TIPUS D’HORTS

Lluc Bueno Ruiz6è

Aquests son tomàquets de casa meva

ClimesClima tropical:

És un tipus de clima típic dels tròpics no àrid en què durant els dotze mesos manté temperatures superiors als 18 °C.

Clima mediterrani:

És una varietat del clima subtropical, o del clima temperat que es caracteritza pels seus hiverns temperats ; i els estius secs i calorosos. El nom ho rep de la Conca del Mediterrani, àrea on és típic aquest clima, però també és present en altres zones del planeta a l'oest dels continents. Es caracteritza per tenir una pluviositat irregular durant tot l'any .

Clima

Horts xinesos

A la Xina els horts són molt diferents als que coneixem.

Allà en canvi de regar, el que fan es inundar totes les plantacions (normalment d arròs) per mitjans del riu:

Fan un caminet per la terra fins que arriva a on ells volen, despres instalen un mecanisme al que anomenen comporta:

Quan l’obren deixa passar l’aigua, i quan ja han inundat tot l’hort, la tenquen.

Horts mediteranisAls horts mediterranis hi ha molta verietat de menjar per cultivar.

Aquí a diferencia de la Xina es rega quasi cada dia.

Hi han diferents tipus:

L'hort familiar: acostuma ésser una part complementària d'una explotació agrícola o ramadera si bé també es consideren horts familiars els que treballen persones que són afeccionats a l'agricultura i sense cap tipus d'explotació agrícola connectada. Aquests tipus d'hort es dedica a l'autoconsum i si hi ha comercialització dels productes aquesta és irregular i de menor importància. Fins i tot es pot donar el cas que, degut a la petita escala amb que s'opera, siguin horts deficitaris econòmicament

L'hort escolar: té un caràcter educatiu especialment per als infants de menor edat. Generalment es construeix en un terreny molt a prop de l'escola que tingui un sòl adequat o sobre terreny construït (asfaltat, encimentat etc) amb terra o substrat afegit. Es reguen amb aigua potable de l'aixeta.

Es coneixen com a horts urbans els horts situats dins les ciutats, en aquest cas poden ser petites parcel·les, a plena terra, de propietat municipal que es lloguen individualment i formen una xarxa (com passa a ciutats com Barcelona). També ho són les iniciatives públiques i privades que en països en desenvolupament es promouen per a les famílies d'escasos recursos econòmics que habitualment tenen els horts dins la seva pròpia casa. Un concepte comercial d'hort urbà es refereix a les tècniques amb un substrat i reg gota a gota a dins de contenidors adequats ubicats en algun lloc amb prou sol dins les cases.

Productes de l’hortEscarolaConreu: Vol climes temperats, tot i que aguanta

les baixes temperatures. Li cal ombra i un cert grau d’humitat. Li agraden sòls drenats, permeables i orgànics. Se sembren en planter i en lluna nova.

Raves:Conreu: És la planta que creix més de pressa

en un clima adequat.  Pot passar només un mes des de la sembra fins a la collita. Sovint se sembra com a conreu intercalat, al llarg de quasi tot l’any i, pel seu cicle tant curt no s’adoba. No pot passar secades, ja que llavors pot tenir un gust desagradable.

Bròquil:Conreu: És més rústega que la coliflor,

especialment pel que fa a resistència al fred, en canvi no suporta la forta calor de l’estiu. Se sembra en viver des de mitja primavera fins a l’hivern i es trasplanta des de finals d’estiu fins a l’hivern; es cull de novembre a abril.

Productes de l’hortColiflor:Conreu: És reprodueix per llavors. Es tracta

d’una planta anual, però es troba en el seu millor moment entre els mesos de setembre i gener al hemisferi nord, malgrat es por disposar d’ella tot l’any. La coliflor se sembla al bròquil perquè està emparentada amb ell.

Tomàquet:Conreu: És cultiva entre abril i maig. Se sembra

en grana i se’n fa planter per trasplantar després, quan ja no hi hagi risc de glaçades. Vol climes temperats i calorosos. Exigeix sòls frescos, tous, profunds i assolellats. Pel que fa al reg, haurà de ser normal en la germinació i elevat posteriorment. Cal posar malles d’ombreig per evitar humitats, escalfades del sol i les pedregades. Cal posar a cada tomaquera una estaca i lligar-la perquè creixi cap amunt i evitar així que quan surtin els tomàquets toquin a terra i es podreixin per la humitat.

FiFiespero que hos hagi espero que hos hagi

agradatagradat