperi,redacció personal d'instruccions tàctiques otècniques. I després, tema aquell increibleorgull que obnubila l'esperit alemany, el pri-va de sentit crític . Hi ha una frase memo-rable d'un tràgic grec, que haurien de medi-tar tots els caps, militars o civils, quan escreuen triomfar: «Orgull, fill de la felici-tat, assassí de sa mare !»

Compatibilitat

Un amic de Laval, enemic de tenir trac-tes amb els soviets, preguntava al ministred'Afers estrangers de França:

—Com arribaràs a estar bé amb la Rús-sia bolxevista i la Itàlia feixista?

—De la mateixa manera—digué Laval —queque el mateix botiguer et pot vendre unparaigua i una ombrella !

Psicologia

Mussolini, durant les entrevistes de Stresa,ha fet algunes frases que haurien pogutésser de Maquiavel. Com, per exemple,aquesta, dita a Ramsay Mac Donald que liparlava de les dificultats interiors que livalia l'oposició treballista

—No tingueu mai cal amic humanitari!Acabarà per estimar tot el gènere humàcontra vós.

CoincidMcia?

El dia que Alemanya publicà la noticiadel retorn al servei militar obligatori és, ambnomés vint-i-quatre hores de diferència, elmateix que aquell en què, en 1873, Prússiaestablí el servei militar obligatori i declaràla guerra a Napoleó.

Es una mera coincidència, o bé és unacoincidència volguda i simbòlica?

La temporada dels monstres

Després que la va tancar el monstre deltlac Ne-ss, el qual ha desaparegut tan mis-teriosament com va aparèixer, la temporadadels monstres acaba d'obrir-se, però aquestavegada a Suissa, al llac Grimsel.

Per ara només ofereixen mil francs a quiel capturi, que esperem que sigui tard enbenefici del turisme.

L'amic del papa

Pius XI ha perdut un amic, un amic queno hauria 25ogut ésser-ho de Hitler. Es tractad'Alessandro da Fano, gran rabí de Milà,que mori la setmana passada a l'edat devuitanta-vuit anys.

Quan Pius XI només era Achine Ratti idirigia la Biblioteca Ambrosiana de Milà,s'havia fet amic del cap de la comunitatisraelita lombarda, el qual fou el seu pro-fessor d'hebreu i era rebut pel papa cadavegada que anava a Roma.

El gran rabí de Milà era gran oficial dela Corona d'Itàlia, perquè la dictadura f ei

-xista no ha fet amb els jueus com la sevacaricatura alemanya.

Cristòfol Colom, desposselt

Un savi alemany, el professor Zumer, hadecidit que el descobridor d'Amèrica no fouCristòfol Colon, sinó un tal Johamres MüI-ler, nassut prop de Kónigsberg (la ciutatnatal de Kant) en 1435, autor dels càlculsastronòmics sense els quals Colom no hau-ria pogut arribar mai a les costes d'Amèrica.

Què hi diu el senyor Carreras Valls?

La sintaxi

Es tracta de la invenció d'un editor grec

per a vendre llibres : trobar-hi tres erradesque s'han deixat passar voluntàriament; elsguanyadors rebran un premi.

—Està bé això—deia Bernard Grasset,l'editor autor de La chose littéraire, tra-duïda al català amb el títol d'El món delsllibres—. Potser organitzaré un concurssemblant a base de les tres faltes de sintaxi.

—Perillós—objectà André Maurois—. Pot-ser se'n trobaran més de les que pensem.

Importants rebai-xes per ampliació

' SECCIO A MIDA

JAIJME I, UTelèfon U655

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Però a darrera hora han sorgit dificultatsen voler evitar contradiccions entre aquestpacte i el de Locarno, que té punts moltdelicats.

En efecte, a Locarno hom estava animatde propòsits pacifistes i l'Alemanya amb laqual es tractava era un Estat sota la Cons-titució de Weimar i que semblava voler-seesmenar del que havia provocat la guerradel 1914.

Així es decidia que les fronteres del Rin

La sala del Consell durant la declaració de Laval

fossin considerades intangibles igualment

pel que fa a Alemanya com pel que fa aFrança i a Bèlgica, sortint-ne garantidoresAnglaterra i Itàlia. Això vol dir que siFrança ataqués Alemanya, aquesta seria de-

fensada per les tropes angleses i italianes,com ho seria França en cas contrari. Aques-ta condició explica per què von Neurath

cridà al seu despatx els ambaixadors d'An-glaterra i Itàlia per a preguntar-los si l'afir-mació dels representants d'aquests dos paï-sos, feta a Stresa, de mantenir els compro-misos assumits a Locarno, calia entendre-latambé pel que es refereix a Alemanya. Na-turalment, la resposta no podia sinó ésserafirmativa.

Ara amb el pacte de mutu ajut franco-ruses podria donar el cas que Alemanya ata-qués la U.R.S.S., fent impossible qualsevolajut francès sense que el Reich proclamésel casus belli previst pel pacte de Locarno,

ja que els francesos no podrien sinó violar

la frontera del Rin a fi de minvar la pressiómilitar alemanya envers l'est.

Què farien en tal cas Anglaterra i Itàlia?Avui la resposta ja és dubtosa, i per tantés molt més difícil de preveure el que podriaocórrer t n el futur.

Es clar que el pacte entre França i laU.R.S.S. serà signat, però cal anar ambmolt de compte per a evitar que sigui nociua la causa de la pau en lloc d'ésser-li útil.Amb una Alemanya avesada als cops d'efec-te i als fets consumats, i sense escrúpols deprovocar una agressió, cal molta prudènciaen els acords internacionals, de manera que

no tinguin punts febles, ni en la lletra nien l'esperit.

x-sa

Ningú no pensa, evidentment, a agredirAlemanya. Tant França, com la U.R.S.S.,com la Petita Entesa volen mantenir la pau.I no lliguem Anglaterra, encara que, si totsels anglesos són pacifistes i partidaris dela S. de les N., el Foreign Office, amb laseva política vacillant, no afavoreix massala causa de la pau.

Però perquè la pau sigui consolidada, calque no sols s'esvaeixin les divergències en-tre les grans nacions, sinó també entre lespetites.

Lituània i Polonia haurien de resoldre d'uncop unes qüestions que es mantenen en peu

gairebé artificiosament. Ara que Polòniasembla voler desenganxar-se del carro hitle-rià, la cosa no seria difícil.

El mateix podria dir-se referent a les rela-cions entre Polònia i Txecoslovàquia. QuanItàlia feia política antifrancesa, havia influïtmolt en favor de l'acostament polono-ale-many i polono-hongarès, cosa que accen-tuava les divergències entre Polònia i Txe-coslovàquia. Però ara les coses han canviati Roma fa una política oposada a la d'abans.Beck i Suvich han tingut una llarga entre-

vista a Venècia. Volem esperar que el comtedàlmata ha donat bons consells al coronelpolonès ; però encara esperem més de lapròxima visita — si té lloc — de Laval aVarsòvia.

Cal que grans, mitjanes i petites nacionsestiguin totes d'acord a voler la pau, arran-jant les diferències entre elles. Només aixíserà impossible qualsevulla agressió quecomprometi la pau. Però aquesta és unaaspiració molt difícilment assolible.

TIGGIS

SI fS-ELÈCTRICDEL VOSTRE AUT.OMÒBII

rr el repororan

Ø1TG[RFUUIC CAe EA MOIÀ,6i8'(AnbouiDiagonal)

'IIIIIIIIiIIIIIII111II1111111111iIIIIIIIIIIIIII1111111111111I111111111111lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL'

TRANSPORTES, S. AlCONSIGNATARIS DE VAIXELLS

Rambla SEa, Mònica, 19, pral. = Tel. 13894 = BARCELONA

^IIIIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111111111111111111111111111111111111F

com està, constituint un carrer amb caràc-ter propi, d'una bellesa quieta i d'una sim-patia a tota prova, que introdueix una notade varietat en la monotonia del pla Cerdà,no en sabríem trobar d'altres que justifiques-sin la necessitat, i molt menys encara laurgència, d'aquesta reforma urbana.

Sembla que els botiguers en sortirien be-neficiats, com diuen que també en sortirienels de les Rambles d'una transformaciósemblant. No ens ho acabem de creure.

L'eixamplament del pas de vehicles ques'obtindria amb la transformació de la Ram-bla de Catalunya, és allí menys necessàriaque enlloc, ja que les exigències del tràficqueden prou omplertes pel Passeig de Grà-cia i pel carrer de Balmes, a més a més quela Rambla de Catalunya no és cap artèriad'enllaç entre nuclis de la ciutat, com ho sónles dues altres vies que li són paraileles.

I, sobretot, no creu el governador gene-ral, president de la Generalitat i alcaldede Barcelona, Excm. Sr. Joan Pich i Pon,que a la ciutat els destins de la qual regeixen aquests moments hi ha moltes i moltesmés millores autèntiques a realitzar, infini-tat de problemes més urgents a resoldre,petites i innombrables tares — però que to-tes sumades fan un feix considerable — acorregir?

Li'n podríem fer una llista que no cabriaen totes les vuit pàgines d'aquest setmanari.Però, home fèrtil en iniciatives, amb moltesganes de fer obres públiques, que s'ha de-clarat barceloníssim, el seu desig d'activitattrobarà segurament esmerç més convenienten altres millores urbanes que fa més tempsque esperen tanda i que són sobretot mésnecessàries i més urgents que aquesta dedestruir un passeig que ja sabem que noté res de monumental, ni de sumptuós, nid'excitador de la banal badoqueria del tu-rista forfetari que passa quatre dies a Bar-celona, però que és un passeig enraonat idiscret, un dels carrers de més solta de Bar-celona.

J.

La 85 a reunió del Consellde la S. deles N.

La 85.a sessió del Consell de la S. deles N. s'ha clos amb la condemna moral delReich per la conegudíssima violació del trac-tat de Versailles. Poques vegades s'han vis-cut a Ginebra hores tan sensacionals comles que han precedit la decisió votada pelConsell. Es tractava de trobar la unanimi-tat per una resolució que, encara que pre-sentada per Laval en nom del govern fran-cs, era sostinguda per John Simon per An-glaterra i pel baró Aloisi per Itàlia. Una

escissió entre les grans, mitjanes i petitespotències hauria pogut tenir conseqüènciescatastròfiques per a l'organisme ginebrí.

Els emissaris alemanys no s'han estat demaniobrar, i no han faltat delegats que debona gana s'haurien prestat al joc d'aquells.Però qui dirigia el moviment a Ginebra eraLaval, home de gran habilitat i difícil d'en

-redar. Les gestions alemanyes entre basti-dors no han reeixit i s'ha aconseguit la una-

nimitat. Els danesos, més preocupats queP'' una futura amenaça alemanya contra elSlesvig, per la venda de mantega a Prússia,no han pogut fer altra cosa que abstenir-se.

Des del punt de vista ginebrí, el resultataconseguit la passada setmana demostra quela S. de les N. —encara que el seu funcio-nament seria molt més eficaç en un móndesarmat i no pas enfeinat a fabricar ca-nons — vol viure, vol exercir la seva acciónormal de resoldre les divergències interna-cionals.

Alemanya, condemnada moralment — cosaque no la priva de mantenir i d'acréixer elsseus exèrcits —, ha tingut uns moments in-teressants per a l'espectador estranger. Hapassat d'allò més de pressa d'una ostentadaindiferència a una indignació clamorosa,amb profusió d'articles violents contra totsels governs dels països representats a Gine-bra. Després hem tingut la nota anglesa i,per últim, la petita i seca nota comunicadaper la Wilhelmstrasse a tots els governseuropeus i no europeus `que formen part dela S. de les N. Aquest darrer document ésuna obra mestra de dissimulació i d'igno-rància diplomàtica, cosa que sorprèn perquèa la Wilhelmstrasse hi ha gent com vonBülow, avesats a les relacions internacio-a als ,El Reich rebutja doncs les conclusions del

Consell de la S. de les N., i n'impugna cvalor, àdhuc en dret.

Quant a contestar el dret dels Estats aerigir-se en jutges, és una cosa que no técap fonament. Els països membres de laS. de les N., com a tals, tenen ple dret apronunciar la condemna moral i a anar mésenllà encara, si ho haguessin cregut i vol-

gut. Tractant-se d'una qüestió dita «de fonsn,la decisió del Consell de la S. de les N. ha-via d'ésser presa per unanimitat, i no espodia plantejar la qüestió de apart en causa»

la que l'art. tI, paràgraf x del Pacte ginebríno l'admet. Diu, en efecte, aquest text queha estat pres com a base per a presentarel recurs de França contra la violació deltractat de pau comesa pel Reich

«Qualsevol membre de la S. de les N. tédret a títol amistós de reclamar l'atenció deI'Assembl >_a o del Consell sobre qualsevullacircumstància de naturalesa tal que perjudi-

qui les relacions internacionals o amenacide pertorbar la pau i la bona entesa entre

1 les nacions de les quals depèn la pau.»Com es veu, el govern del Reich no pot

contestar de cap manera el dret de la S. de

les N. a decidir com ha decidit. Recordema més a més que el Reich encara segueixde fet formant part de la S. de les N., nohavent transcorregut els dos anys prescrits

estatutàriament perquè sigui definitiva unabaixa, i a més a més la S. de les N. téfacultat d'intervenir en qüestions que pu-guin sorgir entre Estats membres i Estatsno membres.

La impressió causada per la nota de la1Vilhelmstrasse ha estat en general poc fa-vorable, per bé que alguna agència oficiosa

hagi volgut donar-li un caràcter moderat.*+

Eren molts els que esperaven que Françarespondria a la nota berlinesa amb la publi-cació d'un altre document d'un valor dife-rent i més gran : el pacte de mutu ajutfranco-soviètic.

Una escena del film «L'Home iin ortant», de Domènec Giménez

Aquesta illustracib no té res a veure anab l'article, però la publiquem perquèla trobem prou curiosa. — A l'esquerra, una escena d'uEl Marrec», amb Char-lie Chaplin i Jackie Coogan, A la dreta Jackie Coogan, que recentment visitàChaplin a l'estudi on rodava, agafa Charlot en braços, com aquest l'agafava en

aquell film

MIRADOR ^^ ...,rLJ-i Y -3j

EL.. CINEMADIMARTS AL FÉMINA DIVAGACIONS

Sessió de films amateurs L'art de fer -se entendreAviat farà .tres anys que es parlava per

primera vegada en aquestes pàgines de ci-nema amateur. Films elementals es titulavaaquell article. D'aleshores ençà el cinemaamateur s'ha desenvolupat, els concursoss'han succeït l'un darrera l'altre, i a l'en-torn d'aquesta producció s'ha produït unaliteratura si mé3 no copiosa. Hem assistitsobretot a l'aparició d'una crítica especia-litzada, que ha pogut dedicar a l'examendels films amateurs una atenció que—ai las!—la crítica professional no ha concedit ni

a Imitació de la Vida ni a The Barretas ofWimpole Street.

Algú ha dit maliciosament i no pas gairelluny d'aquesta columna, que se n'haviafet, de molt, un gra massa. Per no con-tribuir a carregar de raó el vehement ar-ticulista, nosaltres ens hem obligat enguanya una abstenció total, tant més difícil per anosaltres, que els nostres contactes ambla producció amateur han continuat essentnombrosos ï constants.

Però—sempre en mires als nostres lec-

¿COMOBTENIR

AIGUA FINAMOLT ECONÒMICA?Col loquea dins el recipient unapastilla de CLENSOL i submer-giu-ho en el dipòsit d'aigua (segonses mostra en el gravat). El resultatserà 15 dies de magnífica aigua fina

en cada aixeta de la casa.

Puriñcadors domèstics Ct ENSOL

Aprovat pel Laboratori Municipalde Barcelona

Enviant aquest cupó, més pesse-tes 3'50 en timbres de correuso gir postal, us enviarem unaparell com el que es mostra enel gravat, més dues pastilles

CLENSOL.

Tenim també aparells per a ap l icar acada aixeta de la casa i aparells pera instal'lar a la línia general d'aigua.Especialistes en el tractament d'ai-gües industrials i domèstiques, se-

gons patents CLENSOL•

Fui d'Emili BrugueraAvinguda del t{ d'Abril, 383-BARCELONA

tors—creiem que aquest silenci ara esdevin-dria poc recomanable. Efectivament, pen-sem avui fer una tasca útil, prenent laplorna meara que solament sigui per dir

-vos : aDimarts, al Fèmina, tindrà lloc laprojecció dels millors films premiats en elconcurs de cinema que ha organitzat, comcada any, el Centre Excursionista de Ca-talunya». Vetaquí, per tu, lector probable-ment atrafegat i amb poc temps per perdre,una ocasió de veure amb un mínimum detemps i en còmodes condicions una bona

mostra de la producció amateur a Catalu-nya. Potser tens curiositat de veure a quinpunt ha arribat aquesta producció, ja coma simple espectador, ja com a home queté mig clandestina una càmera, sense gosarpublicar-ne els actes. Sigui com sigui, di-marts passaran vint bobines de bon cinemaper la pantalla del Fèmina.

En aquesta sessió es veurà una pellículade debò remarcable. Ens referim a L'homeimportant, de Domènec Giménez. Es unacinta exquisida, perfecta dintre les sevesdimensions restringides i el millor exempledel que pot arribar a ésser un film ama-teur. No hem d'aigualir-vos el vostre plaerexplicant-vos ara del que es tracta. Es moltmés preferible que ho descobriu personal-ment. Per altra banda, es tracta d'un sce-nario tan simple. dins la seva enginyositat,que es resisteix a ésser explicat. El que calponderar és la seguretat en el métier, l'ap-titud de cineista que revela la seva realit-zació. Hi ha, al final, unes escenes de parcd'atraccions que podria signar qualsevoldels grans directors americans. L'homeimportant és, fins a la data, el millor filmamateur que hem vist.

En el programa figura també un film deSalvador Mestres titulat Ep, jo també sócun fugitiu, força divertit i que comporta uncomençament d'allò més reeixit. Un filmde M• Amat, Poema homeopàtic, que espresenta com una paròdia dels films sobre-realistes. Un de Salvador Rifà titulat Blat,que és una pura meravella cinematogràfica,alhora que un documental que es fa remar-car per l'ordre en el découpage, qualitat ra-ríssima dins la producció amateur. Per laqualitat excepcional de la fotografia, cal aixímateix destacar Visió urgellenca, de Clau-di Gómez, i Pluja, de Joan Prats.

Cinema i bon cinema en trobareu en lapetita obra de R. Gocjó, Apunts de movi-ment, una cinta que pertany al gènere d'es-tudis cinematogràfics, sense altra preocupa-ci ó que la resolució de problemes formalso d'ordre estrictament tècnic. I finalment,completa el programa Danses i festes, d'A.Fabra, que ve a continuar les pellículessobre el folklore de Catalunya, que ambtant d'encert porta rodades d'infatigable iintelligent cineista que és A. Fabra.

Les ratlles que precedeixen no volen te-nir sinó un sentit informatiu. La críticaqueda en mans del públic que assisteixi ala projecció. Volem creure que serà una crí-tica favorable i de simpatia per ]'esforç delsnostres amateurs que enguany han de dis-putar-se a Barcelona, els premis interna-cionals de cinema amateur, en un certamenon prenen part més de vint nacions !

JOSEP PALAU

'

1 K 1'

^11

1.,

ENTRE BANQUERS

-Ha pecat sobretot per paraules...—No, no, i també per accions i per emis-

sions ! ...(1935, París)

Importants rebai-xes per ampliaciót SECCIO A MIDA

JAUME 1, !i

Telèfon !1655

Les estrenes de la setmanaD'ésser possible voldríem sempre dedicar

a films de categoria les nostres cròniquessetmanals sobre l'actualitat cinematogràfica.Ja fa unes quantes setmanes que sortosa-ment això ens ha estat una cosa possible.En canvi, avui, encara que volguéssim, ha-vent parlat com ja hem parlat d'Els tresllancers bengalís i de L'home d'Aran, nopodríem fer-ho, tot i que sembla que ambmotiu del dissabte de glòria els esdeveni-ments s'haurien d'haver multiplicat.

Excepció feta dels dos films esmentats ide Baboona, reportatge aeri sobre el Conti

-nent Negre, el panorama de la setmana noofereix, a desgrat dels onze cinemes d'es-trenes, cap cosa important.

Sembla doncs que la majoria dels empre-saris han pensat, o bé que aquests dies jatenen el públic segur, o bé que la compe-tència. ofereix grans riscos que més val noafrontar i que amb onze estrenes simultànies,el millor film s'exposa a no conèixer l'èxitque mereix.

I Liliom? direu. No! Liliom no és unbon film. Hem corregut a veure'l el dia del'estrena i ens hem endut una forta decepció.No és tema, sembla, per a Fritz Lang. Elrecord del film anterior de Borzage, sobrela peça de Molnar, és massa viu perquè noconsiderem una imprudència haver rodat denou aquesta obra.

I el que no és imprudència, sinó impu-dència imperdonable, és la còpia d'aquestfilm, mutilada fins a desnaturalitzar-lo, ques'ofereix al públic barceloní.

«Baboona»Assenyalem als aficionats un bon docu-

mental que aquesta setmana es projecta a1'Actualitats. Es Baboona, film d'un vol so-bre l'Africa realitzat pel matrimoni John-son, ja conegut per altres exploracions afri-canes anteriors. El film apareix supervisatper Truman Ta11ey i, segons el mateix film,relata un vuelo e^ocal (què dimoni voldràdir ?)

Aquest detallet a part, el film fa de moltbon veure, no sols pel seu gran interès,sinó també perquè posseeix una condicióque no sempre es troba en els documentalsuna autèntica qualitat fotogràfica.

Hi ha unes vistes esplèndides del Kenya idel Kilimanjaro, i unes quantes escenes d'in-dígenes molt ben preses. Però el que adqui-reix més importància de tot el film, la sevamatèria principal, són les bèsties. No sola-ment ramats immensos que fugen al sorolldels aparells, sinó escenes més detallades dela vida animal, ens són ofertes amb profu-sió, interès i gràcia. Fins a quin punt algu-nes d'aquestes escenes siguin preparades,tant se'ns en dóna ; el fet és que són reei-xides i que el film fa de 'molt bon veure il'espectador passa una bona estona tot cor-rent la possibilitat que aprengui algunesnocions de zoologia.

La sonorització és perfecta—de vegadess'arriba a sospitar que massa i tot—i l'ex-plicador en espanyol omple la seva comesaamb prou discreció perquè hàgim d'assenya-lar aquest fet tan poc corrent.

Un capítol de la història delcinema

Avui no hi ha manera de veure un bonfilm mut. Quin efecte ens faria? Preguntabastant difícil de respondre, si es té encompte fins a griin punt inconcebible enshem aclimatat al cinema parlat. Tanmateix,no es pot negar que hi ha en el cinemam lt valors històrics. Entre ells, un de pri-mera fila, F. W. Murnau, l'únic gran di-rector que no va ésser a temps d'incorpo-rar-se al cinema parlat, la seva darrera pro-ducció essent encara estrictament musical.Parlem de Tabd, film amb cançons i mú-sica, però sense diàleg.

Campió fins a darrera hora del cinemamut, Murnau té amb Albada un film típicd'un gènere pretèrit. Per això ens semblaencertada la idea d'organitzar una reposiciód'aquest film, idea que els F. J. S. de Ba-dalona han tingut i realitzaran avui a la nit.

Ens plau recordar que Albada va fer l'ob-jecte de la nostra tercera sessió de cinema,que tingué llac al Rialto. Avui el nostreredactor cinematogràfic anirà a Badalona acomentar el film, i a tants anys de dis-tància dirà, mica més mica menys, els ma-teixos conceptes que sortiren estampats enaquestes pàgines, solament que així comaleshores cremaven d'actualitat, avui ja noseran sinó conceptes de] passat, que es re-fereixen a un capítol de la història delcinema.

.ellllIlIIIHIIIIIIInn111BII1111111111111IIIllllllln111L

^_ Passeig de Gràcia, 37. Telèfon 79681Sessió cofOnua de 11 matí a 1 matinada

SEIENTS UNA PESETA

CLIRIOSITAZS MUNDIALSInteressants reponetges U. F. A. exclusiu

NOTICIARIS D'ACTUALITATMUNDIAL segons visió PARAMOUNI

E i ECLAIR JOURNAL exclusiu.

E_ i esfrena de la Ja panf del meravellós filmHÉROES 37 MONSTRUOS

(Man of Aran)Guanyador del Primer premi Copa d'or

= Mussolini al Concurs lnfernacional deCinema. Venècia 1934 E

(Gaumonf=Briuisb, disfribuïf per E

E Aflànfic ft/ms)

111111111111111U11111IIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

No fa pas molt, llegírem aquesta tirada«Com algunes esglésies, el cinema s'ha

trobat haver substituït el fons per la forma,i així ens trobem que aquests exegetes oescolans d'exegeta que són els crítics hanelaborat un dogma tot en lletra : el cinemaha d'ésser cinema i res més que cinema...Ei mitjà d'expressió ha suplantat l'expres-sió, i ja no es té en compte el que el filmens diu, sinó per quin procediment ensdiu ; és la gramàtica, no el sentit, el quecompta... u

Cine ActualidadesUn documental modèlic

ciue segueix un triomf

ressonant i creixent

ríem d'admetre que els retrats reials deGoya tenen la mateixa importància queaquells altres retrats que certs pintors mun-dans feren del darrer rei d'Espanya... Elsmodels de l'un i el dels altres eren de lamateixa família i regien gràcies al mateixdret diví. Però a Ferran VII el retratavaGoya, un pintor que sabia expressar la sevavisió dels reis i dels homes, mentre queels retratistes d'Alfons XIII no expressavensinó la carrincloneria que els animava.

1 altres pintors no han pintat ni verges

ni reis, sinó un bou, quatre pomes i unapipa, i no obstant llurs obres tenen assegu-rada la immortalitat, gràcies també a laseva manera d'expressar-se, que no és pre-cisament la manera com s'expressen elspintors d'escaleta, proveïdors de naturesmortes per als menjadors dels nostres me-nestrals.

La importància de l'objecte... La impor-tància de la manera d'expressar l'objecte,aquesta és l'única cosa que compta en art.Si repassem la història de la literatura, t o-barem que l'amor maternal, per exemple,ha inspirat obres sublims. I si mirem lahistòria immediata, veurem que el mateixsentiment ha inspirat les obres més gro-tesques, des del melodrama al tango.

Desconfiem de l'artista que no se sapexpressar, encara que es senti animat deles millors de les intencions. 0, més bendit, l'artista incapaç d'expressar-s e no exis-teix, car la condició d'artista suposa ja unacapacitat d'expressió.

I totes aquestes màximes poden aplicar-se al cinema. Potser a la llarga es veuràque és el cinema l'art en el qual ha abun-dat més el bluf i on alguns ens han volgutfer empassar més incapaços per genis.

Això As degut al fet que el mitjà d'ex-pressió cinematogràfica na està encara bendefinit, trobant-se com es troba en estatde contínua evolució. El literat sap que hade trelallar amb les paraules, el pintor ambels colors, el músic amb les notes... Quinés el material propi al cineista?

Aquesta és la qüestió. Saber trobar aquellsmitjans d'expressió essencialment cinema-togràfics, que no són precisament la foto-grafia a seques, que pot ésser art pictòricel sentit del film, que pot ésser literatura;el treball dels actors, que pot ésser teatre...L'expressió cinematogràfica no és res detot això, o és tot això plegat. Alguns críticsparlen de ritme, els tècnics s'omplen la bocade découpage, i el bon espectador cinema-togràfic no sap res de tot això, però sapque hi ha films que l'adormen profunda-ment i films que el fan botar d'entusiasme.

La manera de dir les coses té en el ci-nema, com en totes les altres arts, una im-portància primordial, decisiva, única. Co-nèixer o no conèixer el llenguatge cinema-togràfic. Vetaquí la qüestió.

Perquè coneixen i parlen aquest llenguat-ge cinematogràfic és perquè són tan granscerts directors del cinema americà, com Lu-bitsch, Van Dyke, Capra, etc. En canvi,el cinema europeu està ple de bones in-tencions...

ANDREU A. ARTIS

Immeðiata ESTRENA

Tot això ho llegírem no fa pas gaire.I si el que ho signava hagués estat unpervingut al camp de la crítica cinemato-gràfica, no seríem nosaltres els qui ens en-tretindríem a comentar els seus comentaris.Perquè les opinions gratuitas no les ac-ceptem ni de franc.

Però ]'autor d'aquestes floretes adreçadesals crítics és—ell també—un crític cinema-togràfic barceloní de reconeguda solvència.Es tenint en compte això, que en llegir elparàgraf més amunt reproduït nosaltres ensmeravellàrem, car sempre meravella cons-tatar fins on pot arribar el confusionismecinematogràfic.

El crític alludit blasma aquells que notenen en compte el que el film ens diu,sinó per quin procediment ens ho diu... Natu-ralment! Nosaltres som d'aquells que, da-vant d'una pel-lícula, fixem tota la nostraatenció en el procediment mitjançant elqual ens és explicada la intenció del rea-litzador.

I això no ho fem pas obeint a preocu-pacions tecnicistes que no sentim. Ho femperquè allà que el film digui, el seu sentit, i

només pot arribar-nos a nosaltres, especta-dors, pel procediment, pel mitjà d'expressió .

del realitzador.El sentit del film no el trobarem pas

girant-nos d'esquena a la pantalla i posant-

nos de cara a la paret. De la mateixa ma-nera que el pensament d'un literat no se'nsfarà entenedor sinó llegint la seva obra,les idees d'un autor cinematogràfic no enspenetraran sinó veient el seu film, llegint

el llenguatge—imatges, sons, etc.—que ellempra.

L'art és un problema d'expressió. L'ar-tista que no s'expressa clarament—i clare-dat no vol pas dir senzillesa—és un artistaavortat, perdut per l'art i pels homes. L'ex-pressió, doncs, no és pas en l'art una qües- 'tió secundària, sinó que és un aspecte es-sencial, íntimament lligat amb l'esperit queha concebut l'obra.

I que tot el què de l'artista consisteixa expressar-se ; que tota la importància del'art radica en l'expressió, ho demostra elfet que per l'art na hi ha objectes bons idolents. L'artista magnifica tot el que toca,i a les seves mans, tots els objectes sóntranscendentals.

EI sentit per si sol és ben poca cosa. Esveritat que Fra Angèlic pintava els seusàngels i les seves verges amb un fervord'illuminat. Però després d'ell, innombra-bles pintors han agafat els pinzells, sentinttambé la unció divina, i no obstant llursobres no han passat de la categoria d'ex-

votos.Si haguéssim d'acceptar que tota la im-

portància resideix en el que se'ns diu, ino en la forma amb la qual se'ns diu, hau-

1! HOMBREEÇNA MUJER.`^

uQuinaonfl

LES rEsTIENIsJ. M. de Sagarra, Reina (Teatre Nou), —M. Pagnol

(M. FonE, Trad.), Fanny (Poliorama)No és pas que 'Josep Maria de Sagarra,

en les seves activitats de comediògraf siguiallò que se'n diu un poeta monocorde. Ansal contrari, la seva inspiració és diversai sap vibrar al contacte de mil temes dife-rents. Però ell, com tot altre poéta, té en elseu esperit un ressò especial, més sonor,més viu i més potent, per a uns motius de-terminats ; els uns, formant part del mónfísic, constitueixen els ambients, els esce-naris de predilecció de la seva sensibilitat

predicacions, evang%,liques, socials, políti-ques o mèdiques, mal siguin realitzadesamb l'art que ha posat Sagarra en aquestaReina, ens fa feliços, i menys encara quanaquestes predicacions hi són tan explícitesque no ens deixen altra feina que la d'ad-herir-nos-hi o protestar-ne. Voldríem insis-tir-hi tant, que la intenció que hi hagués ensla deixessin trobar pel nostre compte senseque la conseqüència i la moralitat que l'au-tor desitgés sortís més de l'esperit que de

Pius Dauí, Maria Vila i Emma Alonso en «Reina»

25 IV' 35

EL. TEATRE

els altres, pertanyents a l'univers moral,componen la fesomia particular de les sevesidees i sentiments dominants.

Barrejant-se, però, penetrant-se i influint-se mútuament en el procés creador, el món

real i el món espiritual, de l'un a l'altre ide l'altre a l'un es van establint correspon

-dències, en van sortint una simbologia, unaimatgeria i un seguit de representacionsde les quals fins per al mateix autor seriaben difícil de discernir l'origen exacte.

Josep Maria de Sagarra, certament, no éspas un poeta que s'hagi d'exercir en un soltema ni els temes per a ell són limitatsl'hem vist prou vegades enfrontar-se ambassumptes prou distints l'un de l'altre icantar-los amb veu forta sense que en l'ac-cent d'aquesta hi hagués cap manlleu aqui fos ; per a ell no hi ha terreny vedat.

Quant al món físic, un dels temes predi-lectes de la inspiració de Sagarra és la mar.Es sobre assumptes marítims que el nos-tre poeta ens ha donat sempre les sevesobres teatrals més reeixides. La mar, deude neguit i de passió encesa, abellidora in-vitació al viatge, soblicitud constant vers Jl'aventura, vers el somni, vers la vida lliurei atzarosa, té un paper de primer ordre dinsel teatre de l'autor del Cafè de la Marina.

Pel que toca al món moral, on el senti-ment del poeta pren una volada més amplai s'esplaia en un to d'apassionada sinceritat,és en posar-nos al davant de la fidelitatpiadosa de la dona per a l'home que l'es-dma, en cantar la virtut del venciment delsimpulsos tèrbols de la carn i de la tempta-ció de les seves joies per part d'un pur espe-ri t de renunciació, de sacrifici i de caritat,en predicar-nos la redempció de tot allòque fou pecat i baixesa per obra d'allò queés com una mena d'amor pur i desencar-nat, fet mig d'agraïment, de pietat i de re-signació i mig d'esperit evangèlic, en unarevelació clara o una intuïció confusa perdprofunda de les veritats fonamentals delcristianisme.

En aquest poema que porta per títol Rei-no, amb. el qual la companyia Vila-Daví haencetat l'a seva actuació al Teatre Nou elpassat Dissabte de Glòria, aquests dos ele-ments que assenyalem com a temes delsmés preferits per la inspiració de Sagarra,són els protagonistes. La mar és ací latemptació i el pecat ; el sacrifici i la virtutsón la terra ferma. El físic s'ha personalit-zat en entitat d'ordre moral ; l'espirituals'ha transposat en físic. Sagarra ha volgutque s'enfrontessin pecat i virtut, mar i ter-ra ferma, per combatre's en una lluita vio-lenta i aferrissada dins l'ànima d'aquestaReina, pobra mossa perduda que no sap d'onha sortit, que no sap resar, somiadora iinquieta, que sent el crit de la mar que l'a-trau i la captiva, però que s'ha adonat del'engany i la tristesa que hi havia darrerad'aquell goig i aquella joia que la temptaveni ha pogut sentir la veu de la terra fermaque li dictava el bon camí, camí potser notan exultant i enciser com l'altre, però méssegur i més tranquil. Alguna recança l'hiacompanyarà algun temps, però l'aurèolad'una existència honesta t reposada al cos-tat de l'home que li dóna tot i la nova visiódel món que li ha de portar haver après deresar, li aclariran tota la vida.

Aquesta és, per a nosaltres, la síntesi quees pot fer de la darrera producció del nos-tre autor. La intenció és bona ; la realit-zació, excellent. Poques vegades hem vistSagarra tan segur d'ell mateix, de les sevespossibilitats i dels efectes que en pot treure,portar l'acció en un ritme tan seguit, tanben alternat, en un creixent patetisme tanentrenador. Quant als versos, rics de for-ma, sonoritat, de qualitat poética i de di-versitat métrica; per no haver de repetirels qualificatius amb què els hem hagut decitar altres vegades, potser no caldria niparlar-ne, però bé val la penad assenyalar-hi una depuració en la seva imatgeria fi-.Biològica, que queda reduïda al mínimum iper això obté molta més eficiència sugges-tiva. .

Després de dir tot això, però, bé podremdir també que, en el teatre, cap mena de

les paraules, que no volguessin edificar-nostant, en fi.

En parlar de la interpretació que ha estatdonada al poema, hem de dir que l'hem tro

-bada excellent; poques vegades hem pogutnotar aquest perfecte encaix entre la inspi-ració de l'autor i la intel•igéncia i la sensi-bilitat dels que han de servir-la. Maria Vila,Pius llavi, Emma Alonso; Ventaiols, cadau dins el seu paper, treballen admirable-ment.

La presentació escènica, de Francesc Fon-tanáls, admirable. Ja hem assenyalat altres

vegades aquest pintor com a l'illustradormés adequat per als escenaris de Sagarra.Fontanals ha realitzat un marc adient ijust, dins el qual es mou i viu en el seu ele-ment la poesia de l'autor, sense preocupa-cions realístiques, però també sense vel

-leïtats fantasistes. Amb un instint seguri delicat del color i dels contrastos, de l'e-quilibri i l'harmonia.

***Si per un costat podem felicitar-nos per

la nova aportació que al nostre repertoriteatral ha realitzat Josep Maria de Sagar-ra, per ]'altre hem d'estar també molt con-tents per la incorporació que hi ha fet Mel

-cior Font amb la seva traducció de la co-mèdia de Marcel Pagnol Fanny, estrenadatambé el Dissabte de Glòria al Teatre Po-liorama per la formació Nicolau-Martori.

Ja a propòsit de l'estrena d'aquesta se-gona part de Marius a París, pel desembrede 1930, aquesta plana de Mtannoa se n'o-cupà amb alguna extensió, explicant-ne laperipècia d'una manera més o menys su-mària. Per altra banda, abans d'ésser pre-sentada al públic barceloní la bella traduc-ció que n'ha fet Melcior Font, hom n'haparlat prou llargament, i amb prou motiu,donats l'extraordinària qualitat d'aquestaproducció de Pagnol i l'ingent relleu quemarca dins l'àrea del teatre europeu actual,perquè ens hàgim d'entretenir novament en]'exposició del seu tema i l'especificació delsseus elements.

Obra vívida i profunda, densa i airejadaalhora, eixamorada d'humanitat tota ella,des de la més patètica fins a la més intrans-cendental de les seves escenes, embolcalladaen una atmosfera de poesia, reflectint unambient autèntic que no és pas creació arti-ficiosa sinó producte d'observació i d'assi-milació atenta i . aguda, realitzant aquellideal que per a nosaltres ha d'ésser la mà-xima aspiració del teatre, la d'ésser viu,fresc i popular sense ésser plebeu ni xa-vacà, d'ésser inte•ligent sense ésser pedant,sensibte sense cursileria, de tenir sentit sen-se valer-se d'esoterismes, d'ésser culte, edu-

' cat i correcte en recollir dintre seu els senti-ments més vulgars i quotidians—que, fet ifet, són els que viuen en l'esperit de tot

' home normal—, dotant-los d'una expressióque els transformi en obra d'art, que els facipassar del concret a l'abstracte, del particu-lar al general, aquesta Fanny de Pagnol had'ésser benvinguda a la nostra escena.D'ella poden apendre molt els nostres autorspseudo-populars, d'ella poden treure moltsensenyaments els nostres autors cultes.

En la traducció, flexible, àgil i segura,executada en un lèxic i una gramàtica pla

-ners i gens envitricollats, potser trobaríemalguna manca d exactesa, algun castella-nisme que, encara que popular i ben viuentre la nostra gent, hauria pogut ésser evi-tat. Són aquestes, perd, petites falles dinsla tasca delicada i plena de trenca -colls quei Ielcior Font s'ha proposat i que no arri-ben a enterbolir-ne la gràcia i la frescor.

Quant a la interpretació que ha trobatj per part de tota la companyia, ha estat bona

i ben sentida en tots els seus matisos ; elmoviment escènic, encara que potser res-sentint-se d'una certa manca de vivacitat,demostra una encertada direcció. Pel quetoca a l'escenografia, ens agradaria molt

' poder-la lloar incondicionalment ; és de ve-gades no massa ben entonada i sovint rea-lista al peu de la lletra sense excessiva agu-desa.

JOAN CORTES

Les varietats són una cosa i el nwsic-halluna altra. Parlo, naturalment, de les va-rietats a la manera espanyola i del music-sall en el sentit internacional d'aquesta pa-raula. Tot i ésser el music-hall un especta-cle divers, es diferencia de les varietats peruna unitat de to i de moviment del conjunt,a part la modernitat de cada un dels nú-meros. Les varietats estan molt lligades ala tradició, i gairebé mai no haurien d'apar-tar-se'n, per tal de conservar llur sabor. Encanvi, el music-hall pot fàcilment prescin-dir-ne. Es evident, respecte a aquest darrerpunt, que un Grock o una Maria Valente,que presenten dos números perfectes demusic-hall, deuen en bona part al circ elque són, però han arribat a estilitzar llurtreball fins a un tal grau, que no té avuicap relació amb el d'origen.

Aquestes consideracions me les feia jo1'altré dia al Tívoli, ori ha estat inauguradauna temporada dita de music-hall. Si, compassa al Teatre Barcelonès, el conjunt delTívoli fos servit al públic com un progra-ma de varietats, poques objeccions faria al'espectacle, vist en totalitat. Però l'em-presa s'ha afanyat no solament a renegar,en la premsa, de la qualificació de varie-tats, sinó a batejar al mateix temps l'es-pectacle d'Internacional Revue. Es la sevamés forta ensopegada. Aquella continuïtati aquell ritme que cerca el públic en una re-vista, no existeixen en el programa del Tí-voli. Aquella unitat de to alludida en el co-mençament d'aquestes ratlles, tampoc. Delsninots del ventríloc Balder als balls de laYankee hi ha una distància que el més vo-luntariós no salvaria. Les marionetes deYambo i les caricatures d'Amalia de Isaurano compaginen tampoc massa bé.

A desgrat del que acabo de dir, les ma-rionetes de Yambo i les caricatures d'A-malia de Isaura, admirables unes i altres,ofereixen, però, analitzades separadament,dos aspectes de semblança, El primer és lavivacitat. A la llarga, al cap de deu minuts,les marionetas de Yambo es tornen feixu-gues, sobretot si s'enreden a interpretaroperetes italianes antiquades, però a travésd'elles s'endevina sempre una mà i un pen-sament àgils esforçant-se a comunicar-losvida ; les caricatures d'Amalia de Isaura,plenes d'encert, també són remarcables perla vivor que ella sap donar-los. E1 segonpunt de semblança és que «es veu la tram

-pau. ErL les marionetes de Yambo, els filsho expliquen tot, sense treure cap mèrit.En les caricatures de la Isaura, salta totseguit als ulls la coña treballada; un JoeJackson o un Germain Aeros, que tenencalculats els efectos còmics a un millèsimde segon, donen una impressió d'esponta-neïtat que Amalia de Isaura mai no hareeixit a donar-me. Es el mateix que emsucceeix amh l'Argentina.

Amb la Yankee, em passa al revés. Tot,en aquesta ballarina, em sembla nou i es-pontani. I és que per damunt de la ciènciadels seus peus, hi ha el seu somriure, i laseva g c a a moure's, i el seu nas una micaarromangat, i la seva picardia en fer l'u-Ilet, i el seu barret de copa decantat,. i laseva veu més aviat enrogallada... La Yan-kee haurà estudiat hores i més hores enuna o unes quantes Acadèmies, i això hodemostra ballant com els àngels els mésdiversos balls, però el bo que té de ballarinaho porta a la sang i ho tenia ja quan vavenir al món. Mercedes Serós, que formapart, com 1a Yankee, d'aquest programadel Tívoli, és una dona que, en un cairediferent, va aparèixer un dia a les taulescarregada també de dots naturals, que durantalguns anys ha explotat amb un èxit que noseria just discutir-li ni regatejar-li. Per quèvesteix, ara, uns vestits que no l'afavorei-xen i canta unes cançons que la perjudï-quen? La Serós que treballa actualment alTívoli no és la Serós que vaig aplaudir l'es-tiu darrer al Poliorama. Ai, aqueixos figuri

-nistes i autors de carrer Nou !M'he allargat més del previst. Vull, abans

d'acabar, dir al ventríloc Balder que no sócdels partidaris de modernitzar el seu art.En això, sóc dels «clàssics». No conceboBetty Boop parlant per boca d'un ventríloc.Els ninots d'un ventríloc han d'ésser els tí-pies, i, pel meu gust, com més tronatsmillor, i en un local també tronat. Si poguésescoltar els acudits del Gaonilla en aquellafamosa Sala Balmes del carrer de Corts!

JOAN TOMAS

Sembla que aquella època insaciable, enla qual exigíem a l'artista que ens revelés,a cada obra nova, una idea inesperada qneabandonaria l'endemà per una altra, és de-finitivament closa. S'observa, en efecte, uncansanci per aquella vagabunderia en terraverge a la recerca de camps inexplorats. Lagent està tipa de tanta provatura estèril ide tanta inquietud eixorca. La rehabilitacióde l'assumpte, el retorn al realisme, delsquals tant es parla, no són més que indicisd'aquest cansanci i de les ganes de tornarals principis garantits per l'experiència. Enaquest sentit, el programa que ens oferiranaviat els Ballets Russos és ben significatiu.

Nijinshy en «L'Espectre de la Rosa»

Es tot un símptoma, també. Només duesestrenes : Le Bat, un dels darrers ballets deDiaghilov, estrenat a Monte Carlo en t929,i en el qual triomfaren Danilova, Dubrovska,Lifár i Dolin davant uns decorats de Gior-gio di Chin eo ; i Jardí públic, basat en unaobra de Gide, que, fora d'ací, només haobtingut un èxit mediocre. Res més. Totala resta està composta de ballets del re-pertori més antic.

Alguns amics, partidaris de les innova-cions, es queixaven d'aquesta marxa enrera,i l'atribuïen a l'empresa del Liceu, desitjosa,segons ells, de no esverar la clientela des-prés d'una temporada d'òpera brillantíssima,i temerosa de perdre certs personatges queaquest any s'han decidit a fer de fills prò-

digs. No ho creiem. Joan Mestres ha donatmoltes proves d'audàcia en èpoques en quècalia ésser molt coratjós per a tenir-ne, i noes tornarà pas poruc, precisament ara, quan

el nostre públic ja està fet a tot i n'ha vistde tots colors, i quan les aventures estèti-ques, caigudes en desuetud a tot arreu, ja

no espanten ningú. Estem segurs que aquest

retorn a l'antic obeeix a un propòsit delibe-rat dels dirigents dels Ballets Russos, i queés un dels signes del cansanci esmentat mésamunt.

Entre els ballets d'èxit garantit per cen-tenars de representacions que veurem, des-taquen I.e S¢ectre de la Rose i Le mariaged'Aurore. El primer, amb música de Weber,orquestrada per Berlioz, decorat i vestits deBakst, coreografia de Fokin, Fou estrenat a

París en rgri. Aquest petit poema coreogrà-

fic, inspirat en la poesia de Théophile Gau-tier, és un pas de dos d'un classicisme pu-ríssim, que crearen la K;arsavina i Nijinski.Aquest darrer, anima o ombra de la rosa,aparició immaterial de somni, perfum deflor més que ésser humà, hi representaval'imponderable i hi executava el salt famo-

síssim, la lleugeresa mai vista del qual,repte a l'esperit de pesantor, féu creure amolts que el dansarí portava soles de goma

o que hi havia un trampolí dissimulat al'escenari. Qui dansarà aquest rol al Liceu?El primer ballarí David Litxin? Segura-ment no. Per bé que aquest noi, en 1933•

figura en el repartiment de ballets tan pro-fundament clàssics com Les Sylphides i LeLac des Cygnes, el seu temperament l'em-peny vers el caràcter pur, i l'any passat ja

fou reemplaçat per Paul Petroff per a dan-

sar la masurca de Les Sylj hides. Qui faràd'espectre, doncs? El citat Petroff, Guerard,Jasinski? Ja ho veurem. Sigui el que sigui,

no podrà igualar la mestria de Nijinskr,l'inimitable.

Le mariage. d'Aurore és l'últim acte deLa Belle au Bois dorvnant, ballet de la méspura essència clàssica de Petipa. Nascut aMarsella l'rr de març de r822 , mort a SantPetersburg el z de juny de t9ro, fill d'un

primer dansarí i mestre de ballet, i d'unaartista dramàtica, Marius Petipa, després detriomfar com a ballarí i d'ésser el partenaride Fanny Elssler i de Carlotta Grisi, arribà

«Perquè demà surtí elsol», d'Angel Ferran al

PolioramaVan corrent a tota marxa els assaigs pre-

liminars a la representació per part de laSecció de Teatre de l'Ateneu Polytechnicumtic la farsa dramàtica d'Angel Ferran Per-què demà surti el sol. La direcció del mes-tre Giménez exercida damunt els entusias-tes elements d'aquest notable elenc ama-teur, donará els seus fruits en un conjuntarrodonit i ben compenetrat amb l'esperitde l'obra teatral del nostre humorista.

Com ja saben els nostres lectors, la pre-sentació de Perquè demà surti el sol tindràefecte al Teatre Poliorama. Si no sobrevécap inconvenient de trascantó, l'esdeveni-

ment serà a la nit del pròxim i4 de maig,en sessió MIRADOR.

Els decorats estan ja quasi completamentllestos en el taller de l'artista Díaz Costa,el qual, com també ja hem dit en algunaaltra avinentesa a propòsit d'aquesta es-trena, els realitza segons projecte de Fran-

cesc Fontanals.Els nostres Lectors seran tinguts al corrent

de tots els detalls referents a aquesta repre-sentació que, per les notícies que han cor-regut sobre el carácter de l'obra i el crèditque mereix el seu autor, ha despertat ungran interès a tot arreu.

Amb aquesta vetllada, que inaugura lesactivitats teatrals de MIRADoa, esperem queno defraudarem pas gens ni mica ]'atenció

que ha estat suscitada al volt de l'estrena.Com diguérem en començar a parlar-ne

—pel setembre de l'any passat—no ha d'és-ser pas aquesta l'única provatura que Mo-RAaoR realitzi en el camp teatral.

Si bona acollida obtingueren aquelles me-morables sessions cinematogràfiques que elrostre periòdic dugué a terme i que esti-mularen ]'emulació gairebé fins a l'exhau-riment, confiem que també l'han d'obtenirles teatrals, encara que, no gens menys,

no les puguem realitzar amb gaire prodi-galitat.

Els detalls d'organització hi són forçamés complicats, les voluntats que han d'a-coblar-se hi són força més abundants, la

coordinació d'elements hi és més laboriosa.Tot això farà que no sovintegin gaire aques-

tes manifestacions per part del nostre pe-riòdic.

1 això també pot convèncer els nostres lee-tors que si ens arrisquem a presentar una

obra com aquesta de Ferran o qualsevol al-

tra, quan sigui, per bé que no n'abundenpas massa—, és ben bé perquè hi tenim totala confiança que s'ho val per la seva cate-

goria literària, espectacular i que no ens ha

de fer quedar malament. Es alguna cosa deprou inusitat i prou original i de prou bonaqualitat perquè justifiqui plenament lesnostres ganes de donar-la a conèixer.

Un programa devarietats al Tívoli Els Ballets Russos tornen

Telèf . de MIRADOR: 23118

140 HO DUBTEU: Elt millori llibret de

cuinacatelana s6a ols 6 '16NACI DOMENECH

APATS, róstka d ptea., tela 10 pies.LA TECA, rústica 3 ptea.; teia 5 ptss.Oemanea-Io$ als millora Ifbretars

o b&a l'autor . Bailén, 122, pral, 2,- Barcelona

Importants rebai-aes per ampliació

' SECCIO A MIDA

JAUME I, 1iTelèfon 11655

ií

el z} de maig de 0847 a Sant Petersburg,on havia de realitzar una obra immensa:va muntar cinquanta-set ballets, en va re-constituir disset i va crear les danses detrenta-dues òperes. Eh, un marsellés, vacontribuir a Rússia a crear una escola na-cional. A ell, la dansa teatral russa deu unaesplendor que encara no ha empallidit. Pe-tipa afeccionava els espectacles colossals.La filla del Faraó (1862) té set actes. Peròla data més gran de l'època heroica delballet rus fou el 3 de gener de r89o, estrenade La Belle au Bois dormant. Petipa vatrobar a la fi el músic que necessitava,Txaikovski, el qual va compondre la par-titura de La Belle segons els moviments in-dicats per Petipa, amb una clara compren-sió que la música de dansa és un art aplicat,i que la dansa ha d'imposar els seus caràc-

ters rítmics a la música, encara que elsnostres crítics musicals, improvisats críticsde dansa, ho neguin.

En igzz, Diaghilew va reestrenar a Lon-dres aquesta obra magistral, amb la coreo-grafia de Petipa arranjada per la Nijinska.Aquesta reposició, aquest retorn enrera delgran Sergi, féu sensació i fou considerada

com una retractació pública i com l'exalta-ció d'una tradició que ell havia combatutamb tanta energia. L'any següent, 1923,Diaghilew va presentar a París La Bellemutilada : l'últim acte, Le mariage d'Au-rore, que ja s'ha representat ací i que arareveurem.

Fa molt poc, en ocasió d'una festa decaritat donada a I'Opéra-Comique de París,Lifar ha presentat el segon acte d'una altraobra mestra de Petipa, Le Lac des Cygnes.Un crític s'ha preguntat per què no dona-ven l'obra sencera. I ha afegit. que represen-

tar ara un ballet en quatre actes seria unapetita revolució, i que aquesta temptativatindria el mèrit de la novetat. Fem la ma-teixa observació a l'empresa del nostre GranTeatre. Si per casualitat la tropa de MonteCarlo la porta muntada, per què no donenLa Belle sencera en lloc d'un sol acte? Enaquests moments de retorn al classicisme,aquest gest estaria ple de significació. Amés, molt aviat, el z de juny, farà vint -i-cincanys de la mort de Petipa. La representacióde tota La Bélle seria una manera molt bellade commemorar aquest aniversari, del qual,fora d'ací, segurament ningú no es recor-darà. Estem segurs que un esdeveniment

així tindria una ressonància internacional.SEBASTIÀ GASCH

LLOREMIr— + t

RAMBLA DE LES FLORS • 30

BARCELONA 1865

Els articles de Robert RobertLa colleeció popular Quaderns Literaris

acaba de publicar el recull d'articles cata-lans de Robert Robert, apareguts al pe-riòdic Un Tros de Paper entre i864 i 1866,que anys enrera edità Carles Riba. Tro-bem encertadíssima aquesta iniciativa quedóna més extensa coneixença a un dels nos-tres primers textos renaixentistes,

Robert Robert (1830-1873), revolucionaribarceloní, té una gran producció en cas

-tellà, car collaborà en gran nombre de pe-riòdics i publicà alguns llibres en aquestallengua. Per nosaltres té un gran interèsel que escriví en la seva llengua, en unaèpoca que això semblava o una facècia ouna excentricitat. Trobem en Robert Ro-bert, però, una consciència de la capacitatliterària del català digna de tenir en comptei una pruïja franca de purificació. El fetque es lliuri a un gènere satíric i faceciósno vol dir pas que, tal com feien d'altres,cregui que la nostra llengua era solamentapta per a literatura de cara al poble, po-pular i humorística. Hem de tenir presentque Robert Robert segueix un género dela dignitat literària del qual ningú no haviadubtat a Espanya—exactament, a Ma-drid—; recordeu Mesonero Romanos, Lar-ra, etc., els articles de costums dels qualsapareixien en diaris madrilenys com els deRobert en un de barceloní.

Cal recordar que vint anys abans haviacomençat, en la premsa catalana, la croadaper la dignificació literària acabdillada perLo Verdader Català, i que simultàniamenta Un Tros de Paper, el Calendari Català ide Francesc Pelai Briz continua l'esforç pelredreçament lingüístic. Miquel i Vergés (r)ha resumit els caràcters del periòdic en quècollaborava Robert Robert d'aquesta ma-nera : ((Un Tros de Paper, faceciós, anti-Horalista, sarcàstic a vegades, aconsegueix,després de tants d'intents inútils, que amb {regularitat aparegui una publicació periò-dica en llengua catalana. Un Tros de Paperoencomana el desig de fer periodisme enllengua nacional ; per això Nicolau d'Ol-w^er ha assenyalat aquest periòdic com adegà de tota la premsa catalana.) i

Entre facècies trobem en Robert un de-sig, ben conscient, de depuració lingüística :oAtxacosos, soldats i nyinyeres (com se deuciir niñeras en català ?) componen el públicd'aquell sitin; «La Barcelona alegre, ocio-sa, la Barcelona movedissa, no la busquin .sinó al Passeig de Gràcia, i ara més quemai d'ençà de ]'ensanche, malviatge la pa-raula h», i després : ((sobre els ventatgesi desventatges de ]'ensanche (hem de dirensanche !)»

La seva observació exacta i precisa sap re-llevar el que hi ha de ridícul en qualsevolaspecte. Recordeu aquell fragment de Dosenamorats

«Són al teatre. Estan costat per costat,xiu-xiu tot el vespre. De tant en tant es-colten l'òpera. El tenor i la tiple cantenamb molts escarafalls

Róbert Robert

Anguiol sarai per me...Anguiol saró per te...per me — per te —per te — per me si. .. si, per me — si... si, per me —Anguiol si si... peeeeer... te !

peeeeer... me!

(Eixamplen els braços, se posen les mansal cor, sacudeixen el cap r acaben abra-çant-se.)

Ella (baixet). — Aquests sí que s'esti-maven lo

•s*a•

Cal felicitar la clirecçió de Quaderns Li-teraris per haver triat els articles de RobertRobert, cosa que els divulgarà molt més,i per haver conservat la morfologia origi-nória tal com féu Carles Riba en la pri-mera edició.

MARTÍ DE RIQUER

(z) El simbolisme patriòtic a través deles capçaleres dels periòdics renaixentistes(Revista de Catalunya, n.° 8r).

Robert Robert és ,primordialment i emi- 'nentment un escriptor barceloní. El seu es-cenari és Barcelona, la Barcelona del i865,que encara recorda

j la

i de Robreño, la dels

s araus de la Llota de La Patacada i G e o rg es P i 11 e rnque inicia, en algun aspecte, la Barcelonaactual. Robert ens descriu la vida quoti-diana dels barcelonins, dels barcelonins que El nom de Georges Pillement—per les se-passegen per la Muralla de Mar, pel carrer ' ves darreres obres, per ésser director dede Fernando, per la Rambla de les Flors Visages du Monde, per haver estat a ]ai que els dijous van al Passeig de Gràcia : , vora d'obtenir un premi literari—és a Fran-«El Passeig de Gràcia! si n'és de deliciós! ça d'actualitat: d'aquella relativa actuali-Ja és modisme general el dir : —Si treia tat que tenen les coses literàries que maiuna rifa m'havia de fer una casa al Pas- no són enlloc article de primera necessitat...seig de Gràcia.» Georges Pillement, malgrat la seva jo-

Pocs com Robert han reeixit a mostrar- ventut, compta amb una .producció abun-nos la vida petita i tranquilla d'aquells bar- losa, en la qual figuren traduccions de l'an-celonins, que de fets insignificants feien glès i principalment de l'espanyol (Azorín,grans esdeveniments, que fugien astorats Pío Baroja, Juan Pablo Echagüe, Martínde llur ciutat per por del calera. Aquells Luis Guzmán...). També figuren en la sevabarcelonins tenien, •però, un tarannà que producció alguns llibres de tema artístic,encara ens perdura, en sigui un exemple com un de dedicat a Gumaire, un a Figarila badoqueria. (ejo mateix he vist a un i un altre a Ribera, en el qual no manquensenyor molt amic de les ciències exactes, certament belles i oportunes evocacions va-i enemic acèrrim de tot quant pot distraure lencianes.a la gent de les ocupacions sèries, jo l'he A més, ha publicat algunes novelles com,vist passar mitja hora a] carrer, aturat i per exemple, Valencia entre deux réves.mirant en l'aire, i no per a contemplar la Obra molt finament escrita, on l'autor noimmensitat dels firmaments o el majestuós oblida que va començar com a poeta la sevacurs dels astres, sinó per a veure una mona carrera literària; obra inspirada per aquellamb capa vermella, que menjava sucre sen- desig d'escapar a la realitat que constitueixtala en la barana d'un balcó de segon pis.») ! una de les notes de la literatura moderna

Aquests barcelonins són fills d'una bur- obra influïda pel sobrerealisme puramentgesiá honesta i pacífica (i home panxut, que ' literari i per les teories modernes sobre laquaranta anys ha que acana metòdicament ' subconsciencia ; obra que té un argumentvetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus... ple de fantasia ; obra, finalment, que té unque té una dona tan ]anota, grassona i de , grandíssim interés des del punt de vista va-bon veure, magatzem i pis gran amb aigua lenciá perquè hi abunden les remembran-viva a Barcelona...») i han estat sempre el ces i les descripcionsd'indrets valencians.blanc dels nostres peri.bdics satírics (fa dos Hi ha en la literatura francesa actual unaanys un d'aquests escrivia : sèrie de novelles de tema valencià, produ'i-

des bé per un reflex de les novelles de Blas-Nosaltres els digníssims tocinaires, co lbáñez, bé per a aprofitar— encara queels delicats drapaires, sembli trivial el motiu — la popularitat deels que venem mongetes i calçat, la cançoneta Valencia del mestre Padilla,els que mai hem fet figa, bé per altres causes. 1 bé: entre totesque escombrem cada dia la botiga aquestes novelles, la qué demostra majori que paguem inquilinat...o). afecte, major coneixença de l'ambient, és

Valencia entre deux r@ves.Perà, cal veure en ]'obra de Robert Ro- «Passo—diu l'autor—perdavant de la

bert, en les seves observacions, en les con- catedral. Es l'ànima i el cor de València.verses agafades 'al vol al carrer que retreu, La seva arquitectura recorda tots els seglesun cert orgull de barceloninisme, una certa de la seva història, que hi estan agrupatselegància produïda per ]'ambient i per 1'è- un a la vora de l'altre. Vist des de l'exte-poca i un cert sentimentalisme retret entre rior és un entrecreuament de torretes, deacudits i plasenteries que fuig del mal gust, cúpules, de terrats, de fatxades cl'estils di-que amb l'escenari de la ciutat fan que es versos que té al mig el cimbori i al davantsalvi d'wa provincianisme ridícul. la torre del Miguelete (sic), el Micalet, com

L'humor de Robert Robert es pot rela- 11 diuen en valencià . La mantinc tant en elcionar amb el dels costumistes madrilenys, car com els valencians aquesta torre octogo-sense que per això se li pugui retreure cap nal tan pura i tan graciosa, que té el cosmanca d'originalitat ni aixa li Ilevi la tò- florit d'arcades gòtiques i que suporta unnica profundament catalana de la seva obra. campanil que augmenta la seva finor.»

Pàgines com aquesta sovintegen en elllibre, cosa no estranya després de llegir lessegüents paraules de Georges Pillement es-crites en lletra particular

«València és el lloc que més estimo almón. Hi he viscut un any, en 1 9i5-1916, Jotema disset anys, la meva mare em duiade la mà i n'he conservat un record llumi-nós i tendre que he intentat d expressar enValencia entre deux réves.

»Perquè si hi ha una ciutat en la qualno deixo de somiar, on jo imagino tornar,on m'agradaria de debò retornar i viure,és precisament València, com ho manifestoen la primera part—tota autobiogràfica

—del meu llibre.

LA FILOSOFIA HEBRAICO—CATALANA

La Qabbala ha nascuta Catalunya?

D'ençà que publicarem a La Publicitat de Barcelona (pèr Rosenmann). Avui, els( S-XI-3z), amb motiu del tricentenari de jueus alemanys tenen altra mena de pre-Spinoza, un extens article sobre la vida i la ( ocupacions, i si no fos per alguns jueuspersonalitat del filòsof jueu barceloní Has- nordamericans, com Wolfson o Waxman,(lai ben Abraham Crescas, amics catalans autors d'una sèrie de treballs sobre Cres-i darrerament fins el mateix José Ortega cas, ï per la Biblioteca Hebraico-Catalanay Gasset ens varen incitar a tornar sobre que surt desgraciadament molt de tant enaquest tema de filosofia hebraico-catalana. tant, tot aquest i.mportant sector d'estudisEl tema no és fàcil, sobretot perquè a les s'hauria oblidat totalment. Si no recordembiblioteques póbliques de Barcelona només ; onalament, és sobretot el barceloní Abra-hem trobat una sola obra sobre Hasdai 11am ben Hija (principis del segle xu) quiCrescas, la figura més important entre tots va cridar l'atenció dels hebraïtzants cata-els filòsofs jueus catalans, i encara aquesta !ans dels nostres dies.obra es guardava sense que les pàgines ha- * * •sguessin estat mai tallades Així doncs si

Panait IstratiEn altres ocasions ens hem ocupat d'a-

quest escriptor romanès de llengua francesaque acaba de morir. Una, ja fa més de cincanys, en el número 53, quan Amadeu Hur-tado comentava els llibres que escriví Istratide tornada de Rússia, desenganyat del bol-xevisme en el qual havia posat tantes iI.lu-sions. L'altra, més recentment, en el nú-mero 3)3, per la ploma d'un periodista ale-many, M. W. Ullmann.

Panait Istrati havia nascut l'ii d'agostde 1884, a Brarla, fill natural d'una pagesa

aquesta conversa. Georges Pillement no haoblidat tampoc la ciutat estimada,

—A València—diu—on jo he passat unany, ja fa molt de temps, sempre estavaa! museu de pintura. El meu primer llibreuna mica important, Valencia entre deuxréves, oposava precisament la ciutat quejo havia conegut i estimat a la que retro-bava quinze anys més tard. Aleshores emsemblava a mi mateix un ésser estrany enuna casa. Tot havia canviat : ]'aspecte del.,carrers i el rostre de la gent, ja que no llurcor. Tenia jo la impressió de marxar da-munt la cendra, entre fantasmes...

La gentilesa i la probitat de GeorgesPillement bé mereixen ésser remarcades pú-blicament, sobretot com a contrast d'altresescriptors que escriuen amb displicència iaesconeixeme t sobre ciutats o països queno són fa ciutat o el país d'ells.

ALMELA I VIVI

Im. 1 . .. : . ' . : . . .

I ^1

DEFORMACIO PROFESSIONAL

El fotògraf. — No es mogui! Somriguiuna miqueta!

(Ric et Rac, Paris)

6 tIRAUDR 25—IV-35

d'altres qué haurien de fer-ho no s'interes- EI problema que més ha d'interessar de ^rsen gens per aquesta mena de problemes, tots aquests, és, sens dubte, el de saber

fins ahem de tornar a parlar-ne nosaltres, fins quin punt aquests pensadors, tal-I

mudistes i altres comentaristes, eren cata-que l'interès es ddesperti.. laos. Vicien al seu call, . separats fins a(s• x * cert punt dels habitants cristians ; hom po-

^

Ja vàrem dir, en l'esmentat article, quedria imaginar que haguessin estat imper-meables a l'ambient que èls rodejava. EnHasdai Crescas (nat l'any i34o, mort realitat, no és així, i fora de la prova delsen 141o)—i que no té res a veure amb un

altre jueu contemporani seu, del qual Joan,noms que acusen una curiosa barreja deformes hebraiques i formes catalanes—bar-cluc de Girona, primogènit de Pere V el

Cerimoniós imés tard rei d'Aragó ambreja simbólica que ens assenyala amb granprobabilitat ]a barreja d'ambdós elementsel nom de Joan I el Caçador, escriu el dia ¡ àdhuc en llur esperit—, una ]larga sèrie de5 de novembre de 1381, des de Tarragona : ! documents ens testimonia de llurs relacions«Cresques lo juheu qui lo dit mapamundi ( amb el món circumdant català. No potloa fet lo qual si aquí és axí com pensar dubtar-se que sabien parlar català, i noque deu ésser fosa en la juherian—no és veiem la raó de suposar que el famós trac-un fenomen súbit i que sorgia inesperada- tat de Crescas, escrit per a refutar els dog-ment, sinó que va continuar una llarga i t mes cristians—probablement la preparacióbrillant sèrie de savis talmudistes en terres d'una intervenció en la famosa disputa de m:^....

de Catalunya. Aquests noms, avui dia, són Tortosa que hom havia de celebrar poccompletament oblidats. Qui coneix, en efec- temps després de la seva mort— hagués Panait Istrati, pev Maribonate el nom d'un Salomó ben Abraham nat estat redactat en castellà, Només sha con-s'haa Montpeller (segle xm), que va ésser l'ini- servat la traducció hebrea d'aquest tractat i d'un grec de Cefalònia contrabandista dedador de la gran polèmica sobre Maimb-nides? Qui es recorda avui de Levi ben

que Joel va suposar escrit en castellà, sense tabac turc. Va passar una infància de mi-

Abraham ben Hajjim (entre 1250 a )3)5,aportar cap mena de proves i probablementinduït a l'error, tan freqüent a l'estranger,

séria, compensada pe] vagabundeig de laimaginació les ribes del Danubi. Alsaproximadament), natural de Vilafranca? de creure que tot el que s'escriu a Espanya

percatorze anys, el vagabundeig fou material.0 d'Isaac Albalag, de qui no sabem be

bé si era de la Catalunya francesa o dha d'escriure's en la llengua de Castella. ! Abandonó el poble natal i, a través de Ro-

la Catalunya ibèrica? O de Mose ben Jo-

•Desgraciadament, aquesta afirmació bastant

gratuita de Joel ha á ésser dadapassat unamania, Egipte, Turquia, Suïssa i França;

sua, natural de Narbona? I no parlem dels constant de tota la literatura del problemaconegué tots els oficis :mosso d'adroguer,

possibles contactes catalans d'aquest famós1 qLevi ben Gerson, nat a Banyuls (França) i

la vàrem trobar últimament en la recentt

I ilosofia dels Jueus de Guttmann

flequer, criat, serpeó er, pintor de parets,criador de porcs, peó carrer, home sand-

que és més conegut en la història de la filo-Juli

apareguda l'any 1933•! vitx, ambulant..., una paraulaootograf

sofia sota el nom de Gersdnides iz88-r( 344)• Ultra el problema de la catalanitat d a-

ta etot d'oficis per als quals no cal aprenentatge

ca

Uns quants jueus alemanys es varen de- quest text que s'ha perdut, sorgeix avuii que no treuen mai el miserable de lamisèria.clicar, fa anys, a escriure estudis sobre La

imp Joseportància de ose Albó er a la filosofia1' fun altre roblemaque ens hauria de re-ocupar des qdel de

En rt trobant-se a Suïssa, descobreixde la religió jueva (S. Back), sobre Simó

par mateix punt vista : elproblema de la possible influència catalana

la literatura francesa amb el Télzac. que,ben Duran

Duran (Jac. Guttmann), c sobre—o almenys la dels jueus catalans, d Espa- desprésrdidacte, es baralla amb$ Mos- nya i de França—sobre la formació d aque- m els tex os iel dic-

sès ben Nahman, de Girona (per Perles), lla literatura gabba]ística (modernament, cionael' sense abrir mai una gramàtica.l concep tal

ira-o sobre L'escola del Rabí Nissim Gerundi, s'escriu així) que va florir a Provença i a e e -que

ció per l'autor, que

li

unació

escriu carta, per

dCatalunya sobretot, a partir del segle xtat, persèria^ ^ - La filosofia jueva del segle xut estava ca- no

eu. uan de m

emila tira al corre Q, tip ,

racteritzada per un violent polemicisme que prova de suïcidar-se a Niça, entre els seus

ent a Va I è n e • a no refusava ni els mitjans de la força ex-' papers estroba aquesta carta a RomainRolland, e1 interessat fotò-qual, per aquellterna, contra el racionalisme filosòfic, Pre- '

cisament el pensament de Moisès ben Nah- i graf ambulant, fa per conèixer-lo, ]i publicaman, el talmudista gironí, encara que o originals a Europe, i Panait Istrati comença

»Jo vivia, com dic allà, en la plaça de contingui elements d'ordre indubtablement la seva carrera d'autor francès. Les obres,Mirasol, a casa d'unes excel•':ents senyores, filosòfics, es dirigeix contra l'intellectualisme gairebé totes autobiogràfiques, es succeeixen.la pensió familiar de les gúals he descrit. de la filosofia. Celebra molt que Maimò- Rakowsky, ambaixador soviètic, pensa,Tenia per amics uns amables joves de Va- vides s'hagués oposat a les fllosofies no després de la publicació dels Heiducs, queléncia—don Raül i don Vicente (personat- jueves hostils a la religió; exigeix, però, l'autor podrá ésser un propagandista de ca-ges de la novella)— i em cal dir que durant la declinació completa de ]'aristotelisme, tot tegoria i el fa anar a Rússia. No era Istrati,tota la meva estada a València no he tin- i posant de relleu el caràcter sobrenatural segons la definició immediatament consagra-

de la Thora. El pensament d'aquest jueu da de Romain Rolland, el Gorki balcànic?gironí té indubtablement una inspiració mís- Perd Rakowsley es va equivocar de migtica, i com el pensament semblant al seu a mig. Si alguna cosa era Is trati, aquestad'un Jehuda Halevi, professa un retorn a cosa no tenia res a veure amb el comunisme.la manera de veure teocèntrica i religiosa, El contista romanès era un individualista deque s'havia perdut en els jueus neoplato- cap a peus, dels que prefereixen l'home al

1nitzants o aristotelitzants. Amb aixa, també ramat i tots els crits de revolta de les seves

u el talmudista gironí participa fins a cert obres són els d'un individualista—d'un lli-punt a la literatura gabbalística, forren- bertari, diríem, si a Barcelona aquesta pa-tant-la considerablement. Grossmann pro- raula no tingués un altre significat—, detesta contra la interpreració habitua] que l'home que no s'adhereix a res.vol veure en la Qabbala només una reacció Va tornar de Rússia sense poder-se estarcontra el racionalisme filosòfic, encara que d'escriure la seva opinió durament desfavo-més tard, sota una forma especulativa, s'o rable a aun terror que tracta la vida humanaposà conscientment a aquest. Calia però com un material de guerra social, del qualmolt de temps fins que aquesta literatura hom es serveix per al triomf d'una nova igabbalística produís una superació venta- !blement científico-crítica de ]'aristotelisme.

monstruosa casta».

L'impuls més potent a aquesta superació, Els comunistes no li ho havien de pendo-

va partir, segons els resultats de les inves-nar, i fins fa ben poques setmanes encaras'han succeït els atacs i contraatacs, lestigacions modernes, de l'autoritat màxima

a Espanya de la interpretació del Talmud,

da.i les respostes, banda i banda.lé Ha

el gironí Nissim ben Ruben, en la segona Ha mart la setmana passada, a Romania,m ss

meitat del segle xtv. L'impuls sí, però no rosegat per fa tuberculosi, aquestja realització. Aquest resultat definitiu ha- havia passat totessentimental

ttotesles m i

via d'ésser precisament la tasca del príncep i

i vva creure, un temps,

dels filòsofs hebraico-catalans, el ja ano- que remeiar .q pmenat Hasdai Grescas. ^ Era això, precisament : un revolucionari

'Cal tenir en compte que en aquest mo- senti mental, sense partits presos de doctri-

ment, els jueus del Migdia de França i de nao per dir-ho d'altra manera potser més> P PCatalunya, fins a Aragó : Calatayud i Sa- exacta, sense cap sistema coherent d'idees.ragossa, formaven una sola unitat cultural A la seva hostilitat al comunisme, segura-i es trobaven en freqüents relacions. Es ment devia contribuir en gran part la cons-

Pillement quan vivia a València indubtable, doncs, que un dia caldrà va- trucció marxista.lorar els elements catalans que podia con- ! Les seves obres principals són : Kyra Ky-

gut sinó motius per a felicitar-me per la tenir el seu pensament, i la influència de ! ralina, L'Oncle Anghel, Codine, Mikhaïl,complaença, per l'afabilitat i per la perfecta l'ambient-- tnic i geopsíquic—, que Cata- ; Nerrantsoula, Le P e'cheur d'EQonges, Lesgentilesa de totes les •persones que hi he lunya va poder exercir sobre el moviment Chardons du Baragan, Vers l'antre flam-conegut.n gabbalístic, ja que és en terres catalanes ' me...

Georges Pillement ha publicat fa poc una (de França o d'Espanya) or. va germinar, A Barcelona es va començar a publicaraltra novella titulada La Vraie Georgina, amb un nucli oriental important mitjan- una eclició en castellà de les seves obres.Per aquest motiu, Roger Girou ha fet a éant les fonts religioses jueves que aleshores No ]'hem llegida mai, malgrat que hi hal'autor un interviu que publica el setmanari arribaren a Catalunya. qui dóna per segur que hi hauríem trobattècnic i professional Toute l'Edition, I en OI,tvra BRACHFELD Ilarguíssims enfilalls de «perles».

^i

J^:^

Un dels germans siamesos ha estat con-demnat a treballs forçats.

(1935, París)

Pigran i Gomis : Saló transformable. Fose ; dàncing

.HuR- .. . .- -. .. - . -

LES ARTS I ELS ARTISTESLe DE LA CONSTRUCCIÓ MOBIL -

J. Porcar ell els principis teòrics dels primers reva- U n concu aCtar s 1 1 B C l o aa ar nloritzadors del paisatge en el segle passatHem d'agrair al pintor Porcar el fet d'ha-

ver abandonat els seus models comercials,expressats per aquells infants acaramelats,que s'han fet cèlebres en els rengles conven-cionals de la pintura, i que hagi bastit totauna exposició amb les gràcies idònies del seu

en els quals era tan gran la joia de veure'sinterpretadors del que els voltava, que nodemanaven el concurs de les grans conjun-cions vegetals, sinó que, modestament,s'acontentaven sadollant -se de l'ambient iportant a cap transsumptes olorosos del camp

Absent, durant algunes setmanes, deBarcelona i de les matèries de l'Arquitec-tura, m'he vist distret i privat de parlard'un concurs, convocat entre deixebles dela nostra Escola d'Arquitectura, per l'As-

mes introduïdes en la construcció, per unnombre, cada dia més gran, d'elements mò-bils, han de subsistir ; encara que un der-nier cri arquitectònic sembli consistir, aAlemani'a, a refugiar-se en les fórmules de

comprovar que les formes de moviment(Actar) són estudiades i cultivades, en dis-ciplina a part de l'Arquitectura, pels nostresarquitectes de demà.

Els projectes de construcció Actar, pre-paisatge. Ha guanyat en conjunt d'una ma- 1 que resumien brillantment l'estat d'esperit

etern dels primers profetes. _ . .Cent anys més tard, Por-

car ha trobat que el roure deRousseau fou aterrat i que alseu lloc s'hi edificà una es- C Jy , 1,(a'i i;tació de ferrocarril o una min-Sa casa de pagès. Aixd no

' r ha estat obstacle per a cap-'' t ' 4 : tar-los amb l'exacta devoció

'^` - ^- que informà els realismes de-t^ - coratius i els sentiments poè-

^.r^^ . tics d'aquella època fent-neuna mena de qüestió de su-

eL, <> pervivència que nosaltres cou-siderem amb el màximum d'il-v,.na

xh fi ^. lusió.p L'alta qualitat d'estabilitat ^' ^^ B 0 '' nov.enr ne yesM

r -t-* - I

i

d'aquesta pintura de Porcar á;. - C RCv' -'^.,,

• ,, ^,^r _ ,, ¡ ens fa concretar damunt d'ella — ;:

PAVEU.O tlEXHIBICIO D'AVTOrov11M/1V/1AGRA/1 E%PO'IC!o

— A/1B OFtCt(1E5 TALLER5I'Ni1TATGETERRA55A RE5TAVRA(1T.

- ESC.GU1[FAL 1:200 . DETALL 150

-i

orrAa Bou PISTA 5Frfzanq_#MB FL TRVC AMB \ç • Q EacTIC i CfEP' RA. PEA E%AIacforernrars enu serroVI,W1T ASGE11DE111AE5CÜYpN1T.

OFICV1ES

El projecte d'Antoni Bonet

} •. TAu_L -

1 vn n esx. sociació d'Alumnes d'aquesta, l'objecte delA aquest artista li ha fallat el punt argu-"i mental. Emocionat per l'epidermis brillant gual era triar i premiar alguns projectes de

irdels ballets russos, concebé de traslladar-los construcció en moviment. Em sembla que

tt, o t 1' r, Ara ;r aquest concurs ha estat oportú, en un mo-

Aquesta constitució espiritual del pintor, l'apartat de l'escultura pura. rt sant Jorni ment que es fa molt visible la crisi del t batut que una església hagués de semblarmanifestada per la planesa amb què penetra brunyit és un bon espècimen de les tasques pensament arquitectònic contemporani. El una fábrica, ara estem a punt per lliurarel miteri emotiu del paisatge, és una vir- i pròpies de Solanich, que diu de la perfecta bon lectorue durant uns quants anys,9 Y batalla contra les fàbriques que vulguin as-tut que practica amb una persistència mag-g collaboració que troben en ell les necessi-9 m'ha acompanyat en aquests comentarisnífica i que en ocasió de l'exposició que a tats de relligar l'art d'evocar i d'agradar. 1 amb la seva paciència, no trobarà estranyLa Pinacoteca inaugurà dissabte passat s'ha Una cosa de més hem advertit; i es la el concurs. Hem predicat que hi ha unposat en evidència una vegada més, és a impressió de contundència que va infiltrant maquinisme legítim, «maquinista)), un fun-dir la vegada més explícita. 1 a les seves obres. A Solanich en certs mo- cionalisme que «funcionan, i, al seu costat,

Sembla que Porcar hagi arribat a eliminar ments el trobem emparentat amb la força una «arquitectura» quieta, que es regeix, j +rf a._ (le .' t' 1 #r5I sels paràsits de la terra. Les seves obres apa- (le vida que aconsegueixen certs models me- ; o per la funció material, sinó per l'emo-reixen estilitzades completament, amb aires sopotàmics passats pel bany maria, elimi- ció creadora, a la qual sotmet els mate-respirables en tot moment i amb una gran nador d'arcaismes, dels aires de casa nostra. rials, com és indispensable en tota creació rjfusió d'elements sans de la natura. No po

ENRIC F. GUAL, artística. I hem combatut els que, prenentdem sostreure'ns a la idea que reviuen en una mica de funcionalisme i una mica d'es-

tètica, han volgut fer una mena de remei c.— -- -- -- universal una triaca magna de construcció.

les cases de la nostra Barceloneta, la granrealitat maquinista no desapareix. I, si nodesapareix, cal lluitar perquè resplendeixineta : així com en temps passats hem com-

sentats al concurs, segueixen diverses ten-dències. Uns quants, com els senyors Car-les Marquès t Antoni Pineda, prenen pertema les formes de les superfícies dels vi-ratges i cruïlles d'autopistes, les quals sónnaturalment filles del moviment dels auto-mòbils damunt d'elles. Altres, com el se-nyor Josep M. a Cerveró, estudien el quiosctransformable, dins formes més aviat deco-ratives. Els senyors Guillem Arís i CarlesEnric Sòria, acostant-se més al concepteActar, presenten respectivament una salad'espectacles de pati transformable i un tea-tre-eclipsi, per a jardí. I finalment, uns al-tres encara, triats pel Jurat (senyors AdolfFlorensa, professor de l'Escola, Carles Cla-vell, president de l'Associació d'Alumnes, i ..el que escriu), com a més fidelment acta-rians, donen solucions de formes de cons-trucció engendrarles i forçades pel movimentdels membres de l'edifici. Veurem a la lleu

-gera aquests dos projectes, als quals es re-fereixen els gravats que publiquem.

EI primer premi fou concedit a l'estudi,molt enginyós i minuciós, d'un saló de fes

-te, per a un gran hotel. Mitjançant unahábil disposició d'embans mòbils (recordi'sla sala de la Llibreria Catalònia), aquestsaló es pot transformar fàcilment en salad'exposicions, ja per a pintura, ja per apetits objectes d'art, en sala de cinema oteatret, i en dàncing. En cada un dels casoses fan aparèixer o desaparèixer, (le maneragairebé automàtica, els elements necessariso sobrers. Així, un taulell de bar es tombad'esquena i és una vitrina ; dels murs sur-tep uns divans i uns embans de cuiro moltben enginyats ; del paviment, les taules tles cadires del dàncing, o els seients delcinema ; i tot això s'amaga si es vol ins-tallar al saló una exposició de quadros. Elssenyors Pere Pigrau i Agustí Gomis, autorsen collaboració d'aquest projecte, podrà és-ser que quan facin arquitectura de la quieta,la facin molt quieta i dins de l'esperit clàs-

No pels nostres atacs, sens dubte, sinó perla seva pròpia feblesa; aquest híbrid arqui

-tectvnic-funcional-decorativista es troba araa prop de l'agonia. Desertat pels millorsdels seus sacerdots (els quals ja reneguend'aquells principis, com de la gran finestraapatsada, que semblaven consubstancialsamb aquest estil, escola o tendència), co-neix les hores amargues de l'èxit entre elsmediocres. El contractista suburbà se l'hafet seu, i obté amb ell resultats considera-bles. Es tan fàcil de quedar bé, amb quatrecops de llapis horitzontals i unes quantesvdirieres quadriculades!

Doncs bé ; en aquest moment crític, sem- 1bla ben oportú recordar que hi ha un ve-ritable funcionalisme, que no pot ésser ¡desertat, una construcció autènticament mo-derna, fonamentada en les formes de mo-viment, filla legítima del maquinisme. En- Í - - --cara que els arquitectes abandonin allò queen dèiem I'arqudectura funcional, les for- Pigrau i Gomis :.Saló trans(ormab

— semblar-se a esglésies o a casetes del Re-naixemgnt.

A q u e s t n ú m e r o h a Per aixa, mentre per un costat estem sa-i tisfets del retorn dels arquitectes a una

sana arquitectura de la forma quieta, perpassat per la censura 1 l'altre costat estem igualment satisfets de

t

rT

I

CADA VEGADA MES DIFICIL

—Què és aquesta noia?-^' ? sé... Saps... Em penso que és la

televisió en ' relleu.(Le Canard Enchatné, París)

—I)éu meu . gnests escolans que crienpeixos!

(Everybody's, Londres',

Ge. Fase: exhihje,o d'objectes d'art

sic del pur espai, pera han provat que dinsde l'actarisme tenen un gust subtil per ales combinacions dels moviments.

NICOLAU M, RUBLO

(.Icabu a la pàgina segiienl)

E:_

LA CONSTRUCCIÓ MÒBIL

Un concurs actariáa Barcelona

(Ve de la pàgina q)

El senyor Antoni Bonet, autor del pro-jecte premiat en segon lloc, menys minuciósen la recerca de detalls, va potser més aprop del que pugui tenir de transcendentalla construcció mòbil. Ha imaginat un pa-velló per a exhibició d'automòbils, per auna gran Exposició Universal. Ha combi-nat una rampa helicoidal, una torre-cargol,que en podríem dir, destinada a atraure]'atenció mitjançant l'exhibició de cotxesque pugin i baixin ràpidament per ella, iuna enorme vitrina de planta circular, ambplataformes interiors dotades de moviment,també circular (com ha d'ésser per força),destinada a la presentació de vehicles.Aquests, gràcies al moviment circular, vandesfilant lentament davant del públic nom-brós que contempla el pavelló per fora, idavant dels clients instal•ats damunt de lapart fixa de cada pis. Els ascensors queporten a aquests pisos i al restaurant-ter-rassa acaben d'integrar 1'aparellatge mòbilde l'edifici projectat pel senyor Bonet, i deforçar la seva forma.

NicoLAu M. RUBIOArquitecte

INSPECCIO ESCOLAR AL PAIS

DE LES OSTRES

—Sí, senyor inspector, totes les mevesalumnes badallen correctament... i fins tincun infant prodigi : una ostra que sap es-tornudar!

(Le Rire, París)

8

25-IV-35

1

EN LA JUNGLA INFERNAL DEL GRAN CHACO¡

genera líssim MUSICA 1 RADI OLa nostra discotecaSobre la televisió

tigarribia, unde quaranta-cinc anys

El general m'evoca els primers mesos defes operacions.

--Aleshores és quan ens calgué l'esforçmés rude i més sostingut, aguantar física-ment tant com moralment. 'Pot mancavaefectius i oficials, armes i municions, ma-terial, diners...

»Els meus homes lluitaren sovint amb lapansa buida, no teniem camions, noméscarretes de bous ; les pluges retardaven elscombois. Contra les epidèmies, mancavenmedicaments ; les nostres ambulàncies erenmiserablement equipades; calia operar elsferits sense anestèsics...

»Ni una sola vegada els meus no afluixa-ren. El fort( Toledo fou reconquistat per

regiments delmats per la disenteria i lesfebres. Un escriptor estranger qualificà d'es-

Missa militar al Chaco

ge per la zona reconquistada, em parla dela meva pròxima estada en els diferentssectors del front. Un soldat porta dues ca-dires ; deixem el despatx i anem a seure afora, sota un arbre.

Una cosa extraordinària em colpeix de se-guida : la tranquillitat, la seguretat ambquè s'expressa. Aquesta moderació de la pa-raula i la sobrietat del gest contrasten tal-ment amb el seu aspecte i amb el caràcterparaguaià, nerviós i bullent de passions, quepreguntaré més tard al seu agregat de l'Es-tat major:

—Haver de parlar en un idioma estranger,potser... ?

—ANo — em respondrà tothom —, el ge-neral parla sempre així, a poc a poc, sos

-pesant cada paraula. Totes les seves accionssón madurades. Dóna molt poques ordres,però mai una sola contraordre. En les horesmés dramàtiques, conserva aquesta manerad'obrar. Tots voldríem poder fer com e11,evitar les impulsions, però és impossible.

L'exèrcit paraguaià : setanta-cinc mil fillsd'un pafs càlid, setanta-cinc mil «embalats», JEAN ALLOUCHERIEi per a manar-los un cap amo dels seus (Copyright Opera Mundi)nervis. I (Seguirà)

Nits de Mediterrani(Ve de la primera pàgina)

Mitja nit. Es ]'hora en què, en les villesdel Cap d'Ail, els ministres concussionarisfrueixen en pau de la pèrgola dels seussomnis ; en què les velles americanes delCap Martin, que tenen gigolos, els mur-muren baixet : «Digues-me mamà !» ; enquè els fumadors d'opi de Toulon i deBeauvallon acomiaden els criats i descar-golen llurs matalassos i llurs fums ; en quèels refugiats alemanys de Juan-les-Pins esbanyen sota la lluna i es toquen Schumann^n discos Polydor ; en què l'italià, em-barcat a Brooklyn, passa el seu cap perl'ull de bou i es creu arribat ja a Gènova;en què l'últim tren, el de les dotze vint,porta a Vintimille els viatgers capolatsd'haver travessat tot França d'una tirada.Es el momént en què els russos es rellevenen l'atri de Monte Carlo per a jugar eldos-centsmilè cop d'una martingala segu-ra en què els joves lords tísics de r88o iles princeses alemanyes hidròpiques de 1890 isurten de llur ]lit de marbre de Carraradel cementiri de Menton i se'n tornen ajugar a la ruleta! Es l'instant en què elscofres de les rades, sacsejats per algunamarejada submarina, grinyolen al voltantde llur cadéna rovellada, amb un gemecque surt de les fondàries del mar, com elsospir dels traspassats.

PAÜL MORAND(Copyright Mitroh5ress)

fil:. .^^nGli^lii,^, b .^

®;.-;:--.tip" r

:t.eŠ

—Quin fàstic aquests anuncis ! Fan benmalbé el paisatge!

(Ric et Rac, París)

La rica collecció de discos d'obres deJ. S. Bach que acaba d'editar-se a casanostra, ha d'ésser considerada com l'esforçmés eficaç i més magnífic que s'hagi fetper a ommemorar entre nosaltres el 25o.èaniversari d'aquest gran mestre alemany.Es una mica penós d'haver de constatarque aquest homenatge, molt digne i de lamés alta qualitat, hagi estat fins ara, al-menys pel que es refereix a Barcelona, unfet molt isolat i per aquesta raó encara moltmés lloable.

A part del concert anunciat per l'Associacióde Música «da camera,,, en el qual l'OrfeóCatalà ens oferirà—quina horrorosa blas- 1fèmia! —uns fragments de la famosa missaen si menor, cap de les entitats i associa-cions musicals de la nostra ciutat, ni capdels seus nombrosos artistes, ni tan solsels organistes, no han sabut utilitzar aques-ta ocasió memorable per a dignificar i pro-pagar d'una manera visible, per mitjà defestivals excepcionals, les obres del kantorde Leipzig, d'aquest gran músic, el mésuniversal, el menys comprès i—fins encaraals nostres dies—el més discutit. I teninten compte la seva producció immensa, po-dríem encara afegir que Joan Sebastià Bachés el compositor menys interpretat, el menysconegut i el que és objecte dels majors mal-entesos.

Durant els dos segles transcorreguts d'en-çà de la seva existència terrena, la tècnica

i la construcció dels instruments s'han mo-dificat completament. I amb elles, les nos-tres exigències i les nostres facultats audi-tives, la nostra sensibilitat artística, el nos-tre gust musica] i, en general, tota la nostra .concepció estètica. Però hi ha més encara : iels llocs i les ocasions en les quals nosaltresoïm música, s'han transformat fonamental-ment. La creació de la sala de concerts,que fou provocada lògicament per les exi-gències culturals d'una nova classe social—la burgesia—, havia fet sortir la música delmarc estret de la família i de la litúrgia,per a procurar-li una vasta divulgació. Noés necessari parlar avui d'aquest procéshistòric, inevitable i irresistible, amplificati projectat dins d'un camp immens, per lespossibilitats incontrolables dè la ràdio idel disc.

Tots aquests p roblemes són novament po-sats a discussió per ks dues meravelloses isèries de discos, que formen part de l'edi-ció commemorativa de la Companyia Es-panyola del Grambfon : les dotze fugues delClavecí ben temperat i que constitueixenla primera part de l'obra, interpretades alpiano per Edwin Fischer, i les trenta va-riacions sobre una encisadora ària, dedi-

re a

st à

A/anda LandowskaI

cales a un dels deixebles de Bach, un pia-nista brillant, Johann Theophilus Goldberg(nascut vers tryzo a K&nigsberg ; mort moltlave vers 1750), interpretades sobre un cla-vecí modern (Pleyel, París) per la Lan-dowska.

Hom es sentirà fàcilment portat a atri-buir tot seguit la més gran fidelitat his-tòrica als discos de clavecí. La fixesa bri-llant de la sonoritat, l'alternació incessantentre els dos manuals, cosa que permet tanbé de creuar sense la menor dificultat lesdiferents veus com de contrastar, en ]'estilde l'època, el piano i el forte, sense recórreral dinamisme modern, tot això són quali-tats que fan que aquesta collecció de discostocada per la gran Wanda Landowska tin-gui per a nosaltres un interès palpitant.Però evidentment, des del punt de vista his-tòric aquests discos no ens presenten mésque una fidelitat aproximativa. Car aquestavirtuositat_única i insuperable, amb la quaila gran clavecinista sap evocar-nos aquestaobra magistral de Bach i fer-ne una peçaemocionant i de la més gran actualitat, éssegurament d'una: molt diferent qualitat rcategoria que el virtuosisme de l'època ba- 1

chiana.Com totes les interpretacions del nostre

temps—sernpre des del punt de vista histò-ric—aquests discos no són més que una so-lució relativa i en el fons no són pas mésfidels a ]'esperit i a la polifonia de Bachque la collecció de les dotze fugues del Cla-vecí ben temperat. Car en la seva inter-pretació de les fugues, amb llurs correspo-nents preludis, l'una més bella que l'altra, 1Edwin Fischer deixa de banda tot el seuvirtuosisme, el qual hem admirat tantesvegades i en altres ocasions. Toca aquestespeces tan difícils i solament molt fragmen-tàriament corregudes—una altra de les obresmagistrals de Bach—amb una sobrietat ad-mirable, una musicalitat penetrant, una in-telligència tan profunda dels secrets mésamagats de la polifonia de les veus i de laproporció constructiva de cada obra, •Iueoblidem completament que aquesta vegnia

el piano modern serveixi d'intermediari d'a-quest art sublim.

Certament hom pensarà que la fidelitathistòrica és absoluta almenys en el cas deYehudi Menuhin, tm dels més grans i mésmusicals virtuosos del violí de la nostraèpoca, un veritable artista que, al contrari

Edwïn Eischer

e cor a, c1 qua s, ac ua mcnt, an es e-vingut quasi exclusivament instruments demelodia. No volem pas dir que l'execucióde Yehudi Menuhin no signifiqui la mésalta perfecció imaginable en la interpretacióde Bach en el nostre temps, però—i hemde repetir el que acabem de dir amb motiude les variacions de Bach dedicades a Gold-berg i realitzades per Wanda Landowska-aquesta perfecció i aquesta qualitat inau-dites són d'una altra categoria i ho hand'ésser forçosament només fos per la solaraó de les condicions diferents de la tècnicai de la construcció instrumentals.

Resumim, doncs : una interpretació centper cent fidel i autèntica per a nosaltresde les obres de Bach, avui ja no és quasirealitzable. Entre els molts camins possi-bles que poden acostar-nos a la integritatestilística de l'època del mestre, podemcomptar una interpretació sobre instru-ments autèntics dcl temps de Bach. Caldriaal mateix temps recórrer a la musicologia,per a reunir el major nombre possible dedades sabre la interpretació, la composicióde les orquestres i dels cors, el nombre delsexecutants, els mètodes de tocar els instru-ments, les indicacions dinàmiques i de re-gistre, etc. Però així i tot, si observem mi-nuciosament tots aquests detalls, encararesta un factor en la nostra execució mo-derna que mai no podrà ésser eliminat,car sempre serà l'home modern que s'im-posarà en la interpretació, l'home de lanostra època amb tota la seva diferent ma-nera de sentir, de compendre i de reaccio-nar. Aquest factor no ens permetrà maimés d'aspirar a una completa autenticitaten la nostra interpretació actual, cosa queens dóna el dret de recórrer als mitjans mo- 1derns d'execució, al piano, a l'orgue mo-derri, a les grans orquestres i cors, per apoder almenys incorporar les obres de Bachen el repertori de la nostra vida musica]moderna. Però aquest dret incontestable ensimposa el deure de realitzar els atributs es-sencials de l'estil bachià amb el majorcompte. Fins les interpretacions de Bachper gran orquestra, com aquesta exquisidaSuite n.° 3 realitzada per una de les or-questres més perfectes que existeixen ac-tualment a Europa, l'orquestra de l'emis-sora de Lqpdres (B. B. C.), són accepta-bles, si són fetes amb tanta atenció i veri-table comprensió.

EI conjunt d'aquests diferents discos, delsquals hem parlat, ens satisfà completamentsota aquest punt de vista. La qüestió d'in-terpretar Bach en el piano modern o enel cèmbalo, amb un petit conjunt d'instru-mentistes i de cantants o amb alguna deles nostres grans orquestres o cors actuals, 1tocat amb un arc corbat o un arc dret,executat sobre un orgue Walcker moderno un bell orgue Silbermann del segle xvit,és menys important que el problema detocar-lo bé, de fer ressaltar bé la polifoniaentrellaçada, de limitar-se a una gran so-brietat del dinamisme, per últim de com

-pendre bé, tant com ens és possible amb .els nostres mitjans encara molt defectuo-sos, el sentit i l'expressivitat d'aquest pri-mergran músic modern.

Orto MAYER

La notícia que a Anglaterra la televisióera una realitat pràctica deu haver fet efec-te quan una entitat com el Sindicat profes-sional d'Indústries Radioelèctriques, de Pa-rís, ha cregut oportú publicar una nota enla qual diu que les informacions de premsahan fet l'efecte inesperat «d'aturar les vendesd'aparells receptors, car el comprador es-pera el Saló de la T. S. F. d'octubre, enel qual espera trobar receptors de televisió».I perquè hom no es faci massa il•usions, lanota esmentada afegeix

«Les experiències que tindran lloc, a An-glaterra i a París, amb ones curtíssimes deq metres, presenten un interès científic evi-dent, però un interès pràctic extrema lamentlimitat per les raons següents ' ]'abast és apenes de 40 quilòmetres ; per a captar aques-tes ones, calen receptors especials i, per afer-les visibles, un aparell delicat i costós,de raigs catòdics, la duració del qual és ]i-mitada.

Cal sobretot tenir present aquest puntimportant : qualsevulla que sigui el proce-diment adoptat, caldran sempre dos recep-tors, l'un per a la imatge i l'altre per al so,car l'un i ]'altre són transmesos sobre onesdiferents. Per tant, el receptar actual seràsempre indispensable per a rebre el diàlego la sonorització de l'escena televisiona-(la (i).

»En resum, res no deixa preveure, de mo-ment, que es posin a la venda aparells detelevisió per a amateurs a uns preus quepermetin de posar-los a l'abast del gran pú-blic.

* •a a•

Després d'uns quants .mesos de proves,la direcció de la ràdio alemanya ha anunciatque aviat serà transmès tres vegades cadasetmana un Programa de televisió. Latransmissió de la imatge es farà amb onade 6'7 metres i la del so amb ona de 6'985metres. De bon principi, el programa com

-pendrà actualitats i films curts ; després se-rà ampliat.

De moment, aquestes emissions noméspodran ésser captades dintre el radi d'ac-rió de l'estació de Witzleben, és a dir enun radi d'una cinquantena de quilòmetresal volt de Berlín.

e e fluOCL VV agadou,oratori sobre un text Kabila de WladimirVogel ; Sim,plicius, de C. A. Hartmann ;L'Espera, òpera d'Arnold Schònberg; ElProtagonista, de Kurt Wei11; El Mandaríprodigiós, de Béla Bartók.

ESTATS UNITS

Arnold Schònberg ha estat cridat a la cà-tedra de composició de la Juilliard-High-School for Music de Nova York.

—La Metropolitan Opera de Nova Yorkque es trobava de temps en una situació eco-nòmica difícil, ha estat salvada de momentper un donatiu de 150,000 dòlars. -

FRANÇA

Milhaud ha acabat la composició d'unconcertino per a v"iolí i orquestra de cambra,que s'ha estrenat sota la direcció de l'autor.

HONGRIA

Eugene de Hubay ha escrit una novaòpera sobre un tema de l'antiguitat, tituladaLa Venus de Milo.

ITALIA

Per iniciativa de l'Acadèmia Reial, l'his-toriador Alessandro Lucio prepara una volu-minosa publicació sobre Verdi, en la qualserà utilitzada una gran quantitat de ma-terial desconegut, com els llibres de notesdel mestre, i la seva correspondència ambels seus llibretistes Piave i Boito i amb eldirector d'orquestra alemany Ferran Hiller.

POLONIA

Amb motiu de la commemoració del cen-tèsim aniversari del gran virtuós polonèsHenri Wieniawski, ha tingut lloc a Varsòviaun gran concurs internacional per a violi-nistes no majors de trenta anys. Sabem queel resultat ha estat el següent : i er premi,Ginette Neveu de 1 5 anys (França); z.",Ojstraeh (U. R. S. S.); 3. r, H. Temianka(Anglaterra) ; 4. ti , Goldstein (U. R. S. S.)5. e , L. Spiiler (Iugoeslàvia); 6. a, LluïsaSardo (Itàlia) ; 7. 8, Hubert Anton (Estònia)8. è, Ida $endlowna (Polònia) ; i 9. r, B. Gim-pel (Polònia).

SUISSA

En un dels seus concerts d'orgue a lacatedral de Zurich, el mestre Walter Tap

-polet interpretà totes les obres d'orgue deHeinrich Kaminski. La gran violinista AlmaMoodie collaborava a aquest concert ambl'execució de tres peces per a violí i orguedel mateix compositor.

—Ha tingut lloc a Winterthur la festaanual de l'Associació Nacional de Compo-sitors Suïssos. En aquesta ocasió foren exe-cutades entre altres el Moviment SimfònicN. 111 de Honneger, la Petite Suite per aorquestra de corda de Conrad Beck (sota ladirecció de Hermann Scherchen) i el segonconcert per a piano i orquestra de cambraopus 23 d'Albert Moeschinger (tocat perWalter Frey).

Un grandiós homenatge a BachFuga r-t2 del clave bien templado (Edwin Fiseher), La Voz de su Amo, DB 2079-8o-8c-82; Treinta variaciones Goldberg (Wanda Lanclowska), La Voz de su Amo,DB 94o8-o9-lo-n-12 -1 3 ; Sonata tara violín solo n.° i en sol menor (Yehudi Menuhin),La Voz de su Amo, DB 2007-08 ; Suite n.° 3 en re mayor (Orquestra Simfònica

B. B. C. Londres, Dir. Adrian Boult), La Voz de su Amo, DB 1963-64-65•

(Ve de la bàgyna a)

EL GENERAL

Em rep en uniforme de campanya i unaboina al cap en el despatx de l'estat majoron m'ha dat cita. Ha vingut a peu, totsol, del seu post de comandament, installaten el bosc veí.

Bruníssim, els cabells lleugerament rut-llats, més aviat petit, però de marxa flexi-ble i de corpulència atlètica, la mirada di-recta i viva, el general clóna una sorprenentimpressió de joventut i de vitalitat. Aparentatrenta-cinc anys tot al més. La seva acollidaés poc «oficial», però sense gens d'afectacióde senzillesa.

M'allarga la mà, s'informa del meu viat-

parracat aquest primer exèrcit paraguaià.Però no em torno pas vermell d'haver ma-nat aquells esparracats que ignoraven ladesesperació i la por...)>

—Heu passat uns quants anys a París, no?—Sí, quan seguia els cursos de la vostra

Escola Superior de Guerra, i potser són elsmillors anys de la meva existència... Vivia alBarri Llatí, a prop del Luxemburg. Des dela meva habitació veia els arbres del parc.A la dispesa hi havia molts estudiants (lemedicina, i podeu creure que no engendra-ven pas l'ensopiment. Alguns encara m'es-criuen des de la província on s'han esta-blert i tinc una alegria cada vegada querebo una carta d'aquestes.

Ivf'agradaria seguir parlant, però dos ofi-cials, portadors de missatges, del front sensdubte, acaben de baixar d'un cotxe blanc depols i s'esperen. Agraeixo al general queem deixi la iniciativa d'acomiadar-me ; qual-sevol altre en un cas així m'hauria enviata passeig immediatament.

de la majoria dels virtuosos instrumentalsque hem pogut sentir durant aquesta tem-porada a Barcelona, un simple comerciantambulant, posa al servei de Bach el seufamós instrument, un Stradivari autènticde comerços del segle xviiL I quan tocauna de les magnífiques sonates per a violísol, de les quals la primera en sol menor (I) Percló pel neologisme aquest, tan bàr-ha estat editada a Espanya, junt amb les bar. — (Nota de la R.)dues colleccions de música de piano, de lesquals acabem de parlar, ens creiem trobar-nos novament molt a prop de la sonoritati — sobretot sentint el famós segon temps(fuga-allegro) — de la polifonia autèntica deBach. LN tici^^ de tot ci mon

Però altre cop, com en el cas de la in-terpretació de la Landowska sobre el seuclavicèmbal modern, hem de fer una reser- 1 BELGICAva : en temps de Bach, per exemple, homes servia d'un arc corbat, cosa que permetia Amb motiu de l'Exposició Internacional,als virtuosos de tocar alhora les quatre cor- Hermann Scherchen donarà a conèixer ades de ]'instrument ;això vol dir que no Brussel•es les obres següents : Remous, òpe-existia cap dificultat per a realitzar el con- ra de camera de Jef van Durme; El aradístrapunt més atrevit sobre els instruments perdut, oratori extret de Milton, d'Igor Mar-d d I 1 t 1 h d kevitx • Eneas ball t d R l• W

IMFRESOE COTANou d• Ie Remble. 45

• ARC[IO NA