Fa anys se’l veia de pas per les nostres contrades,sobretot al Bages, per tot el riu Llobregat, en el seullarg camí migratori. Passava l’hivern i la tardor aquí icap als mesos de febrer o març enfilava el seu camícap a l’Europa central. D’uns anys ençà, però, s’haconvertit en un ocell habitual en molts indrets duranttot l’any, i veure el seu impressionant vol amb el collarronsat, un aspecte que el diferencia de les cigo-nyes i dels flamencs, que volen amb el coll estirat, ésmolt freqüent en molts pobles del Bages, del Bergue-dà i fins i tot del Solsonès, al llarg de tot l’any.

Ara per ara, a banda del voltor, el bernat pescaireés l’au més grossa que tenim per aquestes contra-des. Pot arribar a un metre d’alçada i més d’un metrei mig amb les ales esteses.

Durant molts anys, la colònia de cria de bernatsmés gran de Catalunya va ser al zoo de Barcelona.Ara, una important colònia és la de la conca del Llo-bregat al Bages sud. A Manresa se’l pot observar alllarg de tot el riu Cardener, des de la resclosa de la fà-brica dels Panyos fins a la depuradora i, fins i tot, alparc de l’Agulla, amagat entremig de les franges de

vegetació que hi ha al migdel llac.

Se’l pot veure amb elseu característic posat, al’aguait dels peixos, a les ri-bes del Llobregat i del Car-dener, però també en tot ti-pus d’ambients aquàtics,preferentment on hi ha ca-nyes o vegetació de ribera,que li permet amagar-se,quiet com un estaquirot, ipescar gràcies al seu coll

llarg i al seu bec en forma de llança, adaptats perfec-tament a aquesta activitat. De vegades també se’lpot veure caminant lentament dins l’aigua amb elllarg bec cap a baix, preparat per llançar-lo amb força,com un arpó cap alguna presa, o a l’aguait dalt d’unarbre.

Tot i que el seu menjar preferit són els peixos i elscrancs, quan se li presenta, no desestima l’ocasió decaçar granotes, rèptils, rates, insectes, pollets, etc.

Fa el niu amb troncs d’arbres i trossos de vegeta-ció en arbres de ribera o al mig de les canyes, tot ique també el pot fer sobre roques. De vegades for-ma les seves colònies barrejat amb altres aus, comels martinets i els esplugabous.

La seva impressionant vista, que li serveix perpescar, també li és molt útil per captar la presènciahumana, de manera que és altament difícil acostar-s’hi, ja que és un animal molt espantadís. Si ens hiapropem tansem amb el cotxe és molt possible queens deixi fer-ho, però tan bon punt aturem el vehicle,el bernat pescaire emprendrà el vol i ens oferirà unautèntic espectacle com és el seu enlairament. El fetque sigui una au de grans dimensions permet quepugui ser observat, sigilosament i de lluny, cosa queés un avantatge.

El bernat pescaire (Ardea cinerea), que abans era un ocellde pas, s'ha convertit en una au habitual i resident en moltespoblacions de la Catalunya central

Un gran nouvingut● Text i fotos: Jordi Comellas

L'ENLAIRAMENT D'UN BERNAT PESCAIRE ÉS TOT UN ESPECTACLE

ACOSTUMEN A FER ELS NIUS AMB TRONCS D’ARBRES I TROSSOS DE VEGETACIÓ

REVISTA • Dissabte, 11 d’octubre del 200812