RACIONAMENT DE VAQUES DE LLET

Jordi Maynegre Santaulària

Enginyer agrònom Grup de remugants “Ramon Trias”

www.remugants.cat

Resum de necessitats nutritives d’una vaca lletera segons el sistema INRA. Font: INRA (2007) ©. Reproducció citant l’autor.

RESUM NECESSITATS NUTRITIVES: INRA, 2007

Resum de necessitats nutritives d’una vaca lletera segons el sistema NRC (dades sobre MS). Font: Hutjens (2008) ©. Reproducció citant l’autor.

RESUM NECESSITATS NUTRITIVES: NRC, 2000

Proporció de farratges i no farratges (concentrats). Es recomanable que per a tot tipus de racions, especialment les d’alta producció, i amb finalitat d’assegurar un bon funcionament ruminal, el % MS farratgera sigui igual o superior al %MS concentrada. Per tant, la ració ha d’incorporar un mínim del 50% de MS farratgera

Nitrogen degradable i concentració proteica de la ració (INRA, 2003):

Aportacions proteiques (equilibri dels nutrients que contenen aminoàcids i l’energia disponible)

PDIE/UFL

Valoració Inici de lactació Plena lactació

Dèficit < 110 < 100

Correcte 110 – 115 100 – 105

Excés > 115 > 105

ASPECTES A CONSIDERAR EN EL RACIONAMENT

Aportacions de nitrogen degradable (equilibri nutricional per a la flora microbiana ruminal)

(PDIN-PDIE)/UFL

Inferior a -5 Dèficit important de N degradable en el rumen

Entre 0 i -5 Lleuger dèficit de N degradable en el rumen

Entre 0 i 8 Equilibri, desitjable

Superior a 8 Excés important de N degradable en el rumen

Potencialitat de la ració (INRA)

Tipus de potencialitat Càlcul a efectuar Resultat

Potencialitat energètica (UFL) (UFLRACIÓ – UFLM) / 0,44 Litres4%g coberts per energia (X)

Potencialitat proteica (PDIN) (PDINRACIÓ – PDIM) / 48 Litres4%g coberts per PDIN (Y)

Potencialitat proteica (PDIE) (PDIERACIÓ – PDIM) / 48 Litres4%g coberts per PDIE (Z)

Resultat desitjable: X ≈ Y ≈ Z

Concepte de la depressió de la digestibilitat (INRA)

Quan incorporem aliments no farratgers o concentrats a una ració per a vaques lleteres el valor energètic (teòric) de la mateixa disminueix, és el que es coneix com a fenomen de la depressió de la digestibilitat. La depressió està molt relacionada amb les propietats físiques de la ració, com per exemple la longitud de les partícules en el rumen o la velocitat de trànsit del contingut ruminal cap al reticle. La depressió de l’energia en una ració es pot calcular (estimar) mitjançant la següent equació:

D = (6,3 x I2) + (0,002 x N2) – (0,017 x N)

On: (D) depressió de la digestibilitat (UFL/dia); (I) proporció de concentrats a la ració (de 0 a 0,5); (N) necessitats energètiques concretes (UFL/dia)

ASPECTES A CONSIDERAR EN EL RACIONAMENT

Taxa de substitució de farratges per concentrats (INRA)

Els concentrats, per si sols, no tenen un valor d’UE. En canvi sí que tenen un valor de repleció teòric, expressat en UE, i que és igual a la taxa de substitució global (Sg) multiplicada pel valor UE del farratge o farratges de la ració:

UEcon = Sg x UEF

La Sg és la quantitat de MS de farratge que la vaca deixa d’ingerir per kg de MS de concentrat ingerit i es pot calcular, de manera simplificada, mitjançant la següent equació:

Sg = d x PLpot-0,62 x e1,32 x DEF

(Sg augmenta en vaques multípares i amb una DEF alta)

On: (d) constant que pren un valor de 0,96 per a les primípares i 1,1 per a les multípares; (PLpot) producció lletera potencial o objectiu; (DEF) densitat energètica mitjana dels farratges de la ració, que es calcula:

DEF = UFLF / UEF

On: (UFLF) UFL dels farratges de ració; (UEF) UE dels farratges de la ració

UFLF = (%F1 x UFLF1) + (%F2 x UFLF2) + ... + (%FN x UFLFN)

UEF = (%F1 x UEF1) + (%F2 x UEF2) + ... + (%FN x UEFN)

Com més bo és el farratge (↑ DEF) més gran és la Sg i, per tant, millor competeix el farratge amb el concentrat. En canvi, un farratge de poca qualitat ocupa més espai en el rumen i transita més lentament, fent que la Sg del concentrat sigui més petita i que, per tant, n’haguem d’incorporar més.

Una ració per a vaques de llet, i en general per a remugants, no és “ideal” sense uns bons farratges!

ASPECTES A CONSIDERAR EN EL RACIONAMENT

A la taula es representa el valor de la taxa de substitució global (Sg) en funció de les característiques de les vaques (edat i producció) i dels farratges (UFL i UE), per a racions que permetin un equilibri entre aportacions i necessitats en plena lactació.

Sg, a igualtat de DEF, disminueix a mesura que augmenta la producció per vaca i dia. En el fons la vaca no és una “màquina perfecte” i a mesura que augmenta la seva productivitat es va tornant més ineficient, en termes d’ingestió de farratge. En definitiva, no és res més que la coneguda llei de rendiments decreixents.

Exemple:

UEL = 0,95 i UFL = 1,00

multípares: a) producció 20 kg llet/dia → Sg = 0,66

b) producció 35 kg llet/dia → Sg = 0,48

Font taula: INRA (2007) ©. Reproducció citant l’autor.

ASPECTES A CONSIDERAR EN EL RACIONAMENT

Contingut en matèria seca/humitat a la ració

El contingut de MS de la ració (MSR %) ha d’estar comprès entre el 40% (60% d’humitat) i el 55% (45% d’humitat)

Racions massa humides poden provocar una disminució en la ingestió de matèria seca i són susceptibles d’escalfar-se (fermentar) en els períodes calorosos (estiu). A més tenen una textura massa pastosa.

Racions massa seques no resulten tan apetitoses, les vaques poden triar més, i també dificulten les operacions de barreja (remolc unifeed o barrejador)

Contingut en fibra a la ració (vaques lleteres)

Es recomana que el contingut en FND a la ració estigui comprés entre el 28 i el 33% de la MSI, segons nivell productiu

Es recomana que el contingut en FAD a la ració estigui comprés entre el 19 i el 23% de la MSI, segons nivell productiu

Pel que fa a la FND procedent del farratge (FNDF), com a orientació, es recomanable que representi entre el 20 i el 26% de la MSI (del 65 al 75% del total de FND)

Amb uns bons farratges, el consum de FNDF s’hauria d’acostar al 0,9% PV de la vaca

Contingut en carbohidrats no estructurals (vaques lleteres)

Carbohidrats no fibrosos (CNF) = 100 – PB (%/MS) – FND (%/MS) – Greix (%/MS) – Cendres (%/MS)

Els CNF d’una ració per a vaques lleteres en producció haurien de representar entre el 33 i el 38% de la MSI, segons PL

Pel que fa als midons, el contingut recomanable a la ració és d’entre el 26 i el 30% de la MSI

ASPECTES A CONSIDERAR EN EL RACIONAMENT

Segons recomanacions NRC (2001) i Hutjens, M. (2008). INRA planteja el contingut MS en una ració a través de UE i Sg. En tot cas, el contingut en MS de la ració es refereix, en aquests casos, a racions sense verd, i que el farratge no estigui processat fins l’estat de pols, que en aquest cas no tindria efecte de repleció

Contingut en carbohidrats a la ració (vaques lleteres)

L’NRC (2001) proposa els següents límits (en cas ració unifeed, amb un mida mínima de partícula dels farratges i amb farina de blat de moro com a principal font de midó):

Contingut en greix a la ració (vaques lleteres)

El contingut de greix a la ració no hauria de superar el 6% MSI en racions d’alta producció (4,5% en racions de postpart)

Mínim FNDF

(%/MSI)

Mínim FNDRACIÓ

(%/MSI)

Màxim CNFRACIÓ

(%/MSI)

Mínim FADRACIÓ

(%/MSI)

19 25 44 17

18 27 42 18

17 29 40 19

16 31 38 20

15 33 36 21

ASPECTES A CONSIDERAR EN EL RACIONAMENT

Que és una ració única?

L’unifeed representa el conjunt d’operacions de càrrega, pesatge i barreja dels aliments amb el quals es vol alimentar un grup o lot de vaques en una ració única i integral, i que els hi proporciona tots els nutrients adequats per a satisfer les seves necessitats

Tipus de maquinària per a fer la ració única (els unifeed) Per a considerar un carro com a unifeed cal que faci com a mínim tres funcions: dosificar (pesar), mesclar

(barrejar) i distribuir. A més, segons el tipus, també pot carregar i picar

Segons el sistema d’accionament, els unifeed es classifiquen en: arrossegats, autopropulsats i fixos

Segons l’eix i la forma de la caixa o tremuja, es poden classificar en: horitzontals o verticals

Unifeed horitzontal Unifeed vertical o olla Unifeed autopropulsat

LA RACIÓ ÚNICA I INTEGRAL O UNIFEED

Ordre de mescla o barreja dels diferents ingredients

L’ordre recomanat és el següent:

Fencs (secs) > Farines i pinsos > Subproductes humits > Ensitjats

Els unifeed horitzontals piquen i barregen millor (segons els casos) però tenen un desgast important. En canvi els unifeed verticals o olles fan una barreja més esponjosa i tenen un desgast mínim

Capacitat del carro unifeed

Es mesura en m3 de capacitat de la caixa o tremuja

Capacitats habituals a nivell comercial: entre 7 i 30 m3

Com calcular la capacitat necessària (aproximació):

C = (0,1576 x Nvaques) + 0,2203 (R2 = 0,9873)

On: (C) capacitat necessària de l’unifeed (m3); (Nvaques) nombre de vaques a alimentar o racions a subministrar

A efectes pràctics, també es pot fer un càlcul encara més senzill:

C = Nvaques / 6,25

LA RACIÓ ÚNICA I INTEGRAL O UNIFEED

El carro barrejador: UNIFEED

El carro barrejador: UNIFEED

El carro barrejador: UNIFEED

El carro barrejador: UNIFEED

Punts a considerar en el maneig d’una ració unifeed (Hutjens i Baltz, 2000)

1) L’agrupació de vaques i la barreja d’aliments permeten més flexibilitat en el subministrament exacte de les quantitats de nutrients necessàries, segons el nivell de producció i estat de lactació

2) El nombre ideal de grups és 4 (eixutes, prepart, postpart i lactació) i el mínim són 3 (eixutes, prepart i lactació)

3) Els canvis de lot sempre s’han de mirar de fer en grup, evitant els canvis vaca per vaca. D’aquesta manera es redueix l’estrès i no s’afecta tant a la productivitat

4) Cal considerar la incorporació o no d’additius (són cars i normalment no necessaris per a totes les vaques)

5) Cal analitzar periòdicament els farratges. Per aconseguir una bona barreja cal que el farratge tingui una valoració energètica mínima de 0,78 UFL/kg MS. L’ensitjat no s’ha de picar excessivament, entre 0,64 i 1,27 cm és suficient

6) En cas d’incorporar una gran quantitat de fenc llarg (sec), es recomana que una part important no es barregi dins l’unifeed i es subministri en menjadores especials

7) Cal poder pesar tots els ingredients. La preparació de la barreja s’ha de fer diàriament (sobretot a l’estiu, període en el qual es aconsellable fer-ho 2 vegades al dia). Els canvis, substitucions o incorporacions d’ingredients cal fer-les sempre de forma gradual

8) A les menjadores sempre hi ha d’haver menjar. Les menjadores han d’estar netes

9) Accés fàcil i suficient a l’aigua, la qual s’ha de subministrar a una temperatura d’entre 15ºC i 20ºC (aigua de pou)

10) El nombre de menjadores no hauria de ser mai inferior al nombre de vaques

11) Les racions completes no són incompatibles amb els collars dosificadors de concentrat (DAC)

LA RACIÓ ÚNICA I INTEGRAL O UNIFEED

La proposta de formació de grups podria ser la següent:

Mínima:

Vedelles de cria (de 0 a 2 mesos i de 2 a 4 mesos)

Vedelles de recria (de 4 mesos fins al diagnòstic de gestació)

Vaques eixutes i vedelles prenyades

Vaques en lactació

Ideal o recomanable:

Vedelles de cria (0 fins a 3 mesos)

Vedelles de recria 1 (de 3 a 6 mesos)

Vedelles de recria 2 (de 6 a 12 mesos)

Vedelles de recria 3 (de 12 a 18 mesos)

Vaques eixutes i vedelles de recria 4 (vaques eixutes i vedelles de 18 a 24 mesos)

Prepart (de 15 dies a 21 dies abans del part)

Postpart (del part als 21 dies en lactació, aproximadament)

Lactació (pic de lactació, mitja lactació i final de lactació o bé lot de primípares i lot de multípares)

FORMACIÓ DE LOTS O GRUPS A L’EXPLOTACIÓ

Hutjens, M. (2008). Feeding Guide. Ed. Hoard’s Dairyman, Wisconsin (USA). 87 pàgines.

INRA (2007). Alimentation des bovins, ovins et caprins. Ed. Quae, París (França).307 pàgines.

NRC (2001). Nutrient Requeriments of Dairy Cattle, seventh revised edition. Ed. National Academy Press, Washington (USA). 381 pàgines.

Seguí Parpal, A. (2009). L’explotació de vaques de llet. Ed. Universitat de Lleida, Lleida. 296 pàgines. Sobre el maneig del racionament: Ració única http://www.remugants.cat/2/racio_unica_374007.html Eines per al racionament: http://www.remugants.cat/2/bases_necessitats_formulacio_373590.html

BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA