poum de l’ampolla20...de la ciutat. com a negatiu del creixement urbanístic pròpiament dit. fins...
TRANSCRIPT
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 139
En les versions més tradicionals de l’urbanisme, el territori s’ha considerat com àmbit separat de la ciutat. Com a negatiu del creixement urbanístic pròpiament dit. Fins a les darreres dècades del segle XX, l’urbanisme havia estat exclusivament un afer de creació i conformació de ciutats.
La protecció del territori - urbanísticament: el sòl no urbanitzable - s’ha limitat a l’establiment d’unes condicions d’edificació restrictives, entorn d’un habitatge cada 1 o 2 Hectàrees, la condició de no formació d’un nucli de població i alguna regulació del traçat de camins i de protecció dels cursos d’aigua.
El Pla General d’Ordenació vigent va començar a superar aquesta òptica, reconeixent els usos del territori del municipi. En conseqüència d’aquesta lectura va projectar una nova estructura de camins i modular els usos i construccions a través d’una zonificació.
Va establir una actuació basada en el desenvolupament de la malla de camins existent i dibuixant nous eixos de vialitat transversals i, paral·lelament, va redactar una normativa de regulació dels usos y condicions de construcció d’obres d’infrastructura i edificació..
El projecte de la nova malla de vialitat tenia la intenció de “estructurar la malla viària” , donar més “claredat” a la malla de camins i dissenyar una “estructura general i orgànica” del territori. La intenció principal del pla en aquesta matèria era donar coherència a la vialitat a partir de condicions internes al sistema viari. S’estava molt lluny de les idees d’interrelació entre les construccions i el medi ambient que es preconitzen en aquesta revisió i en la llei d’urbanisme actual. Tampoc es tenien en compte les interrelacions entre el sistema de camins, la forma del territori i els usos agrícoles existents.
En aquest Pla General d’Ordenació es reduïa l’estructura general a un sistema de vialitat indiferenciat, en el qual s’incloïen tant els camins com els carrers i carreteres de sentit més urbà.
En el Pla tampoc es posava l’èmfasi en el temps o el procés de formació històrica del territori.
S’ha de tenir en compte que les infrastructures territorials tenen l’origen en un problema d’ordenació concret, no depenen de conceptes generalistes. Per exemple, els camins tenen l’origen en l’explotació dels camps i en la geometria del repartiment de l’accessibilitat entre les parcel·les. O, també, els eixos viaris i ferroviaris tenen l’origen en la necessitat de resoldre els fluxos de mobilitat que travessen el litoral mediterrani.
Alhora que tenen una forma motivada per la tecnologia del transport de cada període històric. Precisament és en aquesta tecnologia on es troben els fonaments de les seves pautes de traçat: les formes de repartiment dels camps, desnivells, els radis de curvatura dels eixos viaris, els ponts, talussos, etc.
També que aquestes infrastructures viàries permaneixen al llarg del temps. Permanència que motiva moltes de les transformacions dels antics eixos, canvis de secció, pavimentats, tall dels accessos, etc.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 140
En el cas de l’Ampolla, la transformació dels camins antics ha motivat la pavimentació i algun eixamplament. Mentre que la transformació del corredor de circulació litoral ha generat una progressiva multiplicació dels eixos i variants, que genera tensions difícils de resoldre al creixement urbà. Circumstàncies ambdues que intervenen molt en la regulació urbanística que es preconitza en aquest document de revisió.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 141
9.1. EL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ VIGENT: CLASSIFICACIÓ DEL TERRITORI EN ZONES
[34] Parc Natural, remet al Parc Natural del Delta de l’Ebre (Decret 332 de 23 d’octubre de 1986)
[31] Agrícola permanent
[31a] Agrícola Subzona humida
[32] Rústec
[33] Rústec protegit
[35] Edificació residencial
[36] Indústria aïllada
Aquesta subdivisió no correspon exactament amb la de la normativa, on es diferències les zones següents:
- Parc Natural - Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) - Sòl no urbanitzable Deltaic - Sòl no urbanitzable Ordinari
En el context d’aquestes zones, estableix una regulació basada en temes com: els usos del sòl, les llicències d’edificació, les segregacions i divisions de terrenys i les vies rurals:
Es fixen els usos del sòl, per a cada zona.
Es regulen les segregacions i divisions dels terrenys. Les segregacions es prohibeixen si no corresponen a les unitats mínimes de conreu, genèriques i no referides a la problemàtica específica de l’Ampolla.
En relació a les condicions d’edificació es parteix d’una diferenciació entre zones i, fins i tot, classificació del sòl basada en un concepte dubtós com el de formació del nucli de població.
Les àrees que es consideren mes compactes es classifiquen com a urbanes (diverses variants de ciutat jardí. Zona ….)
En les altres es manté la classificació com a no urbanitzable, però s’hi assigna una zona pròpia i independent de la dels àmbits extensos. Es diferencien els edificis residencials (35) i els industrials (36).
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 142
En els edificis inclosos en altres zones (Deltaic i Ordinari) es regula exclusivament: la cessió una franja viària, l’edificació i les separacions als llindars. Es fixen condicions de: us, la possibilitat de formació de nucli de població, les separacions a les finques veïnes, la superfície, una genèrica morfologia i tipologia de les edificacions i les condicions i procediment d’obtenció de la llicència.
En relació a les vies rurals, s’estableix que les vies noves, no previstes als plànols d’ordenació, es prohibeixen genèricament.
També es regula detalladament la construcció d’un Centre de Serveis Turístics.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 143
9.2. EL PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE
El Pla Territorial de Terres de l’Ebre també inclou disposicions sobre el Sòl lliure que afecten el terme municipal de l’Ampolla. En el plànol de proposta d’ordenació del sòl no urbanitzable del Pla territorial es grafien quatre tipus de sòl no urbanitzable en el terme municipal.
Fig. 43: Ordenació del sòl no urbanitzable. Sòls no urbanitzables de protecció proposats i delimitats pel Pla territorial de les Terres de l’Ebre
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 144
En la plana del Delta:
- Una àrea de protecció funcional, referida a: planes fluvials i deltaica. - Una àrea de protecció especial, referida a: espais inclosos al PEIN.
En l’àrea interior:
- Una àrea de protecció funcional, referida a: boscos i matollars. - Una àrea de protecció preventiva, referida a conreus de secà.
Posterior a la redacció del POUM, s’ha aprovat definitivament el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, publicat al DOGC núm.5696 de 19 d’agost de 2010.
S’han adaptat els plànols i la normativa a les determinacions d’aquest Pla.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 145
En la Normativa Urbanística s’estableix condicions que substitueixen la regulació inclosa en els plans d’ordenació vigents.
En general:
- Es prohibeixen les parcel·lacions i segregacions. - No es poden obrir vies rurals. - Es fixen detalladament els usos admesos i no admesos en totes les categories del sòl
no urbanitzable.
En el sòl lliure de protecció especial, en el nostre cas a l’àrea del delta, el pla remet a la normativa pròpia dels PEIN, i limita els usos als estrictament compatibles a la naturalesa rural, l’explotació dels recursos naturals, la regeneració de conreus i la promoció i el desenvolupament de l’activitat agrícola i ramadera.
Entre els elements naturals de valor local s’inclou la zona litoral, el domini públic marítim-terrestre i la zona de protecció litoral on, més enllà de la Llei i el reglament de costes, es prohibeix tota construcció.
En el sòl lliure de protecció funcional, en el nostre cas l’àrea deltaica i els boscos i matollars, es limiten els usos als estrictament relacionats amb la naturalesa, també es limita l’edificació, superfície mínima: 250.000 m2 les separacions etc.,
A la plana deltaica, es concreten més aquestes limitacions, els usos compatibles i les condicions d’edificació en els edificis relacionats amb l’explotació agropecuària, finca mínima de 7.500 m2, condicions d’edificació, separació als llindars i als camins d’accés, superfície, tipus de materials, etc.
En el sòl lliure de protecció preventiva, en el nostre cas els conreus de secà de l’àrea interior del terme municipal, l’objectiu del pla és protegir les explotacions. Per això, el classifica en agrícola de regadiu i de secà. Limita les edificacions agropecuàries, relacionades amb l’explotació, fixant condicions com: l’altura, la superfície, la protecció del paisatge, la coberta, els materials etc. També limita els edificis residencials al complement de l’explotació agropecuària i fixa condicions com: la superfície mínima de la finca; 45.000 m2 en secà i 10.000 m2 en regadiu. Regula les segregacions i les condicions d’edificació i accés a la finca, situació en el territori, superfície màxima, composició volumètrica, materials, coberta, obertures, tanques, etc. Paral·lelament regula l’ampliació dels edificis existents.
Condicions, totes elles, que hauran de ser el punt de partida de la normativa i els plànols d’ordenació d’aquesta revisió del Pla General d’Ordenació.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 146
9.3. LA LLEI D’URBANISME DE CATALUNYA
La Llei d’Urbanisme de Catalunya estableix un altre tipus de condicions. Defineix el desenvolupament urbanístic sostenible, com a ús racional del territori, en el qual s’interrelacionen el creixement urbanístic, els recursos naturals i els valors culturals. D’aquesta manera, més enllà de les condicions geomètriques, altures, superfícies, separacions, etc., vincula les construccions i, en general, el desenvolupament urbanístic, amb els recursos naturals. El sòl és un recurs natural limitat, i, per tant, és necessari protegir-lo.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 147
9.4. ELS TERRENYS NO URBANITZABLES DEL MUNICIPI: ASPECTES RELLEVANTS
En el territori municipal de l’Ampolla es poden observar diversos temes que influeixen palesament en les condicions del POUM. Entre elles, les relacions entre el territori agrícola i el nucli urbà i la forma de la malla de camins rurals tenen un pes important. També s’ha de tenir en compte un conjunt de temes menors, que deriven dels anteriors. Per exemple: la forma dels camps i els murs de contenció i tanca i l’edificació dispersa, generalment en petites construccions de suport de les tasques agrícoles.
En primer lloc, és essencial tenir en compte que, a l’Ampolla, les interrelacions entre els nuclis urbans i el territori són múltiples. Segurament, la regulació del Sòl no urbanitzable s'ha de basar en aquestes interrelacions.
El nucli urbà tradicionalment s’ha desenvolupat havent de superar el sistema de barrancs que talla els terrenys del municipi. El POUM ha de restituir en el que sigui possible, aquestes relacions. Això es preveuen diverses connexions.
En segon lloc, des del punt de vista de l’ordenació urbanística, cal tenir en compte la forma dels teixits agraris i la seva macla amb la xarxa hidrogràfica. Els dos sistemes territorials que constitueixen el territori de l’Ampolla, la garriga i l’àrea del delta, no estan conformats només per una malla de camins que connecten les diverses parcel·les o propietats. Tant en l’un com a l’altre, és important la malla de camins d’accés. En un cas, es tracta d’una malla ramificada. En un altre una malla de directrius geomètriques. Però en elles també tenen importància: els sistemes de d’estabilització del terrenys i erosió, amb els murs, els sistemes de l’aigua, les plantacions, com el poblament i l’edificació complementària de l’ús agrícola.
El territori rural no és un sistema material i d’energia acotat, tancat en sí mateix i només descomponible en àmbits o zones. El territori és el resultat de la incidència de diversos sistemes d’interrelació entre les obres humanes i la naturalesa. Això es reflecteix clarament a l’Ampolla i a molts altres casos. Per aquest motiu, en el POUM, s’ha prioritzat la regulació de les relacions que s’estableixen entre els diversos elements que constitueixen el territori sobre la regulació de les zones o sistemes territorials. Regulació que només serveix per a aportar matisos i diferències.
Els detalls de la informació cartogràfica s’han recollit en els 10 plànols de la sèrie 4 de la informació del POUM, que, posteriorment han servit per a configurar els 10 plànols d’ordenació sèrie 6.
En aquest context són importants les superposicions i impactes entre els sistemes diferents, que es reflecteixen en el plànol i algun dels diagrames Sobretot, el model d’ordenació dels
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 148
terrenys del sòl no urbanitzable es reflecteix en els diagrames que es reprodueixen a continuació:
Entre els temes que s’han observat, són rellevants:
La forma dels camins rurals: la seva forma ramificada i les jerarquies que s’hi estableixen.
Fig. 44: L’estructura dels camins en relació als barrancs.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 149
El model d’ordenació dels camins és essencial en la protecció del paisatge. No és un model immutable. Es podrà modificar amb els procediments que defineix el POUM. Però, sempre seguint les directrius d’ordenació de la malla. La malla ramificada s’integra millor en el medi, respecta el paisatge i no afecta als cursos fluvials. En canvi, la malla de model rectangular és completament aliena al paisatge.
Els tipus d’edificació. Alguns corresponen als edificis agrícoles tradicionals, altres són transformacions i xalets incompatibles amb el respecte al medi ambient i el paisatge.
Fig. 45: Ocupació del territori. El nucli urbà i l’edificació dispersa.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 150
El plànol assenyala clarament l’impacte de l’edificació dispersa en el territori. Aquesta ocupació té un origen històric. El territori fa temps que ha estat ocupat per masos i cases de tros que no afecten sinó que es pot dir que contribueixen eficaçment a la qualificació del paisatge. Per tant, són elements a conservar.
Malgrat això, en els darrers anys, aquesta ocupació històrica s’ha incrementat afectat i deformat per dos processos complementaris que cal tallar, si no es volen tenir importants problemes mediambientals. En primer lloc, moltes de les cases de tros tradicionals s’han transformat augment el volum de manera desproporcionada fins a desnaturalitzar l’ús i la forma originària.
En segon lloc, s’han construït nous xalets i/o magatzems no agrícoles, sense llicència, que augment l’ocupació dels terrenys fins a límits insostenibles.
Els tipus d’edificació existents es poden classificar de la manera següent:
- Masos i cases de tros. - Xalets, alguns dels quals deriven de la transformació dels edificis anteriors. - Magatzems. - Altres.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 151
La forma dels camps, particularment referida als murs de contenció i divisió dels terrenys, que tenen una funció important d’estabilització del relleu i la minimització de l’erosió.
Fig. 46: Els murs i la forma dels camps.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 152
Es poden distingir els models d’ordenació dels murs següents:
Fig. 47: Models de murs
Les directrius de desguàs. En alguns casos són línies de desguàs naturals, els barrancs i les seves derivacions, i en altres es tracta de sèquies i canals artificials
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 153
Fig. 48: Les directrius de desguàs.
Aquest temes d’ordenació s’agrupen en dos sistemes que correspondran la les zones o categories de terrenys definides pel POUM
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 154
Fig. 49: Dos sistemes territorials diferenciats.
Al marge de les determinacions del PTTE, que estableix una classificació en zones fixa, i d’altres instruments de protecció, PEIN etc., aquests dos sistemes són la base de la distinció entre les categories que el POUM estableix en el sòl no urbanitzable.
Generalment no és convenient establir una distinció en zones del sòl no urbanitzable. En el territori hi ha molts matisos que es poden regular millor en relació als elements i/o temàtiques definides anteriorment. Però, en aquest cas hi ha dos sistemes radicalment diferents.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 155
Sobre la classificació anterior els instruments de protecció definits per plans directors de nivell superior estableixen altres classificacions i matisos.
A més a més, el POUM distingeix tres àrees de ruptura: el Roquer, els barrancs, el front marítim. Tres àrees, que pròpiament no pertanyen a cap zona o àrea homogènia sinó que són espais de transició. Espais que són particularment sensibles en relació a les condicions ambientals i de paisatge.
Adaptat al Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, aprovat definitivament el dia 27 de juliol de 2010 i publicat al DOGC núm.5696 de 19 d’agost de 2010.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 156
9.5. LES DETERMINACIONS DEL PLA EN EL SÒL NO URBANITZABLE
Les determinacions del POUM en el sòl no urbanitzable són d’estructura i de normativa.
A nivell d’estructura, és important la potenciació de les connexions de la malla de camins rurals i els carrers del nucli urbà. Aquesta recerca de connexions no ha de significar un increment substancial de la circulació rodada, atès que es prioritza el trànsit restringit, de bicicletes i vianants.
A nivell de l’espai físic també és important el model d’ordenació dels camins. Model que s’ha d’entendre com traçat a copiar, sinó com a principi d’ordenació. Per tant, no impliquen cap mena de repetició mecànica dels traçats indicats en el plànol, sinó una norma a interpretar i a aplicar sobre les condicions del lloc i el programa. Sempre complint els procediments definits en la normativa del POUM.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 157
9.6. REGULACIÓ NORMATIVA DEL SÒL NO URBANITZABLE
Atenent a les condicions estructurals, cartografiades en els plànols d’informació sèrie 4, desenvolupades en els plànols d’ordenació sèrie 6, i particularment tenint en compte la complexitat des teixits agraris, s’ha organitzat la normativa amb una doble entrada. Per un costat, es defineixen 4 zones o categories; per l’altre, es defineixen estructures morfològiques de referència en el paisatge, que pretenen acotar o referir les transformacions en la permanència de parts important del paisatge.
Categories del sòl no urbanitzable
Les categories en sòl no urbanitzable previstes en aquest POUM constitueixen subcategories de les que delimita el Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, de juliol de 2010, de la forma següent:
A) Sòl no urbanitzable de protecció especial
-El Delta
-Delta PEIN
-La Garriga de protecció especial
B) Sòl no urbanitzable de protecció territorial.
- La Garriga d’interés agrari i/o paisatgistic.
C) Sòl no urbanitzable de protecció preventiva
-La Garriga de protecció preventiva
Estructures morfològiques de referència en el paisatge
Les estructures morfològiques són els elements més permanents del paisatge i asseguren la seva continuïtat en els propers anys. Alhora que serveixen per a mesurar la compatibilitat dels usos I transformacions en relació a l’objectiu de la permanència dels aspectes més significatius del paisatge.
Aquestes indicacions de referència dels plànols d’ordenació són el suport de les determinacions sobre condicions d’edificació, usos, etc., que es concreten per a cadascun de les categories en què es divideix el sòl no urbanitzable.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 158
Concretament, les estructures morfològiques de referència reflectides en els plànols d’ordenació del sòl no urbanitzable, sèrie 6, són les següents:
a) Vialitat
- Autovies i variants, existents i projectades. - Carreteres existents. - Camins estructuradors. Entre els quals s’inclouen els camins principals dels teixits
agraris i les derivacions que s’han definit en aquest POUM. Són camins fixos en principi i que s’han de vincular amb la malla urbana.
- Vies pecuàries. Generalment estan incloses en la xarxa de camins estructuradors. - Camins d’accés de les explotacions. Modificables seguint els procediments del POUM.
b) Sistema de rec i desguàs.
- Barrancs. Que, alhora són connectors mediambientals.
El POUM conté mesures de connectivitat ecològica en relació a tots els barrancs que transcorren pel terme municipal. Particularment per als de: Sant Pere, Baconer, Cala Maria. En el cas del de Sant Pere, definint un nou parc en sòl urbanitzable i establint les corresponents proteccions en el sòl urbà. En el cas del barranc del Baconer, definint un altre parc lineal, límit dels sectors del projecte Z. I en el cas del barranc de Cala Maria, a través de la corresponent àrea verda. En la normativa dels sectors es detallen les condicions mediambientals que han de garantir la connectivitat ecològica vers les cales.
- Canals. - Sèquies - Basses. Amb el seu entorn.
c) Camps.
- Murs de tancament i contenció de terres. Elements determinants del paisatge. - Plantacions d’oliveres I altres fruiters. Elements d’ús, adaptables a l’explotació.
c) Edificis.
- Cases de tros. Sobre les quals el POUM fixa condicions d’ampliació i adaptació. - Xalets. - Blocs d’habitatges, apartaments, etc. - Magatzems i Indústries. Sobre els quals el POUM fixa condicions d’ampliació,
particularment en el cas de les indústries. - Granges i altres instal·lacions agrícoles. - Equipaments: restaurants, etc. - Gasolineres i instal·lacions de carreteres. - Serveis tècnics
d) Elements naturals.
- Masses de vegetació. - Plantacions. - Àrees de protecció especial.
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 159
Vies pecuàries
Entre les estructures morfològiques de referència en el paisatge, tenen un relleu principal els lligallos i vies pecuàries que tradicionalment han modelat el territori.
Tots aquests lligallos i les veredes que completen la malla, estan grafiats en els plànols sèrie 6 del sòl no urbanitzable, a escala 1/5.000. Les amplades del plànol coincideixen amb les detallades anteriorment.. Aquests traçats, amplades i connexions s’esquematitzen en el plànol de “Vies Pecuàries”, que resumeix la informació anterior.
També es grafien en els plànols sèrie 5, de sòl urbanitzable, a escala 1/5.000, on s’especifica la continuïtat dels traçats.
En el sistema general de vies pecuàries s’inclouen les vies següents:
Lligallos de 37,61 metres d’amplada
1. Lligallo de la Bassa d'en Ferrà
5. Lligallo del Mas
6. Lligallo del Mar
7. Lligallo de Bonastre
8. Lligallo de la Bassa del Mig
9. Lligallo de la Bassa de Fornos
Veredes de 20,89 metres d’amplada
11. Vereda del Furoner
12. Vereda del Cementiri
13. Vereda del Cap Roig
14. Vereda del Baconer
15. Vereda de la Punta dels Pins
Basses
C. Bassa de les Clotes
F. Bassa de Fornos
Bassa del Mig
És important ressaltar la continuïtat d’aquests lligallos amb la malla urbana definida en el sòl urbanitzable, que connecta amb la malla de carrers actuals del sòl urbà.
El lligallo de Bonastre connecta amb el Lligallo del Mas a través d’una traça del sòl urbanitzable i un carrer del nucli urbà.
El Lligallo de la Bassa d’en Ferrà penetra en el nucli urbà a través d’una traça paral·lela a l’anterior.
El Lligallo del Mas penetra a través d’una traça assenyalada als sectors X del sòl urbanitzable
POUM DE L’AMPOLLA MEMÒRIA
9. EL TERRITORI, LA NATURALESA I L’HÀBITAT DISPERS 160
El Lligallo de la Bassa de Fornós segueix una directriu assenyalada als sectors Z del sòl urbanitzable i connecta amb la malla urbana.
El Lligallo del Mar, paral·lel a la línia de costa ressegueix el sòl urbà i els sectors del projecte Z 5 i 6, situats en la línia de la costa
Tots aquests lligallos i veredes estan grafiats en els plànols sèrie 6 del sòl no urbanitzable, a escala 1/5.000. Les amplades del plànol coincideixen amb les detallades anteriorment.. Aquests traçats, amplades i connexions s’esquematitzen en el plànol de “Vies Pecuàries”, que resumeix la informació anterior.
També es grafien en els plànols sèrie 5, de sòl urbanitzable, a escala 1/5.000, on s’especifica la continuïtat dels traçats.