19 Entrevista amb Stefan Bogdanov • pàg. 16

• Exigim, simplement, la veritat • pàg. 6

• Lluita integrada contra les malalties de les abelles • pàg. 14

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

dEsEmbrE-gEnEr 2009-2010

• Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles

següents:Bombes per transvasar mel

Sistemes d´extracció de ceraDipòsits d´acer inoxidable

DesoperculadoresDiferents tipus d´extractorsCubetes d´acer inoxidable

Bancs de decantació calefactatsEtc.

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:

Fanny García Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19

Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

CONSULTEU ELS NOSTRES PREUS D´ARNES I NUCLIS. TENIM GRANS OFERTES

NOU MODEL DE NUCLI LAYENS.RESISTENT, LLEUGER I MOLT ECONÒMIC

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

• Representant d´Apifonda• Glucosa a granel o en garrafes

Pasta: contingut alt de fructosa (40/45)Líquid: contingut en fructosa 20/25

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

3

SUMARI EDITORIAL

Revista dels Apicultors de

Catalunya

Adreces de les AssociAcions Apícoles

Coordinador:Esteve Massaguer

Han col·laborat en aquest número:Antoni Aresté, Joaquim Ma. Nubiola, Jaume Cambra, José F. Gomez, Àlvar Noguera, Antonio G. Pajuelo, Òscar Sanz.

Redactor-periodista: Alec Forssmann

Fotografies:Joaquim Ma. Nubiola, Alec Forssmann, M. Ca-nes, J. Cambra.

Fotografia portada: Arxiu

Publicitat:Rosa Picas Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició i comunicació Av. Francesc Cambó, 14 6è A, 08003 Barcelona Tel. 93 268 71 28 Fax 93 268 48 93, e-mail ed.laterra@agronet.org

Impressió:El Tinter

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral L’Eixam és membre de l’APPEC

Associació d´Apicultors de barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 15Sant Feliu del Racó - 08211 Castellar del VallèsTel. i FAX 937 148 048 a/e: asapibar@suport.org

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran, 108506 CalldetenesTel. 973 556 300 i 938 053 791a/e acdaapicultors@gmail.com

Apicultors gironinsTorres i Bages, 3.17720 Maçanet de CabrenysTel. 972 544 088a/e: brescador@mixmail.com

Apicultors LleidatansBarri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420 184a/e: apicolabonet@hotmail.com

Apícola Tarragonina s.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 490 218a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos. Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 932 680 900a/e: apicola@uniopagesos.org

Últimament han ocorregut tot un seguit

d´esdeveniments, en els que la Unió

de Pagesos de Catalunya ha donat un

toc d´atenció a la gran distribució: hem trobat

pomes d´origen Lleida, on el cert és que era

poma per fer-ne suc. En canvi les pomes de

origen França i Holanda estaven en perfecte

estat i es corresponia amb el calibre que és

normatiu.

Pel que fa a la mel,crec que els apicultors

anem per bon camí, perquè ens imiten. Em va

sorprendre trobar al Carrefour de Lleida, la mel

"De la Granja San Francisco" identificada com

a producte de Catalunya. No crec que aquesta

empresa tingui cap explotació apícola entre

nosaltres. Em sorprèn que un gran supermer-

cat d´origen estranger sigui capaç d´actuar així:

hi ha productes de importació, l´etiqueta ho

diu clarament, que es fan passar com fets a

aquí. Això és frau, o és que no tenim nosaltres

productes de qualitat? On és el nostre senti-

ment? I el dels nostres politics? On són aquests

que parlen tan bé de Catalunya, però quan es

veuen coses així tanquen els ulls! De la mateixa

manera que com a catalans ens posem con-

tens quan guanya el Barça, o quan veiem que

un negoci d´origen català a l´estranger té èxit,

nosaltres els pagesos de Catalunya volem ser

identificats en el nostre territori.

Poder haurem de desenterrar el tambor del

timbaler del Bruc e i fer-lo repicar fent fora a

qui no ens convé.

Visca la Unió de Pagesos de Catalunya.

Altres seccions•Opinió: no sé si estem en crisi o és la reali-tat- Antoni Aresté /•SABiES QUE: J.M. Nubiola (4). /•A FONS: exigim simplement la veritat- Redacció (6-7) /•nOtíciES dEl SEctOr: (8). /•WEB i rEfrAnyS ApícOlES: (23). /•plAntES mEl·lífErES: L´heura- J. Cambra (24). /•pASSAtEmpS: sopa de lletres. J.M. Nubiola (26). /•rEcEptA: Pollastre amb mel. /•cò-MIC: d´abelles i formigues - À.Noguera (26).

EntrEviSta

entrevista amb stefan Bogdanov / 16Stefan Bogdanov és la persona a la que se li reconeix la màxima autoritat mundial en el tema de les mels. Nascut a Bulgària ha dedicat tota la seva vida a l´estudi de l´abella a Suïssa. Ara defensa l´apicultura ecològica com a pràctica correcta i prepara per a final d´agost el Primer Congrés d´Apicultura Ecològica.

a fonS

la qualitat de la mel / 6La defensa de la mel produïda a Catalunya té molts fronts per avançar. A més de l´aixopluc que representa una marca, cal exigir que es respectin aspectes com ara l´etiquetatge.

inforME

la lluita integrada contra les malalties de les abelles / 12Antonio Gómez Pajuelo ens dóna uns consells per saber com hem d´actuar davant de les malalties, i insisteix en l'aprofitament dels mecanismes de resistència de les ma-teixes abelles i els comportaments higiènics que indueixen a unes colònies a ser més netes que d´altres.

44

Opinió

SABiES QUE...

En a q u e s t s m o m e n t s d ' ince r te sa ,

que és a ix í com diuen que s´ha de dir, quan els negocis que fa 3 anys eren lucratius, i ara no ho són, els page-sos continuem pro-duint.Es curiós que, nosal-

tres, els que vivim del nostre esforç i el que ens dóna la terra, ja estem acostumats, a passar anys dolents fins i tot quan altres sec-tors guanyaven molt.la pagesia, un sector que jo ara avui l´anomenaria ja sector alimentari, serà potser la que en anys vinents s´anomeni sector estratègic. Ha costat de reconèixer que un sector com el nostre, el cert és que

no pot desaparèixer.Per molt que puguin portar productes d´altres llocs, pel que fa el nostre sector no poden portar ni les abelles per fer la pol·linització ni l´equilibri territorial que aju-dem a mantenir, dos aspectes que els go-verns han dit sempre que cal respectar en-cara que els costi.En un moment que està de moda el medi ambient i el medi natural, nosaltres ja fa molt de temps que ho respectem, i a més ens agrada i hi vivim, estem vinculats al nostre territori, on hem nascut i, els qui fem transhumància, amb territoris de tot Cata-lunya.Crec que la gent que viu a la ciutat sem-pre recorda els seus orígens, lligats moltes vegades als productes que nosaltres com a pagesos i apicultors fem per guanyar-nos la vida, i que per això també, són més va-lorats. Per això, tal com he dit a l´editorial,

No sé si estem en crisi o és la realitat

Antoni Aresté

les grans distribuïdores de productes dels quals una gran part no se sap ni tan sols d´on venen, ens comencen a imitar en el tema del valor de la proximitat, i la frescor d´aquests productes. Dons bé, és el moment de fer tot el neces-sari per posicionar-nos en mercats nous, on els nostres productes són apreciats, i apro-fitar el fet que l´impuls a la cuina medite-rrània que ha fet Catalunya, que jo ano-menaria, tErrA dE GUStOS, pel nivell dels productes agroalimentaris, tant en varietat com en la gran qualitat que tenen.Crec que és un moment molt important per a nosaltres, perquè hem d´aprofitar per fer que els nostres productes tinguin el seu valor real de producció, i que el pa-gesos de Catalunya ens hi puguem guan-yar la vida.També voldria aprofitar aquests línies per donar ànims a l´Esteve Massaguer i re-conèixer-li l´esforç fet per aquesta revista.

l la mel és un producte que ha utilitzat l'ésser humà des dels seus orígens. De fet, les pintures rupestres de la Cova de l'Aranya, a Bicorb (València), que daten de 7.000 anys abans de Crist, mostren com un home està recol·lectant mel. Això demostra que ja els primers pobla-dors de la terra van descobrir els benefi-cis d'aquest aliment.

l Formava part de la dieta mediterrània des de l'època dels egipcis? Segons el papir de Tebas, escrit el 1870 a de C., els egipcis alimentaven i cuidaven els seus fills amb mel. Per als egipcis, la ml prové de les llàgrimes del déu Ra i forma part de totes les ofrenes religioses de l'Egipte faraònic. Quan els antics egipcis feien les seves expedicions, conservaven la carn en barrils plens de mel. El seu ús està molt ben relatat en els papirs tro-bats; entre altres coses, empraven la mel per tractar les cataractes, nafres, corts, cremades; en cosmètica i com a aliment fortificant. També fabricaven cervesa a partir de la mel fermentada. A la tomba del faraó Tutankamón van ser trobats l´any 1922 en perfectes condicions, di-versos atuells amb mel, malgrat els 33 segles transcorreguts.

l Hipòcrates (segle V abans de C.), considerat el pare de la medicina, va lloar els poders terapèutics de la mel i la va utilitzar per gua-rir diverses afeccions de la pell, úlceres i per alleujar el dolor en general. la recomanava als seus pacients per arribar a la longevitat (Hipòcrites va viure 107 anys). Els grecs con-sideraven que una dieta constituïda per mel era molt important per arribar a una espi-ritualitat profunda. A la mitologia grega, la nel és l'aliment dels déus de l'Olimp, símbol de coneixement i de saviesa, reservada per als triats, els iniciats, els éssers d'excepció, en aquest món com en l'altre.

l Quan August, l´emperador romà, li va pre-guntar al seu amic Asinio Pollión Romilis a què atribuïa ell la seva longevitat i el seu estat saludable (havia complert 100 anys) aquest li va contestar lacònicament com era el seu costum "oli per fora i mel per dintre".

l Els metges la van utilitzar per ajudar els seus pacients a adormir-se.

l la anomenada lluna de mel té el seu ori-gen en el costum romà que la mare de la núvia, deixava cada nit en l'alcova nupcial a la disposició dels jovençans, un atuell

amb mel per "reposar energies". Aquesta pràctica durava tota la lluna de mel.

l A la Bíblia s'esmenta la mel com a article d'exportació en el Gènesi 43:11 i Ezequiel 27:17. Tots els grans profetes es refereixen a la mel en els llibres sagrats. la paraula mel representa la dolçor, la justícia, la virtut i la bondat divina.

l l'Alcorà parla en termes sagrats de les abelles i de la mel: ''la mel és el primer benefici que Déu va donar a la terra''. A l'Alcorà es diu ,"Déu diu: sàpiguen els homes que en el ventre de les abelles es produeix un líquid que serveix per guarir".

l A la Bíblia hi ha molts passatges que fan referència a la mel: suavitat a l'ànima, i medicina per als ossos. Pr. 24.13 Menja, fill meu, de la mel, perquè és bona i la bresca és dolça al teu paladar.

l la perfecció de la mel, la converteix, en l'element principal de nombrosos rituals religiosos. Entre els inques i els asteques d'Amèrica va ocupar un gran paper en les cerimònies i els rituals d'iniciació i de purificació.

Joaquim ma nubiola

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

5

divUlGAció

Èxit sense precedents de la campanya de divulgació apícola

Avui farem un tastet, només, de la magnífica feina que sota la batuta de l´Enric Campí, responsable de divulgació del programa sobre la importància de l´apicutura al medi ambient, s´està duent a terme a través de la xarxa d´Escoles Verdes de Catalunya. Aquesta és una iniciativa de les associacions d´apicultors de Catalunya i la Unió de pagesos que finança el departament de medi Ambient i Habitatge.

A l´Eixam núm. 11 (no-vembre de 2007), entrevistàvem l´Enric Campí perquè tot

just feia uns mesos que havia estat escollit com a responsa-ble del programa de divulga-ció de l´apicultura. Tot i que es va trobar un camí ja esbos-sat, amb material editat, etc., l´experiència li va fer fer un gir que està donant uns molt bon resultats. Diu la dita que si Mahoma no va a la Meca, doncs és la Me-ca qui ha d´anar a Mahoma. Una cosa semblant li va passar a l´Enric. Si al començament es

cridava els mestres per fer-los-hi la divulgació, i l´experiència deia que era difícil quadrar agendes, ara és la divulgació qui es tras-llada a les escoles.Per a aquesta feina s´ha bus-cat un bon company de viat-ge, l´Ernest Francolí, que és l´encarregat de materialitzar la feina i, per tant, qui ensenya la mainada què fan les abelles i qui organitza els tasts de mels a les escoles.El plantejament que han fet és el de xerrades-taller on els con-ceptes se exposen de forma planera, concisa i amena a tra-vés de la projecció d´un Power-

Point per a la part més teòrica i d´una exposició d´eines, mate-rials i productes relacionats amb l´apicultura per a la pràctica. El taller s´acaba amb un tast de mels que és també la part més lùdica.El resultat ha estat espectacular: el grau d´acceptació del taller per part dels mestres i alum-nes i també del departament de Medi Ambient que és qui fi-nança ha fet que, pràcticament, s´hauran de duplicar les sessions

formatives.Algunes de les dades que rati-fiquen el que hem dit són que durant l´exercici 2008-2009 es van inscriure 22 escoles amb 1.100 alumnes participants. Ara, per a l´exercici actual 2009-2010, el primer trimestre ja són 31 les escoles inscrites que co-rrespon a uns 1.500 alumnes.Per demarcacions es varen fer les xerrades a 17 centres de les comarques barcelonines, a 7 de Tarragona, 5 de Girona i 2 a lleida.les xerrades s´han limitat a 2 per centre, de manera que si-guin més els centres que es puguin acollir al projecte. Tot i això, alguns centres varen poder gaudir de 3 xerrades per motius specífics de cada centre.Un altre aspecte que no volem passar per alt és el grau de ren-dibilitat d´aquestes xerrades. Es disposa d´un pressupost de 9.000 euros dels quals se´n han utilitzat 7.679 per a les xerrades taller, que inclou no solament les hores lectives, sinó també peatges i quilometratge. Per tant si es fa la mitjana del cost i els centres que s´hi ha acollit, el cost per escola és de 247 euros. A més de les xerrades-taller també s´ha continuat distribuint material de divulgació a les es-coles: pòsters. DVD, més de 100 contes i tríptics de la col·lecció.

l Alumnes del C.E.E. Jeroni Moragas de Santpedor (Bages)

l El moment més dolç, el tast de mel

redacció

l Roda de premsa celebrada a Lleida per denunciar les males pràctiques de la gran distribució

6

A FONS

exigim, simplement, la veritat

la conquesta i alhora la defensa del mercat no és un repte gens fàcil, però s'ha de fer si es vol tenir

futur, en el nostre cas, com a apicultors.

Text: redacció

A l´Eixam hem parlat moltes vega-des del desig i també dels pas-sos, potser tímids, que s´han fet per protegir la mel produïda a

Catalunya a través d´una marca. Són inicia-tives que ja les tiren endavant altres zones productores de mel, com ara Galícia, Gra-nada i l'Alcàrria.Precisament, tal com informàvem en el darrer Eixam (núm. 18), la trobada amb el conseller va estar pràcticament centrada en com posar en marxa la marca per a la mel catalana i amb quin suport es podia comp-tar per part del departament d´Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Ara sabem que qualsevol ajut ha d´estar subjecte a la certi-ficació del producte, en el nostre cas la mel. I qualsevol ajut es pot obtenir únicament a través de les ordres que ja existeixen, ordres que per acollir-s´hi demanen tenir un Pro-grama de Qualitat. A hores d´ara s´està en contacte amb les empreses certificadores, set en total, per sa-ber si poden certificar la mel. No està enca-ra definit quin serà el nivell d´avaluació que, finalment, els apicultors que vulguin accedir a la marca de mel catalana hauran d´assolir.Mentrestant, i a banda del treball a escala particular i a través de les associacions en

la línia d'aconseguir cotes cada vegade més altes de qualitat en les nostres mels, que és la base per a qualsevol campanya de con-sum ben feta, també cal estar alerta contra els qui, d´una manera o altra, volen donar gat per llebre.És per això que dies abans de Nadal, l´organització professional agrària Unió de Pagesos va presentar una denúncia contra Carrefour, precisament en el tema de la fruita dolça i la mel.Va ser el 23 de desembre quan es va con-vocar una roda de premsa per denunciar les males pràctiques de les grans superfí-cies contra alguns dels productes. l´Antoni Aresté, coordinador del sector apícola de la Unió de pagesos, va explicar el què passava respecte a la mel. Concretament, l´empresa francesa esmentada identifica com a pro-ductes de Catalunya, dues mels que no han estat produïdes ni obtingudes a Catalunya. És, de fet, un engany al consumidor. la le-gislació és molt clara pel que fa a les infor-macions que han d´acompanyar determi-nats productes d´alimentació en el punt de venda, però són moltes les vegades que les grans superfícies, sigui per omissió o perquè senzillament s´ho salten a la torera, tergiver-sen la informació.

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

7

l Antoni Aresté amb les mels “catalanes”

A FONS

Per la irregularitat a la que fem referència, es va formular una denúncia davant de l´Agència Catalana del Consum, que repro-duïm a la imatge i s´ha posat a disposició de tothom un correu electrònic consumi-dors@uniopagesos.org per recollir els in-compliments que es detectin.No volem pas acabar aquesta notícia sense fer un toc d´alerta als mateixos apicultors que no fan les coses com s´haurien de fer. Cada vegada el consumidor i els mateixos apicultors seran més estricites i no toleraran males pràctiques, perquè, tal com hem co-mentat al principi d'aquesta informació ens hi va el futur. Si volem obtenir un preu just pel nostre producte hem de vendre mel de qualitat i hem de poder assegurar als consu-midors que el què diem és la veritat. Només així es guanya la confiança i només així el consumidor pot estar disposat a pagar més per un producte diferent i amb garanties.també ha estat notícia que l´OcU, en un estudi recent que ha fet, ha detectat anti-biòtic, en quantitats reduïdes, però il·legals, en certes mels i els resultats ja han estat enviats a l´Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESAN).concretament, l´analítica de la OcU han donat resultats positius d´antibiòtics en tres mostres de mel: marlene mil flores de lidl; carrefour miel mil flores (cArrEfOUr); i luna de miel (miel mil flores).tot i aclarir que malgrat que siguin il·legals, les quantitats trobades no suposen cap pe-rill, la OcU ha volgut deixar clar que més enllà dels possibles efectes tòxics, cal de-nunciar l´ús indiscriminat d`antiobiòtics, que provoca l´aparició de cepes de bacteris

resistents i que a la llarga pot fer que els antibiòtics no siguin d´utilitat per curar les malalties humanes.Segons la mateixa OcU un cop varen donar la informació als punts de venda que hem citat s´hi ha deixat de vendre les marques amb irregularitats.

l´acció de control de la OcU ja fa anys que es fa i, és cert, que cada vegada es troben menys productes amb aquests problemes de medicaments, tot i que també és cert que canvia el tipus d´aliments en els que hi poden trobar antibiòtics en quantitats no admeses per les normatives comunitàries.

8

l Antoni Aresté recull de mans de Josep Ma Bonet el guardó que l´acredita com a mel d'or

l Els apicultors amb el mocador commemoratiu miren atentament una de les novetats presentades

l Una de les novetats que es varen explicar: una manera ben senzilla per despenjar eixams

l El bon ambient es va fer palès al dinar de germanor

l El jurat en el moment de valoració de les mostres l Esteve Miràngels durant la seva intervenció

Trobada d´apicultors lleidatans a sant Llorenç de montgai

nOtíciES dEl SEctOr

El diumenge, 22 de no-vembre passat, es va ce l eb ra r l a Trobada

d'Apicultors lleidatans 2009, en el Càmping la Noguera, de Sant llorenç de montgai.A partir de les 11 del matí va començar la recollida de les 24 mostres que es varen presentar al 7è Concurs de Mels. El jurat del concurs el confor-maven els senyors Miquel Ale-many, Jaume Cambra i Pere Miñambres, que varen puntuar les mostres presentades a les categories de romer, milflors i muntanya. Així mateix, també es va convocar el 6è Premi per a les innovacions apícoles.En motiu del 20è Aniversari, es van repartir mocadors comme-moratius als socis. A les dotze del migdia van co-mençar les xerrades que van ser a càrrec del Sr. Josep No-guer i del Sr. Esteve Miràngels. A les dues vàrem disfrutar del

dinar de germanor, que va ser gratuït per als socis que havien fet el programa sani-tari i, enguany, amb motiu de l’Aniversari, l’Associació va subvencionar el preu del dinar dels acompanyants. A la sobre-taula es va fer el sorteig entre els presents d'un pernil ibèric i lots de vi i de torrons.Finalment, es va fer l'acte de lliurament dels premis a càrrec del president Sr. Josep Ma Bo-net.guanyadors del concurs de mels:Mel de romer: Sr. Ignasi VallèsMel de milflors: Sr. German Fa-rréMel de muntanya: Sra. Carme TarragonaPremi millor mel d’or: Sr. Anto-nio ArestéGuanyador del premi a les in-novacions apícoles:1r premi: Oscar Bosch2on premi: Carme Tarragona

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

9

l Una panera molt especiall El guanyador i la seva família amb l´Eloi Biosca, president de l´ACdA

nOtíciES dEl SEctOr

guanyador de la panera de nadal de l’ACdA

Apicultura, una nova branca de la formació professional?

Aquest any, l’Associació Catalana d’Apicultors ha venut paperetes per

a una panera molt especial:

una caixa d’abelles plena de productes artesanals.El guanyador de la panera va ser en Juan manuel González

pérez, de Sant feliu de llobre-gat i la seva família. El dia 23 de desembre uns quants mem-bres de la junta li van fer entre-

ga de la panera.Enhorabona al guanyador i moltes gràcies a tots per la vos-tra col·laboració.

Segons la informació que ens va fer arribar l´Enric Campí, l“ Inst i tuto de

Qualificaciones professionales” ha elaborat, seguint les espe-cificacions del Consell General de Formació Professional, unes propostes per a una nova qua-lificació professional com a api-cultor. Els estudis han de per-metre a la gent que es vulgui incorporar a l´apicultura apren-dre els coneixements bàsics per enfrontar-se amb la feina que

comporta l´activitat amb les abelles.El Instituto va connectar amb el sector apícola per demanar la seva col·laboració per tal de contrastar el pla de formació proposat amb els professionals i saber si poden aconseguir el seu suport a la qualificació que es proposa. l´objectiu d´aquest contrast es fa per ajustar aques-tes qualificacions a les necessi-tats dels sistemes de producció de bens i serveis i que es facin,

si cal, propostes que millorin l´informe del Consell General de Formació Professional.la qua l i f i c a c i ó s ´ ha po -sat a cons iderac ió també d´organitzacions empresarials i sindicals, administració gene-ral i autonòmiques, així com d´altres entitats i associacions professionals significatives, que formin part de diferents famí-lies professionals i que s´hagin elaborat segons les especifi-cacions del Catàleg i les Bases

aprovades en el Consell Gene-ral de Formació Professional.Si voleu més informació es dis-posa de:

1. Carta de presentació. 2. Document sobre el contrast

extern. 3. Qüestionari de contrast

extern, per tal de procedir a les aportacions i observa-cions corresponents.

4. Qualificacions de la família professional d´agrària.

10

nOtíciES dEl SEctOr

l´ASAB, l´Associació d´Apicultors de Barcelona convoca anualment el Pre-mi de Fotografia, que té dues temàti-

ques: treballs apícoles i flora apícola, amb tres premis per a cadascun dels guanyadors de 200, 100 i 50 euros. Durant el mes de novembre e va exposar el conjunt de fo-tografies en el mercat municipal de Caste-llar del Vallès. Els guanyadors de la darrera edició han estat:

Categoria: Treballs ApícolesPrimer premi: Miquel VivetSegon premi: Carme VidalTercer premi: Isabel Mach

Categoria: Flora ApícolaPrimer premi: Francesc MontfortSegon premi: Elvira GuardiaTercer premi: Silvestre Casas

Concurs de fotografia, AsAb 2009

l Treballs Apícoles, 2n Premi: Carme Vidall Treballs Apícoles, 3r Premi: Isabel Mach

l Flora Apícola, 3r Premi: Silvestre Casasl Flora Apícola, 2n Premi: Elvira Guardia

l Flora Apícola,1er premi: Francesc Montfort l Treballs Apícoles,1r premi: Miquel Vivet

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

11

nOtíciES dEl SEctOr

El dia 30 de gener de 2010, a Talamanca, amb més de 80 assistents es va iniciar

la 1a Trobada d’Apicultors Eco-lògics amb una benvinguda i les presentacions dels ponents. A continuació l’il·lustríssim senyor Josep Tarin, alcalde de Talaman-ca, va animar-nos a ser valents i constants en la posada en marxa del nostre projecte ecològic.les ponències van donar el tret de sortida amb l’exposició que va fer en Jaume Cambra sobre la situació de l’apicultura ecològica a Catalunya, Espanya i la resta d’Europa. Tot seguit en Manel Si-

món, gran coneixedor del tema, ens va explicar la legislació que tot apicultor ecològic ha de com-plir segons la normativa europea d’apicultura ecològica.Pels vols de les 11 va arribar la merescuda pausa i el moment oportú per als primers inter-canvis d’opinió sobre el desen-volupament de la jornada. la tertúlia va estar ben acompan-yada per cafetons calents i unes coques amb sucre.la represa de les ponències va anar a càrrec d’en Ferran Ar-gilés i en Ramon Borràs, que donaren una pinzellada pràcti-

1a Trobada d’Apicultors ecològics

ca a la trobada, ja que són dos apicultors que recentment han presentat tota la documentació al CCPAE per acreditar-se com a apicultors ecològics certificats.Finalment, el veterinari d’abelles Esteve Miràngels va concloure el torn de les ponències amb dues petites xerrades sobre el tema sanitari i sobre les possibilitats de divulgació de la nova associació. la taula rodona que a continua-ció va moderar en Jaume Cam-bra va possibilitar que qualsevol dels assistents pogués fer pre-guntes i expressar lliurament les seves opinions.

Sens dubte la conclusió més valorada i acceptada, partint del ressò dels múltiples comen-taris, va ser que la gran majoria dels participants van demanar la programació d’una nova tro-bada d’apicultors i l’inici d’uns treballs fundacionals del què ha de ser la nova associació d’apicultors ecològics.El fi de festa fou el dinar de ger-manor a Cal Ros, on la presència de 55 apicultors va deixar el llistó molt alt a futures trobades.Apicultors ecològics Associats

Redactors del Blochttp://apieco.blogspot.com/

12

Canvis en la regulació de les Ads

A la darrera taula sectorial de la mel es varen explicar els canvis en la regulació de les Agrupacions de defensa sanitària (Ads), com a conseqüència de la nova normativa sobre ajuts a la sanitat ramadera, i que seran efectius ben aviat.

nOtíciES dEl SEctOr

de forma resumida, els nous ajuts es regularan de la manera següent:• Els beneficiaris finals són les peti-

tes i mitjanes explotacions integrades a les AdS. Un dels requisits és que aquestes ex-plotacions siguin PIMES (des del DAR se’ns ha avançat que n’hi haurà prou amb una declaració jurada per a demostrar-ho). • també sembla , segons informació

rebuda a la Taula Sectorial que certes associacions ja constituïdes no els caldrà transformar-se en ADS, perquè el tipus d´organització encaixa amb aquesta no-va regulació.

• Els ajuts es concediran per a activitats realitzades després de sol·licitar-lo i, de l´import màxim de costos o pèrdues, de les que se’n deriva l’ajut, caldrà deduir l’import rebut per l’assegurança.

• les sol·licituds s’han de presentar se-gons les dates que indiqui la Comunitat autònoma, però abans del 30 abril.

• per a la concessió de l’ajut, s’ordenaran les sol·licituds en base a la seva puntua-ció, que és d’un màxim de 100 punts:

• la valoració global té en compte: les que agrupin més explotacions i bestiar (màxim de 50 punts), i el nombre de personal veterinari (màxim 20 punts). Sembla doncs que com més grans siguin les ADS, més possibilitats tindran de rebre els ajuts. És recomanable, doncs, intentar aglutinar el màxim d´associats i organitzar associacions el més grans possibles.

• per a la valoració autonòmica, cada co-munitat disposa de fins a 30 punts per als criteris que consideri més oportuns.

• la quantia màxima dels ajuts pot arribar al 100% del pressupost presentat.

• A gestió correspon a les comunitats au-tònomes.

• El finançament és amb pressupost del Ministeri.

• l’import de la subvenció, juntament amb altres pel mateix motiu, no poden superar els límits establerts per la nor-mativa d’ajuts estatals a les PIME.

Informe sobre l´esborrany de l´ordre de CatalunyaA la introducció, el DAR esmenta els sectors i les malalties que poden ser objectes de l´ajut. En concret són: conills, abelles, bestiar vaquí, porcí, oví i cabrum i sector avícolaPer tenir més transparència i un seguiment efectiu de les mesures, aquests ajuts estan sotmesos al Reglament (CE) 1857/2006 d’aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat als ajuts estatals per a les petites i mitjanes empreses dedicades a la producció de pro-ductes agrícoles. Per tant, s’ha hagut de co-municar a la Comissió europea. I en ser un ajut d’Estat, cal tenir en compte que la Co-missió europea podria emetre una decisió que comportés canvis en les bases de l’ajut.

sector apícola.Els programes i actuacions subvencionables són:• Execució de programes contra la varroa-

si, la loque americana i europea. • cursos de formació i divulgació de pro-

grames sanitaris de la espècie i formació continuada dels apicultors vers les me-sures de bioseguretat i bones pràctiques d’higiene.

• Supervisió del llibres de registre de les explotacions

sol·licituds.per al 2010, el termini de sol·licitud serà des de l’endemà de la publicació fins el 29 d’abril i el termini per resoldre i comunicar als sol·licitants serà de 6 mesos. (des de 29 d’abril). Es pot interposar recurs d’alçada. El que no indica l´esborrany és el pressupost total.beneficiaris: els titulars d’explotacions ra-maderes de Catalunya que reuneixen els se-güents requisits, a) Ser petita o mitjana empresa (annex I del

Reglament (CE) núm. 800/2008) b) Que sol·licitin la prestació dels serveis en

matèria de sanitat animal a una única agrupació de defensa sanitària.

c) Que les explotacions ramaderes de les quals és titular estiguin inscrites en

el Registre d’explotacions ramaderes (Decret 61/1994, sobre regulació de les explotacions ramaderes).

d) Que hagin actualitzat el cens dels ani-mals que cria a la seva explotació dins del període establert per la normativa.

e) Que l’explotació hagi complert els pro-grames sanitaris oficials obligatoris esta-blerts per la normativa vigent.

f) Que mantinguin l’activitat ramadera per un període mínim d’un any posterior al de sol·licitud.

g) Que portin a terme una gestió dels ca-dàvers, conforme a la normativa vigent.

h) Que els tractaments terapèutics que s’instaurin a l’aplicació del programa sanitari objecte de l’ajut s’anotin en un registre que conservarà la persona titular de l’explotació, en compliment del que disposa l’article 8 del Reial de-cret 1749/1998 de 31 de juliol, pel qual s’estableixen les mesures de control apli-cables a determinades substàncies i els seus residus en els animals vius i els seus productes.

entitats sol·licitants perceptores dels ajuts: Ho poden ser les ADS reconegudes com a tal, o que estiguin en tràmit, que duguin a terme algun dels programes sanitaris que s’indiquen a l’Ordre.les entitats sol·licitants han de dur a terme les activitats que es detallen tot seguit, per a les quals se sol·licita l´ajut, a totes les per-sones beneficiàries dels seus serveis.

Tipus i quantia dels ajuts l’ajut té caràcter de subvenció en espè-cie a la persona beneficiària mitjançant la prestació de serveis per part de les entitats sol·licitants, les quals han d’executar els programes i actuacions sanitàries l’import de l’ajut no pot ser superior al 50% del pressupost de l’execució del programa sani-tari, amb els màxims següents:Per a les abelles: 1,5 euros per rusc. Criteris d’atribució i prioritats• En el cas que l’import total de les

sol·licituds presentades superi la dotació pressupostària disponible per aquests ajuts, es distribuiran les sol·licituds se-gons l’espècie animal que es tracti i per a cada espècie s’atendran d’acord amb el següent ordre de preferència:

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

13

Informe de l´eFsA sobre la mortalitat als abellars

nOtíciES dEl SEctOr

a) Fins a 50 punts, pel nombre d’explotacions i d’animals que integrin l’agrupació de defensa sanitària.

b) Fins a 20 punts per disposar del personal veterinari necessari per a l’execució del programa i actuacions sanitàries.

c) Fins a 30 punts pel nivell de compliment dels programes sanitaris.

Concurrència amb altres ajuts.Els ajuts establerts en aquesta Ordre no es podran concedir en concurrència amb al-tres ajuts estatals de l’article 87.1 del Trac-tat, ni amb contribucions financeres dels estats membres, incloses les de desenvo-lupament rural mitjançant el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEA-DER), ni amb contribucions financeres de la Comunitat, per als mateixos costos subven-cionables, si això comporta una intensitat d’ajut superior a la que fixa el Reglament (CE) núm. 1857/2006.Així mateix, aquests ajuts no es podran concedir en concurrència amb els ajuts de minimis, respecte a les mateixes despeses, si això comporta una intensitat d’ajut supe-rior a la que fixa el Reglament (CE) núm. 1857/2006.

Inspecció i controlEls òrgans competents del DAR tenen la facultat de realitzar els controls que con-siderin necessaris per comprovar les dades que justifiquen l’atorgament de l’ajut i d’inspeccionar les explotacions per com-provar que es compleixen la destinació dels ajuts, els requisits i compromisos establerts en aquestes bases reguladores.

la comunitat científica sembla que es-tà d´acord en el fet que les pèrdues d´abelles de les colònies que afecta a

l´apicultura mundial no té un única raó i, per tant, hem de parlar de causes multifactorials.Els factors que intervenen són des de les pràctiques apícoles (alimentació, tracta-ments, transhumància), als factors mediam-bientals (clima, biodiversitat), factors quí-mics (pesticides), agents biològics (Varroa, nosema,etc.), que de manera conjunta creen estrès, afebliment del sistema de defensa de les abelles i afavoreixen que els agents patò-gens matin la colònia.Aquesta és una de les principals conclusions d´un estudi finançat per l´Autoritat Europea

de Seguretat dels Aliments (EFSA) i dirigit per l´Autoritat francesa de Seguretat dels Ali-ments (AFSSA). En l´estudi hi han participat instituts d´investigació de set països: França, Alemanya, Itàlia, Eslovènia, Suècia, Suïssa i el regne Unit. l´estudi no ha trobat que concentracions al-tes de pesticides tinguin relació amb les pèr-dues a les colònies. No obstant això, el que no queda clar és si es produeix un efecte de sinèrgia de diferents pesticides i, per tant, s´ha d´estudiar més i un altre aspecte que no és clar és l´efecte a una exposició crònica de les abelles a dosis subletals de pesticides. http://www.efsa.europa.eu/EFSA/efsa_loca-le-1178620753812_1211903101123.htm

L´estat espanyol, líder europeu en producció de mel

797: el dAr accepta la proposta de repartiment de les associacions

Segons recull el butlletí del DAR, en ba-se a la informació donada en les XV Jornades Estatals del sector apícola,

sota el títol "l'apicultura professional da-vant les perspectives financeres de la PAC i la política de desenvolupament rural",

l´Estat espanyol és el líder europeu en la producció de mel.És qui té el major cens apícola d'Europa, amb 2,4 milions de ruscs, i la major taxa de productors professionals, 23.000 en total, la renda dels quals depèn d'aquesta activitat.

les associacions varen presentar al·legacions a l´esborrany d´ordre cone-guda popularment com a 797.produc-

tors professionals, 23.000 en total, la renda dels quals depèn d'aquesta activitat.les aportacions feien referència al reparti-ment a la modificació dels percentatges de repartiment del pressupost total entre les

quatre línies d´actuació:• Assistència tècnica: 20% (actualment

23%)• lluita contra la varroasi: 40% (actual-

ment 37%)• transhumància: 33% (sense modificació)• Suport laboratoris: 7% (sense modifica-

ció)

1414

INFORME

Lluita integrada contra les malalties de les abelles: cria podrida, micosi, Nosema i arna

La majoria de les malalties es troben de forma latent a la majoria dels ruscos. Així, un 80 % de les arnes tenen espores de loque americana, un 90 % de micosi i un 80 % de nosema, però hi ha mecanismes de resistència que funcionen i només es desenvolupen si les condicions són favorables.

els mecanismes de resistència són dos. A escala d´abella el sistema immunitari funciona si tenen bona herència genètica i si estan ben ali-

mentades. les abelles tenen un total de 70 gens implicats en la resposta immunològica, molts menys que el mosquit, que en té 209, i que la mosca del vinagre, amb 196. Ara bé, les arnes tenen un segon nivell de resistència a les malalties: els comportaments higiènics, mitjançant el qual s´identifiquen i expulsen les larves i pupes malaltes de loque o micosi i les atacades per Varroa o arna..la lluita integral ha d´explotar, en primer lloc, aquests mecanismes, i després ha d´utilitzar els mètodes de lluita que siguin compatibles amb el medi ambient i la sa-lut pública, que poden ser biològics, físics, i químics.Per plantejar la lluita integrada en el cas de la loque americana, caldria:

• Biològic: Oli concentrat de llavor de aranja (pomelo rosa, Citrus x paradi-si), 40 ml en 1 l d´alcohol; afegir 1 ml d´aquesta barreja per litre de xarop al 50 % de sucre (o de glucosa o fructosa amb 1/3 d´aigua, si de cas)

• Químic: amb recepta veterinària, 0,250 g d´una tetraciclina. Aplicar-ho 3 vega-des, amb un interval d´una setmana, en forma de xarop; cal analitzar la mel recol·lectada després, per veure si hi han quedat residus. Aquests residus poden aparèixer o no després a la mel, segons si les abelles els hagin diluït o no, fet que depèn de si hi ha més o menys colli-ta de mel.

El que no s´ha de fer mai és reproduir les arnes afectades, i tan bon punt es pugui cal canviar les reines per altres reines repro-duïdes selectivament de ruscos amb abelles amb un comportament higiènic alt.En el cas de l'escaiola la lluita integrada contemplaria:1r. disminuir la presència d´espores del fong (Ascosphaera apis): si hi ha po-ques arnes afectades cal destruir-les to-talment, cremant-les. I si n´hi ha moltes d´afectades:• Eliminar amb foc totes les larves i pupes

(cria)• A l´hora de la neteja cal rascar bé les

caixes i desinfectar-les amb foc (bufador) o amb lleixiu (diluït 1 a 20) o sosa (al 3 %) o submergir en un bany de parafina líquida (150º C x 10 minuts) les parts de fusta, és a dir, el terra dels ruscos i les caixes buides abans de la seva utilitza-ció.

• fondre o destruir la cera dels ruscos afectats

• no utilitzar ni les abelles, ni la mel, ni el pol·len, ni els panells d´arnes afectades per a d´altres de sanes.

2n. Aplicar un tractament:• Biològic: alimentar amb xarop amb 1 ml

d´àcid acètic glacial per litre, o traslladar la colònia a una zona de bona floració per estimular el comportament de nete-ja.

El que no s´ha de fer mai és reproduir les ar-nes afectades, i tan bon punt es pugui, can-viar les reines per altres reies reproduïdes selectivament de ruscos amb abelles que tinguin un comportament higiènic alt.En el cas de la nosemiasi, sobretot, de No-

1r disminuir la presència d´espores i bactèries. si les arnes afectades són po-ques, cal destruint-les totalment amb foc. Ara bé si són moltes, cal seguir un protocol que consisteix a:• Eliminar amb foc totes les larves i pupes

(cria)• rascar bé les caixes a l´hora de la neteja

i desinfectar-les amb foc (bufador), o amb lleixiu (diluït 1 a 20) o sosa (al 3 %) o submergir en un bany de parafina líquida (150º C x 10 minuts) les parts de fusta, és a dir, el terra dels ruscos i les caixes buides abans de la seva utilitza-ció.

• fondre o destruir la cera de les arnes afectades

• no utilitzar ni les abelles, ni la mel, ni el pol·len, ni els panells d´arnes afectades per a d´altres de sanes.

2n Aplicar un tractament:

l Trichogramma europea parasitant ous de arnes, en negre els ous parasitats.

Antonio g. PajueloConsultors Apícoles.- Sant Miquel, 14.- 12004 Castelló

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

15

INFORME

sema ceranae, la lluita integrada contem-plaria:1r disminuir la presència d´espores del fong:• Eliminar, enterrar o cremar les abelles

mortes de davant del trescador. • A l´hora de la neteja cal rascar bé les

caixes i desinfectar-les amb foc (bufa-dor), o amb lleixiu (diluït 1 a 20) o sosa (al 3 %) o submergir en un bany de parafina líquida (150º C x 10 minuts) les parts de fusta, és a dir, el terra dels rus-cos i les caixes buides abans de la seva utilització.

• fondre o destruir la cera de les arnes afectades

• no utilitzar ni les abelles, ni la mel, ni el pol·len, ni els panells d´arnes afectades per a d´altres de sanes

2n Aplicar un tractament:• Biològic: a les zones problemàtiques,

cal prevenir i alimentar amb 0,5 l. de xarop amb 1 ml d´extracte fluït de xapa-rro amarg (Castela texana), 2 vegades, amb un interval d´una setmana, 4 cops l´any, en els canvis de temporada. O bé traslladar les arnes a zones riques en pol·lens variats amb suficient antelació. O bé alimentar amb substituts de pol·len adequats amb prou antelació.

• El que no s´ha de fer mai és reproduir les arnes afectades, i tan bon punt es pugui

cal canviar les reines per altres reines re-produïdes selectivament de ruscos amb abelles amb un comportament higiènic alt.

Pel que fa a la lluita integrada de la Varroa, cal:

1r disminuir la presència de Varroa tant com es pugui.:

• reproduir selectivament les arnes amb abelles d´alt comportament higiènic específic contra Varroa (VSH) i procu-

rar que totes les nostres reines tinguin aquesta característica

• Ubicar els ruscos lluny d´altres colònies infectades o descontrolades de Varroa

• col·locar fons totalment oberts de ma-lles metàl·lica o reixetes que evitin que les varroes que es desprenguin per qual-sevol causa tornin a enganxar-se a les abelles. Amb les malles cauen a terra, sota de la caixa.

• Quan la colònia ha mort a causa de la Varroa, cal mantenir els ruscos com a mínim dues setmanes sense abelles abans d´usar-los una altra vegada, i sem-pre és convenient passar-hi el bufador

• no utilitzar ni les abelles, ni la cria oper-culada d´arnes afectades per a d´altres de sanes

2n Aplicar un tractament:• Biològic: àcid fòrmic (estiu), àcid oxàlic

(sense cria), timol (primavera o tardors suaus)

• Químic: amitraz (és el que genera menys residus), coumafos (altament residual i tòxic per a les abelles ), tau-fluvalinato (altament residual i tòxic per a les abe-lles i, a voltes, amb problemes de resis-tència).

Reviseu sempre l´eficàcia dels tractaments.Arna de la cera: la lluita biològica amb al-gunes espècies de les vespes del gènere Tri-chogramma, que parasiten els ous de l´arna i n´impedeixen el naixement de les larves, dóna molt bons resultats.

l Magatzem de 15.000 alces, de l'empresa "Miel Norteña", a México, de les que 7.000 arnes són conservades amb Trichogramma.

l Aranja (pomelo), de la seva llavor se´n extreu un oli bactericida.

1616

ENTREVISTA

Stefan Bogdanovcoordinador del primer Congrés Mundial d´apicultura ecològica

En aquest número, l’Eixam entrevista en exclusiva el científic

búlgar Stefan Bogdanov (63 anys), una de les màximes autoritats

mundials en apicultura, sobretot en temes de qualitat dels productes

apícoles. L’any 1966 es va traslladar a Suïssa i va emprendre estudis

de Química i Bioquímica a la Universitat de Berna. L’any 1980

es va incorporar al Centre Suís d’Investigació Apícola, a la

mateixa ciutat..

Actualment retirat, Bogdanov co-ordina el Primer Congrés Mun-dial d’Apicultura Ecològica, que se celebrarà a la ciutat de Nes-

sebar, a la costa búlgara del mar Negre,del 27 al 29 d’agost. Aquesta cita pretén posar les bases d’una pràctica relativament nova: l’apicultura ecològica, que es perfila com a alternativa a l’apicultura intensiva, sotmesa a les pressions productives més enllà del que seria raonable i que és el tipus de pro-ducció dominant a les grans explotacions apícoles. “l’apicultura ecològica és sense dubte la resposta correcta, però només afa-vorirà la supervivència de les abelles en les àrees on el medi ambient romangui intac-te”, assenyala Stefan Bogdanov..

Quin lligam té amb l’apicultura? Qui-na és la seva àrea d’investigació?Vaig ser investigador químic al Centre Suís d’Investigació Apícola [Zentrum für Bienen-forschung], a Berna, durant 26 anys. l’any

2006 em vaig retirar. Era el responsable de la secció de Qualitat de productes Apícoles, i també estava implicat en altres projectes del departament relatius a la biologia de les abelles i a la investigació aplicada de pla-gues d’abelles.

Creu en l’escalfament global? està causat en part per l’acció de l’home? D ’acord amb la quant i ta t enorme d’informació que s’ha acumulat en els darrers anys, i d’acord amb el que he ex-perimentat, estic convençut que hi ha un escalfament global. I crec que està causat principalment per l’acció de l’home.

Albert einstein va dir en una oca-sió: “si les abelles desapareguessin del planeta, a la humanitat no li quedarien més de quatre anys de vida”. Creu en aquesta afirmació?Crec que les abelles són sensibles als canvis en el medi ambient. Durant quatre milions d’anys han sobreviscut amb èxit a molts de-

entrevista i traducció de l’anglès: Alec Forssmann

"L’apicultura ecològica és la solució global, tant per als petits com per als grans productors"

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

1717

ENTREVISTA

safiaments. Si realment desapareguessin de la Terra seria un gran, gran senyal d’alarma, i la supervivència humana estaria en gran perill.

Per què és tan important la funció de les abelles en els ecosistemes?les abelles són part de l’ecosistema i con-tribueixen a la pol·linització de plantes sil-vestres i cultivades. Personalment, crec que actualment són més importants per a la pol·linització de plantes cultivades i per als éssers humans que no pas per a les plan-tes silvestres, a la pol·linització de les quals contribueixen altres espècies d’abelles i in-sectes.

Les espècies invasores foranes cons-titueixen una gran amenaça per a les autòctones? entre altres coses, s’han realitzat experiments per creuar l’abella de la mel europea i l’africana.En efecte, l’encreuament entre l’abella de la mel europea i l’africana ha donat com a resultat l’abella africanitzada, a Amèrica del Sud, que ha provocat canvis dràstics en l’apicultura per culpa de la seva agressivitat. De totes maneres, l’exemple al Brasil de-mostra que la cria d’aquesta abella també té aspectes positius, ja que és més resistent als pesticides. D’altra banda, l’agressivitat d’aquesta abella ha disminuït com a conse-qüència de la cria d’abelles.

Les abelles estan reaccionant de ma-nera anormal? Sí, estan reaccionant a tots aquests canvis. Durant l’hivern, per exemple, es produeixen llargs períodes de cria; un fet relacionat amb l’alta taxa de supervivència de l’àcar Varroa. I sovint els apicultors es mostren incapaços d’enfrontar-se a aquesta nova situació i de controlar la Varroa de forma efectiva.

A espanya s’han perdut milers de colònies, i també a altres països del món. La síndrome del despoblament dels ruscos, en an-glès CCd (Collony Collapse Disorder), està vinculada a la contaminació am-biental o a altres factors biòtics com la Varroa o el paràsit Nosema cerenae?Crec que els diferents factors mencionats abans provoquen un efecte sinergètic [la integració d’elements produeix un resultat

més gran que la simple suma d’aquests]. També hi ha altres factors que actualment s’estan tractant en un projecte europeu denominat cOlOSS [www.coloss.org]. En algunes parts del món hi ha registres que demostren que els apicultors que utilitzen

l’apicultura ecolò-gica són capaços d´enfrontar-se mi-llor als problemes sanitaris i més con-cretament al desa-bellament dels rus-cos. He vist aquesta informació a Inter-

net, però estic esperant a rebre informació més fiable en el Primer Congrés Mundial d’Apicultura Ecològica, que se celebrarà a Bulgària. D’altra banda, sembla que les co-

lònies d’abelles es troben en una situació més perillosa -amb més pèrdues- als paï-sos europeus desenvolupats que no pas als menys desenvolupats. Pel que conec, a paï-sos d’Europa de l’Est, on no es practica tant l’agricultura intensiva, on generalment hi ha menys destrucció ambiental i ús de pestici-des, i on hi ha més àrees naturals, la pèrdua de colònies es manté dins de la normalitat, entre el 5 i el 10% després de la hivernada.

Com afecta la síndrome del despo-blament dels ruscos a la producció mun-dial de mel?Si no hi ha abelles, no hi ha mel.

Quines conclusions es poden ex-treure de la darrera edició del Congrés Internacional Apimondia? Hi va haver un acord sobre les causes del CCd?Es va produir una reunió del grup cOlOSS,

L’apicultura ecològica és capaç d´enfrontar-se millor als problemes sanitaris

l Representació d'un home prehistòric recolectant mel a la cova de l'Arana (València)

18

REPORTATGE

sota el lideratge de Peter Neumann, del Centre Suís d’Investigació Apícola. No estic exactament informat sobre tots els infor-mes i discussions, però sé que no hi ha cap acord definitiu sobre les causes del CCD.

És l’apicultura ecològica una solució a aquesta amenaça? Aquest tipus d’apicultura és sense dubte la resposta correcta, però només afavorirà la supervivència de les abelles en les àrees on el medi ambient romangui intacte. Així que la solució global és l’agricultura ecològica i un desenvolupament econòmic sostenible.

L’apicultura ecològica és una pràc-tica relativament nova. Quins són els aspectes més importants d’aquesta mo-dalitat? És més costosa que l’apicultura tradicional? És accessible als petits pro-ductors? l’apicultura ecològica a Europa ha d’ajustar-se als requisits establerts per la UE, regla-ment (CE) núm. 1804/1999 [veure http://www.bee-hexagon.net/files/fileE/Orga-nic/_Councilregulation1804.pdf]. És més laboriosa que l’apicultura tradicional, com passa també entre l’agricultura orgànica i la tradicional. l’apicultura orgànica pot ser practicada tant pels petits com pels grans productors.

La Xina és actualment el primer pro-ductor mundial de mel. Per què és tan important la mel per a aquest país? Com poden competir els productors europeus contra aquests mercats?la Xina exporta tots els seus béns a preus molt baixos, inclosa la mel, degut al seu baix cost de producció. I crec que l’apicultura és un ofici que permet als pagesos xinesos

arribar a final de mes. En la majoria de paï-sos europeus la producció pròpia no és sufi-cient per satisfer les necessitats dels consu-midors. Els consumidors estan preparats per pagar preus més alts per la seva pròpia mel. En molts països europeus una gran quanti-tat de la mel es ven als consumidors.

És la mel del països mediterranis d’una qualitat suprema?No sóc expert en la qualitat de les mels del Mediterrani, però he vist que hi ha un alt nivell de producció i distribució a paï-sos com Itàlia, França, Espanya, Portugal i Grècia.

Per últim, quines són les seves ex-pectatives respecte al Primer Congrés

l Tres captures de pantalla de la web del prof Bogdanov www.bee-hexagon.com

breu ressenya biogràfica del prof. stefan bogdanov

el Dr. Stefan Bogdanov treballa en el Centre Suís d'Investigació Apícola. Va néixer el 1946 a So-fia, Bulgària, on vivia amb dos

germans grans, Pedro, Vladimir, la mare Helena i el pare Stefan. Es va graduar a l'English gymnasium a Sofia el 1965. De Bulgària va arribar a Suïssa el 1966, on inicià estudis en Química i Bioquímica a la Universitat de Berna, Suïssa. Es va gra-duar amb un Doctorat el 1974 i des de 1980 ha estat treballant com a químic aplicat en el Centre d'Investigacions de les abelles a Suïssa (Schweizerisches Zen-trum für Bienenforschung Swiss; http://www.agroscope.admin.ch/imkerei/). Ha publicat a les revistes científiques més

importants dels món, especialment en analítiques de mels, incidint sobretot en aspectes metodològics, tipificació de mels, detecció d’adulteracions, així com en temes de malalties d’abelles, maneig, etc. Forma part de diverses comissions internacionals i del grup APIMONDIA. Tanmateix, ha participat i divulgat bona part de la seva tasca científica a través de la publicació de llibres i organització de congressos internacionals i impulsa la In-ternational Honey Comission. Es va retirar l’any 2006, però segueix actiu en tots els camps de la seva activitat professional. Per a més informació podeu consultar la seva excel·lent web: http://www.bee-hexagon.net/. Jaume Cambra

mundial d’Apicultura ecològica que se celebrarà al seu país, a bulgària. Quina assistència es preveu? Quin és el propò-sit d’aquest congrés?Confio que per primera vegada podrem resumir l´experiència d´apicultors ecològics i sostenibles d’arreu del món. No tinc cap idea de quina serà l’assistència, ja que és el primer congrés d’aquest tipus. Hem re-servat una sala amb una capacitat màxi-ma de 350 persones. És una iniciativa de l’Associació Búlgara d’Apicultura Ecolò-gica. Com a natiu búlgar, i convençut de l’alta qualitat dels productes apícoles eco-lògics, exerciré amb molt de gust de coor-dinador d’aquest congrés.

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

19

fOrmAció i divUlGAció

Curs d´apicultura ecològica

Crida a la participació al bloc http://apieco.blogspot.com

dates: 12-25 d´abril de 2010 Horari: de dilluns a divendres, de 6 a 8 de la tardaLloc: Facultat de Biologia de la Universitat de BarcelonaCoordinador: Jaume Cambra

Programa:1. L´apicultura. la producció

de mel orgànica2. L´abella. Morfologia i ana-

tomia. Organització social i biologia de l´eixam

3. Flora i vegetació mel·lífera. Importància de la pol·linització

4. material apícola. Tipus de

rusc. l´assentament. material i instal·lacions apícoles

5. gestió de l´abellar. Treballs apícoles. Multiplicació de colònies. Selecció. Recollida d´eixams

6. sanitat. Malalties de les abelles. Higiene i profilaxi. Tractaments ecològics.

7. La mel i els melats. Extrac-ció. Envasat. Conservació. Tipus de mels i valor nutri-cional

8. el pol·len, la gelea reial, el propolis i la cera. Obtenció, processat i manipulació

9. normatives i associacions

Pràctiques:1. maneig d´abelles. Identifi-

cació d´individus i bresques. Multiplicació de colònies

2. maneig sanitari. Prevenció de malalties. Tractaments eco-lògics

3. Visita a una mel·leria. Ex-tracció de mel

documentació• A l´inici del curs es donarà a

cada alumne un CD organit-zat en carpetes per temes, amb una selecció dels articles d´interès, així com les presen-tacions de les classes en PDF.

Titulació i condicions• tipus de curs: diploma

d´extensió universitari. 3 crè-dits de lliure elecció

• dirigit a estudiants i/o lli-cenciats en Biologia, Vete-rinària, Apicultors, Enginyers agrícoles i públic en general interessat en el tema

• matrícula: 100 euros, a pagar el primer dia de curs.

• diploma de la Universitat de Barcelona

Per a més informació: a/e: jcambra@ub.eduTel. 93 403 98 68www.abelles.cat

En nom de la redacció del bloc http://apieco.blogs-pot.com us fem arribar

la invitació per participar de forma activa en el nostre espai d’internet. En el bloc podeu trobar moltes coses, segur que alguna us pot interessar i po-deu ajudar-nos a enriquir-lo:• ArticlES: que podeu llegir i

deixar el vostre comentari. A més estem buscant persones que vulguin participar com

a col·laboradors en temes diversos: biologia, ecologia, flora, estudis, opinions, ex-periències... i un llarg etc...

• lOGO: des d’avui mateix engeguem un projecte de recerca d’un logo per a la nostra nova associació, un distintiu que ens projecti vers la societat en que vivim. Si el disseny o el dibuix són les teves millors aptituds, dóna’ns un cop de mà i

posa’t en contacte amb no-saltres.

• EnQUEStES: periòdicament penjarem preguntes que volen copsar l´opinió i l’estat d’ànim del nostre col·lectiu. la teva participació és per a nosaltres molt important. Volem saber què penses!

• pUBlicitAt: el bloc et dóna l’oportunitat d’anunciar-te gratuïtament i oferir al pú-blic en general els teus pro-ductes o materials ecològics.

• ActUAlitAt: qualsevol no-tícia del món de l’apicultura que pugui ser transcendent ens interessa... volem fer una revista amb notícies fresques...

• WEBS: internet es troba far-cida d’espais interessants per al col·lectiu... això sí... cal ser crític i separar el gra de la palla... estem convençuts que ens pots ajudar en aquesta recerca i selecció

• fOtOGrAfiES: volem recollir les vostres millors fotografies i crear un material que pos-teriorment es pugui editar, respectant en tot moment els drets d’autor de cadascú.

• AltrES SUGGErimEntS: segur que el bloc està in-complert... probablement hi falten coses... de fet de la redacció d’aquest bloc bus-quem persones comprome-ses a les quals els hi agradi el tema de la divulgació i ens vulguin ajudar de forma més activa.

Qualsevol persona pot formar part activa d’aquest bloc, no-més cal rebre la invitació perti-nent. Posa’t en contacte amb nosaltres: Apiecoass@gmail.comI dóna’ns el teu nom i cognoms, una fotografia teva, el teu e-mail, el teu telèfon, la teva pro-fessió i quines són les teves ap-tituds o habilitats.

2020

l Castanyers i prats de dall a la vall de la Mesolcina.

La mel de la mesolcinaBo i aprofitant una estada a Suïssa, l´òscar Sanz, un biòleg que treballa en el món de l´apicultura, ens ha fet arribar les impressions recollides sobre la producció de mel d´una zona del país helvètic anomenada la vall de la Mesolcina, una zona de petits i mitjans apicultors que no reben cap subvenció ni del cantó al que pertanyen ni del govern central suïs.

tEXt: OScAr SAnZ AGUilAr

entonr

Les muntanyes tenen un substrat geològic esquistós, amb filons de pissarra, principalment. Gràcies a les característiques impermeables

d’aquestes roques, les valls subsidiàries a la principal tenen una gran quantitat de cursos d’aigua com ara torrents i rierols de muntanya. A més, també cal indicar que tota la vall està esquitxada per diferents estanys de muntanya. l’estany situat a menys alçada és el de Val Cama, a 1.200 metres d´alçada, i els més elevats poden arribar a superar els 2.600 metres. com a conseqüència de l´alçada, la vege-tació està molt ben delimitada en horit-zons; així doncs podem trobar: a les parts més baixes boscos mixtos de castanyers, til·lers i fagedes. A partir dels 800-1.000 metres apareixen els boscos d’avets i de bedolls, mentre que els pins negres creixen a alçades més elevades i donen el relleu als prats alpins. Per altra banda, to-ta la vall està plena de prats de dall, que

estan treballats amb intensitat diferent en funció de l´ús.

L’apicultura a la mesolcina: els apicultorsA la Mesolcina hi ha una gran nombre d’apicultors, tots ells petits o mitjans pro-ductors (per terme mig amb 20-40 arnes per apicultor). Els apicultors d’aquesta regió pertanyen a la Società Ticinese di Apicoltura (STA), que opera en tot el te-rritori del cantó de Ticino, que inclou les valls de la Mesolcina i Calanca del can-tó Grigioni. Aquesta societat (STA) forma part de la Federació de Societats Suïsses d’Apicultura. Tots els productors de mel estan coordinats per la Societá ticinese d’Apicoltura, de manera que els treballs es fan bastant coordinats: tots recullen una vegada a l’any la mel, entre l’última setmana de juliol i la primera d’agost.

Tipus de mel i comercialitzacióla mel és principalment de castanyer, però no hi ha cap apicultor que intenti

REPORTATGE

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

2121

controlar exactament el pol·len que porta la mel per fer anàlisis pol·líniques. tan-mateix, també hi ha una proporció rela-tivament elevada de til·ler i d’altres tipus de flors. Sí que controlen que la propor-ció d’aigua no superi mai el 18%.Tots els productors fan servir la mateixa etiqueta, els mateixos recipients i la ma-teixa marca (Miele della mesolcina), però cada productor és independent en la seva comercialització.

Control de les malalties de les abellesla varroa és el principal paràsit de la zo-na. El tractament es fa amb àcid fòrmic (el posen a l’agost) i àcid oxàlic (entre oc-tubre i novembre). Quan fan els dos trac-taments, els han de fer a tots els ruscs de la producció en un mateix dia.la loque americana és una altra malaltia que es presenta als ruscos de la Mesol-cina. És la malaltia que més por fa als productors de la zona. com se sap, es tracta d’un bacteri que afecta la cria; si es detecta a la producció, s’ha de cremar el rusc.l’apicultura a la mesolcina és una activitat força antiga, que ja ve recollida en docu-ments i llibres que parlen de les antigues activitats artesanals de la gent del camp. Aquest cas és un petit exemple de com s’ha organitzat el col·lectiu d’apicultors per produir i comercialitzar la seva mel, en un entorn respectuós amb la natura i que ha trobat un punt d’equilibri entre les activitats tradicionals i el turisme rural de qualitat. l Bosc de castanyers en un torrent de muntanya

REPORTATGE

Envasat manual de mel

Compromís de qualitat

Tel. 630 479 396tcasasas@gmail.comCASASAS

Etiquetes personalitzadesAnàlisis de melAssegurança de responsabilitat civil

Ens pots trobar a Seva (Barcelona)

Truca’ns i et farem pressupost

A partir del Juny et podem envasar la mel

22

Tradicionalment, en el món mediterrani el maneig de les poblacions d´abelles per a la producció de mel i altres

subproductes florals ha tingut una gran im-portància social, cultural i sobretot econò-mica. l´apicultura com a activitat es va anar gestant històricament durant un període comprès entre els 8.000 i 4.000 anys abans de Crist, tot i que en èpoques anteriors al-guns assentaments humans a la península ibèrica ja s´havien preocupat de recol·lectar bresques de mel silvestres, incidint de ma-nera notable sobre las poblacions d´abelles silvestres. En aquest període es va passar de fer una recol·lecció pròpiament dita a proporcionar

a les abelles un habitacle, manufacturat amb diversos materials, per tal que pogues-sin niar i construir panells al seu interior. El desenvolupament d´aquest recipient, més tard anomenat rusc, va permetre ubicar les colònies d´abelles en llocs més propers i accessibles per poder recollir la mel i altres subproductes apícoles amb més facilitat.Estem, doncs, davant d´una activitat de gran importància històrica en el mediterrani i amb una espècie, l´abella mel·lífera (Apis mellife-ra), la funció de la qual dins de l´economia rural ha estat estretament vinculada al des-envolupament de les seves societats.En el context actual d´impuls de la multifun-cionalitat i diversificació econòmica de les zones rurals, l´apicultura té un paper clau de cara a la gestió sostenible del territori, amb una orientació clara de viabilitat econòmica per al futur. Per això cal destacar l´important paper que tenen les abelles com a elements essencials en tots els ecosistemes, per a la qual cosa ens hi hem d´acostar amb una visió global i tractant d´entendre la natura com una gran xarxa en equilibri formada per petits nòduls que tenen una funció prò-

La Fundación Félix rodríguez de la Fuente

pia i que estan interconnectats. les abelles són una peça més en els ecosistemes, i en el seu periple continuat de flor en flor recullen i dispersen el pol·len, i d´aquesta manera es converteixen en una anella essencial en el cicle vital de més del 80% de les nostres plantes amb flors. com a conseqüència de la desaparició de les abelles, si les plantes deixessin de pro-duir fruits moltes espècies d´aus i mamí-fers perdrien molta variabilitat de recursos d´alimentació i es produirien alteracions im-portants en les seves poblacions, amb con-seqüències dramàtiques en els ecosistemes que les sostenen.És per això que el gran valor ecològic de les poblacions d´abelles, amb una important funció pol·linitzadora, hauria, sense cap mena de dubte, de ser divulgat a la socie-tat de manera urgent. En aquest sentit, si l´apicultura tingués consciència del valor del capital natural que gestiona en el con-text de la seva activitat, caldria esperar que fossin els mateixos apicultors en el medi rural els que tinguessin la responsabilitat social d´afavorir la conservació de la natura amb molta més eficàcia, i convertirien així l´apicultura en una activitat crucial des del punt de vista ecològic, social i econòmic. En definitiva, de cara al futur és necessari potenciar la biodiversitat amb activitats com ara l´apicultura en el context de la diversi-ficació de l´economia, que hauria d´anar acompanyada d´una revalorització general de l´economia del medi rural. Es tractaria, d´aquesta manera, d´aportar amb tot això solucions de futur per a la conservació de la natura i les conjuntures econòmiques d´una realitat, el món rural, que aglutina el 80% del territori nacional. És de crucial impor-tància, per tant, donar valor, en aquest con-text de sostenibilitat, a una activitat com ara l´apicultura que fomenta la producció d´un aliment saludable i bàsic a la dieta medite-rrània i que contribueix al desenvolupament econòmic dels territoris rurals on s´ubiquen, i que alhora promocionen la conservació d´ecosistemes amb la presència d´espècies amenaçades i d´un alt valor ecològic.

dr. José F. gómez sánchez

Coordinador General del Proyecto Plataforma

RuNa de la Fundación Félix Rodríguez de la

Fuente. Doctor en Ciències Biològiques per la

Universidad Complutense de Madrid

Professor Titular del CSEU La Salle de la

Universidad Autónoma de Madrid

La Fundación Félix rodríguez de la Fuente, constituïda l´any 2004 amb un àmbit d´actuació estatal, és una organització sense finalitat de lucre l´objectiu principal de la qual és mantenir i difondre el valuós llegat del prestigiós naturalista, així com comunicar i divulgar temes relacionats amb la ciència i el medi ambient.

Apicultura

“...uns individus que fa sis-cents mi-lions d´anys varen descobrir una cosa tan important com és el fet de viure en una societat perfecta, coordinada, on, pràcticament, el desig de cada individu és treballar per a la comunitat perquè la comunitat és la vida i és l´única manera de sobreviure”.

Félix Rodríguez de la Fuente

ApicUltUrA

ARxIU PERSONAL DE FéLIx RODRíGUEZ DE LA FUENTE

desembre-gener 2009-2010 • NÚMERO 19

2323

http://www.abejas.org

wEB REfRAnyER ApícOLA

l Pàgina web de la fundació Amigos de las Abejas. Aquesta fundació la confor-men gent de diferents professions, a les quals uneix l´estima per la natura i que mostren la seva preocupació pel deterio-rament del medi natural i la desaparició de les colònies d´abellesEls responsables de la Fundació treba-llen de forma desinteressada en dife-rents àmbits que van des del manteni-ment de colònies, el moviment de les

mateixes per a apicultors novells, la re-cuperació d´eixams, sessions informati-ves i de difusió i el manteniment de la pàgina web.En aquesta pàgina hi podeu trobar des de consells per a persones que volen in-troduir-se en el món de l´apicultura, tot el relacionat amb l´abella i la seva cria, els productes que són tòxics per a aquests insectes, cursos, noticies i enllaços.

Joaquim ma nubiola

Catalàsi no s´apaga la vela per la Candelera, bona pollera

Refrany apropiat per les dates del calen-dari, i que ens diu que el vent no va bé per la cria de les abelles.

Qui fica diners en arnes i en bestiar, perd son cabal sense plorar

No hi farem cap comentari. Esperem que no sigui cert.

Castellàni el buen pastor desuella a sus ovejas, ni el buen colmenero mata de hambre a sus abejas

gallecPequena é a abella e dainos mél e cera

J m n

24

pLAnTES MEL·LífERES

HeuraHedera helix L.

l descripciól'heura és una liana que pot arribar a tenir 30,5 metres d’alçada. les tiges creixen apli-cades al substrat. Mitjançant feixos de rels fixadores curtes, les tiges es subjecten forta-ment al seu suport. les fulles són persistents, de color verd fosc, lluents i coriàcies. la for-ma de la fulla és molt variable, però generalment presenta 3-5 lòbuls (palmati-partides), amb una nervadura palmada. les fulles properes a les flors can-vien la seva morfologia i pas-sen a ser romboïdals. les flors són groc-verdoses, petites i presenten 5 sèpals molt petits, 5 pètals de color clar (groc-verdós) i 5 estams. Totes les

flors estan reunides en petits grups (panícula d’umbel·les). Aquestes umbel·les es dispo-sen a les parts més exposades a la llum, per afavorir l’atracció dels pol·linitzadors. Els fruits són esfèrics, negres i carnosos (baies).

l Hàbitatl’heura es fa en boscos (so-bretot alzinars) i indrets om-brívols. Sovint s’enfila sobre altres plantes, com ara alzines, roures, pins, etc., i sobre pa-rets rocoses. També pot tapis-sar el sòl en alguns alzinars. Es troba difosa per tot l’àmbit mediterrani i ateny l’estatge montà. És una espècie molt

comuna com a planta orna-mental als jardins.

l Període de floracióFloreix a final d’estiu, fonamen-talment els mesos de setembre i octubre..

l Interès apícolal’heura constitueix un recurs interessant per a les colò-nies d’abelles a l’entrada de l’hivern. A la tardor, en dies assolellats, quan les heures situades en hàbitats oberts estan en plena floració són molt visitades per les abelles. les flors segreguen nèctar en quantitats notables i com que

les flors són obertes, poden ser visitades per nombrosos insectes. les abelles també po-den recollir pol·len de l’heura, que és ric en substàncies nitro-genades.

l etnobotànicaTota la planta presenta glu-còsids, com ara l’hederina i també els fruits. Aquests com-ponents són tòxics, per tant es desaconsella el seu ús com a planta medicinal.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia Vegetal,

Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu

�������������������������������������

����������������������������������������������������������������

������������������������������������������

����������������������

����������

26

cÒMIc

REcEpTESSOpA DE LLETRES

pETITS AnUncIS

Àlvar noguera

A M C L U S I T R AC R A P A S E N N OE C O R I R T A S CS O L E I L T U T AE L L I U N A S E TP A E A U L A S E OO X V M G E R D O MN R A R L E S I A EE R N U G A R B I LT E T N R O J G I M

Busqueu nou vents habituals a la Mediterrània

eIXAms seLeCCIonATsEs fan eixams seleccionats per encàrrec. Antoni Aresté. Tel. 609 10 27 39

eIXAmsper a apicultors. Venc eixams amb reina jove, de l'any marcades a sol·licitud del client. Tel. 977 639 006. Joaquim ma. nubiola

rUsCos LAyensEs venen arnes tipus Layens, ben conservades i a bon preu. Tel. 973 186 077 o 617 236 965.

meL de mIL FLors I de TImóVenc mel de mil flors i de ti-mó. genaro Vàzquez Tel.609 848 175 o 972 534 021

Pa de pessic amb mel

sol·lució a la sopa de lletres 18Si cerqueu hi trobareu set malalties de les abelles: Melanosi; Ame-biasi; nosemiosi; loque; Acariosi; Aethinosi; virosi

Joaquim ma. nubiola.

Per esTrenAr A PreU de segonA mÀ Venc desoperculadora de cadenes (autom.). Extractor de 8 quadres (reversible). banc desoperculador de 1.50 m. Carro porta-bidons. Tel. 652.32.05.25. maite

nUCLIs LAngsTroTH Es fan nuclis amb reines seleccionades. sadurní Tel. 659.04.07.84 o maite, Tel. 652.32.05.25

CAIXes LAyensVenc 200 nuclis i 100 caixes Layens, en perfecte estat i caixa nova. sergi. Tel. 93 685 23 45 o 626 904 101.

VenC bIdons de meLVenc bidons de 300 kg de mel o altres productes. Fran-cisco. Tel. 973 308 255. .

eXTrACTor mAnUALVenc extractor manual d’acer inoxidable (0.61 m x 1,05 m.), per estrenar, adaptat per a 4 quadres dadant del cos de cria o bé per 4 Langstronth o bé per 8 quadres alces dadant. Lluís. Tel.938 320 355

nUCLIs LAnsgTronTHVenc nuclis Lansgtronth de 5 quadres i reines fecundades de l’any. Tel. 609 848 175 o bé 972 53 40 21

Ingredients• 4 ous;• 1 tassa de llet;• 1/2 tassa d’oli;• 1 tassa de mel;• 1 tassa de sucre; • 21 cullerades de farina

per rebosteria; • 1 culleradeta de llevat

InstruccionsPosar l’oli, el sucre i els ous en un recipient, batre-ho tot amb una batedora manual o elèctrica, i continuar afegint els altres ingredients. Escalfar

prèviament el forn al màxim, i en el moment de col·locar la barreja, la temperatura s’ha de baixar a foc mínim, durant aproximadament de 50 a 60 minuts. J. m. n.

A R I K O H E A S I O M E L A N O S I S X I E A U G Y O R N Z S T B L O R E T G S I S O I M E S O N N I Q T H A T S U R T U V I R O S I S O E S I S O T S I U N A C A R I O S I S C S I S O N I H T E A

Polígon Industrial Pla de Solans, Parcel.la 20/2143519 El Perelló (El Poble de la Mel) TARRAGONA Tel. 977 49 01 97 - Fax: 977 49 01 06 Email:rossend@teleline.es

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

Medalla d’or amb categoria mel Pirineos a Apimondia 2009 i Medalla de bronze amb categoria mel de Romaní a Apimondia 2009.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic).POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

Polígon Industrial Pla de Solans, Parcel.la 20/2143519 El Perelló (El Poble de la Mel) TARRAGONA Tel. 977 49 01 97 - Fax: 977 49 01 06 Email:rossend@teleline.es

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

Medalla d’or amb categoria mel Pirineos a Apimondia 2009 i Medalla de bronze amb categoria mel de Romaní a Apimondia 2009.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic).POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

��������������������������������������������������������

����������������������������

����������������������������������������������