GUANYADOR PRIMER PREMI POESIA JOVE

MIQUEL MARTÍ I POL

ME’N PORTARÉ

Me’n portaré les rialles,

els dies de pluja i de sol,

l’olor del guix i dels llibres

els amics, la xocolata tots els gols.

Me’n portaré les baldufes,

el secret d’en Maginet, els jocs;

el Carnestoltes, els patis, els profes

i totes les excursions.

Ara que he d’anar-me’n

No sense molta il·lusió,

Abans que arribi l’oblit,

me’n portaré el seu nom.

B. PONCAL (Pseudònim) Pol Blanco . Escola l’Areny

SEGON PRIMER PREMI POESIA JOVE MIQUEL

MARTÍ I POL

EL MONSTRE DEL BOSC

Al bosc del meu cosí

un matí molt calorós

veig un monstre molt fosc

que envaeix el seu jardí.

Encara estava jo espantat

quan ell mostra un somriure

i em sorprenc admirat

que pogués deixar-me viure.

Amb cada rialla més brilla,

la seva foscor desapareix;

en persona s’ha tornat,

la meva por s’esvaeix.

El monstre ara és persona

amb la forma d’una nena,

del pomer agafa una poma

i se’n va caminant d’esquena.

XEL PERASIL(Pseudònim ) Alex Espinar. Escola l’Areny

TERCER PRIMER PREMI POESIA JOVE MIQUEL MARTÍ I POL

Miro a l’horitzó

I record els teus ulls marrons

La teva cara lluent

Amb un somriure sorprenent

Et miro i veig l’amor

Que sento al meu interior

Sota la llum de la lluna

El cor batega i em demana fortuna

Caminant per la vora del mar

No em pots deixar de mirar

I en tu no puc parar de pensar.

DE: L’OMBRA DE L’AMOR Alba Medina. Escola can Suris

ACCÈSSIT PREMI POESIA JOVE MIQUEL MARTÍ I POL

El núvol Una manta blanca,

toba com cotó de sucre,

tapa el cel i el sol.

Els núvols están

de dia i de nit,

amb tu i amb tots.

Els núvols són blancs,

com la neu,

Fan que plogui, que nevi,

i que caigui vida.

Són el fum blanc del cel,

i de la societat.

Pseudònim: Patruise Accèssit : Patrícia Redondo

Escola Anselm Clavé

Les pomes Tan vermelles com grogues,

tan verdes com taronges

sempre ben madures com jo.

La meva fruita preferida,

la més maca i bonica

sempre m’agrada molt.

Quan no tinc gana no en menjo,

quan en tinc en menjo dos.

Tan maca que queda

amb les gotes d’aigua

que m’entra ganes

de menjar-me’n cinc.

Quan me n’ofereixen una

amb la seva deliciosa pell,

tan dolça i fresqueta,

sempre accepto i dic que sí.

Pseudònim: Annie

Les amigues són com les estrelles,

no sempre les veus,

però sempre estàs amb elles.

Els amics són com el sol,

que t’ il·luminen amb un somriure

i vas cap a ells en un sol vol.

Ens podem divertir i enfadar,

però res ens separarà.

Tan diferents i tan semblants,

des de que érem infants.

No importen les seves tradicions,

no importen els seus defectes,

no importen les seves aficions.

Perquè siguin com siguin, són perfectes.

En directe o xatejant,

sempre estem parlant,

pel whatsapp o Gmail.

Per informar-nos tot l’ any,

amics i amigues som i serem,

estem on estem.

CIAN

L’ Amistat

L’ amistat és boniqueta,

i tots n’ hem de tenir una miqueta.

Els amics són bonics,

i bons companys

per a tota la vida.

El meu millor amic

em dòna tot el que vull,

això si què és ser un amic!

L’ amistat no és fàcil d’ aconseguir

per això has de ser bo

amb la gent de que hi ha al teu entorn.

I al final per tenir un bon amic

l’ hauràs d’ aconseguir de seguit.

Pseudònim:EL REI DE L’ AMISTAT

EL MEU MATÍ

Escolta, què sona?

Un violí

o el despertador del veí,

que sona cada matí.

Me’n vaig a esmorzar:

un entrepà amb un suc.

Després de menjar vaig,

i em trobo un cuc.

I jo enfadat

per aquest poema acabar

tan enrevessat,

us dic Adéu sense plorar.

REAL GASER (Pseudònim)

Miquel Martí i Pol

Als catorze anys va començar a treballar,

a una fàbrica tèxtil anomenada Tecla Sala.

Cinc anys després, malalt de Tuberculosis Pulmonar,

que per culpa, un any a casa el va instal·lar.

Després d’anys, guanyà un premi amb una obra,

dos anys més tard es casà i tenir un fill i una filla.

Començà a traduir activitats públiques que ell adorà,

i a finals d’aquella dècada a activitats politiques es ficà.

Al 1968 es va manifestar en un poeta, el qual,

li portà a abandonar la fàbrica on treballava.

Gràcies a això ara podem llegir d’en Miquel,

els grans poemes que tant estimava.

Al 1978 li fan un homenatge a la Setmana Popular d’Osona,

organitzada pel PSUC amb ajuda d’altres poetes.

Ara a Catalunya n’hi ha monuments al nom d’aquesta persona,

I la causa es perquè aquest escriptor era un dels millors.

Aquest fantàstic senyor va néixer al 1929 i,

després de temps ell i les malalties es van unir.

Per llàstima ell morí a l’hospital Santa Creu de Vic,

quan tants sol tenia 74 anys, ara tots ho hem de patir.

Estrella

FI DE CURS

En Pere porta galetes,

en Josep va amb llanterna,

ara entra la Paula amb espelmes

i tots posem la mirada en ella.

En Teo salta amb un altre;

la Directora, como una estàtua,

tan seria como un fantasma,

va vestida amb escaires.

Entren els profes al final,

tots comencen a ballar.

sense pensar que es faran mal

els nens corren sense parar

ZAN HELPER (Pseudònim)

LES ESTACIONS DE L’ANY

El fred d’hivern

em gela la pell,

la pluja de la primavera

em mulla el cabell.

Em poso morè

amb el sol de l’estiu,

les fulles de la tardor

cauen i fan caliu.

Les quatre estacions

què trapelles que són!

No paren de jugar i jugar

ballant “requetón”

MAR SITARJU (Pseudònim)

POEMA

El groc de la llimona,

la verdor del camp,

la blavor del mar

i la resplendor del llamp.

La claredat dels teus ulls,

la brillantor de la teva mirada,

el blanc de les teves dents

i l’alegria de la teva cara.

Quins colors tant bonics,

vermells, verds, grocs...

fan un arc de Sant Martí:

Quina explosió de colors!

TANIA LOAN (Pseudònim) “premi poesia mmp”

Saps on és Cornellà?

Cornellà

Si vas per la vora del Llobregat

veuràs el millor campanar

Cornella és una gran ciutat.

I si vols caminar

Cornellà t’agradarà.

Hi ha molts parcs per jugar

i botigues per comprar.

Tenim un castell i un drac

amb una història per explicar.

Tenim un patronat i el Citilab

si vens a Cornella no et penediràs.

Sergio R.