presentació de l'ipad mini

Más manuales en: http://www.exabyteinformatica.com/manuales-y-apuntes-freeware

© Roger Casadejús Pérez | http://www.exabyteinformatica.com/tienda/

Presentació de l’iPad mini

La llista de coses que Apple va canviar amb el primer iPad és pràcticament interminable. Va

aconseguir, per començar, que un tablet anés fins al que avui entenem com a tal, i no un

aparell lent i pesat al que ningú li trobava, realment, utilitat alguna. En menys d'un any, l'iPad

va passar de ser un producte completament nou a un producte que tots, tant fabricants com

usuaris, desitjaven.

Després va arribar l'iPad 2, el primer iPad Retina i per fi: l'iPad mini. Gairebé tres anys més tard

i enfront de molts que crèiem que Apple mai trauria una versió reduïda de l'iPad, Tim Cook es

puja a l'escenari i tot torna a canviar una vegada més.

Pot sonar exagerat, però és que el moviment d'Apple amb l'iPad mini no és, com re del que fa

Apple, aleatori. I és que el Nexus 7, el Kindle Fire HD, la BlackBerry PlayBook i tot el mercat de

tablets de 7 polzades està aconseguint el que en el seu moment Honeycomb i totes les

Androids amb grandàries similars als de l'iPad no van aconseguir: amenaçar el seu regnat.

Atribuir no obstant això, la raó de ser de l'iPad mini a la competència no és només imprudent

sinó que també és erroni. L'iPad mini com a dispositiu té molt més sentit del que en el seu

moment la majoria van poder (o varem poder) imaginar: és més petit, més lleuger, més

transportable, més fàcil de portar en una mà i igual que amb el primer iPad on tot un seguit de

accions es veien beneficiades en utilitzar el dispositiu, com navegar o veure vídeos, en l'iPad

mini també té hi ha uns usos pels quals és molt millor que el seu germà gran.

Nou però amb sabor a vell conegut, l'iPad mini és un dels productes més interessants que hem

provat aquest any.

Característiques tècniques

Parlar de les característiques tècniques d'un producte com l'iPad mini no té molt sentit, perquè

és un producte en el qual t'acabes fixant únicament en el rendiment i la fluïdesa abans que

parar-te a pensar què és exactament el que porta darrere. Per no està de menys parlar-ne i per

als amants de les especificacions tècniques, l'iPad mini porta el processador A5 fabricat per

Apple i corrent a 1 Ghz. S'acompanya de 512MB de RAM i capacitats d'emmagatzematge en

tres opcions: 16, 32 i 64 Gigabytes.

En quant a la pantalla, aquesta és no Retina a 1024x768 píxels emmarcats en una pantalla de

7,9 polzades a una densitat de 162 píxels per polzada amb tecnologia LED IPS (parlem de ella al

detall en un apartat posterior). La càmera és de 5 Megapíxels amb una qualitat

d'enregistrament de 1080p a 30 frames per segon, i s'acompanya d'una càmera frontal per

FaceTime d'1,2 Megapíxeles que no és una meravella però sí suposa una millora pel que fa al

que teníem en l'iPad 2 i l'iPad de tercera generació.



Les opcions de connectivitat passen per Bluetooth 4.0, WiFi, DC-HSDPA i LTE més GPS en el

model amb connectivitat mòbil. Mesura 20 centímetres d'alt, 13,4 d'ample i 0,7 de grossor,

amb un pes de 308 grams (un parell més per al model amb connectivitat mòbil, el pes de la

targeta, bàsicament). La bateria es manté pel que fa a l'iPad, amb 10 hores d’autonomia i que

en la pràctica ens ha deixat molt, molt bon sabor de boca. Està disponible en dos colors, blanc i

negre.

Disseny

Començar a parlar d'un iPad, sigui mini o no, és començar a parlar del disseny. La mà de Jony

Ive i l'obsessió pel disseny d'Apple es noten en cada cantonada del cos d'alumini de l'iPad mini.

Prim com un llapis si ens fixem en l’eslògan promocional que utilitza la companyia, aquesta

versió reduïda és sens dubte, l'iPad més bonic que hem vist mai.

L'estètica és molt similar a la qual va aparèixer fa amb prou feines dos mesos amb l'iPhone 5.

La vora és del color de la part posterior en alumini és molt agradable, sigui en blanc o en negre.

Enrere queden aquestes dues franges que porta l'iPhone en la part superior i inferior per a la

connectivitat i la part posterior és completament d'alumini uniforme.

Les vores són molt més arrodonides que les de l'iPad, això fa que sigui molt més còmode

subjectar-ho amb una mà, quelcom que també es justifica amb la grandària més reduïda. El

disseny de l'iPad mini fa que sostenir un iPad a la mà sigui una delícia. No és que l'altre resultés

incòmode, però diguem que es movia en aquesta prima línia que separa del confort al pensar

“millor el subjecto amb les dues mans o el recolzo en alguna cosa". El bisellat de les vores de la

part frontal és molt semblat al nou l'iPhone 5 i si cap encara més depurat.

I és que en l'iPad mini la pantalla està encara més prop del bisell, no com en l'iPhone que

sobresurt una mica. La sensació d'uniformitat, qualitat i depurat general que Apple ha

aconseguit amb l'iPad mini és simplement meravellosa i aconsegueix uns nivells de perfecció

que no només agradaria veure replicat en més productes de la companyia sinó que a més

servís com un toc d'atenció per a la competència.

Gràcies als materials utilitzats i al disseny, també han aconseguit que l'iPad mini sigui molt

lleuger. Amb poc més de 300 grams se sosté còmodament en una mà, no pesa, cap en una

bossa o motxilla sense que es noti que està allà i moure't en general amb el dispositiu és una

sensació que cal provar per entendre-ho del tot. Tant de bo algun dia uns nivells així de

lleugeresa arribin al seu germà gran, l'iPad, perquè aquest pes acaba per convertir-se en un

dels principals punts forts de l'iPad mini.

En la part inferior trobem els altaveus, estèreo, de nou amb un disseny molt similar al de

l'iPhone 5. L’iPhone 5 i l’iPad mini comparteixen moltes característiques, ja sigui en blanc o en

negre, en una unificació d'ambdues línies de producte que convenç molt. Els botons estan en

el mateix lloc que sempre, amb el botó Home, el botó de bloqueig a dalt (a sobre) la vora i no

lleugerament enrere com en l'iPad, els botons de volum en la part superior dreta i el botó de

bloqueig. En estar fets del mateix material que en l'alumini de la carcassa ara ressalten menys

que els de plàstic negre que havíem vist fins ara.



La pantalla es tracta en profunditat en el següent apartat, però des del punt de vista de disseny

les vores del dispositiu queden realment prop de la vora de la pantalla, deixant una fina línia

entre mitjanes que és impossible no tapar completament amb el polze quan ho sostenim. En

aquest sentit, Apple ha optimitzat iOS perquè el propi iPad mini detecti quan estem

subjectant-ho i quan realment volem fer un toc voluntari en la pantalla.

Prim, lleuger i amb un disseny molt acurat, fa que l'iPad Mini deixi a la competència enrere

com si les seves tablets fossin de joguina. No és una afirmació arrabassada, al costat de l'iPad

mini ara mateix estan una Nexus 7, una Kindle Fire HD i una BlackBerry PlayBook i no hi ha

color.

Pantalla

Treure l'iPad mini de la seva caixa és un procés curiós. No només perquè la caixa és molt més

petita que la de l'iPad, amb prou feines més gran que un llibre, sinó perquè una vegada

descobrim la qualitat dels materials i acabats, la suavitat de l'alumini i pressionem el botó

d'encès arriba l'inevitable sorpresa...

La inevitable sorpresa no és una altra que el que emet el cervell en una seqüència

semiautomàtica en adonar-se que l'iPad mini efectivament no és un iPad Retina. I pot ser que

no sigui un detall apreciable pels quals posseeixen un iPad 2 però la pantalla de l'iPad Retina

de tercera generació és tan, però tan bona que una vegada t'acostumes simplement no hi ha

volta enrere.

Com de greu és no comptar amb resolució Retina en l'iPad mini? Poc, o gairebé res. Hi ha una

diferència important entre "no és una pantalla Retina" i "és una mala pantalla", simplement és

una pantalla inferior, diferència que s'aprecia posant-los simplement costat a costat. El

contrast de color, la saturació i la claredat del text no obstant això, segueixen sent igual de

bons i jugar, veure vídeos o simplement llegir, una funció que per la seva grandària acompanya

molt bé a l'iPad mini, és una delícia.

La pantalla de l'iPad mini no és tot lo bona que a es voldria que fora, però sí és tot el que de

moment es demana a un pantalla en un iPad de 8 polzades. Els dos primers iPads no portaven

pantalla Retina tampoc i això no va impedir que anessin, dins del seu context, magnífics

productes. Amb l'iPad mini passa alguna cosa semblant, hauria estat bé veure les coses amb

qualitat Retina, però s li perdona.

Toca parlar ara dels altres dos detalls rellevants quan toquem el tema de la pantalla de l'iPad

mini. El primer d'ells fa referència a la grandària de la mateixa, a les polzades, el segon al ràtio

que Apple ha decidit mantenir pel que fa a l'iPad de 9,7 polzades, una decisió que com anem a

explicar és fonamental en la usabilitat final del dispositiu.

Pel que fa a la grandària de la pantalla, sí, l'iPad mini competeix contra els tablets de 7

polzades i de fet així ho vol la pròpia companyia. Competeix tant que de fet els passarà la mà

per la cara en la campanya nadalenca, però no, no és un tablet de 7 polzades, és un tablet de



8. I això, unit al fet que la proporció d'aspecte és la mateixa, és una de les característiques que

fan essencialment a l'iPad mini el producte que és.

La subtil diferència entre "un iPad petit" i un "iPad més petit" és la responsable d'això. Si Apple

hagués fet un iPad més petit, vuit, set o sis polzades haurien estat bé, però és que l'iPad mini

no només és més petit, és que és un iPad en petit. Tal com si hagués quedat l'iPad 2 com si ho

haguéssim passat per una màquina d'encongir. L'iPad mini conserva el mateix ràtio i amb ell

tot un seguit de característiques.

Per començar, conserva la mateixa quantitat d'aplicacions, des de zero, que ja trobem en

l'iPad, totes elles, és l'equivalent en temps a més de dos anys d'aplicacions en la App Store. I

això és quelcom que quan comparem amb la competència, especialment el Kindle Fire que té

el seu propi market d’Android modificat directament no té punt de comparació. Per continuar,

la proporció 4:3 fa que veure pel·lícules, llegir o navegar per internet segueixi sent igual

d'agradable que amb altres aspectes més allargats o pitjor orientats. I per acabar, els que ja

usàvem iPad no sentim que estem usant un dispositiu completament nou, simplement el

mateix iPad de sempre, només que més petit.

Rendiment i durada de la bateria

De la mateixa manera que amb la pantalla Retina, el processador A5, dues generacions per

darrere de l'actual A6X de l'iPad de quarta generació és una altra de les decisions d'Apple,

motivades pel preu segons imagino, que menys em convencen de l'iPad mini. No és un

dispositiu que en cap moment se senti lent, pesat o que no pot amb les càrregues que li

imposa iOS, però en ser tan petit, tan manejable i lleuger que un no pot menys que sentir què

podria ser del producte amb una potència extra de velocitat.

El rendiment és molt elevat. Bàsicament l'iPad mini no va a ennuegar-se amb cap tasca que li

demanem i ho va a moure com si tal cosa. L'iPad 2 utilitza un processador A4, l'iPad mini és

més petit, té més RAM i ha d'encarregar-se de la mateixa resolució de pantalla amb un

processador A5, la qual cosa provoca que en quant a rendiment les queixes siguin poques.

En quant a la durada de la bateria, poc ha semblat importar-li a Apple que l'iPad mini sigui un

30% més petit i més prim amb la consegüent pèrdua d'espai per a les cel·les de la bateria, la

durada de les mateixes es manté: 10 hores teòriques. En la pràctica, menys.

Anem a parlar d'això amb més calma ara en la usabilitat, però aquesta conjunció d'extrema

lleugeresa, grandària i versatilitat unit al fet que pràcticament ens oblidem de la bateria són

just les característiques que defineixen la qualitat i la raó de ser de l'iPad mini.

Usabilitat

L'iPad mini és un producte nou. Quelcom que s'oblida amb inevitable facilitat en el moment en

el qual llegim la paraula iPad. Però és un producte nou, un filó nou i una línia nova que, igual

que la resta de productes de la família iOS és millor en algunes coses i pitjor en unes altres.



La usabilitat sempre ha estat una de les banderes que Apple ha enarborat pel que fa a la

competència, la usabilitat i la fluïdesa. En el cas de l'iPad mini aquestes dues variables es

mantenen, com hem especificat l'iPad mini es mou ràpid i bé, és àgil, és fluït i l'experiència

d'usuari és molt grata.

Però dins del camp de la usabilitat entra també el fet que compta amb totes les aplicacions

disponibles en iOS fins avui, fins i tot les d'iPhone si arribem a aquest punt encara que les

vegem malament. Un dels grans atractius de l'iPad mini consisteix a l'immens catàleg que

trobem en la App Store. Amb una app per a gairebé qualsevol cosa, la usabilitat i la utilitat de

l'iPad mini creix exponencialment quan tenim en compte detalls com aquests.

Després el form-factor de l'iPad mini és un altre dels seus punts a favor. En ser tan petit i tan

lleuger, que en el fons el que aconsegueix és oferir la possibilitat de gaudir d'una experiència

iPad al complet en un dispositiu més petit, dins de vuit polzades (vuit, no set) i amb la mateixa

proporció d'aspecte que amb l'iPad gran. Això provoca que ara quan es viatje no sigui l'iPad

gran el que va en la motxilla sinó el mini, que sigui molt millor company en l'avió o en el tren

als matins.

Amb l'iPad mini també és més agradable llegir, bàsicament perquè s'assembla més a un llibre

de butxaca, una tasca que mai va ser incòmoda en l'iPad però que gràcies a la grandària més

propera al d'un llibre de butxaca i al fet que subjectar-ho amb una mà és més senzill guanya

molts punts en aquest cas.

Els vídeos no es veuen malament, i Safari compleix sobradament, encara que en aquest cas es

prefereix l'experiència que proporciona un iPad. Jugar varia bastant segons l'aplicació, però si

per exemple Rayman Jungle Run ho trobava massa gran en l'iPad i adequat en l'iPhone, en

l'iPad mini em sembla simplement perfecte. Altres jocs com Flight Control per exemple es

juguen millor en la pantalla de l'iPad gran.

Per als que ens agrada esquematitzar i prendre notes amb l'iPad i un stylus, en el meu cas o bé

el Bamboo Stylus de Wacom o el Cosmonaut, l'iPad mini també és molt més gestionable

perquè permet subjectar-ho amb una mà mentre amb l'altra dibuixem encara que perdem,

evidentment, espai de llenç.

Càmera

Si mereix la pena tenir una càmera posterior en un iPad és una d'aquestes preguntes que

seguirà apareixent en les la ment dels usuaris durant un temps més. Almenys fins que

absolutament tots els tablets la tinguin i se'ns faci el més normal del món. La meva opinió és

que no, i tenint càmera en un tablet des de l'iPad 2 mai m'he vist en una situació d'emergència

com perquè em compensi fer la foto amb aquest dispositiu.

Però sigui com sigui, l'iPad mini té càmera, i una bastant decent a més. Decent en quins

termes? Per si a algú li serveix, decent en els termes de l'iPhone 4, amb els mateixos

megapíxels encara que sensor i lents estan millorades. La qualitat final de les fotos és molt

semblant i l'enregistrament de vídeo puja fins als 1080p i 30 frames per segon. En condicions



de baixa lluminositat podem oblidar-nos de treure una foto sense molt soroll o moguda,

encara que amb una mica de destresa podem esprémer-la i arribar fins a llocs que altres

mòbils, ni tan sols tablets, no arriben ni a aconseguir.

La càmera frontal, això sí, ha estat millorada igual que en l'iPhone 5 i l'iPad de quarta generació

i és quelcom que es nota i agraeix molt a l'hora de fer Facetime o vídeotrucades per Skype.

Funcions que, d'altra banda, són pràcticament les úniques que li podem donar a aquesta

càmera.

iPad o iPad mini?

L'iPad mini ha estat més que benvingut a l'ecosistema Apple però ha obert una pregunta que a

més d'un possible comprador i fins i tot actual usuari, iPad o iPad mini? La resposta és tan

simple com a estúpida: Depèn de què? De l'ús, bàsicament. Encara que ja ho hem indicat en

algun moment, l'iPad mini, per la seva grandària i pes fa que certes activitats es desenvolupin

en el mateix de manera idònia.

Aquestes tasques són per exemple llegir en eBooks, dibuixar, utilitzar-ho en viatges, llegir en el

transport públic, consultar alguna cosa ràpidament i portar-ho a qualsevol part. L'iPad no

obstant això jo ho concebo ara quelcom com una mica més estàtic dins de que evidentment és

un dispositiu destinat a la mobilitat i al fet que compleix també amb escreix amb les mateixes

funcions que hem detallat per l'iPad mini. No obstant això ho veig més adequat si l'ús primari

serà el consum de PDF’s, presentacions de treball/estudi/, veure pel·lícules o jugar.

En el meu cas concret, amb els dos dispositius l'iPad s'ha quedat com a dispositiu per a la

tauleta de nit que agafo per llegir en el llit tranquil·lament, veure una sèrie, llegir les meves

feeds o la meva llista de Pockets i realitzar tot tipus de tasques amb calma gràcies a la pantalla

Retina. L'iPad mini, en canvi, s'ha col·locat com un iPad més de batalla, que porto a totes parts,

que utilitzo en tot moment en viatges, amb avió, bus o tren i que porto a la mà gairebé amb la

mateixa comoditat que l'iPhone 5.

Al final acaba sent una decisió molt personal on entra molt el context personal i el factor preu.

L'iPad mini té un preu de 330 €, moltíssim més assequible i allunyat dels gairebé 500 € als

quals es puja l'iPad més bàsic. Gràcies de nou al fet que és un iPad petit i no un iPad més petit,

al fet que conserva la mateixa proporció i una bona pantalla, en tots dos podem realitzar les

mateixes tasques, simplement variarà la comoditat i la idoneïtat, valgui el terme, amb la qual

les realitzem.

L'iPad mini contra la competència

És important també repassar com queda, o en quina posició, l'iPad mini pel que fa a la

competència. Abans hem esmentat de passada que l'iPad, almenys en quant a aparença

externa i disseny els fa semblar de joguina. Quant a nivell intern, la seva principal base està en



la quantitat d'aplicacions disponibles en la App Store i a iOS que, en general, em segueix

convencent més per un tablet que la majoria d'opcions disponibles.

Amb Android 4.0 i successius s'ha unificat molt (que no del tot), tot el tema de la interfície

quelcom que s'agraeix bastant, però la integració entre iPhone, iPad i l'ecosistema d'OS X

segueix sent molt superior. Els avantatges del Nexus 7 i el Kindle Fire HD en aquest sentit

passen sobretot pel preu, que són 130 dòlars més barates en l'opció més bàsiques. La resolució

de tots dos dispositius i els píxels per polzades també és sensiblement millor, sobretot en el

cas del Kindle Fire HD.

En general, i tornant a recordar que el fet que una cosa se superior a una altra no desmereix ni

menyscaba l'altra ni implica que sigui necessàriament dolenta, l'iPad mini és amb bastanta

diferencia un producte més rodó que les altres tablets en aquest rang. No convé oblidar que

parteix de les intencions d'Apple amb l'iPad mini passen per competir contra aquest segment

de mercat així que la competència, la polèmica i la discussió estan servides i prometen oferir-

nos episodis molt interessants en els propers mesos.

presentació de l'ipad mini

Documents