presentació de l'iphone 3gs

Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware/

© Roger Casadejús Pérez | www.exatienda.com

Presentació de l’iPhone 3GS

Una mica d'història…

iPhone 2G

Quan la màquina va aparèixer en el 2007, l'iPhone 2G no era, definitivament, un smartphone

o telèfon intel·ligent. Pitjor encara, no estava disponible oficialment en tot el món, requerint

l'obligatori i popular jailbreak per poder-ho usar al voltant del món. El telèfon era poc més que

un cel·lular que tenia una bella interfície, innovava bastant en com manipular-la (a través del

tacte, a diferència d'anteriors cel·lulars tàctils que utilitzaven, principalment, un styluz o petit

llapis) i per descomptat, la qualitat que Apple va mostrar amb els seus iPods. Però

smartphone? No.

Què és un smartphone? El que separa a un cel·lular normal d'un smartphone és una mica

confús, però la meva definició personal sempre ha estat que un smartphone ha de ser capaç

de realitzar certes tasques a les quals estem acostumats a dur a terme en un PC. Exemples?

Obrir documents d’Office (DOC, XLS, presentacions) i poder, per descomptat, editar-los. També

està el fet de poder revisar sense problemes correus electrònics, i navegar per la web. A més a

més, ha de ser un sistema operatiu que permeti el desenvolupament d'aplicacions per tercers,

una plataforma en la qual es puguin crear nous programes, no limitant-nos als quin ens vénen

amb el cel·lular, i tampoc limitant-nos a fer-ho només en Java.

Conclusions sobre l'iPhone 2G a inicis del 2008

Segurament, no vaig a poder veure documents d'oficina, ni coses per l'estil, però tampoc vaig

voler fer això abans amb els meus anteriors smartphones, per la qual cosa no ho veig com un

gran desavantatge.

Els grans desavantatges són la pobra càmera, el “jack” d'audiòfons incompatible amb la

majoria d'audiòfons, i la manca de 3G.

L'iPhone complia algunes d'aquestes tasques (amb un navegador que es destacava entre la

resta per la seva velocitat i fidelitat a l'hora de mostrar-nos pàgines (sense Flash, per

descomptat), però quan es tractava d'editar documents d'oficina, o crear aplicacions, tot això

era impossible.

iPhone 3G

Impossible, fins que va arribar el 3G (d’aquí tot l'article respecte al 3G). L'arribada del 3G no va

significar només un redisseny en el cel·lular (canviant l'alumini de la part posterior, per plàstic

blanc / negre més corb) i algunes millores en maquinari (millor qualitat de micròfon / parlant,

un “jack” d'audiòfon universal). El més important del 3G, a part de funcionar en aquest tipus



de xarxes (més veloces que EDGE, la tecnologia de transmissió de dades / connexió a internet

utilitzada en el primer iPhone, el 2G) va ser l'arribada d'OS 2.0 (actualització del sistema

operatiu) i amb aquesta, va arribar la App Store, la botiga d'aplicacions de l'iPhone.

Anomenarr al App Store revolucionari, seria subestimar-lo. Ha canviat completament no

només les possibilitats ofertes per l'iPhone, convertint-ho per fi en un smartphone, sinó que

s'ha convertit en una mina d'or per Apple, alguns desenvolupadors, i en una espècie de centre

comercial enorme per a nosaltres els usuaris. Si volem fer alguna cosa, probablement existeixi

una aplicació per a això.

Des d'editar documents, jugar jocs d'espectacular qualitat, a llegir llibres, a tenir una peixera

virtual amb Koi, a aplicacions de pets i rots, aplicacions per streaming de música, per donar-

nos informació d'on estem, i fins i tot aplicacions per ajudar a Obama a cantar, el més probable

és que, si volem fer alguna cosa, podrem trobar-ho en el App Store (excepte, clar, utilitzar

Google Voice o fer trucades per Skype; però més endavant parlarem sobre això).

El App Store va ser una total revolució no només per l'iPhone 3G, sinó per al primer iPhone,

doncs l'actualització a l'OS 2.0 funcionava amb tots dos.

Però un efecte secundari, va ser que l'usualment veloç iPhone, es va veure plagat de penjades i

demores. I conforme instal·làvem més i més aplicacions, tant el 3G i el 2G acabaven sent

bastant lents. Fins i tot després de múltiples actualitzacions, no són poques les vegades en les

quals vaig voler tornar al sistema operatiu anterior, estranyant la velocitat que caracteritzava a

l'iPhone en el passat. El que ens porta gairebé al final de la nostra història.

iPhone 3GS, l'anàlisi

Com varem poder notar, excepte petits canvis cosmètics, l'iPhone 3G en si no va canviar molt

en quant a maquinari. Seguia utilitzant el mateix processador de 400 Mhz, els mateixos 128

Megaoctets de RAM. Canvia una mica l'exterior, sobretot per millorar la recepció de senyal

(plàstic és millor que alumini per això) i va obtenir la possibilitat de connectar-se a xarxes 3G,

però, a la base, seguia tenint les mateixes entranyes que el 2G. El que ens porta al gran

problema: l'iPhone 2G / 3G no van ser dissenyats per bregar amb múltiples aplicacions.

Com vam veure en la petita recapitulació, la (ximple) idea de Steve Jobs era que totes les

aplicacions que funcionessin en l'iPhone, anessin a través de la web, a través de Safari. N'hi ha

prou amb fer un volt per aquest lloc obert per Apple, per veure quin rumb volia Steve Jobs que

l'iPhone seguís.

Per descomptat, això no va funcionar, i diversos desenvolupadors ens van demostrar, a

nosaltres que “jailbreakegem” el telèfon, la qual cosa podria arribar a fer l'iPhone amb

aplicacions de tercers. Així va ser com van sorgir els primers jocs (Tap Tap Revenge, el joc més

popular de l'iPhone ara, va tenir els seus inicis com una aplicació a la qual podíem accedir

només quan el nostre iPhone tenia el Jailbreak).



Apple, afortunadament, va veure el que això significava (ja ho havia fet abans amb Napster,

per descomptat, quan va decidir llançar iTunes), i crec que va ser tot això de el “jailbreaking” el

que va fer que el App Store d'Apple veiés la llum. I és per això que la primera fase d'OS 2.0, la

implementació d'aplicacions, va ser una època tan terrible on ni tan sols Safari, el navegador

web, podia funcionar sense penjar-se.

Al que vull dir amb tot això, és que l'iPhone 2G / 3G mai van anar realment dissenyats per

gestionar un App Store: el maquinari no és prou veloç. Això ho va demostrar fins i tot la segona

generació de l'iPod Touch, que va portar un processador més veloç i, per descomptat,

aplicacions que carregaven millor i més ràpid. Ajuda també que l'iPod Touch no necessita

bregar amb processos exclusius de l'iPhone, relacionats al telèfon i, per tant, té més RAM

lliure.

Un altre motiu pel qual em sembla que Apple es va precipitar al llançar el App Store, és que la

interfície mateixa del telèfon no s'acomoda bé a tenir múltiples aplicacions. Tots els que hem

vist i utilitzat un iPhone, podem veure l'incòmode que resulta navegar per múltiples pàgines

d'aplicacions. Pre-App Store, era ben rar veure més de 2,3 pàgines (de fet, el firmware 1.0 de

l'iPhone només tenia una pàgina) i ara, amb la quantitat d'aplicacions que existeixen, són pocs

els iPhones que compten amb menys de 5-6 pàgines farcides d'aplicacions i jocs. L'iPhone OS

necessitava un redisseny urgent...

El 3GS és el primer iPhone llest per a les aplicacions del App Store

Ja varem veure les proves de velocitat, ja varem llegir totes les afirmacions d'Apple que

l'iPhone 3GS és, en el pitjor dels casos, 50% més veloç que el 3G, no només per obrir

aplicacions, sinó també per navegar per la web.

Però probablement diguin “ 5 segons més ràpid? Vaja…” I aquesta és la meva reacció inicial. De

fet, la meva reacció inicial quan va ser anunciat va ser fins i tot més freda. Estava esperant un

re-disseny del telèfon.

El que succeeix és que el redisseny sí es va donar, però per dins.

La “S” definitivament és de Speed

L'iPhone 3GS porta un nou processador de ARM, el Arm Cortex V8, que és un pas bastant

important quan es tracta de processadors en cel·lulars. Potser aquests pocs segons no

signifiquin molt en paper o fins i tot en el vídeo en la part superior, però aquests pocs segons

que salvem en totes les accions, cada vegada que obrim una aplicació, que la tanquem; fins i

tot cada vegada que girem el telèfon i aquesta vegada sí canvia d'orientació sense notables

demores; cada vegada que obrim el teclat virtual i no existeix cap demora quan comencem a

escriure. Tot això suma, i no només acabem estalviant diversos minuts al dia, sinó que

l'experiència d'usuari, denota un sentiment que el telèfon és prou veloç per realitzar tot el que



volem, es manté constant. Enrere va quedar la lentitud portada pel 2.0. L'iPhone 3GS és el

primer telèfon, el maquinari del qual, ha estat planejat per aprofitar com cal el App Store.

Això ho notaran, per descomptat, amb aplicacions més recents, més avançades. Amb el

llançament del App Store, aplicacions simples eren les que abundaven en la botiga. Ara? Ara

tenim un clon de Grand Theft Auto bastant fidel (Gangstar), amb una enorme ciutat virtual per

vandalitzar. Tenim un Shooter en primera persona amb gràfics impressionants i bastant

jugable (Modern Combat). Tenim un clon de Diablo (Dungeon Hunter) que ens donarà al

voltant de 7-10 hores de joc. Tenim Fifa 10. L'iPhone / iPod Touch s'ha convertit en, amb prou

feines un any, l’enveja per a consoles portàtils com la DS i la PSP (les que ni tan sols

consideraven al gadget d'Apple com a competència), a un seriós rival per a ambdues.

Aquestes aplicacions no només es veuen molt millor, sinó que exigeixen més. No són poques

les aplicacions, per exemple, que exigeixen que reiniciem el telèfon abans d’executar-lo,

mancant RAM del 3G (que té 128 Megaoctets de RAM, amb usualment 45 lliures després d'una

reiniciada). No són poques, tampoc, les que triguen més de 20 segons a aparèixer (sobretot

jocs, però també aplicacions com DocsToGo, Twittelator, etcètera).

Tot això, desapareix en el 3GS. Les aplicacions són executades veloçment, i fins i tot amb

alguns jocs, com Dexter (el joc basat en l'espectacular sèrie), milloren considerablement per

aquest augment dramàtic de velocitat. Aplicacions que ni volia utilitzar en el 3G, malgrat oferir

més (com el cas de Tweetie vs Twittelator Pro, dos clients per Twitter, amb el primer sent

bastant veloç, però el segon oferint moltes més característiques), s'han tornat favorites en el

3GS.

Si hagués de comparar la diferència entre el 3G i el 3GS, diria que el salt ha estat com passar

d'una 486, a una Pentium. O, si desitgen una mica més modern, de saltar d'una Pentium 4, a

una Core 2. Pot ser que no hagi estat un canvi significatiu exteriorment (és més, no n’hi ha

cap), però per dins, el salt evolutiu ha estat bastant important, sobretot per a un telèfon mòbil.

Moltíssim major al canvi del 2G al 3G.

Creguin-ho o no, tan aviat com provin un 3GS, notaran la diferència immediatament. De fet,

tornar a la lentitud del 2G / 3G costa. Bastant.

La càmera, la càmera!

La càmera del 2G / 3G era bàsicament inútil. Clar, tenia una resolució de 2 megapíxels, però la

qualitat seguia sent bastant dolenta, sobretot si ho comparem amb càmeres de telèfons de la

competència, com els Nokia o Sony Ericsson.

La càmera del 3GS ha rebut una important millora. Potser aquest megapíxel extra no sembli

molt, però la qualitat de les fotos ha millorat considerablement.

No, no sóc un expert en fotografia, així que no entrarem en molts detalls tècnics sobre aquest

tema, però al meu entendre, la qualitat de les fotos preses poden rivalitzar amb simples

“point & shoot” (excepte en fotografies nocturnes…la falta de flaix és perjudicial).



Però aquí també és on les aplicacions disponibles li donen aquest extra a la càmera que la fan

molt més divertida. Aplicacions com CameraBag, Best Camera que vam veure fa uns dies, o

CameraKit, totes per retocar i jugar amb les fotos preses. Aplicacions com TiltShift que ens

permeten emular l'efecte Tilt Shift, directament en el telèfon, fan que usar la càmera del 3GS

sigui divertit. I per descomptat, podem pujar-les immediatament a Twitter, Flickr, o el que

sigui.

Ara, el 3GS també ens permet gravar vídeos. No en HD, però sí a 640×480 i a 30 quadres per

segon. La fluïdesa dels vídeos és realment notable, i la possibilitat de tallar i editar el vídeo, a

més a més de pujar-los directament des de l'iPhone, són alternatives que no podem ignorar.

Així que, després de la velocitat, la segona característica important és la càmera. Per fi val la

pena.

Així que, el 3GS val la pena?

El que vaig dir des que vaig comprar el primer iPhone, i segueixo dient avui, és que, des del

moment que vaig provar l'iPhone, no he tornat a sentir la necessitat de comprar un altre

cel·lular. No els ha passat mai que, amb prou feines compren un nou cel·lular, immediatament

comencen a veure “el que ens espera...” ? Em succeïa abans, i és quelcom que es va detenir

amb l'iPhone, així tan limitat com era inicialment. I des de llavors, Apple ha sabut seguir sent

líder, llançant el App Store, i ara el 3GS (per fi un aparell digne del App Store), per la qual cosa

la compra del 3GS era gairebé òbvia.

Detractors, sempre n’hi ha. Inicialment, jo creia que l'iPhone no era un smartphone en absolut

per falta d'aplicacions. Després, va anar de la maneta la qual Apple gestiona les aprovacions

del App Store. Però la veritat és que, de moment, no hi ha cap altre cel·lular que ofereixi les

mateixes característiques que l'iPhone 3GS. No només té l'espectacular botiga d'aplicacions (la

qualitat de les quals millora exponencialment), sinó que ara, el maquinari que es troba sota el

3GS és definitivament un dels millors al mercat. El Arm Cortex V8, processador que utilitzen

tant el 3GS com el Palm Pre, és un salt bastant important al món dels cel·lulars. Només que

Apple té l'avantatge sobre Palm de tenir aplicacions que realment li treuen profit a aquesta.

L'aparell, per descomptat, no és perfecte. Coses com Google Voice, que tant escàndol estan

causant a EUA, o la impossibilitat de realitzar trucades via Skype amb Wi-Fi via 3G quan el 5800

ho fa sense problemes, o fins i tot la falta de multi-tasking, característica que més em crida

l'atenció en telèfons amb Android, el Palm Pre, o el futur Nokia N900, són limitacions amb les

quals hem de bregar si comprem l'iPhone. Limitacions realment frustrants.

Per què? Perquè per fi sembla que la resta de fabricants han despertat, s'estan “posant les

piles” i és possible que, en el 2010, vegem molt interessants alternatives a l'iPhone. Cel·lulars

sense les limitacions esmentades, i amb innovadores característiques.

Ara? Ara segueix sent el mateix cas del 2008 i del 2007: no hi ha cap altre smartphone que

ofereixi les mateixes característiques del 3GS; no hi ha cap altre cel·lular que ens permeti fer

tot el que podem fer amb l'iPhone. Així que si són addictes a les aplicacions i possibilitats que



l'iPhone ofereix, i desitgen poder-les gaudir com s'hauria de, el 3GS és una actualització

necessària per a qualsevol usuari.

Encara segueixen amarrats al pla de dos anys? No hi ha motiu per deixar el 3G de costat. De

fet, no hi ha moltes coses que el 3GS faci exclusivament i que no puguem fer amb el 3G.

Només que el 3GS ho fa, simplement, com hauria de. De fet, per quan el contracte de dos anys

acabi, probablement tinguem ja un nou iPhone (3GZ?), i, amb sort, una actualització al sistema

operatiu. Suposo que aquesta actualització no signifiqui un salt molt important en quant a

maquinari (encara estem una mica lluny de processadors per a cel·lular de doble nucli), però el

sistema operatiu ha de canviar dràsticament per romandre competitiu. El més probable és que

vegem el proper any la mateixa tendència d'Apple amb laptops; és a dir, per fi un iPhone amb

una bateria decent que aguanti més d'un dia, la qual cosa portarà per fi a una cosa que tots li

reclamem a Apple: multi-tasking, la possibilitat de tenir múltiples aplicacions obertes.

Així que si estan amb el 3G i encara amarrats al pla, no hi ha molts motius, tret que siguin app-

addictes, de pagar el preu complet del 3GS.

Però si el pla que tenien es va acabar, i estan buscant un nou cel·lular, millor que l'iPhone 3GS,

al meu entendre, encara no n’hi ha. No cal oblidar que no només es tracta del maquinari; de

com de ràpid sigui el processador, com de bona sigui la càmera. Es tracta de què és el que

podem fer amb aquest maquinari, i de moment, Apple és el que ens dóna més opcions.

El proper any? Potser vegem un nou telèfon, no només més cridaner, sinó amb una botiga

d'aplicacions veritablement competitiva (el N900 amb el Ovi Store, potser?). Però de moment?

De moment Apple segueix liderant el grup. I després de tot, si al final trobem un millor telèfon,

sempre està el nou iPod Touch (en la seva tercera generació ja) que porta totes les

característiques de l'iPhone, menys el cel·lular i la càmera.

presentació de l'iphone 3gs

Documents