1. Pla Local dEquipaments Culturals (PLEC)de Sant Cugat del VallsDocument final16.12.2010

2. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 2SUMARI1 Anlisi bsica del municipi 41.1 Context geogrfic 41.2 Variables sociodemogrfiques 61.2.1 Evoluci de la poblaci 61.2.2 Estructura de la poblaci 71.2.3 Comparaci moviment natural de la poblaci (2008) 91.2.4 Poblaci segons origen 101.2.5 Nivell dinstrucci: nivells destudis i coneixement del catal 131.2.6 Ocupaci: sectors dactivitat i taxes datur 151.2.7 Mobilitat espacial de la poblaci 171.2.8 Poblaci flotant 201.2.9 Habitatge 211.2.10 Activitat econmica 221.2.11 Qualitat de vida 231.2.12 Hbits i consum culturals 241.2.13 Projecci de la poblaci de Sant Cugat, sota un Escenari Alt 261.3 Factors de singularitat 291.4 Plnol de situaci del terme municipal 302 Anlisi dels serveis culturals del municipi 312.1 Estat de la cultura a Sant Cugat 312.2 Mapa dagents culturals locals 312.2.1 Agents pblics 322.2.2 Iniciativa empresarial 342.2.3 Tercer sector 352.2.4 Comunicaci 362.3 Estructures de regulaci del sistema cultural local 362.4 Anlisi dels equipaments culturals. Inventariat i descripci 382.4.1 Centres Culturals 382.4.2 Arxius 442.4.3 Biblioteques 472.4.4 Museus 482.4.5 Escenicomusicals 512.4.6 Arts audiovisuals 542.4.7 Arts visuals 552.5 Valoraci dels equipaments actuals 59

3. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 32.6 Consulta a notables 592.7 Altres infraestructures que acullen serveis culturals 602.8 Valoraci de la situaci actual 603 Identificaci de necessitats en equipaments culturals 633.1 Dotaci dequipaments culturals bsics segons el PECCat 633.2 Altres propostes del marc estratgic general 653.3 Dotaci dequipaments culturals necessaris segons instruments de planificaci local 653.3.1 El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005) 653.3.2 El Pla dequipaments de Sant Cugat (Informe del procs participatiu, desembre 2008) 663.3.3 El model de desenvolupament urbanstic de la ciutat 683.3.4 Les principals opcions estratgiques del municipi 684 Mapa Previsional dEquipaments Culturals (MPEC) 694.1 Inventari dels equipaments culturals actuals 694.2 Proposta de Sistema Pblic dEquipaments Escnics i Musicals dmbit local 704.3 Proposta de Sistema Pblic dEquipaments Visuals dmbit local 734.4 Proposta de Sistema Pblic de Centres Culturals Polivalents 744.5 Previsi dels equipaments que cal construir, reformar o ampliar 754.6 Actuacions previstes en el PECCAT 764.7 Proposta dactuacions que ha de contemplar el PECCat 764.8 LEMD de Valldoreix 785 Model de gesti 795.1 Consideracions sobre models de gesti per part del PECCat 796 Fonts Consultades 84

4. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 41 Anlisi bsica del municipi11.1 Context geogrficSant Cugat del Valls, situada en la comarca del Valls Occidental i pertanyent a la provncia deBarcelona, t una latitud de 41 28 29" Nord i una longitud de 2 5 12" Est amb un extensi de48,32 km i amb 76.312 habitants censats lany 20072. Es troba en una situaci geogrficaestratgica destacant la proximitat que t respecte Barcelona i la situaci entre la serra deCollserola i la de Galliners. La comarca del Valls Occidental t una superfcie de 583,3 km ilimita amb el Bages al nord, a lest amb el Valls Oriental, a loest amb el Baix Llobregat i al sudamb el Barcelons. Les capitals de comarca sn Sabadell i Terrassa.Lactual Sant Cugat neix a partir del Monestir i de la pagesia dels voltants agrupada en el llogaret dOctavi. El centre de la ciutat ha anat modificant-se durant els anys. Al seu inici el centre geogrfic no era el monestir sin la plaa Major del Mercat, avui de Sant Pere. Cap al 1900 el centre es desplaa cap a les poblacions venes: Barcelona al sud-est, Cerdanyola al nord-est i Rub cap al nord- oest, configurant una Y amb la plaa dels Quatre Cantons com a punt de trobada. A partir daquesta trajectria, la poblaci sestn seguint aquestes tres vies, situaci que es va mantenir fins a finals del s. XIX. Al 1917 sinaugur el tram de doble via de tren des de la plaa de Catalunya, Barcelona, finsa Sant Cugat, i uns anys ms tard es connectaria per tren amb Terrassa i Sabadell. Aquestaconnexi per ferrocarril facilitaria a moltes famlies adinerades de Barcelona permetres unasegona residncia a Sant Cugat i a partir daquest moment sanirien creant les colniesdestiuejants a la Floresta, Mira-sol i Valldoreix.Lany 1960 fou nomenat alcalde Josep Barnils i Sol, amb qui, ateses les males comunicacions delmunicipi, no es va dur a terme el procs dindustrialitzaci dels municipis vens, amb la1 La informaci daquest apartat prov majoritriament del Pla de Cultura de Sant Cugat, 20052 Segons Padr continu de lAjuntament de Sant Cugat del Valls

5. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 5conseqent absncia de polgons industrials. Aquest desenvolupament seria el causant dunnivell baix dimmigraci durant els anys 60 i 70 ja que no hi havia prou indstria per crear llocs detreball.Va ser a partir del Pla dActuaci Metropolit de 1976 que es va comenar a definir duna manerams ordenada el futur de Sant Cugat. Ledificaci creix de manera prviament meditada isincrementa locupaci de les parcelles de sl que quedaven dins la trama urbana.La construcci de les autopistes va crear un moviment migratori procedent de Barcelona queapostava per viure en un lloc una mica allat de la vida de la ciutat sense deixar destar llunydaquesta. s aix com la Floresta, Mira-sol i Valldoreix, fins aleshores zones destiueig, van acollirnous residents metropolitans. Parallelament, una proporci destacable dels estiuejants o elsseus fills sinstallaren a viure a les torres destiueig de Sant Cugat. Posteriorment, amb la creacidels tnels de Vallvidrera, encara sincrementaria ms el flux migratori ja existent, sobretot apartir dels anys 90. En conjunt, nha derivat un creixement urb sostenible i respectus amblentorn fins lactualitat.Sant Cugat del Valls, actualment, est sotms encara avui dia a un procs de renovaciurbanstica important. Cal destacar el creixement urbanstic dedificaci disgregada iniciada alsanys 60-70 amb larribada de nous residents, fet que ha desembocat en una xarxa urbana moltdispersa. Aquest model sha creat degut a una poblaci que cerca lallament que no trobava enel lloc dorigen. En el cas de Valldoreix aquest allament s realment destacable, barri que vaesdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada a finals dels 50 per iniciativa dels vens(burgesia procedent de Barcelona).Aix, tal i com indiquen els resultats del Pla de Cultura de la ciutat, hi ha tres tipus de modelsurbanstics. Un representa la trama urbana tradicional, situada entre el Monestir i lestaci delsFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que cont la majoria dequipaments culturals iesdev el punt de referncia urbana per a tota la poblaci, que la considera com el centre de laciutat. El segon model representa els districtes dexpansi urbana definits a partir dun modeldhabitatge unifamiliar allat amb jard. Ocupen una gran extensi del municipi actual i snrepresentants dun alt nivell de vida, amb una poblaci que porta anys establerta i es considerapoblaci local. Per ltim, el tercer model representaria les zones de nova expansi de Sant Cugatamb un model urbanstic a mig cam entre lurb propi del centre histric i el dispers propi delsdistrictes. La poblaci s ms recent, de fa entre 5-15 anys, i busquen en general un nivell de vidaelevat creant comunitats dhabitatges que comparteixen serveis comuns.

6. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 61.2 Variables sociodemogrfiques1.2.1 Evoluci de la poblaciEl fort creixement demogrfic de Sant Cugat en els darrers 15 anys ha suposat el salt del pobleque era abans a la ciutat que s ara. Hi ha una dualitat entre les persones de tota la vida de SantCugat amb aquelles que sn nouvingudes, les quals representen un percentatge important deltotal. Aquest fet, ms el no haver viscut una immigraci espanyola tant elevada com va succeir aaltres municipis dels voltants durant els anys 60-70, ha creat una diferncia sociodemogrficarespecte la majoria de municipis de la provncia de Barcelona.Grfic 1. Evoluci de la poblaci a Sant Cugat (1996-2008)Font: Elaboraci prpia, dades extretes del Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008 i de lObservatori Hermes, Diputacide Barcelona, 2009.Taula 1. Evoluci de la poblaci a Catalunya i taxa de creixement interanual (2000-2008) Anys Poblaci Taxa de creixement interanual 2000 6.261.999 2001 6.361.365 1,59% 2002 6.506.440 2,28% 2003 6.704.146 3,04% 2004 6.813.319 1,63% 2005 6.995.206 2,67% 2006 7.134.697 1,99% 2007 7.210.509 1,06% 2008 7.364.078 2,13%Font: elaboraci prpia a partir de dades de lIDESCAT.

7. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 7 Les dades que sextreuen del grfic anterior, Sant Cugat parteix dun ndex de creixement molt alt, amb uns parmetres de creixement que superen de molt la mitjana catalana, de lordre de 4 punts percentuals lany 2000. Tot i que la tendncia de creixement daquests darrers 10 anys apunta cap a una moderaci el 2003, a partir del 2005 el creixement es recupera i arriba a unes taxes de creixement molt semblant a la catalana, als anys 2006 i 20073. Taula 2. Evoluci de la poblaci segons gnere, edat i nacionalitat (2004-2008) Variaci 2006-2008 2004 2006 2008 Absoluts % Homes 32.063 36.199 37.345 1.146 3,17% Dones 32.998 37.575 38.929 1.354 3,6% 0-15 13.427 16.234 17.232 998 6,15% 16-64 45.006 50.233 51.282 1.049 2,09% 65 i ms 6.628 7.307 7.760 453 6,2% Espanyols 58.048 64.890 66.481 1.591 2,45% Estrangers 7.013 8.884 9.793 909 10,23% TOTAL 65.061 73.774 76.274 2.500 3,39% Font: Observatori Hermes, Diputaci de Barcelona, 2009. 1.2.2 Estructura de la poblaci Taula 3. Comparaci de lestructura de la poblaci de Sant Cugat, Valls Occidental i Catalunya (2008)2008 Sant Cugat % Valls Occidental% Catalunya %< 15 16.352 21,44 144.443 16,75 1.083.951 14,7215-64 52.162 68,39 602.323 69,85 5.084.172 69,04> 65 7.760 10,17 115.603 13,41 1.195.955 16,24 Font: IDESCAT 3 Les dades poblacionals de les quals shan partit, extretes del Butllet Econmic de Sant Cugat 2008 (que es corresponen amb lAnuari Estadstic de Sant Cugat 2008), noms aporta les xifres fins lany 2007; lintent dequiparaci daquestes xifres amb daltres estadstiques com lIDESCAT o INE, ens porten a distorsions que arriben a fer pensar que Sant Cugat perd poblaci lany 2008. Per aquest motiu, sha escollit el 2007 com a ltim any per veure la poblaci en xifres. En daltres casos, les dades de poblaci en xifres datades en 2008, han estat extretes de lObservatori Hermes de la Diputaci de Barcelona i de lIDESCAT, ja que permeten xifres comparatives amb daltres municipis a banda de Sant Cugat.

8. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 8 Com es pot comprovar, lany 2008 la poblaci menor de 15 anys s considerablement ms elevada a Sant Cugat que a la comarca del Valls Occidental i a Catalunya, un 6 % i un 5 % superior respectivament. Les causes a destacar poden ser lalt ndex de natalitat de la ciutat i lestabliment de nous residents amb fills. En canvi linterval comprs entre els 15 i 64 anys, en termes relatius, es troba prcticament equiparat en les altres tres situacions destudi. Sha de tenir en compte que la darrera onada migratria lhan feta parelles joves amb fills petits que encara no han arribat a una edat adolescent. s a partir dels 65 anys que Sant Cugat destaca per un percentatge potencialment menor respecte el Valls i Catalunya, cosa que ens porta a parlar duna poblaci ms jove tot presentant un ndex denvelliment de la poblaci del 47,46 % front el 80 % i un 110 % del Valls i Catalunya respectivament. Per altra banda, s important anotar que, en termes relatius, del 2006 al 2008 la poblaci estrangera va crixer 4 vegades ms que la poblaci procedent de lestat espanyol. Sant Cugat s un dels municipis del Valls Occidental que creixen per sobre de la mitjana comarcal (segons la taxa de variaci 2000-2006)4. Taula 4. Evoluci de la distribuci de poblaci de Sant Cugat per barris (2003-2007) 2003 2004 2005 2006 2007Nucli 49.620 50.868 51.191 52.393 53.892Valldoreix 6.679 6.885 7.010 7.160 7.297La Floresta 3.714 3.823 3.937 4.056 4.186Mira-sol 7.899 8.273 8.917 9.437 9.471Les Planes 1.085 1.110 1.138 1.193 1.196Total 68.997 70.959 72.193 74.239 76.312 Font: Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008. Grfic 2. Distribuci de la poblaci per barris (2007) Font: Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008. 4 Dades extretes del Recull de dades socioeconmiques del Valls Occidental del 2006

9. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 9A partir daquestes dades s fcil deduir que el gruix poblacional de Sant Cugat es troba en elcentre histric de la ciutat i els barris ms propers al centre sn els ms poblats tamb, fet quecomporta un distanciament no noms fsic sin tamb psicolgic a lhora de desenvolupar elsafers diaris. En aquest punt, shauria dassenyalar el cas de Valldoreix, que est constitut com aentitat municipal descentralitzada i aix fa que gaudeixi de certa autonomia dins del municipi.El creixement a destacar des dels anys 90 s el del districte de Mira-sol; no per casualitat el msproper al centre histric, mentre que el de les Planes, el ms allunyat, s el que actualment msdecreixement presenta.Grfic 3. Creixement de la poblaci per barris (%)**Creixement mitj al municipi els anys 2006 i 2007: 2,38 % i 2,79 %, respectivament.Font: Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008, a partir de dades del padr de lAjuntament.1.2.3 Comparaci moviment natural de la poblaci (2008)Taula 5. Moviment natural de la poblaci (2006) Sant Cugat Barcelona Taxa bruta de mortalitat 5,04 9,79 Taxa bruta de natalitat 12,95 9,28 Taxa general de fecunditat 47,65 37,44Font: Diputaci de Barcelona. Elaboraci a partir de dades de lIDESCAT i padr continu (INE).

10. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 10Grfic 4. Composici del creixement de la poblaci de Sant CugatFont: Butllet econmic Sant Cugat 10, 2008, a partir de dades del padr de lAjuntament de Sant Cugat.Sant Cugat s un dels municipis catalans que ms destaca per lalta taxa de natalitat, com shaapuntat anteriorment. Veiem com, per exemple al 2006, la taxa bruta de natalitat era del 12,95%, fora superior a la de Barcelona, en qu era del 9,28 %.Diferenciant el creixement de la poblaci segons si ha estat causada per un saldo migratori o unsaldo natural, sobserva que en el perode entre el 2004 i el 2007 la major part de laugment haestat provocada pel saldo migratori (diferncia entre immigracions i emigracions). Al final delcicle comparat veiem, per, que al 2007 laportaci al creixement de saldo natural s superiorque la que va suposar al 2006.1.2.4 Poblaci segons origenLa poblaci actual de Sant Cugat prov, a grans trets, de diferents onades migratries de perfilmolt diferenciat. Com a poblaci originria, relativament petita en comparaci amb la posterior,trobem una societat dorigen pags o doficis similars, que senten Sant Cugat com el seu poble.Se situen al centre de la ciutat i participen molt en les entitats culturals i socials. La poblaciposterior, aquells que consideraven Sant Cugat com a segona residncia i finalment shi vanestablir, estan avui dia molt integrats a la vida de la ciutat. Trobem tamb la poblaci provinentde la resta de lestat espanyol que va arribar els 60-70, escassa en comparaci amb la resta demunicipis del voltant. La poblaci bsicament procedent de Barcelona els 70-80 s un collectiumolt nombrs i totalment arrelat a Sant Cugat. Cal tenir en compte tamb la poblaci darribadarecent de Barcelona, fa menys de 5-10 anys. Aquests no estan tan integrats a lactivitat de laciutat, almenys de moment, i mantenen els seus hbits culturals i socials a la ciutat dorigen. Val adir, per, que el valor percentual daquest collectiu creixer a curt/mig termini.

11. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 11 Per altra banda, hi ha la poblaci de lEuropa comunitria o pasos desenvolupats, que normalment representen gent amb crrecs executius alts i un alt nivell de vida, contrriament a aquells procedents de pasos econmicament poc desenvolupats, collectiu relativament minoritari si el comparem amb la resta de municipis del voltant, i que es caracteritza per un nivell de convivncia amb la ciutat fora redut. Amb el temps s molt probable que sarribi a una convergncia entre els diferents collectius que integren la ciutat, per segurament lligada a una lnia dactuaci especfica en les poltiques pbliques i dentitats i/o associacions de la ciutat. Taula 6. Comparaci de la poblaci de Sant Cugat, Valls Occidental i Catalunya, segons procedncia Sant Cugat Valls Occidental Catalunya Estrangers % Estrangers % Estrangers % Europa 4.060 41,46 19.946 20,78 331.478 30,03 frica 580 5,92 28.818 30,03 278.129 25,2 Amrica 4.562 46,58 42.520 44,3 393.105 35,61 Amrica del Nord 202 2,06 446 0,46 5.598 0,51 Amrica Central 530 5,41 4.769 4,97 51.829 4,7 Amrica del Sud 3.830 39,11 37.305 38,87 335.678 30,41 sia 579 5,91 4.660 4,86 100.528 9,11 Oceania 10 0,1 26 0,03 497 0,05 Font: Ajuntament de Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigraci, 2009. Informaci extreta del Padr Municipal dHabitants IDESCAT. Taula 7. Estructura de la poblaci de Sant Cugat segons nacionalitat (2008) % Variaci p. Estrangers Espanyols % estrangers % espanyols percentualsHomes 4579 32766 46.76% 49.29% 2.53Dones 5214 33715 53.24% 50.71% -2.530-15 1743 15489 17.8% 23.3% 5.516-64 7784 43498 79.49% 65.43% -14.0665 i ms 266 7494 2.72% 11.27% 8.56TOTAL 9793 66481 100% 100% 0 Font: Observatori Hermes, Diputaci de Barcelona 2008.

12. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 12Aquesta darrera taula, que divideix la poblaci santcugatenca segons les variables sexe i edat, inacionalitat de procedncia, permet esbrinar quin tipus de poblaci t la ciutat: ms o menysequitativa per sexes i amb una major concentraci de poblaci en edat activa.Si comparem les dades segons la nacionalitat de procedncia, es pot afirmar que el valorpercentual de dones, tot i ser major en els dos casos, s ms de dos punts percentuals superiorentre les dorigen estranger. El nombre de poblaci en edat activa tamb s molt superior entreels dorigen estranger (prop del 80 % front el 65 %).Aquesta lgica de poblaci estrangera, amb major concentraci en edat activa, respon al motiuprincipal pel qual ha decidit installar-se al municipi: raons laborals.La taula 6, comparativa de la poblaci estrangera per continents de procedncia, marca unadinmica de Sant Cugat diferent a la lgica que segueix la comarca i Catalunya. Tot i que el majorpes de poblaci estrangera s dorigen sud-americ, el volum destrangers dorigen europeusupera de molt la mitjana comarcal i catalana. Entre poblaci dorigen europeu i americ sarribaa superar el 75 % de la poblaci estrangera de Sant Cugat. En canvi, el tant per cent de poblacidorigen Afric s superior al Valls Occidental (que supera en 10 punts percentuals els dorigeneuropeu), mentre que a Sant Cugat s molt reduda i sequipara a la de procedncia asitica(5,9%).Terrassa, Sabadell, Rub, Cerdanyola del Valls i Sant Cugat aglutinen el 70 % de la poblaci detota la comarca, i en concentren la major part de la poblaci estrangera5.Taula 8. Poblaci de Sant Cugat segons lloc de naixement (%/total poblaci) Variaci p. percentuals 2004 2006 2008 2004 - 2006 2006 -2008Provncia de Barcelona 66,84% 66,7% 66,47% -0,14 -0,23Catalunya 70,21% 69,99% 69,66% -0,22 -0,34Nascuts a Espanya 86,85% 85,37% 84,17% -1,48 -1,2Nascuts a lestranger 13,15% 14,63% 15,83% 1,48 1,2Font: Observatori Hermes, Diputaci de Barcelona 2008.A Sant Cugat, prop de tres quartes parts de la poblaci ha nascut dins les fronteres catalanes, ipresenten un major gruix entre aquells que ho fan a la mateixa provncia de Barcelona on, tot i lapetita variaci en aquests anys assenyalats, el nombre de naixements a la mateixa provncia sesitua en el 66 %.5 Ajuntament de Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigraci, 2009.

13. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 13 Per altra banda, si observem per separat les variacions percentuals de lestructura de naixements del municipi valles, les majors les trobem entre aquells que ho fan a la resta de lestat espanyol (a la baixa) i els que ho fan a lestranger (a lala). Aquesta variaci fa que la lgica que se seguia el 2004 i 2006 canvi a partir del 2008 ja que, a partir daquesta ltima data, el percentatge de nascuts a lestranger supera els que ho han fet a la resta de lestat espanyol (en 1,35 punts percentuals). 1.2.5 Nivell dinstrucci: nivells destudis i coneixement del catal Taula 9. Poblaci per nivell dinstrucci. Poblaci de 10 anys i ms Sense Ensenyament % Primer grau % Segon grau % % Total titulaci universitariSant Cugat del Valls2001 3.704 7,2% 8.453 16,5% 21.941 42,7% 17.259 33,6% 51.3571996 4.453 10,7% 15.266 36,7% 10.502 25,3% 11.334 27,3% 41.555Catalunya2001 786.653 13,7% 1.500.961 26,2% 2.703.693 47,2% 733.113 12,8% 5.724.4201996 981.001 17,7% 2.855.511 51,6% 1.147.727 20,7% 554.773 10,0% 5.539.012Valls Occidental2001 94.018 14,3% 167.576 25,5% 314.632 48,0% 79.880 12,2% 656.1061996 117.352 19,1% 316.671 51,5% 125.892 20,5% 55.055 9,0% 614.970 Font: Elaboraci prpia a partir de dades de lIDESCAT. Taula 10. Comparativa Sant Cugat - Barcelona en indicadors deducaci (2006) Sant Cugat Barcelona Variaci percentual alumnes 10,95% 0,72% Taxa docupaci centres educatius 203,74 157,05% Taxa docupaci daules 23,5 22,68% Font: Observatori Hermes, Diputaci de Barcelona 2009. Els indicadors de nivell dinstrucci a Sant Cugat sn molt positius respecte Catalunya i el Valls, sobretot a partir del percentatge destudis universitaris, tendncia que es mant en el temps. A ms, Sant Cugat tamb destaca pel gran nombre de centres educatius dalt prestigi i reconeixement que t. Si comparem el nombre de centres pblics i privats de Sant Cugat amb els de la provncia de Barcelona i amb els de Catalunya, podem constatar que hi ha ms centres

14. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 14privats quan es tracta deducaci infantil, primria, ESO, batxillerat i cicles formatius6. A ms, lavariaci percentual dalumnes entre els anys 2002 i 2006 va crixer un 10%, percentatgenotablement alt comparat amb el de Barcelona, un 0,7 %. s important afegir que loferta deplaces s similar a la poblaci escolar.Per altra banda, Sant Cugat presenta un ndex inferior de biblioteques al de la provncia deBarcelona i al de Catalunya. De cara a un futur a curt termini, i grcies al Pla de biblioteques, quepreveu millorar i ampliar el servei.Taula 11. Comparaci de la poblaci segons nivell dinstrucci: coneixement del catal Sant Cugat, VallsOccidental, Catalunya (1996 i 2001) El sap Poblaci de 2 Lentn El sap parlar El sap llegir No lentn escriure anys i msSant Cugat del Valls2001 96,6% 82,5% 81,6% 58,5% 3,4% 57.9651996 97% 83,3% 80,2% 54,9% 3% 46.061Valls Occidental2001 94,2% 71,3% 72,1% 48,4% 5,8% 715.9131996 93,6% 69,8% 67,7% 43,4% 6,4% 672.336Catalunya2001 94,5% 74,5% 74,3% 49,8% 5,5% 6.176.7511996 95% 75,3% 72,4% 45,8% 5% 5.984.334Fonts : IDESCAT. Cens de poblaci 2001 i Estadstica de poblaci 1996.Pel que fa al coneixement del catal, en linterval de temps que va del 1996 al 2001, Sant Cugatha experimentat, de forma generalitzada, una tendncia positiva en tots els mbits de la llenguai, comparativament amb la comarca i Catalunya, el domini del catal s ms ests.6 Butllet econmic de Sant Cugat, 2008. Apartat Ensenyament i Cultura

15. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 15 1.2.6 Ocupaci: sectors dactivitat i taxes datur Taula 12. Evoluci de latur registrat i la taxa datur (2005-2007) Sant Cugat Catalunya Espanya Creixement Creixement Creixement Taxa Taxa Taxa anual de latur anual de latur anual de latur datur datur datur registrat registrat registrat2005 -0,5% 4,96% -1,8% 7,0% -2,1% 9,2%2006 5,0% 4,51% -1,7% 6,6% -1,5% 8,5%2007 3,6% 4,31% -1,7% 6,5% -0,1% 8,3% Font: Butllet econmic de Sant Cugat,10 a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, de lIDESCAT i de lInstitut Nacional dOcupaci En aquesta taula, el 2006 i el 2007, Sant Cugat presenta unes dades dndex datur favorables respecte Catalunya i lEstat espanyol, amb un decreixement de lndex. No obstant aix, les dades de la taula anterior no assenyalen el creixement de les taxes datur que sha viscut en aquests darrers dos anys, moment en qu ha sorgit la crisi econmica global. Tot i aix, la taxa daturats a Sant Cugat s una de les ms baixes de la comarca. Segons linforme relatiu a la taxa datur, registrada pel Consorci per la Promoci Econmica del Valls Occidental7, en lagost de 2009, al Valls Occidental i els seus municipis, Sant Cugat es va situar en una taxa del 9 % daturats, per sota de la taxa comarcal (15,3 %) i la catalana (13,2 %). Aix s degut al tipus de poblaci de la ciutat, caracteritzada per un alt nivell educatiu, adquisitiu i de qualitat de vida. 7 Consorci per la Promoci Econmica del Valls Occidental. Informe Atur agost 2009: Taxa datur del Valls Occidental i els seus municipis http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/recursos/recursos/info_atur_agost_2009.pdf>

16. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 16Taula 13. Comparaci de la poblaci ocupada per sectors: Sant Cugat, Valls Occidental i Catalunya (%) Agricultura Indstria Construcci Serveis TotalSant Cugat del Valls2001 0,6% 21,1% 5,7% 72,6% 28.9121996 0,7% 26,4% 4,5% 68,4% 19.095Valls Occidental2001 0,5% 31,7% 10,1% 57,8% 337.6671996 0,6% 40,3% 6,9% 52,2% 249.627Catalunya2001 2,5% 25,2% 10,4% 62% 2.815.1261996 3,2% 32,1% 7% 57,7% 2.204.652Fonts : IDESCAT. Estadstica de poblaci 1996 i Cens de poblaci 2001.Per grans branques de sectors dactivitat el de serveis s el principal motor econmic de SantCugat, que supera el 70 % del total, molt per damunt del Valls i Catalunya. Daltra banda, lesdades comparatives de la taula constaten com, en aquest perode, el sector de la construcci esrevoluciona i va a lala amb augments molt significatius a nivell del Valls i de Catalunya(representa un 10 % en els dos casos), per no tant destacable en el cas de Sant Cugat (5,7 %).Aquest tret distintiu, junt amb els altres esmentats, podria ajudar a explicar la lgica de les taxesdatur del municipi, ja que un dels sectors que ms sha ressentit en la crisi econmica actual sel de la construcci, i aquest no s gaire representatiu al municipi.

17. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 171.2.7 Mobilitat espacial de la poblaci Font: Web Ajuntament de Sant CugatTaula 14. Comparaci dels desplaaments a altres municipis de la poblaci de Sant Cugat (2001 i 2006) Desplaaments a altres Desplaaments a altres municipis 2001 municipis 2006 Total 23.400 44.268 Barcelona 12.481 24.349 Rub 1.333 ND Cerdanyola del Valls 1.293 4.254 Sabadell 1.050 2.518 Terrassa 867 ND Resta del Valls Occidental ND 5.942Font: Elaboraci prpia. 2001 a travs de les dades dIDESCAT. 2006, a travs de les dades de lEnquesta de MobilitatQuotidiana.Sense tenir en compte el nombre de desplaaments interns diaris generats a Sant Cugat, el majorvolum de desplaaments efectuats al municipi sn, principalment, per motius laborals: de 23.400desplaaments computats segons lIDESCAT el 2001, 18.675 sn generats per raons laborals(taula 15). Les dades de la taula mostren Barcelona com la principal destinaci dels residents de

18. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 18 Sant Cugat, que suposa prcticament un 50 % dels viatges diaris efectuats. De lluny, els segueixen els pobles vens de la mateixa comarca: Rub i Cerdanyola, i en menor nombre, Sabadell i Terrassa. Quan s Sant Cugat la que rep efectius daltres municipis, les proporcions de desplaaments varien, tot i que tornen a ser aquestes 5 poblacions les que generen la major part dels desplaaments. Barcelona torna a ser la principal font dells, per en una proporci molt inferior. De prop els segueixen els pobles de la mateixa comarca esmentats. Tant si es parla de desplaaments a daltres municipis, com des daltres municipis, aquestes 5 grans destinacions aglutinen prcticament les tres quarts parts dels desplaaments diaris de Sant Cugat lany 2001. Val a dir, per, que el nombre dhabitants del municipi sha vist incrementat des daquesta data. Comparant el nombre dhabitants del quinquenni 2001-2006, laugment defectius ha estat superior als 10.000. Aquest augment de poblaci guarda una estreta relaci amb laugment de desplaament dels residents de Sant Cugat, que entre aquestes dates prcticament sha doblat. Taula 15. Principals destinacions dels desplaaments de connexi dels residents a Sant Cugat en un dia feiner (2001-2006) Desplaaments a altres municipis Desplaaments des daltres municipisTotal 18.675 16.852Barcelona 9.240 4.426Rub 1.291 2.703Cerdanyola del Valls 849 1.321Terrassa 702 1.237Sabadell 643 960 Font: Elaboraci prpia a partir dades IDESCAT. 2001. En aquest quinquenni, els desplaaments a Barcelona shan doblat, i Cerdanyola i Sabadell han guanyat terreny en ser ara les principals destinacions dels pobles de la comarca (Rub i Terrassa tenen un percentatge menor que ha quedat excls de representaci a la taula de 2006, i queden aglutinades en les dades de Resta del Valls Occidental). Tot i aix, Barcelona i el volum total del Valls Occidental continuen representant les tres quartes parts dels desplaaments dels residents de Sant Cugat. Com ja sha vist i, si donem un cop dull al mapa inicial, es pot comprovar la bona obertura cap a lexterior que presenta Sant Cugat, tant en comunicaci per carretera com ferroviria. Entre les vies comunicables per carretera principals trobem lAP-7 i la E-9, que travessen el municipi longitudinal i transversalment, i comuniquen Sant Cugat amb els pobles vens i la resta del pas. En aquest punt cal destacar el fet que, en un dels diversos accessos de lE-9 al seu pas pel municipi, hi ha els Tnels de Vallvidrera, que connecten de manera rpida i cmoda Sant Cugat

19. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 19amb Barcelona (la relaci ms representada en origen i destinaci dels desplaaments). Tot i elcost en peatges que suposa, s la principal opci que prenen els usuaris dels dos municipis, on,segons lestudi Balan i perspectives dels Tnels de Vallvidrera8, els trajectes de connexiBarcelona-Sant Cugat representen un 43,4 %.Des de la seva creaci, el 1991, el tnels han suposat una obra bsica i motor de lactivitaturbanstica i de negocis pel municipi. Lany 2006 hi va haver un total de 12.629,94 milers detrnsits pels tnels de Vallvidrera. Un augment del 3 % respecte lany 20059.Grfic 5 Comparaci de levoluci dels viatges en FGC, Tnels de Vallvidrera i nombre de poblaci (2000-20007)Font: Anuari estadstic de Sant Cugat, 2008.Quant a vies ferroviries, Sant Cugat disposa de 7 estacions de FGC: dues corresponen al tramque uneix Barcelona i Sant Cugat amb Rub i Terrassa (Mira-sol, Hospital General de Catalunya),dues ms entre Sant Cugat i Barcelona al tram cap a Sabadell (Volpelleres i Sant Joan) i les altrestres (Valldoreix, La Floresta i Les Planes). La nova estaci de Volpelleres connecta amb lestaci deRENFE de la lnia C7 que passa pel municipi, de moment poc utilitzada perqu queda allunyadadels nuclis urbans i tot plegat accentuat pels talls de la lnia a causa de les obres de lAVE.El nombre de viatges amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb origen en alguna deles estacions de Sant Cugat foren 6.996.045 lany 2007, un augment del 5,2 % respecte el 2006,amb un increment de l11,5 % en lestaci de Mira-sol (la taxa ms gran de totes les estacions).Tot i disposar daquestes diverses opcions ferroviries, i que el 70 % dels desplaaments entransport pblic es fan amb FGC, segons les dades extretes de lEnquesta de Mobilitat Quotidianade 200610, a Sant Cugat, en un dia feiner, la major proporci de desplaaments es fa en transport8 INSTITUT CERD (2009): Balan i Perspectives dels Tnels de Vallvidrera. 9 Butllet econmic de Sant Cugat 2008, apartat Transport.10 ATM; GENCAT. Enquesta de Mobilitat Quotidiana, 2006: La mobilitat a les grans ciutats.

20. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 20 privat: un 53,8 % front al transport pblic, que s dun 18,1 %. Podem afegir que aquesta obertura exterior del municipi xoca amb la lgica interna de desplaament, on el cotxe esdev imprescindible en el conjunt duna ciutat amb nuclis urbans molt dispersos, problema especialment greu pel jovent que t dificultat de gaudir dautonomia. 1.2.8 Poblaci flotant Si observem la segent taula de poblaci estacional, equivalent a la poblaci a temps complet any (ETCA) en el perode de 2003, Sant Cugat perd un 3,86 % de poblaci. Taula 16. Poblaci estacional Poblaci no residentPoblaci resident Poblaci Poblaci total Poblaci Padr % Dif. present no present ETCA Estacional ETCA ETCASant Cugat 8.166 10.599 -2,434 60.698 63.132 -3,86 Font: elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT Cal assenyalar que aquestes dades no tenen en compte la mobilitat no obligada que no fa pernoctaci al municipi. Com ja sha tractat en el punt anterior, municipis propers a Sant Cugat com sn Rub i Cerdanyola, amb desplaaments de connexi destacables per motius de feina i estudis, tamb poden ser factors a considerar en aquest punt. < http://www.atm-gestor.org/docs/cat/EMQ/RMB/06_10_SANT%20CUGAT.pdf>

21. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 211.2.9 HabitatgeGrfic 6 Comparaci de levoluci del lloguer mensual dels habitatges (en euros)Font: Butllet econmic de Sant Cugat a partir de dades de la DGHA i fiances de lloguer de lINCASOLEn levoluci del preus comparatius de lloguers que ens mostren les taules anteriors, veurem queSant Cugat se situa molt per damunt de les mitjanes dels pobles vens. Tot i que, en aquests anysassenyalats, es constata un increment a lala en els preus dels lloguers als 5 municipis, SantCugat lidera la llista quant a preus. Amb tot, Cerdanyola ha estat un dels escenaris on sha viscutun alt creixement en els preus dels lloguers que, tot i que no arriben a superar els 1.368 deSant Cugat, se situen molt a prop (1.156 ).Taula 17. Creixement mig del lloguer mensual dels habitatges (%)Municipis 2003 2004 2005 2006 2007Sant Cugat 13,0% 14,8% -14,8% 4,2% 30,3%Sabadell 13,2% 3,2% 19,2% 21,7% 5,1%Rub 3,5% 10,4% 25,0% 9,9% 20,2%Terrassa 12,8% 9,4% 16,6% 13,7% 13,6%Cerdanyola 8,2% 15,2% -2,5% 44,5% 24,6%Barcelona 10,4% 9,4% 11,4% 12,1% -3,3%Font: Butllet econmic de Sant Cugat a partir de dades de la DGHA i fiances de lloguer de lINCASOLEn el 2007, segons les dades de la Direcci General dArquitectura i Habitatges (DGAH), els preusdels habitatges nous al municipi de Sant Cugat es van situar en 4.685 /m, el preu ms elevat encomparaci amb els municipis del voltant. El creixement del lloguer mensual dels habitatges del

22. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 222006 al 2007 va experimentar una pujada de prcticament 8 vegades el percentatge del 2006. Caldir que la tendncia actual s destancament del preu dels lloguers, per shauria de compararamb dades recents que encara no tenim. Aquest s un dels problemes ms greus a lhora demantenir la poblaci ms jove quan decideix independitzar-se, ja que el seu poder adquisitiu,amb el nivell de vida i lloguer, sn clarament desproporcionats.1.2.10 Activitat econmicaLa taula del nombre dafiliats a la Seguretat Social, segons el rgim de tinena el desembre de2007, assenyalen el lideratge de les activitats immobiliries i de lloguer, seguides pel comer,reparaci de vehicles i art. personals i indstries manufactureres. Arribats en aquest punt, resultarellevant destacar la posici destacada que pren el rgim altres activitats socials; serveispersonals, que ocupa la quarta posici.Del 7 % vers el total dafiliats que representa, ms de la meitat (58,2 %) est representat per lasubsecci dactivitats recreatives, culturals i esportives. Aquest elevat gruix fa patent la granquantitat dactivitats ldiques i entitats/associacions destinades al foment de la cultura popular itradicional que existeixen a Sant Cugat.Taula 18. Afiliats a la Seguretat Social segons el rgim. Nombre de persones. (2007) Seccions CNAE-93 General Autnoms Resta Total A,B Agricultura, ramaderia, caa, silvicultura i pesca 338 30 51 447 C Indstries extractives 33 2 35 D Industries manufactureres 6.505 575 7.080 E Producci i distribuci denergia elctrica 0 1 1 F Construcci 1.981 596 2.577 G Comer, reparaci de vehicles i art. personals 5.855 1.861 7.716 H Hoteleria 1.782 323 2.105 I Transport, emmagatzematge i comunicacions 592 262 859 J Mediaci financera 982 153 1.135 K Act. Immobiliries i de lloguer; serveis empreses 12.843 1.937 14.780 L Adm. pblica, defensa i Seguretat Social 1.057 3 1.060 M Educaci 1.529 183 1.712 N Act. sanitries i veterinries, serveis socials 1.851 341 2.192 O Altres act. Socials; serveis personals 2.659 564 3.223 P Llars que ocupen personal domstic 21 0 1.298 1.319 Q Organismes extraterritorials 0 0 0 NC No classificats 0 0 0 Total 38.028 6.831 1.349 46.241Font: Butllet econmic de Sant Cugat a partir del Registre General de la Seguretat Social.

23. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 23Grfic 7. Distribuci dels afiliats del sector daltres activitats socials i serveis personals a la S. S. Quarttrimestre 2007Font: Butllet econmic de Sant Cugat a partir del Registre General de la Seguretat Social.1.2.11 Qualitat de vidaTaula 19. ndex sinttic de qualitat de vida dels municipis de la provncia de Barcelona (1991 i 2004) 1991 2004 Creixement 1991-2004 Barcelona 104,8 104,6 18,6% Cerdanyola del Valls 95,1 97,5 22,4% Rub 93,9 95,6 22,4% Sabadell 95,6 99,8 26,7% Sant Cugat 104,1 105,8 20,6% Terrassa 95,5 95,4 22,5% Promig provincial 100,0 100,0 19,9%Font: Butllet econmic de Sant Cugat, 2008La taula comparativa dels ndexs de qualitat de vida (que t en compte la capacitat de progrsindividual, lequilibri social i les condicions de vida de la comunitat), ens mostra unes dades moltsimilars entre Sant Cugat i Barcelona en el 1991, superant les dels municipis vens de la mateixacomarca. Al 2004, lndex sha vist incrementat en aquest perode en un 20,6% que, tot i no ser elms elevat dels municipis assenyalats, perqu partia duna base alta, se situa capdavantera(superant a Barcelona en ms dun punt percentual).

24. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 241.2.12 Hbits i consum culturalsLa informaci segent ha estat extreta de lestudi realitzat pel Centre dEstudi i Recerca Cultural(CERC) de la Diputaci de Barcelona, entre el 22 de maig i el 16 de juliol del 2007. Aquest estudiva comptar amb un univers de 58.341 persones majors de 15 anys i una mostra de 600entrevistes amb lobjectiu dincidir en els aspectes ms rellevants sobre les prctiques i els hbitsculturals de la poblaci santcugatenca.Dentrada, el 44 % de les persones entrevistades van respondre que havien realitzat algunaactivitat cultural en els darrers 12 mesos. A continuaci es mostren els resultats en els mbitsculturals ms rellevants:MuseusEl 52 % de la mostra ha anat a algun museu. La majoria, el 73 %, va optar per anar als museus deBarcelona, seguit per un 33% que va visitar museus estrangers, i en tercer lloc, amb el 24 %, hi haels museus de Sant Cugat.ExposicionsEl percentatge s el mateix que el de visites a museus, el 52 %, per en aquest cas el nombre devisites a les exposicions a Sant Cugat supera a les de lestranger. El resultat queda de la segentmanera: en un 60,5 % les visites es van fer a Barcelona seguit del 43 % que van tenir lloc a SantCugat.Monuments artsticsEl 58 % diu haver visitat algun monument artstic.BibliotequesEl 47 % ha anat a biblioteques, cosa que significa un creixement de 10 punts entre el 2005 i el2007. En aquest cas, sen destaca la freqncia de repetici de lhbit. En el cas de lesbiblioteques, al voltant del 40 % ha repetit fins a 12 vegades lassistncia i en el propi municipi.En canvi la repetici en daltres mbits s menys freqent (al museu o a les exposicions estractava d1 a 3 cops). La motivaci principal dassistncia a les biblioteques s loci o b elsestudis.ArxiusNoms el 9 % de la poblaci ha visitat algun arxiu o centre de documentaci a Sant Cugat.ConcertsEn aquest cas la meitat de la mostra estudiada ha anat a algun concert. En la majoria de casos d1a 3 cops, principalment a Barcelona, per seguida de prop pels concerts realitzats a Sant Cugat.Pel qu fa al tipus msica la ms sollicitada s la msica clssica, seguida pel pop/rock/hip hop ilelectrnica, i en tercer lloc hi figura la can dautor.

25. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 25TeatreEn el 45 % dels casos els habitants de Sant Cugat confirmen haver anat al teatre. Levolucidassistncia entre el 2005 i el 2007 s notable, del 28 % al 45 % respectivament. Un 72 % afirmahaver assistit a un espectacle teatral d1 a 3 cops. El dest preferent en el 71 % dels casos sBarcelona, seguit del propi municipi amb un 41 % dels casos.DansaSegons lestudi, el 17 % ha assistit a un espectacle de dansa respecte a un 83 % que no ho va fer.De la mateixa manera que el teatre, lassistncia oscilla entre 1 i 3 vegades. Sha de subratllarque la dansa s lnic cas en arts escniques on la ciutadania escull quedar-se a Sant Cugat, un 61% respecte el 37 % que sestima ms anar a Barcelona.CircEquiparat amb la dansa, el 16 % ha vist un espectacles de circ en el perode estudiat.CinemaEl 80 % dels santcugatencs han anat al cinema ms de 12 cops en lltim any. En aquest cas elsciutadans sestimen ms quedar-se al municipi en un 90 % dels casos.FestesEl 69 % dels entrevistats no han anat a cap festa popular. Daltra banda, destaca un fortcreixement dassistncia entre el 2005 i el 2007 en ms de 30 punts percentuals. La principalcausa daquest fet s la popularitzaci de la Festa Major de Sant Cugat.El grfic segent mostra les dades descrites fins ara sobre les activitats culturals de la poblaci:Grfic 8 Activitats culturals a Sant CugatFont: Elaboraci prpia a partir de les dades de DEMOSCERC de Sant Cugat.

26. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 26Pel que fa a les associacions culturals, socials o esportives, el 31 % de la mostra afirma pertnyera alguna daquestes, i amb el temps aquest nombre es veu augmentat, sobretot en el cas de lesassociacions esportives, amb el doble dusuaris, que les culturals. Darrerament han pres fora elsdenominats centres cvics, culturals, casals o ateneus, que compten amb un ter de la poblacique els visita assduament i que han experimentat una forta evoluci del 2005 al 2007 (14 puntspercentuals). Les activitats principals que es realitzen en aquests centres sn els tallers i cursos,conferncies i xerrades, a part daltres activitats multidisciplinries.En general, i per finalitzar aquest punt, lactivitat cultural del municipi es valora positivament, 7punts sobre un mxim de 10. De fet, la mitjana entre la valoraci de la Festa Major de Sant Cugat,el Festival de Poesia, la programaci de teatre i msica, els museus, biblioteques i centres cvics,s de 7 punts aproximadament.1.2.13 Projecci de la poblaci de Sant Cugat, sota un Escenari AltSegons el PECCat, dels quatre escenaris de projecci poblacional comarcal disponibles, el msindicat per tal de realitzar les projeccions dels municipis s lEscenari Alt, per ser el que mssacosta a la realitat dels creixements esperats de la poblaci.Lhoritz de la projecci comarcal del Valls Occidental (com la resta de projeccions comarcals) eslimita al 2015, donada la incertesa de levoluci futura de la poblaci comarcal. Noms cal donarun cop dull a la taula segent per constatar com, el cens continu extret de lIDESCAT encomparaci amb la projecci de la comarca del Valls Occidental, entre 2003-2006, presentaunes oscillacions que indiquen un major creixement del que sesperava en la projecci.Per tal delaborar la projecci de Sant Cugat del Valls fins lhoritz del 2015, sha seguit lahiptesi recomanada per lIDESCAT i dissenyada per a municipis mitjans i petits: Projectar segonsels outputs de lIDESCAT11, s a dir, traslladar el creixement comarcal al del municipi, tenint encompte el pes del municipi en la comarca. A ms, i com sha assenyalat al pargraf anterior, pertal devitar que la projecci de Sant Cugat tingui unes xifres baixes donada la projecci comarcal,sha corregit aquest error tot canviant les dades comarcals reals per les projectades entre 2003-2006; daquesta manera, el pes de Sant Cugat sobre la comarca presenta un percentatge ms alt ipot ajustar-se millor la projecci futura de la poblaci. Una altra dada que sha corregit pel clculde la projecci de Sant Cugat han estat les dades del padr continu de Sant Cugat (extret delpadr continu del mateix ajuntament) i del padr continu del Valls Occidental (extret delIDESCAT). Aquestes dades sn de l1 de gener de 2006, i shan modificat a 31 de desembre delany anterior, per tal dequiparar-se amb les projeccions de la comarca (que estan fetes en data31 de desembre).11 IDESCAT (2006): Obtenci de projecci de poblaci municipals. A partir de les projeccions de lIDESCAT. Document metodolgic. Estadstica demogrfica. http://www.idescat.cat/cat/poblacio/projeccions/oppm.pdf>

27. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 27 Taula 20. Projecci de la poblaci de Sant Cugat Padr Pes Pes Padr Projecci Projecci Escenari Altcontinu poblaci variable Pes constantAny continu Rtio poblaci St poblaci St Valls Occ Sant Sant St Cugat St Cugat (2) Valls Occ Cugat (1) Cugat (2) Cugat Cugat (1)2015 1.026.764 10,22% 104.911 8,92% 91.5952014 1.011.075 10,06% 101.761 8,92% 90.1962013 994.891 9,91% 98.634 8,92% 88.7522012 978.093 9,77% 95.517 8,92% 87.2532011 960.382 9,62% 92.384 8,92% 85.6732010 941.732 9,48% 89.234 8,92% 84.0102009 921.848 9,33% 86.042 8,92% 82.2362008 900.603 9,19% 82.801 8,92% 80.3412007 878.472 9,06% 79.557 8,92% 78.3662006 845.942 855.443 76.312 8,92% 0,9992005 836.077 831.545 74.238 8,93% 1,0092004 815.628 806.760 72.192 8,85% 0,9862003 790.432 782.014 70.959 8,98% 1,0072002 773.800 68.997 8,92% 1,0092001 751.049 66.379 8,84% 1,0232000 731.844 63.201 8,64% 1,0261999 717.181 60.390 8,42% 1,0391998 705.288 57.137 8,10% 1,0391997 695.910 54.269 7,80% Font: Elaboraci prpia Daltra banda, tot i partir de la projecci sota un Escenari Alt, shan efectuat dues projeccions possibles: una primera (1), on el pes de Sant Cugat segueix un creixement continu sostingut, tot aplicant el rtio promig obtingut entre els anys 1997-2006 (1,015) que, multiplicat pel percentatge del pes de lany 2006 (8,92 %), dna com a resultat el pes que Sant Cugat t el 2007 (9,06%), i aix de forma successiva. Un cop calculat el pes del municipi en la projecci fins el 2015, es podr obtenir la projecci de la poblaci de Sant Cugat (multiplicant el percentatge de pes per la projecci comarcal). A la segona opci proposada (2), el pes del municipi no varia i sha obtingut traslladant el pes que tenia al 2006 a la resta danys projectats. Tant si parlem de la primera com de la segona projecci, aquestes situen Sant Cugat amb un poblaci que oscilla entre els 90.000-100.000 habitants el 2015. Dada equiparable segons el pla durbanisme actual, on lAjuntament estableix un lmit de 90.000-100.000 habitants amb una perspectiva de creixement a mig termini. En general, la ciutat creixer homogniament pel que fa al tipus de poblaci, el que far que saccentun els indicadors positius del municipi per tamb les distorsions que shi creen, com ara lencariment del sl que provocar un desplaament dels

28. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 28joves cap a altres municipis.Cal afegir que la projecci del creixement dels 20.000 habitants se situa al nord de la ciutat. Seramb lacabament de la urbanitzaci de Volpelleres i de Can Mates quan sarribar al sostredemogrfic, acordat per consens poltic, de 90.000-100.000 habitants. Tamb sha de tenirpresent que els experts indiquen en el Pla de Mobilitat un creixement per densificaci de ms de100.000 habitants.

29. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 291.3 Factors de singularitatSant Cugat s un dels municipis ms propers a Barcelona, fet que es viu com a positiu en lamajoria de casos. En daltres, per, la visi no s la mateixa, degut a un sentiment didentificacique postula una diferenciaci i posicionament respecte Barcelona. En moltes ocasions es percepSant Cugat com a ciutat dormitori i no com a espai com de convivncia. Aix afecta la sevaactivitat, en especial la cultural, que acostuma a ser viscuda i a consumir-se en la localitatdorigen. Es coexisteix amb una situaci que, per una banda, es caracteritza per una societatassociada a les tradicions populars, i per laltra, per una societat que cerca un nou estil de vida,ms tranquil i no necessriament arrelat a les costums, activitats o tradicions de la ciutat.Per altra banda, sha de fer especial esment a la xarxa de comunicaci intermunicipal amb la qualel municipi compta. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i els Tnels de Vallvidrera snleix neurlgic dels moviments espacials de la ciutat, que any rere any veuen augmentada la sevaactivitat, ja que la xarxa interna de transport pblic no es considera tan eficient.Cal subratllar, tamb, la construcci a Sant Cugat dequipaments culturals i empreses dmbitsupramunicipal. Cada cop ms institucions dedicades a lensenyament escullen Sant Cugat perinstallar els seus centres, sobretot les escoles privades. La poblaci en general de la ciutat laformen persones amb un alt nivell formatiu i nivell de vida, i tamb un nombrs collectiudartistes que hi viuen. Les entitats esportives sn els collectius ms nombrosos i actius.Un altre aspecte destacable s lelevat ndex de natalitat que es mant de fa anys, factor que,particularment en cultura, incideix en la programaci oferta. Tamb s una poblacicaracteritzada pel nombre de joves.En general, Sant Cugat s una ciutat amb uns indicadors demogrfics clarament favorables.Sociolgicament parlant sespera acollir un perfil socioeconmic alt, ms accentuat encara que elque ha anat arribant a Sant Cugat en els darrers anys. Una informaci significativa deriva delestructura de treballadors de la ciutat: els santcugatencs i santcugatenques que treballen foradel municipi normalment tenen un alt nivell de responsabilitat professional: directius, tcnicsqualificats, professors duniversitat, artistes, etc. En canvi les persones que vnen a Sant Cugat atreballar tenen un nivell ms modest professionalment parlant: venedors, operaris, etc.Es viu una situaci ambigua on hi ha un percentatge alt de la societat benestant que troba un llocper viure a Sant Cugat, fora de la ciutat on treballa, i laltre sector de la societat que, tot itreballant a Sant Cugat, no hi pot viure, i ni sho planteja.I no noms els santcugatencs i santcugatenques destaquen per lalt nivell professional que tenen,sin que el seu Ajuntament tamb en destaca per la seva eficincia, com reflecteix larticlepublicat a El Pas el passat 23 de juliol12 conforme Sant Cugat comptava amb lndex ms alt12 http://www.elpais.com/articulo/espana/Sant/Cugat/municipio/transparente/Torrevieja/opaco/elpepiesp/2009072 3elpepinac_14/Tes

30. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 30dEspanya en Transparncia dels Ajuntaments, segons un estudi presentat per lONGTransparncia Internacional.Finalitzar aquest apartat amb una esmena a la trama urbanstica establerta de la ciutat, la qualsuposa una limitaci al creixement de la ciutat en uns 100.000 habitants aproximadament, s adir, en una previsi segurament a mig termini shaur assolit un sostre.Pel que fa a lorganitzaci urbanstica sha de dir que la possibilitat de creaci de locals dentitatsculturals sha vist limitada per la trama urbana dispersa que t la ciutat, per no citar lalt cost quesuposa la propietat o lloguer dun espai. Val a dir que fins a lactualitat no es tenia gaire presentels espais destinats als serveis culturals, per aquesta tendncia sest rectificant i en elsprocessos de planificaci es contemplen nous equipaments culturals, com es mostra en elrecentment publicat Pla dEquipaments de Sant Cugat (2008-2018).1.4 Plnol de situaci del terme municipalEn document annex sadjunta el plnol del terme municipal.

31. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 312 Anlisi dels serveis culturals del municipi132.1 Estat de la cultura a Sant CugatA escala municipal, la dinmica cultural a Sant Cugat est fora institucionalitzada i en bona parts generada per lAjuntament, que actua especialment com a pea clau en algunes entitats i lesajuda a dinamitzar les seves activitats. Avui dia conviuen dues dinmiques culturals que nosentrecreuen entre elles: una s la que es viu al voltant de les entitats socials i culturalssantcugatenques tradicionals; i laltre, s la que esdev daquella nova poblaci que no se sentatreta per la cultura amb arrels locals o tradicionals, i a ms tenen la impressi que les entitats nofan res per obrir-se i fer altres tipus de proposta que els pugui satisfer ms.Dins de lescala comarcal cal dir que Sant Cugat, en especial el Teatre-Auditori, s referent entreels municipis del voltant: Rub, Cerdanyola (destaca pel Festival de blues), Sabadell (per laproducci dpera) o Terrassa (pel Festival de Jazz), mentre Sant Cugat ho fa pel Festival depoesia, la programaci de dansa i de circ, com a Ciutat Amiga, a ms duna programaci variada,extensa, estable i de qualitat. A la vegada per, loferta cultural de Barcelona s destinatriaduna part important de santcugatencs/santcugatenques.2.2 Mapa dagents culturals localsEls agents culturals sn aquells que vehiculen i influeixen duna forma o altra en la vida culturalde la ciutat. La definici contempla totes aquelles organitzacions i persones lactivitat de les qualsest estretament lligada amb la creaci, el desenvolupament i la difusi de la cultura a la ciutat.La classificaci dagents al document es presenta en quatre grans grups: Agents pblics. Principalment les administracions, ens autnoms municipals i ens de titularitat pblica. Iniciatives empresarials. Organitzacions privades amb nim de lucre. Tercer sector. Organitzacions privades sense nim de lucre, entitats i associacions majoritriament. Comunicaci. Mitjans de comunicaci dabast local, comarcal i intercomarcal.13 Informaci extreta principalment del Pla de Cultura de Sant Cugat, juny 2005.

32. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 322.2.1 Agents pblicsLAjuntament, a travs de la Regidoria de Cultura, s lagent, junt amb el tercer sector, amb msrellevncia en la poltica cultural santcugatenca. Les lnies prioritries de lAjuntament de SantCugat sn: la qualitat i lexcellncia, la cultura tradicional i popular i loferta per a infants.En Arts plstiques destaquen els espais expositius del Museu de Sant Cugat: Claustre i SalaCapitular del Monestir, i la subseu de la Casa Aymat, aix com la sala dexposicions de la CasaCultura, el vestbul de la Biblioteca del Millenari i la Sala Annexa de la Masia TorreBlanca.LAjuntament compta amb el Taller Triangle, tallers darts plstiques per a infants a la Casa deCultura i, sobretot, lEscola dArt de Sant Cugat, densenyament reglat de cicles formatius (FP) pera joves i adults, per ubicades en installacions insuficients i obsoletes (Casa Mnaco).En Arts escniques destaca el Teatre-Auditori, gestionat per lOrganisme Autnom MunicipalCentre Cultural Sant Cugat (OAMCCSC)14. s un dels equipaments culturals de referncia ilequipament ms important de la ciutat en arts escniques. Destaca la seva variada programacii el seu taller de disseny i construcci descenografies, dalt rendiment i prestigi. La programacidel Teatre-Auditori provoca una doble visi: en general sel considera un molt bon equipament,per alguns sectors ms lligats a la cultura local li retreuen un cert elitisme, en contraposici a unsector que opina que es troba en segona lnia desprs de Barcelona ja que la majoria dobres jashan vist all.Lnic inconvenient s que es tracta dun teatre amb 788 butaques i el cost per funci s foraelevat si es tracta dun espectacle amb un pblic objectiu ms redut. En aquest punt, sorgeix lanecessitat dun espai escnic de mitj format per a espectacles i altres actes que necessitendaquesta escala. I en aquest espai de proximitat es podria fomentar la producci prpia i unaprogramaci ms arriscada. En aquesta lnia, lAjuntament fa alguns anys que es planteja diversessolucions, que serien crear un espai escnic adjacent al Teatre-Auditori o b rehabilitar el teatreactual de la Uni. Aquest darrer cam comporta arribar a un acord consorciat amb lentitat, fetque fins ara no ha estat possible.Msica. Les arts escniques i la msica comparteixen el mateix escenari a Sant Cugat:principalment el del Teatre-Auditori (shi fan tots els concert de lOrquestra Simfnica Sant Cugat,per exemple). LAula Magna de lEscola de Msica acull el cicle de msica de Cambra, Una Horade Msica, i altres iniciatives dentitats de la ciutat, com la de Joventuts Musicals. El claustre delmonestir s tamb un espai excellent per la sonoritat. Shi ha programat el Festival de Msica deCambra i les Nits de Msica al Claustre. Daltres iniciatives han estat la Msica als Parcs,principalment al Ramon Barnils, etc.Tota aquesta oferta musical s ben valorada per la poblaci, tot i que certs sectors demanden14 LOAMCCSC gestiona el Teatre-Auditori Sant Cugat i el Servei de Biblioteques (el 2011, seran la Biblioteca de SantCugat Gabriel Ferrater i la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona). LEscola de Msica Municipal Victria delsngels (EMMVA) est gestiona pel Patronat Municipal dEducaci i els Cinemes Sant Cugat estan en rgim de concessia CINESA.

33. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 33una programaci ms arriscada. La msica dautor s bastant present al Teatre-Auditori i devegades en Festes Majors, dirigida a un pblic objectiu dedat ms adulta.La formaci musical en escoles s un punt a destacar de Sant Cugat. Lexemple ms clar s, pelque fa a loferta municipal, el de lEscola de Msica Municipal Victria dels ngels (a partir del2011, tamb Conservatori). Pel que fa a locals dassaig per a grups musicals, per, hi ha unamancana, com en el cas de les arts escniques de petit i mitj format.En la poltica bibliotecria i de promoci de la lectura Sant Cugat tindria una nota no gairepositiva. El municipi de Sant Cugat t una biblioteca pblica des de lany 1993 que es va integrarel 2001 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputaci de Barcelona. La poblaci escaracteritza per una inquietud cultural que no es veu corresposta per loferta de lectura pblicaque hi ha. La idea s palliar aquest dficit i, com a mostra, a principis del 2011, la Biblioteca deMira-sol Marta Pessarrodona es posar en marxa. A ms, segons el Pla dEquipaments de laciutat, es preveu convertir la Biblioteca del Millenari (properament Biblioteca de Sant CugatGabriel Ferrater) en biblioteca central, o b fent-ne una de nova construcci o ampliant lactual(consultar Pla de Biblioteques 2010 i estudi de la Diputaci de Barcelona).LAudiovisual sempre ha estat un dels sector ms deficitaris de les poltiques pbliques locals isacostuma a delegar molta de la seva activitat a la Generalitat. El cinemes sn prcticament elsnics espais dencontre relacionats amb aquest mbit. El Cinema dAutor a Sant Cugat,coorganitzat entre lAjuntament i CINESA des de fa 7 temporades, t una molt bona acollida entreel pblic santcugatenc.En lmbit Patrimonial a Sant Cugat destaca el Monestir, i amb la creaci i ubicaci del Museu deSant Cugat al Claustre, el Monestir ha esdevingut un centre cultural de referncia. A part de jugarel paper prpiament de memria histrica, recerca, conservaci i difusi, es desenvolupen altresactivitats com exposicions dart, temporals i permanents, i concerts musicals, oferint tambserveis de visites guiades. Cada primer diumenge de mes es pot fer una visita guiada al Museu deSant Cugat, i cada segon diumenge de mes a la Casa Aymat (antiga fbrica de tapissosreconvertida en centre expositiu). Una proposta original s la visita guiada que es fa un dissabteal mes ja que s teatralitzada, intentant apropar els visitants a la vida monstica. Daltres espaisde Patrimoni sn la Casa Aymat, el Celler Cooperatiu, la Capella de Sant Adjutori, la villa romanade Can Cabanas, lermita de Can Domnech i totes les cases modernistes del municipi.Pel que fa al patrimoni documental, Sant Cugat compta amb lArxiu Histric municipal (AHSCV),ubicat a lArxiu Nacional de Catalunya (ANC), larxiu administratiu municipal de Sant Cugat(AMSCV) i el Centre Borja (privat). Cal destacar tamb el patrimoni grfic histric quedarrerament sha incrementat amb el Fons Cabanas, la donaci del fons fotogrfic del Tot SantCugat i les colleccions particulars aconseguides per al llibre LAbans.En referncia al cicle festiu, a Sant Cugat encara romanen algunes de les festes de tipus agrcola ireligis com Sant Medir, Sant Antoni i la Festa Major per Sant Pere. Lxit de les Festes Majors fanpensar que s un moment on hi ha un gran nivell de participaci i implicaci, i aix conflueix enuna uni entre els residents originaris i els de nova vinguda que cal valorar molt positivament.

34. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 34Entre els altres equipaments de tipus polivalent que acullen activitats culturals a la ciutat,destaca la Casa de Cultura, un equipament a ple rendiment que acull entitats culturals i socials.Acabada la primera fase de reforma, la segona est previst comenar-la a mitj termini. Tamb elCasal de Mira-sol o el Casino la Floresta, dins la Xarxa de Centre Culturals Polivalents (XCCP).Per acabar aquest apartat, un breu incs sobre la formaci en lmbit artstic. Les dues escolesmunicipals, ja esmentades, sn lEscola Municipal dArts Plstiques i Disseny i lEscola Municipalde Msica Victria dels ngels. En la primera shi imparteixen estudis de cicles formatius dartsde la famlia del disseny grfic i estudis propis. Els tallers dArts sn espais oberts imultidisciplinaris que estan tutelats per professionals de les arts plstiques on es desenvolupenactivitats relacionades amb la creaci artstica. La segona, lEMMVA, gestionada pel PatronatMunicipal dEducaci, va ser inaugurada el 1992 per la clebre soprano Victria dels ngels, iactualment t una superfcie construda de 2.033,3 m. Disposa de 19 aules condicionades iinsonoritzades per a treball individual i dun equip de 30 professors que imparteixen les diferentsmatries als ms de 500 alumnes matriculats per curs acadmic. A curt termini, el setembre de2011, est prevista la posada en marxa de la important ampliaci, fet que permetr esdevenirConservatori de grau mitj.La formaci no artstica en estudis superiors tamb hi s present: trobem la Universitat UPC,Gimbernat, UIC i ms recentment ESADE (privades les dues ltimes), les quals formen una xarxadestudis de formaci avanada.2.2.2 Iniciativa empresarialSant Cugat no disposa de gaires iniciatives de caire privat que destaquin, amb excepci de lesnombroses galeries dart i dels dos cinemes, Yelmo i Cinesa, que estan gestionats per empresesprivades. Les galeries agremiades sn, a data del 2005: Canals Galeria dArt, Espai Llus Ribas ClubdArt, La Galeria i Sala Rusiol. A ms, Sant Cugat compta amb altres galeries o espais expositiusprivats com Artbubble, Espai Gorina, Estudi Ferran Mart i Pou dArt. Quant a difusi musical iarts escniques, trobem un buit on noms destaca algun bar musical com el Bebop, El Siglo i elTerra Dola.Tamb sha de subratllar la creaci de lAssociaci Llibreries Independents. Hi ha cinc llibreries atota la ciutat amb una oferta al nivell de la demanda, si b lobertura dun local de la CooperativaAbacus ha trasbalsat un sector ja prou castigat per la crisi. s en el camp de la formaci artsticaon ms destaca la iniciativa privada. Sant Cugat ofereix nombroses, i de qualitat, escoles demsica, dansa, arts plstiques, etc. Com a exemple destaquem lAula de So, lescola Laura Esteve,lescola de Carme Talleda, lEscola Fusi o lescola Color Dansa, entre daltres.

35. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 352.2.3 Tercer sectorLes entitats i associacions sn un motor cultural destacat a Sant Cugat, amb un nombrelleugerament superior (140) a la mitjana daltres municipis de referncia (121) el 2004, segons elregistre de la Generalitat de Catalunya. s una ciutat rica a nivell social i cultural, i no noms pelnombre dentitats, sin tamb per la seva histria i pel seu dinamisme, si b la crisi nha fettrontollar ms duna. La ciutat combina la riquesa del patrimoni histric amb un ampli ventalldactivitats ldiques i culturals que es duen a terme per a totes les edats i a tots els barris. A ms,compta amb un alt grau de comproms ciutad que es fa pals a travs duna gran xarxaassociativa que participa activament en la vida de la ciutat. Hi ha ms de 280 entitats dedicadesal lleure, la cultura, lesport, la cooperaci, lassociacionisme, els joves, els infants, la gent gran,etc. Entre les quals 140 sn entitats culturals que destaquen pel seu dinamisme i propostes a laciutadania. El pblic objectiu s bsicament la poblaci autctona del centre histric, permalgrat aquesta pertinena al centre, moltes de les entitats no es relacionen entre elles. Ladistncia s encara ms accentuada quan es parla de la relaci entre entitats del centre i delsdistrictes. Als districtes existeixen propostes ms centrades en lmbit local, amb menor visi deciutat, i lestructura urbanstica tampoc afavoreix la implantaci dentitats amb seu prpia.Aquests centres perifrics juguen el paper tant despais socials com despais per activitatsartstiques i culturals. Als centres situats al nucli de la ciutat passa el mateix degut a lainexistncia de locals per activitats artstiques, ats el seu alt cost. Tal com sacaba de dir, ladinmica cultural est molt centralitzada en el nucli histric, per s una centralitat bastantacceptada per la gent dels districtes, que entenen que els grans equipaments han destar enespais accessibles per a tothom.Les entitats que destaquen a Sant Cugat per la seva trajectria, volum dactivitat, nmero desocis i en general per limpacte social causat sn: la Uni Santcugatenca, lAteneu Santcugatenc,lEsbart de Sant Cugat, el Club Muntanyenc Sant Cugat, lOrquestra Simfnica de Sant Cugat ilpera de Cambra de Sant Cugat. A ms daquestes, altres entitats sn mnium Cultural de SantCugat, els Amics de la UNESCO, Fundaci Sant Cugat, Centre Borja, Aula dExtensi Universitriaper a la Gent Gran, ProFesLo, FirArt, Entitat Sardanista de Sant Cugat, Castellers, Centro PopularAndaluz i Centro Manchego , entre daltres.Cal tenir en compte que, en general, moltes entitats, sobretot les ms histriques, tenen unajunta directiva amb una edat fora avanada, que en certes ocasions provoca un desajust entre lademanda del jovent i loferta de lentitat. A banda que la majoria dentitats tenen dificultats perser visibles de cara als nous habitants de la ciutat. Un altre inconvenient que possiblement shagidafrontar deriva de la dificultat dels joves a lhora de quedar-se a viure a la ciutat, ja que elspreus dels habitatges sn ms alts en comparaci a municipis del voltant, i sestableix aix un lmitde creixement de la poblaci per al futur. A ms, a part dels espais culturals formals, costa trobarespais com ara locals, fbriques en dess o altres espais alternatius i polivalents. Aquestanecessitat se supleix amb el servei dels Centres Cvics de La Floresta, el de Les Planes, el CasalCultural Mira-sol, el Club Muntanyenc, lAteneu Santcugatenc, la Casa de Cultura i el recentinaugurat i rehabilitat Casino o Casal de La Floresta, els quals actuen com a hotel dentitatsoferint la seva infraestructura al servei de vries i diverses entitats, actuant aix com a plataformadinamitzadora dentitats i associacions.

36. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 362.2.4 ComunicaciEn general es dediquen molts esforos i recursos en comunicar el dia a dia cultural de la ciutat. Laprogramaci s molt extensa i la poblaci exigent. Un dels canals privats ms representatius de laciutat s la revista setmanal gratuta Tot Sant Cugat. LAgenda de Sant Cugat es publicasetmanalment els divendres al Tot Sant Cugat i al Diari de Sant Cugat, i cada primer dijous demes al On? Sant Cugat. Tamb es pot consultar al web de lajuntament www.santcugat.cat, webben adaptada a les demandes en comunicaci de persones amb disminuci sensorial. Caldestacar tamb la conversi de Rdio Sant Cugat en el portal multimdia Cugat.cat de rpidapenetraci i s entre la ciutadania, i el canal de TV privat Televisi Sant Cugat.Equipaments com el Teatre-Auditori i el Museu de Sant Cugat tenen una poltica de comunicacipotent i diferenciada. Daltres equipaments o entitats desenvolupen sistemes de comunicacipropis en base a les seves activitats, amb fulletons, trptics i altres materials. Lextensa iniciativaprivada de cursos, tallers i altres de caire privat o associatiu en el sector cultural fa que laciutadania rebi la informaci sota multituds de formats diferents.2.3 Estructures de regulaci del sistema cultural localLa poltica cultural de la ciutat, com a estructura de regulaci del sistema cultural, ha destablir unmarc dacci per als agents culturals i mesures de foment. Tamb ha de definir els serveisculturals que considera de responsabilitat municipal i les vies per prestar-los. La poltica culturalde Sant Cugat est en gran part sota la responsabilitat de lAjuntament. Com sha comentatanteriorment, hi ha una alta absncia del sector privat i certes limitacions del sector associatiu.LAjuntament recolza les activitats del mn associatiu via subvencions, tot i que rep crtiques pelseu repartiment. Aquestes crtiques deriven principalment de lenfrontament existent entreaquells sectors que reclamen a lAjuntament que faci costat a les entitats i la cultura tradicional, iels que demanen una programaci ms arriscada fugint de localismes. A ms, les entitats acusenlAjuntament de massa discrecionalitat en ladjudicaci de les subvencions, aix com la feblesupervisi dels ajuts atorgats i manca o poc exhaustiva avaluaci final. Per aix el dileg entre lesentitats i ajuntament s sempre fora complex. s en aquesta lnia on es parla del principi desubsidiarietat que impulsa les entitats a realitzar totes aquelles tasques que no haurien de serportades des de lAjuntament, pel qual, el suport a les entitats s un dels seus pilars en la sevapoltica dactuaci.Per tal de minvar certes discrepncies entre les prpies entitats i vers lAjuntament, es va crear elConsell de Cultura. En aquest hi participen tant representants de lAjuntament com de lesentitats, per el Consell no acaba de ser un espai de reuni, de debat, de posada en comdidees, ja que les entitats mostren una actitud ms passiva vers un Ajuntament que semblautilitzar els encontres per exposar les seves idees i lnies dactuaci, i acaba sent un espai msinstrumental que efectiu.Sant Cugat compta amb altres eines de participaci com sn les comissions especfiques,centrades en festes de carcter popular com ara la Festa major, la Comissi ciutadana Ramon

37. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 37Barnils, la Comissi de les Arts, la Comissi de