La poesa, amb el Romanticisme, esdev patrimoni de l'home

La poesia del segle XIXLa poesia, amb el Romanticisme, esdev patrimoni de l'home. Els romntics la configuren al seu albir: intuci, imaginaci, subjectivisme, record de la can popular, trencament amb els formalismes i afany de llibertat. Aquesta nova concepci obrir un cam a la lrica catalana.La Renaixena beu d'aquestes fonts i en un deler de ressorgiment les particularitza a la Catalunya del XIX. s el moment de recollir les peces oblidades del folklore, d'utilitzar la poesia com a eina ideolgica i de cantar a la natura.La nova poesia t tres focus: la pea amb qu s'inicia, La Ptria; la plataforma que la consolida i li dna projecci, els Jocs Florals; i el poeta, Jacint Verdaguer, que elaborar les bases de partida per a noves generacions de poetes.

1. CONTEXT HISTRIC I SOCIALEl context sociocultural en qu s'esdev el Romanticisme s la conseqncia dels canvis que es deriven d'un conjunt de fets histrics: la Revoluci Industrial a Anglaterra (1641), la Declaraci de la Independncia dels Estats Units (1776) i la Revoluci Francesa (1789). En aquestes circumstncies la burgesia suplanta l'aristocrcia i engega un nou sistema econmic: el capitalisme. Ara es valora la possessi dels diners com a garantia del benestar social i parallelament es produeix un augment de la producci, de la mercaderia i de la poblaci. La vida s'aplega a les grans ciutats industrials, que experimenten un creixement considerable propiciat per l'emigraci de les zones ms rurals. I s en aquest ambient social que l'individu sent l'afany d'aconseguir ms llibertat personal.Tot plegat va tenir ress en l'mbit de les arts, en qu el Romanticisme s'erigeix com a moviment artstic i espiritual. Les primeres allusions al terme romntic es localitzen a Anglaterra, amb el sentit d'irreal, pintoresc i sentimental, per fou a Alemanya, a les darreries del segle XVIII, on es van desenvolupar definitivament les bases del moviment. En aquest context, Friedrich Novalis i Friedrich Hlderlin preparen el terreny en el qual arrelar el nou concepte esttic que s'oposar al racionalisme clssic. Els romntics posen de relleu aspectes com la imaginaci o l'exigncia de llibertat, i aquests plantejaments seran acollits per bona part dels artistes europeus durant tot el segle XIX.A Catalunya, el Romanticisme s'introdueix a travs de la premsa. Les primeres mostres de novetat s'observen al peridic El Europeo, fundat entre 1823 i 1824, on es formula una mena de proposta romntica. Posteriorment, la publicaci esdevindr una de les plataformes clau en la divulgaci del moviment, bastida sovint a travs de traduccions en castell dels autors europeus. Al Pas Valenci, per la seva banda, Ramn Lpez Soler publica el 1830 Los bandos de Castilla o El caballero del cisne, important pel contundent prleg que realitza la funci de manifest en favor de la llibertat imaginativa. D'aquesta manera, els episodis que havien afavorit el Romanticisme a Europa motiven esdeveniments afins a les nostres terres i configuren el panorama sociocultural de Catalunya; s el context en el qual neix la Renaixena. Aix, la revifalla econmica, hereva sobretot de les mesures de Carles III, afavoreix l'augment dels ingressos de la terra i el desenvolupament de la indstria catalana, cosa que permet l'ascens de la burgesia. D'altra banda, els efectes de la Revoluci Francesa i, posteriorment, la invasi napolenica (1808-1814) van generar opinions oposades entre liberals i conservadors. Tot plegat, contribu a desenvolupar una conscincia d'individualitat del poble catal que va prendre cos amb la Renaixena.La Renaixena s, per tant, el moviment restaurador de la cultura catalana, desprs de tres segles de decament dels usos cultes de la llengua, i reivindicatiu d'una conscincia nacionalista. T com a principal objectiu la recuperaci dels signes d'identitat propis catalans, entre els quals es dna prioritat a la llengua i a la Ptria, que sn enteses com dos vessants d'un mateix smbol. Aquesta identificaci neix el 1833 amb l'oda La Ptria de Bonaventura Carles Aribau; de fet, s aquesta la composici triada convencionalment com la fita que dna inici a la Renaixena.El moviment, per, no va gaudir de la mateixa repercussi al Principat que a la resta de l'ambit, lingstic. La diferncia rau en les irregularitats econmicosocials de partida que dificultaren l'acollida dels efectes de la Revoluci Industrial. Mentre que a Catalunya predominava un sistema econmic proteccionista, el Pas Valenci i les Illes Balears persisteixen en l'economia agrria i lliurecanvista que la burgesia no estava disposada a abandonar.Al Pas Valenci, a ms, la Renaixena mai no va realitzar reivindicacions ideolgiques contundents. De fet, Teodor Llorente, un dels capdavanters de l'mbit literari, va impedir que el moviment es polititzs. En l'altra cara de la moneda, per, destaca la figura de Constant Llombart, fundador de Lo Rat Penat. Aquest autor s'apropava als plantejaments del Principat, tot i que mai s'impos al grup conservador, ferm partidari dels felibres provenals. Pel que fa a les Illes Balears, la precarietat del mn editorial, les anomalies en matria lingstica i la neutralitat ideolgica en qu es manifestaren, no van afavorir en absolut l'arrelament de la Renaixena.La llengua catalana a principis del XIX s encara excepcional en el nivell culte per b que habitual de la vida quotidiana, talment com succea en el perode precedent de l'Edat Moderna. A ms, l'augment de la poblaci alfabetitzada facilita la introducci del castell en les classes populars i entre les capes cultes es redueix l's del catal. Tot plegat palesa una realitat problemtica per a la restauraci cultural.Ara b, l'estadi preeminent en qu la Renaixena situa la llengua motivar que a mitjans de segle, sobretot arran de la fundaci dels Jocs Florals, s'elevi a la categoria d'eina potica. Malauradament, el catal romandr gaireb absent en altres ordres de les manifestacions literries.

2. LA POESIA DEL ROMANTICISMELa poesia esdev un dels fruits ms reeixits del nou bastiment literari que s'havia gestat per oposici al racionalisme clssic. Els romntics atribueixen a l'Humanisme la causa de la pobresa potica dels posteriors segles XVII i XVIII, especialment pel fet que refusava el procediment de la llibertat i la intuci per arribar a l'essncia de la poesia i a l'art personal.Altrament, els romntics segueixen els postulats de Friedrich Novalis i Friedrich Hlderlin que interpreten el jo a travs del llenguatge. Aquests autors conceben la poesia com una teoria de l'autoconscincia que t l'origen en els sentiments i el producte d'aquest treball s un retrat sobre l'sser hum. En aquest sentit, la poesia esdev una destresa natural de l'home i per aix l'artista posa l'accent en l'expressi ms espontnia i mostra predilecci per la llengua prpia. A ms, lluny de la rigidesa dels cnons, defensa qualitats com la imaginaci, la naturalitat, la intuci o el subjectivisme, sempre en la recerca d'un art personal. Parallelament, al marge de les capacitats creatives, consideren tothom capa de sentir-la.Pel que fa al context social, l'artista romntic fa palesa una profunda insatisfacci pel fet que els avenos tecnolgics de l'poca que li ha tocat viure no tinguin analogia amb l'mbit artstic. Aquest inconformisme li desperta l'afany de llibertat que amarar tota la seva activitat creativa amb independncia de l'art amb qu s'expressi. Hi haur tamb una espiritualitat i un sentiment religis propis.Entre les innovacions romntiques, hom observa l'anhel d'harmonitzar pols oposats i l'intent d'apropar subjecte i objecte, jo i societat, home i natura, conscincia i inconscincia, impuls i ra, mort i vida, nit i llum o nacionalisme i universalisme. En el terreny literari, l'artista entn els gneres en sentit global, com un tot que treballa en la recerca d'un nou concepte d'autor i de creaci artstica. Aix mateix, situa en el punt de mira la lluita contra les barreres entre els gneres literaris i, per aix, interrelaciona trgic amb cmic i poesia amb prosa.Tanmateix, el gnere potic adquireix protagonisme quan l'escriptor situa el camp de treball en un passat histric i personal que els romntics evoquen amb melangia. Aquest s el temps en el qual es troba el patrimoni folklric nacional i, en especial, el canonstic. En relaci amb aix, una teoria de l'itali Luigi Monteggia atribueix al poeta el rol de mdium pel qual l'artista es val de la poesia per traduir l'essncia del sentiment collectiu.L'artista romntic valora com un b imprescindible el passat medieval histric i llegendari fins al punt de mitificar-lo, en descobrir-hi el potencial lric de la poesia popular, en la qual, tericament, rau la naturalitat, l'espontanetat i la ingenutat de la poesia primitiva. Aix mateix, la llengua ser especial objecte de reivindicaci com a element portador de la cultura i dels signes d'identitat nacional, alhora que mitj d'expressi.Pel que fa a les lnies temtiques predilectes dels poetes romntics, es posen de relleu l'universal i el sempre present tema de la mort, per tamb els sepulcres, el misteri i els paradisos perduts. A ms, s'hi troben les composicions de caire civil o social, prpies d'un pas en perode d'industrialitzaci i de presa de conscincia collectiva. Amb tot, l'aportaci que el Romanticisme fa al panorama de la literatura europea s la integraci del subjectivisme de l'artista en un marc histric que pretn modificar.

3. LA POESIA DE LA RENAIXENALa poesia catalana del segle XIX s'emmiralla en la nova esttica literria arribada d'Europa, de manera que la temtica, les tcniques creatives, el rerefons ideolgic i la producci de diversos autors europeus menaran la poesia catalana cap a un nou concepte del gnere. Tanmateix, en aquest procs cal fer dues matisacions: d'una banda, ja ha estat dit que la Renaixena es manifesta de forma irregular arreu de l'mbit lingstic catal; d'altra banda, el nou ambient cultural no noms rep la influncia dels romntics europeus. Tot i ser aquesta la influncia ms rellevant de les dues, hom observa trets de moviments posteriors: el Realisme i el Naturalisme.Malgrat que els poetes imiten els patrons europeus, l'atractiu de la poesia catalana d'aquest perode no es pot cercar de manera exclusiva en el vessant literari ja que manca de categoria notable. Altrament, l'inters dels textos potics rau en la perspectiva histrica i sociolgica, en tant que element inscrit en el procs de redreament cultural, lingstic, literari i poltic. En aquests termes es pronuncia Antoni Rovira i Virgili:Examinant les produccions del Romanticisme floral, ens adonem del gran predomini de la mediocritat (...) Era el temps en qu sser catalanista, per a quasi tots els que ho eren o es creien ser-ho, consistia en fer versos en catal.

Evoluci de la poesia

http://www.gliffy.com/publish/1685246/

Cal plantejar l'estudi del gnere en dues etapes diferents: la primera, que es desenvolupa entre 1808 i 1833, marcada pels fets histrics; i la segona, que abasta des de 1833 fins a 1877, en la qual s'inclou l'epgon dels Jocs Florals. Aquesta divisi, a ms, es justifica per diferncies de plantejaments creatius i, per tant, del producte literari. Finalment, el gnere evolucionar cap a noves lnies de creaci.

3.1.1. Primera etapa (1808-1833)Tot i que els canvis ms plausibles en la sociologia literria catalana es produren amb posterioritat al 1859, aquesta afirmaci deixa en l'oblit la profusi de poetes i versificadors anteriors a la data, que amb les seves aportacions -considerades de vital importncia per Albert Rossich- contriburen a la configuraci de la Renaixena. Amb aquestes paraules ho manifestava:Com podem seguir parlant d'una Renaixena a partir de 1833, si resulta que la decadent literatura catalana de 1801 a 1832 t una vitalitat com a mnim comparable a la del perode pretesament renaixencista [sic] que va de 1833 a 1856.De la mateixa manera que a Europa els esdeveniments histrics havien creat les condicions necessries per al naixement del Romanticisme, la Renaixena reviur les reminiscncies. La producci potica de la primera etapa s producte d'un marc sociolgic nacional, no absent de conflictes, en el qual els artistes es veuran compromesos a significar-se en una o altra postura.Pel que fa a les lnies de creaci, les obres d'aquesta etapa -i amb ms matisos, les anteriors al 1859- reprodueixen els tpics ms freqents de la poesia europea coetnia. Predominen els temes dels ambients sepulcrals i de misteri, juntament amb la temtica civil o social, prpia d'un pas en procs d'industrialitzaci i de fabricaci del sentiment collectiu. La poesia d'aquest moment tamb fa s de les tcniques romntiques i t molt presents les propostes dels poetes francesos de renom com ara Vctor Hugo i Alphonse de Lamartine.Tanmateix, cal tenir en compte altres vies d'influncia. De fet, Mari Aguil obt l'influx de la poesia popular de tradici oral, com ara fa a L'estrella de l'amor, text al qual recupera el canoner popular. Josep-Llus Pons i Gallarza, per la seva banda, deixa veure les petges que la lectura dels clssics llatins li havia deixat, cosa que dota les composicions d'una profunditat inslita en la producci catalana del moment, com s'observa en Lo treball de Catalunya. Una tercera influncia s l'exemplificada per Manuel Mil i Fontanals, que poua de la poesia pica medieval en composicions com La cane de pros Bernat.Arribats aqu, cal analitzar els tres perodes histrics amb especial esment en els trets que afectaran i modelaran el gnere potic: les lluites socials (1808-1814/20), la revoluci i el trienni constitucional (1820-1823) i la poesia d'exili creada durant la dcada absolutista (1823-1833).- 1808-1814/20 Lluites socials: les composicions potiques d'aquest temps esdevenen autntiques eines ideolgiques que els seus creadors feien servir per manifestar-se a favor o en contra de Bonaparte. En qualsevol cas, tant liberals com conservadors es plantejaven la finalitat d'informar dels esdeveniments i d'estimular a la lluita. Mostra d'aquesta poesia s la de Jaume Vada i Josep Robrenyo, que va escriure Laments de la trista ciutat de Barcelona.- 1820-1823 Revoluci. Trienni constitucional: aquest interval de tres anys suposa un nou moment d'eclosi de la poesia. Ara la majoria dels poetes es posen de la part de la revoluci constitucional mentre que d'altres com Toms Bou es mantindran en la defensa de les posicions absolutistes.- 1823-1833 Poesia de l'exili. Dcada absolutista: aquesta dcada esdev l'anttesi del perode precedent i aix, l'avanament de caire progressista es veu ara truncat per l'abolici de la Constituci de Cadis i pel restabliment de l'absolutisme. En aquest context la poesia es fa fonedissa i desapareix de l'escena pblica per refugiar-se en cercles privats o fins i tot en l'exili. Ambdues opcions comporten una activitat clandestina i un sentiment d'angnia i per aix hom observa la doble actitud: l'home que se sent a la terra un desterrat del parads i el de l'exiliat poltic en terres estrangeres. Lo temple de la Gloria, d'atribuci dubtosa, i Les Comunitats de Castella, d'Antoni Puigblanch, exemplifiquen ambds exilis alhora que mostren la rpida adopci de les formes romntiques. De fet, la composici de Puigblanch ha estat considerada el precedent ideolgic i artstic de La Ptria de Bonaventura Carles Aribau i, a ms a ms, l'indicatiu de la clausura d'un perode i l'obertura d'un altre: el Romanticisme.A partir d'aquest moment se succeeixen canvis que afavoriran el conreu de les noves lnies creatives i el que s ms important, iniciaran el cam cap a la consolidaci d'un circuit literari catal. Una de les primeres mostres de renovaci s la publicaci de Los Bandos de Castilla, de Lpez Soler, text que confirma un clima procliu a admetre la poesia en la vida pblica. D'altra banda, l'augment de l'activitat editorial i periodstica fomenta que es donin a conixer les noves tendncies mitjanant les aportacions, sovint traduccions, dels autors retornats de l'exili, que han conegut durant la seva forosa estada a l'estranger la literatura europea coetnia. Finalment, s a la revista El Vapor de Lpez Soler -que difon la lnia progressista de Walter Scott- on l'any 1833 es publica La Ptria, de Bonaventura Carles Aribau. Aquesta oda ha estat considerada prpiament renaixentista pel fet d'incloure les consignes que desenvolupar el moviment i que el faran triomfar.

3.1.2. Segona etapa (1833-1874)El principal problema del panorama literari fou la manca de confiana en el catal com a llengua de cultura, fruit del desprestigi acusat al llarg de les tres centries anteriors. Aquest fet havia portat els escriptors a expressar-se en castell, alhora que fomentava la persistncia d'una llengua materna atapeda d'arcaismes, dialectalismes i castellanismes i, en conseqncia, mancada de recursos aptes per a una literatura de qualitat. En aquest sentit, la segona etapa admet l'estudi diferenciat de dos perodes marcats per la constituci dels Jocs Florals a partir dels quals l's del catal s una realitat.- 1833-1859. De La Ptria als Jocs Florals: en l'inici d'aquesta etapa s'observa una situaci de diglssia que t correlaci amb l'activitat creativa. D'una banda, els autors amb formaci prefereixen continuar la lnia moderna culta d'Aribau. Aquesta branca produir nombroses peces de qualitat en castell ja que el consideren l'idioma escaient per a la literatura de nivell i per als temes elevats. D'altra banda, defugen la lnia populista, lligada al consum del poble o feta per burgesos. Les composicions populars sn titllades de literatura fcil i es tracta sovint de poemes de circumstncies, de caire doctrinal o humorstic. S'adscriuen al vessant popular autors com Ramn Muns i Seriny, Antoni Ribot i Fonser, Pau Estorch i Siqus, Josep Anselm Clav i Josep Tast. L'obra dels dos ltims palesa una exigncia literria considerable que deixa entreveure la influncia del populista francs Pierre Jean de Branger, que es reflecteix en l'obra Los Contrabanders de Josep Tast.Ara b, la natura redreadora del moviment renaixentista posa en el centre d'atenci dels escriptors la represa de la llengua, i per aix seran possibles les publicacions que donen suport al catal com a llengua d'expressi literria culta. Si exceptuem casos estranys com El trovador del Panadas o La lealtad catalana de Manuel Mil i Fontanals, paradoxalment escrites en castell, destaca la composici Lo vot complert de Pere Mata. La seva poesia, a diferncia de la d'Aribau, manifesta un model romntic mes tpic i una modalitat lingstica menys arcatzant.Ms transcendent s el treball Lo Gaiter del Llobregat, pseudnim de Joaquim Rubi i Ors, qui, a ms de reivindicar la restituci dels Jocs Florals, publica nombroses composicions potiques al Diario de Barcelona entre els anys 1839 i 1840. Un any ms tard les composicions s'aplegarien en volum amb un prleg que ha estat considerat el primer programa articulat de la Renaixena. L'exemple del Gaiter del Llobregat tindr seguidors com Antoni de Bofarull, Manuel Mil i Fontanals, Mari Aguil i Josep Sol i Parads, entre d'altres. A ms, les iniciatives de tots afavoreixen a finals de la dcada de 1850 l'existncia de poetes que escriuen poesia culta en catal, al marge del nivell qualitatiu.La pluralitat del moviment, per, implicava diferncies ideolgiques i aviat es van posar de relleu les discrepncies entre els poetes del sector conservador i els de la branca liberal. Dues obres palesen aquesta disjuntiva: Los trobadors nous (1858) d'Antoni de Bofarull, representant els conservadors; i en l'altre extrem Los trobadors moderns (1859) de Vctor Balaguer, que pretenia rectificar ideolgicament l'anterior antologia.* Los trobadors nous. Constitueix un volum on s'inclouen 129 poemes. L'antologia est organitzada per temes i gneres potics, i d'aquestes peces, les principals es relacionen amb els temes dels Jocs Florals (la Ptria i els sentiments d'amor i de religi). Ms de la meitat de les composicions s'apleguen sota tres epgrafs: Romanos, que acull poemes narratius de diferent metre; Tribus, que integra els poemes de temes ocasionals; i, finalment, Passatemps, que aplega poemes satrics i jocosos. En sntesi, Bofarull en aquesta antologia plantejava, ms enll de les innovacions romntiques, l'objectiu d'introduir l'esperit de la llengua catalana "de sos antics hroes" en la poesia culta. Amb tot, fou un autntic xit de venda.* Los trobadors moderns. Els 72 poemes que inclou corresponen a 29 autors, dels quals 14 formen part d'aquells que Bofarull no havia tingut en compte. Pel que sembla, l'aplec dels poemes no segueix cap mena de criteri. Entre els autors aplegats destaquen Vctor Balaguer, Albert de Quintana, Josep Anselm Clav i Francesc Morera. L'antologia de Balaguer pretn ser complement i rectificaci de la dels nous a nivell ideolgic ms que no literari i per aquest motiu s'observen baixes. Contrriament, hom nota la incorporaci o increment del nombre de poemes de contingut progressista o republic, que eviten l'historicisme medievalitzant. La renovaci arriba de la m d'autors com els valencians Vicent Boix, Josep Bernat i Baldov i Josep Anselm Clav.Tot i l'indiscutible testimoni que constitueixen ambdues antologies, malgrat que incomplet i gens crtic, molts dels autors farien el gruix de la seva obra amb posterioritat. A ms, les tensions sn un fet consumat el 1854 quan els conservadors s'agrupen a l'entorn del Diario de Barcelona i els progressistes s'apleguen a la revista La Violeta de Oro, de Balaguer. Ara b, les diferncies de parer d'ambds grups no van evitar que coincidiren en reivindicacions bsiques: uns i altres, per exemple, confluren en l'acte d'homenatge a Antoni Capmany (1857) i tamb en els Jocs Florals.* Els Jocs Florals. Sn una recreaci dels homnims certmens literaris medievals de la Gaia Ciencia, instituts a Tolosa de Llenguadoc el 1324 i dels Jocs Florals barcelonins, instaurats per Joan el Caador, el 1393. Amb el lema Ptria, Fides, Amor, aquest concurs literari constitueix el fet ms rellevant del perode.Els Jocs Florals de 1859 neixen subordinats a la Renaixena i suposaran l'enfortiment de les posicions reivindicatives que encetaran el cam cap al catalanisme poltic. Per tant, es defineixen ms com una instituci de renaixement ideolgic que no pel fet de ser una escola d'alta creaci potica. En qualsevol cas, el reconeixement i l'exaltaci del mn medieval trobadoresc, suscitats pel Romanticisme, i el desig de donar una base social i literria a la llengua catalana van alimentar la idea de restaurar la festa medieval. Sota la forma de certmens potics, els Jocs Florals van ajudar a crear una infraestructura pblica que popularitzaria la literatura culta i li donaria prestigi.Els certmens inicien una nova situaci en poesia en tant que donen al gnere garantia de continutat i afermen la projecci social del treball de l'escriptor en catal. Els Jocs Florals es consolidaran de manera definitiva el 1877, any en qu s premiada L'Atlntida de Jacint Verdaguer i ngel Guimer obt tres guardons. La inqestionable mestria d'ambds autors pel que fa als recursos purament romntics aportar la qualitat que requeria la Renaixena catalana.En resum, les iniciatives d'uns i d'altres seran decisives en l'orientaci literria posterior, a ms d'afavorir l'augment de l's del catal per part dels poetes consagrats. Amb tot, s'afavoreix l'aparici de nous poetes, que posaven l'exercici de la creaci lliure de la poesia i d'altres gneres per damunt de les finalitats patritiques. Literriament aquesta etapa est marcada pel Romanticisme conservador iniciat, amb plena producci, per Joaquim Rubi i Ors.- 1859-1877. dels Jocs Florals a la fi del Romanticisme: cap a una poesia nova: la que s'inicia amb el 1859 s una poca marcada pel prestigi literari i social de qu van gaudir els Jocs Florals. Es caracteritza per la general adhesi a la poesia purament romntica i pel rebuig de les tendncies realistes, que apuntaven alguns autors coetanis. La crisi de la poesia queda definitivament superada grcies a la persistncia, feble i atenuada, del procs de sublimaci del gnere, sobretot de la poesia lrica. Aquesta s entesa com un art privilegiat propi d'una concepci religiosa del poeta i de la poesia, que cerca sovint l'expressi genuna en el recurs de l'arcaisme.Entre els canvis ms evidents d'aquest perode, s'observa com la influncia de la balada germnica es difumina en favor de la poesia tradicional i popular catalana, de temtica joc floralesca, tot i que la primera encara s present en les composicions de Pau Piferrer, Mara Aguil i Toms Aguil. Aix, davant l'exaltaci romntica de la poesia lrica, l'intent de superaci del regionalisme literari catal s vehiculat mitjanant l'augment significatiu del conreu de la poesia pica. Aquest tipus de poesia historicopatritica beu, d'una banda, de certs plantejaments del Renaixement i del Barroc, que entenen l'pica com l'expressi particular d'aquesta; i d'altra banda, de reminiscncies de la can de gesta i del romancer castell.Ara b, el triomf de la poesia en el marc dels Jocs Florals t la contrapartida d'una temtica ben limitada, en especial pel que fa al tpic de l'exaltaci histrica. Aquest fet desemboca en l'empobriment de la literatura i en la no consecuci d'una producci catalana d'alada. En aquest context sols sobresurten alguns autors com Mari Aguil o Josep-Llus Pons i Gallarza, el qual trasllada l'experincia de la prpia producci en castell a la catalana. L'autor s important, a ms, per l'intent d'harmonitzar l'expressivitat i els temes romntics amb la concisi preceptivista i clssica.En aquest punt comena a fer-se pals el gir cap a noves lnies creatives, sobretot a partir del 1877. s a partir d'aqu que s'inicia un parntesi entre la qualitat romntica de Verdaguer i el realisme intimista i visionari de Joan Maragall. Els canvis obeeixen a causes de signe divers, com ara la mort de Verdaguer, les vacillacions en el terreny lingstic que no acaben d'assolir l'objectiu de la Renaixena, o la incorporaci dels autors a les noves propostes. En qualsevol cas, es produeix la crisi de l'idealisme romntic i es fa necessria la recerca de noves lnies creatives. Els intents d'uns i d'altres desembocaren en les primeres avantguardes modernistes, caracteritzades per la renovaci de l'aparat teric i pel pas del patriotisme medievalitzant dels Jocs Florals a un altre de ms agressiu al servei de la societat del moment. En definitiva, s'assenten les bases d'un nou llenguatge potic.

4. POETES DEL SEGLE XIX http://www.gliffy.com/publish/1684869/

4.1. Catalunya4.1.1. Bonaventura Carles AribauNascut a Barcelona l'any 1798, va participar activament en els cercles literaris, econmics i poltics de la primera meitat del segle XIX. La seva activitat literria fou incessant al llarg de tota la seva vida, va collaborar a la revista El Europeo, en la qual dona a conixer la nova poesia francesa i propos la necessitat d'un canvi en la preceptiva potica. La major part de la seva obra potica s en castell, encara que tamb utilitza l'itali, el llat i el catal. L'obra catalana donada a conixer s breu i circumstancial i sols La Ptria, que simbolitza l'inici de la Renaixena, s d'un autntic relleu literari.- La Ptria. La composici d'Aribau aplega l'atractiu literari inspirat en Alessandro Manzoni i la identificaci llengua i Ptria. Es tracta d'un poema de comiat de la seva terra, que l'autor simbolitza amb la muntanya del Montseny. L'oda presenta una ideologia conservadora en tant que no es basa en el poble, sin en les condicions fsiques que envolten la gent. El Montseny s presentat com l'indret que es pot albirar des de qualsevol espai, alhora que mostra el pas com un valor perenne dissolt a la terra. Aribau, possiblement, tri la imatge de la muntanya -element de la tradici judeocristiana- pel fet que aquest accident geogrfic d'una banda toca el cel, associat a la idea de domini i protecci i tamb est arrelat a la terra, cosa que relaciona amb la metfora de l'arbre trasplantat i que ell interpreta com una prdua d'identitat. En aquest punt, es posa de relleu l'element lingstic, leitmotiv de l'oda. Aribau defensa la lleialtat a la llengua com a smbol de la terra, de la Ptria, de la famlia i del passat histric

4.1.2. Joaquim Rubi i OrsVa participar l'any 1835 en la defensa dels principis liberals enfront dels absolutistes i en la difusi de la nova doctrina romntica en collaboraci amb El vapor, per al contrari d'altres contemporanis seus, s'orienta a la propaganda catlica, fet que va contribuir a que una part important de la seva obra fos de carcter apologtic en defensa de la moral del catolicisme. Participa en la restauraci dels Jocs Florals, dels quals en fou president l'any 1890. Sostenia la tesi que l'inici de la Renaixena es devia als seus esforos, encara que estava menys valorat en el si del moviment. Al marge de la seva tasca com a poeta, cal assenyalar que Rubi i Ors va emprendre una actitud decidida de reconstrucci de la llengua i la histria de les terres de parla catalana basant-se en la literatura.

4.1.3. Vctor BalaguerNat a Barcelona l'any 1824, va cursar estudis de dret, encara que ben aviat seguiria l'ofici d'escriptor. Es va desplaar uns mesos a Madrid per seguir amb l'activitat literria, on guany fama d'home brillant i influent. Una bona part de les seves obres literries eren versions de llegendes i mites, d'escassa qualitat per amb influncia en la desclosa i consolidaci de la Renaixena. Els temes de la seva poesia sn la justcia, la llibertat, la Ptria i l'amor. De les seves obres ms importants destaca Lluny de ma terra, Esperances i records i Los Pirineus. Balaguer representa el vessant progressista de la Renaixena i la defensa de la literatura nacional enfront de la literatura no reivindicativa.

4.2. Illes Balears4.2.1. Josep-Llus Pons i GallarzaNascut l'any 1823 i mort al 1894, l'activitat docent i la implicaci en la vida cultural mallorquina li valgueren la concepci de figura de prestigi professional. La seva producci potica s sovint en castell, per la importncia de l'autor rau en la poesia catalana adreada als Jocs Florals. Va obtenir premis per Lo treball de Catalunya i per L'olivera mallorquina i, a ms, fou proclamat Mestre en Gai Saber. La temtica de Pons i Gallarza defensa una concepci conservadora de les relacions socials i de la vida en general i sempre incideix en els valors tradicionals.

4.2.2. Mari AguilPoeta mallorqu (1825-1897), estudia dret a Barcelona on entra en contacte amb Joaquim Rubi i Ors i amb Pau Piferrer, que l'introduren en el cos de bibliotecaris de l'estat. Fou bibliotecari de la Universitat de Valncia, on conegu Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol, als quals empenta perqu adoptaren el catal en poesia.Aguil destaca per la important recerca filolgica de material folklric catal i pels importants estudis sobre la llengua. El coneixement de la literatura popular i dels clssics, i la convicci de la unitat de la llengua li van proporcionar slids criteris lingstics que influirien en els estudis gramaticals posteriors de Joan Alcover i de Pompeu Fabra, aix com en obres literries de Jacint Verdaguer. A ms, va participar en els Jocs Florals, en els quals guany alguns premis i arriba a ser-ne mantenidor i president. Aguil intent que el certamen fos una plataforma per a la unitat de la llengua.En l'obra potica identifica Romanticisme potic amb l'alliberament de la literatura preceptiva i, influt per la poesia popular, va conrear el vers blanc i la prosa potica. Els seus temes giren al voltant de sentiments com la mort o l'amor. Aquestes lnies demostren ms maduresa que la resta, en un moviment que defensava sobretot els temes de caire patritic i reivindicatiu. Desprs de morir es publiquen Ilibres prologats i preparats per ell mateix: Llibre de la mort, Records de la jovenesa, Llibre de l'amor i Focs follets.

4.3. Pas Valenci4.3.1. Teodor LlorenteLlorente (1836-1911) s el poeta ms important de les lletres valencianes del XIX. Procedent d'una famlia de La Rioja, es va relacionar amb els ambients literaris quan estudiava dret. Fou director del diari La Opinin i ms tard el transformaria en Las Provincias. En aquesta publicaci redacta molts articles de poltica, d'histria, d'art i de literatura. Pel que fa a la trajectria poltica, va arribar a ser diputat a Corts. Durant la joventut noms va escriure en castell, tot i que grcies a l'encoratjament d'Aguil, que tamb l'animaria perqu institus els Jocs Florals, canviaria de llengua. Ara b, el canvi sols es produ en poesia, ja que continua redactant en castell les seves collaboracions periodstiques. A ms, va traduir al castell importants poetes romntics com Vctor Hugo o George Gordon.El seu tarann dominant el porta a controlar tots els projectes renaixentistes de Valncia: durant 50 anys marcaria la pauta de la producci potica i va evitar que aquest ressorgiment literari es polititzs. Segons Joan Fuster, les directrius de Llorente consistiren a repetir de manera abusiva els tpics de la poesia jocfloralesca. Fuster manifesta que la producci d'aquest es limita a cantar la Ptria, la fe i l'amor, simbolitzats en les figures del nostre passat histric (Jaume el Conqueridor, sant Vicent Ferrer i Ausis March) o b, a seguir l'altra especialitat llorentina, que s el motiu rural de l'horta i de la barraca.L'obra mes important s Llibret de versos, poemari que no supera els tpics de la poesia tpica dels Jocs Florals i que no volgu incorporar les noves tendncies potiques de finals de segle. Malgrat tot, a la fi de la seva vida fou conscient del fracs del ressorgiment de la llengua.

4.3.2. Constant LlombartConstant Llombart, pseudnim de Carmel Navarro Llombart (1848-1893), representa la reacci dignificadora dintre del sector popular i liberal. De famlia humil i autodidacta escrigu tot i que en castell, drames romntics d'intenci poltica. Llombart destaca ms per la ideologia progressista que no per la qualitat dels escrits; de fet, els seus principis es materialitzen en projectes com la fundaci de Lo Rat Penat "Societat d'amadors de les glories valencianes" el 1878. Aquesta societat tenia com a anagrama els escuts de la ciutat de Barcelona, de Valncia i de Mallorca i el seu objectiu era el de portar a terme la regeneraci i la modernitzaci de la llengua. Malauradament, la necessitat de suport de Teodor Llorente i del grup conservador va estroncar qualsevol intent de reeixir ms enll de la poesia jocfloralesca. Llombart ho intentaria de nou a travs de la instituci L'Oronella, per el projecte resta en l'oblit.La ms important de les seves obres fou Los fills de la mort viva. Llombart tamb compta amb una compilaci de poesia humorstica, amb el recull de poemes Flors i pees, i amb la composici La copa d'argent, que li va permetre guanyar la flor natural als Jocs Florals de 1886.

4.3.3. Vicent Wenceslau QuerolQuerol (1837-1889) estudia dret i fou alt administratiu de companyies de ferrocarrils, per aix passaria part de la seva vida a Madrid. s l'autor d'una obra potica catalana curta que compta amb poemes com A Valncia, A l 'esperana o Qu ser?, tots ells destinats als Jocs Florals. Fou convidat als certmens de Barcelona i arriba a presidir-los.Sota el ttol Rimes Catalanes, publicat dins el volum Rimas castellanas, dna a conixer els pocs poemes catalans fets fins aleshores, i encara escriuria alguns poemes catalans. La majoria de les composicions denoten el predomini del vers alexandr. Amb aquest metre, l'autor pretenia conferir-los la dignitat de la poesia culta. La seva poesia, a ms, es caracteritza per l'mfasi i l'expressi dels sentiments personals, tocats pel dolor de la desgrcia collectiva, l'amistat, l'amor, la poesia i l'emoci davant el paisatge i la histria.

5. JACINT VERDAGUER5.1. Dades biogrfiquesJacint Verdaguer va nixer a Folgueroles. Sorprn el fet que tot i l'origen humil, els seus pares demostressin inters per les lletres. Probablement l'afany cultural fou el motiu que els va portar a ingressar Verdaguer de ben jove al seminari de Vic, on prengu contacte amb els clssics. En aquest context i al llarg dels segents catorze anys estudia humanitats i retrica i posteriorment, filosofa, teologia i moral.

5.2. Cronologia de l'obraLa producci de Verdaguer requereix un estudi sense deixar de banda els aspectes de la seva trajectria personal. Tradicionalment, s'ha dividit en tres etapes.

5.2 1. Etapa de predomini de la poesia religiosa (1860-1877)Les primeres fites de la seva vida arribarien el 1865, quan l'autor noms comptava vint anys. Va guanyar els primers Jocs Florals i public la primera obra important, Dos mrtirs de ma Ptria, que segueix un model clssic i renaixentista. La seva activitat en el panorama literari transcendeix l'escriptura potica; aix, dos anys ms tard crear, juntament amb altres estudiants, el grup literari Esbart. Els premis d'una banda i el grup literari de l'altra, afavoreixen el contacte de Verdaguer amb els intellectuals literaris i eclesistics de Barcelona. s el cas de Mil i Fontanals, del grup de Mari Aguil i de la Colla dels minyons, integrada per joves clergues.El 1870 fou ordenat sacerdot i fou aix conegut popularment amb el nom de mossn Cinto. Contrriament a les pretensions de trasllat a Barcelona per completar la seva formaci, se'l destina a la petita parrquia rural de Vinyoles d'Ors, on exerc de vicari per un espai molt breu de temps. En aquest escenari va iniciar la redacci de L'Atlntida, per el desenvolupament d'una estranya malaltia cerebral el fu retornar a Barcelona. All, per influncia d'un dels minyons s'embarca el 1874 en la Companyia Transatlntica com a capell de vapor. Es al llarg d'aquestes travessies on acabar la famosa obra, la qual li valdr un premi als Jocs Florals de 1877 i la consagraci com a poeta ms enll de les fronteres dels Pasos Catalans.

5.2.2. Etapa de maduresa i de consolidaci (1877-1886)Desprs de nou viatges i recuperat de la malaltia, s'incorpor com a capell de famlia al palau dels Comillas. Ara la seva ocupaci va afavorir que es dediqus sense preocupacions econmiques a la creaci literria, alhora que li va permetre de mantenir contacte amb els intellectuals del moment. Fruit d'aquests anys s la participaci en empreses polticoreligioses, la publicaci d'alguns dels seus grans poemes i l'assoliment de triomfs personals. Un de simblic ser la coronaci com a poeta, feta pel bisbe Morgades a Ripoll (1886). A ms a ms, dedica part del seu temps a viatjar per Alemanya, Rssia i Franca, per fou posteriorment, a conseqncia d'un viatge a Terra Santa, que sofr una forta commoci que el porta a reinterpretar els seus quaranta anys de vida. En una carta a Jaume Collell, datada el 1886 a Bac de Collsacabra, escriu:

La reflexi de Verdaguer evoluciona amb el temps cap a un profund anhel de purificaci; de fet, el 1891, tamb en una carta a Collell manifest trobar-se "cada dia ms desagradat del mn i ms agradat de Du". Finalment, el seu exercici de fe es radicalitzaria fins el punt que s'inicia en la prctica de l'exorcisme, obsessionat per eradicar el mal i el dimoni.5.2.3. Perode de tensions i de lluites (1886-1902)En aquest punt, l'estreta relaci amb grups d'illuminats porta Verdaguer a allunyar-se de la seva rutina, deixar de banda la creaci literria i contraure importants deutes. La nova concepci de vida no s compresa ni pel marqus de Comillas ni per la jerarquia eclesistica; tant s aix que el bisbe de Vic l'obliga a residir al santuari de la Gleva (una especie de pres). Verdaguer viu un temps en unes condicions econmiques lamentables i sota vigilncia, situaci que el fa retornar a l'activitat literria. L'aband del santuari sense perms, el 1895, ocasiona que li retiraren la llicncia de fer missa. A partir d'aqu se succeeixen els enfrontaments pblics, tant amb el marqus com amb la jerarquia eclesistica, mitjanant articles que Verdaguer escrivia al diari La Publicidad, fins al punt de suscitar un autntic debat social.La natura polifactica de l'obra verdagueriana ha portat els crtics com Xavier Yxart a parlar de dues forces contrries o dos estils del poeta que s'oposaven. Certament, en el poeta conviu un doble vessant de la imaginaci: la desbordant i la minuciosa. D'una banda, l'exuberncia amb qu feia les descripcions panormiques el menar cap a l'expressi ms autntica de l'anomenat poema pic, com ara el cas de L'Atlntida. D'altra banda, mitjanant la imaginaci minuciosa -tendra i delicada- propera a la poesia popular, Verdaguer transmetr l'emoci mes ntima. Aquesta s la que far servir per referir els records, el misticisme, la melangia i tamb la incomprensi del mn que l'envoltava.Altrament, Verdaguer considera complementries la imaginaci desbordant i la minuciosa, tot presentant una dualitat buscada expressament per l'autor. En dna compte un article que rememora la seva primera missa a Folgueroles, en qu l'autor expressava la convivncia en aquell mateix espai de la llegenda cristiana i la ciclpia, totes dues fonts de la seva poesia. En escriure Idillis i cants mstics per defensar-se dels que l'havien atacat per escriure L 'Atlntida, respongu: "per alguna cosa havia cantat ma primera missa entre un dolmen i un altar".Lluny de les valoracions excloents, la imaginaci grandiosa i detallista tenen suficients punts de confluncia perqu el poeta aconsegus articular-les com una mateixa entitat. Al servei d'aquest menester posa un seguit de recursos: la fe incondicional i la transformaci d'aquesta en una d'ideolgica i combativa, a ms de l'expressi de les emocions ms ntimes a travs del filtre de l'objectivitat. Aix darrer ho assoleix mitjanant el recurs infallible de les petites trames, que esdevenen vertaderes allegories plenes de dramatisme i color. Parallelament, estableix la gradual disgregaci de la bastida pica, que a partir del Canig esdev un aplec de poemes de tonalitat ms o menys lrica.Deixant de banda aquesta dualitat, pel que fa a les fonts d'inspiraci, Carles Riba s'ha referit al somni i a l'enyorana. Verdaguer, com la resta dels romntics, es considera un exiliat per a qui la poesia s l'nic consol; es tracta d'un element viu i lliure de lligams. El poeta fa del somni i de l'enyorana la columna vertebral temtica de la seva producci, sovint transmesa mitjanant la natura. L'autor se serveix de l'entorn natural, molt present en la seva vida, per transmetre el sentiment enyorads mitjanant el recurs del smbol. Aix, la natura s'eleva a la categoria de smbol en relaci amb els elements bblics i romntics. D'altra banda, fa servir el recurs del mite a partir de dades geogrfiques, histriques i de l'ineludible paisatge.

5.4. Llengua i mtricaLa slida formaci i les aptituds musicals naturals afavoreixen un treball que transcendeix en aportacions de carcter lingstic i mtric. pel que fa al primer aspecte, l'aportaci de Verdaguer consisteix a afrontar el bo i millor de les formes cultes i tamb de la llengua parlada. En segon lloc, la renovaci que l'autor fu de la mtrica catalana s'observa en l'experiment i en el conreu de gran varietat de metres. De fet, usa amb mestria el decasllab catal trobadoresc (6+4), el castell (5+5) i tamb l'itali modern. De la rigidesa inicial pass al conreu de diversitat mtrica fins i tot en la mateixa composici; des de les ms cultes com la silva, la lira o el sonet fins les ms populars com ara el roman, la codolada o la corranda. Amb tot, el gnere pic fou el que culmina tot un procs d'identificaci, de recerca i de varietat, els versos de rima assonant amb qu escriu els episodis del Canig sn un bon exemple.

5.5. Lnies temtiques5.5.1. Poesia picaEl valor dels poemes pics, llegendaris i histrics de Verdaguer augmenta, si ms no, pel fet que no troben cap precedent dins la literatura catalana. De fet, L'Atlntida s una obra definitiva per a la Renaixena.- L'Atlntida: s un poema integrat per deu cants i una conclusi, que narra l'enfonsament del continent dels atlants. L'obra apronta el poema L'Espanya naixent que Verdaguer havia presentat als Jocs Florals, sense xit. Igualment que Canig, L'Atlntida s el resultat d'un llarg procs de gestaci i fou tradut a diverses llenges. El fet innovador rau en el protagonisme dels elements naturals; Verdaguer no tria herois humans com exigien les regles de l'pica i aix li ha valgut l'etiqueta de poema geolgic. A nivell narratiu, a ms de la part descriptiva, cal destacar tamb la part de narraci de fets. Per a la seva elaboraci, utilitza elements de la mitologia grega, la cristiana i d'altres de tipus histric, com ara el descobriment d'Amrica. pel que fa a la tcnica, es mostra el domini del ritme o de la musicalitat del vers, al mateix nivell que la construcci argumental o narrativa. Rep la influncia de Vctor Hugo en la utilitzaci del vers alexandr i del decasllab pic amb cesura femenina.Canig: aparegu el 1886 amb el subttol Llegenda pirenaica del temps de la Reconquesta. Amb els dotze cants i l'epleg de qu compta, s'ha convertit en l'epopeia nacional catalana. L'argument cont molts trets romntics. Gentil, fill de Tallaferro, lluita amb el seu oncle Guifr contra els moros que han envat les terres catalanes. El conflicte es genera en abandonar la lluita embadalit per l'atracci de les fantasies del Canig, on coneix la fada Flordeneu. Guifr considera aquest fet com una autntica traci i el mata. Com a propsit d'esmena d'aquest crim, Guifr funda un monestir en aquesta muntanya. L'obra clou amb un epleg, "Els dos campanars", elegia composta amb anterioritat i que fou la motivaci del poema pic. Continua aprofundint en l'enfrontament entre els temes pagans i els cristians, els quals apareixen simbolitzats en el monestir de Sant Mart de Canig, i d'aquesta confrontaci surten triomfants els cristians. Enmig del poema, Verdaguer afegeix episodis lrics, llegendes i constants referncies locals. En aquesta composici no hi ha un veritable heroi protagonista, contrriament, s la natura la que ocupa un lloc d'excepci i per aix s descrita amb gran riquesa de detalls. La qualitat de Canig ha estat considerada superior a la de L'Atlntida perqu mostra una total harmonia entre pica i lrica. A ms, ara les situacions reben un tractament ms hum i realista.

5.5.2. poesia lricaEn la poesia lrica, Verdaguer reprn la temtica mstica i d'estima a la natura, caracterstica aquesta de la poesia de Ramon Llull. Ara b, l'equilibri entre els sentiments i l'intellecte de l'autor medieval s'inclinen en Verdaguer vers l'efusivitat per la Ptria i per la fe. Val a dir que l'amor s l'nic tema dels Jocs Florals que el poeta no cultivar. El sentimentalisme de Verdaguer, en canvi, es mou entre la melangia i l'amargor i aix atorga a la seva obra una unitat estilstica com de to potic.La poesia lrica de Verdaguer, en definitiva, est marcada pel to religis i admet la divisi -dues lnies, la mstica i l'asctica, tot establint una relaci amb el trasbalsament personal a viure. De fet, abans de l'agitaci espiritual, la seva poesia s de caire mstic, mentre que desprs Verdaguer evoluciona cap a una poesia asctica.Entre les obres de caire mstic cal citar Montserrat, Natzaret i Bethlem en qu tracta la infantesa de Jess, i Sant Francesc en la qual exposa el franciscanisme espiritual. per l'obra culminant d'aquest bloc s Idillis i cants mstics (1879), en la qual es fa un llarg enyor a la natura. Finalment les obres de caire asctic proven de traduir els conflictes espirituals que l'aclaparen i defensar-lo dels qui l'acusen de boig. Aquestes obres sn Flors de Calvari, Flors de Maria, Al cel i Eucarstiques.

5.5.3. ProsaTot i que el tema que ens ocupa s la producci potica, resulta imprescindible fer unes breus consideracions al voltant de l'obra en prosa, per la rellevncia que va tenir en la seva vida. La prosa de Verdaguer es caracteritza per la proximitat tant a la poesia pica com a la lrica, encara que ara el sentimentalisme i la retrica deixen pas a un estil prxim al colloquial. Aquest gir queda perfectament justificat per la finalitat que es planteja: aconseguir que l'entenguessin en la defensa de les seves acusacions d'exorcisme, de malversaci de diners i de demncia. En defensa prpia (1895) recull tots els articles publicats arran de les acusacions.Altres obres en prosa sn Excursions i viatges, en la qual l'autor aplega la majoria de les excursions fetes pels Pirineus i les experincies viscudes amb la gent del poble; Dietari d'un pelegr a Terra Santa, escrit durant el transcurs del viatge; i Rondalles, que s un recull de llegendes populars.

6. CONCLUSIONSPer concloure, cal recordar que la poesia del Romanticisme neix fruit de la nova configuraci social, econmica i cultural. Ara el gnere potic es defineix per oposici al racionalisme clssic i contrriament a l'antic concepte de creaci, els romntics consideren la poesia com una capacitat inherent de l'home. L'artista sent predilecci per les qualitats com la imaginaci, la intuci, la naturalitat o el subjectivisme, per tal d'assolir un art personal.Tot i que les primeres composicions dels poetes catalans estaven escrites en castell, el prejudici lingstic va deixant-se enrere i l'existncia de poesia catalana s ja un fet a finals de la dcada dels 50.* Donen compte d'aix dues antologies: Los trobadors nous, de Bofarull, i Los trobadors moderns, de Balaguer. Ambdues inclouen les composicions d'autors d'arreu del territori lingstic catal.Els Jocs Florals, per la seva banda, constitueixen la fita ms important del panorama potic del segle XIX; de fet, al voltant dels certmens es desenvolupa l'activitat versificadora ms valuosa. Una mostra concloent s que el 1877 s'hi atorgui el premi a L'Atlntida de Verdaguer i que Guimer rebi tres guardons. Aquests trofeus signifiquen la definitiva consolidaci de la Renaixena.La importncia de l'obra de Verdaguer rau en el fet que va crear una producci molt slida, sense comptar amb una tradici literria culta. Les aportacions de l'autor esdevenen llavors precedent fonamental per als poetes i prosistes posteriors, els quals empren els recursos amb qu Verdaguer havia dotat la llengua potica. Aquest s un dels motius que li han valgut la consideraci de poeta popular. D'altra banda, en la seva obra conviu el tarann rural, ambient que va marcar la seva vida, amb les perspectives cosmopolites, procedents dels viatges i de les estades a Barcelona, a mes de la profunda coneixena dels clssics llatins i del contacte amb personalitats del panorama literari coetani, com ara Mara Aguil o Manuel Mil i Fontanals.Els poetes del s. XIX