D I P U T A C I Ó D E

T A R R A G O N A

5número

SETE

MB

RE,

199

9

Presentació

SAMcalendari

L’inventari de béns municipal

À mbits

JURÍDIC Requisits de les notificacions per correu

PROTOCOL Conceptes bàsics de protocol

INFORMÀTIC ALTAnet: La web de les Administracions locals de Tarragona

ENGINYERIA Estacions depuradores d’aigües residualsper a nuclis de menys de 2.000 habitants

ECONÒMIC Nova regulació de l’accés al crèdit local

PROMOCIÓ L’euro. Les empreses, els consumidorsECONÒMICA i l’Administració

TURISME El territori i la gestió de la marca davant els reptes de la destinació turística

C ol·laboracions

JURÍDIC Contractació de les societats de capital públic

CULTURA El patrimoni com a element d’identitat d’un municipi

MEDI AMBIENT El turisme en el medi rural com a model de desenvolupament sostenible

saMSERVEI D'ASSISTÈNCIA MUNICIPAL

revista

saMrevista 2

saM

SERV

EI D

'ASS

ISTÈ

NC

IA M

UN

ICIP

AL

revi

sta

C R È D I T S

EDITA: DIPUTACIÓ DE TARRAGONADIRECCIÓ I REALITZACIÓ: Gabinet Tècnic - SAMCOORDINACIÓ: Enric BrullFOTOGRAFIA: Ramon CornadóCORRECCIÓ: Roser GuaschDISSENY: Sergi GrauMUNTATGE: Amadeu RoigIMPRESSIÓ: Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SADIPÒSIT LEGAL: T-xxx-xxxx

Servei d’Assistència MunicipalPasseig de Sant Antoni, 10043003 Tarragona

Tel. 977 29 66 50Fax: 977 29 66 49E-mail: sam@dtgna.altanet.orgWeb: http://www.sam.altanet.org

SumariEditorial 3

PRIMER NIVELL D’ASSISTÈNCIA

SAMcalendari 4

L’inventari de béns municipal 6

À mbits

JURÍDICRequisits de les notificacionsper correu 8

PROTOCOLConceptes bàsics de protocol 10

INFORMÀTICALTAnet: web de lesAdministracions localsde Tarragona 12

ENGINYERIAEstacions depuradores d’aigüesresiduals per a nuclisde menys de 2.000 habitants 15

ECONÒMICNova regulació de l’accésal crèdit local 16

PROMOCIÓ ECONÒMICAL’euro. Les empreses, elsconsumidors i l’Administració 18

TURISMEEl territori i la gestió de la marcadavant els reptes de la destinacióturística 20

C ol·laboracions

JURÍDICContractació de les societatsde capital públic 22

CULTURAEl patrimoni com a elementd’identitat d’un municipi 24

MEDI AMBIENTEl turisme en el medi ruralcom a model de desenvolupamentsostenible 28

saMrevista 3

Edi tor ia l

Josep Mariné i GrauPresident de la Diputació de Tarragona

SERVEIXIN AQUESTES PRIMERES LÍNIES PER SALUDAR LES NOVES

CORPORACIONS LOCALS SORGIDES DE LES DARRERES

ELECCIONS MUNICIPALS. SÓN MOTS DE BENVINGUDA ALS

REGIDORS I REGIDORES QUE S’INCORPOREN A LES

RESPONSABILITATS DE GESTIÓ MUNICIPAL, I DE RETROBAMENT

A AQUELLS QUE CONTINUEN EXERCINT CÀRRECS DE

REPRESENTACIÓ ALS AJUNTAMENTS. MOTS EXPRESSATS AMB

EL CONVENCIMENT QUE ES CONTINUARÀ I REFORÇARÀ LA

TASCA QUE LES ADMINISTRACIONS LOCALS TARRAGONINES

HAN DESENVOLUPAT PER ACONSEGUIR LA SEVA MILLORA I

MODERNITZACIÓ.

En aquest nou mandat, la Diputació manté com a prioritatd’acció el treball a favor dels municipis mitjançant l’as-sistència i cooperació municipals i així s’ha fixat en leslínies programàtiques per al període 1999-2003.

SAMrevista és un dels instruments emprats per fer efectiuaquest objectiu. El seu contingut es vol apropar als ges-tors locals, amb informacions i consideracions pràctiquessobre aspectes de l’activitat municipal i comarcal. El trac-tament de l’inventari de béns municipals, les notificaci-ons o les nocions bàsiques sobre el protocol són un bonexemple de la diversitat dels àmbits que són d’interès pera les administracions locals en la seva gestió diària, i ensdóna una idea de l’abast de temes que tenim per tractar.Com assenyalava en l’inici d’aquesta publicació, encorat-

gem a to t s e l s agen t s que pa r t i c ipem en e l mónmunicipalista a dir la seva. Tenim molt clar que les apor-tacions incorporen visions enriquidores i solucions profi-toses per a les altres administracions locals.

En definitiva, es tracta d’una aportació més des del con-venciment que cal incrementar la qualitat de la gestió pú-blica local com a mecanisme de primer ordre davant dela limitació en els recursos de tota mena (econòmics, ma-terials, fins i tot humans) amb els quals les administraci-ons locals han d’afrontar les necessitats i les inquietudsde la ciutadania.

Com s’ha reiterat des d’aquestes pàgines, la nostra publi-cació té com a un dels seus principals objectius constituir-se en vincle d’enllaç entre les diferents administracionslocals de les nostres comarques i, al mateix temps, esde-venir una eina útil que contribueixi a l’esforç dels ajunta-ments i dels consells comarcals en el perfeccionament delsserveis i de les obres locals.

saMrevista 4

ACTIVITATS COMUNESTOTS ELS MESOS DE L’ANY

1 - Revisió contínua del censelectoral pel procedimentd’actualització mensual.

La Llei orgànica 3/1995, de 23de març, de modificació de laLlei orgànica 5/1985, de 19 dejuny, del Règim Electoral Ge-neral va substituir el sistema derevisió anual pel de revisiócontínua del cens electoraldesenvolupat pel Reial Decret157/1996, de 2 de febrer i perl’Ordre de 27 d’abril de 1996.Per aquest motiu, cada mes caltrametre les dades a què fan re-ferència aquestes normes, quesón:

• Altes per canvi de residèn-cia

• Altes per altres causes• Baixes per inscripció

indeguda• Modificació de dades

2 - Cotització al règimgeneral de la SeguretatSocial

Abans de cada final de mess’han de presentar els impre-sos TC1 i TC2 del personal la-boral, funcionaris integrats(procedents de MUNPAL) ifuncionaris de nou ingrés (noprocedents de MUNPAL), se-parats per grups, corresponentsal mes anterior. S’ha de realit-zar en el mateix termini laquantitat corresponent tambéal mes anterior.

3 - Estadística d’edificació ivivenda

Durant els DEU PRIMERS DIES DE

CADA MES, s’ha de presentar a laDirecció General d’Arquitec-tura i Habitatge l’Estadísticad’Edificació i Vivenda, esta-blerta a l’Ordre de 29 de maigde 1989.

4 - Dipòsit de detinguts

L’Ordre de 9 de desembre de1998 del Departament de Jus-tícia de la Generalitat de Cata-lunya ha modificat la quantitatque han de percebre a partirde l’1 de gener de 1999 elsajuntaments de Catalunya quetenen dipòsit municipal de de-tinguts en funcionament, per laseva condició de cap de partitjudicial. Aquests ajuntamentsencarregats de la custòdia dedetinguts han de presentar,cada mes, a la Conselleria deJustícia (Presó de Tarragona)una certificació acreditativadel nombre de detinguts o pre-sos per dia, amb indicació decircumstàncies personals, ex-pedida pel secretari de la cor-poració o per l’encarregat deldipòsit, amb el vistiplau de l’al-calde, on s’acompanyarà cò-pia certificada de les ordres dedetenció, presó, trasllat o lli-bertat dictada per les autoritatsjudicials.

5. Tutela financera.

L’Ordre de 28 de juny de 1999del Departament d’Economiai Finances de la Generalitat hamodificat la informació quehan de trametre els ens localsi els ens dependents en les sol-licituds d’autorització i en lescomunicacions relatives a laconcertació d’operacions decrèdit.

Els deu primers dies de cadames, els ens locals, els seusorganismes autònoms i les so-cietats mercantils de capitalíntegrament local han de co-municar a la Direcció Gene-ral de Política Financera lesoperacions de crèdit de termi-ni igual o inferior a un any, for-malitzades o avalades durantel mes anterior. Aquesta comu-nicació s’ha d’efectuar mitjan-çant la tramesa del model CT“Operació de tresoreria” querecull aquesta ordre.

D’altra banda, els ens localstambé han de comunicar a laDirecció General de PolíticaFinancera les operacions decrèdit no subjectes a autorit-zació, de termini superior a unany, que haguessin realitzat.Aquesta comunicació es faràdurant els deu dies primers delmes següent al de la formalit-zació, en l’ordre que haginestat formalitzades.

saMcalendariCALENDARI D’ACTIVITATS, QUART TRIMESTRE 1999

Josep González EscodaCoordinador del Primer Nivell d’Assistència

1r Nivell d’Assistència

saMrevista 5

OCTUBRE

1. ESTATS I COMPTES ANUALS.

Tal com s'ha comentat en el primer punt del mes de se-tembre, quan s'hagi aprovat el Compte General es tra-metrà al Tribunal de Comptes i a la Sindicatura de Comptesabans del 15 d'octubre.

2. IRPF.

Fins al dia 20 d'octubre l'Ajuntament haurà de presentara la Delegació d'Hisenda la declaració de les quantitatsretingudes en el tercer trimestre de l'any.

• Retencions i ingressos a compte de rendiments del tre-ball

• Tercer trimestre de l'any Model 110

Fins al dia 20 d'octubre es presentarà declaració de laretenció practicada el trimestre anterior per rendimentsprocedents de l'arrendament d'immobles urbans.

3. IVA.

Fins al dia 20 d'octubre es presentaran el impresos 300(règim general) i 310 (règim simplificat) corresponents alprimer trimestre de l'any.

4. DEUTE PERPETU A FAVOR DELS AJUNTAMENTS.

Els ajuntaments que tinguin inscripcions nominatives dedeute perpetu han de preocupar-se que es presentinaquestes inscripcions, degudament facturades, a la Inter-venció d'Hisenda de la seva província, perquè els siguinliquidades i es reconeguin els interessos corresponentsal venciment del trimestre anterior.

5. PRESSUPOST.

El president de l'entitat local ha de formar el pressupost itrametre'l al Ple de la corporació abans del 15 d'octubre.Posteriorment aquest pressupost s'ha d'elevar al Ple uncop aprovat inicialment, exposat al públic, per un termi-ni de 15 dies. Si es presentessin reclamacions, el Ple dis-posarà d'un termini d'un mes per resoldre-les. Si no se'npresenten, es considerarà el pressupost definitivamentaprovat.

6. RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL.

Abans del 31 d'octubre, s'han de presentar el impresoscorresponents als funcionaris integrats (procedents de laMUNPAL) per l'assistència sanitària concertada amb laSeguretat Social TC3/4 i TC2/3. Aquests impresos corres-ponen als del tercer trimestre de l'any.

NOVEMBRE

1. CONCESSIÓ DE CRÈDIT EXTRAORDINARI O DE SUPLEMENT DE

CRÈDIT.

Caldrà aprovar, la primera quinzena d'aquest mes, elsexpedients de concessió de crèdit extraordinari o de su-plement de crèdit, per tal d'evitar endarreriments, en eltermini d'exposició al públic dels acords municipals i depublicació en el Butlletí Oficial de la Província, que elspogués fer ineficaços.

DESEMBRE

1. PRESSUPOST.

Abans del 31 de desembre s'haurà d'aprovar definitiva-ment el pressupost de l'any següent. Juntament amb elPressupost s'ha d'aprovar la plantilla del personal, quehaurà de comprendre tots els llocs de treball, deguda-ment classificats, reservats a funcionaris, personal labo-ral i eventual.

2. ORDENANCES FISCALS.

Abans del 31 de desembre s'hauran d'aprovar les Orde-nances fiscals amb els nous tributs, taxes i preus públicsque entrin en vigor a partir de l'1 de gener de l'any se-güent.

3. PUBLICACIÓ D'INFORMACIÓ MUNICIPAL.

Trimestralment, les capitals de província i poblacions demés de 50.000 habitants (ROF) i poblacions on sigui obli-gatori segons la Llei 7/85, han de publicar un Butlletíd'informació municipal on s'inclogui un extracte d'acordsi resolucions adoptats.

saMrevista 6

OBLIGACIÓ DE PORTAR-LOI REGULACIÓ

Els articles 206 de la Llei mu-nicipal i de règim local deCatalunya (LMRLC), i 86 delText refós de règim local(TRRL), estableixen l’obligaciódels ens locals de portar un in-ventari consolidat de llurs bénsi drets. Aquest inventari estàregulat pel Decret 336/1988,de 17 d’octubre, pel quals’aprova el Reglament de pa-trimoni dels ens locals (RPEL).

NATURALESA IIMPORTÀNCIA

L’inventari municipal és un re-gistre administratiu que nocrea ni constitueix cap dret pera la corporació. La seva impor-tància rau, però, en la conser-vació i protecció que dóna alsbéns, perquè com a cataloga-ció ordenada i valoradad’aquests béns, per la docu-mentació que acumula i les

certificacions dels seus assen-taments, a falta de títol inscrip-tible, és suficient per a lainscripció dels béns immoblesal Registre de la Propietat.

CARACTERÍSTIQUES

Les característiques que con-figuren l’inventari són les se-güents:

• Classificat• Consolidat• Continuat• Actualitzat• Correlatiu• Especialitzat• Rectificable• Únic• Valorat• Detallat• Tutelat• Arxivat

COMPOSICIÓ

Comprèn els béns següents:

1 - Drets i obligacions de l’enslocal.

2 - Drets i obligacions queafecten el patrimoni muni-cipal del sòl.

3 - Drets i obligacions afectesal patrimoni historicoartístic.

4 - Drets i obligacions dels or-ganismes autònoms admi-nistratius i dels ens ambpersonalitat pròpiadepenents de l’ens local.

5 - Drets i obligacions cedits aaltres administracions o par-ticulars, però revertibles al’ens local.

Per tant, l’inventari serà únic.Els béns s’han d’integrar en uninventari general per a cadaajuntament, i s’han d’incorpo-rar tots els inventaris depenentscom a annex de l’inventari ge-neral de l’ens local.

FORMACIÓ

Els béns s’han d’incorporar al’inventari general consolidatper separat, segons la seva na-turalesa, i s’han d’agrupar enepígrafs i subepígrafs. El RPELestableix per a cada tipus debéns les dades que ha de con-tenir l’inventari, sens perjudi-ci d’afegir-n’hi unes altres si lacorporació ho considera opor-tú, efectuar desglossament isubclassificacions més detalla-des, i agrupar, a més, els béns,drets i obligacions per serveiso centres de cost.

L’anotació dels béns s’ha derealitzar amb una numeraciócorrelativa per a cadascund’ells dins l’epígraf respectiu.A continuació, s’ha de deixarun espai en blanc per consig-nar les variacions que es pro-

dueixin en el curs de l’exerci-ci i la cancel·lació dels assen-taments.

L’inventari serà valorat. Pertant, els béns inventariats hand’estar degudament valorats.

A l’arxiu de cada ens local hiha d’haver una divisió especí-fica amb el títol de patrimoni,en el qual s’han d’arxivar totsels documents de l’inventari i,en especial, els títols de domi-ni.

ACTUALITZACIÓ

El pressupost s’ha d’actualitzarcontinuadament, sense perju-dici de la seva rectificació icomprovació. Cada acte admi-nistratiu que generi l’adquisi-ció, gravamen o qualsevoltipus d’alteració de béns o delplanejament urbanístic quepugui repercutir-hi, s’ha d’ano-tar immediatament a l’inven-tari.

La rectificació de l’inventaris’ha de verificar, com a mínim,anualment, i s’hi han de reflec-tir les incidències de tota menadels béns i drets durant aquestperíode.

La comprovació s’ha d’efectu-ar sempre que es renoven lacorporació, els òrgans de go-vern dels organismes autò-noms o els ens ambpersonalitat jurídica pròpiadepenents de l’ens local res-pecte als seus inventaris. El re-sultat s’ha de consignar al finaldel document, sens perjudicid’aixecar una acta addicional

L’ inventar i debéns municipal

Octavi Anguera OrtigaServei d’Assistència Municipal

1r Nivell d’Assistència

saMrevista 7

amb l’objecte d’establir les res-ponsabilitats que es puguinderivar per als membres sor-tints i, al seu dia, per als en-trants.

APROVACIÓ

La competència per aprovar,rectificar i comprovar l’inven-tari correspon al Ple de la cor-poració. En els organismesautònoms aquesta competèn-cia correspon a les respectivesassemblees o òrgans de go-vern, i el seu president ha detrametre l’inventari al Ple de lacorporació per a la seva apro-vació definitiva.

S’ha de trametre a l’Adminis-tració de l’Estat i al Departa-ment de Governació de laGeneralitat una còpia de l’in-ventari i de les seves rectifica-cions.

INSCRIPCIÓ REGISTRAL

Les corporacions locals tenenl’obligació d’inscriure els seusbéns immobles al Registre dela Propietat, inclosos els bénsde domini públic que, comindica l’art. 5 del ReglamentHipotecari modificat pel RD1867/98, podran ser objected’inscripció.

A banda de la inscripció a tra-vés dels títols habituals (nota-rials i judicials), els ens localspoden accedir a inscriure lapropietat dels seus béns ambel trasllat de les dades del seuinventari al Registre de la Pro-pietat, amb una certificació delsecretari de la corporació.

Per fer-ho, cal identificar el béque cal inscriure i trametre unexpedient tan complet com si-gui possible. No es deixaràd’especificar a la certificació

els requisits de l’art. 303 delReglament Hipotecari:

1. Naturalesa, situació, amida-ment superficial, partions,denominació i nombre, icàrregues reals de la fincaque es vulgui inscriure.

2. Naturalesa, valor, condici-ons i càrregues del dret real,i els de la finca a què es re-fereix l’article anterior.

3. Nom de la persona o cor-poració de qui s’hagués ad-quirit l’immoble o dret, siconsta.

4. El títol d’adquisició i la for-ma com va ser adquirit.

5. El servei públic o objecte aquè estigui destinada la fin-ca.

Si hi manqués alguna d’aques-tes dades s’indicarà a la certi-ficació i s’indicaran les que esconeguin. Les certificacions espresentaran al Registre corres-ponent, tot sol·licitant la ins-cripció.

Heu de recordar que els ho-noraris dels registradors per ala immatriculació de béns delsens locals es reduirà a la mei-tat (art. 36.5 RB).

COMPTABILITAT

Un aspecte més a destacar enrelació als inventaris de bénsés la relació que té amb el rè-gim de comptabilitat pública.Tal com indiquen la Regla 417de l’Ordre de 17 de juliol de1990, per la qual s’aprova laInstrucció de comptabilitat pera l’Administració local, i laRegla 231 de l’Ordre de lamateixa data, que aprova laInstrucció de comptabilitat pera ens locals amb població in-ferior a 5.000 habitants, el Ba-lanç de Situació, que formapart del Comte General, had’expressar la composició i si-tuació del patrimoni el dia detancament de l’exercici.

PROGRAMA DEL SAM

El Servei d’Assistència Municipal de la Diputació deTarragona, coneixedor de la dificultat que comporta,per a molts municipis, l’elaboració dels seus inventaris,ha preparat un servei per realitzar aquesta tasca, quecomprèn:

1- L’elaboració per part d’una empresa especialitzadade les valoracións dels béns immobles.

2- La introducció de les dades sobre els béns immoblesi sobre els béns mobles, lliurades per l’ajuntament, enun programa especialitzat per la gestió de l’inventari.

3- La instal·lació d’aquesta aplicació informàtica i dela base de dades de l’inventari en l’equip informàtic del’ajuntament.

Aquest servei es presta de forma gratuïta en els ajunta-ments de menys de 2.000 habitants.

Es tracta, doncs, d’una nova iniciativa del Servei d’As-sistència Municipal que pretén millorar l’inventari delsmunicipis i, d’aquesta forma, un cop més, contribuir auna millor gestió municipal.

saMrevista 8

IMPORTÀNCIA DE LACORRECCIÓ EN LESNOTIFICACIONS

La importància d’efectuar lesnotificacions de forma correc-ta i legal es fonamenta en elfet que realitzar-les de formadefectuosa és causa d’indefen-sió en el ciutadà i, per tant,causa d’anul·labilitat dels ac-tes administratius que depenende l’eficàcia de la notificació.

Un acte administratiu no noti-ficat degudament és un actevàlid, però no produeix capefecte, no té eficàcia; així suc-ceeix també amb una llei o dis-posició general aprovada, peròno publicada.

Una liquidació tributària nonotificada no pot cobrar-se perla via de constrenyiment. Unasanció no notificada no inter-romp la prescripció, ni la ca-ducitat de l’expedient.

NOTIFICACIÓ ALS QUE NOTENEN DOMICILICONEGUT

Contra el que podria pensar-se, quan ens trobem que unciutadà no té domicili coneguto ha canviat de domicili sensefer-ho constar a l’Administra-ció municipal, el problema téfàcil solució. Cal fer constaraquesta circumstància en l’ex-pedient amb una diligència ex-plicativa que demostri quel’Ajuntament, després dels es-brinaments practicats, desco-neix el domicili del titular d’unbé immoble o del subjecte pas-siu d’un tribut local. A conti-nuació, la notificació es faamb plena validesa mitjan-çant:

• anunci durant 15 dies en elTauler d’Edictes de l’Ajun-tament de l’últim domiciliconegut.

• anunci en el ButlletíOficial de la Província.

NOTIFICACIÓ PERSONALREBUTJADA

Tampoc no hi ha cap proble-ma en els supòsits que el ciu-tadà rebutgi rebre unanotificació personal feta per unagent de l’ajuntament: policialocal, agutzil, vigilant, agentnotificador, etc...

Sempre que un funcionari in-tenti una notificació, i aques-ta sigui rebutjada per receptor,la notificació es dóna per feta.Tan sols cal que en una dili-gència el funcionari notifica-dor relati els fets. En aquestadiligència ha de quedar cons-tància de:

• domicili on ha intentat lanotificació

• dia i hora• persona que l’ha rebutjada

És interessant fer constar quela notificació s’ha deixat en eldomicili o bústia del que noha volgut acceptar-la.

Aquesta notificació es dónaper feta a tots els efectes i nocal publicar-la en el ButlletíOficial de la Província. Recor-dem que el notificador ha deser funcionari.

NOTIFICACIÓ PERSONALSENSE ÈXIT

Pot produir-se el cas de la no-tificació personal, que fracas-sa perquè no es trobal’interessat en el domicili co-negut.

Hem de tenir present que enels pobles petits és fàcil saberl’hora en què el veí serà al seu

domicili. En els pobles mésgrans i en les ciutats, on la gentja no es coneix, pot tractar-sed’absents temporals o defini-tius. No és que ens rebutgin lanotificació; és que no trobemningú a qui lliurar el docu-ment.

En aquests casos, cal:

• intentar la notificació duesvegades

• en dies i hores diferents• que el funcionari o agent

municipal deixi constànciaen dues diligències de totesles circumstàncies dels dosintents de notificació.

• anunci en el Tauler d’Edic-tes Municipal

• anunci en el ButlletíOficial de la Província.

Amb aquestes condicions, lanotificació edictal té perfectavalidesa.

NOTIFICACIÓ PER CORREUACCEPTADA

Cal que el rebut de la notifica-ció contingui

• nom i cognoms de lapersona que l’ha rebuda

• Document Nacionald’Identitat

• Signatura del receptor• Signatura de l’empleat de

correus.

NOTIFICACIÓ PER CORREUREBUTJADA O SENSE ÈXIT

Aquestes són les notificacionsque els Jutjats i Sales Conten-cioses Administratives consi-deren nul·les amb moltafreqüència. Per què? Perquè el

À mbits

àmbi t JURÍDICRE Q U I S I T S D E L E S N O T I F I C A C I O N S P E R C O R R E U

Pere-Joan Torrent RibertCap de l’Assessoria Jurídica de la Diputació de Tarragona

SENTÈNCIA DE 29 DE DESEMBRE DE 1998 DEL TRIBUNAL SUPERIOR

DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA, SALA CONTENCIOSA

ADMINISTRATIVA, SECCIÓ 1A.PONENT: IL·LM. SR. EMILIO ARAGONÉS BELTRÁN.

saMrevista 9

funcionari o empleat de cor-reus no actua tal com hem ex-plicat en els punts 3 i 4, queha d’actuar el funcionari local.

El Servei de Correus es limitaa retornar les cartes certifica-des amb acusament de recep-ció amb la indicació de“rehusada” , “caducada”,“ausente”, i d’altres paraulessimilars, amb una simple rú-brica.

A partir d’aquí, l’Administracióefectua la notificació edictalen el Butlletí Oficial de la Pro-víncia, prescindint normal-ment del Tauler d’Edictes del’Ajuntament.

Doncs bé, cal tenir present quesempre que s’impugni una no-tificació edictal en el BOP, des-prés d’una notificació percorreu fallida en aquestes cir-cumstàncies, els jutjats i tribu-nals la declararan nul·la ambmolta probabilitat i, en conse-qüència, no tindrà eficàcial’acte administratiu en qüestióque es considerarà no notifi-cat.

Podem afirmar que tal com estramiten les notificacions percorreu, les rebutjades o no re-alitzades per absència de l’in-teressat gairebé mai no es do-cumenten de forma correcta.

En la recent sentència que co-mentem, l’Il·lm. Sr. EmilioAragonés Beltrán, magistrat dela Secció 1a de la Sala Con-tenciosa Administrativa del Tri-bunal Superior de Justícia deCatalunya, ens sintetitza elsrequisits que han de tenir lesnotificacions per correu certi-ficat, amb acusament de re-

cepció, quan s’ha intentat ellliurament dues vegades i nos’ha pogut practicar, d’acordamb la jurisprudència del Tri-bunal Suprem (per exemple,STS de 12-12-1997, Aranzadi2264\1998):

“1. En el procedimiento denotificación administrativa do-miciliaria de actos de liquida-ción tributaria mediante cartacertificada con aviso de reci-bo (acuse de recibo), la entre-ga debe intentarse en eldomicilio del destinatario dosveces, como así exige el artí-culo 251.3 del Reglamento delServicio de Correos, aprobadopor Decreto 1653/1964, de 14mayo, y si no se hubiese podi-do practicar, por causas ajenasal Servicio de Correos, será pre-ciso dejar constancia en la li-breta de entrega del día y lahora de los dos intentos, indi-cando las causas concretasque han impedido la entrega,así como del día y hora de laentrega del Aviso de Llegadacomo correspondencia ordina-ria. 2. Probados, inexcusable-mente, los hechos anterioresmediante la adecuada certifi-cación del Servicio de Correos,la notificación se hará con ple-na validez, de conformidadcon lo dispuesto en el artículo59, apartado 4, de la Ley 30/1992, de 26 noviembre, deRégimen Jurídico de las Admi-nistraciones Públicas y del Pro-cedimiento AdministrativoComún, por medio de anunciodurante 15 días en el Tablónde Edictos del Ayuntamientode su último domicilio, y en elBoletín Oficial del Estado, o dela Comunidad Autónoma, o dela Provincia, según sea la Ad-ministración de la que proce-da el acto a notificar, y elámbito territorial del órganoque lo dictó”.

CONCLUS IÓ

Malgrat el caràcter eminentment casuístic de tot el queafecta les notificacions, cal que recordem els següentsprincipis bàsics:

a/a/a/a/a/ Cal deixar constància en l’expedient dels esforçosque hem fet, abans de qualificar l’interessat “ambdomicili desconegut”.

b/b/b/b/b/ Les notificacions a interessats amb domicilidesconegut es consideren vàlides amb l’anunci enel Tauler d’Edictes i en el BOP.

c/c/c/c/c/ Les notificacions fetes per un funcionari local, irebutjades, es consideren fetes a tots els efectes,sense necessitat de publicar-les en el BOP, sempreque en l’expedient constin totes les circumstànciesde l’intent de notificació.

d/ d/ d/ d/ d/ Les notificacions efectuades per correu certificat itornades amb la nota de “rehusada”, “caducada”o “ausente”, i similars sense més explicacions, noes consideren vàlides i no es legalitzen amb laposterior publicació edictal en el BOP.

saMrevista 10

En el decurs del temps, el pro-tocol s’ha anat transformant is’ha adaptat a les normes i dis-posicions que regulen els ac-tes oficials d’acord amb lalegalitat del poder establert.

Els responsables de protocol,a l’Administració local, a par-tir de l’any 1975, vàrem pas-sar una etapa atapeïda dedificultats com a conseqüèn-cia de la nova configuració del’Estat democràtic i de les au-tonomies, la qual cosa supo-sava que l’actualitat del Decretde 1968 era pràcticament ina-plicable. Fins a l’any 1983 noes dóna resposta a la nova es-tructura de poders i instituci-ons amb la regulació de lesprecedències de l’Estat mate-rialitzada amb el Reial Decret2099/1983, de 4 d’agost.

LA NORMATIVA ACTUAL DEPROTOCOL

Bàsicament, es poden distingirdues classes de normes sobreprotocol, les rígides per pres-cripcions jurídiques i les quees basen en la convivènciahumana, com són els usos icostums.

La font legal fonamental queregeix el protocol oficial és el

Reial Decret 2099/1983, de 4d’agost, que regula l’ordena-ment general de precedènciesde l’Estat. En els articles 12, 13i 16, es regula l’ordenamentd’autoritats a les comunitatsautònomes.

La Generalitat de Catalunya vapromulgar el Decret 189/1981,de 2 de juliol, que establia lesnormes de protocol i cerimo-nial en l’àmbit territorial pro-pi.

NORMES GENERALS SOBREPROTOCOL

Presideix un acte la personaque representa l’entitat orga-nitzadora. En cas que no os-tenti la presidència, ocuparà ellloc més immediat.

Fila

Presidència en fila (en les re-budes o comiats d’autoritats,normalment de peu)

L’ordenació és de major a me-nor grau:

À mbits

àmbit de PROTOCOL

Josep Canadell ArmengolCap de Protocol i Relacions Públiques de la Diputació de Tarragona

CO N C E P T E S B À S I C S D E P R O T O C O L

PROTOCOL, CERIMONIAL, PRECEDÈNCIA

PROTOCOL, CERIMONIAL, PRECEDÈNCIA, ETIQUETA... SÓN PARAULES

QUE S’UTILITZEN SENSE MASSA CONCRECIÓ I, ÉS MÉS, DE

VEGADES SE N’INTERCANVIA EL SIGNIFICAT.EN TOTS ELS ACTES OFICIALS PODRÍEM DEFINIR EL “PROTOCOL”COM EL QUE DETERMINA LES REGLES A SEGUIR; “CERIMONIAL”ESPECIFICA LES FORMALITATS; I LA “PRECEDÈNCIA” INDICA EL

LLOC QUE HAN D’OCUPAR LES AUTORITATS.CAL ESMENTAR QUE AQUESTS ASPECTES NO SÓN FRUIT DELS

TEMPS MODERNS, SINÓ QUE LA SEVA EXISTÈNCIA ÉS DE

SEGLES. SI MIREM LA HISTÒRIA PODEM OBSERVAR COM LA

MAJORIA DELS POBLES JA ELS UTILITZAVEN. PER EXEMPLE, EL

POBLE PERSA EN L’ÈPOCA DEL REI DARIO I, L’ANY 530 ABANS

DE CRIST A LA CORT REGIA UNA ESTRICTA I ORGANITZADA

ETIQUETA I UN CERIMONIAL. JA ALESHORES ES FIXAVEN ELS

LLOCS PREEMINENTS PROPERS ALS REIS EN ELS ACTES I

CERIMÒNIES.IGUAL O SEMBLANTS CONCEPTES PROTOCOL·LARIS EXISTIEN

EN AQUELLS TEMPS A GRÈCIA, ROMA I D’ALTRES POBLES DE

L’ORIENT, QUE DONEN TESTIMONI DE LA SEVA ANTIGUITAT.

FILA

1 2 3 5 6 74

saMrevista 11

Alternativa dreta - esquerra

La persona que presideix sesituarà en el centre. El llocd’honor és a la dreta de l’au-toritat que presideix i la restade persones es posaran alter-nativament a dreta i esquerraper ordre de precedències.

En una processó religiosa, ellloc d’honor és el situat al dar-rer terme. El de menor rang ocategoria, se situa al davant.

A les recepcions, les corpora-cions desfilaran amb el seupresident al capdavant, i la res-ta de membres en sentit des-cendent.

Les senyores que tinguin càr-rec, evidentment tindran iguallloc i tractament que els se-nyors.

Les esposes, tindran igual lloci tractament que els seus ma-rits.

APUNTS

Reial Decret 617/1997, de 25 d’abril, de subdele-Reial Decret 617/1997, de 25 d’abril, de subdele-Reial Decret 617/1997, de 25 d’abril, de subdele-Reial Decret 617/1997, de 25 d’abril, de subdele-Reial Decret 617/1997, de 25 d’abril, de subdele-gats del Govergats del Govergats del Govergats del Govergats del Govern i directors insulars de l’Administración i directors insulars de l’Administración i directors insulars de l’Administración i directors insulars de l’Administración i directors insulars de l’AdministracióGeneral de l’EstatGeneral de l’EstatGeneral de l’EstatGeneral de l’EstatGeneral de l’Estat

/.../

Disposició transitòria segona. Precedències.

Fins que no es modifiqui el Reial Decret 1099/1983,de 4 d’agost, pel qual s’aprova l’Ordenació Generalde Precedències de l’Estat, els subdelegats del Goverels subdelegats del Goverels subdelegats del Goverels subdelegats del Goverels subdelegats del Governnnnna les províncies ocuparan el lloc immediatament anteri-a les províncies ocuparan el lloc immediatament anteri-a les províncies ocuparan el lloc immediatament anteri-a les províncies ocuparan el lloc immediatament anteri-a les províncies ocuparan el lloc immediatament anteri-or al dels rectors d’Universitator al dels rectors d’Universitator al dels rectors d’Universitator al dels rectors d’Universitator al dels rectors d’Universitat /.../.

Públic

4 2 3 51

Quan hi ha dues autoritats, lade més alt càrrec ocuparà ladreta.

Públic

21

Si són quatre, l’autoritat que hade presidir ocuparà la dretadels dos llocs centrals

Públic

3 1 42

PRESIDÈNCIA SENAR

6 4 2 3 5 71

Públic

Per tant, en les presidènciessenars presideix l’autoritat queocupa el centre i la resta s’ani-ran posant per ordre, alterna-tivament a dreta i esquerra.

PRESIDÈNCIA PARELL

5 3 1 4 62

Públic

I en presidències parells, delsdos del centre, presidirà el dela dreta

ALTRES NORMES DECORTESIA

Actituds de cortesia a lesescales

Pujada. Si l’escala permet l’ac-cés de diferents persones, espujarà per parelles. Si l’escalanomés permet l’accés de 2 o 3persones, els senyors passarandavant i els seguiran les espo-ses o acompanyants.

A l’entrada del saló es canvia-rà de sentit. En el cas de no po-der entrar per parelles,passaran primer les senyores.

Baixada. Seran primer les se-nyores

Ocupació de vehicles oficials

Pujarà primer l’autoritat demajor grau per ocupar el se-ient de la dreta de darrera enel sentit de la marxa, fent-ho acontinuació per la part esquer-ra l’autoritat de menor rang ocategoria.

En el moment de baixar, esprocedirà a l’inrevés, fent-hoen primer lloc l’autoritat o per-sona que l’acompanya.

Quan una autoritat convida auna altra de més categoria apujar al seu vehicle, li ha decedir el seient de la dreta.

Embarcar en una llanxa oembarcació

En un acte en el qual s’hagid’embarcar, per exemple, enuna llanxa, pujarà en primerlloc l’autoritat de menys cate-goria. En desembarcar, l’auto-ritat de més categoria serà elprimer en desembarcar.

VEHICLES

1

2

3

4

Partfrontaldelvehicle

saMrevista 11

saMrevista 12

PER QUÈ UNA WEB DE LESADMINISTRACIONSLOCALS DE TARRAGONA?

La Diputació de Tarragona creaALTAnet com a resultat d’unanecessitat davant de les novestecnologies emergents, i ha su-posat adaptar, dinamitzar iequilibrar les nostres adminis-tracions respecte a la resta dela societat i administracionsmés grans.

Existeix un gran canvi de lasocietat industrial cap a la so-cietat de la informació, on unindicador de progrés és lapossibilitat d’accés a fontsd’informació i de ser una font

d’informació; en definitiva, detenir les eines i recursos decomunicació.

Ens trobem en una època quees diferencia per les noves for-mes de comunicació i d’infor-mació. La distància no ésimportant i la informació ja noés privilegi d’uns quants.

La idea inicial d’aquest projec-te neix d’una comissió de tèc-nics de les administracionslocals de Tarragona formadaper tècnics d’ajuntaments, detots els consells comarcals i dela Diputació de Tarragona.

La línia estratègica de la Dipu-tació de Tarragona va serconstituir-se com a proveïdorde serveis d’informació ambl’objectiu explícit de millorarles comunicacions i l’intercan-vi d’informació entre les dife-rents administracions locals ientre aquestes i la resta d’or-ganitzacions i ciutadans.

Per tant, el projecte que es con-figurava des de la Diputació deTarragona era crear un servi-dor, ALTAnet, com a portal deles webs de les administraci-ons del nostre territori, per fer-ne la seva difusió; a més defacilitar serveis de valor afegiti continguts d’interès com laubicació de la informació pera la gestió de les nostres admi-nistracions locals, i de facili-tar una eina de comunicacióentre les administracions i en-tre aquestes i el ciutadà.

FASES DEL PROJECTE. COMS’HA IMPLANTAT ALTAnet ALES ADMINISTRACIONS DETARRAGONA?

Les diferents fases que han fa-cilitat les eines i el suport pera la implantació d’ALTAnet coma xarxa d’intercomunicaciódels sistemes informàtics quefacilita l’intercanvi d’informa-ció, la comunicació i la pres-tació de serveis són:

Programa ARTIC

Programa de finançament de laDiputació de Tarragona per tald’assolir un nivell d’equipa-ment informàtic òptim per apoder suportar les necessitatde la nova tecnologia. Hemajudat a renovar el parc del’equipament de les nostresadministracions.

Finançament per a la renova-ció del parc informàtic de 22

À mbits

àmbi t INFORMÀTICA LTA net: W E B D E L E S A D M I N I S T R A C I O N S L O C A L S D E TA R R A G O N A

www.al tane t .org

Pablo Fdez. de Caleya DalmauGabinet Tècnic del Servei d’Assistència Municipal

0

5

10

15

20

25

30Connectat juliol'99Signat conveni/adrecesNúm. municipis

TerraAlta

TarragonèsRiberad'Ebre

PrioratMontsiàConca deBarberà

BaixPenedès

BaixEbre

BaixCamp

AltCamp

2422

24

2825 25

15 1415

2222 22

1214

101313 13 1414 14

232320 2122

17

912

7

MUNICIPIS AMB ADRECES I CONNEXIONS INTERNET MITJANÇANT ALTAnet

saMrevista 12

saMrevista 13

ajuntaments, amb una inversióde prop de 7.000.000 pts.

Mòdems

Subvenció de mòdems per talde fer efectiva la connexió:

S’han facilitat i s’han instal·latprop de 150 mòdems, de for-ma gratuïta, als ajuntamentsmés petits de la nostra demar-cació.

Connexió

En col·laboració amb els con-sell comarcals, es va realitzarla connexió de les nostres ad-ministracions i es van facilitartotes les bústies de correu quees van demanar.

A finals de juliol tenim propdel 90% de les administraci-ons locals de Tarragona con-nectades.

S’han facilitat més de 1.300adreces de correu electrònic,amb una utilització de prop del90% i uns 20.000 correustransmesos l’últim mes.

Assistència “help-desk” i“hot-line”

Els ajuntaments tenen el suportde primer nivell dels més pro-pers al territori, els consells co-marcals. A més, disposend’una assistència i formació de

segon nivell des de la Diputa-ció de Tarragona.

Es dóna assistència des delsconsells i la Diputació, des deles 8h fins a les 20h ininterrom-pudament, a més d’efectuar elsdesplaçament necessaris, sotademanda, per a l’assistènciaespecífica, al propi ajunta-ment.

Relació amb organismes

La relació amb organismescom Localret o CSI per tal queles necessitats de les adminis-tracions de la nostra demarca-ció siguin preses enconsideració: conveni Localretamb operadors, projecte estra-tègic del Comissionat per a laSocietat de la Informació,col·laboracions amb el servi-dor de la Generalitat deCatalunya, …

Webs per als municipis

S’ha posat en marxa un pro-jecte de realització de websper als municipis de menys de2.000 habitants, on s’ha fet untractament de la informació re-buda de forma personalitza-da amb els apartats següents:

• Ajuntament• Agenda d’actes (cal sol-

licitar-ho explícitament).• El municipi: situació geogrà-

fica i activitat econòmica.

• Cultura: història, festes i llocsd’interès.

• Altres nuclis de població (vo-lem que els nuclis del termetambé disposin del seu es-pai a la web).

Per als municipis més grans iconsells que disposin de webpròpia, s’ha facilitat la confec-ció o s’ha hostatjat al servidorde forma gratuïta i facilitat uncompte d’FTP per al seu man-teniment.

En un any, hem passat d’oferir20 webs d’administracions lo-cals a prop de 135 webs.

Continguts d’interèsmunicipal

Des de la web del SAM:www.sam.altanet.org, s’hananant inserint els modelatges,documentació, normativa, linksd’interès, procediments, articles,

0

5

10

15

20

25

30Suport DiputacióWebs juliol'99Núm. municipis

TerraAlta

TarragonèsRiberad'Ebre

PrioratMontsiàConca deBarberà

BaixPenedès

BaixEbre

BaixCamp

AltCamp

2421 20

28

1714

10

6

15

1922

19

6

14

8

4

13

2

10

14

8

19

2320

11

22

11

7

12

8

etc., que des dels serveis d’as-sistència s’han considerat d’in-terès per a la gestió ifuncionament dels nostres mu-nicipis.

Volem facilitar la feina i fer ar-ribar les últimes novetats nor-matives i de gestió de tots elsàmbits de l’Administració local.

ALTAnet està consolidant la sevautilització amb unes 3.500 pà-gines d’informació i uns 400accessos diaris a la pàginaprincipal. Es realitzen al vol-tant de 60.000 consultes men-suals a les pàgines i websinteriors.

Agenda personalitzada

Agenda per a totes les webs deles administracions, amb unmanteniment des de la pròpiaadministració. Nou servei de

WEBS MUNICIPALS DES D’ALTAnet

saMrevista 13

saMrevista 14

0

5000

10000

15000

20000

40000

60000

80000

100000

120000

ALTAnetMunicipisConsellsTerritoriCiutadàSAMDiputació

juliol-99juny-99maig-99abril-99març-99febrer-99gener-99

s’expressa explícitament en lamissió de la Diputació:

Els serveis i informacions ofertsestan orientats a l’assistènciamunicipal SAM, a l’assistènciaal ciutadà SAC i a l’assistènciaal territori SAT.

SAM

• Assistència SAM• Normativa d’interès local:

Actualitat normativa ilegislació actualitzada.

• Documentació d’interèslocal: Ordenances, modelsd’expedients, procedimentsi articles d’interès.

• Finançament: PAM, Caixade crèdit, ARTIC i Planeja-ment municipal.

• Tecnologies i Comunicaci-ons

• Serveis tècnics municipals• Formació.• Publicacions: SAMrevista,

SAMmonogràfic,SAMdocument.

• SAMcalendari: activitats arealitzar per les administra-cions locals.

• Links d’interès local.

CIUTADÀ

Cultura• Acció de foment.• Programes europeus.• Museu d’Art Modern.• Arxiu històric.• Publicacions.Ensenyament• Escoles d’ensenyament

especial- Institut d’ensenyament

especial Sant Rafael.

- Institut d’ensenyamentespecial Alba.

- Institut d’ensenyamentespecial Sant Jordi.

• Escoles d’art i disseny- Escola d’art de

Tarragona.- Escola d’art de Reus.- Escola d’art de Tortosa.- Taller d’art de Valls.

• Centres de música- Conservatori i escola de

música de Tarragona.- Escola de música de

Reus.- Escola de música de

Tortosa.

TERRITORI

• Promoció econòmica.• Turisme. Patronat de

Turisme: Costa Daurada.• Medi ambient.• Unió Europea.

ESTEM PREPARATS

Amb els recursos tècnics i hu-mans, amb l’estructura tecno-lògica adient i amb ladisposició d’assolir els sorpre-nents canvis tecnològics queencara han d’arribar.

L’Administració local deTarragona no pot quedar-nefora, és més, n’ha de ser unelement dinamitzador.

Des de la Diputació deTarragona treballem en dife-rents projectes:

- registre via Internet, certifica-cions, servidor d’aplicacions,signatura digital, …

NÚMERO PÀGINES VISITADES PER WEB

Pàgi

nes

visi

tade

s pe

r web

Pàgines visitades totals ALTA

net

saMrevista 14

a la comunitat ALTAnet , a mésdel futur servei de certificaci-ons.

BOP

Un accés directe al BOP deTarragona, que ofereix la pu-blicació oficial diàriament desde les 8h, en format original ihtml.

Publicacions

Edicions que es realitzen desde la Diputació de Tarragona,i són d’interès per a les nostresadministracions.

WEBS A ALTANET

A més, es deixa palesa la pri-mera estructura dels espais pera les administracions locals, oncadascuna disposa de la sevaweb:

Diputació de Tarragona

Missió, compromís i eficàcia,òrgans de govern, grups polí-tics, serveis, estructuraorganitzativa, edificis i centres,publicacions).www.diputacio.altanet.org

Consell Comarcals

Webs de 7 consells.www.consells.altanet.org

Municipis

Webs de 135 municipis.www.municipis.altanet.org

En aquest primer nivell, tam-bé podem trobar els serveisque s’entenen d’interès i ques’ofereixen des de la Diputa-ció de Tarragona o altres ad-ministracions i organitzacions.Ho trobem estructurat segons

valor afegit des de juny de1999.

A finals de juliol, més de 37administracions han sol·licitatdisposar d’una agenda d’actespersonalitzada a Internet.Aquesta agenda permetrà queels ajuntaments publiquin elsactes que es realitzen al seu ter-me.

QUÈ PODEM TROBAR AALTAnet?

Com a portal de les adminis-tracions, pretenem donar cabu-da a totes les administracionsper tal que puguin difondre iintercanviar informació.

Des de les pàgines principalsd’ALTAnet podrem entrar a:

Ajuda

Una ajuda per als nousinternautes, instruccions con-cretes i clares de com navegarper Internet i com comunicar-se. Des de qualsevol pàginapodreu accedir-hi fent clicksobre el botó.

Suport

Contacte per tal de resoldreproblemes i demanar ajuda.

Cerca

Ajuda per a la cerca de con-tinguts que són disponibles ala nostra web.

Adreces i certificacions

Lloc on podem localitzar lesadreces de correu electrònicde les persones que pertanyen

saMrevista 15

Els sistemes de depuració aemprar han de complir unescondicions tècniques peradaptar les instal·lacions a lesnecessitats reals dels indrets onentraran en funcionament. Elcompliment d’aquestes neces-sitats no ha estat ben solucio-nat fins al moment, bàsicamentper dues raons: manca de sen-sibilitat a nivell institucionalper aquest tipus d’instal·-lacions, i un manteniment ex-cessivament costós de cadaestació depuradora, per aques-tes poblacions.

Durant els anys 80, la unitatd’Enginyeria Industrial va ini-ciar la construcció d’estacionsdepuradores de “baix cost”,utilitzant l’acció de les plan-tes, el sòl i els microorganis-mes per efectuar la depuracióde les aigües residuals. Aques-tes estacions de depuraciós’anomenen “filtres verds” iutilitzen fileres de xops per al’eliminació i depuració deles aigües. Actualment, hi haquatre filtres verds de xops enfuncionament: Rodonyà,Masllorenç, Masarbonès i LaGalera. Aquest tipus d’estaci-ons s’adapten perfectament alseu entorn i requereixen unbaix manteniment.

En els últims anys, amb l’im-puls que han rebut els temes

àmbit ENGINYERIAES TA C I O N S D E P U R A D O R E S D ’A I G Ü E S R E S I D U A L S

P E R A N U C L I S D E M E N Y S D E 2.000 H A B I TA N T S

Albert Gómez MasdeuAdjunt Servei Enginyeria Industrial

UN DELS OBJECTIUS DE LA UNITAT D’ENGINYERIA INDUSTRIAL PER AL’ANY 1999 ÉS LA REDACCIÓ DE PROJECTES DE DIFERENTS

SISTEMES DE DEPURACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS DE PETITS NUCLIS

DE POBLACIÓ, INFERIOR ALS 2.000 HABITANTS, EN

PREPARACIÓ DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA EUROPEA.

mediambientals, s’han desen-volupat altres tecnologies dedepuració que utilitzen tambél’acció de les plantes i el sòl,com les llacunes i els aigua-molls. Aquests altres sistemesofereixen, fins i tot, millors re-sultats i més depuració en lesaigües residuals.

A l’any 1999, la unitat d’Engi-nyeria Industrial ha redactatdos projectes que utilitzen di-ferents tecnologies de depura-ció natural:

L’estació depuradora de la Po-bla de Massaluca, i l’estaciódepuradora de l’Albereda deSantes Creus.

L’estació de la Pobla deMassaluca consisteix en dueslínies de tractament indepen-dent, cadascuna formada perun aiguamoll, que donen lapossibilitat de funcionamentalternatiu. Cada aiguamoll ésuna bassa impermeabilitzadaque conté en el seu interiorsubstrat de grava per arrelar elscanyissos i poder retenir l’ai-gua el temps suficient per a laseva depuració.

L’estació de l’Albereda presen-ta un sistema de llacuna, debase aeròbica i anaeròbica,completat amb un tractamentsecundari de canyissos. Aquest

projecte es troba en fase de li-citació i se’n preveu l’execu-ció l’any 99.

Ambdós sistemes requereixenpoc manteniment i s’adaptenperfectament a la disponibili-tat d’aquestes poblacions.

La unitat d’Enginyeria Industri-al de la Diputació de Tarragonas’afegeix a la mateixa línia detreball de la Junta de Saneja-

ment de la Generalitat deCatalunya en temes de redac-ció de projectes de depuraciód’aigües residuals per a petitsnuclis de població a les comar-ques tarragonines. Actualment,hi ha poc coneixement pràc-tic d’aquests sistemes i es tre-balla per a la definició d’unsistema estandarditzat que tin-gui bon rendiment i s’adapti béa l’entorn.

À mbits

saMrevista 16

Les principals característiquesde l’accés al crèdit local es de-tallen a continuació.

PRESSUPOST APROVAT

Per a la concertació de qual-sevol de les operacions de crè-dit previstes en aquesta llei,excepte la regulada a l’article130, es requereix que la cor-poració o entitat corresponentdisposi de pressupost aprovatper a l´exercici en curs.

Excepcionalment, en situacióde pròrroga del Pressupost, espodran concertar les següentsmodalitats d’operacions decrèdit:

a) Operacions de Tresoreria,dins dels límits fixats per laLlei, sempre que les concer-tades siguin reemborsades ies pugui justificar aquest ex-trem.

b) Operacions de crèdit a llargtermini per al finançamentd’inversions vinculades di-rectament a modificacionsde crèdit tramitades en la for-ma prevista en els apartats1, 2, 3 i 6 de l´article 158.

ELS PRESIDENTS DE LESCORPORACIONS LOCALS

De conformitat a l’article 53.2de la LLRHL, els presidents de

les corporacions locals podenconcertar les operacions decrèdit a llarg termini previstesal pressupost, excepte les re-gulades a l’article 158.5 de laLlei, sempre que l’import acu-mulat dins de cada exercicieconòmic, no superi el 10%dels recursos corrents liquidatsa l’exercici anterior.

En el cas que es tracti d’opera-cions de crèdit a curt termini,el límit està fixat en el 15%.

Quan se superi aquests imports,l’òrgan competent serà el Ple.Es requerirà l’aprovació de lamajoria absoluta del nombrelegal de membres de la corpo-ració si l’operació de crèdit pre-vista supera el 10% delsingressos corrents liquidats i, entot cas, quan es tracti de lesoperacions excepcionals pre-vistes a l’article 158 de laLLRHL, és a dir, per finançarnoves o majors despeses finan-ceres declarades urgents i ne-cessàries.

AUTORITZACIÓ DE LAGENERALITAT

Es requereix autorització de laDirecció General de PolíticaFinancera de la Generalitat deCatalunya - Departamentd’Economia i Finances-, en:

• Operacions de crèdit allarg termini de qualsevolnaturalesa, quan el volumtotal de capital viu (pen-dent d’amortitzar) de lesoperacions de crèditvigents a curt i llarg terminiexcedeixi del 110% delsingressos corrents liquidatsen termes consolidats.

• Operacions de crèdit allarg termini quan esconcertin en el segonsemestre de l’any i noestigui aprovada encara laliquidació de l’exercicianterior.

• Operacions a curt i llargtermini, si l’operació ésamb l’exterior o en lamodalitat d’emprèstit.

• Operacions de crèdit determini superior a un any,quan l’estalvi net siguinegatiu. En aquest cas, elPle de la respectivacorporació haurà d’aprovarun pla de sanejamentfinancer a realitzar en untermini no superior a tresanys per tal d’adoptarmesures de gestió, tributà-ries, financeres i pressu-postàries que permetincom a mínim ajustar a zerol’estalvi net negatiu. AquestPla haurà de ser presentatjuntament amb la sol·li-citud de l’autoritzaciócorresponent.

No obstant això, la disposiciótransitòria setena de la Llei 50/98, de 30 de desembre, deMesures Fiscals, Administrati-ves i de l’Ordre Social permet,durant els anys 1999 i 2000,que no es requereixi autoritza-

ció de la Direcció General dePolítica Financera per concer-tar operacions de crèdit a llargtermini, sempre que l’estalvinet de signe negatiu no siguiinferior al -1,5% , per a 1999,i al -0,75% per al 2000, delsingressos corrents liquidats (ode les partides d’ingressos pernaturalesa vinculades a l’ex-plotació quan es tracti d’orga-nismes autònoms de caràctercomercial, industrial, financeri similars).

Amb aquests efectes, l’article54.1 de la LLRHL estableix queper estalvi net s’entendrà ladiferència entre els drets liqui-dats (capítols 1 a 5 d’ingressos)i les obligacions reconegudes( capítols 1,2 i 4 de despeses),i aquest resultat s’haurà deminorar en una anualitat teò-rica d’amortització de l’opera-ció projectada i de cadascundels préstecs i emprèstits pro-pis i avalats a tercers, pendentsde reemborsament.

En el càlcul de les anualitatsteòriques, s’ha de tenir encompte que les operacions decrèdit amb garantia hipotecà-ria sobre béns immobles nocomputen en aquesta ratio le-gal en proporció a la part del’operació que compti ambaquesta garantia.

Si aquest resultat fos inferior alspercentatges indicats a l’exer-cici corresponent, seria neces-sari l’autorització de laDirecció General de PolíticaFinancera, juntament amb laconfecció d’un Pla de Saneja-ment a 3 anys, excepte per

À mbits

àmbi t ECONÒMICNO VA R E G U L A C I Ó D E L ’A C C É S A L C R È D I T L O C A L

Tomàs Carbonell i Vila i M. Pau Bachiller RiveraIntervenció-Gestió Administrativa

L’ARTICLE 59 DE LA LLEI 50/98,DE 30 DE DESEMBRE, DE MESURES

FISCALS ADMINISTRATIVES I D’ORDRE SOCIAL ESTABLEIX UNA

NOVA REDACCIÓ DEL CAPÍTOL VII, DEL TÍTOL I ,DE LA LLEI

39/88, DE 28 DE DESEMBRE, REGULADORA DE LES

HISENDES LOCALS (LLRHL) MODIFICANT SUBSTANCIALMENT

DIVERSOS ASPECTES DE L’ACCÉS AL CRÈDIT LOCAL.

saMrevista 17

operacions de refinançamentamb la finalitat de disminuir lacàrrega financera o el risc.

CONSOLIDACIÓPRESSUPOSTÀRIA

Les entitats locals de més de200.000 habitants poden pre-sentar un escenari de consoli-dació pressupostària, ensubstitució de les autoritzaci-ons, que ha d’incorporar elcompromís per part de l’enti-tat local, aprovat pel Ple res-pectiu, del límit màxim deldèficit no financer, i l’importmàxim de l’endeutament pera cadascun dels tres exercicissegüents.

INDICADORS

Els indicadors anteriors refe-rents a:

• Càrrega financera, nosuperior al 25% delsingressos corrents liqui-dats.

• Import total anual, nosuperior al 5% delsrecursos per operacionscorrents pressupostats.

Només seran emprats en elsupòsit excepcional previst al’article 158.5 de la Llei, és adir, en el cas que es concertiuna operació de crèdit per fi-nançar noves o majors despe-ses financeres declaradesurgents i necessàries.

DOCUMENTACIÓI MODELS

L’Ordre de 28 de juny de 1999(publicada al DOGCnúm.2925- 7.7.1999) sobredesplegament del Decret94/1995, de 21 de febrer, enmatèria de tutela financeradels ens locals, recull totes les

novetats en relació al crèdit lo-cal i estandarditza la informa-ció que han de trametre els enslocals i els ens dependents enles sol·licituds d’autorització ien les comunicacions relativesa la concertació d’operacionsde crèdit, deixant sense efectel’Ordre de 21 de març de1995.

La documentació i els modelsque cal trametre es detallen alsannexos de l’esmentada Or-dre:

• Model CL-1, Pla definançament de les inversi-ons

• Model CL-1S, Pla desubstitució d’operacionspreexistents.

• Model CL-2, Condicionsfinanceres de l’operació decrèdit a llarg termini

• Model CL-3, Anualitatsteòriques

• Model CL-4, Situacióeconòmica i ratios legals,en la versió que correspon-gui segons els supòsits quees donin.

• Model PR, Previsionsd’ingressos i despeses od’estats financers.

• Model CT, Operació deTresoreria.

Aquesta informació també espot trobar a Internet, en la pà-gina elaborada per la DireccióGeneral de Política Financera,al Sistema d’Informació d’Ad-ministració Local (SIAL), ambl’adreça http://www.gencat.es/sial

Actualment, els models es-mentats es troben en formatWORD. Està en preparacióuna versió en format EXCELper tal de facilitar els càlculsprevistos en els corresponentsmodels.

PREMIS DE LAS INDICATURA DECOMPTES

La Sindicatura de Comptes de Catalunya cada any con-voca un concurs de Memòries d’organismes de l’Adminis-tració pública catalana. Per segon any consecutiu, el Pled’aquesta institució ha distingit, entre d’altres, la Memòriapresentada per la Diputació de Tarragona que correspona la categoria que agrupa corporacions locals de pressu-post superior als deu mil milions de pessetes.

També per segon any consecutiu, els ens locals de la pro-víncia de Tarragona han tingut un relleu especial en elspremis atorgats. En concret, els municipis de la Torre del’Espanyol i Vinebre han estat guardonats en la categoriade corporacions locals amb pressupost inferior a 1.000milions de pessetes. El Consell Comarcal de la Conca deBarbera ha estat guardonat en l’apartat d’entitats entre1.000 i 10.000 milions de pessetes i la Diputació deTarragona en l’apartat de grans corporacions locals, depressupost superior als 10.000 milions de pessetes.

Des de la Diputació de Tarragona ens congratulem enor-mement d’aquest fet i aprofitem l’avinentesa per donar lamés cordial enhorabona als premiats. Alhora volem esti-mular tots els ens locals a presentar els seus propis treballsa aquest premi. Amb aquesta finalitat, la Intervenció de laDiputació de Tarragona posa l’esmentada Memòria a dis-posició de tots els ajuntaments i entitats locals que encarano s’hagin iniciat en aquesta pràctica, per prestar-los l’as-sessorament necessari i així contribuir al foment de la trans-parència, divulgació i màxima difusió de la informacióvers el ciutadà.

Aquesta Memòria s’ha confeccionat de manera molt acura-da. S’han determinat, per una banda, els objectius progra-mats i assolits i desviacions produïdes i, d’altra banda, elscostos, els rendiments, ratios i indicadors més representa-tius de les diferents activitats, per tal de mesurar l’eficiènciai l’eficàcia. Si es compara amb les dades resultants d’exer-cicis anteriors, ens serveix per determinar la tendència ievolució soferta per a cadascun dels diferents serveis.

saMrevista 18

El procés transitori o de coe-xistència d’ambdues monedesés de tres anys, la qual cosaplanteja ritmes d’adaptacióprecisos que obliguen a sermés o menys ràpids, i algun potésser problemàtic, principal-ment per a les empreses i tam-bé per a les administracions;menys, però, per al consumi-dor. Davant d’aquestes situaci-ons, l’opció de l’empresa-encara que no sempre gene-ralitzada- ha estat una valora-ció i inventari dels impactes.A partir d’aquesta relació s’hand’adoptar mesures d’actuació.L’administració també actuades d’un caire similar a aquestsplantejaments empresarials.

Podem considerar que els im-pactes de l’euro sobre elsagents econòmics seran elsefectes que la seva introduc-ció tindrà sobre els processos,els procediments i les opera-cions de l’organització, en elcas que no s’hagi adaptat a lanova moneda. Per identificaraquests impactes és necessariconèixer les implicacions quela introducció de l’euro tindràsobre les organitzacions. Lesempreses ja ho valoren demanera específica i l’Adminis-tració també ho ha de fer. Espoden plantejar diferents tipus

d’impactes en el funcionamentde l’activitat administrativa.N’enumerem un llistat d’acordamb un inventari que es va dis-cutir en unes activitats forma-tives que es varen realitzar aMàlaga i a la Corunya, dins laRed de Enlaces EURO-FEMP.Aquests impactes es varenclassificar de la següent mane-ra:

Impactes tècnics• Procediments interns.• Arrodoniment.• Captació d’informació.• Sortida d’informació.• Bases de dades històriques.• Adaptació informàtica

personal.

Impactes funcionals• Contractes i convenis.• Taxes.• Subvencions.• Pressupostos.• Caixa.• Nòmines.• Varis.

La significació d’aquests im-pactes implica la necessitat degenerar uns estudis i projectesd’adaptació específics per alfuncionament normal de l’Ad-ministració al canvi d’unitatmonetària, de manera moltespecífica durant el períodetransitori -en principi de sismesos- en què conviuran els

À mbits

àmbit de PROMOCIÓL’ E U R O. LE S E M P R E S E S , E L S C O N S U M I D O R S

Joaquim Margalef i LlebariaCap del Servei de Promoció i Estudis Econòmics

DES DE L’ENTRADA DE LA MONEDA ÚNICA, S’HA ANAT PLANTEJANT

UN PROCÉS D’ADAPTACIÓ PER TENIR L’EURO COM A MONEDA

EN CIRCULACIÓ A PARTIR DE L’ANY 2002. PER A AQUEST

PERÍODE TRANSITORI DE L’1 DE GENER DEL 1999 FINS AL

2002, S’HA ELABORAT UNA NORMATIVA ADAPTATÒRIA QUE

TÉ COM A BASE LEGAL LA LLEI 46/1998 DE 17 DE

DESEMBRE (BOE, 18 DE DESEMBRE DE 1998) SOBRE LAINTRODUCCIÓ DE L’EURO. AQUESTA LLEI DEFINEIX DE MANERA

CLARA QUE A L’ESTAT ESPANYOL “LA MONEDA DEL SISTEMA

MONETARI NACIONAL ÉS L’EURO”. EN AQUESTS MOMENTS,ENS TROBEM EN UN PERÍODE TRANSITORI ON LA PESSETA ÉS

SOLAMENT UNA UNITAT DE COMPTE I TÉ LA SEVA RAÓ DE SER,JA QUE 166,386 PTES. FORMEN UN EURO. ÉS IMPORTANT

ENTENDRE QUE, A PARTIR DE GENER DE 1999, LA DIVISA DE

L’ESTAT ESPANYOL ÉS L’EURO I LA PESSETA EXISTEIX COM A

PART D’AQUELLA UNITAT MONETÀRIA.

saMrevista 19

ECONÒMICAI L ’AD M I N I S T R A C I Ó

bitllets i monedes de l’euro iels de la pesseta. Els dos, ambpoder alliberador de deutes.

El procés d’adaptació, vist desd’ara, sembla llarg fins al 2002,i es pot pensar que és un perío-de d’integració del funciona-ment administratiu i empresarialsense massa pressió. La inter-venció es realitzarà a finals del2001 de manera forta i contun-dent, però cal anar preparant iplanificant les actuacions preci-ses per continuar el funciona-ment normal a partir del 2002,amb la circulació dels euros, idurant el període de coexistèn-cia de les dues monedes. Ésnecessari, en totes les organit-zacions econòmiques i admi-nistratives, establir criterisd’actuació precisos que evitinla improvisació a conseqüèn-cia de la pressió dels fets.

Moltes empreses han valoraten un procés de canvi els cos-tos d’adaptació i algunes -lesfinanceres, grans exportadoresi les que cotitzen en borsa- jatenen establerts els procedi-ments d’adaptació. El seu im-pacte s’absorbeix en lanormalitat del seu funciona-ment i en la gestió. Els consu-midors, per altra part, acceptenplenament aquesta nova mo-neda. El procés d’informacióha estat intens i les actuacionsd’adaptació cap a l’euro sem-blen positives i optimistes. Noobstant això, el consumidor

juga un paper un tant passiuen aquest període d’adaptació,que pot ésser solament un pro-cés de canvi numèric, ja quela decisió de despesa, actua-cions d’estalvi, revisió de con-tractes i d’inversió li vindranbastant donades. Però sí quel’actitud del consumidor -moltpositiva com reflecteix el qua-dre on es detallen els resultatsd’una enquesta realitzada perl’Institut Català de Consum-obliga encara més a l’esforç ia l’adaptació de les empresesi de l’Administració; malgratque el consumidor serà un ele-ment passiu, les seves decisi-ons tot sovint poden sererrònies i les que es podenprendre al 2002, no hauriende plantejar problemes de ser-vei a les empreses ni a l’Admi-nistració.

L’equilibri i el bon funciona-ment del triangle empreses-ad-ministració-consumidors ésclau per a l’èxit de la introduc-ció en el circuit econòmic dela nova moneda. En aquest jochi ha dos elements actius -em-preses i administració- i n’hi haun altre que tindrà un paperreceptor, com és el consumi-dor. En aquest sentit, és impor-tant entendre que la preparacióde les empreses-administracióper donar una resposta funcio-nal a les actuacions del consu-midor, poden generar o evitarproblemes al procés de gene-ralització de l’euro com a mo-neda europea.

ELS CONSUMIDORSCATALANS I L’ EURO

1.- Saben el nom de la moneda única.1.- Saben el nom de la moneda única.1.- Saben el nom de la moneda única.1.- Saben el nom de la moneda única.1.- Saben el nom de la moneda única.

1999 199887.93% 78.67%

2.- Coneixen la durada del període transitori.2.- Coneixen la durada del període transitori.2.- Coneixen la durada del període transitori.2.- Coneixen la durada del període transitori.2.- Coneixen la durada del període transitori.

1999 199893.98% 70.85%

3.- Coneixen la durada del període de bescanvi.3.- Coneixen la durada del període de bescanvi.3.- Coneixen la durada del període de bescanvi.3.- Coneixen la durada del període de bescanvi.3.- Coneixen la durada del període de bescanvi.

1999 199886.75% 71.33%

4.- Creuen que s’adaptaran fàcilment.4.- Creuen que s’adaptaran fàcilment.4.- Creuen que s’adaptaran fàcilment.4.- Creuen que s’adaptaran fàcilment.4.- Creuen que s’adaptaran fàcilment.

1999 199873.49% 62.80%

5.- Amb tot, es consideren infor5.- Amb tot, es consideren infor5.- Amb tot, es consideren infor5.- Amb tot, es consideren infor5.- Amb tot, es consideren informats.mats.mats.mats.mats.

1999 199864.93% 47.51%

Font. L’Euro i els consumidors. Institut Català deConsum.

saMrevista 20

“ La marca és un nom, símbol,logo o forma que permet re-conèixer determinats béns i di-ferenciar-los dels de lacompetència. La marca indicaal consumidor l’origen delproducte. La marca protegeixtambé el client i el productorque pretendrà comercialitzarels seus productes de formaidèntica”1

És un fet que una primera lec-tura d’aquesta definició enssitua a l’entorn dels productestangibles i potser no incorpo-ra les referències als serveis. Toti això, cal que siguem consci-ents que també els serveis ne-cessiten disposar de marquesfortes , potser més i tot que elsproductes, ja que són immate-rials , tenen més dificultat perdiferenciar-se entre ells i sóndifícils de protegir les innova-cions que puguin plantejar.

“ La marca és més que un sim-ple nom. La marca es la sumad’uns valors complexos queconfiguren el producte i l’en-riqueixen. És la suma de valorsfuncionals, materials i de va-lors psicològics i immaterialsque permeten satisfer les de-mandes funcionals i psicològi-ques dels consumidors”2

L’aproximació al conceptemarca que ens fa Villemus tésense cap mena de dubte unencaix més adequat en el nos-tre sector, ja que incorpora undels elements essencials queconfiguren les motivacionsdels turistes , les variables psi-cològiques.

La importància de les marquesturístiques passa per la mesu-ra de la seva capacitat d’atrau-re els consumidors i per aixònecessita garantir prestacionsque millorin les destinacionsen competència. Les marquesde les destinacions han d’ori-entar, doncs, el seu esforç deforma continuada vers la dife-renciació i la recerca de la su-perioritat dels productes querepresenten sobre els altres pertal d’aconseguir un veritable iobjectiu avantatge competitiu.

Què perseguim, doncs, ambl’ús i la difusió de la marcaCosta Daurada? Essencial-ment, dotar al territori queabasta d’una idea, d’un universd’imatges precises i específi-ques que ens permetin trans-metre una determinadaidentitat i distingir-lo d’altres.

À mbits

àmbi t de TURISME

Octavi Bono i GispertResponsable dels Serveis de l’Àmbit de Turisme

EL T E R R I T O R I I L A G E S T I Ó D E L A M A R C A

D AVA N T E L S R E P T E S D E L A D E S T I N A C I Ó T U R Í S T I C A

LES MARQUES SÓN UN FENOMEN FONAMENTAL DE LES ECONOMIES

MODERNES I EL SECTOR TURÍSTIC, COM A PART TAMBÉ DE

L’ACTIVITAT ECONÒMICA, NO ÉS ALIÈ A AQUESTA SITUACIÓ.DE BEN SEGUR QUE PER A TOTHOM EL CONCEPTE MARCA

ÉS PROU CLAR. TOT I AIXÒ SE´N PODEN DERIVAR LECTURES

DIFERENTS DE LES DIVERSES DEFINICIONS QUE SE´N FAN.VEIEM-NE ALGUNES SOTA L’ÒPTICA DEL MÀRQUETING.

1 David A. Aaker & Jacques Lendrevie “Le management du capi-tal-marque” Paris 1994.

2 Villemus, Ph “La fin des marques - Vers un retour au produit?”Paris 1996.

saMrevista 21

D’aquest fet se’n deriven unseguit de conseqüències:

• Es facilita l’obtenció de lafidelitat dels clients oferintsota la marca de la destina-ció un conjunt de produc-tes i serveis.

• S’adquireix més notorietat,facilitant l’accés a mésmercats i més segments.

• Es reforça la imatge de ladestinació gràcies a unamillor identificació i unamajor diferenciació.

• Es realça la imatge delterritori per la confiançaque genera sobre elsoperadors locals l’ ús de lamarca.

• Es crea un element degarantia per als usuarisquan la marca aconsegueixprestigiar-se.

La marca és un signe d’excel-lència quan aconseguim pres-tigiar-la i, al mateix temps,obliga també a l’excel·lència.

Des del Patronat hem definituna estratègia de comunicacióque ens porti a presentar laCosta Daurada des de l’òpticade la diversificació, conscients,en tot moment, de la dimen-sió dels diferents productesque la configuren i com podenser percebuts pels mercats alsquals adrecem les nostres ac-cions.

Per a això, hem optat per ferde la marca “Costa Daurada”una marca paraigües. Es podri-en haver triat d’altres estratè-gies.

Aquesta ha estat la fórmula perla qual hem optat des del Pa-tronat, tant pel que fa a l’asso-ciació al territori com alsproductes. És així com en la di-fusió de la nostra marca em-prem habitualment lessegüents solucions:

Costa Daurada InteriorCosta Daurada GastronomiaCosta Daurada GolfCosta Daurada NàuticaCosta Daurada, Ruta del CisterCosta Daurada, Terres de l´Ebre

Recordem que dins de cadasegment de mercat, un consu-midor no reté mentalment mésde tres o quatre marques, és adir que és capaç d’anomenar-les espontàniament i que la in-corporació d’una de novasuposa l’oblit d’una altra.Aquest fet, per dur que enssembli, ens situa en la disjun-tiva del que és l’ús d’ una sim-ple nomenclatura o d’unaveritable marca. I el que hemvolgut propiciar des del Patro-nat de Turisme de la Diputa-ció de Tarragona és flexibilitzarl’ús de la nostra marca i afavo-rir l’associació de les diferentsdestinacions i productes ambel concepte Costa Daurada.

Costa Daurada, com a marca,és un element cohesionadordel conjunt del territori i fona-menta la seva identitat en ladiversitat que representa. Enaquest mateix sentit, CostaDaurada ha d’esdevenir enca-ra més un instrument vàlid pera tots aquells que des de lesnostres comarques realitzenaccions de comunicació i pro-moció.

LES MARQUES A LADEMARCACIÓ

Veiem-les amb exemples de destinacions i lemes de lanostra pròpia zona:3

• Manifestar amb la marca una simple localitzacióCambrils a bon port

• Treballar amb estratègies de línia, és a dirassociant el territori a un únic argument de vendes

Alcanar, verger vora el marAlt Camp, tradició i bon viureCova de la Font Major, una porta al passatDeltebre, on el món és més tranquilRoda de Barà, l’encant de la Costa DauradaTorredembarra, un mar de màgiaTortosa, la sorpresaUlldemolins, la vall del silenci

• Operar amb estratègies de marca de gamma,vinculant el territori a un únic producte

L’Ampolla, menja’t el solAmposta, natura tot l’anyL’Hospitalet de l’Infant, la mar de platjaSalou, platja d’Europa

• Activar la marca com a paraigües de la resta dedestinacions i productes

Reus, Ciutat ModernistaReus, Ciutat de QualitatReus, l’art de comprar passejantReus, el millor centre comercial

3 Alguns d’aquests exemples no són vigents avui, tot ihaver estat emprats pels diferents patronats en el pas-sat. La relació podria ser més extensiva i incorporard’altres exemples, però entenem que com a mostra ésprou significativa.

saMrevista 22

NORMATIVA GENERAL

Segons estableix la D.A. 6a. dela Llei 13/1995, de 16 de maig,de contractes de les adminis-tracions públiques “les socie-tats mercantils en les quals elseu capital sigui majoritària laparticipació directa o indirec-ta de les administracions pú-bliques o dels seus organismesautònoms, o entitats de dretpúblic, s’ajustaran en la sevaactivitat contractual als princi-pis de publicitat i concurrèn-cia, excepte que la naturalesade l’operació a realitzar siguiincompatible amb aquestsprincipis”.

Les corporacions locals podenincloure als acords de creacióo als Estatuts del SAM disposi-cions especials sobre contrac-tació, que tindran la naturalesade normes de règim interiorprocedents de l’Administració,no en les seves facultats d’im-peri sinó com propietària. Elmateix valor tindran les nor-mes esmentades de la corpo-ració constituïda en JuntaGeneral. No es tracta, doncs,de Dret administratiu, sinó deDret mercantil, i, com a molt,d’un ius privatum singulare.

Per la seva banda, l’art. 240.3de la Llei Municipal i de Rè-gim Local de Catalunya de 15d’abril de 1987 assenyala que

“en matèria de contractació,les societats subjecten al dretprivat, (remissió genèrica), lle-vat dels casos establerts enl’acord de creació. En qualse-vol cas, l’adquisició de béns il’execució d’obres s’han desotmetre a procediments ques’adaptin als principis de pu-blicitat i concurrència propisde la contractació administra-tiva” (especificació que igual-ment es conté a l’art. 225.2 delDecret 179/1995, de 13 dejuny de la Generalitat deCatalunya, pel qual s’aprova elReglament d’obres, activitats iserveis dels ens locals).

Quin abast hem de donar aaquesta especificació? Técaràcter administratiu elcontracte entre una SAM iuna empresa particular per al’execució d’unes obres?

La resposta ha de ser rotunda-ment no, perquè admetre elcontrari seria desconèixer quel’essència del contracte admi-nistratiu radica en les modula-cions que la presència d’unaAdministració pública incor-pora a la relació contractual iperquè, a més, la generalitza-ció de tal tesis suposaria sen-zillament acabar amb lautilització tàctica del Dret pri-vat per a les administracionspúbliques, que no es fa per ca-prici sinó com a resposta a una

necessitat pràctica difícil dedefugir. Un dels motius de fu-gida del Dret administratiu -del’Administració pública- és,justament, poder efectuar con-tractacions civils i mercantilsa través de la creació de soci-etats privades. És, per tant, lanaturalesa del contractant -Ad-ministració o societat- la queposa color administratiu o co-lor privat al contracte.

Com a conseqüència de tot elque s’ha exposat, amb l’ex-pressió “se sotmetran a proce-diments que s’adaptin alsprincipis de publicitat i con-currència propis de la contrac-tació administrativa, es volgarantir que les contractacionses portin a terme salvaguardantl’interès públic (tot i que s’uti-litzin els mitjans més àgils del’ius privatum, en el fons s’es-tà exercint una funció pública),donant, en la mesura del pos-sible, amb anterioritat, publi-citat es facilita la lliureconcurrència d’empresaris.Cal destacar que quan es fal’adequada prublicitat s’estàgarantint de per si la lliure con-currència.

De quina manera s’ha de dura terme l’esmentadapublicitat i concurrència?

En la legislació administrativala publicitat de les licitacionsconsisteix en la difusió de lesseves característiques mitjan-çant edicte o anunci que s’had’atendre a determinats ex-trems. Els esmentats anunciss’han de publicar al “BoletínOficial del Estado” i, a més, al“Diario Oficial de lasComunidades Europeas” quan

el tipus de licitació ultrapassila xifra reglamentàriament es-tablerta (les Comunitats Autò-nomes, entitats locals i els seusorganismes autònoms i entitatsde Dret públic, quant es tractide contractes que per la sevaquantia no hagin de publicar-se en el “Diario Oficial de lasComunidades Europeas”, po-dran substituir la publicitat enel “Boletín Oficial del Estado”per la que realitzin en els res-pectius Diaris o Butlletins Ofi-cials). Pel que fa a les societatsde capital públic (sotmeses,com hem repetit en diversesocasions, al dret comú de so-cietats) s’entendrà que ha exis-tit publicitat quan lacontractació s’ha anunciat, al-menys, en un periòdic de grancirculació en la província onradiquí la corresponent socie-tat. I entenem com suficient elperiòdic (enlloc del butlletíoficial) ja que l’obligació exis-tent en la legislació es refereixa l’adaptació al principi depublicitat propi de la contrac-tació administrativa, no del’aplicació de la contractacióadministrativa a l’hora de ferefectiva la publicitat, que se-ria una cosa totalment diferent.La necessitat de l’anunci res-pon per una banda al respectedel “principi d’igualtat”, con-cebut com un dret de tots elsciutadans a ser contractistes i,per altra, a la simple idea detrobar el suficient nombre delicitadors per què se’n puguiescollir la proposició mésavantatjosa.

En conseqüència, és forçós re-cordar que un concurs no potser una adjudicació directa

C ol·laboracions

àmbi t JURÍDICCO N T R A C TA C I Ó D E L E S S O C I E TAT S D E C A P I TA L P Ú B L I C

Silvestre Bernaus i GarcíaAdvocat Secretari General de I’Hospital Sant Joan de Reus, S.A. municipal

saMrevista 23

encoberta, ja que no solamentté una específica i concretahabilitació jurídica -supòsitsen què és possible- sinó ques’ha de fundar en la realitatdels fets i en l’adequació a l’in-terès objectiu que, per la sevapròpia definició, no ésestrictament econòmic. Desd’aquesta òptica, la utilitzaciódel concurs ha d’estar envol-tada d’una clara i patent ob-jectivitat de les tècniques enels seus dictàmens i informes.En qualsevol cas, tota adjudi-cació caldrà ser notificada atots els licitadors, sense ques’hagi de publicar (a diferen-cia de la contractació adminis-trativa) en cap butlletí oficialni tampoc en cap periòdic.

No obstant l’anterior, de la ma-teixa manera que la legislacióadministrativa permet a lesAdministracions públiquesacudir, en determinats supòsitstipificats per la Llei, al proce-diment negociat, abans ano-menat contractació directa,(que òbviament manca del re-quisit previ de la publicitat), talsistema es d’anàloga, que nomimètica, aplicació en l’àmbitde les societats de capital pú-blic, (quan es tracta d’una so-cietat privada l’enumeraciódels supòsits legals no s’hand’interpretar de manera taxa-tiva, com si es tractés d’un“numerus clausus”, ja que l’es-mentada disposició addicional6a. de la Llei de Contractes deles Administracions Públiquesno declara directament aplica-bles els seus preceptes als con-tractes de les societatsprivades, sinó que parla dels“principis” i, en particular, delsprincipis de publicitat i concur-rència). Però el que sí en amb-dós casos s’ha de garantir ésel respecte al principi de lliu-re concurrència que pot con-siderar-se plenament complimentat

quan s’hagi consultat, almenys,a tres empreses capacitades,abans de realitzar l’adjudica-ció, si això fos possible, dei-xant constància de tot alcorresponent expedient. Ambles esmentades consultess’aconsegueix donar plena vi-gència al principi de lliure con-currència. No ens trobemdavant d’una subhasta, sinódavant d’una licitació discre-cional, havent-se de parlar, enaquests casos, d’empresa se-leccionada, això és, la consi-derada més idònia, peròconnectant sempre l’ús de ladiscrecionalitat amb una jus-tificació objectiva i un rigor enla determinació del preu queha de ser just, no el menor,com procediria en el cas de lasubhasta.

Quines conseqüències podenderivar-se de la noobservança dels principisabans esmentats?

S’estableix literalment, dins del’art. 240.3 de la Llei Catalanaque “l’incompliment d’aquestsprincipis no es causa de nul·-litat del contracte, sense per-judici de les responsabilitatsque hi pugui haver i de la pos-sibilitat de resolució del con-tracte en cas de mala fe delcontractista”.

Les disposicions que afecten ala preparació de projectes,publicitat i concurrència, s’hande considerar com a requisitsformals de la contractació pri-vada de les societats i el seuenjudiciament correspondrà,en tot cas, als tribunals ordi-naris, a diferència dels actesseparables dels contractes pri-vats que celebri l’Administra-ció pública, el coneixementdels quals correspon a la ju-risdicció contenciosa adminis-trativa.

EXCEPC IÓ: APL ICACIÓDE LA L LE I ENDETERMINATSSUPÒSITS

Segons disposa l’article 2.2 de la Llei de contractes

de les administracions públiques, quedaran subjectes

a les prescripcions d’aquesta Llei relatives a la

capacitat de les empreses, publicitat, procediments

de licitació i formes d’adjudicació, els contractes decontractes decontractes decontractes decontractes de

construcció relatius a hospitals construcció relatius a hospitals construcció relatius a hospitals construcció relatius a hospitals construcció relatius a hospitals i els contractes de

consultoria i assistència, de serveis i de treballs

específics i concrets no habituals que estiguin

relacionats amb els contractes d’obres esmentats,

quan siguin subvencionats directament per l’Adminis-

tració amb més del 50 per 100 del seu import,

sempre que aquest, amb exclusió de l’Impost sobre el

Valor Afegit, sigui igual o superior a 661.655.208,-

pessetes, si es tracta de contractes d’obres, o a

27.266.208,- pessetes, si es tracta de qualsevol

altre contracte dels esmentats.

saMrevista 24

El 1909, Picasso retorna a Hor-ta. Aquesta vegada acompa-nyat de la seva amiga FernandeOlivier. Les intencions de l’ar-tista eren d’allotjar-se a casadel seu amic Manuel Pallarès,però la mare no els volgué acasa seva ja que Picasso iFernande no eren casats. Peraquest motiu, lloguen una ha-bitació a l’Hostal del Trompet,situat a la Plaça de l’Església, iPicasso instal·la el seu estudien un pis d’una casa situadaal davant del mateix hostal.Aquesta etapa dura 4 mesos ija dintre de la seva trajectòriaartística, ens trobem en plenaèpoca cubista. El Picassod’aquesta època és un pintorque comença a ser reconeguti amb un poder adquisitiu im-portant: la primera càmera defotografia que arriba al pobleés la seva, i el primer bitllet demil pessetes que es veu, el vaportar ell. En aquest període,Picasso es relacionà amb mol-ta gent del poble i feu gransamistats, gran part de les vet-llades les passaren jugant aldòmino, joc que li agradavamolt a la Fernande, a la taver-na del seu amic Joaquin-Antonio Vives. És cap al mesde setembre que Picasso se’nva d’Horta. Les seves intenci-ons són retornar en propersestius, ho sabem per la corres-

pondència que va establir desd’Horta amb Gertrude Stein,però Picasso ja no torna més.

Entre aquestes dues estades, hiha una altra etapa que es pro-dueix fora del poble, en quèpinta una sèrie de quadres re-cordant les escenes que ellhavia viscut a Horta el 1898:carnaval a la taverna, les temp-tacions de Sant Antoni…Aquesta etapa l’anomenem“evocacions”. Entre les tresetapes, l’obra realitzada perPicasso a Horta s’aproxima ales 240 obres.

DEL MUSEU PICASSO-PALLARÈS AL CENTREPICASSO D’ORTA

Picasso no va venir més a Hor-ta, però, la va tenir sempre pre-sent, tant en les entrevistes queli feien com en les visites querebia, entre elles es trobava ladel seu amic Manuel Pallarès,que el visitava tots els estius.Aquella frase “tot el que sé hohe après al poble del Pallarès”la repetia a molta gent. És peraquest motiu que el 1969, l’al-calde d’aleshores, JoaquimCortes i el tinent d’alcaldeJoaquim Ferrás, decideixenanar a visitar-lo, davant la in-credulitat de la majoria de lagent del poble, que creien que

C ol·laboracions

àmbi t de CULTURA

Salvador CarbóRegidor de Cultura de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan

EL PAT R I M O N I C O M A E L E M E N T D ’ I D E N T I TAT D ’U N M U N I C I P I

PICASSO I HORTA

PELS VOLTS DE SANT JOAN DE L’ANY 1898, ARRIBAVA A HORTA EL

JOVE PICASSO, ACOMPANYAT DEL SEU AMIC MANUEL

PALLARÈS, FILL D´HORTA I ESTUDIANT DE DIBUIX A LA LLOTJA

DE BARCELONA, INDRET ON ELS DOS JOVES ES VAN CONÈIXER

I ES VAN FER AMICS. PICASSO COMPTAVA AMB 16 ANYS IESTAVA MALALT, TENIA L’ESCARLATINA. EL MOTIU PRINCIPAL DE

LA SEVA VINGUDA A HORTA ERA RESTABLIR LA SEVA SALUT.DURANT AQUESTA PRIMERA ESTADA, QUE DURÀ 9 MESOS,PICASSO I PALLARÈS REALITZEN EXCURSIONS I FAN ESTADES ADIFERENTS LLOCS DEL TERME, ENTRE ELLES, LA MÉS REMARCABLE

ÉS L´ESTADA QUE FAN ALS PORTS D´HORTA, ON SOJORNEN

EN UNA COVA TOT EL MES D’AGOST. EN AQUESTA PRIMERA

ETAPA DEL PINTOR A HORTA, QUE NOSALTRES ANOMENEM

ETAPA D’APRENENTATGE, PICASSO COL·LABORA I AJUDA A LAFAMÍLIA PALLARÈS EN LES TASQUES DEL CAMP I DIBUIXA TOT EL

QUE VEU: ARBRES, OFICIS, CABRES, PASTORS, MASOS, FESTES

POPULARS, LA VIDA A LA TAVERNA… SEGUIR ELS SEUS DIBUIXOS

ÉS UN EXCEL·LENT ESTUDI ANTROPOLÒGIC QUE ENS PERMET

RECONSTRUIR LA VIDA I COSTUMS DEL POBLE A LES ACABALLES

DEL SEGLE PASSAT. A MITJANS DE FEBRER, I DAVANT LES

NOTÍCIES QUE ARRIBAVEN DE LA DESFETA DE CUBA, PICASSO

DECIDEIX TORNAR A BARCELONA.

saMrevista 25

no els rebria. Van anar a l’aven-tura, l’únic que sabien era queresidia a prop de Cannes.Quan Picasso s’assabentà quees trobaven a Cannes els va ferarribar el missatge que anes-sin a veure’l. D’aquesta troba-da, plena d’anècdotes i delsgrans records que guardavaPicasso d´Horta, nasqué elcompromís del pintor de do-nar obra seva per a un Museuon també n’hi hauria del seuamic Manuel Pallarès. Aquestmuseu s’hauria de dir MuseuPicasso-Pallarès. L’únic que de-manava a l’ajuntament era queli dediqués un carrer i habili-tés un espai per albergar lesobres. Els tràmits i el seguimentde la creació del Museu Picas-so-Pallarès li delegava al seuamic Manuel Pallarès. A par-tir d’aquest moment, el consis-tori habilità les golfes del’ajuntament per albergar lespintures i donà el nom del pin-tor a un carrer de la població,ara tot depenia de Manuel Pa-llarès, i aquí sorgí el proble-ma. Pallarès, ja molt entrat enanys, volia el museu, però elseu fill, René, no. El motiud’aquesta negativa es deviabàsicament a problemes d’he-rències que René tenia amb elsseus familiars d’Horta, i que encerta manera volia fer pagar atot el poble. Aquest fet com-plica enormement la creaciódel Museu. Amb el pas deltemps, moririen Picasso i Pa-llarès i el projecte de tenir obraoriginal de Picasso a Horta sen’aniria en orris.

Pasaren uns quants anys, finsque el 1977, dintre del Con-grés de Cultura Catalana, tin-gueren lloc unes jornades aHorta en les quals participàl’estudiós picassià Josep Palaui Fabre, que suggerí que ja queno podríem tenir l’obra origi-nal promesa per Picasso, es po-dria reunir l’obra picassianarealitzada a Horta en repro-duccions facsímils. Aquestaidea la recollí l’Associació deVeïns “Amics d’Orta”, i amb lacol·laboració de Josep Palau,es començà un procés de lo-calització de l’obra realitzadao inspirada en Horta, i un coplocalitzat el museu o la col-lecció privada, sol·licitar-los lareproducció facsímil. Els pro-blemes i entrebancs que tin-gueren lloc durant aquestsanys, varen ser molts, i el pro-jecte passà durant certs perío-des encallat, fins al 1989, quees creà una entitat específica irecollia totes les reproducci-ons, que fins aquells momentses trobaven a mans de l’Asso-ciació de Veïns, aquesta enti-tat era el Centre Picassod’Horta.

EL CENTRE PICASSOD’HORTA

L’any 1991, després de nego-ciar amb l’ajuntament la ces-sió de l’antic Hospital d’Orta,s’obria al públic el Centre Pi-casso d´Orta, situat a l’anticHospital d’Horta, edificireinaxentista del 1585. Enaquells moments es comptavaamb unes 180 reproduccions.

Paral·lelament a l’obertura delCentre Picasso al públic, l’en-titat ha estat treballant en lacreació d’una biblioteca i unavideoteca picassiana, ambl’objectiu de ser un centre d’in-formació i d’estudi per a totesaquelles persones interessadesen l’obra i la vida del pintormalagueny. També, i amb l’ob-jectiu de dinamitzar cultural-ment el territori, s’han creatunes jornades picassianes quetenen lloc la segona quinzenadel mes d’agost,. Aquestes jor-nades es vertebren, bàsica-ment, a l’entorn de concerts demúsica clàssica, exposicions iconferències. En aquests mo-ments ja hem assolit la 6a. edi-ció.

El balanç d’aquests 8 anys ésaltament positiu. S’ha aconse-guit l’autogestió de l´entitat,una projecció exterior del mu-nicipi molt important i, com aconseqüència, una importantdinamització econòmica delpoble pel que fa al sector delsserveis. La mitjana de visites essitua en unes 15.000 anuals,tenim la xifra màxima l´anypassat que s’assolí la xifra de23.000, per l´exposició d’ori-ginals que tingué lloc entre elperíode de setembre-octubre.Aquesta exposició d’originalsha estat el motiu per renovarel discurs museogràfic a lestres plantes de l’edifici de l’An-tic Hospital, renovació que esporta a terme i que comptaamb la col·laboració del pro-grama europeu Empíric i la Di-putació de Tarragona.

DEL CENTRE PICASSO AL’ECOMUSEU

En un principi, un bon indica-dor dels visitants al municipieren les dades del Centre Pi-casso, però, amb el pas deltemps, ja no ha estat així. Elsvisitants que en un principiarribaven atrets per Picasso,descobrien un país que comp-tava amb un patrimoni natural(Ports) i un patrimoni arquitec-tònic (renaixement i templer)que feien aconsellable d´altresvisites a la població i als mu-nicipis veïns.

Conscients de la riquesa patri-monial del nostre territori, i enparlar de territori ens referima tota la zona dels Ports quecomprèn les zones meridionalsde la Terra Alta, Matarranya ila comarca dels Ports de Mo-rella, vam veure la necessitat,d’acord amb un inventari pa-trimonial del territori, de des-envolupar una gestió conjuntad’aquest patrimoni per tal d’es-tudiar-lo, preservar-lo i difon-dre’l amb la finalitat que siguiun element de dinamitzacióeconòmica i social, d’un terri-tori prou necessitat d’aquestesiniciatives.

El 1993 tenim el primer con-tacte amb un ecomuseu, el deles Valls d’Aneu, que enaquells moments es trobava enfase de construcció i que, ac-tualment, és l’únic ecomuseuen funcionament a Catalunya.Un cop vist el seu projecte i lafilosofia que s’emprava, vàremveure que era la fórmula ade-

saMrevista 26

quada i la que s´ajustava mésa la gestió conjunta del nostrepatrimoni. A partir d’aleshores,es creà, des del Centre d’Estu-dis de la Terra Alta, una novaentitat sense ànim de lucre, el“Centre de Documentació.Ecomuseu dels Ports” (CEDEP)que és qui encarrega l´estudimuseogràfic a l’antropòlegJoan Abella que, anteriorment,treballava en el projecte del’Ecomuseu de les Vallsd’Aneu, i a partir d’aquí s’ini-cia tot un procés de negocia-cions i gestions destinades a lacaptació de recursos econò-mics destinats a la construcciói equipament del Cap i les ra-dials, a la creació d’itineraris,procés en què hem estat tre-ballant durant els últims 6anys. Durant aquest període,l’aportació més valuosa i clauper desenvolupar el projecteha estat la col·laboració i sin-tonia que hi ha amb l’Ajunta-ment d’Horta, que ha aportatels edificis i posteriorment ladespesa econòmica pel condi-

cionament del Cap, l’AntigaPresó, el Mas de Quiquet i prò-ximament s’iniciaran les obresal Convent de Sant Salvador,dintre dels recursos aconse-guits per l´Ajuntament. Cal te-nir present els importants ajutsque s’han aconseguit de la Co-munitat Europea: Leader I i 5B,principalment.

L’ECOMUSEU DELS PORTS

L’Ecomuseu dels Ports té coma objectiu general constituir-seen una institució permanent(Consorci d’ens locals, comar-cals i nacionals), d’accés pú-blic, sense finalitat de lucre, alservei de la societat i del seudesenvolupament i, en con-cret, de la població residentdins el seu àmbit territorialdelimitat pels municipisconsorciats, que reuneix, estu-dia, conserva, restitueix i difonun conjunt de béns represen-tatius del Patrimoni Integral id’identitat dels Ports i de laseva àrea d’influència (béns

naturals i culturals representa-tius de la història natural i hu-mana), per a la recerca,l’ensenyament i el gaudi soci-al, i es constitueix en espai pera la participació cultural, lú-dica i científica de la societati, també, per a la reflexió de laidentitat territorial i social.

Per a la primera etapa de de-senvolupament del projecteEcomuseu dels Ports, és a dir,per al dia de la seva inaugura-ció oficial, que està prevista afinals d’aquest any, es preveuel funcionament de les se-güents àrees d’interès i infra-estructures:

1. Cap de l’Ecomuseu

Situat al centre històric d’Hor-ta de Sant Joan, en l’edificianomenat “Lo Centro”. La fun-ció general del Cap d’Ecomu-seu consisteix en la recepció iacolliment dels visitants, onpodran disposar de la informa-ció bàsica sobre el propi Eco-museu, el territori, la poblaciói el seu patrimoni integral id’identitat (natural i cultural).En definitiva, es tracta de cre-ar un centre neuràlgic a partirdel qual s’iniciïn les visites per-tinents al territori, segons l’in-terès i desig de cadascú.

El Cap d’Ecomuseu contemplaels següents espais diferenci-ats:

• A la planta baixa: Espai queintegra una agrobotiga i l’es-pai documental amb la infor-mació bàsica sobre l’Ecomuseui la seva acció patrimonial, elCentre d’Interpretació del RiuAlgars, on a través de tres pei-xeres podem observar la fau-na més significativa d´aquestriu que és Reserva Natural ialberga el segon nucli de llú-drigues més important deCatalunya, i la Sala d’Imatges,especialment dissenyada per amuntatges audiovisuals infor-matius, descriptius, interpreta-tius o d’impacte emocional.

• A la primera planta: expo-sició permanent que sota el tí-tol genèric de “L’home en elsPorts” tracta de fer, d’una ma-nera atractiva i didàctica, unràpid recorregut històric sobrel’ocupació, l’aprofitament delsrecursos naturals i transforma-ció dels Ports.

• A la segona i última planta:Una sala polivalent, on actual-ment, i de forma provisional,s’hi podrà veure un audiovi-sual de l’arquitectura temple-ra a les Terres de l’Ebre, salaque també anirà destinada a larealització de cursos i confe-rències, i la Terrassa interpre-tativa del paisatge, ambdiferents elements per interpre-tar el paisatge, que ens ofereixuna magnifica vista de la ves-sant continental dels Ports i laveïna comarca del Matarranya.

• L’antiga presó d’Horta. Si béno ho considerem com unaradial, la considerem com unespai annex al Cap de l´Eco-museu. L’antiga presó d´Hortaestà situada als baixos del´ajuntament, és un espai queha estat restaurat i compta ambdos nivells, un d’ells, el supe-rior, ens explica l´evolució delCentre Històric d’Horta, decla-rat Conjunt Històric i Artístic.És una informació que es donaa tots els visitants dels espais iedificis del nucli antic del po-ble. L’espai inferior es destinaa realitzar exposicions i alber-ga permanentment una col·-lecció de fotografies antiguesdel municipi. Aquest espai ésd’accés lliure i s´obre el ma-teix horari que el Cap de l’Eco-museu.

2. Els radials

Es tracta d’aprofundir una micamés en els aspectes més repre-sentatius del patrimoni integrali d’identitat del territori. Demoment, per aquesta primerafase de desenvolupament delprojecte d’Ecomuseu, noméscontemplem tres radials.

saMrevista 27

F INANÇAMENT,FUNCIONAMENT IGEST IÓ

Arribar a la situació en què ens trobem actualment,pel que fa a instal·lacions i equipaments, s’ha acon-seguit, en gran part, a la diversificació del projecte,és a dir, tractar elements patrimonials diversos: natu-ra, arquitectura, cultura, turisme, joventut… Aquestfet ha implicat la intervenció de tota una sèrie dedepartaments de diferents institucions públiques:Comunitat Europea, Generalitat, Diputació, ConsellComarcal, ajuntaments, entitats d’estalvi… Aquestadiversificació ha facilitat, en gran manera, que elprojecte es converteixi en realitat a finals d’aquestany. L’objectiu, un cop l´Ecomuseu estigui obert alpúblic, serà buscar l’autogestió, prenent com a puntde referència l’experiència que tenim amb la gestiódel Centre Picasso, i tenint present que el més im-portant és dinamitzar econòmicament el sector terci-ari, sector que en els últims anys és el que més creixal sector meridional dels Ports.

La fórmula de gestió de l’Ecomuseu dels Ports, en uninici, serà la del Consorci, format per totes aquellesentitats que han aportat béns mobles i immobles al’estructura de l’Ecomuseu, és a dir, l’Ajuntament d’Hor-ta, el Centre Picasso i el CEDEP. No obstant això, elConsorci restarà obert a la incorporació de novesentitats, públiques i privades, que es vulguin incor-porar en l’estructura de l’Ecomuseu. No cal dir, i ésd’esperar, que la situació ideal seria aquella en quèd’altres entitats de la Terra Alta, Matarranya i delsPorts de Morella s’hi vinculessin, ja que l’estructurad’un Ecomuseu fa que no hi hagi una centralitzacióde serveis, sinó que es tracta que els visitants recor-rin i descobreixin tot el territori i, com a conseqüèn-cia, estimulin les economies locals. Un apartat tambémolt important és la col·laboració i vinculació de lesentitats amb ànim de lucre, és a dir, els sectors eco-nòmics i productius, que actualment ja trauen unbenefici de l´activitat generada pel Centre Picasso:hotelers, restaurants, cases de pagès, servei de gui-es….

Des d’Horta, i des d’una de les comarques més de-primides de Catalunya, ja queda poc per iniciar unanova etapa en la qual el projecte iniciat fa sis anyspassi a ser una realitat. Els que hem treballat directa-ment i les institucions que han confiat en nosaltres,tots plegats, estem il·lusionats en aquest projecte, queens permetrà gestionar conjuntament, d’una formaracional i ordenada, el patrimoni natural, arquitectò-nic i artístic, i a la vegada dinamitzar, de forma sos-tenible, unes economies prou necessitades d’aquestesiniciatives.

• El Centre Picasso, situat al’antic hospital del segle XVId’Horta de Sant Joan, que jaestà constituït i que s’integra-rà a l’estructura de l’Ecomuseuen forma de radial. Actual-ment, té uns quinze mil visi-tants anuals.

• El Mas d’en Quiquet, situata la vall del riu Estrets, integrauna aula didàctica sobre elpatrimoni natural dels Ports,així com diferents elementspatrimonials que visualitzenl’aprofitament dels seus recur-sos naturals com són, fins almoment, una carbonera, unclot de pega i un forn de calç.

• El Convent de Sant Salvador,declarat Monument Historico-artístic, situat a 2 Km. del po-ble, la seva visita ens permetveure una de les mostres mésimportants de l’arquitecturareligiosa templera a Catalunya,gòtica i també renaixentista. Enaquest radial, properament,s´iniciaran les obres que ani-ran destinades a habilitar unsespais destinats a interpretarl´arquitectura templera de lesTerres de l’Ebre, on s’oferiràl’audiovisual que inicialmentprojectarem al Cap de l’Eco-museu i on es crearà un Centred’Interpretació del Renaixement,ja que la seva arquitectura és undels elements més propis i defi-nitoris del territori on actua l’Eco-museu.

Un cop s’inauguri l’Ecomuseu,es realitzaran visites guiades iqui hi estigui interessat, caldràque contacti amb el guia alCap de l’Ecomuseu. Quan lesobres hagin finalitzat, l’espaiestarà obert, a l’igual que elCap, el Centre Picasso i l’An-tiga presó.

3. Els Itineraris

L’Ecomuseu també contemplala creació d’uns itineraris i cir-cuits d’observació, descripciói/o interpretació del patrimoninatural i cultural del territorique permetin la seva visita insitu. De moment, disposem del’itinerari “Mas d’en Corretja”que se centra, bàsicament, enla descripció i interpretació dela vegetació dels Ports, tot i queen el seu recorregut s’integrenelements culturals com el pro-pi mas d’en Corretja i un fornde calç. També d’un itineraride l’arquitectura templera, quecompta amb el suport del’audiovisual templer del Capde l’Ecomuseu, una rutapìcassiana, que és un recorre-gut urbà pels edificis i zoneson Picasso visqué i pintà en lesseves dues estades al munici-pi. En aquests moments treba-llem en la realització d´unitinerari d´arbres monumentalsdels Ports i un altre sobre l’ar-quitectura reinaxentista quecomprèn municipis de la TerraAlta, Matarranya i Ports deMorella.

saMrevista 28

Els espais rurals situats a lescomarques de l’interior deTarragona, per la seva proximi-tat i fàcil accés des de la líniaturística del litoral de la CostaDaurada, es poden convertiren un futur proper en una se-gona línia turística que potacollir un tipus de turisme di-ferenciat i complementari delturisme de sol i platja. Això potafavorir un repartiment mésequilibrat dels fluxos turístics,amb un doble efecte: la mino-ració de la pressió en les àreesturístiques més saturades i lamillora de les rendes de lescomarques d’interior (millorade l’equilibri territorial).

Els espais rurals de Tarragonaofereixen un ampli repertori depotencialitats i recursos, basatsessencialment en el seu propiPATRIMONI: patrimoni naturali paisatgístic, patrimoni histò-ric i cultural, patrimoni etno-lògic i de l’entorn rural,productes agroalimentaris lo-cals d’alta qualitat, etc.

Sovint, les administracions lo-cals constaten les grans dificul-tats per mantenir i valoraraquest patrimoni territorial isocial tant ampli, que fins i totarriba a degradar-se (i a degra-dar la qualitat de vida de lapròpia població local) permanca de recursos financers.En aquest sentit, el desenvolu-pament turístic pot contribuir,en certa mesura, a la conser-vació i gestió dels recursos pa-trimonials, de forma que aturila degradació dels espais ruralsi, en canvi, es valorin i tinguinun impacte positiu sobre eld e s e n v o l u p a m e n tsocioeconòmic de la població.

El desenvolupament del turis-me en el medi rural i altres fór-mules de turisme sostenible ésuna oferta a l’alça a la medi-terrània. Per les seves caracte-rístiques i especificitats esdenomina també turisme touo turisme alternatiu, i aplegadiversos productes turísticsque van des de l’agroturisme,

C ol·laboracions

àmbit de MEDI AMBIEL TU R I S M E E N E L ME D I RU R A L C O M A M O D E L

Francesc Primé VidiellaTècnic assessor en desenvolupament rural dels consells comarcals de laConca de Barberà i del Priorat.

ENS TROBEM EN UN MOMENT CLAU PER ALS MUNICIPIS I COMARQUES

DE L’INTERIOR DE TARRAGONA EN LA PRESA DE DECISIONS IPLANIFICACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT.MOLTS D’AQUESTS MUNICIPIS CONSIDEREN QUE EL

DESENVOLUPAMENT DEL TURISME RURAL POT SER UNA

OPORTUNITAT DE CRE IXEMENT I D IVERS IF ICACIÓ

SOCIOECONÒMICA.ALTRES MUNICIPIS VAN MÉS ENLLÀ I PLANTEGEN L’APLICACIÓ

DELS PRINCIPIS DE LA SOSTENIBIL ITAT, TANT EN EL

DESENVOLUPAMENT DEL TURISME EN EL MEDI RURAL, COM

EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA RESTA D’ACTIVITATS

ECONÒMIQUES TRADICIONALS (DESENVOLUPAMENT

SECTORIAL).TAMBÉ ES PLANTEJA L’ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ EQUILIBRADA

DEL TERRITORI, (DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL), INTEGRACIÓ

DEL MEDI AMBIENT, DELS RECURSOS NATURALS I DELS

INTERESSOS DE LA POBLACIÓ LOCAL.EN AQUEST ARTICLE, ES FA UNA REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER

DELS MUNICIPIS I DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS SOBRE

LA GESTIÓ DEL PATRIMONI LOCAL I EL DESENVOLUPAMENT

SOSTENIBLE DEL TURISME RURAL.

saMrevista 29

l’ecoturisme o turisme verd, elturisme cultural, turisme fluvi-al, senderisme, esports d’aven-tura, etc, molt més respectuósamb el medi i associat quasiexclusivament als espais d’in-terior (a excepció d’espais na-turals com el Delta de l’Ebre).

Aquest tipus de turisme s’haconvertit, en moltes d’aques-tes zones rurals de la mediter-rània, en un element clau deles polítiques de diversificacióeconòmica i de desenvolupa-ment local, ja que s’han apli-cat especialment en zones enles quals les activitats econò-miques tradicionals han patitun procés de regressió.

Els factors inicials que han fa-cilitat aquest èxit han estat lapotenciació dels recursos pa-trimonials o endògens (recur-sos ja existents que s’hanrevaloritzat), pel fet que elsvolums d’inversió necessarisper al desenvolupament del’activitat turística en el medirural han suposat uns costosmenors que en altres activitatsproductives; per la participa-ció activa i decidida de formaespecial de la població feme-nina, i pel fet que s’ha provo-cat un sinergisme entre elturisme i el desenvolupamentdel sector primari, amb la va-loració dels productes locals.

Per altra part, es constata queen la darrera dècada s’ha in-crementat la pluriactivitat fa-miliar en el medi rural, fet queha permès el desenvolupamentd’altres sectors per tal de man-tenir o incrementar les rendesfamiliars. En aquest sentit, caldestacar el paper fonamentalde la població femenina i delsjoves en el desenvolupamentde noves activitats.

EL MODEL DEL TURISMESOSTENIBLE EN EL MEDIRURAL

El turisme en el medi rural deles comarques de Tarragonas’hauria d’intentar dissenyarbasant-se en un model de Tu-risme Sostenible, com a alter-nativa al turisme clàssic dellitoral tarragoní, i com a mo-del més apropiat per a les co-marques d’interior per lescaracterístiques del territori, dela població i dels seus recur-sos i potencialitats. Un turis-me amb la creació deproductes integrats on la novaoferta ha de potenciarl’asssociació entre patrimoni,cultura, natura, oci, productesautòctons i turisme, i on el ter-ritori ha de ser el protagonistaessencial de l’oferta.

El desenvolupament del turis-me sostenible, per definició, es

basa en una gestió eficaç delsrecursos turístics, que integri lacapacitat de desenvolupamenteconòmic amb el respecte pelsvalors ambientals, socials iculturals del territori. Aquestdifícil equilibri necessita nousinstruments de planificació aescala local, que siguin capa-ços de fer compatibles el de-senvolupament turístic i laprotecció del medi, amb cri-teris de més justícia social.

Implica l’adopció de fórmulesde planificació més actives,que integrin la variable ambi-ental, que fomentin la partici-pació activa dels diversosagents (empreses turístiques,població resident, visitants...),que recullin la singularitat decada espai i que siguin prouflexibles per adaptar-se als can-vis de futur.

També implica un coneixe-ment ampli de les condicions

ambientals de l’espai, per tald’adequar el desenvolupamentturístic a les particularitats del’entorn natural i a la seva pro-blemàtica. En aquest aspecte,cal determinar la capacitatd’acollida del medi (númeromàxim de visitants), per tal depreservar l’entorn natural i pa-trimonial de la zona, i cal de-finir les fórmules de gestió delsrecursos turístics per tal dereduir els impactes de l’activi-tat turística, i per tal d’ordenar-la. El diagnòstic realitzat apartir d’una auditoria ambien-tal, l’establiment d’un pla d’ac-ció ambiental i, en definitiva,l’aplicació de l’Agenda 21 Lo-cal, és el procediment queaconsellen els experts per a ladefinició de les estratègies i eldesenvolupament del turismesostenible.

Un dels èxits de la promocióturística dels espais rurals, pas-sa per potenciar ofertes que no

ENTD E DE S E N V O L U PA M E N T SO S T E N I B L E

saMrevista 30

impliquin la transformació del’estructura tradicional, ja quela fragilitat d’aquests espaisrequereix abans de tot la pro-tecció del paisatge rural i laconservació i gestió del patri-moni natural i cultural. La qua-litat del medi i dels recursos enconstitueix l’atractiu i, per tant,només hi tenen cabuda les ac-tuacions que estiguin integra-des a l’entorn, basades en larecuperació del paisatge da-vant dels mecanismes de pro-ducció de sòl.

En el manteniment de l’estruc-tura tradicional, és un factorclau per a l’èxit de la promo-ció turística, la valoració (i, enmolts casos, la recuperació) deles activitats agràries tradicio-nals, amb l’oferta dels produc-tes locals únics, propis i dequalitat, i la possible integra-ció de la població agrària enl’oferta d’allotjament rural.

SOSTENIBILITAT PERVOLUNTAT PRÒPIA:LA PARTICIPACIÓ ACTIVADELS AGENTS LOCALS

No obstant, -cal deixar-ho benclar-, han de ser els habitantsde les poblacions rurals els quemanifestin la voluntat de pro-moure el turisme rural, i mésencara si es tracta seguint elsmodels del turisme sostenible.

Un municipi o una zona geo-gràfica pot tenir una capacitatdeterminada per atreure el tu-risme, un conjunt de factorsque generin un cert poderd’atracció sobre un determinatgrup de visitants. (En certamanera, el turisme sosteniblees basa en trobar clients alsquals pugui satisfer el que es-tem oferint.)

També pot disposar d’un “pa-trimoni turístic” format per unconjunt de recursos que són la

base sobre la qual es pot des-envolupar l’activitat turística.No obstant això, el poderd’atracció d’una destinació tu-rística no es basa únicament entreure el màxim partit d’unselements singulars, sinó queels recursos disposin dels ser-veis necessaris per aconseguiruna oferta àmplia de produc-tes turístics, complementatamb una xarxa de serveis iequipaments que cobreixin lesnecessitats bàsiques i que per-metin gaudir dels recursos.

Per arribar a crear aquest pro-ducte turístic, caldrà la parti-cipació activa de tots els agentslocals. Per gestionar el produc-te, caldrà que la pròpia pobla-ció local aposti per un turismeque respecti els valors essen-cials de l’entorn en què es des-envolupa, de forma que esconverteixi en un factor eco-nòmic que estimuli les inver-sions necessàries per a la sevaconservació. Per comercialit-zar el producte, caldrà sercompetitius en el mercat, ana-litzar la demanda potencial,identificar i escollir els seg-ments de demanda, i selecci-onar els segments prioritaris.

ADMINISTRACIÓ LOCAL IPLANIFICACIÓ

A partir d’aquesta anàlisi prè-via, s’ha de fixar una estratè-gia de desenvolupamentcoherent i un programa de pro-moció i comercialització efec-tiu en els mercats seleccionats.

En el cas de les administraci-ons de caràcter local, es cons-tata que realitzen un papermolt important, - i a vegadesdecisiu-, en la definició i ma-terialització de la qualitat deles ofertes i dels productes tu-rístics dins el seu àmbit d’ac-tuació, és a dir, en lacompetitivitat turística. A mésde la prestació de serveis perquè l’oferta s’adapti a les exi-gències d’un producte turísticde qualitat (neteja, informació,serveis bàsics, zones públi-ques, etc), en el desenvolupa-ment del Turisme Sostenible,l’Administració local ha d’as-sumir l’esforç de planificar icoordinar les actuacions decaràcter públic i de caràcterprivat tant en la gestió del ter-ritori, com en l’urbanisme, laconservació del patrimoni, i lavaloració dels recursos, entred’altres.

saMrevista 31

L’ EXPER IÈNCIAACTUAL :UN PUNT D’ INFLEX IÓ

En les comarques de Tarragona que es beneficien dela Iniciativa Comunitària LEADER, així com dels fonsestructurals FEDER, s’ha incentivat (a partir de subvenci-ons dels fons europeus), el desenvolupament d’aquestapolítica que ha donat tan bon resultat a altres regionsd’Europa.

No hi ha dubte que l’impacte sobre la incentivació d’in-versions en la millora i valoració de la producció agrà-ria ha estat important, ja que es partia d’un sector mésvertebrat i d’unes empreses existents que s’han acollit ales millores, (sense oblidar les empreses que s’han cre-at noves).

Quant al desenvolupament del turisme en el medi rural,l’impacte de la iniciativa ha estat divers i menor, enbona part perquè en moltes zones aquesta activitat te-nia una implantació testimonial, i el sector no estavatant organitzat. (El programa ha tingut molta més acolli-da en les zones o municipis on ja existeix una implanta-ció turística més significativa, i que s’han convertit enincipients pols turístics).

No obstant això, es pot afirmar que, deixant clar quel’impuls més important és el que ha incitat el propi sec-tor, aquest programa europeu ha representat un puntd’inflexió en el desenvolupament del turisme rural a lesnostres comarques, i un punt de formació i reflexió quepot comportar un impuls en el desenvolupament, quepot ser important a mig i llarg termini.

Independentment de les comarques que s’han benefici-at d’incentius europeus, també s’observa un moderatcreixement del sector en altres zones de Tarragona.

Els municipis i comarques que han donat suport al turis-me rural han realitzat petites inversions públiques,majoritàriament en la creació o millora d’àrees de lleu-re, en la senyalització turística rural, i en la millora delpatrimoni històric i arquitectònic. L’impacte en el medinatural i en l’entorn rural ha estat, en tot cas, positiu, sibé moltes de les actuacions han estat aïllades, de ca-ràcter molt local, sense una coordinació de les actuaci-ons entre els municipis de la mateixa zona, ni entre elspropis agents locals. Aquest fet no ha contribuït a crearaquest producte turístic del qual parlàvem, ni a optimit-zar els pocs recursos financers dels quals es disposava.Tampoc s’ha partit de criteris planificats de desenvolu-pament sostenible (d’una forma conscient), si bé calremarcar que les actuacions han estat globalment posi-tives.

VERTEBRACIÓ,PLANIFICACIÓ ICOORDINACIÓ

S’observa, amb algunes excep-cions puntuals, una falta devertebració del sector privat iuna manca de planificació icoordinació entre els agentseconòmics privats i l’Adminis-tració pública per tal de defi-nir un producte turístic quesigui competitiu, i per tal deconcretar les prioritats enl’execució de les inversionspúbliques que donin suport ala iniciativa privada. Aquestaprogramació d’inversions ésmolt necessària ja que es par-teix d’uns recursos financersmolt limitats, especialment enaquestes petites poblacions.

El turisme a les comarques ru-rals de Tarragona, ara mateix, iuna vegada iniciada la inflexiódel seu desenvolupament, estroba ara, un punt clau per aquè tots els agents locals, tantl’Administració local com elsagents econòmics, dissenyinles estratègies que defineixin elproducte o productes turísticsa oferir, els paràmetres i lesmarques de qualitat, els serveisnecessaris públics i privats ques’adaptin a les exigènciesd’uns productes turístics com-petitius, les formes de promo-ció i comercialització, etc.

És també el moment d’incor-porar els criteris de soste-nibilitat esmentats, en aquellsmunicipis o comarques queoptin per aquest model de de-

senvolupament, per tal de de-finir aquestes estratègies i pro-ductes turístics, i per tal depreservar i potenciar el patri-moni local a partir de l’ade-quada ordenació del territori idels seus recursos.

Iniciatives com el LEADER hanpretès incitar aquest desenvo-lupament integrat, si bé a lapràctica ha estat un desenvo-lupament de forma més aviatsectorial, fet que ha estat moltpositiu però que és insuficient,ja que moltes persones i admi-nistracions locals l’han consi-derat com una subvenció més.

Ara es tracta, una vegada ini-ciat aquest punt d’inflexió, dereorientar les actuacions, deplanificar les estratègies i devertebrar l’oferta, per tal quees creï un turisme rural com-petitiu. Aquest turisme, no obs-tant això, s’ha de basar en lescomarques rurals (de formaaconsellable, si bé no és unmodel únic) en el model deturisme sostenible, basat en elmedi natural, en el patrimonilocal i en la territorialitat, deforma que es preservin els va-lors locals que poden crear unaoferta diferenciada i de quali-tat, no massificat, de tracte fa-miliar, un turisme conscient iresponsable amb el medi am-bient i amb la població i lescultures locals, que valori elpatrimoni i l’entorn rural, in-closos els productes agro-alimentaris i típics locals.

D I P U T A C I Ó D E

T A R R A G O N A