34 Combatre l’abellerol i la velutina • pàg. 12 i 13

• Comunicació moviment arnes. Reunió DARp. • pàg. 6

• Selecció genètica d’abelles. Entrevista a B. Basteiro • pàg. 10

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

DESEmBRE 2015

200 m. de exposición, al servicio del apicultorCompramos miel al apicultor, con pago al contado

Somos fabricantes de maquinariaPrecios sin competencia

o visite nuestra página web www.fortea.com info@fortea.com

Visite nuestras instalaciones en:Avd pirineos, 75.- Barbastro

Tel 974 310 187 - Fax. 974 313 714

Y nueva apertura en:C/ Leopoldo Romeo, 14.- Zaragoza

Tel. 976 599 394

FANNY GARCIAPolígono Sant Jordi, Parcela 19, Camarasa (Lleida) Tel. 973 420 184

Distribuidor para Cataluña:

Desembre 2015 • NÚMERO 34

3

SUMARI EDITORIAL

Revista dels Apicultors de

Catalunya

Coordinador: Josep M. Claria

Han col·laborat en aquest número:Jaume Cambra, Guillem Carreras, Josep Maria Claria, Àlvar Noguera, Joana Rull, Antonio Gómez Pajuelo, Jesutxo Rodríguez.

Fotografies:Arxiu l’Eixam, Jaume Cambra.

Fotografia portada: Arxiu.

Publicitat:Xavier Molina Telf. 932 680 900

Edició:La Terra, edició i comunicació Casa de l´Agricultura Carrer Ulldecona 21-33 08028 Barcelona e-mail: ed.laterra@agronet.org

Impressió:Imprimeix

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

Benvolguts companys. Ja s’ha acabat la temporada , una més. Aquesta ha sigui diferent a totes les temporades passades, oi?

Penseu que també serà diferent la propera! Aneu

preparant-vos per el que hagi de venir.

En aquest número tractem tres punts molt

importants per al sector, com ara la plaga de la

vespa velutina. Hem obert un camí d’esperança

gràcies als esforços dels apicultors gironins.

Moltes gràcies als qui esteu lluitant de valent per

combatre-la.

Respecte l’abellerol, també veiem possible trobar

solucions. Estem reunint-nos amb el Departament,

fent força amb el síndic de greuges, i hem realitzat

importants estudis sobre la incidència de l’abellerol

envers l’abella. Agraïm també la col·laboració de

la consultoria del senyor Antonio Pajuelo, que ha

fet un gran treball de recerca en les comarques

lleidatanes.

Finalment, respecte les ajudes, encara no sabem

quan s’aprovaran, i amb quina puntuació, els plans

de millora. També estem pendents de les ajudes

agroambientals. Entre tots hem d’aconseguir que

no hi hagin retallades. Confiem en el bon fer del

Departament envers un sector petit, però estratègic.

Ja veieu que estem plens d’incerteses. Esperem

que en el proper número de l’EIXAM estiguin més

clarificades, i que siguin en benefici de l’apicultura

catalana. A reveure.

Josep M. Claria Vila

Altres seCCIONs

NOTÍCIES DEL SECTOR (4-7) / INFORME, per A. Pajuelo, F. Gonell i m.Gil-espuny (8-9) / APLEC DE LLEIDA (14), per J. rodríguez / RECOMANACIÓ APÍ-COLA (16-17 ) / CURIOSITATS DOLCES (18 ) / PLAN-TES MEL·LÍFERES, per J. Cambra (20) / PASSATEMPS: còmic per A. Noguera i petits anuncis (22)

pàgines Centrals / 12lluita contra l’abellerol En la Trobada d’Apicultors Lleidatans celebrada a Lleida el 27 de novembre, Antonio Gómez Pajuelo va presentar les conclusions del seu estudi sobre l’afectació en la producció de mel. Us expliquem els resultats de l’estudi i les accions que el sector desenvolupa per aconseguir indemnitzacions pels danys que causa l’abellerol a les explotacions apícoles.

entrevista / 10- 11Benigno Basteiro a Catalunya Basteiro explica la seva metodologia en la selecció genètica de les abelles: el procés i el nivell de producció, la renovació de les reines, els criteris de selecció, els efectes del canvi climàtic, el funcionament de la seva explotació i la seva con-cepció de l’apicultura.

nOtÍCies Del seCtOr / 16Una llei més exigent en l’etiquetatge de la mel Aconseguir una llei de l’etiquetatge més rigorosa en la mel dels països no comunitaris és una llarga exigència dels apicultors catalans. Una necessitat urgent per competir en igualtat i perquè els consumidors puguin escollir amb coneixement. Us expliquem l’estat de la problemàtica, i les mesures preses per el sector.

4

La Generalitat de Catalunya ha fet efectiu el pagament

de les arnes que van ser apro-vades per l’ajut. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) ha fet el pagament de la subvenció a través de les quatre associacions apícoles i la Coo-perativa Apícola Tarragonina.

recordeu que el Reial De-cret 479/2004, de 26 de

març, que estableix i regula el Registre general d’explotacions ramaderes (REGA), determina l’obligació d’actualitzar abans de l’1 de març de cada any el cens de les explotacions da-vant l’autoritat competent.

4

Tots som conscients de la rapidesa amb què en-velleixen actualment les

tecnologies. La pàgina web del sector apícola (www.apicat.com), creada l’any 2005, no n’és una excepció. En aquest sentit, les quatre associacions i la cooperativa han decidit fer-li una rentada de cara per modernitzar-la. Les caracterís-tiques de la nova pàgina web permetran la modificació sen-zilla dels continguts, així com la navegació a través de te-lèfons mòbils i tauletes. Més enllà dels avantatges en l’edició i el disseny de la web, la nova plataforma facilitarà una comunicació més fluida entre tots els agents implicats en el sector. La gestió de la in-formació serà molt més ràpida i eficient, especialment en tres àmbits de treball: el Departa-ment d’Agricultura, Ramade-ria, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), la redacció de la revista L’Eixam i els apicul-

tors. Per una banda, podrem comunicar amb immediate-sa les modificacions (ajudes, normatives, etc.) del DAAM, penjant qualsevol tipus de co-municació rellevant perquè qualsevol apicultor pugui des-carregar-la i llegir-la exhaus-tivament. Considerant que “L’Eixam” no és una publica-ció quadrimestral, es guanyarà molta agilitat. Per altra banda, es catalogarà la informació de la revista en seccions temàti-ques perquè tothom pugui consultar ràpidament aquelles temàtiques que siguin del seu interès. Finalment, crearem un espai perquè tots els apicul-tors que ho desitgin puguin promocionar els seus produc-tes, dipositant les seves dades de contacte i punts de venda. Totes les persones interessades en aquest darrer punt, podeu dirigir-vos als presidents de la vostra associació. Mentre l’actualització de web no sigui un fet, podeu con-sultar les magnífiques pàgines que han fet unes quantes as-sociacions. Són les d’Apicultors Gironins (www.aga.com), l’Associació Apicultors de Bar-celona (http://asabapicul-tors.castellar.ppe.entitats.diba.cat/) i l’Associació Cata-lana d’Apicultors (www.acda.cat).

redacció

NOTÍCIES DEL SECTOR

l La nova web millorarà la navegació a través de telèfons mòbils i tauletes.

l Una pàgina de la web actual

apícolatarragonina SCCLPol. Ind. Pla de Solans, Nau 8 - 43519 El PerellóTel. 977 490 218 - Fax 977 490 643Laboratori: laboratoriapicola0595@gmail.comAdministració: facturacio.apicolatarraco@gmail.com

La pàgina web del sector apícola renovarà la seva imatge

L’Institut de Recerca en Nu-trició i Seguretat Alimentària

(IRNSA), integrat dins de la Uni-versitat de Barcelona, s’ha pre-sentat a la convocatòria del Departament d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca i Alimentació (DAAM) per aspirar a la creació d’un Grup Operatiu per a la Valo-rització de la Mel Catalana. Si es constitueix, el GO Melcat aspira a

enfortir els lligams entre els dife-rents actors implicats en la mel a Catalunya (agricultura, producció d’aliments, investigació i innova-ció). Si aconsegueix la subvenció, rebrà el finançament necessari per preparar un projecte pilot de recerca i innovació que, en una segona convocatòria adjudica-da l’any 2016, optarà a rebre un pressupost màxim de 200.000€.

La Generalitat ajuda la recerca alimentària

L’apicultura a les escoles

rebuda la subvenció sanitaria del 2011

Actualització dels cens

recordem la necess i tat que el conjunt del sector

s’impliqui en el projecte “Els apicultors i les abelles” per tal de fomentar el coneixement i l’amor per l’apicultura a jo-ves i petits. És important do-nar a conèixer la nostra tas-ca a les generacions futures. També es recorda la necessitat d’adequar les xerrades a l’edat dels escolars. Aquestes poden ser més teòriques i complexes en la mesura que els escolars

siguin més grans. És importat que els professors puguin pre-parar les activitats amb temps suficient. Per això us dema-nem certa celeritat per poder-les encabir en la programació del Curs Escolar que realitzen els centres educatius. Des del sector apícola, s’instarà el De-partament per a destinar una partida per a materials didàc-tics. Mentrestant, us facilita-rem tot el que tenim disponi-ble d’anys anteriors.

Desembre 2015 • NÚMERO 34

5

e l programa d’ajudes per la Produc-ció i Comercialització es finança gràcies a l’aportació del Fons Eu-

ropeu Agrícola de la Garantia (FEAGA), el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) i el Depar-tament d’Agricultura, Ramaderia i Pes-ca (DARP). El fons europeu aporta el 50% de les aportacions, mentre que l’administració espanyola i catalana hi contribueixen amb un 25% de les ajudes cadascuna. Respecte el sector apícola, les ajudes es desglossen en les següents partides. • Assistènciatècnicaalespersones

apicultores i a les agrupacions de pro-ductors: 86.769,88€

• Lluitacontralavarroasi:169.201,25€

• Racionalitzaciódelatranshumància:169.201,25€.

• Mesuresdesuportalslaboratorisd’anàlisi de la mel 8678,98€

• Totalpartidesfixes:433.849€Les subvencions per la producció i co-mercialització de mel s’engloben en pro-grames triennals promoguts per la Co-missió Europea, i aplicats pels Estats membres, per la promoció del sector apí-cola. En aquest cas, s’inscriuen en el Pro-grama Nacional Apícola 2014-2016. Les ajudes poden ser sol·licitades per una cooperativa apícola o agrupació de pro-ductors/es, o bé a títol individual (en aquest segon cas, els imports són infe-riors) si bé en règim d’incompatibilitat. Enguany, dins les ajudes per la “Racio-

nalització de la transhumanància”, té prioritat l’assegurança per danys propis i responsabilitat civil. Es subvencionarà el 100% del cost de l’actuació, establint una dotació màxima d’1€/arna en cas de sol·licitar l’ajuda col·lectivament. Res-pecte la lluita contra la varroasi, tindran prioritat les ajudes per sufragar el me-dicament, que tindran un topall de 4€/arna, sempre i quan també es demanin col·lectivament. Si la despesa envers una línia d’ajuda no s’exhaureix, la quantitat restant anirà destinada a les altres línies. El sector apí-cola ja ha demanat una reunió amb el DARP per tractar sobre les ajudes de Pro-ducció i Comercialització del 2016

redacció

en l’anterior número de l’EIXAM vam tractar sobre l’estat de les importa-cions i exportacions del mercat es-

panyol. En aquest exemplar, servint-nos del mateix estudi del MAGRAMA (Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient), volem centrar la nostra atenció en conèixer el perfil dels apicultors catalans, ja siguin professionals (segons criteris del Ministeri, aquells qui tinguin més de 150 arnes) o no. Conèixer quina ha estat l’evolució recent del sector apícola és fonamental per enten-dre quines poden ser les dinàmiques futu-res, i avançar-nos-hi. En el període 2008 - 2015, la quantitat d’explotacions a Catalunya ha augmentat, bo i passant de les 1.216 inicials a les 1617

registrades a l’inici d’aquest any. Tanmateix, aquestaugmentespectacular(32%)s’hade matisar en la mesura que les explota-cions regides per professionals només han augmentatun15%(de204a236).Unesxifres que indiquen un augment increïble dels apicultors no professionals. És un da-da que convé tenir present. Afortunada-ment, podem ressaltar que l’augment dels abellars explotats pels apicultors professio-nals és constant, ja que ha augmentat inin-terrompudament durant aquest període de vuit anys. Com es tradueixen aquestes xifres en cri-teris de producció? Lamentablement, ni el Ministeri ni l’Idescat ofereixen dades mésenllàdel2013.En l’interval2008-

2013,lestonesdemelaugmentenun10% (passant de 2000 a 2204). A excepció del 2011, en què es produeix una davalla-da brusca de la producció, cada any supe-ra l’anterior. En l’anàlisi particular per pro-víncies,el2013Tarragonaprodueixel41% de la mel de Catalunya, Lleida un 26 %, i Barcelona i Girona un 16 %. Fent la com-parativa amb l’any 2008, observem Tarra-gona ha guanyat pes, Lleida n’ha perdut, i les dues províncies restants es mantenen estables. Respecte la producció de cera, durant el mateix període, la producció de cera a Catalunya descendeix de 117 a 45 tones. Una reducció significativa del 62% que contrasta amb l’augment, en el con-junt de l’Estat, d’un 8 %.

NOTÍCIES DEL SECTOR

el medicament contra la varroasi i l’assegurança en la transhumància, partides prioritàries en el programa d’ajudes PiC

2008-2015: Augment sostingut de la producció de mel

6

NOTÍCIES DEL SECTOR

15 de Gener, data límit per comunicar els moviments d’arnes al DArP

el CIrbm: un centre de sostenibilitat i progrés

el Centre Internacional de Reserva de la Biosfera Mediterrània, situat a Cas-tellet, estudia les condicions per com-

paginar desenvolupament econòmic i equi-libri ambiental.L’any 1970, l’UNESCO va crear el “Progra-ma l’home i la biosfera” amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible de l’ecosistema que permeti una concilia-ció entre la conservació i l’ús dels recursos naturals. Amb aquest objectiu, va crear una llista internacional de reserves de la biosfe-ra. A Catalunya, en consten dues: el Massís del Montseny i les Terres de l’Ebre. A part,

també podem gaudir del Centre Internacio-nal de Reserva de la Biosfera Mediterrània (CIRBM), situat a Castellet (Alt Penedès), en l’embassament del riu Foix. El president de l’Associació Catalana d’Apicultors, Xavier Llobet, va participar en el “Màster Interdisciplinari d’Estudis sobre sostenibilitat econòmica, social i medi am-biental” celebrada el 9 de desembre, orga-nitzat entre el CIRBM i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB). Llobet va en-senyar als alumnes la riquesa paisatgística del Penedès, i va oferir una cata de les mels

que es produeixen a la zona. Segons Martí Boada, professor de màster, el CIRBM intenta capgirar la concepció que tenim les comunitats del nostre entorn. No creure que el desenvolupament econòmic i l’equilibri ambiental són conceptes soste-nibles, sinó complementaris. Més enllà de recopilar informació sobre les reserves de biosferes del Mediterrani, des de Castellet s’ofereixen contínuament activitats formati-ves per millorar la sostenibilitat i es busquen modalitats de cooperació científica entre els països mediterrànies per tal d’aconseguir una major eficàcia.

La comunicació és d’obligat compli-ment per a tots els apicultors, i pot suposar la reducció de les ajudes

agroambientals de la apicultura si no es compleix.Tal i com informàvem en el darrer núme-ro de L’EIXAM, el Departament ha preparat un formulari per poder comunicar els mo-viments d’arnes. El trobareu en el següent enllaç, juntament amb les instruccions que heu de seguir per omplir-lo: http://web.gen-cat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20296_Comunicacio assentaments-apicoles. El formulari s’ha de presentar a les oficines co-marcals, o bé via correu electrònic al Servei de Prevenció en Salut animal: salutanimal.daam@gencat.cat. Per complir els condicionats requerits, els apicultors que hagin sol·licitat la mesura agroambiental han de comunicar els movi-

ments des del moment en que van dema-nar l’ajuda, abans del 15 de gener de 2016. si no es compleix aquest requisit, les ajudes agroambientals es veuran reduï-des en un 20%, ja que s’incompleix un dels principals compromissos de l’ajut.Des de la presentació d’aquest formulari per part del departament , les associacions del sector van reclamar la creació d’un formu-lari més àgil i entenedor que pugui ser mes senzill d’aplicar. En les reunions que s’han tingut amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, l’administració va ad-metre que es podrien estudiar millores al respecte, però de moment no les tenim. Els representants del sector també van ins-tar el DARP perquè transmeti l’estructura de la informació i els requeriments tècnics necessaris per crear una app de comuni-cació de moviments adequada al respecte.

Malgrat que en una reunió precedent, cele-brada el 19 d’octubre, el DARP es va com-prometre a fer arribar aquesta informació, de moment encara no tenim resposta.

App pel moviment d’arnes A través de la revista seguirem informant sobre la creació d’aquesta aplicació --de moment el sector ja s’ha posat en contacte amb varies empreses que poden concretar aquesta eina-- i les possibles novetats en el formulari esmentat.Per les explotacions apícoles estants, el DARP proposa que es comuniqui el lloc dels assen-taments anualment quan s’actualitzi el censPer consultar el funcionament de la GTS podeu consultar la següent pàgina: http://agricultura.gencat.cat/ca/serveis/gestio-tele-matica-ramadera/.

redacció

Desembre 2015 • NÚMERO 34

7

NOTÍCIES DEL SECTOR

Utilització del fumador. Agilització dels tràmits.

els apicultors reclamen més rigor en l’etiquetatge de la mel

L a Generalitat de Catalunya, en el de-cret 64/1995, de 7 de març, estableix que, en els terrenys forestals, entre el

15 de març i el 15 d’octubre, no està permès “encendre foc per a cap tipus d’activitat, si-gui quina sigui la seva finalitat” i que, entre altres activitats, especialment es prohibeix “fer foc per a activitats relacionades amb l’apicultura”. Per no impossibilitar l’activitat apícola, la Generalitat actualment expedeix una autorització que permet utilitzar els fu-madors, sempre que les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació així ho autoritzin. Les quatre associacions, la cooperativa i Unió de Pagesos proposaran al Departament substi-tuir aquesta autorització per una formació ho-mologada per l’administració catalana. El sec-tor considera que, si el curs és acceptat, haurà de tenir una durada màxima de quatre hores. El temari ha d’incloure els següents blocs:1) Estat de la qüestió. Explicació del Pla Alfa

que tenen establert que té establert el Cos d’Agents Rurals per prevenir els incendis forestals arreu de Catalunya. Reconeixe-mentdelsquatrenivellsd’alerta(de0a3),i el protocol derivat de cada nivell.

2) Utilització del fumador: Reconeixement dels diferents models existents al mercat, tipus de combustible utilitzat, perills a l’hora d’encendre’l, etc.

3)Auxili.Encasqueesprodueixiunincen-di, com i qui cal avisar, quines són les primeres mesures que s’han de prendre.

Per impartir aquest curs, el sector propo-sarà la presència d’un representant del dels agents forestals, dels agents rurals i també d’apicultors experimentats

e l sector apícola demana una mo-dificació de la normativa europea pel que fa a l’etiquetatge de la mel

per manca de rigor i massa permissivi-tat, ja que ara permet que en els enva-sos que es comercialitzen només hi consti com a informació sobre l’origen, mel de la UE i no procedent de la UE. El sindicat considera que la directiva europea ha de ser més estricta pel que fa a l’etiquetatge de l’origen quan l’envàs conté una barre-ja de mels no procedents de la Unió Eu-ropea, i hauria de proporcionar al consu-midor una informació completa sobre el nombre i el nom dels països d’on prové el producte, així com expressar els per-centatges de mel que corresponen a cada país d’origen.Un major rigor en l’etiquetatge és una de les demandes històriques del sindicat, amb l’objectiu que la mel dels productors catalans tingui un valor i un prestigi que ara queden minvats per aquesta man-ca d’informació. A més, disposar de tota la informació sobre la procedència de la mel suposa un benefici per al consumidor, perquè així té la possibilitat d’escollir amb més criteri. En aquest sentit, Unió de Pagesos ha fet arribar a l’Agència Catalana del Consum la informació sobre la comercialització d’una marca de mel envasada en pots de 500 grams venuda a Catalunya amb cer-tificació ecològica durant l’última setma-na d’octubre en la qual consta “Barre-ja de mels procedents i no procedents de la Unió Europea” a 2,99 euros. Tenint en compte que la producció ecològica impli-

ca uns costos de producció més elevats que la convencional i que el preu freqüent d’aquesta última va ser, en el mateix pe-ríodeienelscentrescomercials,de3,77euros el quilo, segons dades del ministe-ri d’Economia, resulta incomprensible que l’ecològica costés 0,76 euros menys. Du-rant aquest any, el sindicat ha mantingut diverses reunions amb l’Agència Catalana del Consum per expressar-li aquesta ne-cessitat de millorar la qualitat de la mel catalana i el seu etiquetatge.L’Associació d’Apicultors de Barcelona, l’Associació Catalana d’Apicultors, Api-cultors Gironins, Apicultors Lleidatans, la Cooperativa Apícola Tarragonina i Unió de Pagesos aposten perquè la refor-ma del reglament comunitari de produc-ció ecològica, que s’està discutint actual-ment, obligui que els productes importats de països no comunitaris compleixin amb normes idèntiques a les europees, ja que la permissivitat actual considera que si hi ha normes similars a les de la UE ja es su-ficient per autoritzar la importació de pro-ductes certificats ecològics procedents de països tercers. D’altra banda, els apicultors donen suport a totes les iniciatives que reclamen més transparència en l’etiquetatge de la mel, tot i que considera que en primer lloc és a la Unió Europea a qui s’ha de recla-mar una modificació de la normativa. En aquest sentit, el sindicat demanarà reu-nions amb als grups parlamentaris euro-peus per tal que es comprometin a enge-gar un procés de modificació d’aquesta normativa.

8

Pràcticament la totalitat dels grups que treballen en aquest problema es-tan d’acord en que les causes respo-

nen a múltiples factors, i que les tres més influents són la varroa, la malnutrició du-rant la tardor per la manca de floracions (necessàries per la renovació polacional que permiti entrar a l’hivern amb una abe-lla jove i ben nutrida), i els residus de pes-ticides en els ruscs (tan interns, de les apli-cacions de acaricides contra la varroa, com externs, per les aplicacions dels pesticides agrícoles). Aquests factors actuen en sinergia i, se-gons les zones, poden tenir una major o menor importància. De totes maneres, el resultat final és concloent: malgrat que es deixen els ruscs poblats i aparentment en bon estat a finals de tardor, quan es tor-nen a revisar passat l’ hivern les abelles han

enquesta sobre la mortalitat hivernal de ruscs a Tarragona

desaparegut, o bé només queda la reina i unes quantes abelles, freqüentment amb reserves de mel, inviables com a unitat de producció. Aquest fenomen és anome-nat “Síndrome de Desaparició dels Ruscs” (SDR), o en les seves sigles anglosaxones “Colony collapse disorder” (CCD). Per entendre les raons d’aquesta mortalitat en les explotacions dels nostres socis, hem realitzat una enquesta conjunta, aprofitant l’assistència a dos cursos de Sanitat Apícola realitzats a la cooperativa.

materials i mètodeLa major part dels grups de treball en el problema de CCD estan d’acord que el problema respon a moltes causes que ac-tuen conjuntament. Entre elles, les més es-mentades (Gómez-Pajuelo,2013)sónelcontrol de la varroa, els residus de pestici-

INFORME

Antonio gómez pajuelo i Josefina gonellGil-Espuny, M.*, Gómez-Pajuelo, A.** y Gonell Galindo, F. **

* Societat Cooperativa Apícola Tarragonina. la-boratoriapicola0595@gmail.com ** Consultores Apícolas. www.pajueloapicultura.com

des (agrícoles, neonicotinoides i acaricides en la lluita contra la varroa), i la mala me-teorologia durant la tardor, que impossibi-lita la renovació poblacional dels ruscs du-rant l’hivern. Per avaluar aquests factors s’ha prepa-rat una enquesta, que s’ha passat als socis de la cooperativa assistents a dos accions formatives de sanitat realitzades a princi-pis de 2014. En l’enquesta es pregunta: el número d’arnes censades, els tractaments efectuats contra la varroa, les seves ob-servacions sobre la seva eficàcia, les trans-humàncies efectuades, els aliments submi-nistrats durant la tardor, indicacions sobre l’orientació de la ubicació de les arnes, el número de baixes detectades i les observa-cions que havien fet sobre les mancances detectades en les arnes sense abelles.

resultats i discussióS’han entrevistat trenta-sis apicultors, pro-pietarisd’untotalde11.864arnes(el37,5

els augments en la mortalitat dels ruscs, sobretot duran l’hivern, són una preocupació des del 2004 per als apicultors, entre ells els de la nostra Cooperativa Apícola Tarragonina.

Desembre 2015 • NÚMERO 34

9

Fabricació artesanad’arnes de fusta

Carrer de Sant Magí, 21 08281 Copons

Tel. 674 707 373

Josep OlivaProducció i venda de mel, eixams i material apícola

Ctra. de l’Aeroport (N-156), km 1,517185 Vilobí d’Onyar

Tels. 972 474 544 / 669 461 234

INFORME

%delscensatsenlacooperativa,31740).S’han dividit els entrevistats en tres grups: aficionats, professionals a temps parcial i apicultors professionals. Es va conside-rar els primers aquells qui s’encarregaven de menys de 200 arnes, els segons els qui en portaven entre 200 i 1000, i els tercers aquells qui es feien càrrec de més de mil unitats. El 47’2 % dels apicultors entrevis-tatserenaficionats,el30’5%erensemi-professionals i el 5’5% eren completament professionals. Considerem que aquesta di-visió és més real que la proposada per la Unió Europea, que únicament considera dues opcions, essent “professionals” tots els apicultors amb més de 150 arnes. Un 16’8 % dels entrevistats no van contestar.Els tractaments realitzats contra la varroa van ser, per ordre de major a menor fre-qüència d’ús: amitraz Apivar y Apitraz, cu-mafós Checkmite fluvalinat Apistan, i ti-mol com a tal i com Apiguard. La eficàcia constatada pels usuaris ha estat general-ment bona o molt bona. Només en un cas l’apicultor va declarar tenir una eficàcia re-gular, amb Checkmite. Considerant que els altres usuaris han valorat com a bona la se-va eficàcia, potser caldria buscar el motiu de l’error en una situació particular (apli-cació dolenta, condicions meteorològiques desfavorables, proximitat a ruscos altament infectats...), o potser aquest tractament es-tà començant a fallar. Un 75 % dels apicultors declaren alimentar els seus ruscos bàsicament durant la tardor i l’hivern. El 44’4 % d’ells ho fa amb ali-mentació preparada per les marques pre-sents en el mercat, i la resta ho fa amb for-mules pròpies fabricades per ells mateixos.

El 50 % dels apicultors declaren un percen-tatge de baixes inferiors al 12 %, que po-dríem considerar com a “normal” durant l’època hivernal (Gómez Pajuelo 2008, Van Engelsdorp, 2010). El 19,4 % declara mor-talitatsentreel13iel29%.Finalment,l’11%declaramortalitatentreel30iel40%. La resta d’entrevistats no van contestar. Les mortalitats més elevades es donen entre el grup d’apicultors entre 200 i 1000 arnes.

Les mancances detectades en els ruscos morts són:

• Mancadecria,melipol·len:38’9%• Mancadecriaipol·len:8,3%• Mancaúnicamentdecria:22,2%• Mancaúnicamentdemel:2,8%• Mancaúnicamentdepol·len:2,8%

El 25% dels entrevistats no van contestar. Si es realitza un estudi separat dels fac-tors que maten les abelles, l’absència de la cria figura com el factor més important en un 69,4 % dels casos. Aquestes dades coincideixen amb observacions realitzades en treballs anteriors. Les arnes que deixen abans de criar tenen menys probabilitats d’aguantar l’hivern que les que mantenen la cria més temps. Seria interessant establir quin tipus d’alimentació afavoreix més el

manteniment de la cria durant més temps. La manca de pol·len és la segona causa més important, detectada en un 50% dels ruscos morts.

Conclusions.Durantl’hivern2013-2014nosemblenha-ver existit grans mortalitats per la major part de socis de la Cooperativa. Els apicul-tors que tenen una mortalitat més grans són aquells que s’hi dediquen a temps par-cial, o sigui els que porten entre 200 i 1000 arnes. Els controls contra la varroa han re-sultat efectius. La major mortalitat hivernal d’arnes semblar estar associada a un inte-rrupció prematura de la cria.

AgraïmentsAls socis de la Societat Cooperativa Apícola Tarragonina per la seva col·laboració.

referènciesGómez-Pajuelo, A., Orantes-Bermejo, F.J., Torres, C. (2008). Colony losses: a dou-ble blind trial on the influence of supple-mentary protein nutrition and preventative treatment with fumagillin against Nosema ceranae. Journal of Apicultural Research. 47 (1). 84-86. Gómez-Pajuelo, A., Orantes-Bermejo, F.J., Torres,C.(2013).Anotaciones al Síndrome de Desaparición de Colmenas (SDC, CCD) en España. Vida Apícola. 177. 14-23.vanEngelsdorp, D., Doris Meixner, M. (2010). A historical review of managed honey bee populations in Europe and the United States and the factors that may affect them. Journal of Invertebrate Patho-logy 103 (2010) S80–S95

Els apicultors que tenen una mortalitat més grans són aquells que s’hi dediquen a temps parcial

10

ENTREVISTA

Benigno Basteiro

apicultor

L’Associació Catalana d’Apicultors ha convidat

Benigno Basteiro al Castell de Penyafort perquè expliqui

la seva experiència en la selecció genètica d’abelles.

Basteiro és un apicultor entusiasta. Ha viatjat a una

vintena de països per trobar les tècniques apicultores

que poguessin millorar el rendiment de la seva

explotació. I, sens dubte, ha obtingut resultats.

Text: Guillem Carreras

Des que ha adoptat les tècniques de selecció, ha augmentat la productivitat, treballa amb un abella molt mansa, i ha estat

capaç de programar un pla de treball molt més previsible i menys subjecte a accidents. Malgrat aquests avenços, alerta que en el món de l’apicultura no existeixen els mira-cles. Cada zona requereix la seva pròpia se-lecció d’abelles.

Parla’ns de la teva explotació. Quants anys fa que hi treballes, i quins productes comercialitzeu? Des que era petit que vaig a l’explotació del meu avi. Més tard va arribar un moment en què complementava l’apicultura amb al-tres treballs. Ja fa uns anys que, arran d’uns viatges que vaig fer a França, em dedico a l’apicultura professionalment. Respecte dels productes que tractem, fem abella, mel, pol·len i propoleos. Les produccions varien cada any, segons vagin millor o pitjor. Així que anem improvisant. Si no hem fet prou mel, venem abelles; si segueix sense entrar mel, també fem pol·len; en canvi, si aconse-guim produir més mel, venem menys abella.

Quina millora en la productivitat ha suposat començar a seleccionar genèti-cament les abelles? Durant molts anys, les campanyes que te-níem a l’explotació eren molt regulars. Te-níem bastants problemes: no ens hiverna-ven bé les arnes per problemes sanitaris, i fins i tot havíem d’anar a comprar abelles fora de l’explotació. Per això vaig decidir fer uns quants cursos a l’ Argentina, i treballar amb gent d’allà a diferents països. Llavors vaig començar a seleccionar la meva pròpia abella. Vaig arribar a la conclusió que era la

“Hem passat de la necessitat de comprar abelles per a l’explotació a poder-ne vendre a altres apicultors”

millor opció. Va ser un canvi radical. Hem passat de la necessitat de comprar abelles per a l’explotació a poder-ne vendre a altres apicultors.

Quins criteris de selecció seguiu?La productivitat és el criteri base. Si les ar-nes no produeixen, ja no entren en el pro-cés de selecció. Llavors vas descartant les que no compleixen els criteris del test higiè-nic, ja sigui perquè les abelles no netegen bé, perquè no es preparen prou per hiver-nar o perquè són massa agressives. Fa uns anys tenia 1.500 arnes, i em vaig quedar amb una selecció de dotze. Tampoc en ne-cessites més. Actualment, nosaltres sempre portem un programa de treball. Tots els anys fem lots de cinquanta nuclis que van a un abellar. Tots, lògicament, tenen reines joves. A par-tir del moment que comença a pondre la reina, ja es comencen a notar els resultats. Anem fent un seguiment de les millors ar-nes que van en els lots. Quan es treu la mel, se’ls hi fa un test per hivernar (en el qual es descarten moltes arnes). En aquest mo-ment, fem un filtre. Del lot de cinquanta nuclis, en seleccionem els dos millors. Quan es treu la mel, es fa un test per preparar-les a hivernar, i llavors ja les concentrem en l’abellar on es crien les reines.També és molt important, quan descartes una arna, anotar-ne el motiu. Així pots fer un seguiment. Entenc que per als apicultors grans és un procés molt innovador, però els resultats hi són.

La selecció genètica varia segons la grandària de l’explotació? Per fer selecció d’abelles, ho té més fàcil el petit apicultor a qui li agrada les abelles que

Desembre 2015 • NÚMERO 34

11

ENTREVISTA

no pas jo. El mètode és el mateix, i dispo-sa de molt més temps. Només ha de tenir present que cada abella s’ha de seleccionar en la seva zona, i que cada explotació ha de seleccionar la seva abella. Això és molt important. No serveix de res, per exemple, que li demanis a un amic d’intercanviar dos nuclis. Fent això, estàs introduint genèti-ca diferent a la teva i malgastant temps. En aquest sentit, sóc molt contrari a l’encreuament d’espècies i a la introducció de races noves.

La selecció genètica d’abelles ajuda a controlar millor el procés de producció de la mel?Des de fa dos anys nosaltres portem un programa de treball rutinari. El dilluns plan-tem, el dimecres i el dijous es preparen els nuclis, els divendres i els dissabtes es fan les cel·les, i les que sobren es posen a la in-cubadora perquè el diumenge al matí ha-gin nascut totes. Amb un programa de tre-ball setmanal, pràcticament no has de tenir

agenda ni preveure res. Tots els dies fas el mateix. A més, amb el nou mètode de se-lecció d’abelles ens trobem molts menys eixams. Això ens permet plegar cada dia a les vuit del vespre de treballar. Abans, en canvi, sempre se’ns feia fosc buscant-ne amb una llanterna. Actualment, si esporà-dicament en veiem un, el traiem, però ja no tenim la necessitat de fer escorcolls.

La renovació de les reines és un te-ma controvertit. De quin parer sou en la vostra explotació?La renovació de l’abella que nosaltres trac-tem, que és la negra, és molt difícil. Trobar les reines és molt complicat. Nosaltres in-tentem que les reines seleccionades es re-novin genèticament per si mateixes. No portem un calendari de renovació perquè no volem que perdin aquest instint. Només renovem les que han baixat molt la produc-tivitat. Ara bé, creiem que és molt millor si el procés es fa naturalment.

Aproximadament has viatjat a vint

països per aprendre apicultura. Quins consells t’has emportat? De cada país m’emportaria, com a mínim, una experiència. A França, per exemple, es treballa una apicultura molt puntual i per-feccionista. A l’ Argentina, en canvi, fan una apicultura de batalla, però produeixen molta mel. Crec que és un error comparar unes zones amb altres. Si parlem d’aquests dos països, per exemple, les condicions són diferents. A l’ Argentina, la mà d’obra és molt barata, i a França és molt cara.

Quins consells donaries a un jove que vulgui dedicar-se professionalment a ser apicultor?La primera cosa que els hi diria és que, al començament, no comprin més de qua-tre o cinc arnes. La segona, que s’inscriguin a una associació i que s’apuntin als cursos d’iniciació a l’apicultura que organitzi. I molt important, també que s’envoltin d’apicultors que hi entenen i que es deixin aconsellar. Si no ho fan així, serà difícil tirar endavant.

12

TEMA CENTRAL

En la reunió celebrada el març ja es va reclamar al Síndic de

Greuges la necessitat de rebre compensacions econòmiques

de la Generalitat. Els representants del sector

apícola van insistir a Francesc Vendrell, director de Consum i Territori del Síndic de Greuges,

sobre els danys que suposa l’abellerol per les explotacions

catalanes. Segons dades del sector, les abelles constitueixen

el 70 % de la dieta dels abellerols i provoquen una

pèrdua mitjana del 30% de la mel als apicultors.

Unes pèrdues que afecten especialment les comarques lleidatanes i empordaneses.

redacció

Enguany, la Generalitat de Cata-lunya, el Centre Forestal Tecnolò-gic de Catalunya i la Consultoría Antonio Gómez Pajuelo han rea-

litzat un nou estudi sobre la incidència de l’abellerol a les comarques lleidatanes. En la Trobada d’Apicultors Lleidatans, celebra-da el 29 de novembre, Pajuelo va presen-tar les conclusions extretes. La investigació, que consistia en col·locar vint arnes homo-gènies en àrees afectades per l’abellerol –

deu amb una gàbia protectora amb aigua a disposició, i deu altres restants a la in-tempèrie—, demostra empíricament que les xarxes de protecció recomanades fins ara pels serveis forestals no protegeixen les arnes. En conseqüència, malgrat que no es puguin quantificar les pèrdues, l’estudi considerada provats els danys causats per l’abellerol en l’activitat apícola. Per qües-tions de calendari, l’Eixam no ha pogut in-cloure una descripció més detallada de la recerca en aquest número. En el proper nú-mero de la revista el podreu consultar. Enfront aquesta novetat, el Síndic de Greuges emplaçarà la Generalitat de Ca-

talunya a realitzar un nou estudi. La bo-na disposició del Síndic, així com les prò-pies conclusions que s’extreuen l’estudi de l’any 2015 , animen les associa-cions d’apicultors i Unió de Pagesos a re-clamar indemnitzacions per els danys pa-trimonials produïts per l’abellerol aquest 2015. Així mateix, insten els seus afiliats a demanar la sol·licitud de compensació per les pèrdues en les seves explotacions. El cost de la sol·licitud és de 21€ pels afiliats i 40€ pels qui no ho són. Tots els interes-sats poden traslladar-la a l’oficina d’Unió de Pagesos més propera a la seva localitat.

els precedents.Unió de Pagesos i les assoc iac ions d’apicultors van expl icar les mesu-res compensatòries que el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca havia exe-cutat en el període 2005—2012 i van de-nunciar l’actual inacció de l’Administració catalana. Fins al 2012, els danys causats per l’abellerol eren compensats mitjançant la indemnització rebuda pels apicultors afectats: 6, 8 o 12€/arna segons la inci-dència baixa, mitjana o alta de l’abellerol en la seva explotació. En números abso-luts, la quantitat aportada per el Depar-tament d’Agricultura l’any 2012 va ser de 100.000€. El2013, laGeneralitatvaesgrimirraonspressupostàries per deixar de donar la in-demnització

el sector apícola ha reclamat indemnitzacions pels danys causats per l’abellerol el 2013 i reclamarà els del 2015

El Síndic de Greuges emplaçarà la Generalitat a realitzar un nou estudi

Desembre 2015 • NÚMERO 34

13

es cuadriplica el nombre de nius destruïts de Vespa Velutina

TEMA CENTRAL

El recompte de nius destruïts de Vespa velutina el passat 2014 va ser de 12 nius. Segons les dades facilitades pel agents rurals, a fi-

nal d’octubre del 2015, el número de nius eliminats ja era de 42. I la previsió és que durant els mesos de novembre i desembre continuarem trobant més nius per la caigu-da de les fulles dels arbres. Els mitjans de control, detecció i destruc-ció de què disposem actualment per llui-tar contra la Vespa velutina son molt limi-tats i poc efectius. Els equips que treballem en aquesta lluita, hem de dedicar moltes i moltes hores a la tasca. El paranys que hem col·locat durant els primers mesos de l’any, ha fet que moltes reines velutines hagin es-tat capturades i no hagin pogut desenvolu-par un nou niu aquesta temporada. A par-tir del juny i fins aquests dies, els paranys instal·lats als abellars i altres punts de con-trol, han capturat infinitat de vespes, però

no han pogut evitar que molts altres nius continuessin la seva progressió en la expan-sió d’aquesta espècie invasora. Si analitzem la progressió que Vespa veluti-na esta fen a Catalunya, podem comprovar que la seva expansió encara es concentra a la província de Girona. Creiem que les dues localitzacions del 2014 al Vallès Oriental i Occidental varen ser accidentals, degut a al-gun mitjà de transport que les va deixar a la zona. Fins a dia d’avui, no tenim constància que s’hagin trobat mes vespes per aquella rodalia.Aquest any hem tingut una nova localit-zació a la comarca de la Noguera (Lleida), amb la destrucció d’un niu.El resum dels 41 nius destruïts a Girona re-lacionats per comarques son:

• AltEmpordà:8nius.• ElGironès:3nius.• LaGarrotxa:19nius.• LaSelva:2nius.

• Ripollès:8nius.• Plal’Estany:1niu.

Les comarques més afectades són les que estan a tocar de la frontera amb França, se-guint una via d’expansió natural.L’augment més significatiu el tenim a la Ga-rrotxa, on s’han eliminat molts nius però l’orografia del terreny, i els boscos tan im-penetrables de les muntanyes, fan que si-gui quasi impossible intentar-ne la localitza-ció per a la posterior destrucció. Molts nius han quedat actius y faran que augmenti ex-ponencialment la presència de la Vespa ve-lutina en aquesta comarca.La comarca de l’Alt Empordà també n’ ha tingut un augment significatiu, però la ve-getació dels seus boscos ha permès que un cop rebut l’avís d’una localització de ves-pa, es pugui actuar i localitzar el niu en un temps relativament curt.

Continua a la pàgina següent

14

TEMA CENTRAL

Èxit de la Trobada d’Apicultors Lleidatans 2015

La Trobada d’Apicultors Lleidatans 2015, celebrada a Sant Llorenç de Montgai el passat 29 de novembre, va servir com a excusa perfecte per

compartir els avenços i preocupacions que afecten el sector. Enguany es va entregar una placa commemorativa al senyor Idel-fons Mateu, cap de l’Oficina Comarcal del DAAM a la Noguera. Els propers anys, els apicultors lleidatans seguiran homenatjant les persones remarcables del sector apícola de la província. Les xerrades van ser molt interessants per conèixer l’estat de diferents matèries que preocupen el món apícola. El senyor Lluís Palomera (el nostre veterinari) va començar la seva intervenció parlant sobre els requi-sits, la tramitació i l’actualització a les ex-plotacions apícoles. En relació amb el De-cret 40/2014 de 25 de març d’ordenació d’explotacions ramaderes de la Generalitat,

a part d’esmentar les matèries de caràcter general (definicions, tipus d’explotació, dis-tàncies, identificació, etc.), també va posar èmfasi en les novetats en el control sanitari. Especialment en les característiques del nou programa sanitari, les declaracions exigides (loque), i l’obligació de comunicar al Depar-tament tots els moviments de trashumància d’arnes en un període de set dies. La segona conferència va anar a càrrec del senyor Carles López, secretari d’Apicultors Gironins. López va parlar sobre la plaga de la Vespa velutina, la influència que exerceix la seva presència en els seus ecosistemes (depredant insectes pol·linitzadors i dificul-tant l’activitat apícola), així com dels mit-jans que disposem per combatre-la. Des-prés de fer un repàs a les diferents races de vespes autòctones a Europa, es va cen-trar en la presència de les velutines a la pe-nínsula Ibèrica, i concretament a Catalun-

ya, on se n’han trobat quaranta-cinc nius aquest 2015. També va descriure detalla-dament el seu cicle biològic, mitjançant uns gràfics molt il·lustratius que mostraven la seva evolució (inici de vols de les fundado-res, nius primaris, nius secundaris, fecun-dació de reines i hibernació). Els assistents van poder conèixer com la velutina dificul-ta l’alimentació de l’abella autòctona quan preparen la hivernació, i en conseqüència, posa en risc la viabilitat de la colònia. López va fer referència a la possibilitat, segons publiquen investigadors france-sos, que s’alenteixi l’expansió de la Vespa vel·lutina a causa d’un problema de cosan-guinitat, ja que totes les espècies europees provenen de la mateixa mare. Malgrat aquesta esperança, va proposar tres mitjans per combatre-la a curt termini: el trampeig, la localització dels nius i el mètode coreà. Si bé es va mostrar escèptic respecta les dues primeres mesures (la primera per ser poc se-lectiva, la segona per ser ineficient i provo-car un alt cost econòmic), es va mostrar op-timista enfront de la tercera alternativa. El mètode coreà consisteix en la captura de les velutines i l’aplicació d’un insecticida en pols a l’abdomen de la vespa perquè aques-ta no es pugui netejar, però sí tornar al niu i intoxicar la resta de la seva colònia. La pro-va pilot ha donat resultats molt positius. Tot i que s’espera que aquest insecticida aju-di enormement a combatre la plaga l’any 2016, caldrà comprovar que és respectuós amb el medi ambient, així com conèixer les distàncies d’aplicació i les dosis. Les conclusions de l’última xerrada, a cà-rrec d’Antonio Pajuelo (15:00h), van con-firmar el mal que ens fa l’abellerol als api-cultors, especialment els de la Província de Lleida. Esperem que els resultats extrets de l’estudi ens ajudin a rebre les indemnit-zacions de la Generalitat. Com cada any, la Trobada d’Apicultors Lleidatans va con-cloure amb l’entrega de premis als concur-sos. Els premiats foren José Cazorla (millor mel de romer), Natalia Gallart (mel de mil flors), Jordi Obiols (mel de muntanya). Per altra banda, Josep Canela, Oscar Bosch i Xavier Farré van ser reconeguts com a pri-mer, segon i tercer respectivament en la ca-tegoria d’innovacions apícoles. Esperem que la Trobada d’Apicultors Lleidatans duri molts anys.

Josetxo rodríguez

l Miquel Alemany, Xavier Llobet i Anna Clemente, jurats del Concurs de Mel

Els agents rurals han realitzat una molt bo-na feina aquest any. El sector apícola ha col·laborat sempre amb ells, i estem d’acord que el proper any serà un any difícil per l’expansió que tindrà la Vespa velutina.Com us deia abans, els mitjans de lluita de que disposem són poc efectius, però també us vull anticipar, que a l‘equip d’apicultors de

l’A.G.A. que està treballant contra la vespa des de fa temps, estem desenvolupant un sistema que ens pugui ajudar sensiblement en el control i la reducció de la presència d’aquesta vespa en els nostres abellars.

Carles LópezSecretari Tècnic d’Apicultors

Gironins Associats.

es cuadriplica el nombre de nius destruïts de Vespa Velutina (ve de la pàgina anterior)

NOVAADREÇA:

Selecció de productes apícoles. Pol·len, mel de Romaní, Taronger, Bruc, Castanyer, etc

Aliment de manteniment en èpoques de poca floració, manté més població d’abella.

Subministres material apícola i assessorament apícola.Arnes Layens, Dadant i Langstroth, BioLetalVarroa, glucoses, aliment en pasta, material d’axtracció, pots per envasar mel, etc

Fruttosweet 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

Eixams

16

L’obra recull el testimoni dels apicultors ebrencs nascuts

als anys 10 i 20. .

Guillem Carreras

El llibre de les abelles, una invitació a recordar com s’exercia l’apicultura

L ’objectiu principal de L’EIXAM és informar els seus lectors sobre l’actualitat del sector apícola. Tan-mateix, utilitzarem les darreres pà-

gines de cada exemplar per traslladar con-tingut de caràcter cultural que ens ajudi a conèixer millorar els costums, simbolismes i tot tipus de factors que giren al voltant del món apícola. Mentre “Recomanació apícola” ens oferirà la ressenya d’un llibre o documental, ja si-gui de caràcter històric o actual, “Curiosi-tats dolces” explicarà la relació que dife-rents societats han tingut entorn la mel i les abelles. Esperem que us agradin aques-tes dues noves seccions.La primera recomanació apícola que vo-lem presentar és El llibre de les abelles (De setis, lligallos i abellers), escrit per Manel Ollé Albiol l’any 1996. Ollé, natu-ral d’Ulldecona, realitzà un magnífic estu-di sobre les costums apícoles que es per-dien en el seu entorn més immediat: Port de Tortosa—Beseit, comarca de Ports, el Matarranya, la Tinença de Benifassà, el Maestrat i les comarques de l’Ebre cata-

INFORME

là –la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià. El llibre combina la recer-ca documental d’aquesta zona d’influència amb un treball de camp no menys acu-rat. Segurament aquest darrere aspec-te sigui el que afegeix un valor afegit a l’obra, ja que aporta molts coneixements tradicionals que mai s’havien recollit. En aquest sentit, Ollé va preparar un qüestio-nari per interpel·lar metòdicament tots els apicultors que va entrevistar. Malgrat que el llibre no segueix la seva estructura, és important destacar els diferents blocs te-màtics que va utilitzar l’autor per extreure informació als apicultors

Les abellesOllé preguntà sobre les diferents classes d’abelles que es coneixen, i va comprovar la predilecció especial que senten els en-trevistats cap els abogots. També va inte-rrogar sobre les malalties i els enemics de les abelles, com ara el foc, els bacteris, els mamífers o els ocells. La papallona destaca-va com un dels depredadors més comuns. Aquest bloc es tancava amb un reguitzell de notes sobre l’agressivitat de les abelles.

La melAquest bloc descriu les reflexions que les persones consultades realitzen sobre les propietats medicinals, el preu, la seva con-servació i comerç, etc. A través de la mel, també es va poder parlar de la contrapo-sició entre els apicultors professionals i les persones que simplement realitzen auto-consum.

L’apiculturaTracta tots aquells temes relacionats amb la feina de l’apicultor. Serví per anotar un gran ventall de temes: els arreus, les di-ferents menes de cases de les abelles, els avantatges i inconvenients dels diferents mètodes de treball, les flors mel·líferes, els efectes de les picades i els contraverins, i les virtuts dels cards picanals.

L’abellerLa secció que millor retrata el costuma-ri apícola de la zona. Els entrevistats expli-quen les tradicions, creences, dites i ronda-lles sobre les virtuts que ha de posseir un apicultor per a ser-ho. També fa referència a les condicions meteorològiques propícies per l’exercici de l’ofici.

Desembre 2015 • NÚMERO 34

17

INFORME

PenalitzacionsL’exercici de l’apicultura al llarg de dife-rents generacions provocà l’establiment d’unes lleis –i els conseqüents càstigs pels infractors— que regulaven l’actuació de tots els actors implicats.

LligalloAmb aquest nom es fa referència a les pri-meres organitzacions formals dels abellers: les associacions, els òrgans de govern del gremi, i les explotacions. El primer intent, en definitiva, de crear un sistema adminis-tratiu apícola ben regulat.

AnecdotariFinalment, l’entrevista també volia recollir aquelles situacions més peculiars i singu-lars que els apicultors viuen. En la introducció d’ El llibre de les abe-lles, Ollé deixa ben clar que el llibre recull les declaracions literals que els entrevis-tats van fer en el treball de camp. No es

manipulen en cap sentit les afirmacions que els apicultors van fer, inclòs quan aquestes entraven en completa contra-dicció. El lector hi trobarà un testimoni directe de les costums, oficis i experièn-cies de la generació d’apicultors nascu-da als anys 10 i 20 del segle XX. Per al-tra banda, l’autor va ser prou curós per documentar l’obra amb textos originals que afegissin solidesa al seu estudi. Les principals fonts que utilitza són Orde-nances municipals per a la Conservació i Foment de la Cria d’Abelles de la Vila d’Ulldecona(1883),elLligallo d’Abelles de Pena-roja (1803), elLlibre dels dis-senys del Lligallo de Perelló (1888), les Ordenances del Lligallo de Tortosa i el Registre de Marques de Paüls. Per Josefina Roma, prologuista de l’obra, aquesta no té un interès merament local ni circumscrit a un lloc concret. “Voler conèixer el món simbòlic dels nos-tres pobles ha de passar necessàriament

per la consideració d’aquests continguts, avui gairebé desapareguts, sense els quals no ens és possible reconstruir les nostres cultures. Aquest llibre vol ser una restitució del coneixement del nostre pa-trimoni. Manuel Ollé Albiol és molt cons-cient que la seva labor ha de servir per a fer parlar totes aquestes generacions sense veu, totes aquestes sapiències sen-se reconeixement, i per això la seva tasca es fa tan necessària, i per això la lectu-ra d’aquestes planes ens obre una fines-tra a la comprensió de la nostra història, perquè ens parla d’una part de la cultura de la qual no podem prescindir si la vo-lem comprendre en la seva totalitat”. Els vint anys que han passat des de la publicació del llibre han revaloritzat el testimoni recollit per Oller . Esperem que us animeu a encarar-vos a la seva lectura i descobrir les misèries i virtuts d’un món desaparegut que ja forma part de la his-tòria de l’apicultura.

1818

Inaugurem una nova secció a l’Eixam. “Curiositats dolces” ens parlarà d’aspectes relacionats amb la història i el simbolisme de l’apicultura. Comen-cem parlant dels usos que les antigues civilitzacions feien de la mel.

L’inici de l’apicultura no queda ben de-finit en el temps. Tanmateix, sabem que ja durant l’edat de bronze, a la

vall del Gualdalquivir, els tartessis destaca-ven en la manipulació de la mel. Els fenicis, inclinats al comerç, realitzaren una tasca fo-namental escampant les pràctiques apíco-les arreu de la seva àrea d’influència econò-mica. Per a la civilització egípcia, l’apicultura era una pràctica fonamental. Les abelles es-taven vinculades al Sol, i simbolitzaven l’ànima de les persones. La mel s’utilitzava en els rituals de momificació per conser-var les mòmies i, al mateix temps, era un dels pocs productes que acompanyaven els faraons en el viatge cap a l’altra vida. No és estrany, doncs, que s’hagin trobat mol-tes restes fossilitzades d’abelles a les tom-bes dels magnats egipcis. El primer llibre medicinal de la historia, l’Ebeus, recoma-na la mel per curar les malalties femenines, així com les malalties digestives, les infec-cions renals o les afeccions als ulls. Com a ungüent, degut al seu poder cicatritzant, també aconsella aplicar-la sobre plagues, picades d’insectes, cremades i ferides. Tan-mateix, els egipcis no només utilitzaven els productes apícoles amb finalitats sanitàries. També eren conscients de la seva utilitat com a ingredient en cremes de bellesa, to-nificants i suavitzants. La seva possessió era

tan valuosa que fins i tot servia com a paga-ment en espècies per liquidar impostos. Segons la mitologia grega, Zeus va ser ali-mentat amb mel durant els primers anys de vida. El primer aliment que es donava als in-fants després de la lactància era el melika-tron, una barreja de mel i llet. Aviat conei-xen les propietats antisèptiques, calmants, tonificants i diürètiques de la mel. En aquest sentit, és un producte molt freqüent en el conjunt de la societat, i especialment entre els atletes, per considerar-se un ali-ment molt vigoritzant. Tant és així que els filòsofs Pitàgores i Demòcrit l’inclouen siste-màticament en la seva dieta, ja que creien que era el menjar que pot causar més lon-gevitat. La mel també era utilitzada per em-balsamar els cossos dels personatges més rellevants, com ara Alexandre el Gran. El consum de mel en la civilització roma-na era molt comú en el conjunt de capes

socials: patricis, senadors, poble, soldats i gladiadors. Bona part de la producció pro-venia d’Hispania, i servia per conservar les fruites durant l’hivern, així com per fabri-car begudes com l’hidromel. A imitació dels grecs, els farmacèutics romans també apro-fitaven les seves propietats per combatre les infeccions de gola, nas, oïda, pit i ulls, així com per curar ferides, cicatritzar crema-des o guarir mossegades d’animals. Els olis aromàtics de tocador, derivats de la mel, són molt cotitzats a Roma. En el món àrab, juntament amb les espè-cies, els fruits secs i els ous, la mel es con-siderava un afrodisíac de gran importància per augmentar la potència sexual. Aques-ta cultura la transformà en un dels aliments més preuats, per tal com permetia realçar els plaers culinaris i gaudir d’una sexualitat plena i poderosa.

redacció

La mel en el món anticCURIOSITATS DOLCES

2020

pLAnTES MEL·LÍFERES

Fonollada groga, brancadella Odontides luteus (L.) Clairville

l Descripción Herba anual de 10-50 cm, finament pub-escent o glabrescent, amb una tija verme-llosa, rígida i erecta, que ateny fins a 50 cm d’alçària i es ramifica vers la part superior. Fulles disposades de forma densa també a la part superior, linears o linears-lanceola-des, enteres i acuminades, amb un nervi medial. Flors grogues, zigomòrfiques, dis-posades de manera unilateral en raïms es-piciformes densos i allargats. Calze tubu-lós, pubescent, dividit en lòbuls triangulars aguts. Corol·la bilabiada, divergent, cons-tituïda per pètals pubescents amb les vo-res ciliades.

l Hàbitat Espècie força difosa al centre i sud d’Europa, generalment en brolles, pas-

tures seques i erms. En terres mediterrà-nies i submediterrànies s’estableix en con-trades més o menys plujoses i pot arribar a l’estatge montà, fins a uns 1.200 me-tres d’altitud. A Catalunya s’esten pel Montseny, Maresme, Prades, Guilleries, Garrotxa, Gavarres, Bages, Ripollès, Alt Empordà i zones baixes dels Pirineus de Lleida.

l Període de floracióAquesta herba comença a florir el mes d’agost, però ateny el seu màxim els mesos de setembre i octubre.

l Interès apícola Planta atractiva per a les abelles, ja que recol·lecten nèctar i pol·len en una època on les floracions ja van de baixa. Les flora-

cions a l’inici de la tardor són sempre im-portants, ja que així les abelles troben di-versitat recursos alimentaris per passar be l’hivern. Descartem l’obtenció de mel d’aquesta espècie, car mai arriba a tenir una extensió important.

l etnobotànicaNo sembla tenir interès etnobotànic, mal-grat això, cal destacar una curiositat biolò-gica de la fonollada groga, ja que és una espècie hemiparàsita de les arrels d’altres plantes, entre les quals hi ha el romaní o algunes estepes.

Jaume Cambra

Apicultor ecològic i professor de Botànica, Dept.

Biologia Vegetal, Fac. Biologia, Univ. Barcelona

jcambra@ub.edu

www.abelles.cat

l Exemplar de fonollada groga a Castelltallat, el setembre del 2006

VICTOR M. VICENTE SELVAS (WIkIPEDIA)

22

CÒMIC Àlvar NogueraAbelles, formigues i bestiari en general

pETITS AnUnCIS

REFRAnYS

Boca amarga no pot escopir mel

Es parla de les coses segons el profit o dany que se n’ha tret.

S’agafen més mosques amb una gota de mel que amb una gerra de vinagre.

Les bones paraules donen més bon resultat que les amenaces.

Tots els refranys catalans, An-na Parés

Associació d´Apicultors de barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 15Sant Feliu del Racó - 08211 Castellar del VallèsTel.iFAX937148048asapibar@gmail.com

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran, 108506 CalldetenesTel.659733583acdaapicultors@gmail.com

Apicultors GironinsCarrer Nou, 4617160 AnglèsTel. 972 421 685apicultorsgironins@apicat.comwww.aga.cat

Apicultors LleidatansBarri Nou, 20. 25613CamarasaTel.973420184apicolabonet@hotmail.com

Apícola Tarragonina s.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519ElPerellóTel. 977 490 218apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos. Ulldecona,21-33, 2a planta 08038BarcelonaTel.932680900apicola@uniopagesos.org

ADRECES DE LES ASSOCIACIOnS ApÍCOLES

Títol Text

VeNDA D’eIXAms Venda d’eixams Langstroth. Interessats truqueu al 616 255 441. Albert.

VeNDA De meL Venda de mel d’acàcia, alzina, bruc, mil flors i castanyer. Interessats truqueu al 616 255 441. Albert.

VeNDA De NUCLIs LANGsTrOTH Vendadenuclisambreinesfecundadesdel’any.Interessatstruqueual938993159.SalvadorMallofré.

VeNDA D’eIXAms seLeCCIONATs Es fan eixams seleccionats Layens per encàrrec. Interessats truqueu al 606 966 380.JosepM.

eIXAms seLeCCIONATs Esfaneixamsseleccionatsperencàrrec.Interessatstruqueual609102739.Antoni Aresté.

VeNDA D’eIXAms Venda d’eixams seleccionats Layens fets per encàrrec. Interessats truqueu al 666004231.CarlosSanzLahuerta

VeNDA De meL I eIXAms Venem eixams per encàrrec, bàsicament Langtrogth, de mares seleccionades, i també mel a l’engròs. Preus a negociar. Xavi, T. 620 795 884.

El preu dels anuncis breus a L’Eixam és 20€ anunci/exemplar. Si l’anunciant no anul·la la subscripció, se li renovarà automàticament. Els interessats poseu-vos en contacte amb el correu electrònic publicitat@laterra.cat o el telèfon 932 680 900

De l’1 de desembre al 29 de febrer

C/ Perpendicular Besos II, nau 208105 Sant Fost de Campsentelles

BarcelonaTel. 93 564 79 29Fax 93 570 20 26

comercial@apiglass.net

NovaAdreça

Visiteu la web:

www.apiglass.net