1. ALEMANIAHctor 5A i Aarn 5B

2. Index1-SITUACI GEOGRFICA2-BANDERA I SIGNICAT DELS COLORS3-EXTENSI DEL PAIS4-NOMBRE DHABITANTS 7-CULTURA:5-CLIMA -MONUMENTS6-RELLEU-TRADICIONS/COSTUMS-FORMA DE VESTIR-FESTES-MENJARS-/LLENGUA/LLENGUATGE QUE PARLEN-HABITATGES8-ECONOMIA9-RELIGI10-POLTICA 3. Situaci geogrfica Limita al nord amb el mar del Nord ,Dinamarca i el mar Bltic ; a lest ambPolnia i Txquia ; al sud amb ustria iSussa , i a loest amb Frana , Luxemburg , Blgica i els Pasos Baixos . Durant lamajor part de la seva histria, Alemanya vaser un terme utilitzat per designar unarea ocupada per diversos estats 4. BanderaIsignificatdelsseuscolors Hi ha varies teories amb respecte al origen del Esquema del color alemany de la bandera i sa teoria del seu significat i son 3 falles horitzontals cada una dun color i abans tenia un escut. 5. Extensi del pasL extensi dAlemanya s de357.021 km 6. Nombre dhabitantsAmb ms de 82 milions dhabitants, Alemanyas lEstat ms poblat de la Uni EuropeaAlemanya t un gran nombre de ciutats grans:Berln... 7. Climas un clima continental: s atemperat duranttot lany; la temperatura mitja s de 11 graus. 8. RelleuRius i muntanyes ms importants:La majoriadels grans rius alemanys sn a la zonaoccidental del territori. El ms important sel Rin. El Zugspitze s la muntanya ms altadAlemanya. Est situada just a la fronteraamb ustria, al districte deGarmisch-Partenkirchen, a Baviera. Hi hados telefrics que porten fins a unenclavament turstic prop del cim de lamuntanya. 9. Cultura -MONUMENTS:Els Palaus dAugustusburg iFalkenlust es troben a la ciutat de Brhl, enlestat de Rin del Nord - Westflia dAlemanya, molt a prop de la ciutat deColnia. Sn dos dels monuments mssignificatius dels estils barroc i rococ dAlemanya. Van ser palaus dels prnceps-arquebisbes de Colnia durant el segle XVIII. Des de 1984 estan inscrits com monumentsdel Patrimoni de la Humanitat. 10. Cultura 2-FESTES: All es molt fams el carnavalturstic internacional, que 2010 va celebrar la seua50a edici. 11. Cultura 3La Gastronomia dAlemanya consisteix en una variada barreja darts culinries que no noms es poden trobar a Alemanya sin que poden degustar-se en qualsevol dels pasos de parla germana. s tpica la col verda amb salsitxes i filets de Sajonia acompany- at de beicon. 12. Cultura 3 Part 2La cuina alemanya varia molt duna regi auna altra del territori i est moltinfluenciada per lentorn cultural i social, perexemple, les regions del sud de Baviera iSuabia comparteixen molt estils i plats ambels vens sussos i austracs. 13. Cultura 3 Part 3En loest les influncies amb lacuina francesa sn bastant ms pronunciadesi tenen influncies vincoles amb aquest pas,mentre que en les comarques de lest estroben influncies dels pasos de lestdEuropa i les del nord amb lholandesa ,sobretot en les zones costaneres en la quales pot trobar una abundncia de plats depeix, existeixen no obstant molts elementsen com amb les receptes escandinaves. 14. Cultura 3 Part 4La cuina alemanya s coneguda ms per lesseves racions abundants dels seus plats queper la diversitat dingredients en la sevapreparaci. 15. Cultura 4-LLENGUA/LENGES QUE PARLEN:Es parlalalem, principalment a Alemanya, ustria,Liechtenstein, en dos teros de Sussa, en dosteros de la provncia del Tirol del Sud (a Itlia), en els petits cantoners de lest de Blgica ien alguns pobles fronterers del condat deJutlandia meridional (Nordschleswig) aDinamarca.-HABITATGES: All moltes cases sn defusta. 16. Economia El 1991, lagricultura ocupava el 4,2% de lapoblaci activa i representava tan solsl1,3% del PIB, dades que reflecteixen lalt.s.grau de desenvolupament daquest sector(sobretot a lantiga RFA), especialment sihom t en compte que la producci agrriacontribueix en prop del 80% a cobrir lesnecessitats del pas. 17. Economia Part 2 Les principals produccions sn els cereals (blat, lordi i el blat de moro), patates, bleda-rave sucrera i farratges, conreus localitzats sobretot a la regi septentrional. Ms al S, destaquen les hortalisses, els.s. fruiters, el tabac, la colza i el gira-sol, aix com les flors i les plantes ornamentals i el llpol, base duna florent indstria cervesera. 18. Economia Part 3 A les valls del Rin, del Mosella i del Main t importncia el conreu de la vinya. En la ramaderia sobresurt el bestiar porc i bov, aquest darrer tant pel que fa a la producci de carn com de llet. Leficincia de lagricultura alemanya ha comportat una.s. crnica superproducci (sobretot de carn, productes lctis i cereals que, com s el cas de molts pasos europeus, sha anat agreujant amb la progressiva integraci de la Uni Europea). 19. Economia Part 4 Els recursos forestals sn considerables, per tal com el bosc ocupa prop duna tercera part de la superfcie del pas. La pesca ha disminut en importncia des dels anys setanta a causa de lexhauriment dels.s. caladors i de lampliaci de la zona martima de molts estats costaners.Actualment hom orienta aquesta activitat vers les mars rtiques. 20. Economia Part 5 Els ports pesquers ms importants sn a.s.Bremerhaven, Cuhhaven, Hamburg i Kiel. ARostock hi ha importants installacions detransformaci de peix. 21. Economia Part 6 Desprs de la reunificaci (1990), lagricultura de lantiga RDA, organitzada en grans explotacions de propietat estatal orientades al monocultiu sota un sistema de.s. cooperatives, hagu de sotmetres a un procs dadaptaci al model vigent a la RFA, caracteritzat per un grau molt ms alt de mecanitzaci i una distribuci de la propietat en explotacions generalment mitjanes o petites de policonreu intensiu. 22. Economia Part 7 El govern alemany proced a la reprivatitzacide la terra, i, per altra banda, shagudenfrontar amb lexcessiu pes de la.s.poblaci dedicada a lagricultura (fins a un10% el 1990). 23. Religi Els protestants (concentrats al nord i a lest) i els catlics (concentratsal sud i a loest) representen el 62% de la poblaci alemanya, el 31% per cada grup. El papa.s. actual, Benet XVI va nixer a Baviera. En total, 55 milions de persones pertanyen oficialment a una denominaci cristiana. 24. Religi Part 2 El grup de persones no religioses, incloent-hi.s. els ateus i agnstics agrupen al 28,5% de la poblaci total, especialment en la regi de la ex RDA. 25. Religi Part 2 El grup de persones no religioses, incloent-hi.s. els ateus i agnstics agrupen al 28,5% de la poblaci total, especialment en la regi de la ex RDA. 26. Religi Part 3 A prop de 3 milions musulmans viuen a Alemanya, principalment de Turquia. L1,7% de la poblaci declara sercristiana ortodoxa la majoria de Srbia i Grcia. Alemanya t.s. el tercer nombre ms gran de poblaci jueva del mn.El 2004 ms del doble de jueus de la ex Uni Sovitica van emigrar a Alemanya que no pas a Israel; la poblaci jueva daquell any era de 200.000 persones, molt superior als 30.000 abans de la reunificaci. 27. Poltica Alemanya s una repblica federal, parlamentria, representativa i democrtica. El sistema poltic alemany va ser establert.s. en el document constitucional de 1949 conegut com el Grundgesetz (Llei Bsica). 28. Poltica Part 2Les esmenes a la Llei Bsica requereixen unamajoria de dos-teros dambdues cambres delParlament, encara que els articles quegaranteixen els drets fonamentals, lEstatdemocrtic i el dret a resistir els intents perrevocar la constituci sn vlids en perpetutat ino poden ser esmenats. La Llei Bsica es vaconservar en efecte, amb esmenes menors,desprs de la Reunificaci alemanya de 1990,malgrat la intenci dalguns poltics dereemplaar-la amb una constituci. 29. Poltica Part 3El canceller, Kanzler en alemany, (actualmentAngela Merkel) s el cap de govern i dirigeix elpoder executiu, amb un paper similar al dunprimer ministre o president de govern. El poder legislatiurecau sobre el Parlament, que est integrat pel Bundestag(la Dieta Federal) i el Bundesrat (el Consell Federal), tots.dos formant un cos legislatiu nic. Els membres delBundestag selegeixen directament per mitj dun sistemade representaci proporcional per un perode de quatreanys; els membres del Bundesrat representen els governsdels setze estats federats i sn membres dels gabinetsestatals, els quals els designen i destitueixen en qualsevolmoment. 30. Poltica Part 4..El Bundesrat depenent de lafer en discussipot guanyar la paraula en el procedimentlegislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictesentre el Bundestag i el Bundesrat, creantdificultats en ladministraci.