¿pot ser Útil l’estrÈs a la nostra prÀctica docent? · 2009. 3. 11. · 4 1.introducció....
TRANSCRIPT
1
¿POT SER ÚTIL L’ESTRÈS A LA NOSTRA PRÀCTICA DOCENT?
Teresa Rioja Murga
Curs 2003-04
2
Agraïments
A la professora Montse Sunyer pel seu suport, entusiasme i generositat a l’horad’ensenyar i dirigir aquest projecte.
Als equips directius i claustres dels IES Príncep de Viana i Manel Carrasco iFormiguera, de Barcelona per acollir aquesta iniciativa.
A tot el professorat que voluntàriament ha participat en aquest projecte.
3
INDEX
Pàg.
1. Introducció………………………………………………………1.1. Antecedents del tema objecte del treball. ...............1.2. Explicació del tema. ................................................1.3. Objectius que es pretenen assolir. ..........................1.4. Hipòtesi inicial del treball. ........................................
2. Treball dut a terme. ..........................................................2.1. Treball previ i breu explicació teòrica. ......................2.2. Descripció del treball realitzat. .................................2.2.1. Selecció de dos centres de secundària. ..................2.2.2. Convocatòria als membres del claustre. ..................2.2.3. Selecció del professorat interesat en el projecte. ....2.2.4. Temporaalització. .....................................................2.2.5. Explicació d’un procés d’ensenyament-aprenentatge rebent sessions del mètode Grinberg. ......................2.2.6. Descripcions del processos realitzats i conclusions
individuals. ..............................................................
3. Resultats obtinguts. 3.1. Full d’avaluació dels participants en el projecte. ......... 3.2. Extracte de les valoracions individuals. .......................
4. Estudis i cursos realitzats. ...............................................
5. Conclusions. ......................................................................
6. Relació de material contingut en el annex. ....................
7. Bibliografia. .......................................................................
44555
66666888
10
303031
32
33
34
35
4
1.Introducció.
1.1. Antecedents del tema objecte del treball.
La meva proposta d’investigar sobre el estrès dels docents té un alt grau de componentvivencial, com a professora de secundària en actiu durant vint anys he pogut confirmar el fetaltament reconegut de que som un col.lectiu vulnerable als riscos psico-socials ja que sobrenosaltres recau un munt de responsabilitats no només limitades a la transmissió deconeixements, si no que també hem de ser capaços d’acompanyar a l’alumnat en un períodeen qual passa d’una dependència a una independència tant cognitiva, com emocional isocial. També hem de desenvolupar habilitats per ser capaços de treballar amb èxit ambalumnes d’una gran diversitat intercultural.D’altra banda no hem de menysprear les responsabilitats que no només les famílies, perògran part de la societat espera dels mestres, ni la trista i estreta relació entre canvis degovern i canvis en el sistema educatiu, la qual cosa crea una inestabilitat que desequilibratant els projectes del centres com els dels docents en temes com atenció a la diversitat,elaboració o supressió de crèdits nous o matèries optatives.Aquesta constant exposició a situacions a resoldre genera situacions davant de les qualsreaccionem sovint amb un grau d’estrès més alt que el desitjat.Actualment hi ha diversos estudis realitzats que reconeixen la relació entre baixes laborals iestrès. En totes les publicacions a les quals he accedit l’estrès està englobat dins del ques’anomena malalties mentals. Citant al professor Isidre Rabadà i Molina i el seu estudi“Identificació dels factors laborals que afecten la salut i el benestar dels docentsd’ensenyament secundari a Catalunya” publicat pel Departament d’Ensenyament el curs2001-02 , el professor Rabadà extreu la següent conclusió “Els factors indicatius posen demanifest que les principals causes que afecten la salut i el benestar del professorat desecundària són de caràcter psicosocial i ergonòmic”. Aquesta conclusió està avalada per lasegüent recollida de dades feta per l’esmentat professor amb dades del Consell executiu delParlament i de la Inspecció Mèdica del Departament d’Ensenyament.
Taula 1.Les cinc malalties més diagnosticades al professorat de secundària i nombre de llicències per als anys 1998, 1999 i 2000.Dades en %Malalties 1998 1999 2000
Patologia locomotora, conjuntiva i traumatologia
Oto-rino-laringologiques
Aparell respiratori.
Mentals.
Aparell digestiu.
16,9
13,8
13,8
6,9
4,6
14,1
9,5
13,1 6,4
3,7
13,9
9,9
8,7
7,2
3,8
Sots-totals 56,0 46,8 43,6Anomalies mal definides 3,7 3,2 2,8Sense diagnòstic 20,9 32,0 44,3Totals 80,6 82,0 90,7
5
Taula 2.Les cinc malalties més diagnosticades al professorat de secundària i nombre de llicències entre 01/09/2000 i 30/04/2001
MalaltiesProfessoratsecundària
% asecundària
%de tota la plantilla
Patologia locomotora, conjuntiva i traumatologia
Oto-rino-laingològiques.
Mentals.
Aparell respiratori.
Aparell digestiu.
1.190
793 664 438
314
21,8
14,5
12,2 8,0
5,6
23,0
17,2
10,8
9,5
6,3Totals 3.399 62,3 68,2
Aquestes dades reflecteixin un augment del nombre de llicències per malalties mentals anydarrera any i són suficientment indicatives de la necessitat d’intervenció des delDepartament d’Enseyament per tal de reduir aquestes xifres.
1.2. Explicació del tema.En el meu estudi considero el concepte de salut com a un estat de benestar físic, psíquic isocial i no únicament com l’absència de malalties. Dins d’aquest concepte l’estrès el defineixocom un conjunt de reaccions fisiològiques, emocionals i socials davant de certes situacionsque es donen de manera repetitiva dins de la pràctica docent, i a la pregunta de “pot ser útill’estrès a la nostra pràctica docent?” la meva resposta és afirmativa, ja que l’estrès es unindicador de la nostra capacitat de reacció davant de les múltiples situacions que els docentsens trobem diàriament. La meva línia de treball ha valorat el cos com a instrument de treball,ja que és en el cos on tenim benestar, estrès salut o absència de salut, i són experiènciesmesurables a través del cos. En aquesta valoració del cos com a instrument de treball no faiguna distinció ment-cos, ja que com demostren els resultats del treball realitzat hi ha unarelació directa entre la ment i el cos, i l’aprenentatge a traves del cos té una incidència en elbenestar emocional i social.
1.3. Objectius que es pretenen assolir.
� Demostrar que és possible actuar sobre el nostre propi estrès.� Ensenyar a reduir el estrès dels professors participants en el projecte.� Crear una experiència pilot exportable a altres centres o professors amb
característiques especials.
1.4. Hipòtesi inicial de treball.
La major part dels estudis publicats pel Departament d’Ensenyament com a resultat dellicències retribuïdes amb temes relacionats amb el benestar del docent estan encaminats ainvestigar per tal de respondre aquestes dues preguntes, “què ens estressa?” i “qui és elresponsable de desfer aquest estrès? Sota aquestos dos paràmetres la recerca de solucionses basa únicament en responsabilitzar a persones, institucions o lleis com a causants delnostre estrès. Aquesta perspectiva converteix al docent en un element passiu ,que quedainhabilitat per tenir capacitat d’actuació davant d’una situació d’estrès, ja que ha d’esperar,lluitar o confiar que les causes i agents externes creen unes condicions més favorables perreduir el seu estrès. La meva proposta té un altra direcció, ja que defineixo al docent com aagent del seu propi estrès, i com a persona capacitada per aprendre com crea el seu propiestrès i aprendre a desfer-lo.
6
La meva hipòtesi inicial es basa en el següent plantejament: Si cada professor rep una sèried’eines per tal d’aprendre el seu mapa d’estrès i les utilitza ¿afectarà al seu nivell d’estrèsprofessional i personal? amb la intenció de contestar aquesta pregunta vaig començar elsegüent treball.
2. Treball dut a terme.
2.1. Treball previ i breu explicació teòricaFa cinc anys vaig entrar en contacte amb l’escola del Mètode Grinberg a Barcelona, on vaigrealitzar al llarg de 3 anys els estudis de primera i segona etapa de formació com aprofessional d’aquest mètode. En la actualitat estic realitzant la tercera i última etapa al’escola del Mètode Grinberg a Suïssa. Aquest mètode té com a objectiu ensenyar a lespersones a utilitzar les seves pròpies habilitats i recursos per tal d’incrementar el seubenestar. Ha demostrat ser molt eficaç en tractaments de l’estrès adreçat a col.lectius amb elsindrome de “Burn Out”, entre els quals es troba el professorat. Durant el procésd’aprenentatge la persona que acudeix a un practicant del mètode Grinberg rep sessionsdidàctiques per tal de ser capaç de facilitar el control muscular, utilitzar la respiració i reduiresforços innecesaris davant d’una situació d’estrès. Durant les classes la persona està sobreuna llitera i tant el tacte, les instruccions orals i la atenció tenen un paper rellevant enl’aprenentatge de localitzar i desfer els elements que configuren l’estrès. És important aclarirque el mètode Grinberg no és cap alternativa a la medicina, ja que no pretén curar, però queté com a principal objectiu ensenyar a les persones a ser capaces de millorar la seva qualitatde vida personal i professional.
2.2. Descripció del treball realitzat.
2.2.1. Selecció de dos centres de secundària.2.2.2. Convocatòria als membres dels claustres.2.2.3. Selecció del professorat interessat en el projecte.2.2.4. Temporalització.2.2.5. Explicació d’un procés d’ensenyament-aprenentatge rebent sessions del mètode
Grinberg.2.2.6. Descripció dels processos realitzats i conclusions de cada procès.
2.2.1. Selecció de dos Instituts de Secundària.Els centres escollits per realitzar aquesta experiència van ser dos centres de Barecelona,l’IES Príncep de Viana, centre en el qual treballo des de fa vuit anys, i en el que vaig estartreballant a mitja jornada durant el curs 2003-04, i l’IES Manuel Carrasco i Formiguera, elmotiu d’haver sel.lecionat aquest centre va ser que un membre del equip directiu d’aquestinstitut va mostrar interès per portar aquest projecte al claustre del centre, i jo no vaig tenircap inconvenient en acceptar la proposta.
2.2.2. Convocatòria als membres dels claustres.Durant la primera setmana de setembre em vaig posar en contacte amb les direccions delsdos Instituts seleccionats, ambdós van acceptar la proposta i a continuació vaig enviar lasegüent carta als membres dels dos claustres (el model aquí presentat fa referència al IESManel Carrasco i Formiguera, idèntic al presentat al IES Príncep de Viana, exceptuant eldestinatari).
7
DE: Teresa Rioja Murga, professora de secundària de l'IES Príncep de Viana.
A: Membres del claustre de l'IES Manel Carrasco i Formiguera.
ASSUMPTE: Llicència d'estudis. Títol del projecte: "Pot ser útil l'estrès a la nostra pràctica docent?"
Durant el curs 2003-04 se m'ha concedit una llicència d'estudis que comporta lareducció de mitja jornada laboral, i el tema d'estudi que tinc entre mans és aprendredel nostre propi estrès. Des d'aquesta perspectiva considero l'estrès com un conjuntde reaccions fisiològiques, mentals, emocionals i socials davant de certes situacionsque es produeixen de manera repetitiva, dins de la pràctica docent. Una partd'aquestes reaccions es manifesta físicament, i és en aquest aspecte on comença lameva proposta; ja que si som capaços d'aprendre a detectar l'inici de l'estrès al cos, itambé d'investigar com va afectant a nivells no físics, serem capaços de recórrer elcamí a l'inversa, és a dir, aprendre el mecanisme per desfer l'estrès com a reaccióautomàtica a una situació repetitiva.En aquesta línia de treball, la meva intenció és ensenyar-vos a aprendre del vostrepropi estrès, la qual cosa comportarà una millora de qualitat de vida professional ipersonal.Es tracta d'una proposta individual, i l'estratègia a seguir és la següent: Cada professorinteressat rebrà 10 sessions de treball corporal basades en el Mètode Grinberg. Unmètode d'aprenentatge corporal que té com a objectiu ensenyar a les persones autilitzar les seves pròpies habilitats i recursos per tal d'incrementar el seu benestar. En aquest projecte cada professor que participi rebrà sessions didàctiquesencaminades a facilitar el control muscular, a utilitzar la respiració i a reduir esforçosinnecessaris davant d'una situació d'estrès. Durant les sessions la persona estàestirada sobre una llitera i tant el tacte com les instruccions orals tenen un paperrellevant en l'aprenentatge de localitzar i desfer els elements que configuren l'estrès.Les sessions són d'1hora de durada, individuals i gratuïtes i, generalment, laperiodicitat és setmanal.Amb aquestes 10 sessions es pretén assolir els objectius següents:
1. Localitzar un símptoma o condició física que ens acompanya a la nostra pràcticadocent i que ens agradaria canviar o fer desaparèixer.2. Definir una situació laboral davant de la qual ens estressem més del que voldríem.3. Investigar en el cos la relació existent entre el símptoma i la situació escollida.4. Aprendre com construïm el símptoma i el detonant de l'estrès.5. Aprendre a desfer el mecanisme que origina el símptoma i l'estrès.6. Aturar l'automatisme davant d'una situació d'estrès; ja que haurem incorporatopcions diferents a les ja conegudes.
Si esteu interessats a participar o a rebre més informació, us podeu posar en contacteamb mi a l'IES Príncep de Viana de BarcelonaSi ho considereu oportú, podria fer, també, una reunió informativa al vostre Institut.
Us hi espero.
Un salut.
Teresa Rioja
8
2.2.3. Sel.lecció del professorat interessat en el projecte.La meva proposta inicial va ser treballar amb 5 professors cada trimestre, però degut a lademanda que va tenir la meva oferta finalment van ser 22 els professors que han participat enel projecte. El criteri que vaig tenir en compte per la sel.lecció va ser la compatibilitat horaria,ja que jo havia de compartir la realització del projecte amb la meva dedicació de mitja jornadaal institut.
2.2.4. Temporalització.El treball amb els professors va començar al mes de setembre i va acabar al mes de juliol,això implica que vaig poder treballar amb professors al llarg del curs, amb èpoques de mésestrès i amb èpoques més relaxades, com és generalment a la tornada de vacances de Nadali de Setmana Santa. He estat conscient que en el nivell d’estrès personal i professionalincideixen molts factors no contemplats en aquest estudi, i por aquest motiu el meuenfocament ha estat basat únicament en els símptomes i situacions detonants del estrèsdescrites pels participants.Cada professor ha rebut 11 sessions d’una hora amb una periodicitat setmanal, és a dir queha estat implicat en el projecte durant 11 setmanes.
2.2.5. Explicació d’un procés d’ensenyament-aprenentatge rebent sessions del mètodeGrinberg.
Des de la perspectiva de l’estrès, un procés d’aprenentatge del mètode Grinberg té comobjectiu detectar en el cos els elements que configuren el estrès, és a dir a quines parts delcos fem tensió, quines ignorem, com es la nostra respiració, quins pensaments i humorsrepetitius tenim davant de la situació d’estrès, en quina postura física ens repetim i repetimfins que ens tornem crònics. Si aprenem els ingredients de com ens estressem, seremcapaços de desfer-los i així afectar l’estrès. Des de aquesta perspectiva, l’estrès és útil comindicador del ús limitat que fem del nostre cos a la nostra professió. L’aprenentatge estàencaminat a prestar atenció al cos mitjançant sessions de tacte corporal , a la sessions larespiració i l’atenció son dos elements bàsics per aprendre.
A cada procés d’ensenyament-aprenentatge el professor ha de enfocar-se en els següents aspectes:
� Definir: - Un símptoma o condició física que vol afectar.- Una situació detonant del seu estrès.
� Descriure la seva manera de respirar davant de la situació detonant de l’estrès.
� Valorar els següents indicadors de benestar general del zero al cinc, tant a l’inici comal final del procés. En tots els conceptes zero es inexistent i cinc mostra un nivell moltalt.- Nivell d’estrès.- Nivell de vitalitat al inici de la jornada laboral.- Cansament físic al final de la jornada laboral.- Nivell de preocupació mental.
9
Descripció de la sessió inicial.El professor ha de:
- Escollir un símptoma i una situació detonant de l’estrès.- Valorar el nivell d’estrès, de vitalitat, de cansament i de preocupació mental al inici del
procés.- Descriure la seva manera de respirar durant la situació d’estrès.
La meva tasca en aquesta sessió es: - Explicació teòrica sobre el treball a realitzar.
- Realitzar un anàlisi de peus utilitzant les tècniques apreses amb els estudis delmètode Grinberg per tal de definir el mapa del estrès en el seu cos, és a dir, mostrar-liquines parts del seu cos utilitza en excés i quines ignora, quines son les sevespostures repetitives a la situació detonant del estrès escollida, com limita la sevarespiració.
- Definir les lliçons a ensenyar durant les 10 sessions restants per tal d’afectar elsímptoma escollit mostrant-li com el crea i ensenyant-li a desfer-lo.
- Despertar la curiositat i el grau d’implicació del professor participant.Un procés d’aprenentatge està basat en aprendre a prestar atenció al cos, quan elprofessor aprèn a desfer els elements que configuren el mapa del seu estrès apreciales qualitats i habilitats que no estan al seu abast quan està estressat, i utilitzantaquestes qualitats té més opcions com a docent.
10
2.2.6.Descripció dels processos realitzats i conclusions de cada procés.Per tal de mantenir el anonimat del professorat participant, quan em refereixo a un professorparticular he optat per la paraula “professor” tot i que han participat professors i professores.Cada professor participant té un número assignat.
Procés n.1� Símptoma escollit: Sensació de pesantor al front i als ulls unit a manca de silenci
mental.� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit: Durant la
darrera classe dels dimecres, davant d’un grup molt actiu i treballador.� Habitualment respira poc i quan és conscient de que ha de respirar més ho fa amb
molt d’esforç i només respira al pit.
Durant l’anàlisi a la sessió inicial vaig descobrir la relació entre el símptoma i el excésd’activitat, normalment realitzant diverses activitats alhora i sense pausa entre una activitat ila següent. Durant el procés vaig estar enfocada en donar-li lliçons de silenci i en mostrarcom crea la tensió en front i ulls quan fa varies coses a la vegada.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor és capaç de:� Localitzar el mapa del estrès en el cos:Zones a prestar atenció: la cara, clatell, la part alta de l’esquena i la part central deldiafragma o boca del estómac. La sensació en aquestes zones era d’opressió i detensió.� Ser capaç de desfer la tensió en front i ulls a la llitera i a la situació d’estrès.� Aprendre a respirar més profundament al pit i a la panxa sense esforç a la situació
d’estrès.
Valoració dels indicadors de benestar generalConceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 4 3Vitalitat 3 5Cansament 4 3Preocupació mental 5 4
Conclusions:� El canvi més notori en aquest procés va ser el aprendre a desfer la tensió en front i
ulls i el sortir d’una manera de respirar repetitiva e insuficient davant de la situaciódetonant del estrès. Les qualitats que van aparèixer al reduir el seu estrès van ser unaugment de vitalitat i la de tenir més calma per tal de poder atendre la demanda delsalumnes d’una manera més pausada, sense intentar satisfer totes les demandesalhora.
11
Procés nº 2:� Símptoma escollit:
Preocupació constant. El seu estrès està relacionat amb la necessitat de preocupar-seconstantment. Físicament nota tensió al front i als ulls.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit: Quan a les classes a la tarda amb un grup de 4t d’ESO els alumnes no presten total’atenció que el professor vol.
� Atenció a la respiració casi nu.la.
Un cop realitzat l’anàlisi inicial em vaig enfocar en donar-li lliçons de silenci mental i descans,per que la falta d’aquestes qualitats era part de la causa del seu estrès.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor és capaç de:� Localitzar el mapa del estrès en el cos:
Zones amb tensió: ulls, boca, gola i diafragma.� Ser capaç de desfer la tensió en aquestes zones a la llitera i a la situació d’estrès
escollida.� Guanyar atenció sobre la respiració, el fet de respirar més lentament va afectar al grau
d’ansietat i va poder estar més relaxada durant la situació detonant de l’estrèsescollida.
� Descobrir la relació entre grau de preocupació i cansament.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 3 2Vitalitat 2 1Cansament 2 4Preocupació mental 3 1
Conclusions: Per aquesta persona el viure constantment preocupada era una manera de ignorar elcansament. Davant de la preocupació es sentia impotent per desfer-la, el fet d’haver après larelació entre preocupació i cansament li va donar eines per prendre responsabilitat sobre elseu benestar, per que podia afectar el cansament descansant i així afectar els nivells depreocupació i ansietat. El fet de que al final del treball notés més el cansament existentimplica un aprenentatge i un assoliment dels objectius, ja que el treball proposat és didàctic ino paliatiu.
12
Procés n.3.
� Símptoma escollit:Tensió muscular a la part alta de l’esquena i pit lligat a la dificultat de respirarprofundament, símptomes que creaven un cert grau de preocupació.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan ha de resoldre conflictes amb els companys de feina.
� Respiració curta i superficial.
El treball en aquest procés va estar encaminat a mostrar la tensió en zona d’espatlles,esquena alta i pit i ensenyar-li a deixar-la anar mitjançant la respiració i tactes diversosen zones on hi havia tensió, i a mostrar-li la relació entre la preocupació i elssímptomes físics.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Aprendre a desfer les tensions musculars en espatlles, dorsals i pit.� Relacionar el nivell de preocupació amb el nivell d’esforços musculars extra a
les zones escollides per treballar.� Aprendre a respirar més profundament a la llitera i a la situació d’estrès
escollida.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 3 3Vitalitat 2 2Cansament 4 4Preocupació mental 3.5 3
Conclusions:La persona va a aprendre a desfer les tensions musculars a la llitera i a la situaciód’estrès, com a conseqüència el grau de preocupació va disminuir. i com a resultat derebaixar tensions va guanyar més llibertat a l’hora de comunicar-se amb els seuscompanys quan havia de resoldre conflictes.Els indicadors de benestar general mostren poca variació, però tal i com el professorparticipant expressa en el full d’avaluació individual, (veure annex 1) aquest procés vacomençar a l’inici del curs i va terminar al mes de desembre, final del primer trimestre, imoment del curs en el qual hi ha cansament acumulat. En aquest trimestre el nivell decansament va ser igual al inici i al final del trimestre.
13
Procés n.4.
� Símptoma escollit:Tensió muscular a la part alta de l’esquena, més acusada als músculs al costatde la columna vertebral.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan veu que un professor no tracta a un alumne conflictiu com hauria de sertractat.
� Respiració.Inicialment no presta atenció a la manera de respirar.
Al llarg del procés la persona va descobrir el seu mapa del estrès, es a dir va aprendreque també feia esforços musculars innecessaris a les mandíbules, espatlles, clatell iestómac, i que la seva atenció estava dividida en prestar atenció a la situació detonantdel estrès i contraure les zones afectades per tal de dissimular la reacció deimpaciència davant de la situació, d’aquesta manera tenia menys capacitat d’actuaciódavant de la situació.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Aprendre a respirar de manera més profunda al pit.� Desfer els esforços musculars innecessaris a la part alta de l’esquena, clatell i
mandíbules davant de la situació d’estrès.� A recuperar la part d’atenció que estava invertida en el control muscular, i
guanyar capacitat d’actuació.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2 1Vitalitat 4.75 4Cansament 2 1Preocupació mental 2.5 1
Conclusions:La persona va ser capaç de desfer els esforços innecessaris a la part alta de l’esquenai així va poder reduir, i a vegades fer desaparèixer el símptoma escollit . D’altra banda,també va a aprendre a posar la seva atenció en una única direcció davant de lasituació d’estrès, va a ser capaç de deixar d’estar ocupada amb les seves tensions,com a conseqüència va reduir el seu estrès i cansament.
14
Procés n.5.
� Símptoma escollit:Sensació d’ofec al centre del pit, si és molt acusat li produeix una sensacióangoixant.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan està a casa preocupant-se per les responsabilitats laborals.
� Respiració.Respira poc i superficialment. Quant experimenta el símptoma respira ambdificultat al pit.
En aquest procés la persona va aprendre a desfer la tensió muscular al centre del piten molt poques sessions, llavors va experimentar que la tensió del pit estavarelacionada amb la sensació de tenir un nus a la boca del estómac. Aprenent arespirar profundament al pit i a la panxa va ser capaç de desfer les dues tensions.El fet d’aprendre a respirar amb més opcions li va ensenyar a rebaixar el seu nivell depreocupació i d’angoixa a la situació d’estrès.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Aprendre a respirar amb més opcions i en més zones del cos.� Desfer el nus de tensió que tenia constantment al pit i al estómac.� Rebaixar el nivell de preocupació i d’angoixa utilitzant les lliçons apreses a la
llitera.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2.5 1.5Vitalitat 2.5 4Cansament 3.5 1.5Preocupació mental 4 3
Conclusions:Al llarg de les 10 sessions la persona va ser capaç de relacionar la sensació d’ofec alpit amb la seva manera de respirar i el nivell de preocupació, mitjançant el treballcorporal va ser capaç de desfer el nus al pit, aplicar la respiració a la zona mésestressada del seu cos i així reduir el seu nivell de preocupació.
15
Procés n.6.
� Símptoma escollit:Tensió a la gola, aquesta tensió li afecta al to de veu, que és molt agut quanestà tensa a l’aula. Aquest to li desagrada i es va posant nerviosa quan no sapque fer per canviar-lo, i també detecta que contagia al alumnat amb el seuneguit.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:La classe dels dimecres de 12 a 13 h., és la darrera hora del matí i està davantd’un grup nombrós d’alumnes.
� Respiració.Inicialment no és capaç de definir la seva manera de respirar a la situaciód’estrès.
En aquest procés em vaig enfocar en ensenyar-li el excés d’esforç muscular no nomésa la gola, sinó també al clatell, espatlles , pit i cara, ja que si aprenia a relaxar elsmúsculs que intervenen a la producció de la veu i les zones al voltant hauria unarepercussió en el to de veu, i així deixant anar el esforç muscular extra va aconseguirparlar amb un to de veu més greu a la situació d’estrès. Quan ella parlava amb un tomés greu a l’aula, podia respirar més pausadament i el seu neguit desapareixia.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Detectar parts del cos amb excés d’esforç: gola, pit, clatell, i cara.� Relacionar aquest esforç muscular extra i el to agut de veu que li causava
neguit� Ser capaç de rebaixar els esforços musculars i afectar així la veu, el seu estat
de neguit i el dels alumnes.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 3 2Vitalitat 4.5 2Cansament 1 4Preocupació mental 4 3
Conclusions:En aquest procés la persona va aprendre a deixar anar tensions, és va relaxar més,durant aquest període no va estar tan activa com d’habitual, i amb aquests canvis vaexperimentar més el cansament que havia sota la tensió habitual. Davant delcansament tenia el recurs de descansar, i recuperar vitalitat, si prestava atenció al cos,mentre que davant de la situació de tensió extra no tenia prou recursos abans delprocés.
16
Procés n.7.
� Símptoma escollit:Mal d’estómac, comença a la boca del estómac i es va estenent tant per comper darrera, a l’alçada del estómac. Quan comença el dolor es pot instal·lar fins a cinc dies.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan recull uns informes setmanals del professorat i veu que no estansuficientment complerts.
� Respiració:Breu i superficial al pit.
En aquest procés em vaig enfocar en ensenyar a la persona que la tensió que creavaal estómac començava amb un moviment de contracció cap el centre del pit en el qualparticipaven les espatlles i part alta de l’esquena, al enfonsar el pit cap el centre lacapacitat respiratòria quedava minvada i així no podia oxigenar suficientment la partbaixa del cos, de pulmons cap a baix, i d’aquesta manera es creava el símptoma.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Desfer el moviment involuntari de contracció cap al centre del pit.� Guanyar capacitat respiratòria al pit.� Ser capaç de desfer el nus a la boca del estómac respirant a la zona i afectar
així el dolor provocat per la tensió, no només a la situació detonant d’estrèsescollida sinó quan apareixia el dolor d’estómac en altres situacions.
Conclusions:En aquest procés no vam valorar inicialment els indicadors de benestar general, i elmotiu va ser que el focus d’atenció nostre va estar dirigit a afectar el dolor d’estómac,que era bastant agut. Totes les lliçons apreses a les 10 sessions van estar dirigides aensenyar-li a desfer la tensió al estómac i zones amb excés de tensions, per tal de quepugui posar-les en pràctica quan torni a aparèixer el dolor.
17
Procés n.8.
� Símptoma escollit:Tensió a la base del crani. Quan la nota amb més intensitat, la tensió va lligadaa un gest de contraure la cara, el cap, el clatell. Aquest gest afecta al nivell deprestar atenció al entorn amb ulls i oïdes.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:A aquesta persona no li va ser fàcil escollir una situació detonant del estrès, jaque va descobrir que el gest de crear una contracció en cara i crani ho feiamolt habitualment, finalment va decidir prestar atenció a la situació de quan escreava una situació incòmoda per ella a una reunió que tenia periodicitatsetmanal.
� Respiració.Inicialment no prestava atenció a la manera de respirar a la situació d’estrès.
El procés va estar dirigit a ensenyar-li detalladament els ingredients de tota lacontracció que feia des de la línia d’espatlles fins al crani, tant muscularment com anivell de respiració i d’atenció. Vam estar treballant el procés de fer la contracció idesfer-la amb atenció i intenció, ja que era un gest tan habitual que no li era fàcilutilitzar els músculs de la zona treballada sense esforç. Tot i que no era el focusd’atenció del nostre treball, els mals de cap que patia habitualment van desaparèixerdurant els tres mesos que va durar el procés.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Aprendre a fer i desfer la contracció muscular al crani i a la cara.� Utilitzar la respiració per relaxar tensions.� Guanyar atenció a la situació d’estrès sobre l’esforç muscular extra a les àrees
escollides per treballar i a la respiració.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2 2Vitalitat 2 3Cansament 3 2Preocupació mental 4 3
Conclusions:En aquest procés es va afectar la relació entre la tensió que la persona feiahabitualment a la cara i al crani i el seu nivell d’energia, al desfer les tensions varecuperar vitalitat i també es va cansar menys al llarg del dia. Aquesta persona no esconsiderava especialment estressada, i per aquest motiu no ens vam enfocar en elestrès, indicador en el que no ha hagut canvis.
18
Procés n.9.
� Símptoma escollit:No tenia cap símptoma clar que li molestes habitualment, excepte molèsties ales dorsals quan passava moltes hores treballant asseguda. Durant el procésaquest símptoma no li va molestar, per la qual cosa ens vam enfocar enensenyar-li la tensió muscular que feia a la situació d’estrès escollida
� Situació detonant de l’estrès.Inicialment no va saber localitzar cap situació com a detonant de l’estrès, alllarg del procés va observar que quan es quedava al institut a treballar i eraconstantment interrompuda per altres persones s’estressava, i vam decidirescollir aquesta situació per aprendre com creava el estrès.
� Respiració.Inicialment no prestava atenció a la manera de respirar.
L’objectiu d’aquest procés va ser ensenyar a la persona a prestar atenció al cos, ja quepercebia les molèsties a l’esquena i l’estrès acumulat a la situació escollida, però notenia atenció per saber com creava el seu estrès. Al llarg del procés va aprendre comfeia la tensió al pit, esquena alta, espatlles, cara i cap davant de la situació d’estrès,que juntament la manera de respirar a la situació, que era tallant l’aire a l’alçada deldiafragma i ventilat molt poc els pulmons, configuraven el seu mapa d’estrès.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Aprendre a fer i desfer la contracció muscular al pit, i espatlles.� Respirar més a la situació d’estrès.� Utilitzar la respiració per desfer tensions.� Guanyar més recursos davant de la situació d’estrès, ja que si abans es
deixava interrompre, quan havia decidit quedar-se a treballar, ara es sentiamés lliure de dir que necessitava estar sola i treballar.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2 1Vitalitat 1 3Cansament 3 3Preocupació mental 3 3
Conclusions:La lliçó general bàsica que va aprendre aquesta persona és la de començar a prestaratenció al cos, no només a la situació d’estrès escollida sinó també a altres situacionsd’estrès. El fet d’utilitzar les lliçons apreses a la llitera li van aportar menys estrès i mésvitalitat. Com que no notava cap molèstia ni dolor físic, no vam poder fer un seguimentd’aquest aspecte.
19
Procés n.10.
� Símptoma escollit:Tensió a les mandíbules , espatlla i braç drets.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan està treballant amb el ordinador i necessita concentrar-se.
� Respiració.Escassa i limitada al pit.
El procés va estar dirigit a ensenyar-li el seu mapa d’estrès a la situació de volerconcentrar-se quan havia de pensar i escriure. Els esforços extres a les mandíbules,espatlla i braç drets, més la escassa respiració li provocaven molèsties i dolor ques’estenien fins el braç . Aquestes tensions li creaven un cert neguit que dificultaven laseva concentració.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Aprendre la relació entre respiració escassa, contracció muscular a l’espatlla, i
mandíbula dreta i estat de neguit.� Respirar profundament al pit.� Utilitzar la respiració a la situació d’estrès per tal de relaxar-se i afectar el nivell
del seu neguit.� Desfer part de les tensions a espatlles i mandíbula.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 3.5 3Vitalitat 4 5Cansament 3.5 2Preocupació mental 4 4
Conclusions:El fet de reduir esforços musculars extres i guanyar més opcions a l’hora de respirar vaincidir sobre el seu nivell de vitalitat i de cansament. La persona és conscient de quees força complicat canviar hàbits, tal i com demostra el fet de no haver canviat el nivellde preocupació mental al llarg del procés.
20
Procés n.11.
� Símptoma escollit:Inicialment notava la tensió al ulls i clatell, més acusat al costat esquerre.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:La situació escollida no es limitava solament al àmbit professional, ja que eraquan estava parlant per telèfon amb alguna persona que li produïa neguit.
� Respiració.Inicialment no prestava atenció a la manera de respirar a la situació d’estrès.
Al principi la persona només notava la tensió als ulls i al clatell, però a mesura que vaser capaç de desfer la tensió a la llitera, va notar que tensava des de l’esquena al’alçada de la cintura, fins al ulls. Les sessions van estar enfocades a ensenyar-li adesfer la tensió entera i a prestar atenció a la respiració a la situació d’estrès.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Prestar atenció a com creava la tensió muscular i deixar de fer-la.� Utilitzar la respiració a la situació d’estrès per tal de no crear tensió muscular i
així evitar les molèsties a l’esquena, clatell i ulls.� Guanyar tranquil·litat a la situació escollida.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 4 3Vitalitat 3 4Cansament 4 3Preocupació mental 4.5 4
Conclusions:En aquest cas el fet d’aprendre a relaxar tensions musculars i a utilitzar la respiracióha tingut una molt bona incidència en el benestar general de la persona.
21
Procés n.12.
� Símptoma escollit:Tensió a les cervicals
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:La classe d’una matèria que no era de la seva especialitat, els dilluns de 430 a5.30
� Respiració.Inicialment tenia dificultat per inhalar profundament al pit.
En aquest procés vam anar descobrint les connexions entre el símptoma escollit ialtres símptomes, principalment a la part alta del cos, com pesantor al front i ulls, mald’estómac, ardor d’esòfag. A la situació detonant del estrès la persona feia un esforçmuscular amb la part alta del cos, creant una pressió cap al centre del pit. Totes lessessions van estar dirigides a mostrar-li aquest encongiment muscular, la seva relacióamb la respiració i la capacitat de resposta a l’hora d’expressar-se mantenint aquestesforç.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Aprendre a fer i desfer la contracció muscular a la part alta del cos, afectant
d’esta manera la tensió i molèstia a les cervicals.� Utilitzar la respiració al pit per tal de no encongir-se a la situació d’estrès.� Recuperar qualitats a l’hora d’expressar-se a la situació d’estrès
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2 2Vitalitat 2 4Cansament 1 1Preocupació mental 3 2
Conclusions:En aquest procés la persona va aprendre a rebaixar tensions musculars a les zonestreballades, però la part millor valorada per ella (veure annexe1) està relacionada ambles qualitats que ha guanyat al deixar d’encongir-se, qualitats relacionades amb laexpressar més el que vol i recuperar vitalitat.
22
Procés n.13.
� Símptoma escollit:Tensió al clatell.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan el grup de 3r d’ESO els dijous a la tarda parlen a classe i el professors’ha d’imposar.
� Respiració.Respiració curta i superficial.
En aquest procés vam anar descobrint la relació entre tensió al clatell i al coll, i elsesforços a l’aparell fonedor a la situació d’estrès. A mesura que anava aprenent arelaxar el clatell, el seu to de veu era més greu i la el missatge oral a la situaciód’estrès era més eficaç. També va descobrir que el gest de tensionar coll i clatell elfeia molt sovint, i que era l’origen de les molèsties al clatell.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Prestar atenció al gest involuntari de tensionar coll, gola i clatell i desfer-lo, no
només a la situació d’estrès, sinó també en altres situacions.� Respirar més al pit amb la intenció de relaxar-se.� Tenir més opcions durant la situació d’estrès que la de tensar-se per tal
d’imposar-se, que era la única que utilitzava.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2 2Vitalitat 4 4Cansament 2 3Preocupació mental 2 1.5
Conclusions:En aquest procés quan la persona va deixar anar tensions va apreciar més elcansament que abans no notava, per que era més conscient de la tensió amb la qualignorava el cansament . Durant el procés sovint tenia més ganes de descansar quehabitualment.
23
Procés n.14.
� Símptoma escollit:Tensió a cervicals i mandíbules
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan el comentari d’algú li molestava . La seva reacció davant de la situacióera tensar el clatell i les mandíbules..
� Respiració.Inicialment no prestava atenció a la respiració.
El procés d’aprenentatge va estar encaminat a mostrar-li la tensió muscular que feiaquan s’emprenyava per l’actuació d’algú i amagava l’emprenyament. Físicament lapersona feia una tensió muscular cap a fora amb la part alta del cos, com aguantant latensió de la situació i simultàniament creava tensió encongint la part baixa del cos, eltipus de pensament repetitiu a la situació era “es millor callar” i callava. Va anaraprenent que per tal de mantenir els esforços musculars respirava molt poc.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor sor va ser capaç de:� Prestar atenció al gest involuntari de tensionar cervicals i mandíbula i desfer-lo
a la situació d’estrès.� Respirar més a la situació d’estrès i en general.� Relaxar-se deixant anar tensions musculars en tot el cos.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2 1Vitalitat 2.75 4Cansament 3.5 4Preocupació mental 4 1.5
Conclusions:En aquest procés la persona va aprendre a relaxar-se i baixar el to de preocupaciómental, al final de les 10 sessions es trobava menys tensa i notava més el cansamentque arrossegava des de feia temps. Si la persona aprofita el cansament com a unasenyal del cos per descansar més, l’aprenentatge a través del cos és òptim en aquestcas.
24
Procés n.15.
� Símptoma escollit:Dolor a les cervicals.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan un alumne li contestava d’alguna manera que la persona no consideravaapropiada per una relació alumne-professor.
� Respiració a la situació d’estrèsRespiració mínima al pit.
En aquest procés vam anar trobant connexions entre la tensió a les cervicals, ulls,gola, espatlles i pit. A la situació d’estrès el professor encongia el pit cap a el centre,creava tensió muscular al diafragma de tal manera que impossibilitava una respiracióprofunda i una bona oxigenació de la part alta del cos, i que de esta manera elsmúsculs del clatell no rebia prou oxigen, es tensionaven i produïen dolor.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Adonar-se de la seva reacció d’encongiment muscular a la situació d’estrès.� Desfer els esforços muscular a la situació d’estrès obrint el pit, permetent una
respiració pausada i profunda.� Canviar l’hàbit que tenia de callar a la situació i optar per parlar amb l’alumne.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 4 3Vitalitat 3 4Cansament 4 3Preocupació mental 2 1
Conclusions:En aquest procés quan la persona va deixar anar tensions va apreciar més elcansament i el nivell de preocupació que abans no notava, per que era més conscientde la tensió amb la qual ignorava el cansament i preocupació. Durant el procés sovinttenia més ganes de descansar que habitualment.
25
Procés n.16.
� Símptoma escollit:Opressió al pit, sovint relacionada amb sensació angoixant.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan se li encarreguen moltes feines per fer en poc temps.
� Respiració a la situació d’estrèsRespiració ràpida i curta.
La major part del procés va estar dirigida a la reacció muscular al pit durant la situaciód’estrès, vaig ensenyar li a desfer les tensions als pectorals, músculs intercostals, i elsmúsculs al voltant de l’esternon, per que els pogués oxigenar amb més facilitat i senseesforç, i ensenyar-li la connexió entre opressió al pit i sensació angoixant, per tald’afectar l’angoixa des del treball corporal.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Prestar atenció a la manera de respirar insuficient al pit.� Ser capaç de respirar més a la situació d’estrès i fer desaparèixer l’angoixa a la
situació. � Desfer altres tensions musculars al clatell, a les lumbars utilitzant la respiració i
l’atenció tal i com va aprendre a la llitera.� Utilitzar la respiració a altres situacions d’estrès per tal de no repetir la
contracció habitual al pit, i ser capaç de no arribar a l’angoixa.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 3 2Vitalitat 2 3Cansament 3 3Preocupació mental 4 4
Conclusions:Respirant és i rebaixant el nivell d’angoixa va recuperar vitalitat i va poder baixar elnivell d’estrès, indicador com el cansament i la preocupació mental no van canviar, alfinal el professor notava més l’hàbit d’estar mentalment ocupat constantment i quevivia amb falta de silenci mental.
26
Procés n.17.
� Símptoma escollit:Cansament físic. La persona anava molt cansada i només el notava quanarribava a casa al vespre
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Inicialment va escollir el moment de quan acabava la jornada laboral i es preniaun temps per planificar el dia següent, quan no trobava el moment de planificarles tasques del dia següent.
� Respiració a la situació d’estrèsRespiració molt escassa al pit.
L’objectiu de les 10 sessions era mostrar-li com amagava el cansament al cos, tensantla part alta del cos, especialment pit i espatlles ignorava el cansament, que nomésnotava a les cames al arribar a casa al vespre. La tensió muscular anavaacompanyada de frases justificatives per convèncer-se de que no podia descansar.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Deixar anar tensions musculars a la part alta del cos.� Respirar profunda i suaument a mesura que deixava anar tensions.� Permetre la sensació de cansament físic sense necessitat de amagar-la. � Començar a aprendre a descansar.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 4.5 3Vitalitat 2.5 4Cansament 4.5 2Preocupació mental 3 3
Conclusions:Per aquesta persona el fet de notar el cansament físic que abans amagava li va sermolt útil, no només per començar a descansar, sinó també per afectar altres aspectesdel seu benestar com l’estrès i la vitalitat.
27
Procés n.18.
� Símptoma escollit:Molèsties a la part alta de l’esquena, més al costat dret.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:Quan està a casa preparant classes
� Respiració a la situació d’estrèsNo presta atenció a la respiració a la situació d’estrès.
Part del procés va estar dirigit a investigar com respirava a la situació d’estrès, i aguanyar més opcions a l’hora de respirar. Els altres ingredients que configuraven lareacció a la situació d’estrès era un gest d’encongiment al centre del pit, que afectavaa la línia d’espatlles i gola, amb aquest encongiment sovint sentia neguit.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Respirar més i amb més opcions en funció de la situació.� Utilitzar la respiració per relaxar-se.� Desfer el gest d’encongiment muscular al centre del pit i fer desaparèixer la
sensació de neguit a la situació d’estrès.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 4 2Vitalitat 1 2Cansament 2.5 2Preocupació mental 2.5 2
Conclusions:Aquest procés va estar encaminat a donar lliçons a la persona sobre respiració, primera començar a prestar atenció a la seva respiració, i a que guanyes més opcions,després va aprendre a desfer la tensió muscular del centre del pit i les dorsals, i així vapoder afectar el neguit que sovint apareixia, i també va afectar el seu benestar general,tal i com indiquen els 4 indicadors de la taula.
28
Procés n.19.
� Símptoma escollit:Al inici del procés no va ser fàcil escollir entre els tres símptomes que lapersona volia afectar: Cansament, preocupació constant i insomni; tot i que elstres estaven íntimament relacionats, s’havia d’escollir un per tal d’avaluar elscanvis. A la sessió n. 3 la persona va decidir enfocar-se en el insomni.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:A aquesta persona li costava trobar una situació laboral detonant del seuestrès, al inici va escollir una situació de tipus personal i no professional, i amesura que ens vam enfocar en el insomni, la seva atenció va estar dirigida aaprendre tots els ingredients del insomni, la manera de respirar, part del cosque notava tenses, tipus de preocupacions, frases, humors, etc.
� Respiració a la situació d’estrès.Inicialment no prestava cap atenció a la respiració i no va poder contestaraquest apartat.
El símptoma escollit, el insomni, era una font de preocupació per la persona des defeia molts anys, les dues vam ser conscients de que en 10 sessions el símptoma nodesapareixeria, i el meu objectiu en aquest procés va ser mostrar-li com acumulavacansament, preocupació i manca de silenci mental al llarg del dia, un dia darrere delaltre i que aquesta actitud era la causa del seu insomni, és a dir, el insomni era no mésun reflex de la preocupació constant amb la qual vivia permanentment.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� A la llitera va a aprendre a descansar físicament.� Aprendre com creava tensió muscular al clatell, línia d’espatlles, cara i ulls en
situacions més difícils per ella; aprendre a desfer la tensió muscular.� Utilitzar la respiració per relaxar-se.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 2.5 1Vitalitat 5 5Cansament 2.5 1Preocupació mental 4 5
Conclusions:En aquest procés la persona va a aconseguir relaxar-se muscularment, i descansarmés, però no va haver cap canvi en el nivell de preocupació mental, ja que és un hàbitamb el que porta molts anys convivint, i les 10 sessions no van ser suficients percanviar aquest hàbit, es necessitaria un treball més profund, i sense un canvi d’actituddurant el dia, la condició del insomni a la nit no pot canviar, ja que la persona vacultivant la causa del insomni al llarg del dia.
29
Procés n.20.
� Símptoma escollit:Pressió al front i als ulls.
� Situació detonant de l’estrès durant la qual apareix el símptoma escollit:No va trobar cap situació laboral detonant del seu estrès i va escollir unasituació personal.
� Respiració a la situació d’estrèsAtura la respiració al pit.
En el seu mapa del estrès la persona encongia no només front i ulls, que era les partsque li molestaven, sinó també clatell, línia d’espatlles i centre del pit, també aturava larespiració al pit i amb aquesta posició sostinguda creava una sensació de neguit. Alllarg del procés va notar més molèsties al centre del pit que al front i ulls.
Lliçons apreses: Al final del procés el professor va ser capaç de:� Respirar al pit i al diafragma amb fluïdesa. � Utilitzar la respiració per relaxar-se.� Desfer la tensió al centre del pit i afectar així la molèstia i el neguit que notava
a la situació d’estrès.
Valoració dels indicadors de benestar general.Conceptes Valoració inicial Valoració finalEstrès 3.25 2Vitalitat 4 4Cansament 3 2Preocupació mental 4.5 2.75
Conclusions:En aquest procés la persona va aprendre molt aviat la relació entre la seva manera derespirar i la molèstia al centre del pit, guanyar opcions a l’hora de respirar li va ser moltútil per tal de desfer les seves molèsties i el seu neguit. Aquests canvis li vancomportar menys estrès, més descans i més silenci mental.
30
3. Resultats obtinguts. Avaluació del professos participant en el projecte.En el següent apartat incloure el full model d’avaluació que cada professor ha complerti un extracte de la informació que van aportar. Els models originals es poden llegir alannex n.1
3.1.. AVALUACIÓ DELS PARTICIPANTS EN EL PROJECTE
1. ¿Per què vas decidir participar en aquest projecte?
____________________________________________________________________________________________________________________________________
2. Hi ha hagut canvis a la sensació escollida per treballar a les sessions?
Ha millorat □ Ara és més forta □ Ha desaparegut □3. ¿Quin és el canvi més notori?
____________________________________________________________________________________________________________________________________
4. ¿Hi ha canvis respecte a la teva manera habitual de respirar?____________________________________________________________________________________________________________________________________
5. Valora del 0 al 5 el teu nivell de:
Estrès □ Vitalitat □ Cansament □Nivell de preocupació mental □(0 = gens / 5= molt)
6. ¿Tens més recursos davant de la situació d’estrès escollida?
____________________________________________________________________________________________________________________________________
7. ¿El que has après també ho pots aplicar davant d’altres situacions d’estrès?____________________________________________________________________________________________________________________________________
8. ¿Creus que el que has après et serà útil a la teva pràctica docent?
Molt □ Força □ Poc □ Gens □
9. ¿Estàs satisfet per haver participat en aquest projecte?
Molt □ Força □ Poc □ Gens □10. Observacions.
31
____________________________________________________________________________________________________________________________________
3.2. Extracte de les valoracions del professorat participant.
1. ¿Per què vas decidir participar en aquest projecte?Motius per participar enel projecte
Afectar el nivell d’estrès Curiositat Amistat amb la professoraorganitzadora del projecte
Nombre de professors 16 3 1
2. ¿Hi ha hagut canvis al símptoma escollit per treballar a les sessions?Canvis al símptoma escollit Ha millorat Ara està més present
Nombre de professors 18 2
3 La pregunta 3 queda reflectida a la taula n. 2
4. Hi ha canvis respecte a la teva manera habitual de respirar?Més opcions a l’hora de respirar Sí NoNombre de professors 20 0
5. Canvis del següents indicadors:Nombre de professors: 19Nivell d’estrès Millora No hi ha canvis Nota més el símptomaNombre de professors 15 4
Vitalitat Millora No hi ha canvis Nota més el símptomaNombre de professors 12 4 3
Cansament Millora No hi ha canvis Nota més el símptomaNombre de professors 11 4 4
Preocupació mental Millora No hi ha canvis Nota més el símptomaNombre de professors 14 4 1
6. ¿Tens més recursos davant de la situació d’estrès escollida?¿Més recursos? Sí NoNombre de professors 18 2
7. ¿El que has après també ho pots aplicar davant d’altres situacions d’estrès?¿Aplicable a altressituacions d’estrès? Sí No
Nombre de professors 18 2
8. ¿Creus que el que has après et serà útil a la teva pràctica docent?Indicadors Molt Força Poc Gens
Nombre de professors 9 11 0 0
9. ¿Estàs satisfet per haver participat en aquest projecte?Indicadors Molt Força Poc Gens
32
Nombre de professors 17 3 0 0
10. Observacions:Veure annex 1:
Full d’avaluació de participants en el projecte.
4. Estudis i/o cursos realitzats.Durant el curs 2003-04 vaig començar a estudiar el tercer i últim any de formaciód’estudis professionals del Mètode Grinberg a l’escola del Mètode Grinberg a Suïssa.La formació que estic rebent em capacita per portar a terme projectes com aquest.
Un altra vessant d’aquest projecte ha estat la introducció del curs de reducció delestrès “Eines pràctiques per treure profit del teu estrès” dins del pla de formació delprofessorat del Departament d’Ensenyament. El curs es va impartir per la professoradel Mètode Grinberg , Sra.Montse Sunyer Oller i va comptar amb la meva col·laboraciócom a professora ajudant.El curs es va realitzar als següents llocs:IES Mercè Rodoreda – L’Hospitalet de Llobregat.Col·legi Jesuïtes de Casp – BarcelonaIES Príncep de Viana – BarcelonaCol·legi Oficial de Doctores i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències deCatalunya – Escola d’estiu.UNIFF – UPC Escola d’estiu.
Objectius del curs:- Aprendre a controlar l’interruptor de l’estrès a la nostra pràctica docent, no tan
sol a l’aula, sinó també abans i desprès de classe.- Aprendre a fer menys esforços innecessaris amb el cos per tal de reduir
l’estrès.- Aprendre a utilitzar la respiració i la relaxació com a eines antiestresants.- Guanyar silenci mental.- Aturar postures automàtiques i cròniques que actuen com detonants de
l’estrès.
Resultats:Al voltant de 90 professors van participar en aquestos cursos, tot i que les valoracionsdel curs no estan al meu abast, el grau de satisfacció dels participants al acabar elcurs era generalment alt.
33
5. Conclusions:La conclusió general és que es pot aprendre del nostre propi estrès sempre quel’observem com una senyal d’una reacció repetitiva davant d’un detonant extern.El fet de notar símptomes com cansament, manca de vitalitat, o de silenci mental ualtres condicions que ens separen del nostre benestar és un primer pas per actuar enel nostre benefici, ja que si escollim l’opció d’aprendre com fem el nostre estrèspodrem desfer-lo. En aquest estudi el fet de notar un símptoma més al final de rebre les 10 sessions noés un indicador de fracàs, sinó de que la persona ha guanyat atenció a la condició queabans ja existia, però no la detectava, o la considerava habitual i normal. Per contrastamb l’experiència de descans, silenci mental i relaxació a les sessions, els nivells queabans es consideraven habituals arriben a ser excessius.Com es pot deduir de les descripcions dels processos i fulls de valoracions tots elsprofessors han valorat molt positivament aquesta iniciativa i el recolzament delDepartament d’Ensenyament a aquest projecte. Des del meu punt de vista aquesta experiència no hauria de morir aquí, sinó quehauria de ser un inici d’un projecte extensible a altres centres o grups de professorsmés exposats a situacions que poden provocar estrès, tal seria el cas dels professorsde Centres d’Atenció Preferent, o equips directius.
34
6. Relació dels materials continguts en el annex.
Inclou els 20 documents originals “avaluació dels participants en el projecte”.
35
7. Bibliografia
1. DE PAGÈS E. La ment zapping. La manca d’atenció i de concentració a l’ESO. En l’àrea de ciències socials: Estudide la situació i proposta d’intervenció en educació emocional. Memòria de la llicència d’estudis publicada pelDepartament d’Ensenyament. Curs 2000-01. 2. ESTEVE I., MILAN M, NOGUERA M,I EMBUENA E. Condicions de seguretat i salut del treball docent.. Ed. RosaSensat. Abril 2003.3. ESTEVE, J.M. The transformation of the teacher’s role at the end of the twentieth century: new challenges fort hefuture.Educational review, vol. 52, 2000 p.197-207.4. ESTEVE, J.M. El malestar docente. Ed. Paidós 1997.5. ESTEVE, J.M. Los profesores ante el cambio social. Ed. Anthropos. 1995.6. GARCIA CALLEJA, M. Enfermedades del profesorado. Análisis y prevención. Cuadernos de Pedagogía 1991.pg. 67-72.7. GRINBERG, A. Foot Analysis. Samuel Weiser, Inc. 1993. USA.8. GRINBERG METHOD HOLLAND B.V. Files of the first, second and third years of proffesional studies of the Grinbergmethod. Holland. 2000.9. MELGAREJO X., ROMERO, R. ORTA D. MORENO, F i altres. Manual de prevenció de l’estrès laboral als centresd’ensenyament secundari. Institut Municipal de Salut Pública. Ajuntament de Barcelona.200010. NARANJO, C. :Para cambiar la educación es necesario cambiar a los educadores.. Prensa. Periódico elMercurio,Santiago de Chile. 25 de febrero del 2001.11. RABADA I. Identificació dels factors laborals que afecten la salut i el benestar dels docents d’ensenyamentsecundari a Catalunya. Memòria de la llicència d’estudis publicada pel Departament d’Ensenyament, curs 2001-02.12. SEVILLA U i VILLANUEVA R. La salud laboral docente en la enseñanza pública. Federación de Enseñanza deCC.OO. 2001. 13. STEPV-IV i Confederació de STEs . Campanya: Millorar la salut laboral. All-i-oli n.158 pág. 1-4. Juny 2001.