presentación de powerpoint - generalitat de...

1

Tercera reunió de la Comissió de seguiment de la qualitat de lesTercera reunió de la Comissió de seguiment de la qualitat de lesplatges, any 2008platges, any 2008

3 de desembre de 20083 de desembre de 2008

Pla de vigilPla de vigilàància de la qualitat de les platges ncia de la qualitat de les platges i aigi aigüües litoralses litorals

Resultats de la temporada de bany de 2008

2

PROGRAMES INVOLUCRATS

• Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges (Platges)

Inici: 1990 . Període estiu 2008: 23 de maig a 26 de setembre

Té adscrit un conveni de col·laboració amb la Fundació URV

Inspecció a les platges: 17 inspectors

Laboratori pel control analític de les aigües de bany: 25 persones

• Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges (PIN)

Inici: 2001. Període estiu 2008: 21 de juny a 11 de setembre

Té adscrit un conveni de col·laboració amb la Fundació URV i tres contractes amb empreses de serveis: Infinit Air (mitjàaeri), FCC (embarcacions de platges) i Ecolmare Ibèrica (embarcacions de litoral)

1 Mitjà aeri: 3 observadors i 1 responsable

52 Embarcacions: 68 tripulants i 8 responsables

• Programa de vigilància de fitoplàncton nociu i tòxic (Fito)

Inici: 2000. Període 2008: tot l’any

Té adscrit un conveni de col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (CSIC)

Laboratori d’anàlisi: 4 persones

• Projecte Medusa (Meduses)

Període 2008: tot l’any

Té adscrit un conveni de col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (CSIC)

Laboratori d’anàlisi: 5 persones

Reunió de la Comissió de platges, 3 de desembre de 2008Reunió de la Comissió de platges, 3 de desembre de 2008

3

EQUIP TÈCNIC DE LA UNITAT D’AIGÜES MARINES VINCULAT AL PLA DE VIGILÀNCIA:

PLA DE VIGILÀNCIA DE LA QUALITAT DE LES PLATGES I AIGÜES LITORALS

MARIONA DE TORRES, responsable de la direcció i coordinació del Pla de vigilància

MARIA MANZANERA, coordinació administrativa

M. JOSÉ CORRALES, coordinadora tècnica del Programa de Platges

ELISENDA GONZÁLEZ, tècnica superior del Programa de Platges

MERCÈ BOSCH, tècnica superior del Programa de Platges

FIDEL PICÓ, tècnic del Programa de Platges

M. JOSÉ CARDELL, coordinadora tècnica del Programa de prevenció i neteja

MARTA ENDRINO, tècnica del Programa de prevenció i neteja


4

CENTRES DE RECERCA

• Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Facultat de Medecina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV)

• Grup de processos litorals i fitoplàncton tòxic del Departament de Biologia marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), (ICM-Fito)

• Grup de plàncton gelatinós del Departament de Biologia marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), (ICM-Med)

• Laboratori d’Espectrometria de Masses-Laboratori de Contaminants orgànics en el medi de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua de Barcelona (CSIC). (IDAEA)

EMPRESES DE SERVEIS

Embarcacions de prevenció i neteja:

• Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per al servei de les 40 embarcacions de platges (model Marnett)

• Ecolmare Ibèrica, per al servei de 12 embarcacions de litoral (model Pelicà)

Mitjà aeri:

• Infinit Air. Servei d’nspecció aèria

PLA DE VIGILÀNCIA DE LA QUALITAT DE LES PLATGES I AIGÜES LITORALS

Col·laboracions externes vinculades al Pla de vigilància


5

XARXA DE VIGILÀNCIA: 215 platges amb 245 punts de control

79 platges a Girona, 62 a Barcelona i 74 a Tarragona

Activitats realitzades l’estiu de 2008

15.854 inspeccions a les platges al llarg de la temporada

145 inspeccions extres pel seguiment i control d’afeccions al medi

32 informes tècnics elaborats per episodis d’alteració de la qualitat

16.156 fotografies sobre l’estat de les platges

4 ( Montras – Sant Feliu de Guíxols )

5 (Sant Feliu de Guíxols – Blanes )

2 ( Roses – Torroella de Montgrí )

3 ( Torroella de Montgrí – Palafrugell )

1 ( Portbou – Roses )

6 ( Malgrat de Mar – Canet de Mar )

7 ( Arenys de Mar – Premià de Mar )

8 ( El Masnou – Barcelona )

9 ( El Prat de Llobregat – Sitges )10 ( Vilanova i la Geltrú – El Vendrell )

11 ( Roda de Barà – Vila-seca )

12 ( Salou - Mont-roig del Camp )

13 ( Mont-roig del Camp – Ampolla )

14 ( Deltebre – Alcanar )

INSPECCIÓ AMBIENTAL I SANITÀRIA


6

ANÀLISI MICROBIOLOGIC DE LES AGÜES DE BANY

MOSTREIG ELS DISSABTES SEGUINT LA DIRECTIVA 2006/7/CE

PARÀMETRES DETERMINATS: Escherichia coli

Enterococos intestinales

4.787 mostres analitzades al llarg de la temporada

4.165 per a l’avaluació de la qualitat de les aigües de bany

241 per al control dels cursos d’aigua dolça

162 pel seguiment d’episodis puntuals d’abocaments a les platges

219 per a la vigilància dels episodis de curta durada


7

EMBARCACIONS DE PREVENCIÓ I NETEJA

Període: 21 de juny a l’11 de setembre de 2008

12 embarcacions Pelicà i 40 embarcacions Marnett

Controlades a temps real (ràdio-GPS)

Control fotogràfic diari: 12.070 fotografies durant l’estiu 2008

Vigilància diària de l’estat de les aigües litorals, realització d’actuacions de resposta front episodis de contaminació i recollida de sòlids flotants


8

VIGILÀNCIA AÈRIA

Període: 25 de juliol a l’11 de setembre de 2008

1 avioneta amb 2 vols diaris: Ruta Nord (Badalona – Portbou) i Ruta Sud(Sant Adrià de Besòs – Gavà – Alcanar)

Control fotogràfic diari: 3.200 fotografies durant l’estiu 2008

Vigilància diària de l’estat de les aigües litorals i detecció d’afeccions al litoral.


9

METEOROLOGIA ESTIU 2008

L’ESTIU DE 2008 s’ha caracteritzat per força pluges a tot el litoral, durant la primera part de l’estiu (maig, juny i juliol).

Les demarcacions litorals deBarcelona i Tarragona han estat les més afectades per les pluges.

Les dades de temperatura mitjanes registrades a l’aigua de bany han indicat uns valors mitjans de 20ºC al mes de juny, 24ºC al juliol, 25ºC a l’agost i 23ºC al setembre.


10

PLUGES ESTIU 2008

Registre de pluges a les platges durant l’estiu de 2008

LleuModeradaForta

Mun

icip

is li

tora

ls


11

RESULTATS DE LA VIGILÀNCIA DE LES AIGÜES COSTENERES

ESTIU 2008


12

ASPECTE VISUAL DE LES AIGÜES LITORALS

ESTIU 2008

Molt bo Bo Moderat

25%4%

71%

Litoral de Catalunya: resultats de les inspeccions aèries

Les aigües costaneres s’han observat força netes i transparents durant gairebé tot l’estiu de 2008. En el 96% dels dies d’inspecció, les aigües litorals han presentat un aspecte visual Molt Bo o Bo.

Les aigües han mostrat un aspecte Moderat els dies que s’han vist afectades per tempestes i temporals de mar.


13

ASPECTE VISUAL DE LES AIGÜES LITORALS

ESTIU 2008

Des de l’aire, les aigües litorals de Girona han presentat, en general, molt bon aspecte (aspecte Molt bo en el 59% dels dies). Les pluges i els temporals de mar no han afectat gaire l’aspecte de l’aigua en aquest tram de costa.

Les aigües litorals de Barcelona i Tarragona han presentat des de l’aire un aspecte molt similar, amb una proporció del 60% dels dies d’aspecte Bo i del 21% d’aspecte Molt Bo.

A les tres demarcacions litorals, la freqüència de les afeccions antròpiques ha estat molt similar.

Molt bo Bo Moderat

Barcelona

23%

56%

21%

Girona

59%

41%

Tarragona

21%

58%

21%

Demarcacions litorals: Inspeccions aèries


14

48 55 38

106

197161

0

50

100

150

200

250

300

Girona Barcelona Tarragona

Núm

. reg

istr

es

Antròpiques Naturals

Antròpiques23% (141)

Naturals77% (464)

RESULTATS DE LES INSPECCIONS AÈRIES

23% afectacions antròpiques

77% afectacions d’origen natural

Litoral de Girona: 31% antròpiquesLitoral de Barcelona: 22% antròpiquesLitoral de Tarragona: 19% antròpiques

Majoritàriament s’han observat afeccions causades per factors naturals

Els litorals de Barcelona i Tarragona han estat els més afectats per pluges


15

(4)5,6%

92,6%

1,9%

Excel·lent Bona Suficient

(199)

(12)

QUALITAT DE LES AIGÜES DE BANY

Hi ha hagut una lleugera disminució de la proporcióde platges de qualitat Excel·lent, atribuïda als efectes de les pluges de l’estiu de 2008, que han estat més freqüents que en el 2007.

199 platges de qualitat Excel.lent

12 platges de qualitat Bona i

4 platges de qualitat Suficient

95,8%

4,2%Molt Bona Bona

Comparació ESTIU 2007 - Catalunya

ESTIU 2008Resultats globals a les platges de Catalunya


16

92,4%

(4)


A les tres demarcacions més del 90% de les platges s’han qualificat d’Excel·lents.

Les platges amb qualificació Bona han estat influenciades per les d’aigües dolces dels recs o rieres, o bé per la influència de les pluges.

Les platges que s’han qualificat de Suficients (3 a Tarragona i 1 a Barcelona) han estat influenciades pel riu Ebre i pel riu Besòs en dies de fortes pluges, respectivament.

ESTIU 2008Resultats de les platges per demarcacions litorals

7,6%(1)

(6)

(3)

(73) (59)

(2)

(67)

4,1%

5,4%

90,5%

Girona Barcelona Tarragona

1,6%

95,2%

3,2%


17

Molt Bo Bo Moderat

47,9%

5,6%

46,5% (103)(100)

(12)

Els resultats globals del 2008 són molt similars als del 2007.

41,8%

5,6%

52,6%

Molt BonaBonaModerada


A les platges han predominat les aigües netes i transparents.

Un 94% de les platges ha obtingut una classificació de l’aspecte de l’aigua Molt Bo o Bo.

Un 6% de les platges (12 en total) s’ha qualificat d’aspecte Moderat.

Cap platja ha obtingut la classificació de Deficient o Dolent.

ESTIU 2008Resultat de l’aspecte visual de l’aigua a les platges

Qualitat de l’aspecte de l’aigua

Litoral de Catalunya


18

Als litorals de Girona i Tarragona, més de la meitat de les platges han obtingut la classificació de qualitat Molt Bona.

Al de Barcelona, les platges han obtingut, majoritàriament, la categoria Bona i en aquesta demarcació és on les pluges han incidit de forma més destacada sobre l’estat de les platges, sobretot a les comarques del Maresme i Barcelonès.

ESTIU 2008

(31)

Distribució de categories per demarcació litoral

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Molt Bo Bo Moderat

TarragonaBarcelonaGirona

(39)

(54)

(24)

68,4%

1,3%30,4%

(1)

Girona

(7) (7)

(48)

11,3% 11,3%

77,4%

Barcelona

52,7%

5,4%

41,9%

(4)

Tarragona

Molt Bo Bo Moderat


Resultat de l’aspecte visual de l’aigua a les platges


19


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alt Empordà

Baix Empordà

La Selva

Maresme

Barcelonès

Baix Llobregat

Garraf

Baix Penedès

Tarragonès

Baix Camp

Baix Ebre

Montsià

Percentatge

Molt Bo Bo Moderat

Resultat de l’aspecte visual de l’aigua a les platgesComarques litorals A les tres comarques de Girona, la distribució

de la qualitat de l’aspecte de l’aigua ha estat força homogènia i a totes elles la proporció de platges d'aspecte Molt Bo supera el 60%.

A les comarques de Barcelona, la distribucióde la qualitat no ha estat homogènia però cal tenir en compte que les dades no són directament comparables perquè el nombre de platges a cada comarca és molt diferent (Maresme 32 platges, Barcelonès 20, Baix Llobregat 4 i Garraf 16). Les platges del Maresme i del Barcelonès són les més vulnerables als efectes de les pluges. Les del Baix Llobregat són les més influenciades pel riu, tot i que no són freqüents els episodis de sòlids flotants ni d’escumes que, majoritàriament, es donen al Maresme i al Barcelonès.

A les comarques de Tarragona, les platges del Tarragonès són les que han acumulat la proporció més elevada de platges d’aspecte Excel.lent. L’aspecte de l’aigua de les platges del Baix Ebre i el Montsià reben la influència del riu Ebre.

ESTIU 2008


20

S’observa una tendència molt similar

Molt Bo Bo Moderat Deficient

77,2%

9,8% 1,4% 11,6%(25)

(21) (3)

(166)

Qualitat de l’aspecte de la sorra

La proporció majoritària de les platges de Catalunya ha obtingut una qualificació de l’aspecte de la sorra Bo i quasi un 10% s’han qualificat d’Excel.lents

En general, les actuacions de neteja que han efectuat els ajuntaments han estat freqüents i efectives.

Només tres platges s’han valorat com a Deficients: una al delta del Llobregat i dos al delta de l’Ebre perquè pràcticament no s’han netejat.

83,1%

7,0% 1,9% 8,0%

Molt BonaBonaModeradaDeficient


ESTIU 2008Resultat de l’aspecte visual de la sorra de les platgesLitoral de Catalunya


21

A les tres demarcacions litorals, la fracciómajoritària de les platges ha obtingut la classificació de l’aspecte de la sorra Bo.

En general, l’estat de la sorra de les platges del litoral de Barcelona i Tarragona s’ha vist bastant afectat per l’arribada de restes vegetals i residus després de les pluges.

Al litoral de Tarragona s’ha concentrat un elevat nombre de platges amb la qualificacióde l’aspecte de la sorra Molt Bo.

(4) (7)

(11) (2)

ESTIU 2008


8,9%5,1%

86,1% (68)

Girona

2%8%18%

72%

(5) (1)

(45)

Barcelona

(12)

71,6%

9,5%2,7% (7)

(53)

16,2%

Tarragona

Distribució de categories per demarcació litoral

0%

20%

40%

60%

80%

100%


TarragonaBarcelonaGirona


Resultat de l’aspecte visual de la sorra de les platges


22

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alt Empordà

Baix Empordà

La Selva

Maresme

Barcelonès

Baix Llobregat

Garraf

Baix Penedès

Tarragonès

Baix Camp

Baix Ebre

Montsià

Percentatge


Comarques litoralsResultat de l’aspecte visual de la sorra de les platges ESTIU 2008

A les tres comarques de Girona, la distribucióde la qualitat de l’aspecte de la sorra ha estat força homogènia i han predominat les platges amb sorra d’aspecte Bo.

A les comarques de Barcelona, la proporciómajoritària de les platges s’han qualificat d’aspecte Bo. Cal recordar, però, que les proporcions no són directament comparables perquè el nombre de platges no és equitatiu. De les 4 platges del Baix Llobregat, dos han estat d’aspecte Bo, una de Moderat i una de Deficient. El Garraf és l’única comarca en la què algunes platges han obtingut la qualificacióde l’aspecte de la sorra Molt Bo.

A les comarques de Tarragona, també han predominat les platges amb l’aspecte de la sorra Bo, tot i que hi ha un nombre significatiu de platges amb sorra d’aspecte Molt Bo.



23

RESULTATS DE LES PLATGES, ESTIU 2008


5,6%

92,6%

1,9%

47,9%

5,6%

46,5%

ASPECTE DE L’AIGUA

77,2%

9,8% 1,4% 11,6%

ASPECTE DE LA SORRA

Molt Bo / Excel·lent Bo Moderat Deficient

SÒLIDS A L’AIGUA RESIDUS A LA SORRA

Comparació ESTIU 2007

95,8%

4,2%41,8%

5,6%

52,6%

Molt BonaBonaModerada

Molt Bona Bona

83,1%

7,0% 1,9% 8,0%

Molt BonaBonaModeradaDeficient

QUALITAT SANITÀRIA ASPECTE DE L’AIGUA ASPECTE DE LA SORRA

Resultats globals de les platges a Catalunya, 2008


24

RESULTATS DE L’OBSERVACIÓ DE MEDUSES A LES PLATGES

ESTIU 2008


25

Al 2008 la freqüència d’observació de meduses a les platges ha estat baixa però continuada al llarg de l’estiu, amb resultats molt similars als de l’estiu de 2007. S’han observat meduses en un 3% de les inspeccions.

En el 80% de les observacions de meduses, les abundàncies han estat molt baixes (menys d’1 individu per 10 m2) i tan sols en un 6% s’han vist moltes meduses (més d’1 individu per m2).

OBSERVACIÓ DE MEDUSES A LES PLATGES

FRE

QÜ

ÈN

CIA

d’o

bser

vaci

óde

med

uses

resp

ecte

al n

ombr

e d’

insp

ecci

ons

Evolució de l’observació de meduses a les platges de Catalunya en el període 2000-2008

Estiu 2008

15.854 inspeccions a les platges

570 observacions de meduses

%


1

2

3

4

5

6

7

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Estius

26

Al 2008, la majoria d’observacions de meduses s’han registrat a les platges de la demarcació de Girona (49% del total d’observacions) fet que contrasta amb els resultats de l’estiu de 2007, en què s’observaren quantitats similars de meduses als litorals de Girona i Tarragona.

Any

Nom

bre

d’ob

serv

acio

ns

Sectors amb una major presència de meduses durant l’estiu de 2008:

• Des de Colera fins a Castell-Platja d’Aro

• Des de Begur fins a Calonge

• Des de Premià de Mar fins a Barcelona

• Des de Calafell fins a Mont-roig del Camp


Evolució de la presència de meduses a les platges


27

Les espècies predominants durant l'estiu de 2008 han estat de major a menor freqüència d’observació: Pelagia noctiluca, Aurelia aurita, Cotylorhiza tuberculata i Chrysaora hysoscella.

Pelagia noctiluca, Aurelia aurita i Chrysaora hysoscella han predominat al litoral de Girona i, en menor proporció, al de Tarragona. Rhizostoma pulmo, s’ha vist exclusivament a les platges dels litorals de Barcelona i Tarragona.


Distribució d’espècies durant l’estiu de 2008


28

En relació a les espècies de meduses observades, destaca una diferència important durant els estius de 2007 i 2008. Durant l’estiu de 2008 ha disminuït l’observació de Pelagia noctiluca (una de les espècies més urticants) i ha augmentat Cotylorhiza tuberculata i Chrysaora hysoscella.

Comparació de les espècies observades durant els estius de 2007 i 2008



29

LES NOTÍCIES DE LES PLATGES DURANT L’ESTIU DE 2008


30

L’estiu de 2008, les platges han generat MENYS notícies que l’any passat , de l’ordre d’un 40% menys (1200 notícies l’estiu 2007, i 800, l’estiu de 2008).

L’estiu de 2008 el major impacte mediàtic l’han causat les MEDUSES, mentre que al 2007 va ser L’ESTAT DE L’AIGUA I DE LA SORRA.

Destaca la notable disminució de notícies relacionades amb QUEIXES I DENÚNCIES dels ciutadans així com d’ONG’s respecte a l’estiu passat.

En general, les notícies destaquen més els ASPECTES DOLENTS DE L’ESTAT DE L’AIGUA I LA SORRA (sobretot per presència de residus) que la PÈRDUA DE LA QUALITAT SANITÀRIA de les aigües de bany.

Les notícies a la premsa NO REFLECTEIXEN, habitualment, PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS; se centren sobretot en informar sobre les meduses, l’estat de la mar i altres aspectes, no vinculats gairebémai a afeccions de la qualitat del medi marí.

LES NOTÍCIES DE LES PLATGES, ESTIU DE 2008


presentación de powerpoint - generalitat de...

Documents