PLA DOCENT / ASSIGNATURA

1. Dades generals Nom assignatura Estratègies de vida de les plantes Nº ECTS /tipus 2,5 / optativa Any Acadèmic (impartició) 2008-9 Titulació/Ensenyament(Màster) Máster en Biodiversitat Coordinador/a J.M. Ninot/ Dept. Biologia Vegetal Professors/res (Departament + nº Crèdits)

J.M. Ninot /Dept. Biologia Vegetal / 1,8 cred A. Álvaro /Dept. Biologia Vegetal / 0,7 cred

Hores estimades (2,5ECTS x 25 hores = 62,5 hores total)

Presencials (classes, seminaris, laboratori, avaluació presencial..) màxim 1/3 del total 18

Activitats dirigides (no presencials) + tutoria (màxim 1/3 del total) 18

Aprenentatge autònom (mínim 1/3 del total) 28,5

2. Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Sistematització en la interpretació de la biodiversitat vegetal, interrelacionant-la amb els factors externs i amb la

capacitat de resposta funcional de les plantes.

Anàlisi comparativa de plantes i de comunitats vegetals basada en trets funcionals i en característiques dels

hàbitats.

3. Objectius

L’alumne ha de reforçar o adquirir un cos de coneixements relatius a la interdependència entre diversitat i

funcionalisme a les plantes, a les escales individual, de comunitat i d’ecosistema. Ha de saber identificar els

principals factors ambientals que condicionen les plantes i, paral.lelament, els aspectes funcionals d’aquestes que

els permeten persistir, expandir-se o colonitzar. Davant d’un cas concret d’estudi, ha de ser capaç de plantejar

una metodologia adequada basant-se en casos previs i seguint una hipòtesi; ha de poder avaluar l’esforç i els

medis requerits per tal d’extreure’n uns resultats significatius.

4. Programa

Sessions teòriques 1. Les plantes en el seu ambient. Rizosfera i atmosfera. La morfologia funcional com a resposta a les

constriccions imposades per l’ambient. La resposta de les plantes a l’estrès: escapisme, tolerància o evitació.

2. Plantes poiquilohidres. Poiquilohídria versus homeohídria. Els briòfits i la tolerància a la dessecció:

adaptacions ecomorfològiques. Formes de vida. Estratègies vitals. Diversificació ecològica: organismes

terrícoles, rupícoles, epifítics.

3. Repòs i supervivència. Resposta de les plantes a l’estacionalitat: les formes vitals i el seu significat funcional.

Els espectres biològics com a resposta ambiental a diverses escales; comunitats, paisatges i regions. Els tipus

fenomorfològics; divergència i convergència en diferents ambients.

4. Persistència, reproducció y disseminació. Estratègies de regeneració a les plantes. Plantes clonals; sentit

ecològic de la clonalitat. Bancs de llavors: diversitat i funció..

5. Tipus funcionals de plantes. Trets funcionals: trets condicionats per l’ambient i trets modificadors. Paper

modelador de les espècies dominants. Complementarietat ecològica i fenològica. Eixos principals de variació en

els trets funcionals: estructura foliar, estratègia reproductora, i índexs morfològics o d’hàbit.

6. El paper de la pertorbació. Plantes ruderals. El model CSR de Grime i la successió vegetal. Pertorbació i

diversitat. Fluctuacions en la composició de comunitats vegetals. Síndromes adaptatives: les estratègies vitals.

7. Convivència vegetal i riquesa específica. Models de coexistència: tolerància, inhibició, competència.

Riquesa florística i funcionalisme en comunitats vegetals. Gradients ecològics i β-diversitat.

Seminaris Una sessió (o més) en què s’exposaran casos d’estudi complementaris al contingut del programa.

Sortides de camp 1. Boscos i matollars mediterranis; trets d’estructura funcional en cormòfits, anàlisi d’estratègies i diversitat;

estratègies i trets morfològics en briòfits en relació amb diferents microhàbitats.

2. Comunitats herbàcies en ambients de muntanya; mosaics de comunitats pradenques, herbeis ruderals i

arvenses; estratègies vitals, fenologia funcional, dinàmica successional i diversitat.

Sessions pràctiques Una o dues sessions, consecutives a les sortides de camp, per treballar sobre material recol.lectat, aprendre

mètodes, i sistematitzar dades obtingudes.

5. Metodologia

Els professors faran una presentació dels temes teòrics, connectada amb enfocs recents; seguirà l’anàlisi i el

comentari de treballs previs relacionats, que permetin avaluar plantejaments, possibilitats i limitacions.

Es proposarà la lectura crítica de treballs publicats, per tal d’incorporar-los a les discussions de classe o al

plantejament d’estratègies de recerca o de treballs concrets.

A les sortides es faran observacions diverses i es proposaran petits casos d’estudi. Es recol.lectarà material i es

prendran dades, per tal d’analitzar-los en sessions de laboratori; i eventualment podran servir als alumnes per al

treball personal que desenvoluparan.

6. Avaluació (criteris, sistemes i ponderació)

S’avaluarà el coneixement bàsic de la temàtica del curs, i l’esperit científic de l’alumne en relació amb aquesta

temàtica: plantejament d’hipòtesis fonamentades, de sistemes de mostreig i d’anàlisi, d’elaboració de resultats, i

de discussió amb esperit crític.

Per tot això, la major part de la qualificació es basarà en la presentació d’un treball (70%) consistent en un

projecte de recerca concret, i també (30%) en l’assistència i en la participació a les sessions del curs.

7. Bibliografia

Barbour, M.G., J.H. Burk, W.D. Pitts, F.S. Gilliam & M.W. Schwartz (1999). Terrestrial plant ecology, 3rd. ed.

Addison Wesley Longman, Inc. 649 pp. Menlo Park, California.

During, H.J. (1992). Ecological classifications of bryophytes and lichens. In: Bates, J.W. & Farmer, A.M. (eds.)

Bryophytes and Lichens in a changing environment: 1-25. Clarendon Press. Oxford.

Fenner, M. (ed.) (1992). Seeds. The Ecology of Regeneration in Plant Communities. C.A.B. International. 373

pp. Wallingford.

Frey, W. & R. Lösch (1998). Lehrbuch der Geobotanik: Pflanze und Vegetation in Raum und Zeit. Gustav

Fischer. 436 pp. Stuttgart.

Grime, J.P. (2001). Plant Strategies, Vegetation Processes and Ecosystem Properties. John Wiley & Sons,

Chichester.

Grime, J.P., J.G. Hodgson & R. Hunt (1988). Comparative Plant Ecology. Unwin Hyman. 742 pp. London.

Hendry, G.A.F. & Grime, J.P. (eds.) (1993). Methods in comparative ecology. A laboratory manual. Chapman &

Hall. 252 pp. London.

Larcher, W. (2003). Physiological Plant Ecology. Ecophysiology and Stress Physiology of Functional Groups,

4th ed. Springer Verlag. 513 pp. Berlin, etc.

Mägdefrau, K. (1982). Life-forms of Bryophytes. In: Smith, A.E.J. (ed.) Bryophyte Ecology: 45-58. Chapman

and Hall. Cambridge.

Orshan, G. (ed.) (1989). Plant Phenomorphological Studies in Mediterranean Type Ecosystems. Kluwer. 404 pp.

Dordrecht, Boston, London.

Pugnaire, R.I. & F. Valladares (eds.) (1999). Handbook of Functional Plant Ecology. Marcel Dekker, Inc. 901

pp. New York, Basel.

Schulze, E.-D., E. Beck & K. Müller-Hohenstein (2005). Plant Ecology. Springer. 702 pp. Berlin.

Terradas, J. 2001. Ecología de la vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y

paisajes. Omega. 703 pp. Barcelona.