plans municipal per a la creaciÓ de la unitat de … · 4.5.- pressupostos del pla...

UPCCA-SUECA (Drogodependències)

III PLA MUNICIPAL SOBRE DROGODEPENDÈNCIA III PLA MUNICIPAL SOBRE DROGODEPENDÈNCIA

UNITAT DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA DE UNITAT DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA DE CONDUCTES ADDICTIVES DE CONDUCTES ADDICTIVES DE

L'AJUNTAMENT DE SUECAL'AJUNTAMENT DE SUECA

ANY 2016-2019ANY 2016-2019

AJUNTAMENT DE SUECA ÀREA D’ACCIÓ SOCIAL

REGIDORIA DE PREVENCIÓ COMUNITÀRIA

1


1.- INTRODUCCIÓ 3

2.- DESCRIPCIÓ DEL SERVEI 5

3.- BASE DEL PLA D'INTERVENCIÓ

3.1.- Principis orientadors i marc normatiu del Pla Municipal de Drogodependències3.2.- Descripció de la localitat3.3.- Anàlisi de la situació. Detecció de necessitats. Antecedents de les accions preventives en matèria de drogodependències

3.3.1 A nivell europeu3.3.2 A nivell estatal3.3.3 A nivell municipal

3.4.- Necessitats detectades i definició de prioritats per a la planificació de la intervenció3.5.- Recursos

7

4.- DISSENY DEL PLA D'INTERVENCIÓ4.1.- Metodologia

4.1.1 Estratègies de prevenció4.1.2 Modalitats de prevenció4.1.3 Nivells de prevenció

4.2.- Àmbits d'intervenció: objectius i activitats4.3.- Coordinació institucional i participació social4.4.- Avaluació dels plans d'intervenció4.5.- Pressupostos del pla d'intervenció

41

5.-VIGÈNCIA DEL III PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES

62

2


1.- INTRODUCCIÓ

El III Pla Municipal sobre Drogues 2016-2019 de Sueca es fonamenta sobre el treball, la implicació, la reflexió i els resultats que s’han obtengut de l’aplicació i l’avaluació del II PMD 2011-2015.L’elaboració del III Pla Municipal sobre Drogues parteix de l’anàlisi de la situació actual en base a les conclusions aportades de l’avaluació del pla anterior.

El I Pla Municipal de Drogodependències de l'Ajuntament de Sueca es va crear l'any 2007, amb l'objectiu de crear una coordinació de tots els recursos municipals i realitzar actuacions a nivell preventiu, assistencial i de reinserció sociolaboral en el municipi, el seu termini va ser del 2007 al 2010. El fenomen de les drogodependències va continuar representant entre la nostra població un del principals problemes socials i de salut pública de la nostra societat i per això, es renova el pla de drogodependències i es crea el II Pla Municipal sobre Drogues 2011-2015.

En 1996, els ministeris de Sanitat i Educació firmaven un conveni per a promoure l'Educació per a la salut en l'escola, on es generalitza a poc a poc la prevenció escolar. En el 1999 s'elabora l'Estratègia Nacional sobre Drogues 2000-2008, que actualitza i replanteja les respostes al fenomen de les drogodependències; primer, perquè el fenomen ha canviat en gran manera i segon, perquè les respostes també han evolucionat. En aquesta es destaca el paper prioritari que ha de jugar la prevenció en les polítiques de drogues. És ja evident la necessitat de fer polítiques integrals de reducció de l'oferta i de la demanda i d'emmarcar la prevenció en la promoció de la salut. Es planteja la necessitat de consolidar i generalitzar els programes de prevenció.

Saber conviure amb les drogues i conéixer que un percentatge significatiu dels adolescents les provaran o les consumiran, és un fet que cal reconéixer per a poder actuar i ajudar aquesta població (Funes, 1996).

Hem de ser conscients que l'experimentació amb les drogues s'ha convertit en un fet habitual en els adolescents de la societats desenvolupades (Blackman, 1996).No obstant, no s'ha oblidar que quan parlem de consum de drogues cal conéixer la dada epidemiològica real, tot i saber que hi ha més persones joves que no consumeixen drogues il·legals que els que les consumeixen (Calafat et al, 2001i 2004).

3


L’objectiu fonamental del III Pla Municipal de Drogues és continuar amb l’atenció integral per tal de proporcionar cuidats conscients en una combinació de mesures de promoció i protecció de la salut, prevenció, diagnòstic, terapèutic i rehabilitació. La prevenció és una de les mesures més importants i que no s’ha de deixar fora d’un context d’atenció integral. La prevenció pot ser Primària –intentant evitar l’aparició d’un problema eliminant el seus factors productors; Secundària –detectant el problema, tractament precoç i reducció de danys i la Terciària destinada a evitar empitjoraments i complicacions; aquesta prevenció es troba estretament vinculada a la rehabilitació.

La Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives de Sueca pretén ser un servei municipal amb l'objectiu bàsic de previndre les drogodependències i promoure una cultura saludable i una millora del benestar social en la família, en l'escola i en la comunitat, per tot això formem part de la Xarxa de ciutats saludables dins de l'Estratègia de Promoció i Prevenció del Sistema Nacional de Salut.

Aquesta UPCCA pretén com a punt de partida: Entendre el fenomen de les drogues no com un

problema que radica en la substància en si mateixa, sinó com un fenomen social complex i multicausal, en el qual incideixen nombrosos factors tant personals com relacionals i socioambientals.

Superar l’alarmisme social basat en visions estereotipades que ubiquen el problema exclusivament en l’esfera de la joventut i de la delinqüència, ja que és un problema que afecta el conjunt de la societat.

Promoure actuacions que tinguen com a objectiu, la reducció de l’ús i/o abús de les drogues i, per tant, els problemes associats a aquests.

Potenciar hàbits de vida saludables i activitats positives que incloguen el rebuig del consum de drogues augmentant, millorant i canalitzant les activitats d'oci i de temps lliure de la comunitat. L'adhesió a l'Estratègia de Promoció i Prevenció del Sistema Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, per aconseguir formar part de la Xarxa Espanyola de ciutats saludables.

Formular i millorar els canals de comunicació social i així dinamitzar les relacions entre els diferents grups que formen la comunitat.

4


2.- DESCRIPCIÓ DEL SERVEI

Nom: Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives (UPCCA)

Titularitat: Ajuntament de SuecaPlaça de l'Ajuntament, 17

Responsable tècnic: M. Asunción Peiró Sala

Organigrama Municipal: Àrea d'Acció Social. Regidoria de Prevenció Comunitària

Finançament: Subvenció Conselleria de Sanitat. Direcció General d'Ordenació i Assistència Sanitària. Servei de Drogodependències

Ajuntament de Sueca

Ubicació: Placeta del Convent, 12

Telèfon: 635642293

Fax: 961711292 ( Acció Social)

Adreça electrònica: [email protected]@sueca.es

Espai físic: Despatx en l'antic claustre del convent

Equip tècnic: 1 tècnica superior

Dedicació: Jornada completa (37,5 hores)

Horari laboral: Matins

Organització: Matins de 9:00h fins a les 16:30h(a modificar segons necessitats del servei)Atenció al públic: tots els dies amb cita prèvia

5

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]


Població diana: La població objecte d'intervenció és la població general amb especial atenció als joves i grups de risc. Les accions preventives atendran principalment a la família, a l’escola i als mitjans de comunicació. L'atenció individualitzada es destina a priori a pares i mediadors juvenils comprenent tant la prevenció primària com la secundària.

Circuit d'accés: Directe o derivat pels diferents serveis comunitaris (socials, educatius, sanitaris, policia local, guàrdia civil, etc.) tant públics com privats.

6


3.- BASES DELS PLANS D'INTERVENCIÓ

3.1.- PRINCIPIS ORIENTADORS I MARC NORMATIU DEL PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES

La complexitat del fenomen de les drogodependències, les variacions a què es troba sotmés en funció del territori i del context social, així com la indubtable dimensió social d’aquest, exigeixen adoptar un pla que en permeta l’abordatge global des de la instància municipal. Este Pla Municipal de Drogodependències ha de respondre als principis generals següents:

a) Globalitat i interdisciplinarietat. Estes característiques fan necessari adoptar una estratègia d’abordatge que, començant pels equips especialitzats dels diferents centres i programes, integren altres recursos de la comunitat (centre de salut, serveis socials, equips de salut mental, associacions…) que faciliten l’adequada qualitat de les intervencions.

b) Corresponsabilitat i participació, ja que per ser de naturalesa social el fenomen que ens ocupa, requereix una resposta des de la pròpia societat.

c) Coordinació entre els distints agents que hi intervenen, facilitant la utilització i integració dels recursos existents i evitant respostes sense connexió.

d) Flexibilitat i individualització, ja que les variacions a què està sotmés el fenomen de les drogodependències, en funció del context social i dels canvis en els patrons de consum, fan necessària la flexibilitat i la individualització de les respostes, fugint de models rígids i estereotipats, i possibilitant el disseny de programes adaptats a les diferents realitats personals i socials. Aquest enfocament permetrà la revisió i adaptació continuada de les respostes als canvis que previsible continuaran donant-se.

e) Investigació i avaluació permanent, que ens permeten verificar l’adequació de les accions engegades i el nivell d’èxit dels objectius.

Aquest Pla permetrà una actuació intersectorial que faça possible aconseguir els seus objectius i operativitzar els recursos, evitant les duplicitats, els solapaments i, en el pitjor dels casos, els buits.El corpus jurídic de referència està compost per les següents referències normatives:

7


1. Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, modificada per:

Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local.

2. Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.

3. Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana.

4. Decret 238/1997, de 9 de setembre, del Govern Valencià, pel qual es constitueixen els òrgans consultius i d’assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOGV núm. 3080, de 17 de setembre de 1997), junt amb les modificacions operades per:

Decret 136/2001, de 26 de juliol, del Govern Valencià, de modificació del Decret 238/1997, de 9 de setembre, pel que es constitueixen els òrgans consultius i d'assessorament en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOCV núm. 4058 de 6 d'agost de 2001).

Decret 186/2005, de 2 de desembre del Consell de la Generalitat, de modificació del Decret 238/1997, de 9 de setembre, pel que es constitueixen els òrgans consultius i d'assessorament en matèria de drogodependència i altres trastorns addictius, modificat parcialment pel Decret 136/2001, de 26 de juliol (DOCV núm. 5150 de 7 de desembre de 2005).

4. Decret 57/1998, de 28 d’abril, del Govern Valencià, pel qual s’estableixen les normes reguladores de la inclusió de missatges d’advertència sobre la perillositat de l’ús o abús de begudes alcohòliques i del tabac en la publicitat d’aquests productes (DOGV núm. 3236, de 6 de maig de 1998).

5. Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament orgànic i funcional de les estructures polític administratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOGV núm. 3295 de 28 de juliol de 1998), modificat per:

8


Decret 109/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel que es modifica el Decret 98/1998, de 14 de juliol, del Govern Valencià, que va aprovar el Reglament Orgànic i Funcional de les estructures polític administratives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius (DOCV núm. 4022 de 15 de juny de 2001).

5. Decret 51/1999, de 30 de març, del Govern Valencià, pel qual s’aprova el Reglament que regula les normes a què han de sotmetre’s els concerts realitzats per l’administració de la Generalitat Valenciana amb els centres d’iniciativa social de titularitat privada (DOGV núm. 3475 de 16 d'abril de 1999).

6. Decret 78/1999, d’1 de juny, del Govern Valencià, pel qual s’estableixen els criteris bàsics per a l’acreditació dels programes de prevenció en drogodependències i altres trastorns addictius, i es constitueix el Comité Tècnic de Prevenció de les Drogodependències de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 3514 de 10 de juny de 1999).

7. Decret 110/2001, de 12 de juny, del Govern Valencià, pel qual es crea l’Observatori Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius (DOGV núm. 4022 de 15 de juny de 2001).

8. Decret Legislatiu 1/2003, d'1 d'abril, del Consell de la Generalitat, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius (DOCV núm. 4473 de 3 d'abril de 2003), amb les modificacions establertes per:

Llei 14/2005, de 23 de desembre, de la Generalitat, de Mesures Fiscals, de Gestió Financera i Administrativa, i d'Organització de la Generalitat (DOCV núm. 5166 de 30 de desembre de 2005).

9. Decret 57/2006, de 21 d'abril, del Consell, pel que es desenvolupa, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries front al tabaquisme i reguladora de la venta, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac.

9


10.Decret 132/2010, de 3 de setembre, del Consell, sobre registre i Autorització de centres i serveis d'atenció i prevenció de les drogodependències i Altres Trastorns addictius, a la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 6351 de 9 de setembre de 2010).

11.Ordre de 7 de juliol de 1997, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es creen les Unitats de Conductes Addictives (UCA) en determinades àrees de salut de la Comunitat Valenciana.

12.Ordre de 27 de novembre de 2000, de la Conselleria de Benestar Social, per la qual es desenvolupa el Decret 51/1999; per la qual es regulen les bases generals per a les convocatòries públiques de concerts per a places assistencials en determinats centres d’atenció i/o prevenció de drogodependències (DOGV núm. 3891 de 4 de desembre de 2000).

13.Ordre de 16 de març de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la que s'efectua la convocatòria pública de concerts para llocs assistencial en determinats centres d'atenció i/o prevenció en drogodependències para al període 2005-2008, l'empar de les bases generals contingudes en l'Ordre de la Conselleria de Benestar Social de 27 de novembre de 2000.

14.Ordre de 16 de desembre de 2005, de la Conselleria de Sanitat, per la que s'establixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions en matèria d'atenció i prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius, durant l'exercici del 2006.

15.Estratègia de la Unió Europea en matèria de drogues 2005-2012.

16.Pla d'Acció de la Unió Europea en matèria de lluita contra la droga. 2013-2016 DOUE C 351, 30.11.2013, p.1

17. III Pla Estratègic Valencià sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius de la Comunitat Valenciana 2014-2015.

18.Ordenança Municipal sobre la regulació de la publicitat, la venda i el consum indegut d'alcohol i

10


tabac de l'ajuntament de Sueca BOPV nº 121 del 22-05-2012

La Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, modificada per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local, estableix en l’article 25 que els municipis exerciran, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, competències sobre protecció de la salubritat pública.

La Llei 5/1997, de 25 de juny, de la Generalitat Valenciana, per la qual es regula el sistema de serveis socials en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, especifica com a objecte de la Llei en l’article 1 que ha de garantir-se “la prevenció, tractament i eliminació de qualsevol causa o situació de marginació o desigualtat social”. En l’article 6, especifica les competències de les administracions locals en matèria de serveis socials, i entre aquestes “la titularitat i gestió d’aquells serveis socials especialitzats que corresponguen per raó de la seua competència territorial”. En l’article 22, “De les drogodependències”, assenyala que “s’articularà un sistema de serveis sociosanitaris per a la prevenció i tractament de qualsevol tipus de drogodependències i la reinserció social dels afectats i afectades”.

El marc normatiu específic en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius ve determinat a la llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana, una vegada derogada el Decret Legislatiu 1/2003, d'1 d'abril, del Consell de la Generalitat.

En l'article 62. Prevenció en matèria de drogodependències, parla de:

1. La prevenció en matèria de drogodependències comprén un conjunt diverses d’actuacions encaminades a eliminar o modificar els factors de risc associats al consum de drogues, o a altres conductes addictives, amb la finalitat d’evitar que estes es produïsquen, es retarde el seu inici o es convertisquen en un problema per a la persona o el seu entorn.

2. Correspon a les administracions públiques, en els seus respectius àmbits de competències, desenrotllar, promoure, donar suport, fomentar, coordinar, controlar i avaluar els programes i les actuacions en matèria de prevenció.

11


3. La conselleria amb competències en matèria de trastorns addictius vetlarà per la idoneïtat, l’eficàcia i l’eficiència dels programes de prevenció a través de les mesures d’intervenció que s’establisquen reglamentàriament.

4. El conjunt de les mesures de prevenció es dirigirà de manera especial als menors, als jóvens i a les famílies en situació de risc de consum de drogues, i afavorirà el desenrotllament de programes de reducció de riscos en els llocs de més afluència juvenil i altres espais de trobada.

5. S’instarà la realització de programes de prevenció de consum de drogues i trastorns addictius en l’àmbit laboral. En el seu disseny, execució i avaluació participaran les organitzacions empresarials, les organitzacions sindicals més representatives, els serveis de prevenció i els comités de seguretat i salut de les empreses.

En el cas de menors, en l'article 65 sobre Protecció i atenció dels menors: 1. En el cas que un menor de 18 anys necessite atenció per consum de begudes alcohòliques, altres drogues o un altre trastorn addictiu, els servicis sanitaris hauran de comunicar la situació del menor als pares o tutors perquè estos es facen càrrec d’ell i adquirisquen el compromís del seguiment terapèutic del menor, i rebran, per a això, l’assessorament pertinent o, en cas necessari, el tractament oportú.

2. Si els pares o tutors declinen contraure el compromís terapèutic o fer-se càrrec del menor, es posaran els fets en coneixement del fiscal de menors i del departament competent en matèria de protecció de menors.

Així mateix, la llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana, que deroga el Decret Legislatiu 1/2003, d’1 d’abril, del Consell sobre el Text Refós de la Llei sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius, en el Títol II articule 6 sobre competències de les entitats locals ordena:

1. Els municipis de la Comunitat Valenciana prestaran els servicis mínims obligatoris en l’àmbit sanitari establits en la legislació sobre règim local.

2. En el marc del que preveu la legislació bàsica estatal, els municipis exerciran les competències següents:

a) La salubritat pública.

12


b) El control sanitari d’indústries, activitats, servicis i transports.c)El control sanitari d’edificis i llocs de vivenda i convivència humana, especialment dels centres d’alimentació, perruqueries, saunes i centres d’higiene personal, hotels i centres residencials, escoles, campaments turístics i àrees d’activitat fisicoesportives i de recreació.d) El control sanitari del medi ambient urbà.e) El control sanitari dels cementeris i la policia sanitària mortuòria.f) L’exercici de la potestat sancionadora i l’adopció de mesures especials cautelars i definitives, en els termes que preveu esta llei.g) En matèria de drogodependències:

1.º L’establiment dels criteris que regulen la localització, distància i característiques que hauran de reunir els establiments on se subministren, venguen, dispensen o consumisquen begudes alcohòliques i tabac, així com la vigilància i control d’estos establiments

2.º L’atorgament de la llicència d’obertura als establiments mencionats en l’apartat anterior.

3.º Vetlar, en el marc de les seues competències, pel compliment de les diferents mesures de control que establix el títol VI d’esta llei, especialment en la dependències municipals.

3. A més de les competències previstes en els apartats anteriors, els municipis de la Comunitat Valenciana exerciran les següents competències en funció de la població:

a) Els municipis de més de 20.000 habitants:1.º L’aprovació i execució d’un pla municipal sobre trastorns addictius, elaborat en coordinació i de conformitat amb els criteris establits en el Pla Estratègic sobre Trastorns Addictius de la Generalitat, que inclourà programes de prevenció, així com d’informació i assessorament a través de les unitats destinades a la prevenció comunitària de conductes addictives. Per a l’aprovació del pla municipal, se sol·licitarà informe preceptiu i vinculant a la conselleria que ostente les competències en matèria de trastorns addictius.

13


2.º La coordinació dels programes municipals de prevenció en matèria de trastorns addictius que es desenrotllen exclusivament en el seu àmbit territorial.

3.º El foment de la participació social i de les institucions sense ànim de lucre que en el municipi desenrotllen les actuacions previstes en el pla municipal sobre trastorns addictius.

4.º La constitució d’unitats destinades a la prevenció comunitària de conductes, dotant-les dels mitjans tècnics i humans necessaris.

Són referencials en relació amb el disseny de l'estratègia del Pla els següents documents jurídics, normatius i estratègics:

Reial Decret 542/2009, de 7 de abril, pel qual s'aprova l'Estratègia Nacional sobre Drogues 2009-2016.

Pla d'acció 2009-2012, del Ministeri de Sanitat i Consum, en el marc de l'Estratègia nacional sobre drogues 2009-2016.

Estratègia Nacional sobre Drogues 2009-2016 del Ministeri de Sanitat i Consum.

Decret Legislatiu 1/2003, d'1 d'abril, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius, derogada per:

Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana,

III Pla Estratègic Valencià sobre Drogodependències i Altres Trastorns Addictius 2014-2015.

A més, senyalar la importància i impacte social de la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de Mesures Sanitàries enfront del Tabaquisme i Reguladora de la Venda, Subministrament, Consum i Publicitat dels Productes del Tabac, la seua modificació en la Llei 42/2010 de 30 de desembre i les darreres correccions.

També tindrem en conter la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, sobretot a nivell de reeducació en menors:

14


Disposició addicional quinta. Suspensió de sancions pecuniàries imposades per infraccions en matèria de consum de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques comeses per menors d’edat.Les multes que s’imposen als menors d’edat per la comissió d’infraccions en matèria de consum o tinença il·lícits de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques podran suspendre’s sempre que, a sol·licitud dels infractors i els seus representants legals, aquells accedisquen a sotmetre’s a tractament o rehabilitació, si ho precisen, o a activitats de reeducació. En el cas que els infractors abandonen el tractament o rehabilitació o les activitats reeducatives, es procedirà a executar la sanció econòmica.

La UPCCA de Sueca posarà especial interés en què els programes de prevenció que dissenye, implante i avalue posseïsquen continguts i mètodes basats en sòlides teories de canvis de conducta.

Tenint en compte que en la literatura les més completes d'aquestes teories són aquelles que tracten de les interaccions d'influències personals, socials i de l'entorn sobre l'ocupació de drogues, aquestes seran les que servisquen a la UPCCA de plantejament teòric de referència.

Açò significarà, basar les accions en la comunitat i en un model teòric que integre aquestes tres influències, que incloga l'ocupació de canals de programes múltiples que representen eixos nivells d'influència sobre la joventut de Sueca, incloent als col·legis, les famílies o els pares, l'organització de la comunitat, els mitjans de comunicació i les polítiques.

D'acord amb aquest plantejament de model teòric integrat, l'ús d'aquests canals de programes pot fer-se per passos o etapes en la població de Sueca, per a maximitzar l'aprenentatge inicial, reforçar els efectes de l'aprenentatge, difondre el suport a la prevenció i mantindre l'interés del públic objectiu.

A aquest model teòric de canvi, haurà de sumar-se una atenció especial a les teories relacionades amb el procés organitzatiu, açò és, el procés pel qual el municipi pot adoptar, implantar i mantindre el programa de prevenció i, d'altra banda, l'estructura desenvolupada amb l'objectiu de promocionar el procés i fer-se responsable d'aquest.

15


Tots aquests principis s'ajusten als principis rectors que estableix el Pla Autonòmic Valencià sobre Drogodependències i altres Trastorns addictius (PAVDTA) que es detallen a continuació:

La responsabilitat pública i la coordinació institucional d'actuacions, basada en la descentralització, responsabilitat i autonomia en la gestió dels programes i serveis, així com la participació activa de la comunitat i dels mateixos afectats en el disseny de les polítiques d'actuació.

La promoció activa d'hàbits de vida saludables i d'una cultura de salut que incloga el rebuig del consum de drogues, així com la solidaritat i la tolerància, suport i assistència de les persones amb problemes de drogodependències.

La consideració prioritària de les polítiques i les actuacions preventives en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.

L'establiment de criteris d'eficàcia, eficiència i avaluació contínua de resultats de les actuacions i programes que es desenvolupen en matèria de drogodependències i altres trastorns addictius.

La integració normalitzada d'actuacions en matèria de drogodependències en el sistema educatiu, sanitari i de serveis socials de la Comunitat Valenciana.

La consideració de la prevenció, assistència i integració de les persones drogodependents com un procés unitari i continuat, per mitjà de la coordinació de diferents actuacions sectorials.

3.2.- DESCRIPCIÓ DE LA LOCALITAT

A fi d'adequar aquest Pla Municipal a les característiques del problema de la població on es va a desplegar, es tingueren en compte les característiques sociodemogràfiques i la situació social de Sueca, així com dades específiques sobre incidència de consum en els joves d'aquest municipi en relació a la població general espanyola.

Situada a 7 metres sobre el nivell del mar, Sueca és un municipi costaner de la comarca de la Ribera Baixa, inclosa en el Parc

16


Natural de l'Albufera, a 33 quilòmetres cap al sud de la ciutat de València i que compta amb 28.587 habitants. Amb una extensió de 92'5 Km2 i una densitat de població pròxima als 270 habitants per Km2. La ciutat de Sueca és una de les de major densitat demogràfica del litoral valencià, que en els mesos d'estiu veu créixer en el seu terme la seua població resident de forma important, sobretot en les zones de platja que comprenen 7 km de costa i on es troben el Perelló i el Mareny de Barraquetes com a principals nuclis de residència.

Comunica amb els termes municipals de Sollana (al nord), Albalat de la Ribera i Riola (oest), Fortaleny i Cullera (sud) i per l'est amb el mar Mediterrani.

La seua proximitat amb València, la seua connexió amb l'autopista del Mediterrani (A-7) i la N-332, a més de comptar amb estació de ferrocarril de RENFE (línia València-Gandia) i línies d'autobusos públics que comuniquen la ciutat amb València, el Perelló i Alzira, fan de Sueca un lloc fàcilment accessible i molt ben comunicat, sobretot per a una joventut que troba en el terme nombrosos locals d'oci, tant a Sueca com a la zona marítima del Perelló, entre els quals destaquen una sèrie de discoteques que des de finals dels anys huitanta van tindre fama per formar part de l'anomenada ruta del bacalao, que actualment sols s'obrin en dates determinades.

L'estructura productiva de Sueca es basa en l'agricultura, complementada per l'activitat comercial i turística. El sector industrial es diversifica en indústries d'alimentació, metall, transformats metàl·lics, moble i fusta, paper i arts gràfiques i auxiliar de la construcció. Normalment, es tracta d'empreses de no més de 25 treballadors. El sector serveis compta amb un predomini del comerç detallista i d'hostaleria.Sueca compta amb una àmplia i variada activitat festera. Destaquen les festes majors en honor a la Mare de Déu de Sales i el Crist de l'Hospitalet en el mes de setembre, que coincideixen amb el reconegut Concurs Internacional de Paelles (Festes de l'Arròs) i la Mostra Internacional de Mim. La festa de Reis Mags, les càbiles, Sant Antoni Abat, la festa de la Troballa, les Carnestoltes, les Falles, les fogueres de Sant Joan, el Piromusical, la romeria a la Muntanyeta dels Sants, el Festival Eqüestre Ciutat de Sueca, la setmana de Sant Roc, les Catalinetes, les Tirades d'aus aquàtiques de fama nacional i les festes de Nadal i Cap d'Any completen l'oferta festiva del municipi. A totes aquestes festes, cal sumar

17


aquelles que se celebren al llarg de tot l'estiu en els barris i partides rurals situades en les platges.

Població censada actualment:

TOTAL: 28.587 habitants

Volum poblacional d’escolars curs 2014-2015:

TOTAL: 3.721 alumnes d'ensenyança obligatòria

Infantil: 849 alumnesPrimària: 1.697 alumnesSecundària: 1.175 alumnes

3.3.- ANÀLISI DE LA SITUACIÓ I DETECCIÓ DE NECESSITATS. ANTECEDENTS DE LES ACCIONS PREVENTIVES EN MATÈRIA DE DROGODEPENDÈNCIES

La UPCCA de Sueca, prèviament a desenvolupar els seus plans d'actuació, dedicarà el primer objectiu a analitzar de forma exhaustiva la situació actual de l'ús de drogues i prevalença d'altres conductes addictives en Sueca, això és, tocar la realitat detectant les necessitats preventives del terme municipal com a base de l'establiment del seu programa de prevenció. Per a això, la UPCCA comptarà amb les següents fonts, basant-nos en les enquestes nacionals, en les de poblacions pròximes i les nostres d'anys anteriors, i es realitzarà una anàlisi de realitat i avaluació de necessitats del municipi de Sueca.

3.3.1. A NIVELL EUROPEU: INFORME EUROPEU SOBRE DROGUES. TENDÈNCIES I NOVETATS 2014. Noves perspectives:

Declivi de l'heroïna, tot i què adquireixen rellevància les substàncies de substitució, com els opiacis sintètics i els estimulants.

Pluralitat de substàncies en les morts indüides per drogues: la sobredosi continua sent una causa important de mortalitat evitable entre els jóvens europeus.

18


Noves substàncies psicotròpiques: preocupa la possibilitat que escapen a la detecció de noves substàncies com a factors contributius a les morts.

Cànnabis: el debat tendeix a centrar-se en l'oferta i el tràfic, encara que han augmentat les infraccions per consum i possessió per al consum personal.

Producció i oferta de drogues: rellevància de la droga com a font de diner en efectiu per als grups de delinqüència organitzada.

Augment de la disponibilitat de metamfetamina i reaparició de pols i pastilles d'èxtasi d'alta qualitat al mercat europeu.

El volàtil mercat dels estimulants: nombre elevat de productes disponibles en aquest mercat, sobretot cocaïna i amfetamina.

Costos a llarg termini del tractament dels problemes relacionats amb les drogues: la major part continua vinculada als problemes derivats de les epidèmies d'heroïna dels vuitanta i noranta.

3.3.2. A NIVELL ESTATAL.

- Enquesta Domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya 2013-2014 (EDATS). Població 15-64 anys residents en llars familiars.Les conclusions generals de l'estudi es poden resumir en els següents aspectes:

Les substàncies més consumides son el alcohol, el tabac i els hipnosedants, en augment des de 2011.

Disminuïx lleugerament el consum de les substàncies il·legals.

El consum de tabac presenta una tendència estable en consum diari i el de cànnabis una tendència lleugerament descendent, mentre que el l'alcohol presenta nivells estables en els últims 10 anys però elevats de consum.

L'edat mitja d'inici en el consum es de 16 anys en alcohol i tabac i de 18 anys en cànnabis.

El consum de tranquil·litzants i somnífers augmenta, el percentatge de dones que consumix hipnosedants duplica el

19


percentatge d'homes. Les diferències augmenten amb l'edat.

El consum de cocaïna manté el seua tendència descendent del consum iniciada en el 2005, així com en l'èxtasi i l'amfetamina i al·lucinògens. Els nivells de l'heroïna es mantenen en les mateixes prevalences que els anys anteriors.

El policonsum es confirma com una constant dels consumidors de substàncies sent el 78%, tant legals com il·legals. En el policonsum el cànnabis esta present en el 90%.

Encara que la prevalença de consum en totes les drogues, excepte en hipnosedants, és major en homes que en dones, s'observa una participació activa de la dona en les conductes de consum de drogues, amb atenció especial a les substàncies de comerç legal (tabac, alcohol i tranquil·litzants o somnífers).

S'aprecia una disminució en la percepció del risc sobre el consum de certes drogues, en general les dones tenen major percepció de risc que els homes, excepte els hipnosedants. Persisteix la consideració del tabac com a més perillós que el cànnabis.

Disminueix la disponibilitat percebuda per a totes les substàncies.

Disminuïx la visibilitat de les conductes de consum problemàtic de drogues, així com també la dels venedors oferint drogues en el carrer.

Les accions més valorades per l'opinió pública per a resoldre el problema de les drogues són, en primer lloc, l'educació sobre drogues a l'escola i a continuació, el tractament voluntari a consumidors i el control policial i duaner, a més de les campanyes publicitaries. Consideren més important la legalització del cànnabis com a mesura d'acció contra les drogues, aquelles persones que ho consumixen, especialment les que fan un consum problemàtic. La població mostra molt d'interés en rebre informació utilitzant els mitjans de comunicació, internet, els professionals sanitaris, els professors i xerrades i cursets.

20


- ESTUDES: Enquesta estatal sobre ús de drogues en ensenyaments secundaris 2012/2013. Població de 14 a 18 anys.Les conclusions de l'estudi són:

En general, les drogues consumides per un major percentatge d'estudiants de 14 a 18 anys continua sent l'alcohol, el tabac i el cànnabis. Els seguixen els hipnosedants, cocaïna i èxtasi .

El consum de drogues legals com el tabac, alcohol i hipnosedants està més estes entre les dones. El consum de totes les altres drogues il·legals està més estes entre els homes.

El percentatge de consumidors de drogues augmenta amb l'edat. L'edat mitjana d'inici en el consum es situa entre els 13-16 anys.

La tendència en el consum d'alcohol presenta un augment des de 2012. Més de la mitat dels joves de 16 anys s'ha bufat en l'ultim any. Els menors obtenen l'alcohol amb molta facilitat, sent un 61,8% aconseguit en el supermercat, i un 57,7% en els bars/pubs.

El consum de drogues il·legals està més estes entre els

homes, per contra, el de drogues legals com el tabac o hipnosedants està més estés entre les dones. Pel que fa a l'alcohol, encara que la proporció és semblant, el percentatge de les dones és un poc més elevat, a l'igual que el de les borratxeres.

El consum de tabac s'ha estes més en les dones, arribant a tindre un consum entre homes i dones cada vegada més a prop. La percepció de risc front al consum diari de tabac continua augmentant i casi la totalitat dels joves opina que pot produir molts problemes de salut.

Els hipnosedants es la substància que major proporció d'estudiants consumix, després del alcohol, tabac i cànnabis. S'observa una tendència ascendent del consum. El seu consum es majoritàriament en dones.

El cànnabis es la droga il·legal més consumida per els joves, el seu consum a disminuït un 36% en l'última dècada

21


encara que hi ha una tendència ascendent del consum de risc. El consum de cànnabis s'associa a un pitjor rendiment escolar, encara que el joves continuen tenint una baixa percepció del risc associat al seu consum.

Es redueix el consum de cocaïna, al·lucinògens, amfetamines i èxtasi, encara que en esta última, s'aprecia un lleuger augment. La heroïna es la droga menys consumida per els estudiants.

Les “drogues emergents” presenten prevalences de consum més baixes que les “drogues clàssiques”. Les més consumides son: els fongs màgics (2,2%), l'space (1,4%) i la ketamina (1%) amb l'indicador de consum alguna vegada en la seua vida.

El policonsum es un patró de consum cada vegada més estes entre els estudiants. Les prevalences de consum de qualsevol droga son majors si els seus amics-iguals consumixen eixa droga. El % de consumidors de drogues es major entre els que ixen per les nits i arriben més tard.

Respecte a la disponibilitat percebuda, continua la tendència descendent.

3.3.3 A NIVELL MUNICIPAL

- Enquesta sobre drogues a població adolescent de Sueca 2006 amb les següents conclusions:

El 88% d'adolescents n'han consumit alguna vegada, enfront del 12% que no n'han consumit mai.

Les drogues que major consum presenten són les que tenen l'estatus de legalitat. L'alcohol, amb un 86,37%, i el tabac amb un 43%, són amb diferència, les substàncies més consumides. De lluny, els tranquil·litzats presenten un prevalença d'un 9,3%. De les drogues il·legals, el cànnabis és el que es trobaria en primer lloc amb un 25,22%, li seguiria la cocaïna amb un 9,82% i les drogues de síntesi amb un 5,22%. Les altres drogues presentarien prevalences inferiors al 3%.

S'aprecia com la població escolar que ha consumit alcohol en alguna ocasió supera els abstemis. Al contrari, en la resta de

22


substàncies el número d'estudiants que són no consumidors és molt superior. Açò és important tindre-ho en compte ja que resulta molt preventiu per als joves saber que no tot el món consumeix drogues, sinó tot el contrari, que hi ha més gent no consumidora.

Segons l'estudi de consum a nivells nacionals no s'observen grans diferències en el consum experimental de les distintes drogues, però en la nostra mostra s'observa clarament que el consum és major en les dones, encara que la diferència no es significativa. És mostra una major diferència de consum experimental per sexe en drogues com la cocaïna, heroïna i tranquil·litzants.

Les drogues amb què es fa un consum més abusiu, diari o quasi diari, són el tabac i l'haixix. La droga de consum més freqüent (caps de setmana) és l'alcohol. No existeixen diferències quant a la freqüència de consum entre homes i dones, encara que com hem vist abans les dones consumeixen més alcohol, tabac i haixix que els homes.

El patró de consum “de tant en tant” mostra que les dones consumeixen més alcohol que els homes, però son els homes qui consumeixen més tabac i haixix.

Cal remarcar els consums d'èxtasi i cocaïna els caps de setmana on continuen sent les dones qui mostren més consums que els homes.

És significativa l'edat d'inici en dones de drogues il·legals en haixix, èxtasi i cocaïna que és inferior a la dels homes, al voltant dels 14 anys.

En el cas de l'alcohol a partir dels 14 anys augmenta considerablement el consum a l'igual que en el tabac.

El consum de l'haixix comença a ser significatiu als 17 anys a l'igual que la cocaïna i l'èxtasi.

També s'observa que en tots els grups d'edat, les substàncies més consumides són, per ordre de major a menor, l'alcohol, el tabac i l'haixix. A més, assenyalar que a partir dels 18 anys l'haixix i la cocaïna aconsegueixen el mateix tant per cent de consumició (52%), per damunt de la mitjana i el consum d'èxtasi disminueix.

23


És significatiu vore la quantitat de persones que han vist consumir a altres del seu voltant, i es veu clarament que un 81% sí que ha vist consumir, cosa que significa que cada vegada més estem tolerant i assumint que és normal que la gent consumisca.

Són molts els motius que tenen les persones per provar o consumir certes substàncies, algunes vegades és la unió de diversos motius el que provoca que una persona s'inicie en el consum. Podem concloure, que la majoria contesten que no ho farien, encara que aquesta contestació està feta sense considerar l'alcohol i el tabac com a drogues, la curiositat seria el motiu més puntuat i totes les altres puntuacions mostren actes d'immaduresa en les seues actituds.

Un dels objectius de l'estudi i anàlisi era que conegueren diferents recursos d'ajuda en el cas de tindre problemes amb les drogues. Quants més recursos tinguen per poder preguntar, consultar i acudir per solucionar els problemes, més fàcil serà detindre l'evolució a uns consums més freqüents. Els resultats mostren que per acudir en cas de problemes els recursos més utilitzats són els familiars i en segon lloc, el tècnic de drogodependències.

Tothom voldria tindre la solució perquè la problemàtica de les drogodependències desaparegueren, per desgràcia no es tan fàcil buscar-la, són molts els factors que influeixen, però és la nostra obligació buscar mesures de protecció i entre aquestes les que més figuren són que la policia actuara amb més duresa i que es feren més campanyes de prevenció.



Les drogues que major consum presenten són les que tenen l'estatus de legalitat. L'alcohol amb un 73,85% i el tabac amb un 46,89% són, amb diferència, les substàncies més consumides. De lluny, els tranquil·litzats presenten un prevalença d'un 4,07%. De les drogues il·legals, el cànnabis és el que es trobaria en primer lloc amb un 25,22%, li seguiria

24


la cocaïna amb un 4,57% i les drogues de síntesi amb un 1,72%. Les altres drogues presentarien prevalences inferiors a l'1%.

S'aprecia com la població escolar que ha consumit alcohol en alguna ocasió supera els abstemis. Al contrari, en la resta de substàncies el número d'estudiants que són no consumidors és molt superior. Açò és important tindre-ho en compte ja que resulta molt preventiu per als joves saber que no tot el món consumeix drogues, sinó tot el contrari, que hi ha més gent no consumidora.

Segons l'estudi de consum a nivells nacionals no s'hi observa grans diferències en el consum experimental de les distintes drogues. En la nostra mostra s'observa que les dones són les que més consumeixen drogues legals (alcohol, tabac, tranquil·litzants) i que els homes són els que consumixen majoritàriament haixix, encara que la diferència no és significativa.

Les drogues amb què es fa un consum més abusiu, diari o quasi diari, són el tabac i el haixix. La droga de consum més freqüent (caps de setmana) és l'alcohol i és més consumit per les dones, seguit pel tabac i l'haixix, aquest últim més consumit pels homes.

El patró de consum “de tant en tant” sorprèn l'ús de tranquil·litzants per les dones, perquè amb les altres drogues no hi ha diferències per raó de sexe.

Cal remarcar que els homes són qui mostren més consum de cocaïna en dies festius.

El contacte que els joves tenen amb les drogues es produeix en edats primerenques. L'alcohol i el tabac (drogues legals) són les substàncies d'inici. L'edat mitjana se situa en 12 anys.

La cocaïna i les drogues de disseny serien les drogues amb què s'inicien més tardanament, en l'interval de 14-15 anys.

Es curiós, l'edat d'inici de consum de tranquil·litzants que se situa als 12 anys, tal i com indiquen els alumnes l'ús de tranquil·litzants és habitual sobre tot en època d'exàmens.

No apareixen diferències significatives per edat i sexes.

25


A major edat major és la proporció de persones que indiquen haver consumit en alguna ocasió drogues. A més, s'observen diferències significatives en cada tram d'edat. Per exemple, en el cas de l'alcohol a partir dels 11 anys va augmentant poc a poc fins arribar a un 100% de consum als 17 anys i molt semblant és l'evolució del tabac.

El consum d'haixix comença a ser significatiu a partir dels 13 anys i també va augmentant fins a arribar als 17 anys a un consum del 77%.

El consum d'altres drogues no comença a ser significatiu fins als 16 anys, encara que els al·lucinògens i la cocaïna mostren el nivell màxim als 17 anys.

És significatiu vore la quantitat de persones que han vist consumir a altres del seu voltant, i es veu clarament que un 93% sí que ha vist consumir, el que significa que cada vegada més estem tolerant i assumint que és normal que la gent consumisca.


Un dels objectius de l'estudi i anàlisi era que conegueren diferents recursos d'ajuda en el cas de tindre problemes amb les drogues. Quants més recursos tinguen per poder preguntar, consultar i acudir per solucionar els problemes, més fàcil serà detindre l'evolució a uns consums més freqüents. Els resultats mostren que per acudir en cas de problemes els recursos més utilitzats són els familiars i en segon lloc, el tècnic de drogodependències.


26




Les drogues que major consum presenten són les que tenen l'estatus de legalitat. L'alcohol, amb un 63,69%, i el tabac amb un 26,26%, són amb diferència, les substàncies més consumides. De lluny, els tranquil·litzats presenten un prevalença d'un 5,64%. De les drogues il·legals, el cànnabis és el que es trobaria en primer lloc amb un 10,87%, li seguiria la cocaïna amb un 0,82% així com totes les altres drogues presentarien prevalences inferiors al 1%.

S'aprecia com la població escolar que ha consumit alcohol en alguna ocasió supera els abstemis. Al contrari, en la resta de substàncies el número d'estudiants que són no consumidors és molt superior. Açò és important tindre-ho en compte ja que resulta molt preventiu per als joves saber que no tot el món consumeix drogues, sinó tot el contrari, que hi ha més gent no consumidora.

Segons l'estudi de consum a nivells nacionals coincidim en que les dones consumixen més alcohol, tabac i hipnosedants que els homes i que el consum de totes les altres drogues il·legals està més estes en els homes.

Les drogues amb què es fa un consum més abusiu, diari o quasi diari, són el tabac i cànnabis. La droga de consum més freqüent (caps de setmana) és l'alcohol. No existeixen diferències quant a la freqüència de consum entre homes i dones, encara que com hem vist abans les dones consumeixen més alcohol i tabac i igualen en consum als homes.

El patró de consum “de tant en tant” mostra que les dones consumeixen més alcohol que els homes, però son els homes qui consumeixen més tabac i cànnabis.

Cal remarcar el baix consum de cocaïna i èxtasi entre adolescents, i que el seu ús es sols de tant en tant.

L'edat d'inici en dones i homes en les diferents drogues s'ha igualat, sent la mitjana de 13 anys l'inici en el

27


consum de drogues, excepte en el cas dels tranquil·litzants que es als 11 anys.

Es progressiu l'augment de persones que consumixen alcohol i tabac a partir de 13 anys.

El consum de cànnabis comença a ser significatiu als 16 anys sent les altres drogues no significatives en quant a la prevalença. En relació al consum de tranquil·litzants el consum va augmentant a partir del 13 anys i baixa totalment als 17 anys.

També s'observa que en tots els grups d'edat, les substàncies més consumides són, per ordre de major a menor, l'alcohol, el tabac i el cànnabis. A més, assenyalar que a partir dels 18 les tres aconsegueixen el mateix grau de prevalença, sent el 100% dels enquestats.

L'edat en la que tenen més curiositat per provar les drogues es de 14 als 16 anys.

És significatiu vore la quantitat de persones que han vist consumir a altres del seu voltant, un 59 %, indicant que el consum de tabac i alcohol el tenen normalitzat i no el visualitzen com una droga.


Un dels objectius de l'estudi i anàlisi era que conegueren diferents recursos d'ajuda en el cas de tindre problemes amb les drogues. Quants més recursos tinguen per poder preguntar, consultar i acudir per solucionar els problemes, més fàcil serà detindre l'evolució a uns consums més freqüents. Els resultats mostren que per acudir en cas de problemes els recursos més utilitzats són la família i en segon lloc, el tècnic de drogodependències.

28



OBSERVEM LES COMPARACIONS DE SUECA ENTRE ELS ANYS 2006-2009-2013:

Quanta gent ha consumit alguna vegada?

2006 2009 2013

SI % 88,00% 75,17% 65,13%

NO % 12,00% 24,83% 34,87%

El consum de drogues en la població de Sueca ha baixat al llarg d'aquestos 8 anys.

29

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

2006 2009 2013

SI %

NO %


Drogues i sexe

2006 2009 2013HOMES

%DONES

%HOMES

%DONES

%HOMES

%DONES

%Alcohol 85,71 86,95 75,2 72,56 29,23 34,46Tabac 40,78 44,98 47,5 46,32 11,07 15,17Haixix 24,62 25,75 27,7 22,86 5,53 5,33Amfetamines 1,12 1 0,83 1,78 0,21 0,1Èxtasi 4,88 5,51 2,08 1,39 0,21 0,1Cocaïna 7,89 11,53 4,37 4,77 0,51 0,31Heroïna 0,37 1 0,2 0,39 0,31 0Al·lucinògens 2,44 3,17 1,25 1,59 0,41 0Tranquil·litzat 7,14 6,18 3,54 4,57 2,46 3,17Altres 0,75 0,83 1,04 0,39 0,2 0

Es pot vore clarament la disminució en el consum de totes les drogues en 8 anys que està vigent el Pla Municipal de Drogodependències, Les drogues majoritàriament consumides continuen següent l'alcohol, el tabac i el cànnabis, per darrere va el consum de tranquil·litzants, al llarg de tots els anys.

30

0102030405060708090

2006 HOMES %

2006 DONES %

2009 HOMES %

2009 DONES %

2013 HOMES %

2013 DONES %


Drogues per edat i sexe

2006 2009 2013HOMES DONES HOMES DONES HOMES DONES

Alcohol 11,8 12,08 12 12,4 12,2 13,5Tabac 12,6 12,79 12,6 12,8 12,7 12,9Haixix 14,2 13,9 13,2 13,7 13,1 13,3

Amfetamines 14,5 13,83 15,5 14,5 13 14Èxtasi 15,69 14,69 14,4 14,5 0 0

Cocaïna 15,47 14,6 14,5 14,7 14 13,3Heroïna 14 14,3 14 14,5 12 0

Al·lucinògens 15,3 14,31 14,6 14,6 14,5 0Tranquil·litzat 11,1 11,5 11,7 12,1 11,2 11,3

Altres 14 13,9 15 13,5 0 0

Un dels objectius del Pla Municipal de drogodependències es el de augmentar l'edat d'inici en el consum de drogues, i per el que vegem en la comparativa, hem aconseguit un augment de l'edat en el consum de l'alcohol i en el de tabac. S'ha mantes l'edat d'inici del consum de cànnabis en els 13 anys i dels al·lucinògens als 14 anys, ha baixat l'edat d'inici del consum de cocaïna i heroïna (recordem que la seua prevalença es molt xicoteta) i dels tranquil·litzants.

31

0

2

4

6

8

10

12

14

16

2006 HOMES

2006 DONES

2009 HOMES

2009 DONES

2013 HOMES

2013 DONES


Prevalença de consum per edat

2006

2009

2013

32

11 12 13 14 15 16 170

20

40

60

80

100

120

Prevalença de consum per edatAlcohol

Tabac

Haixix

Anfetamines

Èxtasi

Cocaïna

Heroïna

Al·lucinògens

Tranquil·litzants

Altres

0

20

40

60

80

100

120

12 13 14 15 16 17 18

Alcohol

Tabac

Haixix

Amfetamines

Èxtasi

Cocaïna

Heroïna

Al·lucinogens

Tranquil·litzants

Altres

Prevalença de consum per edat

0

20

40

60

80

100

120

12 13 14 15 16 17 18 19 >19

Alcohol Tabac Haixix Èxtasi Cocaïna


Com s'observa en l'alcohol al llarg dels 8 anys hem aconseguit augmentar l'edat d'inici, sent esta droga en la que s'inicien més prompte, alcançant el màxim de prevalença als 15 anys. El tabac mostra un pic de prevalença als 16 anys, i el cànnabis va augmentant progressivament la seua prevalença conforme augmenta l'edat. En referència a les altres drogues hem aconseguit minimitzar al màxim el seu consum.

Quants han vist consumir

2006 2009 2013

Sí % 81,00% 93,00% 59,00%

NO % 19,00% 7,00% 41,00%

A baixat la quantitat d'adolescents que han vist consumir al llarg d'aquestos 8 anys, no sabem si es per la no consideració de l'alcohol i el tabac com a drogues o si es per que ha baixat, com demostren les enquestes el consum.

33

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

2006 2009 2013

SI %

NO %


Motiu de consum

ANY 2006 2009 2013

SEXE I % HOMES %

DONES %

HOMES %

DONES %

HOMES %

DONES %

No ho faria 24,8 26,2 58,7 66,6 32,1 30,97

Per curiositat 10 12,1 27,5 27,8 10,66 15,38Per obtindre sensacions noves

3 4,6 12,5 10,5 3,69 3,89

Perquè me l'ofereixen els amics

1,2 1,9 6,8 6,3 0,82 2,15

Per sentir-me acceptat 0,3 0,3 1,6 0,9 0,41 1,12

Per divertir-me 2,2 3,3 9,3 10,5 2,76 1,33

Altres raons 1,1 1,2 1,4 1,3 0,61 0,82

La majoria continuen contestant que no consumirien drogues (encara que no tenen en compter l'alcohol), seguit de que ho farien per curiositat, per obtindre sensacions noves i divertir-se.

34

0

10

20

30

40

50

60

70

2006 HOMES %

2006 DONES %

2009 HOMES %

2009 DONES %

2013 HOMES %

2013 DONES %


De qui rebrien ajuda

2006 2009 2013Homes

%Dones

%Homes

%Dones

%Homes

%Dones

%Professors 13,9 11,7 12,59 12,37 2,77 4,82Familiars 65,1 69,5 56,95 56,02 30,77 35,28Amics 28,9 32 20,86 29,09 7,69 10,05Tècnic 55,6 63,4 50,56 55,87 20,2 24,51Ningú 7,9 2,3 8,27 6,35 3,07 1,74

No ha canviat el resultat, sent la família i després el tècnic en drogodependències a qui buscarien en cas de necessitat.

El problema de les drogues desapareixeria si:

2006 % 2009 % 2013 %

Hi haguera mes informació 27,2 24,07 46,2 46,99 23,7 24,3

35

0

10

20

30

40

50

60

70

2006 Homes %

2006 Dones %

2009 Homes %

2009 Dones %

2013 Homes %

2013 Dones %


La policia actuara amb més duresa

57,2 50,61 56,3 57,27 52,0 53,33

No prohibiren el seu consum 13,0 11,5 15,7 15,97 13,9 14,25

És bo que existisquen les drogues

3,8 3,36 6,0 6,1 4,8 4,92

Es feren més campanyes de prevenció

28,6 25,3 31,4 31,94 267 27,38

Altres 5,1 4,51 6,2 6,3 7,5 7,69

Continuen sent l'actuació de la policia i la informació sobre drogues les principals mesures de protecció enfront del consum de les drogues.

EL RESUM DE L'ANÀLISI DE LA SITUACIÓ COMPARANT LES ENQUESTES A NIVELL ESTATAL I MUNICIPAL:

1. Disminuïx lleugerament el consum de substàncies il·legals.

2. Les drogues més consumides entre els estudiants de 14 a 18 anys son l'alcohol, el tabac i el cànnabis.

3. Es reduïx el consum de cocaïna, al·lucinògens, amfetamines i èxtasi.

36

0100200300400500600

2006

2009

2013


4. L'edat d'inici en el consum es de 16 anys en alcohol i tabac i 18 anys en cànnabis, a nivell estatal, però de 13 anys en alcohol i tabac en Sueca i de cànnabis als 16 anys, encara que hem aconseguit augmentar l'edat d'inici dels anteriors 8 anys, continuem tenint una edat molt temprana en l'inici de consum.

5. Les dones consumixen més alcohol, tabac i hipnosedants que els homes i el consum de totes les altres drogues il·legals està més estes en els homes.

6. Les accions més valorades per a resoldre el problema de les drogues son l'educació sobre drogues i el control policial.

3.4.- NECESSITATS DETECTADES I DEFINICIÓ DE PRIORITATS

És veritat que només és possible definir les línies prioritàries d'actuació de la UPCCA en el municipi, atenent els resultats que s’obtinguen de l'anàlisi de la realitat i del coneixement dels antecedents que s'hagen desenvolupat a Sueca en prevenció de conductes addictives. Per això hem utilitzat l'anàlisi de la situació al llarg dels anys 2006-2013 per a detectar l'evolució en els resultats i detectar les necessitats així com per a definir les prioritats

Amb tot, i genèricament, els objectius a aconseguir en tota acció preventiva en aquesta matèria es poden definir de la manera següent:

Retardar l'edat d'inici de consum d'alcohol i tabac, així com de cànnabis i altres substàncies il·legals.

Treballar la disminució o la reducció de riscos del consum d'alcohol i altres substàncies dins d'ambients d'oci.

Potenciar el treball de prevenció d'addiccions a noves tecnologies.

Conscienciar a les famílies de la importància de la prevenció de les drogodependències dins de la família.

37


Atenció especialitzada de les persones drogodependents, així com als seus pares i altres familiars del nucli de convivència.

Atenció precoç a fills de drogodependents.

Intervenció preventiva amb grups d’iguals.

Formació i informació de professionals relacionats amb els grups de risc.

Augmentar les alternatives d'oci i de temps lliure.

Promoció d'estils de vida saludables

3.5.- DESCRIPCIÓ DELS RECURSOS

El coneixement dels recursos educatius, sanitaris, culturals, laborals, juvenils, de serveis socials, de promoció de la dona, esportius, d'oci, així com els mitjans de comunicació locals, les ONG i altres de participació ciutadana integrats en la localitat, permetran a la UPCCA de Sueca servir de mediadors de les seues accions preventives. Es tracta d'aconseguir, des de la UPCCA, la implicació d'aquests recursos en una tasca de prevenció continuada, la conscienciació que és responsabilitat de tots els agents socials i ciutadania en general, per mitjà d'una correcta coordinació i acció conjunta entre els recursos i la pròpia UPCCA.

A.- Recursos de la localitat de Sueca

a) EDUCACIÓ

Col·legis públics i concertats, IES Joan Fuster amb programes de Cicles Formatius, Formació Professional Bàsica i programes Formatius de Qualificació Bàsica , centre d'Educació Permanent d'Adults, Conservatoris de música, Gabinet Psicopedagògic Municipal, etc.

b) SANITAT

3 Centres de Salut, adscrit a l'Àrea 10 de la Conselleria de Sanitat a la ciutat de Sueca, el Perelló i el Mareny de Barraquetes.

38


3 Consultoris d'estiu en zones de platja del terme de Sueca 1 Unitat de Salut Mental adscrita al Centre de Salut1 Centre de Planificació Familiar, adscrit al Centre de Salut1 SAMU adscrit al Centre de SalutHospital d'Alzira1 Unitat d'Hospitalització a Domicili, adscrita a l'Hospital d'Alzira

Recursos de drogodependències que corresponen per àrea de salut:

Unitat de Conductes Addictives d'Alzira, àrea 10 Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives

de l'Ajuntament de Sueca (UPCCA)

c) CULTURA

Biblioteques públiques municipals, casal multiús, teatres i auditoris.

d) ASSOCIACIONS

25 associacions esportives11 associacions musicals15 associacions juvenils

8 associacions educatives10 associacions de dones

13 associacions culturals 3 associacions falleres i de festers

4 associacions de veïns16 associacions diverses (ecologistes, de treballadors, religioses, d'empresaris, de temps lliure i de familiars de malalts, etc.)

e) TREBALL

Agència de Desenvolupament LocalSERVEF

f) PROMOCIÓ DE LA DONA

Associacions de dones, tallers de promoció d'igualtat d'oportunitats de la dona, etc.

39


g) JOVENTUT

Centre d'Informació i Assessorament Juvenil (Casal Jove), associacions juvenils, etc.

h) SERVEIS RELACIONATS AMB BENESTAR SOCIAL

Equip de Serveis Socials de BaseServei Municipal d'atenció a la dependènciaCentre de dia de menorsTècnic de Mesures Judicials en menors i joves en medi obertCentre Ocupacional MunicipalCIM (Centre integral de majors)Residència Municipal de persones majors depenents San JoséAFEMRB (Associació Familiars Malalts Mentals Ribera Baixa)Fundació CV Santos Andrés, Santiago i Miguel (CEEM i Centre de dia de Malalts Mentals)Asil d'ancians Hermanitas de Ancianos DesamparadosCarites Interparroquial, economat

i) ESPORTS

Pavelló Poliesportiu CobertPiscina Municipal Vicent VeraTrinquet MunicipalPoliesportiu Mareny de BarraquetesEstadi Municipal Antoni PuchadesPoliesportiu “Les oliveretes”Poliesportiu El Perelló

j) MITJANS DE COMUNICACIÓ

Sueca TV (Sucro), Ribera TV, premsa local, etc.

B.- Recursos humans: Tècnica de la UPCCA

C.- Recursos materials: Material bibliogràfic, material d'oficina, material audiovisual, etc.

D.- Recursos econòmics: Pressupost municipal, subvenció del Servei de Drogodependències. Direcció General d'Ordenació i Assistència Sanitària, Conselleria de Sanitat.

40


4.- DISSENY DEL PLA D'INTERVENCIÓ

L'èxit de tota intervenció preventiva dirigida a una població determinada es deu al fet que les accions que la componen se sustenten en un model. I tindre un model significa tindre una visió de la realitat.

Les actuacions preventives des de la UPCCA de Sueca estaran enfocades a exercir l'efecte de retardar o reduir la utilització de les drogues per part dels joves, així com, previndre l'addicció a les noves tecnologies.

Al contrari que les intervencions sobre l'organització comunitària i polítiques, el pla d'intervenció que pretén dur a terme la UPCCA de Sueca va a centrar-se en la participació directa dels joves de la localitat. Entenem que els programes efectius són els que formen els joves en habilitats de resistència basats en teories psicosocials o bé en habilitats socials bàsiques, que inclouen la resistència i l'autoafirmació, així com les capacitats per a contrarestar les influències socials sobre l'ús de drogues, les imatges positives de l'ús de drogues que apareixen en els mitjans de comunicació i de la pressió dels iguals i, per tant, s'utilitzaran tècniques d'instrucció de la teoria de l'aprenentatge social, incloent els models, els jocs de rol, discussions i la pràctica d'habilitats àmplies que incorporen la interacció en grup dels joves i els formadors.

Els plans d'intervenció de la UPCCA de Sueca fugirà d'aquells programes didàctics i teòrics sobre el coneixement de l'ocupació de les drogues, ja que està demostrat que no tenen efecte sobre el seu ús.

Les accions de prevenció que dissenyarà la UPCCA de Sueca inclouran programes per als col·legis, els pares i els mitjans de comunicació com també la seua combinació amb organitzacions i recursos de la comunitat.

4.1.- METODOLOGIA

La metodologia que es seguirà per a la realització dels plans d'intervenció de la UPCCA de Sueca, serà la intervenció basada en la comunitat, la meta de la qual serà evitar i reduir l'ocupació de drogues, fent especial insistència en la prevenció de l'ús de

41


cigarrets, d’alcohol i de cànnabis en les etapes intermèdies i finals de l'edat escolar.Com a principi bàsic d'intervenció, es realitzarà el desenvolupament de factors de protecció en l'individu i en el conjunt de la comunitat i, al mateix temps que s'intentaran reduir els factors de risc i facilitar ferramentes als individus per a afrontar les diverses situacions que motiven els factors de risc.

Les activitats a realitzar per a la consolidació dels objectius, s'emmarcaran dins de cada àmbit i es basaran en els criteris següents:

Demanda de la població Necessitats detectades en el municipi Programes de col·laboració amb altres serveis locals Pressupost disponible

4.1.1. ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ

A. Estratègies informatives

Informació objectiva, realista i de forma adaptada a la població destinatària, a fi de sensibilitzar i contribuir a un possible canvi d'actituds.

No obstant, la UPCCA de Sueca emprarà aquesta estratègia integrada en un procés actiu d'aprenentatge, en el marc d'un programa integral de prevenció.Es tractaria d'un component del programa preventiu destinat als mitjans de comunicació de la localitat. Estaríem parlant de la difusió d'informació sobre altres components del programa al públic en general, i en la presentació de destreses breus de prevenció, missatges dirigits a la joventut i als pares mitjançant segments de premsa, televisió i ràdio.

B. Estratègies formatives

Formar professionals i mediadors és una de les mesures preventives més necessàries i eficaces.L'estratègia formativa seria la protagonista del component del programa escolar a desenvolupar en el municipi, enfocada cap a la formació dels estudiants sobre com reconéixer i contrarestar les influències socials per a prendre drogues, s’inclouran la pressió dels

42


iguals, models dels pares i d'altres grups adults que consumeixen drogues i retrats positius de l'ús de drogues en la publicitat i els programes dels mitjans de comunicació.

Es tractarà de formar professors i líders estudiantils en la tasca d'implantar el programa escolar.

A més de l'àmbit escolar, una de les tasques més dedicades de la UPCCA de Sueca seran les d'encarregar-se de la formació a altres agents socials i comunitaris compromesos amb la matèria, com són professionals de la salut i dels serveis socials, policies locals, líders d'organitzacions comunitàries, empreses, etc.Especial rellevància en l'acció preventiva que desenvolupe la UPCCA de Sueca tindrà la formació als pares. Aquesta labor es concentra a desenvolupar àmplies polítiques per a previndre la drogodependència en el col·legi, per a eradicar l'ocupació de drogues en els espais escolars o als seus voltants i en la pròpia formació dels pares en destreses per a comunicar-se amb els seus fills i de suport a la prevenció, a través d'una sèrie de reunions i activitats organitzatives. Idealment, l'encarregat d'implantar el programa per a pares seria un grup format per directors de centres escolars amb formació adequada, un número reduït de pares o mares i estudiants líders dels seus companys en cada col·legi; grup que es reuniria periòdicament al llarg de tot el curs escolar.Metodològicament, aquestes accions requerixen:

Participació directa d'aquells als quals es dirigix la formació. L'educació preventiva és bidireccional i ha de fugir de la mera transmissió unilateral de coneixements.

Fer insistència en les causes del consum per damunt de les conseqüències negatives que d'aquest se'n deriven.

Els continguts de la formació han de contemplar la capacitació en valors, actituds i habilitats socials per a afrontar adequadament les situacions de consum de drogues.

Dur a terme una actuació contínua a curt i llarg termini.

C. Generació d'alternatives

El punt de partida d'aquesta estratègia se centra en les causes de les drogodependències. Si una persona consumix drogues, serà perquè el consum complix una determinada funció i, en la mesura que es puga eliminar o mitigar la conducta de consum amb altres

43


activitats, cal esperar que els individus reduïsquen i/o abandonen la utilització de substàncies.

En l'estratègia d'oferta d'alternatives d'oci saludables, la UPCCA de Sueca implicaria empresaris de llocs d'oci de la localitat, mitjans de comunicació, líders estudiantils i associacions con el Consell de la Joventut, especialment.

4.1.2. MODALITATS DE PREVENCIÓ

Segons la manera d'abordar el consum de drogues en el programa preventiu, es poden distingir dos modalitats de prevenció:

A. Prevenció inespecífica

Se centra en el desenvolupament de programes generals de promoció de la salut, el desenvolupament personal i social, les alternatives d'oci i temps lliure i el foment de l'associacionisme, entre altres. És a dir, a través de diferents propostes, s'intenten potenciar activitats que siguen positives i que ajuden a disminuir les situacions i conductes de risc respecte al consum de drogues.

B. Prevenció específica

Conjunt d'estratègies que enfoquen la seua actuació cap al fenomen de les drogodependències, centrant la seua actuació en la disminució dels factors de risc associats al seu consum i en la promoció de factors de protecció.

La utilització de cada una d'aquestes dependrà de diversos elements. Des de les necessitats concretes del col·lectiu destinatari, el discurs social sobre drogues dominant, etc. fins al nivell existent de problemes amb les drogues en la comunitat en què està inserit el col·lectiu sobre el qual s'intervinga.

4.1.3. NIVELLS DE PREVENCIÓ

La prevenció que planeja dur a terme la UPCCA de Sueca es realitzarà en els nivells d'atenció primaris i secundaris, competència de qualsevol servei de prevenció comunitària. Aproximadament, les

44


característiques d'aquests dos nivells de prevenció són les que seguixen:

A. Prevenció primària

La psicologia ha intervingut tractant de modificar les característiques patògenes del medi o potenciant els recursos individuals per a evitar que arriben a tindre lloc els problemes (dins del que s'ha denominat psicologia comunitària) a través de programes de renovació urbana, educació de pares, etc.

B. Prevenció secundària

S'ha intentat la reducció de distints trastorns a través de la detecció primerenca de símptomes precursors i de programes d'intervenció immediats (intervenció en crisi) que permeten l'eliminació també primerenca d’aquest. Molts d'aquests programes estan centrats en l'àmbit de l'escola primària a través de la detecció i entrenament adequat dels xiquets de risc.

C. Prevenció terciària

La coordinació de la UPCCA amb la Unitat de Conductes Addictives d'Alzira (Àrea de Salut 10), la Unitat de Salut Mental de Sueca (USMIA) i l'Hospital d'Alzira possibilitarà el marc d'actuació conjunta per a l'establiment d'estratègies de reducció de danys en la població amb conductes addictives instaurades de llarga evolució, a fi de mitigar al màxim les conseqüències de la seua drogoaddicció i aconseguir estratègies d'acostament d'aquests col·lectius als recursos assistencials.

4.2.- ÀMBITS D'INTERVENCIÓ

Objectius generals de prevenció:

1. Reduir la demanda i el consum de drogues, legals i il·legals, així com els riscos socials que se’n deriven en el municipi de Sueca.

2. Previndre en l'addicció a les noves tecnologies.3. Potenciar, per tant, un canvi d’actituds i comportaments en la

societat davant de les drogues, com un canvi en els estils de vida que porten a estils saludables i molta promoció de la salut.

4. Intervindre sobre els factors de risc individuals, familiars i socials associats al consum de drogues o a conductes addictives.

5. Retardar l’edat d’inici en el consum de drogues.

45


6. Reduir o limitar la presència, oferta i promoció de drogues en el nostre municipi.

7. Informar científicament a la població en general sobre les substàncies i conductes que poden generar dependència, així com dels efectes i de les conseqüències que se’n deriven de l’ús i/o abús.

1.- PREVENCIÓ

A. Prevenció en l'àmbit escolar

L'escola pot i ha d'afrontar els problemes relacionats amb el consum de drogues que es presenten en la societat, ja que a més de ser un problema social, el consum de drogues afecta gran part dels joves i adolescents en període de formació i les edats d'inici en els consums de drogues corresponen, en la seua majoria, a etapes de formació escolar.A més, l'escola oferix un gran potencial preventiu com a agent educatiu, com hem vist, la prevenció de les drogodependències ha d'emmarcar-se en programes més amplis d'educació per a la salut.

Per tant, l'educació ha d’utilitzar-se com un instrument de prevenció i serà l'àmbit escolar el que oferix més possibilitats.

Característiques

L'escola és l'àmbit educatiu per definició. Tots els xiquets i joves de la nostra societat haurien de passar

per aquest àmbit, possibilitant que les actuacions preventives arriben a tota la població o almenys a la majoria.

L'edat dels seus alumnes permet una intervenció amb grans possibilitats d'èxit per la seua permeabilitat i susceptibilitat en l'adquisició de coneixements, actituds, valors i hàbits.

El temps que passen en l'escola permet que els missatges i intervencions arriben als destinataris de forma permanent i sistemàtica.

Aquest àmbit permet conéixer les característiques individuals de cada alumne i realitzar intervencions personalitzades per a grups o persones amb necessitats específiques.

Compta amb professionals que, de forma intencionada i planificada, intervenen en la població destinatària.

Pot facilitar o orientar, paral·lelament, la formació a pares en matèria de prevenció.

46


L'escola compta amb infraestructura i instal·lacions apropiades per a processos formatius.

Disposa de temps i de la capacitat de convocatòria necessària per a coordinar actuacions que no sols impliquen a aquesta institució, sinó a aquelles la participació de les quals siga necessària per al desenvolupament de programes comunitaris.

OBJECTIUS GENERALS

Facilitar l'adquisició de coneixements, actituds, comportaments i hàbits saludables entre la població escolar, així com d'altres factors de protecció davant del riscos de l'ús i/o abús de distintes drogues.

OBJECTIUS ESPECIFICS ACTUACIONS

1.- Col·laborar amb l'escola perquè dins del Projecte Educatiu de Centre s'arreplegue com a objectiu l'educació sobre les drogues i la prevenció d'addiccions tecnològiques.

2.- Millorar i facilitar l'aplicació dels programes educatius sobre drogues en els centres educatius de Sueca.

3.- Oferir activitats complementàries de prevenció de drogodependències per a reforçar la labor educativa.

4.- Incorporar accions de prevenció selectiva en l'alumnat que mostre necessitats específiques.

5.- Augmentar el nombre de professionals docents formats en la matèria, a través d'accions formatives així com implicar-los en les tasques de prevenció

DIRIGIDES A L'ALUMNAT

1.- Tallers d'Educació per a la Salut i prevenció de Drogodependències i addiccions a noves tecnologies desenvolupats pel professorat i tècnics especialitzats.

2.-Atenció individualitzada a través de la coordinació del centre educatiu.

3. Aplicació dels programes: Ordago, Previndre per a viure, Banc de ferramentes, Preven-tic, etc...

DIRIGIDES AL PROFESSORAT1.-Reunions periòdiques amb els equips directius i professorat d'Infantil, Primària i Secundària.

2.- Seguiment programes.

3.- Oferir recursos i ferramentes per a la prevenció.

4.- Cursos de Formació de Professorat.

5.- Formació per a l'aplicació i desenvolupament dels diferents programes de prevenció.

47


B. Prevenció en l'àmbit familiar

La família és el primer grup social a què l'individu pertany i on aprén a conviure. És un espai de creixement i aprenentatge per a tots els seus membres, en el qual els pares poden actuar com a agents de prevenció del consum desenvolupant actuacions. És una estructura familiar oberta que s'adapta a la cultura en què viu, que està en permanent connexió i que permet la transmissió de l’esmentada cultura a les noves generacions.

OBJECTIUS GENERALS

Facilitar als progenitors les eines i els recursos bàsics per a desenvolupar la tasca preventiva al si de la família. Per això, cal fomentar les habilitats educatives i de comunicació necessàries, atorgant-los el paper com a primers agents de salut que són.

OBJECTIUS ESPECÍFICS ACTUACIONS

1.- Buscar formes d'accés per a la formació de pares i mares. 2.- Facilitar als progenitors les ferramentes i recursos bàsics per a desenvolupar la tasca preventiva en la família.

2.- Sensibilitzar el col·lectiu de pares i mares i augmentar la participació activa en la posada en marxa de mesures necessàries per a la prevenció.

1. Participar en les Escoles de Pares i Mares en els centres i/o xerrades que en aquestos centres es realitzen.

2.-Assessorar i orientar les famílies que requerisquen atenció especialitzada.

3.-Coordinació amb els recursos relacionats: AMPA, Serveis Socials, Gabinet Psicopedagògic, Sanitat, SEAFI i altres.

4.-Dissenyar materials de difusió i suport per a la prevenció familiar.

5.-Difusió de guies i materials formatius, així com de la formació online per a pares i mares, per a enfortir la seua funció preventiva.

6.- Recolzar les iniciatives de prevenció familiar realitzades a través d'altres recursos municipals.

7.- Realitzar activitats saludables de forma conjunta familiars i fills per augmentar la seus implicació en la prevenció.

La missió de la família en la prevenció no és una tasca aïllada, sinó coordinada amb les actuacions que des d'altres àmbits i amb altres perfils d'agents preventius estan incidint en la labor dirigida als seus fills, escola i comunitat.

48


C. Prevenció en l'àmbit laboral

Els problemes associats al consum de drogues tenen importants conseqüències en l'àmbit laboral, des dels perjudicis directes que tenen les empreses, els perjudicis en la salut i la integritat que pateixen els treballadors, fins al deteriorament de l’ambient de treball i la potencial conflictivitat col·lectiva.L'àmbit laboral és un espai idoni per al desenvolupament de programes de prevenció, donat que disposa ben sovint de professionals qualificats i d'estructures organitzatives, té assegurada la possibilitat de continuïtat de les intervencions a llarg termini, és un àmbit socialitzador i, per tant, un espai d'aprenentatge de valors, hàbits i comportaments i és un context adequat per a la detecció precoç dels problemes provocats per l'ús i abús de drogues, així com un marc necessari en la reinserció dels subjectes que hagen patit problemes amb les drogues. Si que és important tindre en compte la dificultat d'accedir a eixe espai sobretot per les limitacions horàries.

OBJECTIUS GENERALS

Millorar els nivells de salut, seguretat laboral i qualitat de vida dels treballadors i les seues famílies


1.- Reforçar les accions que es realitzen des de l'Ajuntament en matèria de prevenció laboral.

1.- Informar sobre la normativa vigent.

2.-Assessorar i orientar sobre drogodependències (alcohol, tabac, cànnabis...).

3.-Assessorar els empresaris i treballadors en la derivació a recursos assistencials.

4.-Formar els agents de salut laboral en la prevenció de drogodependències.

D. Prevenció en l'àmbit comunitari i associatiu

Quan parlem de l'àmbit comunitari, ens referim a aquells espais d'educació no formal que conformen el teixit associatiu, és a dir, la plataforma social sobre la qual es forgen iniciatives i respostes a les diverses qüestions que afecten la vida quotidiana, en aquest cas, les drogues i els seus problemes associats.

49


Considerem el marc associatiu com un lloc on s'aprén i s'educa, encara que no tinga l'estructura dels centres educatius. La diferència més significativa es troba en els centres educatius, ja que l'educació és formal, és a dir, intencional i planificada des de marcs legislatius i en les associacions, l'educació és no formal, la qual cosa no resta intencionalitat i estructuració, encara que, en aquest cas, no respon a una finalitat universal recollida en la llei.

Característiques de l'associacionisme:

Facilita l'aprenentatge social. Facilita la relació, la comunicació i l'intercanvi. És un espai per a l'aprenentatge de la democràcia i la

participació. Possibilita el compromís real dels individus amb la societat. És un espai per a l'exercici de la solidaritat.

OBJECTIUS GENERALS

1. Promoure la implantació de programes de prevenció a nivell local, que estimulen la sensibilització i formació conjunta de tots els agents preventius de la comunitat.


1.- Sensibilitzar la població general de la problemàtica de les drogodependències i acostar els recursos preventius a la població.

2.- Augmentar la presència de missatges preventius i de promoció de la salut en la població.

3.- Rentabilitzar els recursos econòmics i materials de la UPCCA.

4.- Recolzar i cooperar amb associacions i entitats municipals que desenvolupen activitats de prevenció inespecífiques o específiques.

5.- Crear un espai de coordinació i participació dels diferents recursos i entitats municipals, així com altres col·lectius, relacionats i implicats en la prevenció de drogodependències i la promoció de la salut

6.- Difusió d'informació a través de les noves tecnologies.

7.- Desenvolupar programes sensibles al gènere i grups de risc.

1.-Campanyes de prevenció de drogodependències i promoció de la salut

2- Elaborar materials de difusió d'informació sobre la UPCCA.

3.- Difondre materials de prevenció i promoció de la salut a través de tots els recursos municipals.

4.- Elaborar programes de prevenció i promoció de la salut en col·laboració amb altres UPCCA i els recursos sanitaris de la comarca.

5.- Impulsar la Comissió de Drogodependències

6.- Tindre actualitzada la pàgina web de l'Ajuntament en l'apartat de drogodependències.

7.- Col·laborar amb els mitjans de comunicació local (premsa, ràdio, etc)

8.-Desenvolupar tallers i actuacions específiques per a dones, mesures judicials i població jove sobre promoció de la salut.

9.-Desenvolupar materials de

50


8.- Promoure alternatives d'oci i temps lliure, en especial a menors i joves, per a aconseguir el creixement personal i social, facilitant el desenvolupament de factors de protecció.

9.- Utilitzar els espais d'oci i temps lliure per a promoure hàbits saludables i previndre el consum de substàncies addictives i altres trastorns.

10.- Vetlar pel compliment de la normativa vigent en matèria de promoció i venda d'alcohol, tabac i altres drogues.

11. -Reduir factors de risc i fomentar actituds i comportaments amb col·lectius i grups vulnerables de consum de drogues.

informació/prevenció sobre problemàtiques específiques (p.e. consum d'anabolitzants en l'esport, trastorns associats, etc.)

10.- Oferir a joves i xiquets/es la participació en activitats com a alternativa del temps lliure en períodes d'inactivitat o en horari extraescolar.

11.- Mesures de reducció de l'oferta: - Coordinació amb la Policia Local i Guàrdia Civil. - Campanyes informatives per al control de la promoció i venda de begudes alcohòliques, tabac i altres substàncies. 12. Atenció individualitzada i programes de prevenció selectiva en jóvens

2.- REINSERCIÓ

El paper de la UPCCA en aquest segon nivell d'intervenció és el de facilitar l'accés al tractament, dur a terme la intervenció social amb els afectats i impulsar la seua inserció social a través dels diferents recursos supramunicipals.

OBJECTIUS GENERALS

1. Potenciar la xarxa actual d'assistència i rehabilitació: afavorint la coordinació entre els recursos assistencials existents i recolzant la posada en marxa de nous recursos.

2. Possibilitar la inserció social dels drogodependents, facilitant-los alternatives a nivell educatiu, laboral i temps lliure, a fi d'aconseguir afavorir les condiciones òptimes que els permeten participar activament en la seua comunitat.


1.- Oferir a la població en general i als afectats en particular, informació i assessorament sobre els recursos existents per al tractament de les drogodependències, amb l'objectiu de facilitar-los l'accessibilitat.

2.- Recolzar els processos personals d'inserció social. Assegurar el seguiment dels processos personals d'inserció i facilitar alternatives concretes a nivell laboral, educatiu i de temps lliure.

1.-Coordinació entre els recursos on les persones hagen realitzat un tractament i els serveis socials.

2.- Mantindre la coordinació amb els recursos de la comarca, per a proposar línies d'actuació conjuntes i optimitzar resultats.

3.- Potenciar la formació professional ocupacional i els programes mixtos d'ocupació i formació.

51


3.- Potenciar una coordinació eficaç dels recursos municipals de l'àrea, assegurant una major interrelació entre els recursos primaris i els recursos especialitzats en el tractament.

4.- Incorporació als recursos existents en la comarca, com escoles municipals, associacions juvenils, grups de dones, escola d'adults...

5.- Recolzar, orientar i preparar als familiars per a enfrontar-se al problema de la drogoaddicció, aprendre a donar-li resposta i a mantindre una postura adequada que afavorisca el procés de deshabituació i reinserció del drogodependent.

4.3.- COORDINACIÓ INSTITUCIONAL I PARTICIPACIÓ SOCIAL

L'adequat desenvolupament d'un pla municipal depén, en gran manera de la coordinació dels diferents serveis i àrees de l'Ajuntament, així com els altres recursos públics i socials de la població.La UPCCA, en l'organigrama funcional de l'Ajuntament de Sueca, segons resolució d'alcaldia nº1171 del 19/06/2015, pendent de publicació en el BOPV, està inclosa en el Departament de Prevenció Comunitària, dins de l'àrea d'Acció Social, Aquesta àrea consta de:

Cap d’Àrea d’Acció Social, que coordina tota la Regidoria d’Acció Social: el Centre Ocupacional Municipal, la Residència de persones majors dependents “ Sant Josep”, la Unitat de Prevenció Comunitària de Conductes Addictives, Menors, Sanitat, Dependència, etc.

Una Psicòloga-Tècnica de la UPCCA Dos Treballadores Socials Un tècnic Mig de Menors Una Treballadora Social responsable del Servei Municipal

d’Atenció a la Dependència. Un administratiu i un auxiliar administratiu, que realitzen tota la

tasca administrativa, tenint també les funcions de registre del nostre departament.

Un Oficial de Policia exercint funcions de responsable del programa d'atenció a menors i joves subjectes a mesures judicials en medi obert a Sueca.

52


4.3.1 Coordinació i/o participació social relacionada amb el disseny i desenrotllament del Pla Municipal.

L'òrgan de coordinació entre les diferents àrees de l'Ajuntament i altres recursos públics i socials del municipi i d'avaluació del Pla Municipal de drogodependències és la Comissió de Prevenció, òrgan que va ser aprovat provisionalment pel Ple el 3/12/2009, publicat en el BOPV nº 303 el 22/12/2009 i aprovat definitivament el 01/02/2010. D'aquesta comissió formen part:

Alcaldessa Regidors responsables de les àrees d'Igualtat, esports,

educació, festes, joventut, serveis socials, prevenció comunitària, sanitat, policia local i protecció civil.

Gabinet psicopedagògic. Serveis Socials Base. Menors. UPCCA. Centre de Salut. Policia Local. Guàrdia Civil. Representants dels diferents partits polítics de la població. Junta Local Fallera. Institut de la joventut. Consell escolar municipal. Representants de les zones d'oci. Altres: Hospital de la Ribera, Salut Pública, associacions

locals, voluntariat, etc...

Entre les seues funcions estan les de:

Participar en la realització i avaluació del Pla Municipal. Informar i assessorar l'Ajuntament en matèria de

drogodependències. Proposar activitats o iniciatives i participar en la seua

realització en l'àmbit de les seues competències. Proposar activitats i recursos socials afavorint la seua

adequada coordinació. Realitzar un seguiment de les activitats i projectes

desenvolupats. Organitzar activitats de sensibilització destinades als diferents

grups de població del municipi.

53


4.3.2 Coordinació i/o participació social relacionada amb el desenrotllament de les accions definides.

Des de la UPCCA es manté, o s’ha mantingut per a la realització d’activitats ja realitzades, coordinació amb les regidories següents:

Regidoria d’IGUALTAT:Exercici d’activitats alternatives al consum en dones, per exemple, de psicofàrmacs. Activitats de promoció de la salut i prevenció de violència de génere.

Regidoria de CULTURA: Donat la necessitat de trobar espais públics per a poder realitzar les activitats de prevenció destinades a la població en general, comptem amb la coordinació de l’àrea de cultura que ens ajuda en l’elecció d’aquestos espais, habilitació i moltes vegades en la impressió de la cartelleria necessària.

Regidoria de JOVENTUT:Des d’aquesta àrea, col·laboren en multitud d’activitats inespecífiques en prevenció de drogodependències, com és l’organització de cursos, tallers i jornades al llarg del tot any, participació per part de Casal Jove en activitats relacionades en la promoció de la salut: dia del SIDA, campanya per a Falles, etc...

Regidoria d’ESPORTS:L’Àrea d’Esports, a través de les seues activitats i servicis, incidix de manera directa en distints segments de població (xiquetes i xiquets, jóvens, adults, 3a edat) en la prevenció de drogodependències. Podríem dir que es tracta de prevenció inespecífica però els programes que s’oferixen des d’esports, són la millor alternativa a conductes poc saludables i per això, és molt important seguir mantenint.

Comptem amb l’existència de grups estables com són els equips esportius i amb les escoles d’iniciació esportiva (gimnàstica rítmica, futbol, atletisme, bàsquet, tenis, etc) que funcionen des dels mesos d’octubre a juny, durant el curs escolar.

Tant uns com altres, ens poden servir tant per a previndre (ocupació temps lliure, fomentar estils de vida saludable) com per a reinserir (ampliació de la xarxa social de la persona en procés de rehabilitació). Les activitats i servicis esportius majoritàriament són

54


de continuïtat pel que la transmissió de valors, hàbits i estratègies estan garantits en el temps.

Regidoria de ACCIÓ SOCIAL:El Departament de Servicis Socials és l’encarregat de coordinar les activitats de la Unitat de Prevenció Comunitària en Conductes Addictives (UPCCA) i servix com a suport administratiu a la mateixa.Són diversos els servicis que es presten des de l’Equip Social de Base de Servicis Socials. A nivell inespecífic, molts servicis que es presten poden ser utilitzats per persones amb problemes de drogodependències.

Regidoria de SANITAT: El departament de Sanitat no compta amb personal en la dita àrea, així que és des de la UPCCA la que coordina amb l’Hospital de la Ribera i Salut Pública les activitats i xarrades que ens oferixen en el municipi, sempre que estiguen englobades dins de la promoció de la salut i la prevenció de les drogodependències.

Regidoria de EDUCACIÓN:La correcta coordinació amb esta regidoria és imprescindible per al desenrotllament òptim de totes les activitats que es realitzen des de l’àmbit escolar, familiar i de grups de risc ja que la majoria d’actuacions es realitzen en els centres educatius de Sueca.Sueca disposa de nombrosos centres escolars, com es pot apreciar en el quadro següent:

Centro educatiu Nivell que disposa Titularitat CP Carrasquer Infantil i Primària Pública CP Cervantes Infantil i Primària PúblicaCP Perelló Infantil i Primària PúblicaCP Mareny de Barraquetes

Infantil i Primària Pública

IES Joan Fuster Secundària, Batxillerat i Cicles formatius

Pública

Escola d'Adults Secundària PúblicaCC Lluís Vives Infantil, Primària i

SecundàriaConcertat

CC Encarnació Infantil, Primària i Secundària

Concertat

CC Maria Auxiliadora Infantil, Primària i Secundària

Concertat

CC Unió Cristiana Infantil, Primària i Concertat

55


SecundàriaCC Escola Jardí-Ateneu Socorro

Infantil, Primària i Secundària

Concertat

CC Fàtima Infantil, Primària i Secundària

Concertat

Escola Infantil San José i San Antoni

Infantil Concertat

Escola Infantil Xiquitin Primer cicle Infantil ConcertatEscola Infantil “La Milagrosa”

Primer cicle Infantil Concertat

Regidoria de POLICIA LOCAL:La coordinació amb la Policia Local és primordial per l’acció preventiva que des d’aquest departament es realitza. Atés que ja es va realitza la corresponen Ordenança Municipal sobre la regulació de la publicitat, la venda i el consum indegut d'alcohol i tabac de l'Ajuntament de Sueca, és la Policia Local la que tramita la denuncia i la trasllada al òrgan competent per a què instruïsquen els expedients sancionadors relacionats per l’incompliment d’esta ordenança i la Llei de Protecció de la seguretat ciutadana. El departament de la UPCCA és el que s’encarrega del seguiment si hi ha la possibilitat de suspendre la sanció administrativa per mitjà de sotmetiment a tractament de deshabituació. A més esta previst la creació d'un agent tutor que serà el que coordinarà activitats preventives entre els departaments de UPCCA-Acció Social-Educació-Menors.

Regidoria de COMUNICACIÓ I PROTOCOL:Gràcies al departament de Comunicació podem informar la premsa i la televisió de les accions realitzades per la UPCCA i la seua repercussió mediàtica.

Altres estructures organitzatives de coordinació:A més de les diferents regidories, la UPCCA també es coordina amb altres estructures municipals com ara Guàrdia Civil i associacions culturals i socials.

4.4.- AVALUACIÓ DELS PLANS D'INTERVENCIÓ

L’avaluació ha de ser un procés sistematitzat que es realitze per a millorar la qualitat i efectivitat del Pla, per la qual cosa es dissenyarà

56


un sistema d’avaluació que permeta la detecció precoç de les desviacions i genere les accions correctes que garantisquen l’eficàcia del Pla Municipal i que permeta la seua adequació a noves necessitats o diferents escenaris d’intervenció que puguen emergir.L'avaluació es realitzarà de forma continuada tant del procés com dels resultats, que quedarà recollit en la memòria anual d'activitats per a veure si els objectius s'han complit.

L'avaluació constarà de tres parts:

A. Avaluació de la planificació:

Es valoren la situació, les mesures i les estratègies a utilitzar en el programa. És el moment en què es trien els objectius i els mètodes. Reflecteix el procés de definició del problema, el grup objectiu i la necessitat d’intervenció preventiva que inclou a més l'avaluació dels recursos i finalitza amb la reflexió de la planificació de l'avaluació.

B. Avaluació del procés:

Es valoren la qualitat i la intensitat de la posada en marxa del programa i la seua acceptació entre els participants. Es pregunta on i com tindrà lloc la intervenció, si s'ha realitzat conforme va ser dissenyada i si va arribar al grup destinatari. Es relaciona amb la qualitat de l'actuació, els seus resultats contribuiran a analitzar i interpretar les dades resultants i poden donar informació per a la millora de la intervenció preventiva en el futur. Els indicadors per a l’avaluació del procés són els següents:

1. Grau de coneixement de les activitats.2. Dificultats trobades en la realització de les activitats.3. Reforços percebuts pels qui porten a cap les activitats

(professors, mediadors, treballadors socials, etc.).4. Utilitat percebuda pels participants i pels qui porten a

cap les activitats.5. Claredat i interés de les activitats.6. Grau de satisfacció dels participants i dels qui porten

a cap les activitats.7. Cobertura de les activitats.8. Nivell de participació.9. Recursos materials disponibles per a dur a terme les

activitats.10.Recursos personals per a dur endavant les activitats.

57


C. Avaluació dels resultats:

Es valoren els resultats del programa quant al seu impacte, és a dir, els efectes àmpliament des d'una perspectiva general (macro). Té a veure amb la qüestió de si la intervenció preventiva aconseguirà els objectius i efectes que es pretenia.

S'avaluarà cada una de les activitats programades i s’utilitzarà per a cada una d'aquestes l'esquema d'avaluació pertinent amb els indicadors adequats.

ESCOLAR

ACTUACIONS INDICADORS

DIRIGIDES A L'ALUMNAT

1.Tallers d'Educació per a la Salut i prevenció de Drogodependències i addiccions a noves tecnologies desenvolupats pel professorat i tècnics especialitzats.

2.Atenció individualitzada a través de la coordinació del centre educatiu.

3.Aplicació dels programes: Ordago, Previndre per a viure, Banc de ferramentes, Preven-tic, etc...

1. Nre de centres escolars amb activitats de prevenció de drogodependències i addiccions a noves tecnologies.

2. Nre d'aules participants en cada centre escolar.

3. Nre de tallers en cada aula participant de cada centre escolar.

4. Nre d'alumnes que han necessitat d'atenció individualitzada en cada centre.

5. Nre de programes sol·licitats i valoració de la satisfacció en els programes aplicats.

DIRIGIDES AL PROFESSORAT1.Reunions periòdiques amb els equips directius i professorat d'Infantil, Primària i Secundària.

2. Seguiment programes.

3.Oferir recursos i ferramentes per a la prevenció.

4.Cursos de Formació de Professorat.

5.Formació per a l'aplicació i desenvolupament dels diferents programes de prevenció.

1. Nre. De professionals docents implicats/assistents a les reunions.

2. Nre de professionals docents han aplicat els programes.

3. Nre de reunions amb els docents per fer el seguiment dels programes.

4. Nre de cursos de formació en matèria de prevenció realitzen els docents.

5. Valoració de satisfacció sobre els programes i activitats.

6. Sondeig sobre les raons de la no aplicació dels programes i activitats.

FAMILIAR


1. Participar en les Escoles de Pares i Mares en els centres i/o xerrades que en aquestos centres es realitzen.

1. Nre d'accions destinades a pares i mares.

2. Nre de materials distribuïts a pares i mares.

58


2.Assessorar i orientar les famílies que requerisquen atenció especialitzada.

3.Coordinació amb els recursos relacionats: AMPA, Serveis Socials, Gabinet Psicopedagògic, Sanitat, SEAFI i altres.

4.Dissenyar materials de difusió i suport per a la prevenció familiar.

5.Difusió de guies i materials formatius, així com de la formació online per a pares i mares, per a enfortir la seua funció preventiva.

6.Recolzar les iniciatives de prevenció familiar realitzades a través d'altres recursos municipals.

7.Realitzar activitats saludables de forma conjunta familiars i fills per augmentar la seus implicació en la prevenció.

3. Nre de pares i mares implicats/assistents.

4. Nre de xiquets i jóvens implicats en les activitats per a pares i mares.

5. Valoració de les activitats realitzades.

6. Nre de reunions de coordinació amb els altres recursos relacionats en l'àmbit familiar.

7. Nre de cobertura informativa pels mitjans d'informació local dels programes de formació a pares i mares.

LABORAL


1.Informar sobre la normativa vigent.

2.Assessorar i orientar sobre drogodependències (alcohol, tabac, cànnabis...).

3.Assessorar els empresaris i treballadors en la derivació a recursos assistencials.

4.Formar els agents de salut laboral en la prevenció de drogodependències.

1. Nre d'empreses implicades en les diferents accions preventives.

2. Nre de reunions amb els agents de salut laboral

3. Nre de materials preventius distribuïts en l'àmbit laboral.

4. Anàlisi de l'oferta i la demanda d'accions preventives en l'àmbit laboral.

COMUNITÀRIA


1.-Campanyes de prevenció de drogodependències i promoció de la salut

2- Elaborar materials de difusió d'informació sobre la UPCCA.

3.- Difondre materials de prevenció i

1. Nre de campanyes de informació i sensibilització.

2. Cobertura poblacional respecte a la difusió de les campanyes.

3. Nre de reunions amb la Comissió de Drogodependències i valoració de les intervencions.

59


promoció de la salut a través de tots els recursos municipals.

4.- Elaborar programes de prevenció i promoció de la salut en col·laboració amb altres UPCCA i els recursos sanitaris de la comarca.

5.- Impulsar la Comissió de Drogodependències

6.- Tindre actualitzada la pàgina web de l'Ajuntament en l'apartat de drogodependències.

7.- Col·laborar amb els mitjans de comunicació local (premsa, ràdio, etc)

8.-Desenvolupar tallers i actuacions específiques per a dones, mesures judicials i població jove sobre promoció de la salut.

9.-Desenvolupar materials de informació/prevenció sobre problemàtiques específiques (p.e. consum d'anabolitzants en l'esport, trastorns associats, etc.)

10.- Oferir a joves i xiquets/es la participació en activitats com a alternativa del temps lliure en períodes d'inactivitat o en horari extraescolar.

11.- Mesures de reducció de l'oferta: - Coordinació amb la Policia Local i Guàrdia Civil. - Campanyes informatives per al control de la promoció i venda de begudes alcohòliques, tabac i altres substàncies. 12. Atenció individualitzada i programes de prevenció selectiva en jóvens

4. Nre de reunions amb els recursos sanitaris de la comarca.

5. Nre d'accions directes amb els mitjans de comunicació social.

6. Nre d'accions destinades a prevenció selectiva

7. Nre d'individus inclosos en programes de prevenció selectiva.

8. Avaluació de programes de prevenció selectiva

9. Nre d'activitats de temps lliure destinats a promoció de la salut

10. Nre de reunions de coordinació amb la Policia Local i Guàrdia Civil.

11. Nre d'intervencions individuals per temes relacionats en consum de drogues.

12. Estudis sobre sobre consum, coneixements, creences i actituds en jóvens.

REINSERCIÓ


1.-Coordinació entre els recursos on les persones hagen realitzat un tractament i els serveis socials.

2.- Mantindre la coordinació amb els recursos de la comarca, per a

1. Nre d'intervencions individualitzades.

2. Registre de coordinacions entre els recursos de la comarca i les derivacions individuals.

60


proposar línies d'actuació conjuntes i optimitzar resultats.

3.- Potenciar la formació professional ocupacional i els programes mixtos d'ocupació i formació.

4.- Incorporació als recursos existents en la comarca, com escoles municipals, associacions juvenils, grups de dones, escola d'adults...

5.- Recolzar, orientar i preparar als familiars per a enfrontar-se al problema de la drogoaddicció, aprendre a donar-li resposta i a mantindre una postura adequada que afavorisca el procés de deshabituació i reinserció del drogodependent.

4.5.- PRESSUPOSTOS DEL PLAN D'INTERVENCIÓ

La dotació econòmica del III Pla Municipal de drogodependències, depén de la consignació pressupostària anual dins del pressupostos locals per a l'any, inclourà despeses de personal, contractació de professionals, despeses de publicitat i concursos i despeses de manteniment del recurs.Podem contar com a referència que en el any 2014 van haver unes despeses totals per part de l'ajuntament de Sueca dins del departament de la Unitat de Prevenció Comunitària de 52.138,53 €, i que s'ha rebut resolució del 22 de maig de 2015 de la Conselleria de Sanitat per l'import global de 24.500,00 €

61


5.- VIGÈNCIA DEL III PLA MUNICIPAL DE DROGODEPENDÈNCIES

Es proposa que el període de vigència del present Pla Municipal siga de l'any 2016 al 2019. En el transcurs d’aquests 4 anys es pretén dur a terme algunes de les diferents actuacions previstes i aconseguir, almenys, part del objectius que s’han planificat.

La COMISSIÓ DE PREVENCIÓ DE DROGODEPENDÈNCIES seria l’òrgan que duria a terme l’avaluació del grau de compliment dels objectius d’aquest III Pla Municipal de Drogodependències.

Mª Asunción Peiró SalaTècnica de la UPCCA-Sueca

62

plans municipal per a la creaciÓ de la unitat de … · 4.5.- pressupostos del pla...

Documents