presentación de powerpoint...podem fer petits dibuixos que els infants pintaran o un dibuix gran...
TRANSCRIPT
CENTRE
ACTIVITAT:
GUARNIM EL MENJADOR AMB ELS EDIFICIS
RUSSOS
Fem els edificis, amb paper d’embalar, més típics de
Rússia, com els que podem trobar a la plaça Roja.
Sabeu perquè es diu aquesta plaça així? Красная
(Krasnaia-*Krasnaya), que vol dir «vermella» tenia un
altre significat antigament, que era el de «bonica».
Així se'n deia a aquesta Plaça simplement per ser
bella, «La Plaça Bonica»
Aquests edificis es defineixen per la seva quantitat de
colors que tenen.
Farem un menjador diferent, amb un viatge a la
bonica Rússia??
MATERIALS: Paper d’embalar, cartolines, plantilles
dels edificis, pintures ....
ESPAI: Lloc tranquil i penjar menjador.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
OBJECTIUS:
Conèixer la cultura russa
Fomentar la cohesió del grup.
VALORACIONS:
S’ha despertat interès per Rússia?
S’ha participat en la creació?
FONAMENTACIÓ:
Rússia és el país més gran del món, cobreix 17
milions de quilòmetres quadrats, i Plutó, per
exemple, té una superfície de 17.600.000 de
quilòmetres quadrats. Són gairebé iguals!
Rússia és tan gran com a la vegada molt diversa. Té
ciutats enormes com Moscou amb una plaça Roja
gegantesca, que té una pista de patinatge sobre gel
l’hivern, on podem patinar fins a 400 persones
alhora.
També té grans extensions de terra deshabitada com
Sibèria que cobreix el 76% del territori rus, però és
una regió despoblada per les temperatures extremes.
Els estius són breus i els hiverns llargs i gèlids. És
fàcil arribar als -50 °C a Sibèria
ACTIVITAT:
EL JOC DE L’EDIFICI COMUNITARI
Farem fotocòpies dels edificis típics russos. Els edificis
estaran dividits en parts.
Farem grups de 4 o 5 nens. Es posen quatre colors a la
taula. Cada jugador pinta, alternativament, un tros
d’edifici amb el color que vulgui, amb la norma del fet
que dos nens no poden pintar la mateixa zona del
mateix color.
Si al final del joc ja no queden zones per pintar de
diferent color, s’hauran de pintar del mateix color,
però els nens s’hauran d’inventar formes de dibuix com
ratlles, puntets …
MATERIALS: Fotocòpies dels edificis russos, colors.
TEMPS: A estones
ESPAI: Realització lloc tranquil.
CENTRE
ACTIVITAT:
FAREM UN CARRET DE VENDRE CASTANYES
Per guarnir el menjador, farem un carret per vendre
castanyes
A dins del carret farem a la nostra Castanyera, per
explicar als infants que el menjar castanyes és un plaer
a tots els llocs del món.
La castanyera la farem amb una paperina a la mà i una
escumadora l’altra.
Tota una barreja de colors i de tradicions.
FEM UNA GRAN CASTANYA QUE ARROSSEGA UN
CARRÓ SE CASTANYERA
I si ens imaginem una gran castanya, que arrossega el
carro de la Castanyera??
I si a part d’imaginar-ho ho posem al menjador?
Podem fer petits dibuixos que els infants pintaran o un
dibuix gran per guarnir el menjador.OBJECTIUS:
Compartir interessos col.lectius i individuals.
Promoure un clima de participació.
VALORACIONS:
S’ha parlat de les festes populars?
Els més grans han vist la música d’una forma més
diferent?
ACTIVITAT:
CANTEM LA CASTANYERA ROCKERA
Aquí teniu el link per escoltar la música
la-castanyera-rockera
La castanyera rockera
La castanyera està molt estranya
no vol torrar mai més castanyes
la castanyera vol ser rockera
I si no pot, potser castellera.
A mi això ben bé no m'agrada
Perquè no sé torrar les castanyes
Mai més castanyes torrades al foc
Ara castanyes que ballen el rock.
Si us plau castanyera un únic favor
torra'ns castanyes a la tardor!
La castanyera ara ven castanyes
Castanyes torrades a ritme de rock.
MATERIALS: Paper d’embalar, colors, pintures …
ESPAI: Lloc tranquil i penjar al menjador
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
FONAMENTACIÓ:
Diuen que a la Plaça Vermella de Moscou, cada dia,
nevi o plogui, hi ha un carret de castanyes.
A Moscou antigament, mai hi ha hagut tradició de
consumir castanyes, per la qual cosa l'arribada dels
carrets amb rodes va ser tota una "novetat" per a la
ciutat.
El carret, que disposa de teulada i dos fanals d’estil
segle XIX, difereix de la clàssica marmita de llanda
que en el passat utilitzaven les velles castanyeres a
molts països d’Europa.
No obstant això, el funcionament és el mateix, les
castanyes es rosteixen de la mateixa forma a través
d'una planxa d'acer foradada i saben gairebé igual
que les de tota la vida que mengem a la festa de la
nostra Castanyada.
CENTRE
ACTIVITAT:
L’AMIC INVISIBLE
Farem un amic invisible molt especial. Cadascú de
nosaltres haurà de fer un regal a un altre per sorteig.
Però aquest regal serà una cosa molt especial. Sabeu
el que regalarem? El fet d’intentar que aquesta
persona estigui contenta i ajudar-la en tot el que
necessiti durant un dia, dos o tres, el temps que
determinem.
Després de donar-los aquesta explicació, començarem
amb el sorteig, cadascun ha d'agafar un paper, on
apareixerà el nom de la persona a la qual ha de fer el
regal. Els explicarem el següent: “cadascú de
vosaltres ha d'agafar un paper, on apareixerà el nom
d'un company, heu de fer el regal a aqueixa persona,
però no podeu dir-li'l a ningú fins que entreguem els
regals. Si us toca el vostre propi nom, retornareu el
paper a l'urna i agafareu un altre.
El dia de la data fi, cada infant haurà de dir qui creu
que és el seu amic invisible i que creu que ha intentat
fer per ell.
MATERIALS: Papers amb els noms del companys.
ESPAI: Durant un temps establert.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
OBJECTIUS:
Respectar compromisos
Promoure l’autosuperació personal
VALORACIONS:
S’ha cooperat en les activitats del grup?
S’ha ajudat a la resta dels companys?
FONAMENTACIÓ:
La col.laboració és la tasca d'ajudar i servir d'una
manera desinteressada als altres.
Perquè els nens i nenes siguin persones
col·laboradores i cooperants, és necessari que
desenvolupem en ells un esperit altruista i d’ajuda
als altres.
La col·laboració ens permet a l'ésser humà sentir que
formen part d’un col·lectiu amb uns objectius
comuns i ens fa ser forts i ser capaços d’unir totes les
qualitats per aconseguir arribar a on volem.
ACTIVITAT:
PUNY I PUNYET
Farem grups de nens.
El joc consisteix a posar un puny d’un nen a sobre del
puny de l’altre nen, per torns, Així que segurament
només podrem fer grups de cinc o sis nens, perquè el
puny dret del primer nen ha d’estar a baix de tot,
mentre l’esquerra ha d’estar a dalt de tot. Guanya el
grup, que més alt faci la torre.
UN PUNY COL.LABORATIU
En aquest joc, cada nen posarà un puny a sobre de
l’altre, així per exemple primer es posarà el Pere, el
seu puny dret i esquerra després els posarà el Joan i
així des del terra a veure si es pot aconseguir que tots
els infants de la classe posin els seus punys a la filera,
arribat molt, molt alt. Tota una filera de punys.
MATERIALS: Cap
TEMPS: A estones de 10 minuts
ESPAI: Al pati o lloc tranquil.
CENTRE
ACTIVITAT:
ENDEVINA ENDEVINALLA
Una bona manera de conèixer tots els fruits secs, es
per mitjà de les endevinalles
Vaig néixer dalt d’un arbre
sóc bona per menjar,
i caldrà que em trenqueu la closca
si em voleu tastar. Ametlla
Sóc petita i rodoneta.
Ave em diuen de nom
i Llana és el meu cognom. Avellana
Jo sóc filla de muntanya
i vinc al món quan ve el fred,
i al posar-me al foc no t’estranyis
que al cremar-me faci un pet. Castanya
MATERIALS: Plantilles de les endevinalles.
ESPAI: Lloc tranquil.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
OBJECTIUS:
Aprendre el valor dels aliments
Conèixer la relació entre salut i alimentació
VALORACIONS:
S’han fomentat la comunicació alimentària?
S’ha relacionat les festes populars amb les
tradicions anuals?
FONAMENTACIÓ:
Castanya torrada i calenta escalfa les mans… i el
ventre. El refranyer popular català té expressions
úniques per a cada moment. Aquesta fa referència al
fred que sol fer en temporada de castanyes, entre
octubre i gener.
Castanyes, ametlles, avellanes, nous… Els fruits secs
són ideals en aquesta època de l’any, perquè amb
poca quantitat aporten moltes calories i, per tant,
ajuden a produir més calor.
A Rússia són aliments molt utilitzats a la seva
alimentació, juntament amb les sopes molt calentes,
infusions i roba molt preparada pel fred.
ACTIVITAT:
FEM UNS RATOLIS PRECIOSOS AMB CLOSQUES DE
NOUS
S'agafa una closca de nou.
Agafem la cartolina grisa i fem la forma de les orelles.
A continuació fem la mateixa forma d'abans, però més
petita en rosa. I l’enganxem a la cartolina grisa.
Amb qualsevol classe de cola peguem les orelles en la
closca.
En la cartolina blanca tracem dos cercle molt petits
que seran els ulls de ratolí. Després d’això els cercles
es retallen i en el centre de cadascun es dibuixa un la
pupil·la del ratolí. En acabar els ulls es peguen ambcola en l’anou.
Per a la cola del ratolí, agafem el cordill gris i amb la
cola peguem el cordill en la part posterior del ratolí.
MATERIALS: Closques de nou, cartolina de color gris,
cordill o llana i cola.
TEMPS: A estones
ESPAI: Realització lloc tranquil.
CENTRE
ACTIVITAT:
UN LLEOPARD DE PAPIROFLÈXIA
Per a fer aquest lleopard d’origami necessitem un tros
de paper quadrat.
Pas 1: Dobleguem el paper per la meitat formant un
triangle.
Pas 2: Tornem a doblegar el nostre triangle una altra
vegada, aquest doble servirà per a marcar una línia
central que servirà de guia. Desdobleguem.
Pas 3: Dobleguem les dues puntes del triangle cap
amunt però només fins a la meitat de la línia, aquests
dobles seran les orelles del gat.
Pas 4: Dobleguem el pic que ens queda en la zona
superior cap avall
Pas 5: Li donem la volta, i ja tenim la forma de la cara
del lleopard, ara només cal dibuixar la resta, els ulls,
la boca, els bigotis i les grans taques negres
característiques.
Us adjuntem a les plantilles un dibuix de com fer-ho i
veuràs que senzill.
OBJECTIUS:
Fomentar la sostenibilitat ambiental.
Potencia la investigació de la màgia de la natura.
VALORACIONS:
S’ha gaudit de l’activitat?
S’ha deixat que els potencien la seva creativitat?
FONAMENTACIÓ:
Els lleopards de les neus s'atreveixen a viure allà on
els vents glacials podrien congelar la sang humana
en pocs minuts. Els seus cossos estan adaptats per
sobreviure i prosperar a la jungla de gel,
increïblement bonica i perillosa.
Fins fa poc, ningú havia fotografiat un lleopard de
les neus salvatge. Les primeres fotografies fetes de
prop per humans es van fer pel programa de
televisió, l'any 2006, encara que molt poques
persones han tingut el privilegi de veure un lleopard
de les neus en el seu hàbitat natural, i encara menys
n'han aconseguit una fotografia. Sembla que als
lleopards de les neus els agrada així (tenen una
habilitat increïble per esquivar els humans).
El seu pelatge conté uns remolins grisos i negres,
molt semblants al color dels afloraments de roca on
viuen. El color del seu pelatge els atorga un molt
bon camuflatge, que fa semblar que els
desapareguin quan s'estan quiets.
ACTIVITAT:
UN TITELLA DE LLEOPARD DE LES NEUS
Utilitzant la plantilla que adjuntem retallarem una
cartolina de color blanc o goma eva blanca i
començarem a realitzar el lleopard de les neus.
Els nens més petits li poden posar uns gomets de color
negre a les dues bandes del titella.
Els nens més grans ho poden pintar amb llapis de color
negre o amb retolador.
Posarem un pal que farà que els nens puguin fer que el
seu lleopard de les neus cobri vida.
MATERIALS: Cartolina o goma eva de color blanc,
gomets de color negre. Llapis o retoladors. Pals de
polo, cola o cinta adhesiva.
TEMPS: A estones
ESPAI: Realització lloc tranquil.
MATERIALS: Folis, colors i/o retoladors.
ESPAI: Lloc tranquil.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
CENTRE
ACTIVITAT:
FER UN RÀPID:Es posen tots en fila i un porter. El primer fa un xut a
la pilota i si marca torna a la fila, però si falla ha de
posar-se de porter ràpidament perquè el següent de la
fila que li toca llençar no esperarà que es posi bé
(o si segons edat). Qui rebi més de 2 o 3 gols estarà
eliminat.
ZIGA ZAGAEs posa una filera de nens amb una separació entre
ells de 50 cm i s’ha de fer ziga zaga amb la pilota als
peus i quan arribin al final fer una passada al company.
OBJECTIUS:
Millorar la capacitat de reacció
Aprendre a respectar les normes del joc.VALORACIONS:
S’ha valorat la resistència física?
S’ha sabut perdre?
FONAMENTACIÓ:
El patinatge artístic sobre gel
és la modalitat esportiva on més èxits han
aconseguit Rússia. Per les condicions climàtiques, el
patinatge es practica en gairebé tot el país, la qual
cosa ajuda a formar a bons esportistes. També tenen
molt èxit en la gimnàstica rítmica i la natació
sincronitzada.
També es practica el futbol i el bàsquet,
El primer partit oficial de futbol va ser l’any 1893.
Un testimoni va escriure: "La pista estava bruta i els
senyors esportistes d'uniforme blanc corrien pel fang
donant-se suports contra el sòl. El públic reia.
Rússia, tradicionalment també és molt forta en
bàsquet, guanyant diversos Tornejos Olímpics,
Campionats del Món i Eurobasket i és considerada
com a una força del bàsquet a tot el món.
ACTIVITAT:
EL RONDO :
Es fa una rotllana de 5 components i un al centre. Els
de la rotllana s’han de passar la pilota sense que la
toqui el del centre. Un cop la toqui o controli EL quer
passa a parar aquell que ha fet la passada.
Els més petits poden fer només passar la pilota, sense
posar-se ningú al mig.
ZONA DE TOCS:
Hi haurà una zona on s’ha d’intentar fer el nombre més
gran de tocs amb la pilota sense que aquesta caigui.
Sigui amb el peu o el cap.
Els més petits poden intentar tirar la pilota enlaire i
tornar-la a agafar una vegada.
MATERIALS: Pilotes
TEMPS: A estones de 20 minuts
ESPAI: Pati.
MATERIALS: Pilotes.
ESPAI: Pati.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
Kay i Gerda eren veïns i amics inseparables. Les seves cases estaven tan a prop, que tots dos podien parlar des de
les seves finestres. A més, tenien els mateixos anys i mai es cansaven de jugar junts.
Als dos els encantava la primavera, perquè el jardí de les seves cases s'omplien de roses de tots els colors que feien
molt bona olor. I a l'hivern, s'arraulien al costat de la xemeneia, i l'àvia de Kay els contava històries sobre la Reina
de les neus, una malvada reina que vivia en un immens i fred palau de gel.
Una freda nit, mentre l'àvia de Kay parlava d'aquesta malvada reina, una ràfega d'aire va obrir de bat a bat la finestra, i l'estada es va omplir de neu i
de gel. Un dels cristalls de gel es va posar sobre el cor de Kay, i un altre es va ficar en un dels seus ulls i des de llavors, ja no va tornar a ser el
mateix. El nen va començar a portar-se malament amb la Gerda. El seu cor s'havia refredat.
Un dia, Kay i la seva amiga van discutir, i el nen, ple de ràbia, es va anar a la plaça del poble a jugar amb altres infants. Era hivern, feia molt de
fred, i el sòl estava cobert de neu, així que Kay va decidir portar el seu petit trineu. El nen, en arribar, va veure que els seus amics envoltaven un
enorme trineu blanc.
– Kay, mira… has vist aquest trineu? Guauuuu! És preciós!- li va dir un dels nens.
Kay es va acostar per a observar-ho. En veritat era un trineu preciós. Enorme, i molt elegant. – De qui serà?- va preguntar ell intrigat. – No sé, però
podem jugar una mica amb ell- va proposar un altre dels nens.
I així va ser com van començar a jugar amb el trineu. Va arribar el torn de Kay, i també va lligar el seu patí de neu al trineu gran. I va començar a
moure's. Al principi, era divertit. Però el trineu va començar a guanyar velocitat, i el Kay es va espantar.
– Eh! Para! Vas massa ràpid!- va protestar Kay. Llavors, el trineu es va parar, i d'ell va baixar una bella dona de cabells llargs i blancs, els ulls grisos
com a perles i les mans fines i molt fredes. Era la reina de les neus!
La dona va fer un buit en el trineu per a Kay, li va asseure al costat d'ella, li va abrigallar amb la seva manta de gebre, i li va fer un gèlid petó en el
front, que va esborrar a l'instant tots els seus records. D'aqueixa forma, va oblidar a Gerda.
Gerda, en assabentar-se que el seu amic havia desaparegut, va partir en la seva cerca. Va arribar fins al riu i es va pujar a una petita barca. Riu avall,
va arribar fins a la cabanya de la fada del bosc, qui va fer tot el possible perquè la nena es quedés a viure amb ella: li oferia suculents dinars i
pentinava el seu cabell amb afecte… Gerda va passar allí diversos mesos, fins a la primavera. En un dels seus passejos pel bosc, en veure unes roses,
va recordar al seu amic i es va anar de nou a buscar-li.
La nena, després de caminar i caminar sense trobar res, va començar a desesperar-se, i va començar a plorar. Una noia va escoltar el seu plor i li va
preguntar: – Què et passa? Per què plores així? – Estic buscant a un amic, i no el trobaré… – Potser et pugui ajudar… Fa un temps, la princesa d'un
palau pròxim va arribar amb un nen. Des de llavors, ell es va convertir en príncep… Vols que et porti fins allí? – Sí, per favor!- va dir Gerda.
Però en arribar al palau, i veure el rostre del príncep, es va adonar que no era el seu amic, i va tornar a afonar-se en la tristesa. La parella,
preocupada, va dir a la nena:– Tal vegada puguem ajudar-te… Tenim una carrossa d'or i podem donar-te roba perquè no tinguis fred i pugues
continuar la teva cerca. Gerda va accedir i va partir de nou a la recerca de Kay. Però en endinsar-se en un bosc, uns bandits van acudir enlluernats
per la lluentor de la carrossa. Van assaltar a Gerda i la van portar presonera fins al cau on els esperava el seu cap. Aquest tenia una filla de l'edat de
Gerda, i va pensar que havia de quedar-se amb ells perquè li fes companyia. Gerda va començar a contar-li la seva història a la nena, qui escoltava
amb molta atenció. Però en la cova també hi havia dos coloms que van interrompre de sobte la història de Gerda: – Espera, Gerda- va dir un dels
coloms– Jo he vist al noi del qual parles! Fa temps ja, en l'hivern passat… Anava en el trineu de la Reina de les neus.
– Oh, no! La Reina de les neus? I on viu?- va preguntar angoixada Gerda. Llavors, un dels rens dels bandits, que també estava escoltant la conversa, va
dir: – Jo ho sé! Viu en un palau a Lapònia. Si vols, jo et portaré. L'altra nena, commoguda per la història de Gerda, va ajudar la seva nova amiga a
fugir a lloms de l'animal. El ren va galopar durant molts dies, però a la fi va aconseguir arribar fins a Lapònia. Molt lluny, a la part alta d'una
muntanya gelada, Gerda va veure el palau de la Reina de les neus. Allí dins estava Kay, que intentava resoldre un puzle de gel. Era la condició que la
Reina de les neus li havia imposat per a alliberar-ho. Però el Kay no havia aconseguit completar el puzle.
Gerda va pujar a grans camallades els escalons que portaven fins al palau de gel, i una vegada allí, va veure a Kay, qui la mirava amb els seus ulls
freds, sense reconèixer-la ni sentir res per ella. La nena trencada pel dolor en comprovar que Kay li havia oblidat, li va abraçar i va començar a
plorar. Llavors, les seves llàgrimes van començar a fondre el gel que mantenia congelat el cor de Kay, i va començar a recordar, a poc a poc, qui
era… fins a mirar a Gerda i recordar-se de tot el que sentia per ella. Kay llavors va plorar d'emoció i el trosset de gel que havia quedat atrapat en el
seu ull, va sortir al costat de les llàgrimes. Els nens van aconseguir fugir del palau de gel a lloms del ren, i van arribar a les seves cases just quan
florien de nou les roses del jardí. Des de llavors, no van tornar a separar-se mai.
CENTRE
MATERIALS: Cap.
ESPAI: Lloc tranquil.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15
minuts
OBJECTIUS:
El valor de l'amistat és capaç de superar
qualsevol obstacle.
Potenciar el valor de per a aconseguir
objectius.
VALORACIONS:
S’ha potenciat l’escolta activa?
S’ha participat en el conte?
Una vegada hi havia una vegada una castanyera que es deia Tana i era molt bona.
Els nens la volien molt perquè quan no tenien diners, la castanyera els regalava castanyes i perquè sabia explicar uns contes
fantàstics. Quan Tana els narrava un conte, ells tancaven els ulls i tot semblava de debò.
Tana esperava amb alegria l'arribada de la tardor, quan les fulles dels arbres es tornen de color or, el vent bufa fort i les fulles
ballen eixelebrades en els camps. Llavors Tana es vestia de castanyera: amb faldilla acampanada, brusa ajustada i mocador al
cap. S'asseia en la seva cadira i comença a rostir castanyes.
Les rostia lentament deixant una deliciosa olor a la seva al voltant.
- Castanyes, castanyes rostides - vociferava Tana
Al vespre quan el fred començava a ser més intens tornava a la seva casa, i preparava les castanyes per a l'endemà.
Tana esperava amb impaciència el Dia de Tots els Sants perquè en aquestes dates venia moltíssimes castanyes, però uns dies
abans de la festa una senyora estranya i amb cara d'enfadada va entrar a la casa de Tana. Era una altra castanyera, una senyora
trista i malhumorada que tenia enveja de Tana perquè a ella els nens no li compraven castanyes ni li oferien els seus somriures.
La castanyera li va robar totes les castanyes a Tana i va marxar corrents.
Tana estava molt trist, va plorar i va plorar fins que es va quedar adormida. L'endemà, els nens de camí a l'escola van anar a
comprar castanyes, i com que no van veure a Tana, van anar corrent a la seva casa. La van trobar plorant i morta de fred. En
assabentar-se sobre el que havia passat, van trencar les seves guardioles, van ajuntar els diners i li van comprar un sac sencer
de castanyes.
Ella emocionada els hi deia - Sou els nens i nenes més meravellosos del món-.
Mentrestant, la castanyera envejosa rostia les castanyes robades, que van començar a saltar i a explotar fent un soroll horrorós.
- Això és un càstig per haver rostit les castanyes i haver tingut enveja-, es va dir i va anar a demanar perdó a Tana, que la va
perdonar i des de llavors van ser bones amigues.
Els nens van decidir llavors comprar també a ella les castanyes i compartir els seus somriures i des de llavors mai va estar trista,
tenint l’alegria de tenir bons amics.
TEATRE PELS MÉS PETITS
Els infants més petits rebran amb gran entusiasme, si els infants més grans els hi representen aquest bonic conte.
CENTRE
MATERIALS: Cap.
ESPAI: Lloc tranquil.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15
minuts
OBJECTIUS:
Millorar l’escolta activa
Estimar les festes populars
VALORACIONS:
S’ha afavorit els fòrums de reflexions?
Ha agradat el conte?
Conte la llegenda, que el bruixot Perró i el mag Cuini tenien una de les millors col·leccions de
castanyes màgiques del món, les més llestes, saltarines i fortes, utilíssimes per a qualsevol encanteri. Portaven sempre no
menys de mil castanyes cadascun, ben guardades en els seus estranyíssims sacs de cristall, perquè tots poguessin apreciar les
seves qualitats.
Una vegada, el bruixot i el mag van coincidir en un bosc, i entre xerrades i bromes, es va fer tan tard que van haver d'acampar
allí mateix.
Mentre dormien, el mag Cuiní va esternudar tan fort i màgicament, que milers d'ardents espurnes van escapar del seu nas, amb
tan mala fortuna que una d'elles va arribar a incendiar les fulles sobre les quals bruixot i mag havien deixat les seves castanyes.
Com els bruixots seguien adormits i el foc s'anava estenent, les castanyes van començar a posar-se nervioses. Totes eres
tremendament llestes i fortes, així que cadascuna va trobar una forma d'escapar del foc, i saltava amb força per a aconseguir-
lo. No obstant això, com saltaven en direccions diferents, els sacs seguien en el seu lloc i el foc amenaçava d’acabar amb totes
elles i no estar torradetes sinó cremades.
Llavors, una de les castanyes del mag va veure a totes les castanyes del bruixot saltant en el seu sac sense cap control, i es va
adonar que mai se salvarien així. I deixant de saltar, va reunir un grupet de castanyes i les va convèncer per a saltar totes
juntes. Com no aconseguien posar-se d'acord cap a on saltar, la castanya els va proposar saltar una vegada avançant i una altra
enrere.
El grupet va començar a saltar conjuntament, i la resta de castanyes del seu mateix sac no va trigar a comprendre que saltant
totes juntes seria més fàcil escapar del foc, així que al poc totes les castanyes saltaven endavant i enrere. Les castanyes del sac
del bruixot, en veure'l, van fer el mateix, i van tenir tanta sort, i van balancejar tant els sacs de cristall que van arribar a xocar
l’una contra l'altra i es van trencar en mil trossos, deixant a les castanyes lliures per a anar on volguessin. Quan el foc va arribar
a despertar els bruixots, ja era massa tarda, i encara que van poder apagar l'incendi sense problemes, totes les castanyes, que
eren màgiques, s’havien aconseguit escapar.
I mai més es va tornar a saber res d'aquelles excepcionals castanyes, encara que hi ha qui diu que encara avui continuen
treballant en equip per a sobreviure als perills de bosc.
ACTIVITAT:
Fer una representació del conte, en especial els nens i nenes més petits perquè entenguin la importància de la col·laboració.
CENTRE
MATERIALS: Cap.
ESPAI: Lloc tranquil.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15
minuts
OBJECTIUS:
Conèixer els misteris que sorgeixen d’un
llibre.
Donar rellevància al fet d’ajudar i ser
ajudat
VALORACIONS:
S’ha sabut escoltar als companys?
S’ha mantingut l’atenció en tota l’estona
de durada del conte?
ACTIVITAT:
UNA MANUALITAT DE CASTANYES
Farem una paperina amb paper de diari.
Pintarem tres castanyes, tal com mostra el model.
Posarem les castanyes a sobre de la paperina.
Els nens i nenes posaran en un tros de cartolina la seva
mà, que servirà per posar a sobre de la paperina.
Segur que els encantarà als més petits.
MATERIALS: Paper de diari, cartolina blanca,
pintures de dits, cola, colors, plantilles de castanyes i
tisores.
ESPAI: Lloc tranquil.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
OBJECTIUS:
Aprendre les normes de convivència
Millorar el clima participatiu del menjador.VALORACIONS:
S’ha valorat l’escolta activa i la coherència de les
opinions?
S’han respectat els acords comuns?
FONAMENTACIÓ:
UNS ANIMALONS DE CASTANYES
Amb castanyes i pals de pinxos podem fer animalets
divertits.
Porquet: Posarem a la castanya, orelles i un mitja
rotllana petitona que serà la boqueta del porquet.
Ocellet: Podem posar unes ales i un bec
Osset: Posarem unes orelletes de color carabassa.
Després a la part posterior de la castanya posarem un
pal de pinxo, que farà de cos dels animalons de la
castanya.
ACTIVITAT:
PENJOLLS DE CASTANYES
Agafarem típex i pintarem les castanyes amb ratlles
diferents. Podem fer puntets, línies corbades ...
Després posarem un clip obert que podrà fer de tanca
per on posarem la llana per acabar el penjoll.
MATERIALS: Castanyes, típex o retolador permanent
blanc.
TEMPS: A estones
ESPAI: Realització lloc tranquil.
CENTRE
ACTIVITAT:
UN GAT QUE MOU CARA I
CUA
Farem un gat, segons el model que
els infants pintaran al seu gust.
El cap anirà separat del cos,
que acabarà amb una llarga cua
en forma de serp.
Podem enganxar amb cola el cap
I la cua del cos del gat o posar
enquadernadors perquè es puguin moure molt més.
MATERIALS: Cartolines de colors, enquadernadors,
tisores, colors, cola.
ESPAI: Lloc tranquil.
TEMPS APROXIMAT: A estones de 15 minuts
OBJECTIUS:
Relacionar productes de la castanyada.
Millorar la psicomotricitat fina. VALORACIONS:
S’han participat en la creació dels treballs manuals?
S’ha potenciat la creativitat?
FONAMENTACIÓ:
UNA CASTANYA QUE S’AMAGA
Tallarem una rodoneta verda i dos semicercles
de la mateixa mida que la rodona que se superposen
un a sobre de l’altra, en forma d’eriçó. Aquestes
fulles que direm d’eriçó poden ser dos mig cercle
que posarem uns trossets de cartolina en forma de
punxa.
Posarem un enquadernador entre aquestes dues
fulles de punxes que ha de permetre obrir i tancar.
A dins de la rodona i les fulles amb punxa, posarem
una castanya.
Aquest treball manual ens demostra com és en
realitat una castanya, que té aquestes fulles amb
punxes.
ACTIVITAT:
UNS BOLETS MOLT SIMPÀTICS
Farem uns bolets amb cartolina, a la vermella
pintarem el cap i en la de color carn o rosa, el cos del
bolet on li farem uns ulls i una boca.
Aquest bolet estarà enganxat en una agulla
d'estendre, on li podem enganxar un trosset de paper,
com si fos herba, que posarem a la part inferior
d’aquesta.
MATERIALS: Cartolines, colors, agulles d’estendre i
cola.
TEMPS: A estones
ESPAI: Realització lloc tranquil.