1

Pràctiques 2015 (5)

1. Saps acabar aquestes dites sobre la tardor?

La tardor és la primavera de...........

A la tardor fulles, castanyes i caragols amb........

2. Quantes dites de tardor saps? Sinònims de 'verdadera' i 'dolenta' són...

Pluja d'abril i sol de tardor solen fer l'any bo i millor.

Tardor i hivern, per al vell temps d'infern.

Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern seré.

Tardor verdadera, per Sant Miquel la pluja primera.

Tardor dolenta, millor tardana que primerenca.

3. Repassa aquestes dites d'octubre.

1. El raim a l'agost es cova, al setembre es talla i al octubre s'amortalla. 2. L'octubre mullat, assolellat i fret fa eixir el bolet. 3. Octubre, octubret, s'endú la calor i ens porta el fret. 4. Quan a l'octubre plou, el rovelló es mou. 5. Quan l'octubre va a la fi, tords i guatlles son ací. 6. Quan l'octubre es finit, mor la mosca i el mosquit. 7. Si, per l'octubre, vas a la muntanya a pasejar, molts ocells veuràs pasar.

4. Hi ha l'equinocci de primavera i el de tardor. I què és l'equinocci?

5. Quines exclamacions uses per a expressar contrarietat, desesperació, sorpresa, admiració, estranyesa, enuig, meravella, impaciència, disgust, etc.?

2

6. Un eixam no és solament d'abelles…

«S'han deixat un eixam»

Vol dir que…

7. Has provat els figatells? En aquesta informació hi ha tres errors, busca'ls.

El figatell és el nexe gastronòmic de tres pobles, Beneixama, Pego i Oliva. En qualsevol de les tres versions, el figatell és capaç de satisfer els paladars més exigents. Com a plat principal o com a tapa, el figatell guanya adeptes, i és que qui el tasta repetix.

Per a donar a conéixer el figatell, l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Invat.tur) cel·lebra una jornada, el 30 de setembre, dedicada en exclusiva a este producte tradicional de la gastronomia valenciana: les peculiaritats que té i les maneres d’el·laborar-ne. En acabar la jornada, es presentarà, a més, el concurs de la ruta del figatell.

El figatell és un embotit fresc elaborat de manera artesana amb magre i fetge de porc, espècies i pinyons, que s’embolica amb randa o mantellina. L’aroma que té és inconfundible quan es fa a la planxa o en paella, encara que l’esplendor és total quan es fa a la brasa.

3

8. Aquell que compra al viticultor la collita de raïm a fi de comercialitzar-la, es diu...

9. On és l'error?

Dius quin regal! quan disfrutes d'un esbargiment, descans, solaç o entreteniment plaent?.

10. Coquetes! Calentetes! Quina coca és?

Preparació: de primer posarem les farines en un llibrell, hi afegirem una mica de sal i got i mig o dos gots d’aigua calenta i ho barrejarem i pastarem sobre el marbre de la cuina fins que hi haurà una massa ferma; si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina. En acabant n’agafarem boles de la grandària d’un ou (o una mica més gruixudes), les posarem sobre un marbre enfarinat i les aplanarem amb les mans fins que hi haurà unes coquetes fines i redones, d’un pam de diàmetre o una mica menys i un gruix de mig centímetre. Finalment les posarem en una llanda (untada d’oli), les enfornarem (a 180º) i les traurem al cap d’un quart d’hora o vint minuts. Es poden menjar calentes o fredes, però calentes són més bones.

Informació de Vicent Marqués

Ingredients: 850 g de farina de dacsa, 150 g de farina de blat i sal.

11. Sabies que…

la dacsa va ser importada d’Amèrica al segle XVI, però el seu ús en l’alimentació humana és més tardà i no es va generalitzar fins al XVIII.

I la dacsa de gra molt menut, rogenc i redó, que es dóna als coloms i també servix per a fer roses de dacsa, s'anomena...

4

12. Quan algú ataca abans que l’ataquen per tindre avantatge solem dir que «qui pega davant, pega .............»

13. Qualsevol dia pot «amanèixer»? Com ho dius?

14. Com traduiries aquesta cita?

«No hay peor tormenta que la que se arma uno solito en la cabeza.»

Font: El Circo

15. L'augmentatiu de 'llop' (que a banda del mamífer també designa un peix), que en català antic i dialectal ja es refereix al peix per la seua voracitat i força, s'anomena...

16. Què canviaries en aquest diàleg?

—Crec que ja t'han concedit l'ajuda que havies demanat.

—Ojala siga pronter! Lo que jo he patit!

17. Com puntuaries? Una llengua que no serveix per a tot no serveix en realitat, per a res. Maria Mercè Roca (Portbou, Alt Empordà 1958) 18. Com ho diries en valencià? «El mundo debería reírse más, pero después de haber comido.» Cantinflas 19. Quina triaries? a) «Reforcem la idea de que els homes tenen que respectar a les dones perquè són persones, no perquè són les seues filles, germanes o mares.» b) «Reforcem la idea que els homes (hòmens) han de respectar les dones perquè són persones, no perquè són les seues filles, germanes o mares.»

5

20. De quina 'ma' parla la cançó?

En Joan Petit quan balla, balla, balla, balla. En Joan Petit quan balla, balla amb la mà, amb la mà, mà, mà, amb el dit, dit, dit, balla, balla, Joan Petit. 21. Tots coneixem la bonica cançó infantil En Joan Petit quan balla, però en sabeu l'origen? 22. Un sinònim de resquit és……. Busca en les frases. Fixa't bé en el que fas, si no, no traurem resquit de tot este assumpte.

Tu tranquil, que si em toca la loteria tindràs resquit.

Si no trau profit, no s'interessa ni col·labora en res.

23. Repassa aquesta informació.

Si fem una miqueta d'historia, ens adonarem que totes les cultures del mon reserven un dia a recordar els avantpassats.

Halloween ens fa oblidar que tenim una identitat propia, amb uns éssers fantàstics autoctons i unes tradicions i llegendes genuines.

Entre les moltes tradicions de Tots Sants, com ara visitar els cementeris, hi havia la d'encendre llums a casa (ciris, candeles o "palometes"). Tots Sants és un dels dies de llum de l'any. Un dels dies en que les ànimes van mig despistades, retornen a les seues cases, i convé ajudar-les a retrobar el camí del cel perque no s'extravien ni es queden al món dels vius. També són dies de llum el 6 de gener, el 2 de febrer (la Candelera) i el dia de Pasqua (Setmana Santa).

24. El taulell o plafó, de gran superfície, utilitzat en diverses aplicacions tècniques, constructives o arquitectòniques, es diu... panell panellet panel

6

25. La secció d'un congrés o reunió científica, en la qual experts exposen el seu punt de vista sobre un tema específic o presenten una investigació, es diu... panel plafó taulell panell

26. Saps què volem dir amb aquesta expressió?

«M'ho he menjat com a bresques.»

Una pista:

Prendre la mel regalimant de la bresca.

27. Com diries aquestes paraules en valencià estàndard?

Diuen que aquestes paraules vénen dels repobladors mallorquins (1611), d'aquells llogarets i pobles islàmics que abandonaren forçats els moriscos valencians (1609).

auia, fer o donar un ba, albergínia, bua, caterva, espitjar, paput

28. A compensar un altre per allò que ha perdut o que ha deixat de percebre, li diem refer, que és sinònim de......

29. Rebaixar una determinada quantitat de diners del preu d’alguna cosa a qui la compra i ha de pagar-la, també es diu.........

30. Reses les estacions?

Sabies que resar les estacions significa 'anar una colla d’amics de bar en bar prenent begudes alcohòliques acompanyades –o no– d’alguna tapa. Cada ronda la paga un membre de la colla de manera que tots van pagant d’una manera cíclica'.

Una construcció sinònima és...

31. Com vas de vocabulari?

L'acció o l'efecte de retòrcer s'anomena retorçó.

I si t'ataca de nou una malaltia que has patit i que creies que estava curada?

7

32. Riatxar-se o riure's a barra catxa

Sabies que riatxar-se significa 'riure d’una manera discreta, sense cap soroll i amb gestos molt subtils, bé perquè la persona que riu ho fa per motius íntims i està abstreta amb els seus pensaments, bé perquè vol dissimular el riure a fi que els altres no se n’adonen.' Sovint és senyal de...

33. Podries completar?

La ............ és la depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda per les aigües d’un corrent fluvial.

34. De segur que coneixes l'expressió riure pels colzes, que és sinònima de riure’s per les...

35. Al color que tira a roig li diem...

36. Què significa «vindre el rot»?

—Li ha vingut el rot i ara, res, a vore com la convenç.

—S'ha de tindre molta paciència, i com més en tens més en gastes.

37. Saps què significa 'sotrac' o 'sotragada'?

La paraula sabacada significa 'sotragada forta', tant en sentit literal com en sentit figurat.

38 . Si «saps a on s'ajoca el dimoni» és que eres molt...

39. Saber-ne un fum significa...

—Saps com arribar al carrer de Dalt?

—Parla amb Ximo, en sap un fum de carrers.

8

40. Com ho diries en valencià?

«El futuro tiene muchos nombres. Para los débiles es lo inalcanzable. Para los temerosos, lo desconocido. Para los valientes es la oportunidad.»

Victor Hugo

41. El moble de fusta que antigament hi havia en els dormitoris de les cases, que tenia uns penjadors per a les tovalloles, un espill i una safa, i que s’usava per a llavar-se la cara i endreçar-se, s'anomena...

42. Sols parlar clar i ras? Quines expressions coneixes que indiquen el mateix?

43. «No soltar el mos» o «no soltar mos»?

«Carles no diu res en absolut sobre allò que es vol que es diga, sobre el que es considera vertaderament important. No s'hi compromet, es guarda la informació per a ell.»

44. Aquestes dites són de l'any del batecul? Rememorem.

Ser blat de bona lluna significa...

Ser cap de caps significa...

Ser carrera de món significa...

Ser del ciriet significa...

45. Eres del puny tancat o del puny apretat?

Vol dir que eres molt avar, agarrat, mesquí, gasiu, ronyós, garrepa? Doncs sí, eres del puny tancat.

I com seria en femení?

9

46. Quina dita vol dir que u té bones qualitats?

Ser igual dos que vint-i-dos

Ser tro i llamp

Ser un queixal foradat

Ser una gràcia

47. Què volen dir aquestes dites?

Ser igual dos que vint-i-dos significa...

Ser tro i llamp significa...

Ser un queixal foradat significa...

48. «Si d’ací a un any tornem a enjuntar-nos, bon senyal serà!»

És una frase que s’acostuma a dir quan...

49. Sió, xo o siò? Com ho dius o ho has sentit?

50. Com portes els cabells?

El meu veí porta els cabells llargs, però d’una manera desarreglada, desordenada, penjant-li blens greixosos per totes parts.

51. Quina paraula falta per a complerar el sentit de la frase?

El meu veí porta els cabells llargs, però d’una manera desarreglada, desordenada, penjant-li .... ...... per totes parts.

El floc de cabells que pengen, es diuen…

52. Si manifestem disgust, desaprovació, estranyesa, etc., solem arrufar les……. i el nas.

10

53. Quin gest és?

54. «Si tinc un pollastre, em pon!»

És una frase que es diu quan a algú li passen diverses coses inusuals en un espai curt de temps, especialment si li són...

55. En cada cançó hi ha un error, busca'l.

«Una mosca dalt d'un fil, treinta, quaranta, mil»

«Un potet d'arrós, tris tros; un potet d'arena, tris, trena»

«Una poma ben redona, cau al aigua i no s'afona»

56. L’arrop és aquell ………espés que s’aconsegueix en bullir el most, a la tardor. A les comarques del Camp de Morvedre i a la Marina hi ha costum de fer unes coques amb arrop que resulten molt grates al paladar, si no n’abusem, és clar.

Ajuda: líquid o líquit?

57. Quina triaries?

Una altra mena d’arrop és l’anomenat aiguamel / aigua mel, que es prepara tot bullint mel i aigua fins que es fa espés i pren una coloració obscura, com la de l’arrop.

58. Una cançoneta. Quina paraula hi falta?

Bona nit, totes les ........... (de puça) al teu llit!

I la més grosseta al teu melic!

11

59. Corranda menorquina

Arri! arri! somereta, anirem a Son Bitlloch, trobarem na Joaneta, qui fa coques amb arrop.

Basat en un article de Vicent Marqués

Somereta és el femení d.....

60. Com li dius?

61. Redactaries així?

«Un llibre és una prova de que els éssers humans són capaços de fer màgia.»

62. Quina triaries?

Cap geperut es veu la seua gepa.

Ningun geperut es veu la seua gepa.

63. Com escriuries aquesta dita?

a) Gallineta cega, putja-ten al cel, que alli voras a s. Miquel.

b) Gallineta cega, puja-te'n al cel, que allí voràs sant Miquel.

c) Gallineta cega, puja-te'n al cel, que allí veuràs sant Miquel.

12

64. Què volem dir amb aquesta frase?

«No es fan, han trencat palletes.»

65. «Fer xiu» o no fer-ne.

Si un arbre no acaba de moure i creus que es morirà, un animal malalt no millora i la relació amb alguna persona no prospera, és que ………..

Ajuda: «fer xiu» és fer bona lliga

No fer xiu és que…

66. Rendibilitat de xiu-xiu.

«Xiu-xiu» imita els sorolls dels …….. o els crits de les aus.

«Estar de xiu-xiu» és que dos o més ………. parlen en veu baixa o en secret.

«Ni xiu ni miu» és que no hi ha ni una pa……la ni un gemec.

67. A tiri baldiri. Saps sinònims?

Fer una acció o una cosa arreu, de mala manera, sense planificar, sense posar-hi l'atenció.

Ex: Hala! A tiri bandiri! I penses que fent-ho d'eixa forma trauràs trellat?

L'origen de l'expressió és incert. Sembla que és una expressió en català oriental, imperativa: Tiri (tire vosté), Baldiri (nom d'home documentat al DCVB). Segurament per algú (Baldiri) que quan tirava —en un joc segurament—, ho feia sense parar atenció. No coneixem les circumstàncies del fet. És una expressió lexicalitzada, emprada sense saber-ne el sentit estricte.

Sinònims:

68. Dessonillat, dessonillada. Què hi volem dir?

«No sap quant de temps fa que roda pel llit dessonillat.»

Vol dir que…

69. «No li diu ni amb xocolata» vol dir que…

Exemple: Aquest color de camisa no li diu amb els pantalons que dus.

13

70. «Juny o estiu fred mata l'esplet». Què és l'esplet?

71. Quin és el carrer de mitja galta?

72. Morats, blaus, moradures i… 73. Quina triaries?

a) Alguns són tan precavits què posen la bena abans de la ferida. b) Alguns són tan precabuts que posen la vena abans de la ferida. c) Alguns són tan precabuts que posen la bena abans de la ferida.

74. Sol o sòl?

a) El sòl del riu és la part més baixa del curs d'un riu, prop de la seua desembocadura.

b) El sol del riu és la part més baixa del curs d'un riu, prop de la seua desembocadura.

75. Què hauries de corregir en aquesta explicació? «Sac buit no aguanta dret» es diu quan hi ha que fer les coses amb una bona base, amb bons fonaments. 76. Engegar a dida La dida era la dona que alletava i cuidava un nounascut quan la mare no podia. De fet, de vegades el xiquet vivia a sa casa. Encara hui alguns d'aquests xiquets ja iaios la consideren com una segona mare, almenys és la mare de llet. I engegar a dida vol dir…

14

77. Acaba la cançó. Be, be, borreguet, que la mare no té llet. La poqueta que tenia… 78. Jugant al rogle. Repassa la cançó. Roda la mola, Peret s'en va a escola, roda el molí, Peret ja está ací (tots ajupits), una coca fina i un barral de vi (tots a terra). 79. Cançó per a donar de menjar els menuts o empa........ Minguet, minguet, minguet, semoleta, semoleta, minguet, minguet, minguet, semoleta i un traguet. Un, dos, tres. 80. Si et diuen una mala notícia o vius una circumstància adversa i difícil de suportar, passes un mal... 81. «Fa esgarrifar»... Saps sinònims d'«esgarrifar»? 82. Què canviaries d'aquesta frase? Res no irrita tant al poderós com la ridiculització dels seus gestos i paraules. 83. Com vas de pronoms? He de contar l'acudit. L'acudit .... de contar. He de comptar els diners. He de comptar.... He explicat les llicències moltíssim. Les llicències ... he explicades moltíssim. D'acudits, ...he de contar uns quants. Vas al teatre hui? Jo no puc anar..... 84. Pantaix, pantaixar o panteixar. «He pujat tan de pressa que quasi m'agarra un pantaix.» Hi volem dir (amb això) que respirem...

15

85. Pèl, cabell, monyo, grenyes i blens. Saps distingir-los? Li queden poques tallades de... No té un....... de babau. Sempre duc el cabell desordenat, tinc moltes... El floc de cabell que penja es diu... Si tinc molt de cabell, molta cabellera, és que tinc molt de... I si porte un pentinat especial, porte un... 86. Fins o fins a? La campanya de representacions s’obrirà el 23 de desembre i durarà fins el 5 de gener. 87. Qui és la Sibil·la? La Sibil·la és una ............ de la fi del món de la mitologia clàssica que es va introduir i es va adaptar al cristianisme gràcies a l'analogia que pot establir-se entre aquesta profecia i el concepte bíblic del judici final. 88. Quina paraula falta per a completar el sentit? El Cant de la Sibil·la Aquesta representació del ............ de Jesucrist és un cant profètic que antigament s'escenificava la nit de Nadal en diferents catedrals de la Península, especialment de l'Antiga Corona d'Aragó. 89. Quina paraula falta per a completar el sentit? La representació d'aquest drama litúrgic de melodia gregoriana va ser implantada pel rei ............. en el segle XIII després de la conquesta de València, però va desaparèixer amb el Concili de Trento i només es va conservar a les ciutats de Mallorca. 90. L'UNESCO o la UNESCO? La representació del Cant de la Sibil·la va ser declarada en 2010 Patrimoni Immaterial de la Humanitat per l'UNESCO / la UNESCO.

16

91. Els titelles o les titelles? El Betlem de Tirisiti és un retaule de titelles nadalenc que es representa a Alcoi des del s. XIX i que rep la visita de vora vint-i-cinc mil persones tots els anys, des de tots els racons del País Valencià i també de la resta de l’estat espanyol. 92. Sabíeu que amb cagaferro, serradura i suro es feien uns betlems fantàstics. I què és el cagaferro? L'es......a de carbó i de ferro produïda en els forns de les foneries i en els fornals. 93. Com ho diries? Segons Eduardo Galeano, el matxisme és la por dels hòmens a les dones sense por. 94. Com o com a?

Els supervivents es partien el menjar com / com a bons germans. Obria uns ulls com / com a plats. Els pobres vells ploraven com / com a xiquets. Va caure un bac i es quedà com / com a mort. Corrien com / com a desesperats. Tenien tanta fam que menjaven com / com a llops. N’eren tants en l’autobús que anaven com / com a sardines. Llàgrimes als ulls, bocins com / com a punys.

95. Com o com a?

adormir-se com / com a troncs apegar-se com / com a llapasses córrer com / com a centelles lluents com / com a navalles veritats com / com a temples

96. Com o com a?

caure com / com a mosques llàgrimes com / com a cigrons multiplicar-se com / com a conills veritats com / com a punys

17

97. Què canviaries en aquesta frase? Degenerar implica sempre cambiar a pitjor, mudar-se en més roïn. 98. Saps sinònims d'empitjorar? «La degeneració sempre té connotacions negatives, sempre implica empitjorament» 99. Diferència i diferencia. Quina triaries? «Degenerar significa perdre les qualitats que es consideren pròpies d’alguna cosa, que la caracteritzen i la diferencien / diferèncien de la resta.» 100. Quina triaries? Està en este món perquè ni haja de tot! Està en este món perquè hi haja de tot! Està en este món perquè n'hi haja de tot! 101. A què es refereix la dita? Quasi res deia el paperet, i anava ple! 102. 'Gaire' vol dir… «No cal ser gaire perspicaç per entendre la tragèdia de la nostra època: en un món ultracomunicat, les persones estan més aïllades que mai.» Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) 103. Quina dius tu? Tal és Ale com Pardale Tal és Ali com Camali 104. Sabies que tancar a pedra i a bac significa 'tancar fort, ben assegurat, qualsevol lloc susceptible de ser tancat, de manera que siga pràcticament impossible poder obrir-lo o que estiga prohibit fer-ho.

Un sinònim seria...

18

105. De quina expressió creus que parlem en aquesta explicació?

'Fer un gest que consisteix en tancar un ull mentres amb l’altre, que es manté ben obert, es mira una altra persona a la qual se li vol transmetre un missatge de complicitat'.

106. Glaçó, glaçonet o...

107. Tindre bon braó és...

108. Com dius a aquesta peça? Peça de suro o d'un altre material, que, introduïda o adaptada a la boca d'un recipient o d'un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l'exterior.

tap

109. Com se'ns fa? 'Període de temps després de la posta del Sol durant el qual encara hi ha claror en el firmament però ja comença a fer-se fosc, és a dir, ja comença a fer-se de nit'.

110. I que poquet em queixe!

—Hola, com anem?

—No massa bé, tinc cara de manyà.

—I jo tinc el cap acotompelat.

—Doncs jo no sé si tinc el cap acotompelat o emboiregat.

Tindre cara de manyà significa...

Tindre el cap acotompelat significa....

Tindre el cap emboiregat significa...

19

111. Si estàs molt enamorat o enamorada potser tens el melic tallat… O és que tens molta botifarra amb algú i no li veus els defectes?

Tindre el melic tallat (amb algú) significa...

112. Què se't farà salat? «Si t'agrada molt el salat i n'abuses se't farà el ….. salat.»

113. Què volem dir amb aquestes expressions?

—Quina barra!

—Sí, Joan ha tingut la santa barra de presentar-se al dinar després de tot el que ha passat!

—Encara sort que Felip té quall.

114. Estar 'ouat'?

—Joan quan té un ou i està ouat no se li pot parlar!

Tindre un ou i estar ouat signifiquen…

115. Espai amb les aigüetes i les eixides de fogueret! Què hi volem dir?

«Perd la paciència amb el seu germà i no comprén que té alguna aigüeta i eixides de fogueret.»

116. Trellat, senyors, trellat!

Tindre unes coses que anant es menegen és una expressió que significa 'tindre idees estranyes, desgavellades, estrafolàries, sense trellat, extravagants, excèntriques, estrambòtiques, que no tenen cap ni...

117. «Tireu-vos del llit i després al mall» Tirar-se del llit significa...

Tirar-se al mall significa...

20

118. Bufanúvols?

—Eres un bufanúvols?

—Toca-toca!, jo crec que toque de peus en terra.

Una persona bufanúvols és...

119. Si toques el violó sovint, estaràs temptat de tocar l'arpa o les batzoles, no creus?

Tocar el violó significa...

Tocar l’arpa significa...

Tocar les batzoles (matraca) significa...

120. 'Torrat' o...

A banda de torrar un menjar, de segur que t'has comprat alguna volta una mesureta de torrat o... 121. Quina triaries? a) T'has quedat adormit perquè estaves embriac, trastornat o boig?, és a dir, torrat. b) T'has quedat dormit perquè estaves embríac, trastornat o boig?, és a dir, torrat.

122. Quina triaries?

a) En estiu t'agrada colrar-te per l’aire i el sol?, és a dir, torrar-te.

b) En estiu t'agrada colrar-te per l’aire i el sòl?, és a dir, torrar-te.

123. Quin trapasser estàs fet!

Fas maleses? Procures enganyar els altres amb falsedats? Toques coses que no hauries de tocar o intervens quan no hauries d’intervindre? Tens poca traça i fas les coses malament?

Si és així, aleshores eres un ....... o una .............

21

124. Què volem dir amb aquest diàleg? —Crec que treballe per al dimoni! —Tin paciència i veuràs com aniràs traent favetes de l'olla. Treballar per al dimoni significa... Traure favetes de l’olla significa... 125. Com estàs? Si estàs 'triat' és que estàs... —Quina tremolor que tinc! Estic triat.

—Sí, estàs ullerós.

126. Com aconhortes un xiquet menut?

La fórmula màgica per a sanar que es diu als xiquets que han rebut un colp no massa gran o s’han fet una ferideta de poca importància, a fi d’aconhortar-los, donar-los seguretat i tranquil·litat i aconseguir que deixen de plorar, és...