PoesiesPoesiesPoesiesPoesies enenenen

llengua catalanallengua catalanallengua catalanallengua catalana (Cicle Superior)

© Marina Mallol Escola Grèvol 10

Si el món fos...

(Joana Raspall)

Si el món fos...

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n’esborraria l’enveja

Que porta mals;

N’esborraria grandeses

de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta

de mal color:

del dolor brut de la guerra

i del dolor

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valentes, lletra per lletra,

des del nostre raconet...

General, el teu tanc

General, el teu tanc és un vehicle poderós. Pot abatre un bosc i masegar cent homes.

Però té un defecte: Necessita un conductor.

General, el teu bombarder és potent. Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.

Però té un defecte: Necessita un mecànic.

General, l' home és molt útil. Pot volar i pot matar. Però té un defecte:

Pot pensar.

Bertolt Brecht

Si puc

Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i no sé quan, ni com, ni què s' avindrà a dir. Si puc te 'l duré cap a tu.

Que digui els teus cabells o l' escata de sol

que et vibra en aquesta ungla. Però potser no sempre tindré del tot present el que ara veig en tu. He sentit el so fosc

d' una cosa que em cau dins algun pou. Quan suri, he de saber conèixer

que ve d' aquest moment?

Gabriel Ferrater

Salto i volo parlo perquè miolo, no ploro perquè me’n ric, diríem que salto i volo, poc costa ser l'eixerit. Surto de casa al capvespre, si fa calor per la nit, com traspasso, sense pressa, teulades d’un barri antic. M’estarrufo quan la miro, la mixina del meu cor, ella em dóna mitja vida, ella em posa mal d’amor.

Tinc les ungles arreglades, les orelles sempre a punt i sé donar queixalades sense pausa, sense ensurt. No tinc amics a la plaça ni al capdavall del carrer, tinc un gos de mala cara, gruny i borda quan em veu. Primer deixo que s’acosti, sense pressa, sense por, quan ja som, de frec a frec, m’enfilo com sé fer jo. Diria que li faig ràbia, no ho sé perquè és així, només li trec quatre mossos d’un pinso que fa morir. Joan Josep Roca Labèrnia

Poemes

Són els més forts

sentiments

els que mouen la tinta,

bé sigui per amor, pàtria o

fe,

sense importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de

paper,

la cura de molts problemes

i un immortal refugi

per qui no tem conèixer-se.

Zoé Gascó

Plou i fa lluna

Plou i fa lluna

Quina nit més

bella!

Un estel fredolic

tremola i brilla,

entre núvols

amables,

cotonosos,

com una testa

d’infantó rosseja

en son bressol,

entre bolquims

d’armini.

Davalla l’aigua

clara de les

teules

com devessalls

d’argent. Plou i

fa lluna.

Antoni Moll i Camps

Podries

(Joana Raspall)

Si haguessis nascut

En una altra terra,

Podries ser blanc,

Podries ser negre...

Un altre país

Fora casa teva,

I diries "sí"

En un altra llengua.

T’hauries criat

D’una altra manera

Més bona, potser

Potser més dolenta.

Tindries més sort

O potser més pega...

Tindries amics

I jocs d’una altra mena;

Duries vestits

De sac o de seda,

Sabates de pell

O tosca espardenya,

O aniries nu

Perdut per la selva.

Podries llegir

Contes i poemes,

O no tenir llibres

Ni saber de lletra.

Podries menjar

Coses llamineres

O només crostons

Secs de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa

Que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra

fugint del dolor

i de la pobresa

Si tu fossis nat

A la seva terra

La tristesa d'ell

Podria ser teva.

La Primavera

(Núria Albó)

Aquest matí, d’amagat, ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta.

L’oreneta ha alçat el vol i amb un cop d’ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra.

Cada llibre

(Joana Raspall)

Cada llibre té un secret disfressat de blanc i negre; tot allò que et diu a tu

un altre no ho pot entendre; sent el tacte dels teus dits

i creu que l’acaricies i que el batec del teu pols

vol dir que, llegint, l’estimes.

Tot allò que et donarà, que no ocupa lloc, ni pesa, t’abrigarà contra el fred d’ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser

un estel que et fa de guia.

El carrer dels balcons

Per tu he tornat al carrer dels balcons, ben dematí, per veure si et trobava.

Per tu he tornat moltes nits al carrer ple de balcons i de fulles llarguíssimes. No anava jo: era l' amor qui em duia.

Per tu he mirat, molt amarg, el cantó, distretament, però amargament sempre.

Mai no ens hem vist, però sempre tornava.

Vicent Andrés Estellés

Estimada Marta

Mira’m els ulls que cap fosca no venç. Vinc d’un estiu amb massa pluges, però duc foc a l' arrel de les ungles i no tinc cap sangtraït pels racons

de la pell del record. Per l' abril farà anys del desgavell: set anys, cosits amb una agulla d' or

a la sorra del temps, platges enllà perquè la mar els renti i el sol i el vent en facin diademes.

Mira’m els ulls i oblida el cos feixuc, la cambra closa, els grans silencis; de tot això sóc ric, i de més coses,

però no em tempta la fredor del vidre i sobrevisc, aigües damunt del somni,

tenaç com sempre.

Mira' m els ulls. Hi pots llegir el retorn Miquel Martí Pol

Capsa del temps

Qui pogués empresonar la teva bellesa blanca, En una capsa de temps, la intensitat de la

llum, La vida que et fa vibrar, la serenor i el

perfum, I retenir-te, constant, immaculada en la

branca...

Margarita Colom

Hivern

(Miquel Martí i Pol)

Estimo la quietud dels jardins

i les mans inflades i vermelles del

manobres.

Estimo la tendresa de la pluja

i el pas insegur dels vells damunt

la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de

gebre

i la quietud dels capvespres vora

l’estufa.

Estimo les nits inacabables

i la gent que s’apressa sortint del

cinema.

L' hivern no és trist:

és una mica malenconiós,

d' una malenconia blanca i molt

íntima.

L' hivern no és el fred i la neu:

és un oblidar la preponderància

del verd,

un recomençar sempre

esperançat.

L' hivern no és els dies de boira:

és una rara flexibilitat de la llum

damunt de les coses.

L 'hivern és silenci,

és el poble en silenci,

és el silenci de les cases

i el de les cambres

i el de la gent que mira, rera els

vidres,

com la neu unifica els horitzons

i ho torna tot

colpidorament pròxim i assequible.

El teu silenci...

Silenci quan parles, silenci quan escoltes, silenci quan calles.

Paraules que no expressen, lletres que no lliguen, vocals que no sonen.

Quan no vols trobar-me, quan no vols mirar-me, quan no vols parlar-me.

Em glaço com l’aigua, em fong com el gel, m’enfonso en el dolor.

Jordi Ganzer Ripoll

Tens la força de les coses que...

Tens la força de les coses que cauen amb força, els llamps, les estrelles, els arbres,

la veritat.

I ets forta com les coses que pugen amb força, la mar, els volcans,

els arbres, la veritat.

Enric Casassas