ÍndexPròleg__________________________________________________ pag 3. AiguamarinaJosep Maria de Sagarra_____________________________________ pag 4.

Parlant-me de tuRaimon _________________________________________________pag 5.

La casa dalt de l'arbre

Miquel Pujadó ____________________________________________pag 6.

A la sortida del solOvidi Montllor ____________________________________________pag 7.

Veles e vents han mos desigs complirAusiàs March__________________________________________pag 8 i 9.

Bibliografia i fonts documentals___________________________pag 10.

Pròleg A continuació tens la llista de poemes ordenats pel títol, amb una barretja d'autors uns molt coneguts i altres no tant.Pots gaudir d'una mica de poesia i passar-t`ho molt bè amb aquesta publicació digital.

El títol és diu “ Poesies Aiguamarina”.

El nom d' aguamarina ve del llatí, aqua marinā, agua del mar. El nom fa referència al seu color.L' aiguamarina es coneixia antigament com “ La Pedra del Mariner”. Antigament els mariners la duien com talismán contra el mareig i les tempestats.Durant la edad mitjana ,els alquimistes pensaben que l'aguamarina prevenía la retenció de líquids i que millorava la digestió. També es creía que esta pedra actuava com antídot de quansevol veneno.

AiguamarinaVoldria ni molt ni poc:ésser lliure com una alai no mudar-me del llocplatejat d'aquesta cala;i encendre el focdel pensament que vibrai llegir només un llibreantic,sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,quan la mort ens cridi al tàlem:creure en la fusta del remi en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,oberts de cor i de parpellesi amb tots els cinc sentits;sense la por de jeure avergonyitsquan surtin les estrelles.

Comprendre indistintamentrosa i espina;i estimar aquest momenti aquesta mica de venti el teu amor, transparentcom una aiguamarina.

Josep Maria de Sagarra

Parlant-me de tuTots els colors de la terra i de l'aiguaque són suaus en aquesta hora incerta,i aquests ocells que van de branca en brancai el sol ixent i la llum que em despertavan parlant-me de tu,van parlant-me de tu.

Si vols present, t'ompliré de carícies.Si vols records, t'oferiré els més bells.Si vols futur, t'ompliré d'esperances:vull viure el temps ben acordat amb tu.

La mar de blau, per moments tan ombrosa,la mar de verd, tan bella i perillosa,la mar de gris, que es vol majestuosa,la mar d'acer, tan entremaliosava dient-me el teu nom,va dient-me el teu nom.

Si vols present, t'ompliré de carícies.Si vols records, t'oferiré els més bells.Si vols futur, t'ompliré d'esperances:vull viure el temps ben acordat amb tu.

Tots els colors de la terra i de l'aiguaque són suaus en aquesta hora incerta,i el sol ponent d'aquest dia que es cansai el vent llebeig que ha vingut a la tardavan dient-me el teu nomvan parlant-me de tu.

Raimon

La casa dalt de l'arbreLa nostra casa dalt de l’arbre és un vell pis del Barri Gòtic. Només tu i jo hi sabríem cabre, només tu i jo en tenim la clau. És un reducte d’infantesa, el nostre líquid amniòtic, algunes molles de tendresa dins d’un calaix folrat de pau.

De menuts, tu i jo somniàvem, cadascú pel seu costat, un refugi de pirates, un recer ben amagat. P’rò una cova a Barcelona no la troba pas qui vol, ni cabanes en els plàtans de l’Eixample, prou que em dol! Avui tens company, un fill, el renou quotidià. Jo, ja ho veus, què vols que et digui... El mateix, si fa no fa. I ara que no som tan joves hem trobat que és el moment d’injectar-nos l’aventura i encarar-nos amb el vent.

La nostra casa dalt de l’arbre...

És petit, tronat i fosc, però així que entrem al cau i tu fas cafè, de sobte esdevé tot un palau. Uns coixins, taula i cadires, la flonjor d’un matalàs... No li cal pas gaire cosa al Paradís per treure el nas. Bé, posats a ser sincers també hi ha un ordinador (poder treballar en silenci és un plaer). I un radiador, perquè tu ets tan fredolica, quatre llibres, i res més. Més enllà de la finestra, el neguit omple els carrers.

La nostra casa dalt de l’arbre..

Quan sortim i ens separem, tu retrobes l’univers del qual mai no he format part, jo el meu món boig i dispers. Em deixo endur pels corrents de l’atzar i, lluny de mi, sé que rius, t’agites, lluites... i està bé que sigui així. Som amb gent que ens estimem, fora de la intersecció que ens pertany, i anem vivint amb la fonda convicció que ens tenim en algun lloc l’un a l’altre. I que, quan jo et necessiti o tu em busquis, ella ens estarà esperant,

la nostra casa dalt de l’arbre, que és un vell pis del Barri Gòtic...

Miquel Pujadó

A la sortida del solA la sortida del sol,t'esperaré.Allà on tu saps que t'espere,a lo darrer.I amb un farcell a l'esquenade cadascú,marxarem amb el que és nostre,tot al damunt.Potser triguem més o menys,això no escau.L'important és aconseguir-hofent enrenou.Un cop tot aconseguit,no pararem,doncs convé millorar coseso ens morirem.Allà on tu i jo seremcom tants i tants,un país només d'humans,no hi ha gegants,allí arribarem de niti sense llit.Però tu no t'amoïnes,recorda't bé;doncs l'endemà...A la sortida del solt'esperaré.

Ovidi Montllor

Veles e vents han mos desigs complirVeles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar:xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran e prometran molts dons de cera fets: la gran paor traurà al llum los secrets que al confés descuberts no seran. E en lo perill no em caureu de l'esment, ans votaré al Déu qui ens ha lligats de no minvar mes fermes voluntats e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent, per què amor per mort es anul.lats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del mon delit, car, nos vivint, no creu se pusca fer:

après ma mort, d'amar perdau poder e sia tots en ira convertit. E jo, forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vos no veer. Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,cap prop d'aquell jo em trobara tot sol? Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant, de l'avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador apres d'aquell a qui Déu vida tol:

puix jo son viu, mon cor no mostra doltant com la mort, per sa extrema dolor. A bé o mal d'amor jo só dispost, mas, per mon fat, fortuna cas no em porta:tot esvetlat, ab desbarrada porta, me trobarà faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran costi aquest esper de molts mals m'aconhorta; a mi no plau ma vida ser estorta d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe al que amor fora mi obrarà:lo seu poder en acte es mostraràe los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, de què la part pijor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: a joc de daus vos acompararé.

Ausiàs March

Bibliografia i fonts documentals:Font de l' imatge: http://es.wikipedia.org/wiki/Aguamarinahttp://www.micajadeviajes.com/tag/rioFont dels poemes: http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.phphttps://docs.google.com/View?docid=dnmdn5z_513gjvmmtcwhttp://www.cancioneros.com/nc/3806/0/aiguamarina-josep-maria-de-sagarra-toti-soler Aiguamarina-Josep Maria de Segarra.wmv http://www.youtube.com/watch?v=PAE6TY6ftu0http://es.wikipedia.org/wiki/Aguamarina

Agraïments:A totes les fonts documentals i als lectors,per no olvidar mai la poesia.S'han d'aprofitar totes les oportunitats de lectura i crear ambients propicis per a ella.Gràcies a tots per la seva col·laboració. Autor publicació digital:Neus Martínez Gimeno