T.6 : PART 4 3. ACCIÓ GEOLÒGICA D’AIGÜES CONTINENTALS

FINS ABANS DE RIUS

CTMA I

3.1 AIGÜES D’AIXARAGALLAMENT O SALVATGES O D’ESCOLAMENT

• PROCESSOS D’EROSIÓ, TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ, COMENCEN AMB PRECIPITACIONS=> CIRCULACIÓ D’AIGÜES => PRINCIPALS AGENTS GEOLÒGICS ( AIGÜES SALVATGES, TORRENTS, RIUS I SUBTERRÀNIES). INTENSITAT D’EROSIÓ DEPÈN DE 2 FACTORS:

EROSIVITAT ->CAPACITAT EROSIVA DE L’AGENT. MÉS EROSIVITAT SI AIGÜES TORRENCIALS => TOT CANVIA RÀPIDAMENT=> MOV. EN MASSA, EROSIÓ VESSANTS I TALUSSOS, INUNDACIONS I SEDIMENTACIÓ -> NO DE FORMA CONTINUADA NI ALHORA EN TOTS LLOCS.

EROSIONABILITAT -> SUSCEPTIBILITAT DEL TERRENY PER SER MOBILITZAT. DEPÈN DE 3 CARACTERÍSTIQUES: A) TIPUS DE TERRENY ( SEGONS DURESA) => + FÀCIL EN MAT. DISGREGATS PER METEORITZACIÓ O SEGONS TIPUS ( ARGILES, SORRES... O SOBRE EVAPORITES).

B) VEGETACIÓ => A + VEGET. => AIGUA INTERCEPTADA ,FRENADA I RETINGUDA => + INFILTRACIÓ => POCA EROSIÓ=> SI PLOU + D’UNA HORA => EL SÒL SE SATURA=> AIGUA S’ESCOLA . SI POCA VEGETACIÓ => MOLTA AIGUA EN SUPERFÍCIE => + EROSIÓ.

C) A + PENDENT => + EROSIONABILITAT.

• EROSIÓ HÍDRICA: PROCÉS SEPARACIÓ PARTÍCULES I TRANSPORT A COTES + BAIXES QUE FA L’AIGUA AL CIRCULAR SOBRE TERRENY NU O POCA VEGETACIÓ.

• RELLEUS DE L’ACCIÓ AIGUA NO CANALITZADA O D’ESCOLAMENT:

- FLUX POT SER: DIFÚS O CONCENTRAT. – HI HA DIFERENTS MIDES DE FORMA EROSIVA EN f (LITOLOGIA,PENDENT I CABAL).

EVOLUCIÓ: * 1er : ESCORRIMENT DIFÚS ->FLUX LAMINAR I F. TRENAT. *2on : E. CONCENTRAT -> EROSIÓ EN REGUERONS O SOLCS ( cms.) -> XARAGALLS ( m.) -> BARRANCS ( Dms.) => BADLANDS ( en mat. Argilosos, s/vegetació = terres dolentes).

MÀXIM DE BADLANDS: TERRENYS TOUS, CLIMES TORRENCIALS I ÀRIDS => S/VEGETACIÓ.

• ALTRES RELLEUS FORMATS EN ROQUES HETEROMÉTRIQUES ( MAT. FINS + DE GROSSOS NO GAIRE CONSOLIDATS COM MORENES GLACIALS, BRETXES DE FALLA ...)=> XEMENEIES DE FADES O PIRÀMIDES.

• EFECTES EN AQUESTS RELLEUS:

DESERTITZACIÓ :PÈRDUA SÒL I VEGETACIÓ (DE FORMA NATURAL) => - FAUNA. DESERTIFICACIÓ DEGUT A L’HOME : INCENDIS, TALA... A CATALUNYA: 36%. MURCIA: 89,4. ARAGÓ: 58%. CASTELLA-LA MANXA: 62,7%.

EXEMPLES: XARAGALLS

NORUEGA: XEMENEIES DE FADES

3.2 TORRENTS:

• A CAPÇALERA DE TORRENTS: AIXARAGALLAMENT DIFÓS => A. CONCENTRAT =>XARXA FIXA = TORRENTS.

• EN ZONES DE GRAN PENDENT => AIGÜES A GRAN VELOCITAT I INCONSTANTS (DEPÈN DE LES PLUGES: PERÍODE D’ESTIATGE= SEC .

• ES FORMEN: TORRENTS PERMANENTS I T. ESTACIONALS

• =>MOLTA EROSIÓ.

• ES FORMEN CASCADES I RÀPIDS.

• TAMBÉ MARMITES DE GEGANT O OLLES: FORATS PER -> AIGUA + PEDRES O SORRA EN REMOLINS.

PARTS D’UN TORRENT:

• CONCA DE RECEPCIÓ: VESSANTS + O –

EXTENSOS => EROSIÓ.

• CANAL DE DESGUÀS: FORTA PENDENT

=>DRENA LES AIGÜES =>EROSIÓ LINEAL: *VERTICAL:FONS LLERA I *HORITZONTAL: VESSANTS => VALL EN V => LLERA PRINCIPAL

• CON DE DEJECCIÓ: MOLTA MENYS PENDENT

=> SEDIMENTA DE COP=> FORMA DE VENTALL AL·LUVIAL. SÓN D’EVOLUCIÓ INESTABLES PER CURSOS DIVAGANTS O TRENATS. UNIÓ DE DIVERSOS CONS = PEU DE MONT

EVOLUCIÓ DE CASCADA A RÀPID

CAS ESPECIAL: AMB POCA PENDENT ( EN AQUEST CAS: BÀRDENAS REALES A NAVARRA) O AMB

MOLTA PENDENT ( A LA COSTA) I ZONES ÀRIDES =>RAMBLA O RIERES ( OUADIS AL SAHARA)

TORRENTS: EN ZONES MUNTANYOSES => 3 PARTS :CONCA DE RECEPCIÓ,CANAL DE DESGUÀS I CON DE DEJECCIÓ.

TORRENT:CANAL DESGUÀS I CON DEJECCIÓ

CERDANYA: hi van a parar moltes torrenteres

QÜESTIONARI SOBRE TORRENTS I MOVIMENTS EN MASSA:

QUIN RELLEU I AGENT OBSERVES EN LES SEGÜENTS FOTOS?

1) NORUEGA:

2)NORUEGA:

3)NORUEGA:

4)NORUEGA:

5)NORUEGA:

6)NORUEGA:

7)QUIN RELLEU S’OBSERVA EN AQUESTA I LA SEGÜENT DIAPOSITIVES? QUÈ HA PASSAT?

DETALL D’ANTERIOR:

8) NORUEGA:

9)AQUESTA DIAPOSITIVA I LES 2 SEGÜENTS COM ESTAN RELACIONADES?

NORUEGA( FIORD DE GEIRANGER),LLOC ON ES TROBA LA PLACA ANTERIOR.

10) NORUEGA (LOM): ÉS UN TORRENT O UN MOVIMENT EN MASSA?

11)ESLLAVISSADA DE LA VAIONT O VAJONT ( Itàlia): BUSCA PER INTERNET QUINA HA ESTAT LA CAUSA.