pregonares la llum. pere bessó
TRANSCRIPT
1
La col·lecció “Els llibres del Rabosot”, que amb aquest poemari iniciem, és un intent de mestissatge, de maridatge entre passions, el vi, la poesia, la il·lustració...; llegir, beure i veure són accions lligades als sentits i sentir és l’objectiu fonamental d’aquesta col·lecció. El primer llibre d’aquesta col·leció és un poemari de Pere Bessó, poeta consagrat de la poesia valenciana, que va acompanyat del vi ‘El Rabosot’, collita del 2009. El llibre conta amb la col·laboració d’un tro-pell d’il·lustradors, pintors i artistes plàstics que donen la seua personal visió als poemes d’un ja personal autor.
Espere que passem una estona agradable en companyia del Rabosot i els seus amics.
Voro Suay.Valleta d’AgresOctubre 2014
A Espe amb el teu record.
© Del text: Pere Bessó i González.© D’aquesta edició 2014: Edicions Camacuc© De les il·lustracions: Cada autor/a anomenats en l’apartat “il·lustradores i il·lustradors”
Coberta:Maquetació: Joan Escrivà AviñóDirector de la col·lecció: Salvador Suay PayáImpressió: Set i set impressorsAv. de l’Estació, 57.46670 La Pobla Llarga Telèfon: 96 297 02 [email protected]: 978-84-86970-94-9DL: V-2546-2014
Hi ha almenys una realitat que tots captem des de dins, per intuïció i no per simple anàlisi. És la nostra pròpia persona en el seu fluir a través del temps. És el nostre jo que dura. Henry Bergson.
PREGONARES LA LLUMPere Bessó
8
9
PRIMERA LLUM
Darrere de les casesdesposseïdes,les coses que importavensón només ombres buides.De què em serviria la veuque m’acomiada en silenci?
Oh nit sense objectes!Rainer Maria Rilke
10
GARGOYLE
La teu veu aflautada de closca falsa remunta lacresta de l’ona des d’on crida la gavina a lalluita cos a cos amb el cel cloc-plu de lesaigües poc pregones.
11
LLIT DE PENSAMENTS PIDOLAIRE
Mastega el peu del record ensaliva’l de voritaca àpex malva unfla pòmuls globus fins a lapedra desdiu deslluïment de cabells engomatsllaüt de pits soscava borrissol de les ombres
12
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (I)
Els cristalls del vent baden el llenç de l’horitzó ocult sota la finestra de la nit. És llavors que hi danses.
13
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (II)
La flaire de les flors empal·lideix pels sentits dela neu en l’estació dels lliris; riures, crits,gatzara, una pila de fem mai ensebolida del toten la nit del cor blanc-i-negre.
14
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (III)
Definitiva com una ploma de cigne negre per a volar lluny de les ribes a trenc de vida.
15
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (IV)
Com un martell de seda destrempes l’espill de pedra tosca del temps. Història Natural per als amants del baladre.
16
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (V)
El vent bufa les cendres de la nit com si foren flors que dormien l’Absolut.
17
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (VI)
Les ales blaves de la papallona de la mortaletegen impacients als cabells esfilegats del vent.
18
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (VII)
La teua pell és una ferida oberta on nia latristesa dels àcars, els silenci dels papirs de les ones de la darrera platja, un cementeri deconquilles arrossegades per la sang sedejant,mapa rugat d’un país on mai no es féu l’amorde manera certera…
19
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (VIII)
La bogeria del passant que ha perdut l’àm-fora del seu nom, però coneix les variacions del silenci de les aigües a l’espill de Narcís.
20
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (IX)A la fi de les paraules ni tan sols la pedra de la follia resta en silenci. Un udolament de soledats reconvingudes a l’aguait d’aquesta secreta pluja d’agost, en ser que la pedra s’escalfa al cor de l’ocell més fosc en l’alt brancam de la història.
21
LA DANSA D’AYTEN MUTLU (X)
Balancí dels ocells solitaris.
(El clac-clac de la pluja tamborineja el somriure de gesmil al bes del rou de ma-tinada a l’aguait de les fulles de setembre per a una tristesa grisa monòtona als alts finestrals del desamor…)
22
AFRODISÍAC
Elcritdelsdéusa travésdelaneudestriaelshomes.
23
JONÀS
El desmón del vell mariner poetaal voltant d’una balena varada.
24
SINTAXI DEL SOMNI
El teu sexe és el nus de la meua vena.
(La presència en l’ombra del desig serà lacambra nua fins a trenc d’alba)
25
EL POU DELS DITS
Allímitetsd’aquestallumpregona,aiguasomorta
26
GUINNESS
Picote el silenci de colors com si l’ocell del’arbre de la Nit amagara la campanetad’estrena essencial, abans que les primeresllums no banyen el bosquet de les baies…
27
D’UN VERS D’AMÉLIA PAIS
En la carta astral dels teus ulls endevine valls i flums ocults. No sé donar nom a tantatendresa.
28
EL CANT DE FLAMES
Hora foscant,el papalló arrossegael teu abandó.
A John Cremona
29
RAONS I DESRAONS
Les sabates del gat, les urpes del poeta:quiasme del gran llit i de la mort petita.
30
RAONS I DESRAONS
Les sabates del gat, les urpes del poeta:quiasme del gran llit i de la mort petita.
31
EL CAFETAL
Al cafetarl’aroma del desigdesassossega.
Per a Voro Suay
32
ESPILL FOSCANT
Després del pas dels cérvols al capvespreles aigües del teu pubis romanen intactes.
Per a Montse Rius.
33
DEMPEUS ENCARA
Ets l’arbre morto l’èxtasi de l’àngeltot a les fosques?
34
L’OBLIVIÓ
Massa caretesper al teu únic neguit…Surt la tardor!
35
L’OBLIVIÓ
Massa caretesper al teu únic neguit…Surt la tardor!
36
ANTIC AMOR QUE REGÀ EL VI
Ni els ocells ni els estelssabran dir-te’n.De la ferida fervent de la vidanomés hemorràgia o sang gelada.
37
LA SOLEDAT DEL MÈTODE
El·lipsi veraque el carro de fenc duuen un sol mot.
38
SOCIALITZA EL POETA
Quan la penombra escapa debades per l’única finestra d’aquesta cambra, tu ets ja la visió fosca, més pesada que l’ombra al bell mig de les greus ombres, l’espantall de poemes vells davant dels ocells de l’amor de darrer vesc. Encens les ascles de la fusta corcada, les engrunes de la carn esbocinada, les ales avariades de l’àngel mandra que tot s’hoguarda.
39
FOSCA TARDOR
Només els llavisal pitxer de les roses,enyor de tu.
40
DARRERA CAVALCADA
Ladarreramemòriaielmapadelesnatgesglobalitzadesvoralatimbadeldesamor.
suntcel ce-o să-ți încalece ultimulmemoria,iubitoAlexandru Petria
41
DAUSAl joc de pètalsnomés compares tu.
42
ESTAT D’URGÈNCIA
Albatros sócals mars de la metàfora,la darrera illa.
43
ESTAT D’URGÈNCIA
Albatros sócals mars de la metàfora,la darrera illa.
44
DESPRENIMENT
Per a què tantsmots al pou del diable?Panseix la flor.
A Maria Roibu
45
DESPRENIMENT
Per a què tantsmots al pou del diable?Panseix la flor.
A Maria Roibu
46
ALS CAPCIRONS DE LES ALES
Com ganivet amb irisacions de plata al mà-nec damunt del marbre polsegós, la soledat és una ciutat buida entre els taüts dels teus pits, fractals de matinada. El regust de la muda d’una serp rovellada als plecs dels teus genolls. Fins i tot, tinc a plom el ritme:
fulgor desposseït d’estels, òrbites dels ulls del miratge, moaré humit dels dits abstrets,perifèria sotragada de les natges i la fi de sendera…
A la ribera de les sandàlies inocule l’empremta del sexe.
47
SECRET ACORD
Hummm, els meus llavisde la teua font músicafan: Al·leluia!
48
A QUI VOLDRÍES ENGANYAR
Fer la revetllaamb l’esperó del galla mitjanit.
49
MANTIS RELIGIOSA
Quan el lector sabedor abasteix d’insectes eljardí del poema, la realitat mateixa deixa de ser al defora. És com la tardor velada en la nokia d’un turista nipó al llindar de la te-rrassa del vell antiquari...
A Natalie Wood
50
VOL D’ALTA NIT
La merla negras’enyorava de tu,aigüeta clara.
A Teresa Esteve
51
PERTOT ELS PROPÒSITS D’ESMENA
Voldríem acaronar els fruits de la nit sensenecessitat de psalms ni de saltiris al pit, amb o sense miracles de cec, però ens aco-miadem del ritme de les teules del possible mentre ens aguaita la rosada...
52
CONVENTUAL
El desig punyent colpeja la fusta.L’arc del violí entre les dents.
53
AL DESLLUM DEL NO-RES
Ombra de l’ombra,ni tan sols desmemòria,ombra impossible.
54
FONG DE VELLUT
Em duus la nit,com un vòrtex de sorradavall de l’aigua.
55
SONA A DOLÇA TEMPESTA
Mulles l’orella del neguit trenat d’aigües baixes i reverberes com la pedra del caos en peüngla del cavall que desitja la bufada del vent dins de tu.
Res no esperen els morts en aquell llocMahmoud Temizyürek
56
LA PARITAT
Encara més:Déu serà dels ocellsfolla memòria.
Deus e os pardaisAntonio Brasileiro
57
DARRERA LLUM
Ningú no em busquela remor de la vidaen les parpelles.
58
59
« Poezia este trandafirul ce crește în potir de aur »
Mihai Eminescu
60
61
Il·lustradores i il·lustradors
62
Inmaculada Martínez Martí (Mislata, 1975). Llicenciada en Belles Arts. Pintora i il·lus-tradora també treballa l’animació en 2D . És l’artista de capçalera del Celler “El Rabosot”.
Verónica Fradkin (Buenos Aires- Argentina). Estudis de Belles Arts. Pintora, escultora, fotògrafa, serígra-fa, video art i il·lustració.
Núria Corral Escudero (Sueca 1970). Llicenciada en Belles Arts. Conservadora i restauradora d’Obres d’Art, pintora, escenògrafa per a teatre, òpera i cine, alta deco-ració pictòrica, pintura mural i de cavallet.
63
Karina Vagradova (Moscou, Rús-sia). Artista plàstica, màster en pro-ducció artística per la Universitat Politècnica de València, viu i treba-lla a València desde 1991. Pintora i fotògrafa.
Fernando Barrué de la Barrera (València, 1965). Llicenciat en Be-lles Arts. Pintor que treballa l’abs-tracció geomètrica, mitjançant la utilizatció de la tècnica del frotatge.
María Payá Avilés ( 1965). Llicen-ciada en Belles Arts a València. Pin-tora i ceramista. Il·lustrà el llibre de poemes “Vivir apenas” de Ramón Espacio publicat en Maig de 2014.
64
Rosa Deltoro Cremades (València, 1979) Dissenyadora gràfica i màs-ter en diseny i il·lustració. Treballa com il·lustradora per a Oysho i pu-blica a Grazia, Vanidad, o The View of the Times
Verónica Deltoro Cremades (Bar-celona, 1975). Llicenciada en Belles Arts. Pintora i artista plàstica, treballa fonamentalment la pintura realista i la instal·lació.
Carmen Ibarra Viguer (València). Llicenciada en Belles Arts. Pintora. Treballa desde l’abstracció, el color i la forma mijançant la utilització d’aquarel·les.
Ángel Diana Gatozubi (Almoacid de Zurita, Guadalajara 1963). Lli-cenciat en Belles Arts en 1988. Pin-tor abstracte que fonamenta el seu treball en l’experimentació matèrica sobre llenços.
Josep LLuís Olleta Llicenciat en Belles Arts en 1988. Pintor i restau-rador treballa l’abstracció amb pasta de paper i realitza petites escultures.
Antoni Laveda (València, 1951).Llicenciat en Belles Arts. Catedràtic d’Educació Secundària. Il·lustrador i dissenyador gràfic treballa també en el camp editorial i publicitari.
66
Joan Escrivà Aviñó “Joanot” (Valèn-cia, 1977). Llicenciat en Belles Arts. Editor de la revista Camacuc. Il·lus-trador, dissenyador gràfic i maque-tador. Treballa amb el còmic des de què s’enrecorda.
Sheila Ramos Castellblanques (Bo-rriana). Llicenciada en Belles Arts. Pintora. La base del seu treball artís-tic és el dibuix i la representació de la natura i tot allò que imagina.
M.Carmen Poveda Coscollá (Valèn-cia, 1975). Llicenciada i doctora en Belles Arts. Professora a la U. P. V., treballa l’animació figurativa al ta-ller d’animació ‘El escalón de Julieta’.
Erik Lu (Kaohsiung-Taiwan). Pintor que realitza el màster de producció artística en la U. P. V.
67
68
Pere Bessó (València, 1951), Professor emèrit, traductor, poe-ta. Amb Manel J.M. Romero fou fundador de l’experiència poètica La Forest d’Arana. Ha publicat setze volums de poe-sia. Ha rebut diversos guardons, com ara, el premi Pasqual Asins i Lerma (1979); els premis Ausiàs March (Beniarjó, 1982 i Gàndia, 1987); el Vicent Andrés Estellés dels Octubre (2000); el Josep Maria Ribelles (2008) o el Premi de la Crítica de l’IIFV (2000)...