pla de polÍtiques de joventut 2012-2015 · joventut del territori. així mateix aquestes accions...

PLA DE POLÍTIQUES

DE JOVENTUT

2012-2015 MANCOMUNITAT LA PLANA

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

PLA DE POLÍTIQUES DE JOVENTUT MANCOMUNAT 2012-2015

Pàgina 2 de 187

MANCOMUNITAT LA PLANA NIF: P0800024B Sector el Quadro s/n 08519 – MALLA Tel: 93 812 54 45

La Mancomunitat la Plana està compromesa amb l’ús del llenguatge igualitari i no sexista.

Però per facilitar la lectura, en tot el document s’entén que totes les terminacions en masculí

fan referència a tota persona, independentment del seu sexe.


Pàgina 3 de 187


1. ÍNDEX

1. ÍNDEX 3

2. PRESENTACIÓ 4

2.1 Introducció: Aproximació a la Mancomunitat la Plana. 6

2.2 Justificació 10

2.3 Marc teòric de referència. Principis regents 11

2.4 Aproximació al concepte de joventut i a les polítiques de joventut 13

2.5 Aproximació territorial 15

2.6 Descripció global del procés d’elaboració del PPJM 20

3. LA DIAGNOSI 23

3.1 Estudi quantitatiu 25

3.2 Anàlisi i descripció de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut 42

LA REALITAT JUVENIL 42

3.2.1 Dades demogràfiques per pobles 42

3.2.2 Treball, Atur i Activitat Econòmica. 73

3.2.3 Habitatge 87

3.2.4 Cultura, oci i lleure 88

3.2.5 Participació Juvenil 91

3.2.6 Educació 92

LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT 95

3.3 Conclusions de la Diagnosi 105

4. EL DISSENY 108

4.1 Missió del PPJM 108

4.2 Objectius 109

4.2 Descripció dels principis metodològics 113

4.3 PROGRAMES 2012-2015 120

4.4 Temporalització 150

5. ELS RECURSOS 158

5.1 Recursos humans 158

5.2 Recursos estructurals 159

6. SISTEMA D’AVALUACIÓ 164

7. Annexos 171


Pàgina 4 de 187


2. PRESENTACIÓ

El Pla de Polítiques de Joventut Mancomunat 2012-2015 –a partir d’ara PPJM- és un document

que detalla les línies de treball de la Mancomunitat en matèria de joventut impulsades des de

les regidories de joventut dels ens locals per als propers 4 anys. Un PPJM integral és una eina

indispensable per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut del territori.

L’objecte principal del PPJM és centra en conèixer la realitat de la població juvenil dels

municipis de la Mancomunitat la Plana, detectar-ne les necessitat i, en funció d’aquesta

anàlisi, definir els objectius estratègics a assolir en un període de 4 anys en matèria de

joventut. Per poder assolir aquests objectius es realitzaran diferents accions concretes, que es

duran a terme des dels diferents ens locals, serveis, i/o agents implicats en les polítiques de

joventut del territori. Així mateix aquestes accions s’aniran valorant i avaluant per tal

d’ajustar la resposta a la realitat.

El PPJM és un document, entès com una eina de planificació estratègica, que preveu situar en

el temps les accions que es desenvolupen i es desenvoluparan en matèria de polítiques de

joventut de manera directa i/o indirecta.

“La planificació implica1:

- una forma de graduar la utopia

- partir d’una realitat analitzada.

- apropar/determinar el futur.

- Dissenyar un camí que pugui ser recorregut.

- Establir els passos precisos per aconseguir els objectius

proposats.

- Aprofitar les oportunitats i les dificultats.

- Tenir una visió global del context on s’ubica “la nostra

planificació).

- Adaptar-se al medi i a la situació en que s’ha de desenvolupar.

- Mantenir l’equilibri de l’àmbit des del qual es planifica.

1 F. Cembranos (1989;59) Transcripció literal.


Pàgina 5 de 187


- L’existència d’un procés col·lectiu per avançar.

- Establir mecanismes d’implicació dels destinataris.

- Trencar la resistència al canvi.

- Compromís en la seva execució”.


Pàgina 6 de 187


2.1 Introducció: Aproximació a la Mancomunitat la Plana.

La Mancomunitat és un ens local format voluntàriament per 12 municipis d’Osona Sud. La seva

ubicació física és al municipi de Malla, en uns terrenys que queden a les afores de Tona.

La història de la Mancomunitat té els seus inicis quan el municipis de Seva, el Brull, Malla,

Muntanyola i Santa Eulàlia de Riuprimer van mancomunar una sèrie de serveis per cobrir unes

necessitats que per si sols no podien oferir. Els Estatuts que es van redactar van ser aprovats

per Madrid el Maig de 1982, data en que la Mancomunitat La Plana neix com a ens local amb

personalitat jurídica pròpia.

Els municipis que actualment formen la Mancomunitat són; Aiguafreda, Balenyà, Brull, Malla,

Muntanyola, Santa Eulàlia de Riuprimer, Sant Martí de Centelles, Seva, Taradell, Tona, Viladrau

i Folgueroles. La Mancomunitat ofereix serveis conjunts com són els funeraris, medi ambient,

joventut, serveis socials i ciutadania, dinamització comercial, etc...

El funcionament és paral·lel al dels consistoris integrants. L’òrgan de govern màxim és una

comissió gestora formada per dues persones de cada Ajuntament, normalment l’alcalde i un

regidor que és designat representant del municipi de la Mancomunitat. El president s’escull

cada 4 anys i ha de ser un dels alcaldes o regidor designats per cada municipi. Així com a tot

ens local, hi ha un secretari que vetlla pels aspectes legals dels diferents àmbits.

Respecta al funcionament de la Mancomunitat tant generals de l’ens com particulars de la

Unitat de Joventut en relació als municipis hi ha diferents aspectes a ressaltar:

- Descentralització: les activitats es desenvolupen en cada municipi amb una planificació

anual específica per cadascun d’ells i per tant des de la globalitat però amb la proximitat

territorial necessària.

- Proximitat de prestació de serveis a l’usuari.

- Definició de polítiques comunes de joventut: la prestació mancomunada garanteix una

estructura forta per la prestació de serveis amb un alt component d’estabilitat.

- Intermunicipalitat: l’accés a serveis de tipus mancomunats afavoreix l’intercanvi i la

relació entre persones de realitats diverses.

- Igualtat de dret d’accés als serveis i prestacions: la Mancomunitat garanteix l’accés en

igualtat de condicions als serveis per totes les persones del territori amb independència de la

seva situació geogràfica.


Pàgina 7 de 187


Muntanyola

Folgueroles

Malla

Taradell

Balenyà

Tona

Seva

Viladrau

El Brull

Aiguafreda

St. Martíde Centelles

Sta.Eulàlia de Riuprimer

Seva

Muntanyola

- Eficiència en la gestió dels recursos: la organització de la Mancomunitat permet fer molt

més rendible i eficient la organització dels recursos humans i materials.

- Solidaritat intermunicipal: la prestació mancomunada permet accedir a tots els serveis als

ajuntaments més petits sense suposar un cost econòmic inassolible.

Així, la Mancomunitat La Plana té com a característica fonamental present en totes les

activitats que desenvolupa la dispersió territorial ja que no hi ha cap nucli urbà de més de

10.000 habitants. Amb una superfície de 224,37 Km2 té una densitat de població de 126,26

habitants/km2, una densitat territorial molt baixa respecte la mitjana catalana.

Des de la Mancomunitat La Plana, ens local constituït fa 25 anys, s’està desenvolupant una

tasca de suport i promoció a les polítiques públiques dels ajuntaments integrants permetent

així l’accés a uns serveis que per ells mateixos serien difícilment accessibles.

En aquesta línia, considerem interessant tenir en compte que els municipis, tal com hem dit,

responen a un mosaic de diversitats, trencaclosques de problemes... “en permanent tensió

entre la inèrcia d’allò tradicional i l’impuls a la modernització. Emergeixen el perfil d’autèntics

governs locals que basen la seva legitimitat no només en les eleccions democràtiques

periòdiques de les autoritats, sinó en atributs polítics i institucionals de desenvolupament i

lideratge que apunten al desenvolupament local integral, la inclusió social, la participació

plural de la ciutadania, l’exercici de l’autonomia i la transparència, la responsabilitat de noves


Pàgina 8 de 187


competències, la innovació (...)”2 Aquest nou escenari municipal ha generat que des dels

municipis d’Osona sud s’hagi legitimat com a òrgan gestor d’un determinat de la política

municipal a la Mancomunitat La Plana que n’ha assumit el liderat.

En totes aquestes poblacions la Mancomunitat La Plana gestiona determinats programes

adreçats a la ciutadania com la gestió de la diversitat, els serveis socials, la dinamització de

gent gran, serveis de joventut, serveis de medi ambient, etc.

Centrant-nos en matèria de Joventut, la Mancomunitat la Plana, té una llarga tradició en

treball de les polítiques de joventut, des de l’any 1996 s’estan donant serveis de joventut als

municipis que la integren. Fins aquest moment cada municipi presentava el seu propi Pla Local

de Joventut i els seus propis projectes d’activitat que comptaven amb el suport econòmic de

la Direcció General de Joventut (En alguns casos es compartia el projecte de tècnics

compartits proposat des de la Mancomunitat), alhora es comptava amb una estructura a nivell

de recursos humans molt potent a nivell municipal i a nivell de Mancomunitat.

En el transcurs de l’any 2011, degut a la situació de crisi econòmica i social actual des de la

Mancomunitat es percep com els diferents municipis experimenten una davallada pel que fa a

nivell de recursos humans (tant a nivell de nombre professionals com a hores de dedicació)

aquest fet condiciona directament a les propostes d’intervenció en l’àmbit de les polítiques

públiques adreçades a joves. Des del mes de gener d’enguany la Mancomunitat La Plana va

adoptar un canvi organitzatiu de caràcter general que va implicar la reestructuració de les

àrees de treball. En aquests moments l’ens està organitzat en dues grans àrees: Àrea

Mediambiental (recollida i tractament de residus) i Àrea Social (Serveis a la ciutadania). Els

Serveis de Joventut estan adscrits funcional i orgànicament a l’àrea social.

Aquests canvis organitzatius han permès:

- Millorar el treball transversal de les polítiques de joventut per la existència de la

unitat de ciutadania dins de l’àrea social com a unitat transversal: polítiques

d’igualtat, serveis d’habitatge, programa de convivència i cohesió social, participació

ciutadana...

- Major coordinació i oportunitats de treball transversal entre els àmbits d’acció social.

2 Barrera Bassols, D. i Massolo, A. (2003) El municipio. Un reto para la igualdad de oportunidades entre hombres y mujeres. Instituto nacional de

las Mujeres. México


Pàgina 9 de 187


- Oportunitat de optimització dels recursos i aprofitament per part dels professionals de

joventut de l’estructura tècnica de l’àrea social:

o Direcció tècnica compartida (1 cap d’àrea)

o Estructura administrativa (1,5 aux. Admin)

o Recursos tecnològics: dotació d’ordinadors, “call center” d’atenció i gestió de

la demanda.

o Recursos comunicatius: (75% tècnica de comunicació)

- Ampliació de l’àmbit d’actuació de l’àrea de serveis socials cap a projectes transversals

i de ciutadana

- Perfils professionals complementaris entre personal de l’àrea de joventut, programes

de ciutadania i professionals de serveis socials

Concretament volem mencionar en aquest apartat els Plans d’actuació vigents a l’ens que

entren en relació amb les funcions del personal tècnic en matèria de joventut:

- Pla d’Igualtat de la Mancomunitat La Plana que inclou la població jove com a població

diana de les polítiques d’Igualtat. Amb una Tècnica de polítiques d’igualtat

mancomunada (26 h/set)

- Pla de convivència que inclou objectius relatius a la població jove. Amb un tècnic de

convivència i cohesió (37,5 h/set)

- Pla de Participació ciutadana amb accions adreçades al suport associatiu i

empoderament de la ciutadania (també jove). Amb una tècnica de participació (11

h/set)

- Programa d’envelliment actiu i solidaritat intergeneracional: aquest programa inclou

actuacions intergeneracionals.


Pàgina 10 de 187


2.2 Justificació

PPJM 2012-2015

El principal fet més destacat en el PPJM és que hi participen 7 dels 12 municipis que formen

part de la Mancomunitat la Plana i que la suma dels seus habitants suposa un 71% de la

població total del territori. Alhora s’ha de tenir en compte que el Municipi de Balenyà,

presenta el seu propi Pla de Joventut i projecte d’activitats, però el consistori ha manifestat la

voluntat de participar d’actuacions i/o programes així com la voluntat de treballar en línies i

prioritats en matèria de joventut compartides.

Una de les característiques més importants del Pla, és que tot i treballar per als 7 municipis

adherits de forma mancomunada i global, sempre ha de tenir en compte les característiques i

especificitats de cada municipi. Per tant tots els projectes tenen la seva concreció municipal

adequant-se a les característiques pròpies de cada poble. Fet que considerem bàsic per

treballar la proximitat territorial i el principi de realitat en les polítiques de joventut.

D’altra banda s’ha de tenir en compte que des de la Mancomunitat es seguirà treballant a

nivell global en polítiques de joventut amb tots els municipis (formin part o no del PPJM), per

tal de dotar d’un marc de referència i de serveis de joventut dels municipis que en formen

part.

Disposar d’una eina com el PPJM ens permet treballar de manera mancomunada, tot

continuant el treball i l’impuls de les polítiques de joventut per a tots els pobles de la

Mancomunitat la Plana, amb la col·laboració de les regidories de joventut de cada ens

municipal.

Les principals finalitats que ens plantegem en assolir en l’elaboració del PPJM són:

- Conèixer la realitat juvenil i les polítiques de joventut de tot el territori i de cada municipi

en particular.

- Definir les necessitats juvenils del territori i elaborar propostes d’actuació per tal de

donar-hi una resposta ajustada i contingent.


Pàgina 11 de 187


- Innovar i consolidar els serveis de joventut.

- Formular, impulsar, coordinar i implementar polítiques de joventut adequades a cada

realitat territorial, tenint en compte la complexitat de perspectives que la integren:

administracions, ens locals, serveis, entitats, organitzacions juvenils i joves.

Per l’elaboració del PPJM s’ha partir del marc de referència del Pla Nacional de la Joventut de

Catalunya 2010-20 –a partir d’ara PNJCat, aquest que es centra en 4 principis rectors que

explicarem detalladament a l’apartat de descripció metodològica: Integralitat, Transformació,

Participació i Qualitat.

2.3 Marc teòric de referència. Principis regents

El PPJM està regit per al corpus de lleis i normatives de l’àmbit del nostre país i la Unió

Europea. Aquest conjunt de directives no només condicionen el Pla i alhora l’enriqueixen, tot

donant-li forma i orientació, aquests es descriuen a continuació:

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

La Constitució Espanyola de 1978 en el seu Títol Preliminar estableix a l’article 9.2,

que correspon als poders públics promoure les condicions per tal que la llibertat i la

igualtat de l’individu i dels grups en que s’integri siguin reals i efectius; remoure els

obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud, així como facilitar la participació de

tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. En relació a la joventut, es

determina a l’article 48 que es promouran les condicions per a la seva participació lliure i

eficaç en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural. En l’àmbit autonòmic, la Llei

Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut de Catalunya, atribueix la

competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joventut, que inclourà, el disseny,

l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i

programes destinats a la joventut; la promoció de l’associacionisme juvenil, de les

iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme,

entre d’altres.


Pàgina 12 de 187


LLEI 33/2010 DE POLÍTIUQES DE JOVENTUT A CATALUNYA (LPJ)3

La llei referent en polítiques de joventut a Catalunya té com a objectiu:

Tenir un marc jurídic clar: des que la Generalitat va assumir la competència exclusiva en

matèria de joventut, es van anar impulsant diverses actuacions i l’any 2000 es va disposar

d’un instrument estratègic d’ordenació i planificació: el Pla Nacional de Joventut de Catalunya

(PNJCat). Ara -amb l’aprovació de la LPJ -, es crea un marc jurídic per regular aquesta

competència.

Ordenació de les polítiques de joventut: la LPJ endreça i regula les polítiques de joventut que

duen a terme les diferents administracions: des de l’àmbit autonòmic fins l’àmbit local

(ajuntaments i consells comarcals). Serveix, doncs, per delimitar competències i

responsabilitats.

L’emancipació com a eix prioritari de les polítiques de joventut: La LPJ defineix les persones

joves com un col·lectiu majoritàriament immers en processos formatius, d’inserció laboral i

d’emancipació domiciliària, dels quals es deriven unes identitats i actituds similars. Les

trajectòries personals dels i les joves, doncs, vénen fortament condicionades per una sèrie

d’aspectes nuclears: habitatge, formació i treball.”

EL PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA (PNJCat 2010-2020)4

És l’eina de planificació de les polítiques de joventut a Catalunya és el PNJCat 2010-220, el

qual es defineix com un pla sectorial de coordinació en l’àmbit de la joventut que té per

finalitat assegurar la coherència metodològica en l’activació de les diferents institucions

públiques que duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim

local. L’any 2010 marca un punt d’inflexió en la història de les polítiques de joventut en tant

3 http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Normativa/Llei_33_2010_d1_doctubre.pdf 4

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Pla%20Nacional%20de%20Joventut%20de%

20Catalunya/Document_de_consens_pnjcat.pdf


Pàgina 13 de 187


que va suposar la fi de la vigència del que va ésser el primer Pla Nacional de Joventut de

Catalunya 2000-2010 i s’inicia una nova etapa regida pel nou PNJCat 2010-2020. Aquest té

una clara voluntat de transformació social, ja que es planteja desenvolupar politiques que

incideixin no només sobre la persona jove, sinó també sobre les seves transicions i el seu

entorn. Tanmateix, el PNJCat 2010-20120 té per funció influir en els agents amb

competències o responsabilitats per tal que aquests impregnin la seva acció dels principis i les

maneres de fer establertes en el mateix.

2.4 Aproximació al concepte de joventut i a les polítiques de joventut

Definició del concepte de joventut

A continuació es realitza una aproximació al concepte de joventut per tal de definir a quin

col·lectiu es dirigeixen les polítiques plantejades en aquest PPJM.

Per tal de delimitar el concepte de joventut com a període del cicle vital l’entenem des d’una

perspectiva “administrativa”5, es conceptualitza a les persones joves a partir del criteri

d’unes edats de referència. En aquest sentit i vinculat en el marc de les polítiques públiques

destinades a la joventut, tal i com indica la LPJC, es recull un interval d’edat dels 16 als 29

anys, alhora però, es preveu que la complexitat de la joventut i de les mateixes polítiques

públiques ens obliga a ser i flexibles i oberts en les fronteres d’edat. Per tant es mantindran la

referència d’edat dels 16 als 29 anys, tot i que aquest fet no implica que s’adrecin polítiques

i/o programes concrets a altres franges ’edat, segons a les necessitats i especificitats del

nostre territori.

Conceptualment entenem la joventut com un període important en la vida de les persones,

una etapa, on la persona jove realitza un procés de construcció global i integral (construcció

del projecte de vida, es construeix coma ciutadà, construcció de la identitat tant personal com

5 S’utilitza el concepte “administrativa” en el sentit més ampli, donat que inclou també la gestió i

l’administració de les polítiques de joventut per part del tercer sector. És un concepte que deriva de la

identificació de associant-se les necessitats juvenils; i que, per tant, determina

els àmbits materials d’intervenció


Pàgina 14 de 187


col·lectiva). Alhora també és una etapa plena de transicions, que implica un canvis constants

per anar-se adaptant a la realitat social també en procés de canvi.

Definició de les polítiques de joventut

Les polítiques de joventut s’entenen com totes aquelles intervencions (tant de l’administració

com de la societat civil) que configuren les oportunitats i els recursos a partir dels qual les

persones joves defineixen i construeixen el seu propi projecte vital, i participen en projectes

col·lectius. Posant l’accent especialment aquelles persones que estan en situació de

vulnerabilitat social, amb l’objectiu de garantir la inclusió i la cohesió social.

Per tal de donar resposta a les necessitats i problemàtiques específiques de la població jove,

és necessari desenvolupar unes polítiques pròpies adaptades a la realitat del territori,

tanmateix, s’adopta una òptica i/o manera d’entendre les polítiques de joventut des d’un

paradigma integral, per tant, es crea la necessitat de desenvolupar, definir i construir les

polítiques de joventut de la Mancomunitat la Plana des del treball transversal

(interdepartamental i interinstitucional).

Tal i com es recull a la LPJ a Catalunya els principis rectors de les polítiques de joventut són

la integralitat, la transversalitat i la territorialitat,. Centrant-nos amb el primer criteri, la

integralitat, segons aquest les polítiques de joventut han de donar resposta des d’una

perspectiva que interrelacioni els diferents àmbits de la vida de les persones joves i alhora que

s’articuli sota el treball transversal. Entenem que la transversalitat en les polítiques de

joventut implica promoure el treball conjunt entre departaments, institucions, entitats i

agents que intervenen de manera directa amb polítiques de joventut; així com incorporar les

dinàmiques associatives i comunitàries pròpies de les persones joves. Per últim, la

territorialitat ha de garantir el desenvolupament de les polítiques de joventut tenint en

compte les especificitats territorials i municipals. D’altra banda els principis d’actuació dels

poders públics en matèria de joventut són: universalitat, atenció a la diversitat,

participació, emancipació igualtat d’oportunitats, innovació i l’aprenentatge social,

coresponsabilitat; proximitat; interès juvenil6

6 Llei de Polítiques de Joventut

http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Llei%20Politiques%20Joventut/LPJ_act_ge

ner_2012.pdf


Pàgina 15 de 187


2.5 Aproximació territorial

Els municipis adherits al PPJM són set: el Brull, Malla, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Tona,

Taradell i Viladrau, d’entre 8.000 i 260 habitants, tots els municipis pertanyen a la província

de Barcelona a excepció de Viladrau, que és de la província de Girona. Entre els 7 municipis

sumen un total de 20.455 habitants i de 3.763 joves (15-29 anys). A continuació es presenta

una breu contextualització per a cadascun dels municipis adherits al PPJM.

BRULL7

El municipi del Brull, que pertany a la comarca d’Osona, té 41,08 km2 de superfície i 249

habitants. La seva demarcació va del centre de la plana de Vic a ple Montseny. Fins ara format

per tres nuclis de població: El Brull, Sant Jaume de Viladrover i Sant Cristòfol de la Castanya. I

actualment en podem afegir un altre, la urbanització de l’Estanyol, sorgida a la última dècada,

situada físicament entre els nuclis del Brull i Sant Jaume de Viladrover, al costal del camp de

golf.

• Sant Jaume de Viladrover, té una altura mitjana de 580 m , situat al bell mig de la

plana. L’economia és de conreus de secà i

ramaderia.

• El Brull, es troba a 840 m d’altitud. És el nucli capital i el centre administratiu del

municipi. L’economia es basa, principalment,

en l’hostaleria i el turisme.

• La Castanya , situada a ple Montseny, té una economia forestal i ramaderia de

pastura. Amb una altura mitjana de 950 m i altures de 1697 m al Matagalls, 1145 a

Collformic i 1344 al Puig Drau, al límit del Pla de la Calma.

• Urbanització l’Estanyol, situada a uns 750 m d’alçada, al costat de l’antiga masia

l’Estanyol, restaurada i seu social del club de golf, que va donar el nom a la

urbanització.

Bona part del terme pertany al Parc Natural del Montseny, del qual el Brull és una de les grans

portes d’accés a través de la carretera BV-

5301, de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per Collformic.

7 www.elbrull.cat


Pàgina 16 de 187


MALLA8

Malla és un poble rural situat al sud de la Comarca d'Osona, entre Vic, Tona, Taradell i

Muntanyola, amb una població que majoritàriament viu de l'agricultura i la ramaderia. En

aquest municipi hi viuen de 259 habitants en una seixantena de masies escampades al llarg de

11km2. Malla és un municipi tradicionalment dedicat a l’agricultura i la ramaderia. Peces

fonamentals en el paisatge de Malla són l'Església de Sant Vicenç, que juntament amb la Casa

rectoral, el Museu de Malla i el cementiri formen un conjunt històric molt important. Els

orígens de l'Església de Sant Vicenç, a l'igual que el de la Casa rectoral, es

remunten als segles X-XI. En el Museu s'exposa un monument funerari ibèric del segle III a C.

A finals del segle XIX la població va arribar a 550 habitants, si bé

durant tot el segle passat hi va haver una davallada progressiva de població com a

conseqüència del canvi de costums generalitzats en les famílies, aquestes han anat

progressivament disminuint el nombre del seus membres.

SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER9

Santa Eulàlia de Riuprimer és un petit poble de la comarca d’Osona que, d’una banda, queda

protegit per la serralada de ponent i, de l’altra, s’obre a la plana de Vic. Està situat a la vora

de la riera de Santa Eulàlia, a 6 km de Vic i a una alçada de 568 m. Té una superfície de 14

km2 i una població de 1123 habitants. El nucli urbà està dividit en dues parts que estan

separades per la riera de Santa Eulàlia. El nucli de cases més antic es centra a l’església

parroquial quins orígens es remunten a l’any 899. Posteriorment l’edifici es va anar modificant

i ampliant fins a tenir l’aspecte actual. La última restauració va consistir en la restauració del

campanar i en la neteja de la coberta romànica, que estava amagada per sota de la

coberta barroca. El sector agrícola s’ha concentrat en unes poques masies, que han

modernitzat les seves instal·lacions ramaderes.

TONA10

8 www.malla.cat 9 www.santaeulaliariuprimer.cat 10 www.tona.cat


Pàgina 17 de 187


Tona, amb un terme municipal de 16,47 km2, amb una altitud mitjana de 598 m sobre el

nivell del mar i 8119 habitants. Forma part de La Plana de Vic dins la comarca d’Osona. A

només 10 quilòmetres de Vic i situat estratègicament entre Barcelona, Manresa i Girona

gaudeix d’un estol de carreteres que fan la població molt accessible des de qualsevol punt de

Catalunya. Precisament aquestes vies de comunicació són les que l’han fet desenvolupar

bàsicament en dos plans: on s'ubica la població i on es troben part dels masos més importants

de la vila i on tradicionalment s'han desenvolupat les activitats agrícoles i ramaderes. Tona

compta amb excel·lents condicions per a l’agricultura, des de l’humit Verinal fins la part més

alta del municipi, i és aquesta bonesa del sòl la que ha propiciat l’erecció de tantes grans

masies que són encara avui el millor ornament del terme.

Gràcies al descobriment de les aigües sulfuroses descobertes a finals del segle XIX, Tona es

convertí en poble d’estiueig amb moltes cases senyorials i algun balneari. La vila de Tona ha

estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, durant la primera meitat del segle passat,

el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en

una població residencial i d'estiueig als balnearis però el canvi d'hàbits del turisme i l'avenç de

la medicina van provocar la decadència d'aquesta activitat. Així, doncs, el municipi es va

transformar a partir dels anys 70 ja que la seva població s'incrementà notablement a causa del

desenvolupament industrial. En els últims anys Tona ha recuperat aquest caràcter de vila

d'estiueig i residencial amb la rehabilitació dels hotels en residències per a la tercera edat.

L'entorn de Tona encara conserva molts espais naturals, i pels seus entorns s'hi pot observar

un paisatge agrícola però alhora natural com són els turons típics de la Plana de Vic i la seva

vegetació.

TARADELL11

Taradell està situat a 623 metres d’altitud (a peu del campanar). L’Enclusa és el punt més alt a

868 metres, mentre que el punt més baix és al Pont del Sou al barri de Mont-rodon amb 499

metres. Té una superfície de 26,5 km2 i 6181 habitants. Disposa d’una total de 123 comerços i

serveis. Taradell conserva diversos edificis de diferents estils, com són la capella gòtica de

Santa Llúcia, construïda entre els anys 1547 i 1561. També s’hi troba el Castell de Taradell,

documentat de l’any 893 i que pertanyia inicialment a uns cavallers, els Taradell. La seva

11 www.taradell.cat


Pàgina 18 de 187


funció era militar i de defensa. L’església i el campanar de Sant Genís, documentada de l’any

950, va estar reedificada en època romànica i consagrada el 1076.

SEVA12

El terme de Seva està situat a la falda del Montseny, té una extensió de 31km2, una altitud

que ratlla els 660 metres i 3412 habitants, està format pels sectors: Antic, Sant Miquel de

Balenyà i l’Aguilar, i les urbanitzacions Serrabardina, Montanyà, Can Garriga, Perafita i Pinós.

El nucli antic presenta nombroses cases que conserven elements gòtics i romano-gòtics. Dins

l’enclavament de Seva, centrat pel notable mas el Montanyà hi ha les ermites de Sant Mamet,

del segle XVII. Un xic lluny d’aquestes capelles hi ha, sobre un serradet, el castell o casal

d’Esparreguera, d’origen romànic.

La vegetació és la característica del peu del Montseny i com és lògic canvia amb l’altitud. Els

arbres més destacats són: l’alzina, el pi i el roure i espècies menys abundants com són els

arbres de ribera, matolls d’estepa i arboç. El clima és mediterrani de muntanya mitjana amb

influència marítima i les temperatures oscil·len entre els 100 i 140 a l’hivern, tot i que poden

baixar fins a -100 i poden superar els 300 a l’estiu.

VILADRAU13

Viladrau forma part de la comarca d'Osona i és de la província de Girona. El terme municipal té

una extensió de 51 km2, i 1112 habitants, el poble està a 821 m. d'altitud. Es troba en plena

zona de contacte entre el Montseny i les Guilleries. El terme s'estén pels vessants

septentrionals de Matagalls (1694 m) i del coll de Sant Marçal (1107 m), on coincideixen els

límits administratius de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental a l'anomenada

Taula dels Tres Bisbes, fins al puig de Fàbregues (749 m) i el Puig-l'agulla (810 m).

Dels orígens del poble, tradicionalment s'han apuntat tres hipòtesis. La primera hipòtesi situa

l'origen de Viladrau a l'època de la Reconquesta, amb la fundació de la capella de Santa Maria

de Puigdot pels voltants del sot de Gèmena on resten runes no estudiades. La segona ens

12 www.seva.cat 13 9 http://webspobles.ddgi.cat/sites/viladrau/default.aspx


Pàgina 19 de 187


proposa cercar l'origen en la gent fugitiva de Vic que escapava de les amenaces de Felip V. La

tercera hipòtesi ubica un antic

poblat on hi havia el mas de Sant Martí Vell, situat als Bachs de l'Estrany. Encara hi ha una

llegenda popular, embellida en l'obra poètica de Guerau de Liost, que proposa cercar l'origen

del poble en set lapidaris romans que extreien ametistes del Montseny. Cada cop però, es creu

amb més fermesa que Viladrau sempre ha estat ubicat al mateix lloc. La parròquia de Sant

Martí ja esmentada l'any 898. Viladrau té diversos llocs d’interès, entre els quals trobem Coll

de Joan, el Rieral, l’Ermita de l’Erola (documentada l’any 1571) o el casal d’Espinzella, que

aplega edificacions romàniques, gòtiques i neoromàniques dels segles XII, XV i XIX.

Quadre resum habitants totals i joves adherits al PPJM

MUNICIPIS TOTAL

POBLACIÓ JOVES (15-29ANYS)

El Brull 249 48 Malla 259 38 Seva 3.412 468 Sta. Eulàlia de Riuprimer 1.123 165 Taradell 6.181 1.101 Tona 8.119 1269 Viladrau 1.112 178 TOTAL 20.455 3.089

Font: Elaboració pròpia a partir de els dades d’IDESCAT 2011.


Pàgina 20 de 187


2.6 Descripció global del procés d’elaboració del PPJM

En aquest apartat es descriuen detalladament el seguit d’accions que s’han dut a terme per

l’elaboració del Pla que teniu entre les mans.

En primera instància, tal i com s’ha anat explicant en els apartats anteriors, per l’elaboració

d’aquest PPJM es té com a marc de referència del PNJCat 2010-2020.

D’altra banda s’han tingut en compte dos aspectes fonamentals: la proximitat territorial per

garantir l’èxit en totes les fases d’elaboració del Pla i d’altra banda la participació en les

diferents fases del Pla dels diversos agents implicats (joves, polítics, professionals, entitats,

etc).

Enguany des de la direcció política i la direcció de l’Àrea Social ( àrea de la qual en forma part

la unitat de joventut) de la Mancomunitat de la Plana, amb l’objectiu de construir un projecte

estratègic comú que facilités l’impuls i la continuïtat de les polítiques de joventut al territori

de la Mancomunitat la Plana, es proposa la realització d’un únic Pla de Polítiques de Joventut

amb la finalitat de millorar amb eficiència i eficàcia, ja que la majoria de pobles que la

integren estaven patint una davallada tant a nivell de recursos humans (a nivell de nombre de

professionals i d’hores de dedicació) com estructurals en matèria de joventut. Per donar

resposta aquesta realitat es presenta aquest PPJM.

Una de les característiques més importants del Pla és que tot i treballar a nivell

supramunicipal, es tenen en compte les característiques de cada municipi i la seva realitat

actual. Per tant tots els programes que es presenten a nivell global, cobreixen les necessitats

detectades a nivell local. El fet de treballar des de la perspectiva local i la proximitat

territorial, considerem que són dos dels pilars bàsics que garantiran l’èxit del

desenvolupament d’aquest.

En basa a aquest punt inicial, el procés d’elaboració del PPJM 2012-2015 s’ha realitzat de la

següent manera:


Pàgina 21 de 187


En primer lloc i amb l’objectiu de tenir una primera visió contextual, es va fer una recerca i

anàlisi a través de diferents documents, com per exemple: memòries, plans locals de joventut

dels diferents municipis, el PNJCat 2010-2020 i el Pla Comarcal de Jovenut 2009-2012.

Com a consideracions prèvies (abans d’iniciar el procés d’elaboració del PPJM) a través de la

Comissió Direcció política del Pla i a través de la Comissió tècnica es van acordar els agents

i la seva participació en cada una de les fases, d’aquesta manera s’estableixen com agents del

Pla: joves (associats i no associats), polítics, professionals i agents socials del territori. En

totes les fases del Pla, és a dir, diagnosi, disseny, implementació i avaluació.

En aquest moment, es realitza el disseny del procés d’avaluació així com dels agents implicats

i les eines de recollida d’informació. Es decideix realitzar abans d’iniciar la diagnosi perquè

s’entén com una eina de planificació que ens ajuda a orientar la nostra intervenció, així doncs

l’avaluació ha de ser present a totes les etapes del PPJM.

A continuació es va iniciar el procés de Diagnosi, amb una doble anàlisi: l’anàlisi de la

realitat juvenil (ARJ) i l’anàlisi de les polítiques de joventut (APJ) dels 7 municipis

adherits al Pla.

Per la realització de l’ARJ s’han utilitzat tècniques quantitaves, que ens han permès tenir una

visió objectiva de les característiques estructurals de la població jove. S’ha realitzat una

recerca i selecció de dades existents a l’IDESCAt i posteriorment i s’ha utilitzat l’eina

facilitada per la Direcció General de jovenut: l’EDE. Alhora s’han utilitzat els informes de

dades estadístiques del l’ODLO (Observatori del Mercat de Treball d’Osona) , del qual en forma

part la Mancomunitat la Plana (excepte Sta. Eulàlia de Riuprimer), així com l’anàlisi del mercat

de treball a través de l’ODLO.

Per tenir dades d’habitatge s’han utilitzat dades extretes de l’anàlisi de documentació dels

Serveis d’Habitatge de la Mancomunitat la Plana.

D’altra banda s’han emprat tècniques qualitatives, com per exemple enquestes a joves de 12

a 18 anys i o grups de discussió (joves i experts), taules de regidors, entrevistes en

profunditat a agents socials14.

14 Veure punt 3.1 Descripció de les eines, instruments i agents implicats.


Pàgina 22 de 187


En relació a la tècnica de l’entrevista, cal tenir present que aquesta ens servirà, per aprofundir

més en certs aspectes importants per al nostre estudi així com per obtenir més informació

d’aquells agents que hem considerat més importants en la intervenció amb joves,

El buidatge de la informació extreta de totes aquestes eines ens ha permès redactar una

diagnosi bastant complerta i ajustada de la realitat dels joves tenint en compte tan dades

quantitatives com qualitatives i podent visualitzar bastants aspectes de la vida dels joves del

territori de la Mancomunitat la Plana.

Pel que fa a l’anàlisi de les polítiques de joventut (APJ) i entenent que aquestes són

transversals i integrals i que per tant, es treballen des de totes les regidories i des de totes les

administracions i el teixit social, hem analitzat el conjunt d’accions, programes, projectes, etc

que s’implementaven als diferents municipis adherits al Pla i que incidien d’una forma o altra

en els joves del municipi.

Per fer-ho duna forma clara i entenedora hem elaborat quadres explicatius de les accions

distribuïts en funció de l’eix principal d’actuació diferenciant les accions emancipatives de les

participatives i agrupant-les per l’àmbit d’actuació: informació i comunicació, educació,

cultura i oci, habitatge, salut, treball i participació. A banda de l’ordre i la claredat, s’ha

tingut en compte a la dimensió substantiva del PNJCat i els seus set reptes.

Amb la diagnosi acabada i prenent forma de conclusions, hem elaborat un DAFO (Debilitats,

Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) a nivell general i posteriorment per eixos temàtics,

considerem un mètode que ens permet dissenyar estratègies d’acció i poder definir uns

objectius que ens ajudin a planificar accions i d’aquesta manera donar resposta a la realitat,

necessitats i/o problemàtiques juvenils detectades.

El DAFO (realitzat per eixos temàtics) ens ha permès visualitzar d’una forma clara i complerta

la realitat de la nostra població juvenil des de la perspectiva de les característiques internes

(Debilitats i Fortaleses) i des dels factors externs que hi impacten (Amenaces i Oportunitats)

posant en relació les realitats, les necessitats detectades, les seves causes, els recursos

disponibles, etc. Un cop finalitzat el DAFO hem definit, des del consens polític i tècnic, els

objectius a treballar i els àmbits prioritaris d’intervenció s’han dissenyat les propostes

concretes d’actuació per abordar-los amb la confiança que durant aquests 4 anys les nostres


Pàgina 23 de 187


decisions hagin set el màxim d’encertades possibles i que si o és així, sapiguem com

redissenyar-les per millorar la vida dels i les joves del territori esmentat.

3. LA DIAGNOSI

Amb l’objectiu de tenir una visió global de com són els joves i en quina situació es troben,

així com, tenir una visualització de les polítiques i/o accions de joventut que s’estan duent a

terme. Es realitza una anàlisi de la realitat entesa des de dues vessants (anàlisi de la realitat

juvenil – ARJ- i anàlisi de les polítiques de joventut –APJ-), alhora em de tenir en compte,

que per analitzar les dues vessants es realitza des de l’anàlisi tant quantitatiu com

qualitatiu. Realitzar una doble anàlisi de la realitat tant amb dades quantitatives com amb

dades qualitatives (aportades per diferents agents social i per part dels mateixos joves), ens

permet enriquir molt l’estudi, així com les posteriors conclusions d’es d’on es defineixen les

línies d’actuació.

Tal i com s’especifica en l’apartat 2.5, on es descriu conceptualment què entenem per població

jove, d’aquí es dibuixa el concepte de polítiques de joventut, entenem que existeix una

multiplicitat d’àmbits, aspectes i/o temàtiques que afecten a la vida de les persones joves, per

tal de construir el seu propi projecte de vida. Per aquest motiu es tenen en compte alhora de

fer la diagnosi, i posteriorment poder dissenyar una proposta d’acció també global i integral.

Descripció de les eines, instruments i agents implicats

EINA/INSTRUMENT AGENTS

Enquesta joves (12-18 anys) Joves de 12 a 18 anys (el Brull, Malla, Seva,

Santa Eulàlia de Riuprimer, Taradell, Tona i

Viladrau)

572 enquestes

Centres educatius: INS Taradell, IES Tona,

Vedruna (Tona), Pive (Tona).

Grups de discussió amb joves 6 grups de discussió (16 a 29 anys)

Han participat un total de 24 joves.

Grups de discussió amb experts 2 grups de discussió

Agents implicats


Pàgina 24 de 187


- Tècnics municipals (ensenyament,

esports, cultura, etc)

- Tècnics de promoció econòmica.

- Tècnics Mancomunats (igualtat,

ciutadania)

- Educadors Socials.

- Educadores centre obert.

Entrevistes/Sessions grupals amb polítics

municipals.

Polítics (diferents regidories) dels 7

ajuntaments adherits al PPJM.

Interpretació de dades estadístiques Dades demogràfiques Idescat

Dades de treball (ODLO, Servei de Promoció

Econòmica Osona Sud Alt Congost).

Recull i anàlisi de documentació (memòries,

projectes, plans locals etc).

Anàlisi de les polítiques de joventut.


Pàgina 25 de 187


3.1 Estudi quantitatiu

L’estudi quantitatiu es realitza a través d’uns qüestionaris d’opinió, aquesta és una

tècnica de recerca que ens permet obtenir dades quantitatives a través de preguntes

tancades, realitzades a una mostra representativa de població.

En el nostre cas, s’ha utilitzat com a eina exploratòria per poder obtenir una idea

general de l’opinió del major nombre de joves possible. S’ha realitzat una enquesta a

572 joves d’edats compreses entre el 12 i 18 anys de tots els municipis adherits al

PPJM 2012-2015.

Enquestes Joves 12- 18 anys15

Dades estructurals:

1. Percentatge Homes i Dones enquestats

HomeDona

Podem observar que el percentatge d’homes i de dones enquestat és molt similar

15 Veure Annex 1. Mostra Enquesta Jove.


Pàgina 26 de 187


0

50

100

150

200

250

300

350

Sempre Sovint A vegades Mai

Serie1Serie2

0

100

200

300

400

500

600

700

Lloc de reunió deles entitats juvenils

Lloc de promociód’activitats per a

joves

Lloc d’oci per ajoves

No ho sé

Serie1Serie2Serie3

2. General

2.1 Quines creus que són les funcions que ha de realitzar el Punt Jove?

La funció més destacada és: lloc de promoció d’activitats per a joves, seguidament de

lloc d’oci per a joves.

2.2 T’arriba la informació dels diferents actes que es realitzen al teu municipi?


Pàgina 27 de 187


0

50

100

150

200

250

Sí, per la pròpiadifusió

Sí, per la mancad’activitats

Sí, per la faltad’interès dels joves

No hi ha cap

Serie1Serie2

Gairebé la meitat dels joves han consideren que la informació dels actes que es

realitzen al seu municipi els hi arriba a vegades. Un alt percentatge de joves

contesta que mai.

2.3. Creus que hi ha problemes en la difusió de les diferents activitats que es

realitzen?

Gairebé tots els joves enquestats contesten que hi ha falta d’interès juvenil per les

activitats que es realitzen. Seguit per la percepció de manca d’activitats de caire

juvenil.

2.4. Per quin mitjà t’assabentes de les activitats que es fan pels joves?


Pàgina 28 de 187


0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

1 2 3 4

Problemes de difusió de lesactivitats

Oferta d’activitats no adequada alsinteressos dels i les joves

Horaris

Preus

Activitats solapades

Manca d’espais per desenvoluparactivitats

Dificultat de l’administració peroferir propostes que connectin ambels jovesDesconeixement de les activitats irecursos per part dels joves i lesjovesAltres

050

100150200250300350400

Xarxessocials

(Facebook)

Cartells Al Serveid'Informació

Juvenil

Mitjançant elPunt alinstitut

Blog del PuntJove

Altres

Serie1Serie2

El mitjà de difusió més eficaç segons han contestat la majoria de joves són les xarxes

socials, seguit dels cartells.

2.5. Quines dificultats creus que són les més habituals a l’hora de participar o

desenvolupar activitats que et puguin interessar?

El principal problema que identifiquen els joves enquestats alhora de participar en les

activitats és la franja horària, seguit per una oferta no adequada als seus interessos,

així com el preu de les activitats.

2.6. Coneixes els serveis de Joventut? Marca amb una creu els que coneguis i

digues amb quina freqüència en fas o has fet ús en els últims tres mesos.


Pàgina 29 de 187


050

100150200250300

Vaig anar a unconcert

Vaig assistir aun curs, taller o

activitateducativa(xerrada)

Vaig anar a unaexposició

Vaig anar alcinema o al

teatre

Altres

Serie1Serie2

0

50

100

150

200

250

300

350

No elconec

El conecperò nol’utilitzo

Menysde 5

vegades

Entre 5 i10

Més de10

vegades

Punt d’informació Juvenil

Espai Jove

Aules d’estudi

Punt Jove al teu Institut(PIDCES)

La majoria de joves coneixen els serveis de joventut però no els utilitzen.

3. Educació, Cultura i oci

3.1. Quina activitat cultural o educativa fora de l’escola has participat per última

vegada?

L’activitat cultural més realitzada és la d’anar al cinema o al teatre, seguida de a prop

per anar a concerts. En menor mesura trobem l’activitat educativa de realitzar un curs

o un taller.


Pàgina 30 de 187


3.2. Quina creus que hauria de ser la prioritat del Punt Jove/Ajuntament a l’hora

de programar activitats per a joves?

0

50

100

150

200

250

300

1 2 3

Concerts

Activitats culturals (teatre,cinema, etc.)Formació no reglada (debats,cursos, xerrades, etc.)Activitats esportives

Altres

Veiem que l’activitat prioritària serien els concerts seguida d’activitats esportives.

3.3. Creus que el teu municipi té una oferta cultural suficient?

0

50

100

150

200

250

300

350

1 2

SíNo

La resposta majoritària és que els municipis de la Mancomunitat tenen una oferta

cultural suficient.


Pàgina 31 de 187


3.4. Quina serà la teva opció d’estudi de cara l’any vinent?

0

50

100

150

200

250

300

1 2

Batxillerat

Cicles formatius de Grau Mitjà

Cicles formatius de GrauSuperiorUniversitat

ESO

Deixaré els estudis

Encara no ho he decidit

La resposta majoritària és la d’ESO, seguida de batxillerat.

S’ha de tenir en compte que la majoria d’enquestes es van realitzar als centres

d’educació secundària del territori.

3.5. Existeix al teu municipi o a la Mancomunitat com informació/assessorament

sobre l’oferta formativa?

0

50

100

150

200

250

300

350

1 2

SíNo


Pàgina 32 de 187


Podem observar que la majoria de joves coneixen els serveis d’informació i

assessorament sobre temàtiques formatives, existents als municipis de la

Mancomunitat.

3.6. Creus que és important un bon nivell d’estudis a l’hora de trobar feina?

050

100150200

250300350400450

1 2

SíNo

Els i les joves del territori de la Mancomunitat la Plana constaten què creuen

important tenir un bon nivell d’estudis alhora d’accedir al mercat laboral.

3.7 Per què estudies?

0

50

100

150

200

250

300

350

Per aconseguir unabona feina

Per aprendre un ofici Per obligació Altres

Serie1Serie2


Pàgina 33 de 187


Més de la meitat dels joves enquestats contesten que la seva prioritat per seguir

estudiant és la d’aconseguir una bona feina.

4. Salut

4.1. Fumes tabac?

0

50

100

150

200

250

300

350

1 2

SíNo

Un 63% dels joves enquestats contesten que no fumen tabac.

Els joves que han contestat que si ho fan els caps de setmana i quan surten de festa.

4.2. Prens alcohol?

0

50

100

150

200

250

300

350

Sí No A vegades

Serie1Serie2


Pàgina 34 de 187


Un 49% dels joves responen que no penen mai alcohol i un 37% a vegades. Respecte a

un 14% que assegura que prenen alcohol.

La majoria de joves que han contestat que prenen alcohol i els que ho fan a vegades,

responen que ho fan en context de festa i oci nocturn.

4.3. Has consumit mai alguna de les següents substàncies? En cas afirmatiu,

indica en quina quantitat.

0

100

200

300

400

500

600

Gens Poc Bastant Molt

Alcohol

Tabac

Haixix/ Marihuana

Cocaïna

Drogues de disseny (Ketamina,LSD, pastilles...)Altres (digues quina):

La substància més consumida és l’alcohol, seguida del tabac i el haixix/marihuana.

El grau de consum oscil·la entre poc i gens en el cas del haixix i les altres

substàncies. I en percentatges molt petits apareix el consum de alcohol i tabac.

4.4. Creus que estàs suficientment informat sobre el consum d’aquest tipus de

substàncies?


Pàgina 35 de 187


0

50

100

150

200

250

300

Sí, molt Sí, bastant No gaire No, gens

Serie1Serie2

El 42% dels joves han contestat que estan molt informats sobre els diferents tipus de

substàncies i un 47% contesta que bastant.

4.5. Creus que l’accés a les drogues és:

0

50

100

150

200

250

300

350

Molt fàcil Fàcil Difícil Impossible

Serie1Serie2

El 57% de les persones joves enquestades creuen que l’accés a les drogues és fàcil i un

30%, contesta què és molt fàcil.

4.6. En el cas d’haver tingut relacions sexuals, has fet servir algun tipus de

mètode anticonceptiu? Digues quin:


Pàgina 36 de 187


020406080

100120140160180200

1 2 3

PreservatiuPastilles anticonceptivesAnell femeníNo n’he utilitzat capAltres

El mètode anticonceptiu més utilitzat és el preservatiu en un 62% dels joves que

diuen haver mantingut relacions sexuals. Encara que hi ha un percentatge bastant

elevat de joves, un 26%, que contesta no haver-ne utilitzat mai cap en el cas d’haver

tingut relacions sexuals.

4.7. Tu o la teva parella heu utilitzat alguna vegada la pastilla del dia després?

020406080

100120140160180200

1 2

SíNo

Un 17% dels joves que han mantingut relacions sexuals ha utilitzat la pastilla del dia

després.

4.8. Si la teva resposta anterior és “sí”, l’has fet servir més d’una vegada?


Pàgina 37 de 187


0

5

10

15

20

25

30

35

40

1 2

SíNo

Un 35% dels joves que han utilitzat la pastilla del dia després, l’ha utilitzada més

d’una vegada.

5. Mobilitat

5.1. Creus que el teu municipi està ven comunicada amb les poblacions properes?

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Sí No

Serie1

La resposta més contestada pels joves, en unn 66%, és que la mobilitat és un

problema greu amb menors d’edat. Un 33% contesta que la seva població està ben

comunicada. Hem de tenir en compte que dins del PPJM hi ha poblacions més rurals,

com Seva, el Brull, Viladrau, Malla i Sta. Eulàlia de Riuprimer que estan més mal

comunicades que el cas de Tona o Taradell.


Pàgina 38 de 187


5.2. T’has de desplaçar fora del teu municipi per fer alguna activitat o per algun

servei?

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Sí No

Serie1

Un 67% dels joves es desplacen fora del seu municipi per a realitzar algun tipus

d’activitat i/o utilitzar algun servei.

5.3. Utilitzes algun mitja de transport públic?

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Sí, molt sovint A vegades No

Serie1

Del 67% dels joves que s’han de desplaçar per realitzar alguna activitat i/o servei fora

del seu municipi, asseguren que és molt sovint.

5.5. Per desplaçar-te fora quin mitjà de transport utilitzes de forma més

habitual?


Pàgina 39 de 187


0

50

100

150

200

250

300

Transport públic Vehicle propi Em porta unfamiliar

Em porta unamic

Altres

Serie1Serie2

El 38% de joves es desplacen per a realitzar activitats i/o utilitzar algun servei fora

del seu municipi a través d’un familiar. O amb vehicle propi.

6. Participació i associacionisme

6.1. Participes en alguna col·lectiu, entitat o associació que desenvolupi algun tipus

d’activitat?

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Sí No

Serie1

Un 68% dels joves enquestats no participen de cap associació o entitat i un 32% responen

que si.

De quin tipus?


Pàgina 40 de 187


020406080

100120140

Cultural

Juve

nil

Esportiv

a

Veïnal

Lúdic

a

Teatra

l

Musica

l

Dansa/ball

Sindica

l

Polític

a

Educa

ció –

lleure

Altres

Serie1

Com podem veure les entitats esportives són les més representatives.

6.2 Coneixes la Entitats Juvenils del teu municipi?

0

50

100

150

200

250

300

350

400

Sí No

Serie1

El 65% dels joves enquestats no coneixen les entitats juvenils dels seus municipis.

Hem de tenir en comte que dels 7 municipis adherits al PPJM 2012-2015, 5 compten

amb entitats juvenils.

7. Esports

7.1. Consideres que portes un estil de vida saludable?


Pàgina 41 de 187


0

50

100

150

200

250

300

350

Sí No A vegades No ho sé

Serie1

El 72% dels joves ha contestat que si porta un estil de vida saludable.

7.2. Coneixes les diferents activitats esportives que es poden practicar al teu

municipi?

0

50

100

150

200

250

300

350

Sí No

Serie1

El 78% enquestat coneix les diferents activitats esportives que existeixen i es poden

realitzar al seu municipi.


Pàgina 42 de 187


3.2 Anàlisi i descripció de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut

LA REALITAT JUVENIL

3.2.1 Dades demogràfiques per pobles

L’anàlisi demogràfic es realitza a través de les dades extretes de l’Institut d’Estadística de

Catalunya (IDESCAT), utilitzant l’EDE (eina facilitada per la Direcció General de Joventut).

Utilitzarem les dades de població, ja que aquestes són les úniques actualitzades.

El Brull

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

Es pot observar al gràfic que les franges d’edat amb més població en ambdós seves són les que

trobem entre 50 i 64 anys. Alhora veiem que la franja menys representativa és la de 20 a 35

anys.

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat.

L’índex de dependència és més alt a el Brull que a la resta d’Osona i Catalunya, per tant, ens

trobem amb una població envellida

Habitants Índex de Índex Índex de

2011 dep.

juvenil envelliment dependència El Brull 249 33 73 57 Osona 154.204 29 99 50 Catalunya 7.539.618 25 108 55


Pàgina 43 de 187


Evolució dels joves i de la proporció dels joves de 15 a 29 anys respecte el total de

població. Municipi, comarca i Catalunya. (dades absolutes i percentatges).

1996 2001 2011 joves % joves joves joves %joves El Brull 46 23,47 40 38 15,26 Osona 27.829 22,64 28.003 25.432 16,49 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 1.254.864 16,64

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001,

Estadística de Població 1996. Idescat.



La població jove de el Brull ha disminuït des del 1996 al 2011. Aquesta realitat la trobem

també a Osona i a Catalunya. La proporció de joves és més baixa a el brull que a la comarca

d’Osona o Catalunya, per tant ens tornem a trobar amb dades que ens refermen la situació de

població envellida.

Població jove de 15 a 29 anys per grups d'edat. Municipi, comarca i Catalunya. 2011

(dades absolutes i percentatges) 15-19 20-24 25-29 joves %joves joves %joves joves %joves El Brull 15 39,47 11 28,95 12 31,58 100,00Osona 7.460 29,33 7.931 31,19 10.041 39,48 100,00Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 100,00Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.


Pàgina 44 de 187


Evolució de la proporció de joves de 15 a 29 anys per franges d'edat quinquennals.

Municipi.

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró

municipal d'habitants. Idescat.

Els percentatges de població jove a el Brull ens diuen que ha augmentat la franja que va dels

15 als 19 anys i que han disminuït les que van dels 20-24 i dels 25-29.

Població de 10 a 34 anys per grups d'edat i sexe. Municipi. 2011

(dades absolutes i percentatges)

El Brull homes dones total % 10-14 10 9 19 28,36 15-19 9 6 15 22,39 20-24 5 6 11 16,42 25-29 8 4 12 17,91 30-34 5 5 10 14,93 total 37 30 67 100,00


Hi ha més proporció total d’homes joves a el Brull, especialment en les edats compreses entre

els 25-29 anys. En les altres franges es manté molt igual la proporció d’homes i dones.


Pàgina 45 de 187


Malla

Piràmide de població de Malla 2011


Piràmide de població de la comarca. 2011 Piràmide de població de Catalunya.

2011


Per franges d’edat, les més nombroses són les que van dels 44 als 64 anys, trobem poca

població jove, pel que fa els homes, a la franja d’edat que va dels 10-14 anys. Alhora trobem

poca població jove, més en dones que en homes a les franges d’edat que van dels 15 als 34

anys.


Pàgina 46 de 187


Si ens fixem en les franges d’edat més baixes, és a dir dels 0-14, veiem que hi ha una gran

diferència entre homes i dones, tenint una major presència els homes.

Índexs de població. 2011


2011 dep.

juvenil envelliment dependència Malla 259 17 155 44 Osona 154.204 29 99 50 Catalunya 7.539.618 25 108 55 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat. Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/ població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100

La població de Malla es troba amb uns índex d’envelliment clarament superiors als de

dependència juvenil. Podríem dir que aquest fet es repeteix a la comarca d’Osona i a

Catalunya. En el cas de la dependència global de Catalunya aquesta té un major índex de

dependència que Malla.


Pàgina 47 de 187



població. Municipi, comarca i Catalunya. (dades absolutes i percentatges)

1996 2001 2011 joves % joves joves % joves joves %joves Malla 54 21,18 49 #¡DIV/0! 38 14,67 Osona 27.829 22,64 28.003 #¡DIV/0! 25.432 16,49 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.254.864 16,64

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró municipal d'habitants. Idescat.

Gràfic 1.4.

Evolució de la població jove de 15 a 29 anys. Municipi. 1996 - 2011

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.

La proporció de joves ha anat disminuint a Malla de la mateixa manera que s’ha produït a la

Comarca d’Osona i a Catalunya.



15-19 20-24 25-29 joves %joves joves %joves joves %joves Malla 13 34,21 12 31,58 13 34,21 Osona 7.460 29,33 7.931 31,19 10.041 39,48 Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.


Pàgina 48 de 187


Pel que fa l’evolució de la població jove de Malla, veiem com des l’any 1996, les franges

superiors, és a dir de 20 a 24 i de 25 a 29, han disminuït. Però que ha augmentat la franja de

15 a 19 anys.



Veiem que hi ha més població juvenil de sexe masculí que femení, sobre tot en la franja de

15-19 anys.

Malla homes dones total % 10-14 2 8 10 15,15 15-19 8 5 13 19,70 20-24 7 5 12 18,18 25-29 5 8 13 19,70 30-34 8 10 18 27,27 total 30 36 66 100,00



Pàgina 49 de 187


Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen i per

grups d'edat. Municipi. 2011

UE-15 (-) E

Resta E Àfrica

Amèr. N i C

Amèrica S

Àsia i Oceania Total

15-19 1 0 0 0 0 0 120-24 0 0 0 0 0 0 025-29 0 0 0 0 0 0 015-29 1 0 0 0 0 0 1%15-20 100,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

Pel que fa la població estrangera veiem que hi ha una persona estrangera, un índex molt baix.


Pàgina 50 de 187


Santa Eulàlia de Riuprimer

Piràmide de població de Santa Eulàlia de Riuprimer 2011



Actualment Santa Eulàlia de Riuprimer té un total de 1.079 habitants. Aquests últims anys el

municipi ha experimentat una clara evolució positiva del total de la població amb un

increment del 7,30 % respecte de l’any 1996 (Taula 1.1). A la mateixa taula també es pot

observar que el creixement de la població de Sta. Eulàlia de Riuprimer en el seu conjunt ha

estat un 1,5 % superior que el creixement que ha experimentat la població de la comarca

d’Osona aquests últims 14 anys.


Pàgina 51 de 187


Pel que fa a l’estructura de la població de Sta. Eulàlia de Riuprimer és molt semblant

a la mitjana Catalana. A les piràmides de es pot veure que el grup més nombrós és el

de 20 a 50 anys. Per tan es percep un cert envelliment de la població del municipi que

queda confirmat per l’alt índex d’envelliment que s’observa a la següent taula. Cal

destacar també l’important pes del grup de població dels 30 a 40 anys així com

l’amplitud que a poc a poc va prenent la base de la piràmide, que indica un petit

augment de la natalitat en aquests últims anys.



2011 dep.

juvenil envellimen

t dependènci

a Santa Eulàlia de Riuprimer 1.123 26 90 49 Osona 154.204 29 99 50 Catalunya 7.539.618 25 108 55 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat. Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/ població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100

L’alt índex d’envelliment que podem observar sumat al baix índex de dependència

juvenil ens confirma que Sta. Eulàlia de Riuprimer té una població força envellida, tot

i ja hem dit que actualment està experimentant un petit augment de la natalitat.

Finalment, i a partir de l’índex de dependència global, que és de 45 %, observem que

la població en edats dependents representa una càrrega inferior respecte a la població

en edat de treballar que la mitjana catalana.


Pàgina 52 de 187


Taula 1.3. Evolució dels joves i de la proporció dels joves de 15 a 29 anys respecte el total de població.

Municipi, comarca i Catalunya. (dades absolutes i percentatges)

1996 2001 2011 joves % joves joves % joves joves %joves Santa Eulàlia de Riuprimer 190 22,49 170 #¡DIV/0! 165 14,69 Osona 27.829 22,64 28.003 #¡DIV/0! 25.432 16,49 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.254.864 16,64 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró municipal d'habitants. Idescat.


Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991

i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.

Pel que fa l’evolució de la població, veiem que ha disminuït de la mateixa manera que s’ha

produït a la comarca d’Osona i a la resta de Catalunya.


Pàgina 53 de 187



15-19 20-24 25-29 joves %joves joves %joves joves %joves Santa Eulàlia de Riuprimer 43 26,06 58 35,15 64 38,79 100,00Osona 7.460 29,33 7.931 31,19 10.041 39,48 100,00Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 100,00


Evolució de la proporció de joves de 15 a 29 anys per franges d'edat quinquennals. Municipi.

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró municipal

d'habitants. Idescat

A través de d’aquestes gràfiques podem observar com la franja més representativa de població

són les franges que van de 20 a 29 anys, i que la franja de 15-19 va disminuint des del 1996.

Per tant parlem d’una població que es va envellint.


Pàgina 54 de 187



Santa Eulàlia de Riuprimer homes dones total % 10-14 33 25 58 18,07 15-19 29 14 43 13,40 20-24 26 32 58 18,07 25-29 33 31 64 19,94 30-34 46 52 98 30,53 total 167 154 321 100,00


La franja d’edat més representativa és la que va de 30-34 anys, seguida pels joves de 25-29

anys, després les de 20-24, a continuació la de 10-15 i finalment la de 15-19. aquesta última

amb una diferència important pel que fa els dos sexes, sent més representativa la dels homes.

Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera segons continent d'origen i per grups

d'edat. Municipi. 2011

UE-15 (-) E

Resta E Àfrica

Amèr. N i C

Amèrica S


15-19 0 0 0 0 0 0 020-24 3 0 2 0 0 0 525-29 3 1 2 0 0 1 715-29 6 1 4 0 0 1 12%15-20 50,00 8,33 33,33 0,00 0,00 8,33 100


Pel que fa la població jove estrangera, val a dir que comptem amb una representació de la UE,

Àfrica la resta de la UE i d’Àsia-Ocenia. No hi ha presència de població d’Amèrica del N i C.


Pàgina 55 de 187


Seva

Piràmide de població de Seva 2011



La piràmide de població de Seva ens diu que les franges d’edat més nombroses són les que van

dels 40 als 54 anys, sent la dels homes la més nombrosa. De la mateixa manera que a la

comarca d’Osona i a la resta de Catalunya.


Pàgina 56 de 187


Index de població 2011

Habitants Índex de Índex Índex de 2011 dep. juvenil envelliment dependència Seva 3.412 26 95 52 Osona 154.204 29 99 50 Catalunya 7.539.618 25 108 55 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat. Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/ població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100


L’índex de dependència juvenil és més baix a Seva que a Osona però més elevat que a la resta

de Catalunya. Resultant inferior l’índex de dependència juvenil vers Catalunya però superior

que a la resta d’Osona.


població. Municipi, comarca i Catalunya.

1996 2001 2011 joves % joves joves % joves joves %joves Seva 501 22,39 495 #¡DIV/0! 465 13,63 Osona 27.829 22,64 28.003 #¡DIV/0! 25.432 16,49 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.254.864 16,64




Pàgina 57 de 187


Evolució de la població jove de 15 a 29 anys. Municipi. 1996 -2011



En el gràfic es veu representat el fet que en els últims anys ha disminuït la població jove en

dades absolutes, de la mateixa manera que passa a Osona i Catalunya.


15-19 20-24 25-29 joves %joves joves %joves joves %joves Seva 144 30,97 147 31,61 174 37,42 100,00Osona 7.460 29,33 7.931 31,19 10.041 39,48 100,00Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 100,00



Municipi.


d'habitants. Idescat.


Pàgina 58 de 187


Podem veure com la franja on hi ha més població juvenil és la franja que va de 25- 29 anys,

seguida per la franja que va dels 20-24 i finalment la franja de 15-19. Encara que comparat

amb Osona i Catalunya ha més població en aquesta franja i menys població en la franja de 25-

29.


Seva homes dones total % 10-14 96 85 181 20,00 15-19 75 69 144 15,91 20-24 86 61 147 16,24 25-29 84 90 174 19,23 30-34 125 134 259 28,62 total 466 439 905 100,00


Pel que fa la distribució de la població per sexes, observem que la franja d’edat que va des 30

als 34 anys és superior les dones que els homes; sent també aquesta la franja d’edat més

representativa. Seguida per la franja dels 25-29 anys on també hi ha més representació de

dones que d’homes. Seguidament hi trobem la franja de 10-14 anys, on hi tenen més pes els

homes. A continuació hi trobem la franja que va dels 20-24 am, amb una clara representació

superior dels homes que de les dones. I finalment la franja de 25-19 anys on hi ha una major

nombre d’homes que de dones.



UE-15 (-)

E Resta E Àfrica Amèr. N i C Amèrica S Àsia i Oceania Total15-19 1 0 3 0 4 0 820-24 2 2 5 0 4 0 1325-29 2 3 9 0 5 0 1915-29 5 5 17 0 13 0 40%15-20 12,50 12,50 42,50 0,00 32,50 0,00 100



Pàgina 59 de 187


Pel que fa la població estrangera veiem que hi ha una representació de població destacada,

sobre tot a la franja de població que va dels 25 als 29 anys. Amb una representació 0 població

d’Amèrica del N i C.

Taradell

Piràmide de població de Taradell 2011


La piràmide de població de Taradell ens mostra un eixamplament en les franges que van dels

30 als 54 anys. Per tant és l’edat adulta la més representada d’aquesta població. Trobem que

el nombre d’homes i de dones és bastant equilibrat en la majoria de franges d’edat, tret de

les franges de 64 a 80 anys. Si ho comparem amb la piràmide de població d’Osona i de

Catalunya veiem que l’estructura de la població és bastant similar.



Pàgina 60 de 187



Habitants Índex de Índex Índex de 2011 dep. juvenil envelliment dependència Taradell 6.181 25 102 51 Osona 154.204 29 99 50 Catalunya 7.539.618 25 108 55 Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/ població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100


Pel que fa l’índex de dependència juvenil és inferior a la de la comarca d’Osona i igual que a la

resta de Catalunya. Alhora l’índex d’envelliment és inferior si ho comparem amb Catalunya i

superior que a Osona.



1996 2001 2011 joves % joves joves % joves joves %joves Taradell 1.113 23,41 1.146 #¡DIV/0! 1.001 16,19 Osona 27.829 22,64 28.003 #¡DIV/0! 25.432 16,49 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.254.864 16,64



El percentatge de població juvenil és molt similar que a la resta de Catalunya o al de la

comarca d’Osona. Encara que veiem una evolució negativa de la població jove des de l’any

1996 igual que a Catalunya i Osona.


Pàgina 61 de 187



Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i 2001, Estadística de

Població 1996. Idescat.


15-19 20-24 25-29 joves %joves joves %joves joves %joves Taradell 299 29,87 305 30,47 397 39,66 100,00Osona 7.460 29,33 7.931 31,19 10.041 39,48 100,00Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 100,00


La franja d’edat amb més representació és la de 25-29 anys, seguida per la de 20-24 i

finalment la de 15-19 anys. Tot i que en aquesta última franja d’edat és superior que a la resta

de Catalunya i igual que a la comarca d’Osona.


Pàgina 62 de 187



Municipi.



En la gràfica es pot observar com la franja d’edat que va dels 15-19 anys disminueix en el

període de temps que va del 1996 al 2011. Pel que fa la franja d’edat que va dels 20-12 anys,

augmenta en el període de temps de 1996 a 2001 però disminuint al 2011. Sent més

representativa la franja d’edat que va dels 25 als 29 anys, que tal i com podem observar

augmenta des del 1996 al 2011.



Taradell homes dones total % 10-14 174 161 335 18,15 15-19 158 141 299 16,20 20-24 168 137 305 16,52 25-29 201 196 397 21,51 30-34 262 248 510 27,63 total 963 883 1.846 100,00


El nombre d’homes és superior al nombre de dones, tant en el total que va dels 10 als 34 anys

com en totes les franges estudiades. El percentatge de joves és més elevat en la franja que va

dels 30 als 34 anys, seguit de la franja que va dels 25-29 anys, a continuació hi trobem la

franja que va dels 10 als 14 anys, després el de 20 a 24 anys. I finalment la franja que va dels

15 als 19 anys.


Pàgina 63 de 187




UE-15 (-) E

Resta E Àfrica

Amèr. N i C

Amèrica S


15-19 8 1 12 6 14 1 4220-24 10 1 20 8 10 1 5025-29 18 3 27 6 26 9 8915-29 36 5 59 20 50 11 181%15-20 19,89 2,76 32,60 11,05 27,62 6,08 100


Pel que fa la població estrangera veiem que hi ha representació de tots els continents, tenint

una població jove estrangera representativa al municipi de Taradell. La població jove que té

més representació és la de Amèrica del Sud, seguida per la població provinent del continent

Africà. A continuació hi trobem la població provinent de la UE, seguida de la població

d’Amèrica del N i C. I per últim la població de la resta de la UE.


Pàgina 64 de 187


3.5.1.6 Tona

Piràmide de població de Tona 2011



La franja d’edat de la piràmide de població de Tona més representativa és la que va dels 30 als

54 anys. Trobem que hi ha una paritat pel que fa al nombre d’homes i dones a totes les

franges d’edat.


Pàgina 65 de 187


Índexs de població.2011

Habitants Índex de Índex Índex de 2011 dep. juvenil envelliment dependència Tona 8.119 27 86 50 Osona 154.204 29 99 50 Catalunya 7.539.618 25 108 55 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat. Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/ població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100

L’índex de dependència juvenil és menor que el d’envelliment. Comparant Tona amb la

comarca d’Osona i Catalunya trobem que l’índex de dependència és molt similar.


població. Municipi, comarca i Catalunya.(dades absolutes i percentatges)

1996 2001 2011 joves % joves joves % joves joves %joves Tona 1.478 25,64 1.425 #¡DIV/0! 1.269 15,63 Osona 27.829 22,64 28.003 #¡DIV/0! 25.432 16,49 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.254.864 16,64



Trobem que el nombre total de joves al municipi de Tona disminueix des de l’any 1996 a

l’actualitat. Sent bastant similar entre els anys 1996-2001, però experimentant una forta

davallada entre el 2001-2011.


Pàgina 66 de 187


Evolució de la població jove de 15 a 29 anys. Municipi. 1996 -2011

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991 i

2001, Estadística de Població 1996. Idescat


15-19 20-24 25-29 joves %joves joves %joves joves %joves Tona 379 29,87 362 28,53 528 41,61 100,00Osona 7.460 29,33 7.931 31,19 10.041 39,48 100,00Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 100,00


Veiem que el % de joves a la franja d’edat que va dels 15-149 és superior a Tona que a la resta

de Catalunya, sent molt similar a la Comarca d’Osona. Pel que fa la franja d’edat més

representativa és la que va dels 25-29 anys, igual que a la resta de Catalunya i per sobre de la

comarca d’Osona. Pel que fa la franja d’edat compresa entre els 20-24 anys podem observar

que estem per sota en comparació a la comarca d’Osona i Catalunya.


Pàgina 67 de 187



Municipi. (percentatges)

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró municipal d'habitants.

Idescat.

El percentatge de joves en la franja d’edat de 15-29 anys va disminuir en els anys que van del

1996 al 2001, i va tornar a augmentar en els anys compresos entre el 2001 al 2011, però

trobant-nos en un percentatge inferior a l’any 2011 respecte al 1996. El percentatge de joves

en edats compreses entre els 20-24 anys va augmentar del 1996 al 2001, disminuint del 2001

al 2011. Pel que fa al percentatge de joves de 25 a 29 anys ha augmentat tant dels anys que

van del 1996 al 2001 com del 2001 al 2011.



Tona homes dones total % 10-14 211 218 429 17,73 15-19 201 178 379 15,66 20-24 172 190 362 14,96 25-29 269 259 528 21,82 30-34 377 345 722 29,83 total 1.230 1.190 2.420 100,00


La franja d’edat més representativa és la que va dels 30 als 34 anys i amb un major nombre

d’homes que de dones. Seguida per la que va dels 25 als 29, també amb un major nombre

d’homes que de dones. A continuació hi trobem la franja d’edat compresa entre els 10-14 anys

amb més dones que homes, seguidament hi ha la franja d’edat de 20-24 anys amb més homes

que dones. I finalment la franja d’edat que va dels 15 als 19 anys amb més homes que dones.


Pàgina 68 de 187




UE-15 (-) E

Resta E Àfrica

Amèr. N i C

Amèrica S



Pel que fa la població jove estrangera a Tona hi trobem representació de tots els continents,

sent el més representatiu la població provinent del continent Africà, seguida per la població

provinent de Amèrica del Sud, a continuació hi trobaríem la població provinent de la UE,

seguida de la d’Amèria del N i C.

Sent més representatives les edats compreses entre els 25-29 anys.


Pàgina 69 de 187


Viladrau

Piràmide de població de Viladrau 2011

La franja d’edat de la piràmide de població de Viladrau més representativa és la que va dels 30

als 54 anys. Per tant és l’edat adulta la que està més representada en aquesta població.

Trobem paritat entre homes i dones, igual que a la comarca d’Osona i a la resta de Catalunya.


Pàgina 70 de 187




2011 dep.

juvenil envelliment dependència Viladrau 1.102 23 103 48 Osona 154.204 29 99 50 Catalunya 7.539.618 25 108 55 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró. Idescat. Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/ població de 15 a 64 anys)*100 Índex d'envelliment (Població > 64 anys / Població < 15 anys)*100 Índex de dependència global [(Població < 15 + Població > 64) / Població de 15 a 64 anys)]*100

Pel que fa l’índex de dependència juvenil aquest és bastant inferior que en el cas de la

comarca d’Osona i que a la resta de Catalunya. Però en canvi l’envelliment és superior si el

comparem amb la comarca.

Pel que fa l’índex de dependència trobem que és inferior a Viladrau respecte Catalunya i la

Comarca d’Osona.



1996 2001 2011 joves % joves joves % joves joves %joves Viladrau 175 20,21 168 #¡DIV/0! 178 16,15 Osona 27.829 22,64 28.003 #¡DIV/0! 25.432 16,49 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.254.864 16,64

Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades Estadística de Població 1996, Cens 2001, Padró municipal d'habitants.

Idescat.

Veiem que el percentatge de joves a Viladrau és inferior que a la comarca i que a Catalunya en

tots els casos estudiats. Disminueix de l’any 1996 al 2001 per augmentar en 10 joves de l’any

2001 al 2011. En canvi a Osona i a Catalunya el percentatge de joves ha disminuït en els

últims anys.


Pàgina 71 de 187



Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu d'habitants, Cens 1991

i 2001, Estadística de Població 1996. Idescat.


15-19 20-24 25-29 joves %joves joves %joves joves %joves Viladrau 54 30,34 55 30,90 69 38,76 100,00Osona 7.460 29,33 7.931 31,19 10.041 39,48 100,00Catalunya 341.574 27,22 391.124 31,17 522.166 41,61 100,00Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades del Padró continu de població. Idescat.

La franja d’edat amb més representació de joves és la dels 25 als 29 anys, seguida per la de 20

a 24 anys i per últim la de 15-19 anys, sent aquesta major respecte a la comarca i a

Catalunya.


Pàgina 72 de 187



Municipi. (percentatges)



En la gràfica es pot observar com la franja dels 15 als 19 anys disminueix en el període de

temps comprés entre el 1996 al 2011. De la mateixa manera que succeeix en la franja d’edat

compresa entre els 20 als 24 anys. Per últim la franja que més augment és la d’edats

compreses entre els 25 als 29 anys.



UE-15 (-) E

Resta E Àfrica

Amèr. N i C

Amèrica S



Pel que fa la població estrangera veiem que hi ha una major representació de la població

provinent de la UE, sobre tot en la franja dels 20 als 24 anys. Seguidament hi trobem

representació de població provinent de l’Àfrica, equitativament en totes les franges d’edat.


Pàgina 73 de 187


A continuació hi trobem la població provinent de l’Amèrica del S, sense representació en la

franja d’edat compresa de 20 a 24 anys. Per últim trobem dues persones d’Amèrica del N i C.

3.2.2 Treball, Atur i Activitat Econòmica.

Les dades quantititatives per poder realitzar un anàlisi objectiu en l’àmbit del treball, atur i

activitat econòmica s’han extret de l’Observatori per al Desenvolupament Local d’Osona –

ODLO-. S’utilitza l’informe trimestral de la dinàmica del mercat laboral Osona Sud Alt Congost

(donat que els municipis de la Mancomunitat adherits al Pla en formen part) 3r. Trimestre

2011. En aquest estudi hi trobem 6 municipis que no pertanyen al nostre estudi (Aiguafreda,

Centelles, Folgueroles, Muntanyola, St.Martí de Centelles), però d’altra banda hi trobem els 7

municipis adherits al PPJM (el Brull, Malla, Sta Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell, Tona i

Viladrau).

Atur registrat

La mitjana d’aturats a Osona Sud l’últim trimestre de 2011 és de 2.734 persones, xifra que

situa una taxa d’atur del 13,00%. Aquesta taxa és inferior a la taxa d’osona 15,93% i

Catalunya 14,79%.

Si comparem les dades amb el trimestre anterior podem observar un augment percentual de

+4.06% superior al què ha passat a Osona que ha pujat una mica (+1,94%), mentre que si

comparem les dades amb l’any anterior podem veure que també hi ha un augment a Osona Sud

d’un (+3,09), inferior a Osona (+6.98%) i Catalunya que ha augmentat (+6,30%).

Font: Elaboració de l’ODLO

Aquesta gràfica mostra l’evolució de la taxa d’atur a Osona Sud respecte a Osona i Catalunya,


Pàgina 74 de 187


podem observar que en general, la taxa d’atur d’Osona Sud s’ha situat sempre per sota de la

d’Osona i Catalunya, sembla que continua aquesta tendència.

Font: Elaboració ODLO

Al pacte d’Osona Sud- Alt Congost, la mitjana d’aturats en aquest trimestre, es situa en 1.309

homes, xifra inferior a la de les dones que és de 1.425. Aquestes xifres representen una taxa

d’atur dels homes (12,06%) inferior a la de les dones (16,40%).

La taxa d’atur dels homes al pacte és inferior a la taxa d’atur d’Osona (13,74) i també a la de

Catalunya (13,77). La taxa d’atur de les dones es situa en un 16,40%, inferior a la d’Osona

(18,70%) i és similar amb Catalunya (16,06%).


Pàgina 75 de 187



Durant aquests últims tres anys, la taxa d’atur masculina sempre ha estat per sota d’Osona i

Catalunya, aquest trimestre es manté.

Situant-nos en la taxa d’atur femenina, aquesta presenta algunes oscil·lacions, però segueix

un paral·lelisme entre Osona i Catalunya. En aquest trimestre, es situa una mica per sota de

Catalunya i per sota d’Osona.



Pàgina 76 de 187



Atur registrat per edats

El tram d’edat que registre més nombre d’aturats en el pacte d’Osona Sud- Alt Congost és el de

45 anys i més (1.282 persones de mitjana trimestral) després el segueix, amb poca diferència,

els de 25 a 44 anys (1.253 persones de mitjana).

La gràfica mostra que el pes de l’atur a Osona Sud entre les persones de 45 anys i més és el

més elevat (46,90%). A la comarca d’Osona, les persones entre 25 i 44 anys és la que presenta

un major pes (46,94%). El mateix passa a Catalunya (51, 88%).



Pàgina 77 de 187



Atur registrat per sectors

El sector “serveis” és el que presenta amb un 52,60% el nombre major d’aturats, amb una

mitjana de 1438 persones. El segueix el sector “industria” amb un 29,29%, això representa

una mitjana de 801 persones. Finalment podem observar el sector “construcció” amb un

13,39% i (“agricultura” que té un pes relativament petit dins del pacte d’Osona Sud- Alt

Congost (1,06%).

Respecte al trimestre anterior podem observar que el sector “serveis” és el que ha patit més

variació positiva (+7,26%).


Pàgina 78 de 187



Pes de l’atur per sectors

La gràfica ens mostra el pes dels aturats per sectors d’activitat econòmica, comparant el pacte

amb Osona i Catalunya. Podem observar que el sector “serveis” és el que té la mitjana més

elevada d’aturats al pacte, després segueix el sector de “Industria”, “construcció” i “sense

ocupació anterior”


Pàgina 79 de 187



Atur registrat per estrangers

Durant aquest trimestre hi ha hagut una mitjana de 309 persones aturades estrangeres.

Aquesta xifra representa un 11,32% sobre l’atur total al Pacte, un percentatge molt inferior al

que experiment Osona (29,52%) i Catalunya (22,48%).

Si comparem les dades amb el trimestre anterior, podem observar un descens (- 1,28%) en

l’atur d’estrangers, similar al què ha passat a la comarca d’Osona (-1,65%) i inferior a la resta

de Catalunya (-3,094%).

Perfil de les persones aturades


Pàgina 80 de 187



Contractació registrada

Dels 1.526 contractes registrats, 201 són indefinits i 1305 són temporals, xifra que situa la

taxa de temporalitat en un 85,52%. Aquesta és inferior a Osona (88,70%) i Catalunya

(90,09%).

Al pacte la contractació ha experimentat un augment (26,43%) respecte al darrer trimestre,

superior a Osona /17,87%) i Catalunya (4,14%). Respecte al mateix període de l’any anterior

s’observa un descens al pacte (-4,74%), superior a Osona (-2,92%) i similar a Catalunya (-

4,28%).


Pàgina 81 de 187



Pàgina 82 de 187


Contractació registrada per sexe

Dels 1.526 contracte registrats, 837 s’han fet a homes i 689 a dones. Per tant s’observa una

diferència entre gèneres. Respecte a l’any passat, la contractació masculina ha patit un

descens (-8,52) contrari al què ha passat amb la contractació femenina no ha variat massa

(0,29%).

La taxa de temporalitat és inferior la dels homes (86,86%) i les dones (83,89%).



Pàgina 83 de 187





Pàgina 84 de 187


Perfil de les persones contractades



Pàgina 85 de 187


A través dels grups de discussió amb joves, les aportacions realitzades en l’àmbit de treball

són les següents:

“Les assessories laborals dels Punts d’Informació funcionen bé”

“La borsa d’ofertes laborals dels Punts Joves és una bona eïna per buscar feina.

S’hauria de potenciar més”

“L’ajuntament hauria de prioritzar la gent del poble per ofertes vinculades a l’ajuntament. La

borsa de treball agrada molt.”


Pàgina 86 de 187


“Estaria molt bé que el Punt Jove fes de mitjancer amb les empreses del municipi per tal que

contractin als joves de Tona per les seves empreses”.

“Hi ha molt joves que no volen treballar, si busques la feina la pots trobar”

“Els joves que no volen treballar haurien de fer tallers ocupacionals durant un període de temps.

S’ha perdut la necessitat d’aprendre un ofici. S’hauria de parlar amb les empreses i que donin

l’oportunitat als alumnes d’aprendre l’ofici i així podrien agafar experiència. (podrien omplir

currículum).”


Pàgina 87 de 187


3.2.3 Habitatge

En relació al tema d’habitatge, el territori de la Mancomunitat la Plana no presenta

moltes diferències vers la resta de municipis de la comarca. Per els joves d’aquest

territori, l’emancipació no és un tema fàcil a l’actualitat. Tot i presentar un gran estoc

de pisos buits, comprar-ne un resulta quasi impossible degut a les dificultats d’accés

al crèdit de les entitats bancàries, i el preu del lloguer no és més barat que en

municipi veïns. Si a aquest fet hi sumem la precarietat laboral que acompanya els

joves i la dilatació en l’etapa dels estudis en alguns casos, és obvi trobar dades que

afirmen que cada vegada està augmentant més l’edat d’emancipació de les persones

joves.

En aquest sentit, per exemple, la mitjana espanyola d’emancipació es situa als 29 anys

en les noies i als 31 en els nois i és provable que aquesta xifra pugui augmentar si la

situació econòmica en la que vivim no millora.

En vistes d’aquesta situació, molts joves opten per llogar un pis compartit amb alguns

amics per tal de dividir les despeses. Els que no han optat per aquesta via i que

tampoc s’han pogut independitzar amb la parella o sols, continuen vivint a casa dels

pares i per tant, s’ha vist també com l’edat mitjana d’emancipació augmentava

considerablement.

Segons les enquestes i les entrevistes realitzades, una gran majoria dels joves no

descarta marxar a viure a una altre població ja sigui per anar a un municipi més gran i

amb més serveis, com per un tema d’oportunitats de treball.

En relació a aquesta temàtica, s’ofereix als joves de la Mancomunitat un servei de

Borsa d’Habitatge Jove. Servei inaugurat al 2006 dins un projecte impulsat per la

Generalitat de Catalunya, la pròpia Mancomunitat i els Ajuntaments que en formen

part.

El servei que s’ofereix és gratuït i té com a objectiu principal donar facilitats als joves

per tal que puguin accedir a un habitatge de lloguer a un preu assequible. La Borsa

realitza tasques de mediació entre els propietaris i els joves que busquen l’habitatge.


Pàgina 88 de 187


Igualment, la borsa també gestiona els diferents ajuts al lloguer que ofereix la

Generalitat de Catalunya i el govern central.

A través dels grups de discussió, realitzats amb joves, podem veure com molts dels

participants no coneixen aquest servei. Si hi van participar 24 joves, en total el

coneixien un 20% dels participants.

3.2.4 Cultura, oci i lleure

Pel que fa a aquest apartat, no hi ha dades estadístiques ni quantitatives als mucnipis

de la Mancomunitat la Plana que ens ajudin a visualitzar la realitat juvenil sobre

aquesta temàtica. Tot i així, hem intentat elaborar un visió global respecte l’àmbit

d’oci, lleure i cultura basada principalment en un anàlisi qualitatiu a través de les

enquestes i els grups de discussió que hem portat a terme amb els joves i de la nostra

pròpia observació directe. D’aquesta manera, ens hem pogut fer una idea del que està

succeint amb temes d’oci i lleure. De tot plegat, n’hem extret les següents

conclusions:

L’oci i el lleure representen avui en dia una part important de la vida dels joves. El

temps que els joves dediquen a l’oci ha augmentat considerablement si ho comparem

amb anys enrere i això pot ser degut principalment a l’augment del temps lliure de les

persones, sobretot dels joves i a l’augment de l’oferta d’oci juvenil. Aquest augment

del temps lliure crea, conseqüentment, un augment en la demanda d’activitats d’oci

que no sempre es pot assumir des de l’administració i que per tant, provoca que els

joves tinguin la sensació que l’oferta d’oci i d’activitat de lleure sigui insuficient.

El més important, però, és analitzar quin tipus d’oci porten a terme els nostres joves:

En aquest sentit, podem afirmar que l’esport és un punt molt important en el tipus

d’oci que practiquen els joves del municipi. Als diferents municipis de la

Mancomunitat la Plana hi ha diverses associacions esportives que aglutinen una gran

quantitat de joves: entitats dedicades al futbol, bàsquet, hoquei, patinantge i els

Centres Excursionistes.


Pàgina 89 de 187


Del dia a dia i de la dinàmica dels Serveis d’Informació Juvenil i dels Espais Joves ,

hem descobert que molts joves, sobretot d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys,

dediquen gran part del seu temps lliure a les noves tecnologies, sobretot a tot allò

referent a pantalles, ja sigui l’ordinador, les consoles o els videojocs o fins i tot els

telèfons mòbils d’última generació. En principi, pot semblar que aquest tipus d’oci no

presenta cap perill, però en realitat pot portar diferents problemes si no hi ha un

control i una supervisió del seu ús. Per aquest motiu, des dels diferents serveis

municipals s’ofereixen a través dels d’Espais Joves, un espai de joc dinamitzat per un

professional que intenta donar un visió pedagògica d’aquesta tipologia d’activitat

realitzant un treball d’educació en el lleure de gran qualitat.

Pel que fa a les activitats d’oci nocturn, la major part dels joves declaren participar

d’oci nocturns com les discoteques o els bars musicals. Als municipis de Tona, Taradell

i Seva hi ha cap local d’aquestes característiques. Encara que la majoria de joves

asseguren anar a espais d’oci de Vic.

Igualment, podem intruir que hi ha un buit en l’oci nocturn per els joves d’edats

inferiors o adolescents de 14 a 18 anys que és el grup que es troba més desfavorit. La

majoria d’aquests joves, surten els divendres i els dissabtes a les nits i es queden als

carrers i a la places dels poble o en els seus locals privats. (Més endavant, en l’apartat

de participació jove, parlarem d’aquesta tipologia d’activitat).

Actualment, han augmentat el número de locals privats que es lloguen els joves i que

s’utilitzen principalment com espais d’oci nocturn.

Estem parlant, aquí, d’unes pautes d’oci bàsicament consumistes, poc participatius i

molt poc educatiu. Fa un temps que des de les Regidories de joventut dels 7 municipis

adherits al PPJM es destinen molts esforços a fer que aquesta situació canviï i ha

creat una oferta estable d’activitats a través de projectes de dinamització juvenil. Tot

i que aquest projecte és valorat positivament per la majoria de joves, continuen

afirmant que l’oferta és insuficient i que caldria augmentar i millorar les activitats.


Pàgina 90 de 187


Finalment, la major part dels joves i les persones enquestades han manifestat la

necessitat d’un centre cívic amb capacitat per acollir les activitats de les entitats

juvenils i culturals i disponible com espai de lleure en horari nocturn, que tingués per

exemple, un espai de jocs, amb futbolí, pim-pom, billar,... d’aquesta manera també

podrien gaudir-ne a la nit i no haurien de marxar del municipi.

Veiem algunes aportacions extretes dels grups de discussió:

“Ampliar el ventall d’activitats que s’ofereixen des dels serveis de joventut (sortides,

excursions, tallers).”

“Seria interessant tenir una oferta cultural més àmplia”.

“S’haurien de fer més activitats culturals i les poques que hi ha no són adequades per a

joves”.

“Falten activitats per a joves de 13 a 16 anys”.


Pàgina 91 de 187


3.2.5 Participació Juvenil

Als diferents municipis que integren el PPJM hi ha diferents entitats juvenils

legalment constituïdes que realitzen activitats de caire juvenil i cultural per a joves i

per a la resta de població en general.

Veiem-les a través del següent quadre:

Municipi Entitat

Tona Coordinadora Juvenil de Tona

JNC

Esplai güitxi Güitxi

35 Mitjons teatre

Santa Eulàlia de Riuprimer Consell de Joventut de Riurprimer

Taradell Consell de Joves de Taradel (CJT)

Seva/St Miquel de Balenyà Comissió de Festes

Canya que no es Conya

Val a dir que la majoria d’aquestes entitats es centren en organitzar activitats d’oci

nocturn, com per exemple concerts, festes joves, la programació jove de festa major.

En el cas de Tona, la Coordinadora de Joves gestiona una part del pressupost de

joventut a través d’un conveni anual.

Alhora cal destacar també que hi ha dues entitats que la seva activitat es centra en

bàsicament en el teatre: 35 mitjons teatre i Canya que no es Conya. Les dues creades

al llar del 2009-2010.


Pàgina 92 de 187


3.2.6 Educació

Els recursos educatius formals i no formals per a joves amb els quals comtpten els

municipis de la Mancomunitat la Plana adherits al PPJM són els següents:

Centre Tipus de formació Titularitat Ensenyament

impartit

IES Tona Reglada Centre públic (G.C) Ed. Secundària 12-16

Batxillerat 16-18

anys.

C. Formació/ Esc.

d’Hosteleria d’Osona

(centre referent a

Osona i al Vallès

Oriental)

Reglada Centre públic (G.C) Cicle format. De Gr

Mitjà de Cuina

Esc. Vedruna Reglada Centre privat Ed. Infantil 3-6 anys

Educ. Primària 6-12

Ed. Secundària 12-16

anys

Col. Resid PIVE Reglada Centre Privat Ed. Infantil 3-6 anys

Educ. Primària 6-12

Ed. Secundària 12-16

anys.

Batxillerat 16-18.


Pàgina 93 de 187


Aula Oberta Escola

d’Adults

Reglada i No Reglada Centre Públic (G.C) Preparació proves del

GES

Cursos GES

Preparació proves

cicles formatius Grau

mig

Cursos

Tallers

Monogràfics.

INS Taradell Reglada Centre públic (G.C) Ed. Secundària 12-16

Batxillerat 16-18

anys.

Cal destacar la inexistència de PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial) al territori

d’Osona Sud. Fer que provoca que els joves del territori s’hagin de desplaçar a Vic, Manlleu o

Torelló. Els joves que volen realitzar la branca de batxillerat artístic també s’han de desplaçar

a Vic fins a l’Escola d’Arts i Oficis.

Cal destacar que gairebé tots els joves dels municipis adherits al PPJM, estan distribuïts entre

els centres de Tona i Taradell. Excepte els joves de Sta. Eulàlia de Riuprimer que van a Vic o

Gurb.


Pàgina 94 de 187


A continuació veiem les aportacions que van fer els propis joves a través dels Grups de

Discussió:

“ Falta l’hàbit d’apuntar-se a cursos formatius. Intentar ampliar el ventall... Muntar cursos que

després tinguin acreditació nivell laboral o que siguin homologats”

“Els cursos haurien de ser breus... més informació sobre cursos online”

“Més cursets d’idiomes... gratuïts”

“Els Serveis d’Informació Juvenil ja funcionen bé si et vols assessorar sobre temes d’estudi”

“Es podrien fer tallers/cursos que ofereixin títols reglats, així no hauríem d’anar a Vic”.

“La formació augmenta les possibilitat de trobar feina”.


Pàgina 95 de 187


LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT

Fins al moment, l’anàlisi de la realitat juvenil ens ha permès saber quines són les

necessitats de la població jove dels municipis adherits al PPJM. A partir d’aquest punt

analitzarem les polítiques que s’adrecen als joves i els recursos existents que donen

resposta a aquestes necessitats.

En els dos apartats següents, detallarem totes les accions, programes, activitats, etc.

que van adreçades als joves i que intenten donar resposta a les necessitats que hem

estat observant en l’anàlisi de la realitat juvenil. Tal i com veurem, potser algunes no

van destinades única i exclusivament al públic jove, però hem decidit incloure-les en

aquesta anàlisi ja que es tracta d’accions que repercuteixen positivament en el

desenvolupament de la vida dels joves del territori de la Mancomunitat la Plana.

Tal i com explicat en l’apartat 2.5 i per tal de fer-ho el més clar possible, dividirem

les politiques de joventut en 2 grups en funció de l’eix al qual responen i l’àmbit

d’actuació sobre el qual actuen:

- Politiques d’emancipació.

- Politiques de participació.

Polítiques d’emancipació

Àmbit d’actuació: Informació i comunicació

PROGRAMA BREU DESCRIPCIÓ ORGAN RESPONSABLE TRANSVERSALITAT

Serveis d’Informació Juvenil

Els Serveis d’Informació Juvenil són és l'aparador de les polítiques de joventut que es desenvolupen als diferents municipi així com un recurs molt proper i útil per als joves. El seu objectiu és acompanyar, informar i assessorar el jove en el procés de presa de decisions en qualsevol àmbit: educació, treball, salut, oci, participació, etc.

Unitat de Joventut

Regidories de cultura, educació, benestar social i igualtat i participació ciutadana.

Radio Taradell És la Radio municipal, ofereix informació de tot allò que es realitza al municipi

Regidoria de comunicació Regidories de cultura, educació, joventut

Agenda Mensual Mancomunada

De forma mensual, la unitat de Joventut de la Mancomunitat La Plana edita una agenda on hi surten totes les activitats d’interès juvenil que es realitzen als municipis Mancomunats. L’agenda es penja a les cartelleres del municipi i s’envia a tots els joves via mailing.

Àrea de Joventut de la Mancomunitat La Plana

Regidories de joventut dels municipis mancomunats

Agenda jove d’Osona

De forma mensual, una de les àrees de joventut dels municipis d’Osona editem una agenda on hi surten totes les activitats d’interès juvenil que es realitzen als pobles de la comarca. L’agenda es penja a les

Comissió de Tècnics de Joventut d’Osona

Regidories de joventut d’Osona


Pàgina 97 de 187


cartelleres del municipi i s’envia a tots els joves via mailing

Agenda Escolar

Des de la Unitat de Joventut de la Mancomunitat la Plana s’edita l’agenda escolar pels centres d’educació secundària de Tona i Taradell. És una agenda de temàtica juvenil i amb un contingut pedagògic i preventiu

Unitat de Joventut Unitat de Ciutadania Regidories d'

Àmbit d’actuació: Educació


Aula Estudi

És un servei per a joves de 12 a 18 situat als Serveis d’informació juvenils. El seu objectiu és oferir suport a la realització dels deures escolars i a l’estudi alhora que motivar el jove a seguir les trajectòries acadèmiques adequades.

Regidories de Joventut Regidories de Educació i Benestar Social

PIDCES Consisteix en descentralitzar el Punt Jove als centres d’ensenyament per tal d’apropar als joves la informació d’interés juvenil i captar possibles iniciatives juvenils.

Regidories de Joventut Regidories d’Educació.

CENTRE OBERT EL PUNTAL

Recurs per a nens i joves fins a 16 anys l’objectiu del qual és convertir-se en un lloc de trobada per realitzar processos d’integració i socialització recolzant les tasques de la família.

Regidoria de benestar social

Regidoria d’Educació i joventut


Pàgina 98 de 187


Estades d’idiomes

Estades de 15 dies en una casa de colònies. Obert a nens i joves de 12 a 18 anys té com objectiu aprofitar l’espai d’educació en el lleure per potenciar l’aprenentatge de la llengua anglesa

Àrea de joventut del Consell Comarcal d’osona

Regidories de joventut d’osona

Curs Ges (Graduat en educació secundària)

L’escola de formació d’adults de Tona ofereix el curs GES per els alumnes que no tenen graduat Regidoria d’Ensenyament Regidoria de Joventut

Cursos i tallers per adults

L’escola de formació d’adults de Tona ofereix cursos i tallers diversos

Regidoria d’Ensenyament Centre de Formació Permanent d’Osona Sud.

Àmbit d’actuació: CULTURA OCI I LLEURE


Dinamització Jove

Projecte de l’àrea de joventut que ofereix un programa estable d’activitats de cultura, oci i lleure a joves de 12 a 29 anys. El seu principal objectiu és fomentar el sentiment de pertinença local En aquest programa hi trobem: Setmanes de Joventut, Festes joves, Festes Majors Joves, Carnavals, etc.

Regidoria de joventut Regidories de cultura, festes, entitats, educació i benestar social

Bucs d’assaig L’espai Jove el Puntal de Taradell disposa de Bucs d’assaig gratuïts per a joves

Regidoria de joventut

Viatgeteca Mancomunada

Fons d’informació turística de la unitat de joventut de la Mancomunitat La Plana té com objectiu oferir informació turística de qualitat especialitzada en turisme juvenil.

Unitat de Joventut

Regidories de cultura Unitat de ciutadania

Servei de cessió de Màquina de Xapes

És un recurs per a la realització de tallers de dinamització amb joves.

Unitat de Joventut


Pàgina 99 de 187


BusNit

Programa destinat a resoldre els problemes relacionats amb la mobilitat juvenil nocturna entre els municipis. El servei és ofert pel consell comarcal i s’utilitza per a a activitats culturals d’embargadura comarcal



Raid dels Ausetans

Programa destinat a joves de 12 a 29 anys amb l’objectiu de promoure una activitat d’oci i educació en el lleure on els joves de tota la comarca s’interrelacionen a través d’una competició que incloure proves esportives, culturals i creatives.



Àmbit d’actuació: HABITATGE


Borsa d’habitatge de la Mancomunitat La Plana

Servei Mancomunat l’objectiu del qual és informar i assessorar en qualsevol tema relacionat amb el lloguer d’habitatge, gestió i intermedicació per l’accés al Programa de la Borsa de Mediació per al lloguer social, tramitació d’ajudes al lloguer, etc.

Servei d’Habitatge de la Mancomunitat La Plana

Regidories de joventut dels municipis Mancomunats.


Pàgina 100 de 187


Àmbit d’actuació: SALUT


PAS Programa de prevenció i atenció en Salut a Tona: accions comunitàries.

Regidoria de Joventut

Regidoria d’Ensennyament,

Regidoria de Benestar Social

PASA Programa alternatiu de la sanció Administrativa Consell Comarcal d’Osona

Regidoria de Benestar Social de Tona

Regidoria de Joventut de Tona

PAMASACTIU Programa de prevenció comunitària de Taradell Regidoria de Benestar

Social Regidoria de Joventut

A CEGUES, NO MOLA Programa de reducció de riscos en espais d’oci nocturn

Regidoria de Benestar Social

Regidoria de Joventut

Regidories de Salut

DRAC Servei de consulta i atenció individualitzada als diferents casos de consulta que puguin sorgir en

Consell Comarcal d’Osona Regidories de Joventut

Regidories de Benestar


Pàgina 101 de 187


referència al tema de drogues.

Social

Servei de Salut de la Oficina Jove d’Emancipació d’Osona

Servei personalitzat i confidencial d’informació i assessorament en temes de drogues, sexualitat, addicions, alimentació, etc.

Oficina Jove d’Osona Regidories de joventut d’Osona

Àmbit d’actuació: TREBALL


Suport en la recerca de feina

Servei dels Serveis d’informació Juvenil destinat a joves majors de 16 anys. L’objectiu és informar i assessorar en temes laborals i facilitar l’accés al treball. Consisteix en un plafó informatiu on es fa una recopilació setmanal de les ofertes de feines de la comarca i rodalies. A la vegada, s’ofereix també una borsa de cangurs i professors particulars per a joves majors de 16 anys. El servei fa d’intermediari i s’estableix un primer contacte entre el jove i l’usuari.

Regidoria de joventut

Regidories d’Educació i Servei de Promoció Econòmica Osona Sud –Alt congost

Promoció Econòmica Osona Sud-Alt congost

És un servei mancomunat situat a la població de Centelles que dóna servei als municipis de Osona Sud. Ofereix una borsa de treball i un servei d’assessorament per a la creació d’empreses

Servei de Promoció Econòmica Osona sud-alt congost

Regidories de Promoció econòmica, joventut, benestar social i educació

Club de la Feina És un nou servei que fa molt poc que s’ofereix als municipis. El seu objectiu és donar suport en la recerca

Servei de Promoció Econòmica Osona sud-alt

Regidories de Promoció econòmica, joventut,


Pàgina 102 de 187


de feina a través de la xarxa. Depenent del municipi encara no s’ha iniciat l’acció.

congost benestar social i educació

Servei de Treball de la Oficina Jove d’Emancipació d’Osona

Servei de l’Oficina jove d’Osona l’objectiu del qual és facilitar l’accés dels joves al món del treball, millorar la seva inserció laboral i vetllar per les condicions laborals

Oficina Jove d’Osona Regidories de joventut i Promoció econòmica d’Osona

Curs de socorrisme aquàtic

Programa del Consell Comarcal d’Osona. L’objectiu és facilitar la formació de socorrisme aquàtic a joves amb la finalitat de facilitar-los la inserció laboral en aquest camp.



Àmbit d’actuació: COHESIÓ SOCIAL I EQUILIBRI TERRITORIAL


Parelles lingüístiques Programa Mancomunat destinat a persones nouvingudes. L’objectiu és aprendre català i fomentar l’intercanvi i el coneixement mutu.

Unitat de Ciutadania Mancomunitat la Plana

Regidories d’Educació, benestar social i joventut

PRAM. Pla de recepció i acollida Mancomunat

Programa Mancomunat destinat a persones nouvingudes. Té com a objectiu oferir entrevistes d’acollida, sessions d’acollida i una guia d’acollida per tal de facilitar el coneixement i la integració al municipi.

Àrea de Serveis Socials Mancomunitat La Plana

Regidories d’Educació i benestar social

PERFILS Programa per als centres educatius destinat a joves nouvinguts i joves autoctons

Àrea de Serveis Socials Mancomunitat La Plana Regidories de Joventut


Pàgina 103 de 187


Esport Inclusiu Rugby Hoquei


Pla d’igualtat en polítiques home-dona

Programa que realitza accions com per exemple el 8 de març, 25 de novembre incloent la perspectiva en matèria de polítiques de joventut



Pàgina 104 de 187


Polítiques de participació

Àmbit d’actuació: PARTICIPACIÓ


Suport a iniciatives juvenils

L’objectiu del programa és fomentar la participació activa dels joves dins dels municipis ajudant-los a que puguin desenvolupar les seves pròpies iniciatives. S’ofereix suport i acompanyament en l’organització de l’activitat, en el seu desenvolupament , en el cost econòmic, etc. Es vehicula a través de l’estructura tècnica existent

Regidoria de joventut Unitat de Joventut

Regidoria de cultura, educació i festes

Suport les entitats juvenils

Als diferents municipis hi ha entitats legalment constituïdes que organitzen moltes activitats destinades als propis joves dels municipis. L’objectiu del programa és oferir-los suport logístic, tècnic i econòmic per tal que puguin desenvolupar les seves activitats amb la màxima qualitat. Es vehicula a través de l’estructura tècnica existent

Regidories de joventut Unitat de Joventut

Regidoria de cultura, educació, entitats i festes

Trobada de delegats i delegades d’Osona

Organitzada per la Comissió de Tècnics de la Comarca d’Osona i totes les regidories de joventut, l’objectiu és oferir als delegats i delegades dels centres d’educació secundaria formació sobre els seus drets i deures i fomentar la participació activa dels joves

Comissió de Tècnics de

Joventut d’Osona

Regidories de joventut i

educació d’Osona

3.3 Conclusions de la Diagnosi

Com ja hem dit amb anterioritat, l’ARJ i l’APJ ens ha permès conèixer la situació de

partida dels i les joves i les polítiques que es desenvolupen al territori dels municipis

adherits al PPJM 2012-2015 i que els afecten d’una manera o d’una altre. Les seves

conclusions, doncs, ens han de clarificar les necessitats principals dels i les joves de la

Mancomunitat la Plana per tal que puguem impulsar les accions correctes.

DEBILITATS FORTALESES

Anàl

isi

inte

rn

- Retard en l’emancipació juvenil quan els

joves s’estan formant.

- Inexistent promoció d’habitatges de

llogues o compra social als municipis de la

Mancomunitat.

- Zona de la Mancomunitat és rural.

Difusió de les activitats insuficient.

- Poca oferta d’activitats per a totes les

franges d’edat especialment de 13 a 16

anys.

- Poca adequació de l’oferta cultural als

interessos de la població jove.

-Manca d’ofertes laborals de perfils més

qualificats.

- Taxa elevada d’atur juvenil.

- Joves amb baix nivell acadèmic.

- Poca oferta formativa en Cicles Formatius

de Grau o superior a Osona Sud.

- Inexistència de PQPI.

- Servei d’habitatge de la

Mancomunitat la Plana.

- Demanda d’habitatges per part

dels joves del territori.

Existència d’espais de dinamització.

- Existència d’equipaments juvenils

- Existència de programes de

dinamització.

- Existència de plataformes virtuals

ja creades per la difusió d’activitats

- Existència d’una tècnica de

comunicació.

- Estructura tècnica de la Unitat de

Joventut i de la Unitat de

ciutadania per desenvolupar les

accions.

- Existència de programes Comarcals

amb un cost accessible.

- Nou recurs “Club de la feina”.

- Existència de Promoció econòmica

Osona Sud Alt Congost.

- Bon funcionament de les

Assessories Laborals dels Serveis


Pàgina 106 de 187


- Poca oferta formativa no formal d’interès

juvenil.

- Manca d’oferta formativa en acreditació

de competències al territori.

- Conductes de risc vers les drogues i la

sexualitat.

- Manca de participació juvenil alhora

d’organitzar activitats.

d’Informació Juvenil

- Borsa d’ofertes laborals.

Aula Oberta (GES).

- Existència de centres d’educació

secundària al territori.

- Cicle formatiu de Grau Mitjà en

Hosteleria.

- Pla de polítiques d’Igualtat

- Pla de Convivència.

- Tècnics d’acció social.

- Existència de teixit associatiu.

- Existència de Serveis de Joventut i

equipaments juvenils al territori.

- Existència d’un centre obert al

territori.

- Programa PIDCES.

- Existència de Aules d’Estudi

vinculades als serveis d’informació

juvenil.

- Alta representació dels joves a les

entitats esportives.

- Existència d’un programa de

Voluntariat Europeu SVE.

- Existència d’entitats juvenils

organitzades i actives.

AMENACES OPORTUNITATS

Anàl

isi e

xter

n

- Retirada de l’ajut de lloguer RBE.

- Cerca d’activitats culturals i d’oci fora del

territori.

- Poca oferta laboral.

- Situació de Crisi econòmica i social

- Baixa el preu de lloguer dels

habitatges.

- Existència d’habitatges desocupats

amb possibilitats de donar-li un nou

us.


Pàgina 107 de 187


actual.

- Poques empreses amb capacitat per oferir

llocs de treball a joves.

- Fracàs escolar.

- Manca d’oferta formativa post-

obligatòria al territori.

-Població jove desmotivada.

- Manca d’educació en la participació

ciutadana.

- Poc suport per part de les

administracions a les entitats i

associacions juvenils.

- Desmotivació per part dels de les

entitats.

- Fort impacte de la crisi econòmica que ha

provocat el tancament de moltes empreses

i comerços.

- Existència de contractes precaris i

temporals entre els joves.

- Dificultats d’emancipació juvenil.

- Oficina Jove d’Osona.

- Taxa d’atur d’Osona Sud,

relativament per sota a de la

Comarca d’Osona i de Catalunya.

- Programa Comarcal de Socorrisme

Aquàtic.

-Raid dels Ausetans.

- Connexió entre entitats juvenils

del territori.

- Programa comarcal en formació a

delegats i delegades dels centres

educatius de la Comarca d’Osona.

4. EL DISSENY

4.1 Missió del PPJM

El PPJM 2012-2015 pretén que les polítiques de joventut es converteixin en una realitat

accessible, visible i participativa per a tota la població juvenil del nostre territori. S’han

realitzat esforços tant a nivell local com supramunicipal per tal de potenciar unes polítiques

de joventut integrals i de qualitat. La màxima voluntat és la de garantir l’accés universal,

global i normalitzat de la població juvenil als recursos, serveis i programes que facilitin

l’acompliment, en igualtat de condicions, del seu propi projecte de vida. Donant resposta a

les seves necessitats i/o problemàtiques, amb la finalitat d’oferir una millor atenció

individualitzada i col·lectiva. Aprofitant el màxim de recursos que se’ls ofereixen des de totes

les administracions i institucions.

El PPJM garanteix la capacitat de transformar les amenaces i mancances en noves

oportunitats per la població jove, per tal que aconsegueixen el seu dret a la plena ciutadania.

Entenem que l’activitat pública ha d’atendre les necessitats i característiques pròpies de la

població jove, garantint la igualtat d’oportunitats i el reconeixement de la plena ciutadania,

que l’administració ha de garantir a tota la població.

En quan a les línies estratègiques i tenint present el marc del PNJCat 2010-2020 emmarquem

el PPJM en dos eixos prioritaris: Emancipació i Participació dividit a la vegada en 8 àmbits

d’actuació en funció de l’objectiu de treball. Vegem-ho més clarament en aquest quadre:

PPJM 2012-2015

Eix Àmbit 'Actuació

Informació i Comunicació

Educació /formació

Cultura i oci i lleure

Habitatge

Salut

Treball/ocupació

Emancipació

Cohesió social i Equilibri territorial Participació

Foment de la participació juvenil


Pàgina 109 de 187


4.2 Objectius

EMPANCIPACIÓ

Educació/formació

1. Impulsar polítiques educatives per donar resposta a les necessitats del territori.

1.1 Garantir l’èxit escolar dels joves de la Mancomunitat la Plana.

1.2 Millorar i ampliar l’oferta formativa no formal dels joves.

1.3 Recolzar i ampliar els el processos formatius de les persones joves.

1.4 Afavorir que els joves de la Mancomunitat disposin d’informació i recursos

d’orientació i assessorament en relació als seus estudis reglats i l’oferta formativa no reglada

per facilitar-los la millora del seu propi nivell formatiu.

Treball/ocupació

2. Impulsar polítiques de treball per afavorir l’ocupabilitat de les persones joves.

2.1 Informar, orientar i assessorar als joves en matèria d’accés al treball.

2.2 Informar, orientar i assessorar als joves en matèria de drets laborals.

2.3Facilitar la relació entre l’oferta i la demanda laboral.

2.4 Millorar les processos de transició formació-treball.

2.5 Facilitar l’autoocupació juvenil.

2.6 Afavorir les possibilitats de mobilitat i l’adquisició d’experiència laboral a

l’estranger per als joves de la Mancomunitat.

2.7 Afavorir la inserció laboral dels i les joves a través de la formació.


Pàgina 110 de 187


Habitatge

3. Impulsar polítiques d’habitatge per afavorir l’emancipació domiciliar de les persones

joves.

3.1 Millorar les oportunitats d'accés a l'habitatge en règim de lloguer i facilitar l’accés

a l’habitatge als joves de 18 a 30 anys.

Salut

4. Impulsar polítiques de promoció de la Salut i les conductes de vida saludables entre

els joves.

4.1 Prevenir, informar i assessorar en matèria de salut, especialment en el

consum de drogues.

4.2 Oferir espais de consulta i suport en temes de salut per joves.

4.3Disminuir les conductes de risc en matèria de salut.

4.4 Afavorir l’accés a l’esport com a conducta de vida saludable i com a eina

de cohesió social.

Cultura, oci i lleure

5. Adaptar l’oferta cultural a les necessitats, demandes i/o interessos dels joves.

5. 1 Garantir una oferta lúdico-cultural estable durant l’any adaptada a les necessitats

o interessos de la població jove.

6 Afavorir la creativitat cultural per part dels joves.

6. 1 Impulsar i donar suport a la creació artística i cultural per part dels joves

Cohesió social i equilibri territorial

7. Garantir la igualtat d’oportunitats per a joves en situació de risc personal, familiar o

social i millorar la seva qualitat de vida.

7.1 Establir una atenció individual i la possibilitat de participació en les diferents

activitats, per assegurar d’igualtat d’oportunitats entre tots els joves de la

Mancomunitat la Plana.


Pàgina 111 de 187


7.2 Contribuir a una adequada incorporació a la societat d'acollida dels joves que

arriben al territori de la Mancomunitat la Plana

7.3 Fomentar l’esport com a eina de cohesió social.

8. Fomentar i potenciar la mobilitat dels i les joves de la Mancomunitat la Plana.

8.1 Millorar la mobilitat (diürna/nocturna) dels joves per facilitar-los l’accés a

diferents municipis de la comarca.

8.2 Potenciar l'esperit emprenedor, d'iniciativa i de creativitat dels joves a través de

la mobilitat internacional per tal de facilitar la seva integració activa en la

societat.

9. Garantir d’igualtat entre homes i dones joves, assegurant la igualtat d’oportunitats

en tots els àmbits i fent especial prevenció i atenció al tractament de les relacions

abusives i violentes.

9.1 Reduir la presència de l’androcèntrica en l’imaginari social de les persones joves.

9.2 Impulsar unes relacions igualitàries entre les persones joves, especialment respecte al

seu grup d’iguals i les seves relacions de parella.

10. Avançar en l’acceptació i el respecte a la diversitat i per combatre el racisme i la

discriminació dins del sistema educatiu a través del treball amb els alumnes, els centres

educatius, les famílies i les entitats d’educació no formal.

10.1 Promoure espais de trobada entre els diferents col·lectius de joves

11. Incorporar les especificitats del territori, en especial del món rural, en la planificació

i el disseny de polítiques d’ocupació adreçades als joves.


Pàgina 112 de 187


Informació

12. Millorar l’accés a la informació.

12.1 Fer arribar informació als joves sobre diferents àmbits de la seva vida a través de

la informació i la dinamització utilitzant les noves formes de comunicació 2.0

12.2 Facilitar i potenciar l’apropament entre els centres d’ensenyament i els espais

juvenils del municipi mitjançant la coordinació d’activitats conjuntes i complementàries i

fomentar l’adquisició d’hàbits consultius i participatius entre els joves.

13. Potenciar una xarxa d’informació juvenil de qualitat i adequada a la realitat i

necessitats actuals de la població jove.

13.1 Millorar els serveis bàsics d’informació juvenil per afavorir l’accés a una

informació útil per tal que els joves de la Mancomunitat la Plana puguin construir el seu propi

projecte vital, prestant especial atenció als joves que presenten necessitats específiques.

13.2 Incrementar la difusió de la informació juvenil, a través de diversos mitjans.

Donant una informació de qualitat per al desenvolupament dels projectes vitals o els

processos d’emancipació dels i les joves.

13.3 Promoure la interrelació i coordinació de tots els agents corresponsables de la

formació integral de les persones joves (centres educatius, comunitat, família, els mateixos

joves, teixit social i comunitat, grup d’iguals, TIC, mitjans de comunicació, etc.).

PARTICIPACIÓ

14. Facilitar la participació coma procés d’aprenentatge i com a eina de decisió o cohesió

social

14.1 Crear espais d’interlocució diversos que permetin als joves no associats la

possibilitat d’expressar les seves opinions i demandes en relació a l’administració.

14.2 Fomentar la presència dels i les joves en tots els processos participatius de la

Mancomunitat.


Pàgina 113 de 187


14.3 Impulsar el rol actiu dels representats d’alumnes als Consells escolars dels centres

d’educació secundària de la Mancomunitat la Plana.

15. Assessorar, informar i orientar a les entitats juvenils facilitant-los els recursos

necessaris per a dur a terme la seva activitat.

15.1 Donar suport formatiu a les entitats del territori.

16. Promoure l’associacionisme juvenil dels joves de la Mancomunitat la Plana.

16. 1 Establir Canals de diàleg entre les diferents entitats del territori i establir una

xarxa de relació.

17. Fomentar la participació dels alumnes dels centres d’educació secundària, implicant-

los en la realització d’activitats i projectes en els mateixos centres educatius com en la

participació de tot tipus d’iniciatives ciutadanes.

4.2 Descripció dels principis metodològics

Per tal d’implementar el Pla de Polítiques de Joventut de la Mancomunitat la Plana i donar

resposta a les necessitats i problemàtiques de la població jove, així com l’assoliment dels

objectius plantejats es tenen en compte els principis rectors descrits en el PNJCat 2012-2020

que ens permeten definir un mètode operatiu i adequat per impulsar unes polítiques de

joventut òptimes en el marc del territori de la Mancomunitat la Plana. D’altra banda, em de

tenir en compte que els criteris han de servir per definir i coordinar els respectius programes

d’actuació, d’aquesta manera el Pla esdevé marc de referència de les polítiques de joventut del

territori, i una eina metodològica per implementar-les.

En el PNJCat s’hi defineixen 4 principis rectors que conceptualitzen una única manera

d’entendre i de desenvolupar les polítiques de joventut de qualsevol institució i que per tant,

asseguraran la coherència metodològica de qualsevol de les accions que es portin a terme des

de qualsevol d’aquestes administracions. Vegem-los:


Pàgina 114 de 187


Els Principis Rectors de les Polítiques de Joventut

Principi Entès com a...

Adequació a la realitat

Proximitat

Innovació i creativitat

QUALITAT

Fa referència als aspectes que han de contribuir a que el

desenvolupament de les polítiques de joventut es facin

sobre la rigorosa “voluntat de fer-ho bé” incorporant

criteris de qualitat, eficiència i eficàcia. Avaluació

Governança democràtica

Corresponsabilitat

PARTICIPACIÓ

Les polítiques de joventut no poden estar allunyades de

les persones joves i el moviment juvenil organitzat, així

com d’altres agents que poden intervenir en el

desenvolupament de la política i la realitat juvenil:centres

educatius, entitats que treballen per a joves, etc.

Formes de democràcia

directa i semidirecta.

Inclusió (perspectiva

inclusiva)

Universalisme

TRANSFORMACIÓ

Les polítiques de joventut han de tenir una funció

transformadora per tal de contribuir a la missió del

PNJCat. Per tant, caldrà que tinguin un impacte positiu en

la realitat juvenil i en l’entorn transformant les condicions

de vida per millorar-les i facilitar que totes les persones

puguin desenvolupar plenament el seu propi projecte de

vida i fent possible un entorn-societat que ho permeti.

Lluita contra les

desigualtats socials

Transversalitat

Govern multinivell

INTEGRALITAT

Les diferents esferes de la vida de les persones estan

interconnectades. Aquesta connexió implica treballar les

polítiques de joventut des d’una perspectiva integral,

tenint en compte la multicausalitat de les problemàtiques,

la multiplicitat dels agents implicats i els diferents

processos juvenils.

Treball en xarxa


Pàgina 115 de 187


L’elaboració d’un PPJM contribueix a que el desenvolupament d’aquestes es faci sota uns

criteris d’eficiència i eficàcia, tot donant una qualitat a les polítiques de joventut en el marc

del territori de la Mancomunitat la Plana. Per tal d’adequar les polítiques de joventut a la

realitat del territori, s’incorporen tant els joves dels diferents municipis alhora de fer la

detecció i anàlisi de necessitats a través d’enquestes i/o grups de discussió així com els

diferents agents socials; amb l’objectiu de recollir i vetllar per les especificitats i

particularitats de cada municipi i sent coherents amb la identitat de cadascun d’ells.

Considerem el fet d’elaborar un PPJM amb uns programes d’acció conjunts, tenint en compte

que aquests donen una resposta eficient a les necessitats del territori, una innovació

metodològica adequada a la realitat canviant. Per aquesta raó incorporem una avaluació

continuada, on hi participen els diferents agents i joves implicats. Un procés d’avaluació

continu ens permet anar adequant les diferents accions a la realitat existent, tot millorant-les

permanentment i alhora generant coneixements i aprenentatges respecte les nostres

actuacions.

El PPJM entén que les polítiques de joventut no poden estar allunyades de les persones joves,

dels moviments juvenils organitzats, així com els diferents agents que intervenen en el

desenvolupament de les polítiques de joventut i en la realitat juvenil dels i les joves.

D’aquesta manera s’ha incorporat la visió dels diferents actors implicats a través de grups

motors, grups de discussió tant de joves com d’experts i/o entrevistes en profunditat; tant en

la diagnosi de la realitat juvenil, com en el disseny de les polítiques, com per implementar les

actuacions.

D’altra banda cal esmentar que es contempla la corresponsabilitat amb els diferents agents

descrits anteriorment en les diferents fases de les polítiques de joventut. Per això

s’estableixen espais de coordinació, anàlisi i treball conjunt entre els diferents actors i/o

moviments juvenils implicats en el marc del territori, que permeten articular, coordinar

implementar les accions de les polítiques de joventut, creant un marc comú d’actuació.

El fet de realitzar un Pla de Polítiques de Joventut Mancomunat, implica una nova definició

de les polítiques de joventut dels municipis de la Mancomunitat la Plana. Aquestes es

caracteritzen per voler afavorir la construcció dels projecte de vida de la gent jove, i alhora

facilitar que la població jove pugui obtenir i posar en pràctica els recursos i competències que

permeten assolir la plena ciutadania, des d’una perspectiva global i interrelacionada implicant

tots els agents. Les diferents esferes de la vida de les persones joves estan interconectades

per tant no podem dissenyar polítiques de joventut de manera aïllada, és a dir, sense tenir en


Pàgina 116 de 187


comte la diversitat dels àmbits que condicionen i defineixen la realitat juvenil, tenint en

compte la multicausalitat de les problemàtiques juvenils i la multiplicitat dels agents

implicats en els diferents processos (transicions) juvenils. El Pla de Polítiques de Joventut

Mancomunat segueix una metodologia integral plantejant unes polítiques de joventut que

interrelacionen els diferents àmbits de la vida dels i les joves, per tal de donar una resposta a

les necessitats de la població juvenil , d’aquesta manera entenem que no s’ha d’intervenir

sobre les necessitats i/o problemàtiques juvenils de manera aïllada, si no que el model de

treball és des d’una perspectiva global i integradora, on es relacionin els diversos àmbits de

la vida dels i les joves –educació, treball, salut, participació, etc.- Amb els diferents agents

que intervenen.

Les polítiques de joventut han de tenir una clara funció transformadora, generant un impacte

positiu en la realitat i entorn juvenil en el marc del territori, fet important si tenim en compte

que parlem d’un territori rural. Així doncs, per transformar i millorar les condicions de vida de

les persones joves i per tal que aquestes pugin desenvolupar el seu propi projecte de vida

s’incorporen programes i agents (tècnica d’igualtat, tècnic de convivència i els professionals

de serveis socials) que afavoreixen la inclusió social en el marc de les polítiques de joventut

de la Mancomunitat la Plana, aquest fet ens permet garantir que les diferents accions i/o

programes arribin a la totalitat de les persones joves, tenint en compte la diversitat entre la

població juvenil i les necessitats socials específiques que puguin existir, vetllant en contra de

les desigualtats per raó de gènere, sexe, la classe social, l’ edat i/o origen, etc.

La creació, implementació i avaluació del Pla implica un model d’organització transversal i

el treball conjunt que d’aquest model se’n deriva entre les diferents regidories dels respectius

consistoris per tal d’analitzar i donar resposta a les necessitats i problemàtiques detectades,

dels municipis de la Mancomunitat la Plana. Suposa la necessitat d’articular xarxes de treball

conjunt entre diferents agents que intervenen en la vida dels i les joves incorporant visions

diferents de la realitat. Així doncs es fa indispensable un treball interdepartamental entre les

tècniques referents del Pla i els diferents tècnics municipals (de joventut i/o altres àrees de

cada consistori) dels municipis adherits al Pla. Alhora cal destacar el treball transversal entre

els tècnics i tècniques de la Mancomunitat la Plana (igualtat, convivència, gent gran, etc),

personal de serveis socials (educadors/es socials i/o treballadors/es familiars). D’altra banda

també s’ha de tenir en compte la coordinació i el treball conjunt en matèria de polítiques de

joventut en municipis, com Balenyà, que no estan adherits al Pla però existeix treball en xarxa

per tal de donar una integralitat i un sentit a les polítiques de joventut a nivell de territori.


Pàgina 117 de 187


Per tant, podem definir dos nivells de coordinació:

En primer lloc a nivell municipal s’estableixen diferents mecanismes de coordinació entre els

diferents agents implicats en la implementació i avaluació del Pla, aquestes són les diferent

àrees i/o regidories a nivell de cada Ajuntament, així com l’àrea de serveis socials i ciutadania

de la Mancomunitat la Plana, fet que ens permetent garantir la transversalitat de les

polítiques de joventut a cada consistori. En aquest nivell es garanteix la participació de les

tècniques compartides en els diferents òrgans de coordinació.

El segon nivell de coordinació, el podem definir com a supramunicipal i ens cal establir 3

òrgans de coordinació bàsics: 3 tècnics i un mixt (polític/tècnic).

1. Comissió tècnica

Aquesta comissió està integrada per els i les tècniques de joventut de la Mancomunitat la

Plana (adherits al Pla o projectes) i té una periodicitat mensual, la finalitat d’aquesta és:

- Vetllar pel desplegament i la implementació del Pla:

- Coordinar i executar els programes i les actuacions que es preveuen en el Pla.

- Introduïr canvis i/o accions de millora del pla i els seus programes, així com a les

actuacions que s’hi preveuen.

- Diagnosticar noves necessitats i/o problemàtiques juvenils a nivell de territori.

- Seguiment i avaluació a nivell continu el Pla i els programes que se’n deriven.

2. Comissió de professionals de joventut

Aquesta comissió està integrada pels i les professionals de joventut que integren els

12 municipis de la Mancomunitat la Plana, té una periodicitat trimestral (la temporalitat

de les reunions està subjecte als projectes a desenvolupar, si es necessari s’intensificarà la

periodicitat de les reunions). La finalitat d’aquesta és:

- Vetllar per la integralitat, coherència i transversalitat de les polítiques de joventut a tots

els municipis de la Mancomunitat la Plana.

- Coordinar i avaluar conjuntament les accions i/o programes de joventut a nivell te

territori, en el marc del Pla de Polítiques de Joventut Mancomunat.

- Diagnosticar noves necessitats i/o problemàtiques juvenils a nivell de territori.


Pàgina 118 de 187


3. Comissió de direcció política del Pla

És l’òrgan de coordinació, planificació i avaluació del Pla de Polítiques de Joventut i dels

programes que se’n deriven. Aquesta està integrada per la Cap de l’Àrea de Serveis Socials i

Ciutadania, la referent del Pla de Polítiques de Joventut i els 7 regidors i/o regidores de

joventut adherits al Pla. La periodicitat de les reunions és trimestral, i en aquest òrgan es

decideixen les qüestions relacionades amb la gestió del Pla i dels programes que se’n deriven.

Per tant la finalitat d’aquest òrgan és:

- Gestionar i avaluar els programes que s’ofereixen des de la Unitat de Joventut, a través

del Pla de Polítiques de Joventut Mancomunat.

- Avaluar de manera continuada la implementació del Pla de Polítiques de Joventut

Mancomunat, així com elaborar propostes de millora que garanteixin el desplegament

d’unes polítiques de joventut mancomunades de qualitat i pròximes a la realitat juvenil.

- Definir, coordinar i impulsar programes i polítiques adreçades a la població jove com a eix

transversal de l’acció de Govern.

Així mateix hi ha una coordinació amb altres administracions, treball interinstitucional, per

tal crear un marc de polítiques comunes, establint uns objectius i formes de treball

compartides des de les diferents administracions integrant les necessitats i problemàtiques de

les persones joves en les polítiques públiques, per tant, ens caldrà establir mecanismes de

coordinació externa amb altres administracions i/o entitats que treballin en temes de

polítiques de joventut. Permetent-nos ampliar els nostres propis programes i/o serveis i al

mateix temps evitant duplicitats entre administracions.

Definim doncs un treball en xarxa amb altres administracions creant un marc global i

integrador:

Direcció General de Joventut: aquesta desenvolupa una tasca de suport molt

important en quan els Serveis d’Informació Juvenil, la formació dels i les professionals de

joventut, suport metodològic, etc.

Oficina del Pla Jove: dóna suport en quan a la formació dels i les professionals,

oferta de tallers i/o xerrades, etc.

Consell Comarcal d’Osona: es duen a terme alguns projectes o programes

conjuntament com el Nit Bus, Raid dels Ausetans, curs de formació de socorrisme aquàtic, es


Pàgina 119 de 187


rep assessorament del DRAC, etc. Així mateix existeix la Coordinació Tècnica de Municipis

d’Osona (CTMO), aquest és un òrgan de treball pel qual s’aconsegueix una coordinació

intermunicipal entre tots els 51 municipis de la comarca d’Osona, i des del qual es fomenta la

participació activa dels ajuntament en el disseny, el seguiment i l’avaluació del pla comarcal

de joventut. Aquestes reunions són convocades per la Cap del servei de Joventut del Consell

Comarcal d’Osona i es compta amb l’assistència de les representants tècniques dels serveis de

joventut dels municipis de la comarca d’Osona. En aquest òrgan tècnic es coordinen els

diversos programes mancomunats de joventut, descrits anteriorment. Així mateix s’exploren

noves línies de treball conjunt. Les reunions es realitzen trimestralment a la seu del Consell

Comarcal d’Osona.


Pàgina 120 de 187


4.3 PROGRAMES 2012-2015

En el disseny del PPJM hi trobem els programes i accions que es duran a terme durant la

vigència d’aquet PPJM, aquestes es defineixen a partir la diagnosi realitzada (anàlisi de la

realitat juvenil del territori i anàlisi de les polítiques de joventut del territori).

D’aquesta manera el disseny respon a la necessitat de definir els programes d’actuacions

responent als objectius fixats en la diagnosi.

Hem de tenir present que des de la Mancomunitat la Plana es treballa en polítiques de

joventut des de l’any 1996. I que per tant els programes que aquí es presenten són una

continuïtat d’allò que ja es fa i dona resposta a la realitat i necessitats extrets de la diagnosi,

com nous programes per pal·liar i donar respostes integrals a les noves realitats i necessitats

de la població jove del territori de la Mancomunitat la Plana.

Volem remarcar també que aquesta planificació inclou els programes que s’impulsen des de

d’altres administracions: Consell Comarcal d’Osona.


Eix Àmbit Actuació Programes Accions

INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

SERVENIS D’INFORMACIÓ JUVENIL DE LA

MANCOMUNITAT LA PLANA

- Descentralització de la informació. - Agendes escolars. - Butlletí. - Caqmpanyes informatives i Assessories joves - Agenda Jove Mancomunada. - Butlletí digital. - Creació de Blogs Actualització de Blogs - Comunicació 2.0. - Tramitació de carnets i inscripcions a activitats. - Serveis de connexió a Internet.

Aprenentatge Servei (APS)

- Aps amb els centres educatius.

APREN

- Estades d’idiomes “T’obrim fronteres” (Consell Comarcal d’Osona). - Cursos i tallers. - Curs GES (graduat en educació secundària). - Aules de suport a l’estudi.

EMAN

CIPA

CIÓ

EDUCACIÓ

ENFORMA’T

- Cursos en acreditació de competències. - Formació professionalitzadora.


Pàgina 122 de 187


PREMIS A L’ESTUDI

- Concurs de premis a les recerques o altres activitats d'estudi

PIDCES

- Campanyes informatives - Punt al pati - Xerrades i tallers d’interès juvenil - Dinamització d’activitats als centres educatius.

Suport en la recerca de feina

- Borsa de treball, cangurs i reforç escolar - Xerrades als centres d’ensenyament - Potenciar la coordinació amb Promoció econòmica Osona Sud Alt Congost - Actuacions conjunte4s amb Oficina Jove d’Osona

Suport en els drets laborals

- Xerrades - Assessories especialitzades - Coordinació amb Oficina Jove d’Osona

Recursos feina - Borsa d’ofertes laborals - Sol·licitud de Plans d’Ocupació

Enforma’t - Mòduls de formació per a l’ocupació

- Formació integral (salut i treball)

- Tutories individualitzades

TREBALL

Mou-te - Servei de Voluntariat Europeu (SVE)

- Assessorament i acompanyament als joves matèria de treball a l’estranger

- Campanyes específiques de treball.


Pàgina 123 de 187


Comunitat “T” - Creació d’una comunitat virtual d’intercanvi d’experiències d’itineraris formatius i laborals post obligatoris (pot fer-se a partir de web o presencial).

Empren - Capsules de Formació empresarial/emprenedoria.

Pla de Transició- Escola- Treball.

- Creació d’un programa de transició escola-treball i revisió dels programes actuals

DRECERA - Informació i Assessoraments laboral individualitzat als i les joves dels centres educatius.

SALUT Salut Jove

- Pla Mancomunat Integral de Salut Jove - A cegues, no mola. - Actuacions en reducció de riscos. - Pamasactiu. - PAS (actuacions de prevenció i atenció en salut) - PASA - Aplicació de protocols d’actuació i derivació. - Servei d’ambulàncies per a festes joves

DRAC

- Servei de consulta i atenció

- Assessorament Programes comunitaris de prevenció inespecífica i específica.

- Jornades de formació DRAC


Pàgina 124 de 187


- Visualització i sensibilització

- Programes de reducció de risc dins l’oci nocturn

- Elaboració de materials lligats a la prevenció inespecífica i específica.

- Programa PASA (Programa Alternativa educativa a la Sanció Administrativa.

- Observatori de consum de dades comarcal.

- Promoció de l’oci i lleure alternatiu

- Nits Q.

Dinamització juvenil

- Bacus : Festes Joves a Sta. Eulàlia de Riuprimer - Setmana de Joventut de Seva. - Festes Joves - Cursos i tallers d’interès juvenil. - Activitats culturals per a joves. - Material per a dinamització d’activitats: màquina de xapes, projector, rentagots. - Agenda jove Mancomunada - L’estiu + Jove: activitats, cursos, tallers, casals, etc. - Intercanvis Juvenils

Accions del Consell Comarcal d’Osona - Busos nocturns. - Raid dels Ausetans.

CULTURA/OCI I LLEURE

Joves creadors

- Bucs d’assaig - Art juvenil - Curts de creació audiovisual - Capsules formatives en tecnologies de la informació i la comunicació per a la

creació


Pàgina 125 de 187


HABITATGE Servei d’habitatge

Borsa de pisos compartits - Assessorament especialitzat en la recerca d'habitatges per estudiants. - Borsa d’habitatge jove - Intermediació entre llogaters i propietaris - Anàlisi i estudi sobre pisos de protecció oficial per a joves.

Esport Inclusiu - Rugby - Hoquei

Programa de Polítiques d’igualtat home-dona

- Activitats i campanyes entorn al 8 de març. - Activitats i campanyes entorn al 25 de novembre. - Talla amb els mals rotllos. - Xerrades i tallers als centres educatius i espais joves.

COHESIÓ SOCIAL-

EQUILIBRI

TERRITORIAL

Programa Convivència i cohesió social

- Perfils - Suport a joves reagrupats. - Programes de recepció i acollida municipals (PRAM)

Suport a la Participació Juvenil

- Incorporació de joves en el marc del pla de participació ciutadana de la Mancomunitat la Plana.

- Creació de la Comissió de participació en polítiques de joventut del Consell Supralocal d’Acció Social.

- Suport i orientació a les entitats associatives locals.

Formació d’entitats juvenils

- Cursos de formació per entitats juvenils

PART

ICIP

ACIÓ

FOMENT DE LA

PARTICIPACIÓ

JUVENIL

Xarxa d’entitats juvenils de la Mancomunitat la

Plana

- Creació de la xarxa d’entitats juvenils de la Mancomunitat la Plana - Reunions de treball en xarxa de les entitats juvenils de la Mancomunitat.


Pàgina 126 de 187


Formació i dinamització de

delegats/des d'Osona

- Formació 1r ESO - Consell de delegats/des - Trobada comarcal de delegats/des - Seguiment dels consells de delegats/des - Valoració

Vegem al llarg de les pàgines següents una fitxa resum explicativa de cada un dels programes dissenyats.

PROGRAMA SERVEIS D’INFORMACIÓ JUVENIL DE LA MANCOMUNITAT LA PLANA EIX Emancipació ÀMBIT DE TREBALL Informació i comunicació.

GENERAL

1. Millorar l’accés a la informació. 2. Potenciar una xarxa d’informació juvenil de qualitat i adequada a la realitat i necessitats actuals de la població jove.

OBJECTIUS

ESPECÍFICS

1.1 Fer arribar informació als joves sobre diferents àmbits de la seva vida a través de la informació i la dinamització utilitzant les noves formes de comunicació 2.0

1.2 Facilitar i potenciar l’apropament entre els centres

d’ensenyament i els espais juvenils del municipi mitjançant la coordinació d’activitats conjuntes i complementàries i fomentar l’adquisició d’hàbits consultius i participatius entre els joves.

2.1 Millorar els serveis bàsics d’informació juvenil per

afavorir l’accés a una informació útil per tal que els joves de la Mancomunitat la Plana puguin construir el seu propi projecte vital, prestant especial atenció als joves que presenten necessitats específiques.

2.2 Incrementar la difusió de la informació juvenil, a través de diversos mitjans. Donant una informació de qualitat per al desenvolupament dels projectes vitals o els processos d’emancipació dels i les joves. P

2.3 Promoure la interrelació i coordinació de tots els agents corresponsables de la formació integral de les persones joves (centres educatius, comunitat, família, els mateixos joves, teixit social i comunitat, grup d’iguals, TIC, mitjans de comunicació, etc.).

DESCRIPCIÓ Treballar els diferents àmbits per a l’emancipació juvenil d’acció a través dels serveis d’informació juvenil i els diferents projectes que se’n desprenen.

ACCIONS

1 Descentralització del Punt Jove (PIDCES)2 Agendes escolars. 3 Butlletí. 4 Campanyes informatives i Assessories joves 5 Agenda Jove Mancomunada. 6 Butlletí digital. 7 Creació de Blogs. 8 Comunicació 2.0. 9 Tramitació de carnets i inscripcions a activitats.


Pàgina 128 de 187


10 Serveis de connexió a Internet.

DESTINATARIS Joves de 12 a 29 anys

INDICADORS D’AVALUACIÓ

Indicadors d’avaluació: Núm. Consultes ateses/Tipologia de consultes/ Grau de satisfacció dels usuaris. Nº de centres participants, nº d’actualitzacions i visites als blogs.

DIFUSIÓ Web de la Mancomunitat, Web de cada consistori, mailing, xarxes socials, ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut de la Mancomunitat la Plana

COL·LABORACIÓ

Unitat de Ciutadania de la Mancomunitat la Plana, Àrea de Comunicació, Àrees de cultura, esports dels diferents consistoris, Consell Comarcal d’Osona, Oficina Jove d’Osona, Promoció Econòmica Osona Sud Alt Congost, Centres educatius, Diputació de Barcelona.

PROGRAMA APRENENTATGE SERVEI (APS) AMB ELS CENTRES EDUCATIUS EIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL EDUCACIÓ

GENERAL 1. Impulsar polítiques educatives per donar resposta a

les necessitats del territori.

OBJECTIUS

ESPECÍFICS

1.1 Recolzar i ampliar els processos formatius de les persones joves.

DESCRIPCIÓ Contribuir a la posta en marxa o revisió dels projectes actuals que combinen els processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat: projecte educatiu amb utilitat social.

ACCIONS 1. APS amb els centres educatius de la Mancomunitat la Plana. DESTINATARIS Joves de 16 a 28 anys


Nombre d’aps realitzats Nombre de joves implicats Nombre de centres educatius implicats.

DIFUSIÓ Agents Socials del Territori, Centres educatius, Serveis d’informació juvenil ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut de la Mancomunitat la Plana

COL·LABORACIÓ Centres d’educació secundària dels Municipis de la Mancomunitat, Regidories d’Educació, Unitat de Ciutadania.


Pàgina 129 de 187


PROGRAMA APRÉNEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL EDUCACIÓ



OBJECTIUS

ESPECÍFICS

1.1 Recolzar i ampliar els processos formatius de les persones joves.

DESCRIPCIÓ

Programa que contempla diferents accions entorn a la formació i educació juvenil. Per millorar els processos formatius de les persones joves del territori de la Mancomunitat, tot ampliant el ventall d’ofertes actual i alhora mantenint les actuacions que funcionen.

ACCIONS

1 Estades d’idiomes “T’obrim fronteres” (Consell Comarcal d’Osona). 2 Cursos i tallers. 3 Curs GES (graduat en educació secundària). 4 Aules de suport a l’estudi.

DESTINATARIS Joves de 16 a 20 anys, en el cas del curs GES la franja d’edat s’amplia fins a 29.


Nº de joves inscrits Nª de Cursos/ Tallers realitzats Nª de d’alumnes que es treuen el graduat Nº d’usuaris

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, a través del PIDCES.

ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut COL·LABORACIÓ Regidories d’ensenyament dels diferents municipis Consell Comarcal d’Osona.


Pàgina 130 de 187


PROGRAMA ENFORMATEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL EDUCACIÓ



OBJECTIUS

ESPECÍFICS

1.1 Millorar i ampliar l’oferta formativa no formal dels joves.

DESCRIPCIÓ Programa que pretén augmentar l’o ’oferta formativa ocupacional i garantir la realització de cursos de formació (ocupacional i/o de competències bàsiques) als joves des del propi territori.

ACCIONS 1. Cursos en acreditació de competències.

DESTINATARIS Joves de 16 a 20 anys amb un baix nivell acadèmic i fora del circuit laboral


Nº de joves inscrits Nª de Moduls realitzats Nº de joves de cada municipi Nº de joves vinculats al món laboral Nª de joves vinculats en algun itinerari formatiu.

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments adherits al pla, notes de premsa, mailing, a través dels agents socials del territori.

ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut

COL·LABORACIÓ Regidories d’ensenyament dels municipis de la Mancomunitat, Oficina Jove d’Osona, Servei de Promoció econòmica Osona Sud Alt Congost.

PROGRAMA PREMIS A L’ESTUDIEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL EDUCACIÓ



OBJECTIUS

ESPECÍFICS

1.1 Recolzar i ampliar els processos formatius de els persones joves

DESCRIPCIÓ Premis de recerca en col·laboració amb els centres educatius d’educació secundària.

ACCIONS 1. Premis a l’estudi



Nº de centres participants. Nª de projectes presentats. Nº de joves de cada municipi. Nº de joves participants.

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments


Pàgina 131 de 187


adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, a través del PIDCES. ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut

COL·LABORACIÓ Regidories d’ensenyament dels municipis de la Mancomunitat, Centres d’educació secundària, Unitat de Ciutadania.

PROGRAMA PIDCES

EIX EMANCIPACIÓ

ÀMBIT DE TREBALL EDUCACIÓ



OBJECTIUS

ESPECÍFICS 1.1 Afavorir que els joves de la Mancomunitat disposin

d’informació i recursos d’orientació i assessorament en

relació als seus estudis reglats i l’oferta formativa no

reglada per facilitar-los la millora del seu propi nivell

formatiu.

DESCRIPCIÓ

Descentralització dels Serveis d’Informació Juvenil als centres d’ensenyament

per tal d’apropar als joves la informació d’interès juvenil i captar possibles

iniciatives juvenils.

Fer arribar informació als joves sobre diferents àmbits de la seva vida amb

l’objectiu de treballar per la igualtat d’oportunitats a través de la informació i

la dinamització.Facilitar i potenciar l’apropament entre els centres

d’ensenyament i els espais juvenils del municipi mitjançant la coordinació

d’activitats conjuntes i complementàries. Es pretén fomentar l’adquisició

d’hàbits consultius i participatius entre els joves. I alhora prevenir conductes i

hàbits de risc a través de la informació.

ACCIONS

Campanyes informatives

Punt al pati

Xerrades i tallers d’interès juvenil

Dinamització d’activitats als centres educatius.


INDICADORS Nº de consultes i activitats organitzades entorn al programa.


Pàgina 132 de 187


D’AVALUACIÓ Nº de centres participants.


adherits al pla, notes de premsa.


COL·LABORACIÓ Regidories d’ensenyament dels municipis de la Mancomunitat, Centres

d’educació secundària, Unitat de Ciutadania.

PROGRAMA SUPORT EN LA RECERCA DE FEINAEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL

GENERAL 1. Impulsar polítiques de treball per afavorir

l’ocupabilitat de les persones joves.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Informar, orientar i assessorar als joves en matèria

d’accés al treball.

1.2 Facilitar la relació entre l’oferta i la demanda

laboral.

DESCRIPCIÓ Consisteix en posar a l’abast dels i les joves un seguit d’eines i recursos per millorar els processos d’inserció laboral dels i les joves del territori. En coordinació amb els recursos existents.

ACCIONS

1 Borsa de treball, cangurs i reforç escolar 2 Xerrades als centres d’ensenyament 3 Potenciar la coordinació amb Promoció econòmica Osona Sud Alt Congost. 4 Actuacions conjuntes amb Oficina Jove d’Osona. 5 Club de la feina

DESTINATARIS Joves de 16 a 29 anys.


Nº de consultes anyals. Nº d’assessoraments. Nº de xerrades o tallers Nº de derivacions.

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments adherits al pla, notes de premsa.

ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut COL·LABORACIÓ Oficina Jove d’Osona, Servei de Promoció Econòmica Osona Sud Alt Congost


Pàgina 133 de 187


PROGRAMA SUPORT EN DRETS LABORALSEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL


l’honorabilitat de les persones joves.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Informar, orientar i assessorar als joves en matèria

de drets laborals

DESCRIPCIÓ Consisteix en posar a l’abast dels i les joves un seguit d’eines i recursos en matèria de drets laborals

ACCIONS 1 Xerrades 2 Assessories especialitzades 3 Coordinació amb Oficicina Jove d’Osona



Nº de consultes anuals Nº d’assessoraments. Nº de xerrades o tallers.

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, etc.


PROGRAMA ENFORMA’TEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL


l’ocupabiliat de les persones joves.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Afavorir la inserció laboral dels i les joves a través

de la formació

DESCRIPCIÓ

Programa que pretén augmentar l’oferta formativa ocupacional i garantir la realització de cursos de formació (ocupacional i/o de competències bàsiques) als joves des del propi territori. Ajudant-los a construir el seu propi projecte de vida.

ACCIONS 1 Moduls de formació per a l’ocupació. 2 Formació integral (salut i treball). 3 Tutories individualitzades.



Nº de joves inscrits Nª de Mòduls realitzats Nº de joves de cada municipi Nº de joves vinculats al món laboral Nª de joves vinculats en algun itinerari formatiu.



Pàgina 134 de 187


adherits al pla, notes de premsa, mailing, a través dels agents socials del territori.


PROGRAMA MOU-TEEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL



OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Afavorir les possibilitats de mobilitat i l’adquisició

d’experiència laboral a l¡’estranger per als joves de la

Mancomunitat

DESCRIPCIÓ Programa que pretén potenciar l'esperit emprenedor, d'iniciativa i de creativitat dels joves per tal de facilitar la seva integració activa en la societat.

ACCIONS 1 Servei de Voluntariat Europeu (SVE). 2 Assessorament i acompanyament als joves matèria de treball a l’estranger 3 Campanyes específiques de treball.



Nº de sol·licituds tramitades Nº de sol·licituds aprovades Nº de participants Valoració dels participants Nº de campanyes realitzades. Nº d’assessorament realitzats.


ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut COL·LABORACIÓ Unitat de Convivència.


Pàgina 135 de 187


PROGRAMA EMPRENEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL



OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Facilitat l’autoocupació i l’emprenedoria juvenil.

DESCRIPCIÓ Realitzar accions formatives entorn a temàtica d’emprenedoria i auto-ocupació. Oferir un servei individualitzar d’informació i assessorament

ACCIONS 1. Capsules de Formació empresarial/emprenedoria. 2. Informació i Assessorament.



Nº de càpsules formatives realitzades Nº de participants a cada càpsula Nº d’assessoraments realitzats.


ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut COL·LABORACIÓ Promoció Econòmica Osona Sud Alt Congost. Oficina Jove d’Osona.

PROGRAMA COMUNICA’TEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL



OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Millorar els processos de transició escola treball

DESCRIPCIÓ

Establir mecanismes de seguiment i itinerari d’inserció social i professional dels joves. / Potenciar estructures de coordinació amb els agents socials, econòmics i educatius. / Potenciar estructures de treball entre municipis i el Servei de promoció econòmica i d’ocupació.

ACCIONS Creació d’una comunitat virtual d’intercanvi d’experiències d’itineraris formatius i laborals post obligatoris (pot fer-se a partir de web o presencial).

DESTINATARIS Joves de 16 a 29 anys. INDICADORS D’AVALUACIÓ

Nº d’usuaris



Pàgina 136 de 187


adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, etc. ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut

COL·LABORACIÓ Regidories d’Educació i promoció econòmica dels municipis de la Mancomunitat. Promoció Econòmica Osona Sud Alt Congost.

PROGRAMA PLA DE TRANSICIÓ ESCOLA TREBALL (TET) EIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL



OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Millorar els processos de transició formació-treball.

DESCRIPCIÓ Es pretén analitzar i revisar les estructures existents, tot incorporant millores, per tal d’elaborar un nou programa de transició escola- treball.

ACCIONS 1. Creació d’un programa de transició escola-treball i revisió dels programes actuals

DESTINATARIS Joves de 16 a 20 anys INDICADORS D’AVALUACIÓ

Nº de joves participants. Grau de satisfacció

DIFUSIÓ Centres educatius ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut

COL·LABORACIÓ Regidories d’educació, Promoció Econòmica Osona Sud Alt Congost. Oficina Jove d’Osona.

PROGRAMA DRECERAEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL



OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Millorar els processos de transició formació-treball.

DESCRIPCIÓ Informar i assessorar de manera individualitzada en matèria d’itineraris formatius i professionals als centres educatius.

ACCIONS 2. Infomació i Assessoraments laboral individualitzat als i les joves dels centres educatius.


Nº d’assessoraments realitzats Nº de centres participants.


Pàgina 137 de 187


DIFUSIÓ PIDCES, a través dels agents socials del territori. ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut

COL·LABORACIÓ Unitat de Serveis Socials de la Mancomunitat la Plana.

PROGRAMA CURSOS DE FORMACIÓEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL



OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Afavorir la inserció laboral dels i les joves a través

de la formació.

DESCRIPCIÓ Crear una oferta formativa ajustada a les necessitats actuals.

ACCIONS

1. Cursos de monitors i/ directors de lleure. 2. Curs de pre-monitors en activitats de lleure infantil. 3. Cursos per a futurs cangurs. 4. Formació en coaching. 5. Curs de formació en estratègies comunicatives. Cursos del Consell Comarcal d’Osona 6. Curs de socorrisme aquàtic



Nº de cursos realitzats. Nº de joves inscrits.

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, Agents socials del territori, etc.


COL·LABORACIÓ Unitat de convivència, Oficina Jove d’Osona, regidories d’ensenyament dels municipis adherits al Pla, Consell Comarcal d’Osona.


Pàgina 138 de 187


PROGRAMA RECURSOS FEINAEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL TREBALL



OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Facilitar la relació entre la oferta i la demanda.

DESCRIPCIÓ

Oferir una borsa de treball als Serveis d’Informació Juvenil. Realitzar xerrades als centres d’Educació Secundària amb les possibilitats que tenen després de finalitzar l’ESO. Potenciar la contractació dels joves a través dels plans d’ocupació.

ACCIONS 1. Borsa d’ofertes laborals 2. Sol·licitud de Plans d’Ocupació. 3. Xerrades als centres d’ensenyament



Nº de consultes Nº de xerrades Nº de centres participants. Nº de participants Nº de Plans d’Ocupació sol·licitats.



COL·LABORACIÓ Promoció Econòmica Osona Sud Alt Congost, Oficina Jove d’Osona, centres d’ensenyament.


Pàgina 139 de 187


PROGRAMA SALUT JOVEEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL SALUT

GENERAL 1. Impulsar polítiques de promoció de la Salut i les

conductes de vida saludables entre els joves.

OBJECTIUS

ESPECÍFICS 1.1 Disminuir les conductes de risc en matèria de salut

1.2 Oferir espais de consulta i suport en temes de salut

per a joves.

1.3 Prevenir, informar i assessorar en matèria de salut,

especialment en el consum de drogues.

DESCRIPCIÓ

Donar a conèixer i sensibilitzar les persones joves sobre els hàbits i les conductes saludables (salut física i mental, mobilitat segura i sostenible, afectiva i sexual, laboral, social, alimentària, etc.), amb llenguatges, canals i agents propers a les persones joves

ACCIONS

1. Pla Mancomunat Integral de Salut Jove 2. A cegues, no mola. 3. Actuacions en reducció de riscos. 4. Pamasactiu. 5. PAS (actuacions de prevenció i atenció en salut) 6. Aplicació de protocols d’actuació i derivació. 7. Servei d’ambulàncies per a festes joves



Nº d’intervencions en reducció de riscos. Nº de xerrades i tallers als centres educatius Nº de participants. Nº de protocols activats Nº d’actuacions en matèria de prevenció i atenció en salut Nº d’ambulàncies contractades per a festes joves.



COL·LABORACIÓ Regidories de Salut, Unitat de Ciutadania, Unitat de Serveis Socials. Àrees bàsiques de Salut.


Pàgina 140 de 187


PROGRAMA DRACEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL SALUT

GENERAL 1. Impulsar polítiques de promoció de la Salut i les

conductes de vida saludables entre els joves.

OBJECTIUS

ESPECÍFICS 1.1 Disminuir les conductes de risc en matèria de salut

1.2 Oferir espais de consulta i suport en temes de salut

per a joves.

1.3 Prevenir, informar i assessorar en matèria de salut,

especialment en el consum de drogues.

DESCRIPCIÓ

Donar a conèixer i sensibilitzar les persones joves sobre els hàbits i les conductes saludables (salut física i mental, mobilitat segura i sostenible, afectiva i sexual, laboral, social, alimentària, etc.), amb llenguatges, canals i agents propers a les persones joves

ACCIONS

1. Servei de consulta i atenció 2. Assessorament Programes comunitaris de prevenció inespecífica i específica. 3. Jornades de formació DRAC 4. Visualització i sensibilització 5. Programes de reducció de risc dins l’oci nocturn 6. Elaboració de materials lligats a la prevenció inespecífica i específica. 7. Programa PASA (Programa Alternativa educativa a la Sanció Administrativa. 8. Observatori de consum de dades comarcal. 9. Promoció de l’oci i lleure alternatiu. 10. Nits Q.



Nº de consultes. Nº de publicacions Nº de joves amb mesures alternatives. Nº d’activitats. Nº re reunions. Nº de jornades.


ÀREES IMPLICADES Consell Comarcal Osona COL·LABORACIÓ Regidories de Joventut, Unitat de Seveis Socials.


Pàgina 141 de 187


PROGRAMA DINAMITZACIÓ, OCI I LLEUREEIX EMANCIPACIÓ

ÀMBIT DE TREBALL CULURA I OCI

GENERAL 1.Adaptar la oferta cultural a les necessitats, demandes

i/o interessos dels joves.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Garantir una oferta lúdico-cultural estable durant

l’any adaptada a les necessitats o interessos de la

població jove.

DESCRIPCIÓ Crear un programa de dinamització, oci i lleure global que inclogui les particularitats locals i que alhora doni resposta les necessitats juvenils.

ACCIONS

1. Bacus : Festes Joves a Sta. Eulàlia de Riuprimer 2. Setmana de Joventut de Seva. 3. Festes Joves 4. Cursos i tallers d’interés juvenil. 5. Activitats culturals per a joves. 6. Material per a dinamització d’activitats: màquina de xapes, projector,

rentagots. 7. Agenda jove Mancomunada 8. L’estiu + Jove: activitats, cursos, tallers, casals, etc. 9. Intercanvis Juvenils

Accions del Consell Comarcal d’Osona 10. Busos nocturns. 11. Raid dels Ausetans.



Nº de Festes Joves Nº de participants. Nº de cursos i tallers Nº de participants als cursos i/o tallers Nº d’activitats culturals adreçades a joves.



COL·LABORACIÓ Unitat de Ciutadania, Consell Comarcal d’Osona, Regidories de cultura.


Pàgina 142 de 187


PROGRAMA JOVES CREADORSEIX EMANCIPACIÓ ÀMBIT DE TREBALL CULURA I OCI

GENERAL 1.Afavorir la creativitat cultural per part dels joves. .

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Impulsar i donar suport a la creació artística i

cultural per part dels joves.

DESCRIPCIÓ Es pretén donar suport als joves creadors que hi ha als municipis dotant-los d’espais per poder exposar els seves creacions, donant-los suport perquè es donin a conèixer, oferint-los formació, etc.

ACCIONS

1. Bucs d’assaig 2. Art juvenil 3. Curts de creació audiovisual 4. Capsules formatives en tecnologies de la informació i la comunicació

per a la creació DESTINATARIS Joves de 16 a 29 anys INDICADORS D’AVALUACIÓ

Núm de joves participants /Grau de satisfacció dels participants


ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut COL·LABORACIÓ Unitat de Ciutadania, Regidories de cultura.

PROGRAMA SERVEIS D’HABITATGEEIX EMANCIPACIÓ

ÀMBIT DE TREBALL HABITATGE

GENERAL 1. Impulsar polítiques d’habitatge per afavorir

l’emancipació domiciliar de les persones joves.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Millorar les oportunitats d’accés a l’habitatge en

rèfim de lloguer i facilitar l’accés a l’habitatge als joves

de 18 a 30 anys.

DESCRIPCIÓ

L’Objectiu dels serveis d’habitatge és el d’assessorar en qualsevol tema relacionat amb el lloguer d’habitatge, gestió i intermedicació per l’accés al Programa de la Borsa de Mediació per al lloguer social, tramitació d’ajudes al lloguer, etc.

ACCIONS

1. Borsa de pisos compartits 2. Assessorament especialitzat en la recerca d'habitatges per estudiants. 3. Borsa d’habitatge jove 4. Intermediació entre llogaters i propietaris 5. Anàlisi i estudi sobre pisos de protecció oficial per a joves.


Núm. Consultes ateses/núm d’ajudes tramitades/ núm. de contractes realitzats/ Grau de satisfacció dels usuaris/ núm. de pisos llogats.

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, Agents socials del


Pàgina 143 de 187


territori, etc. ÀREES IMPLICADES Serveis d’habitatge de la Mancomunitat la Plana COL·LABORACIÓ Unitat de Joventut, Regidories de Joventut

PROGRAMA ESPORT INCLUSIU

EIX EMANCIPACIÓ

ÀMBIT DE TREBALL COHESIÓ SOCIAL I EQUILIBRI TERRITORIAL

GENERAL

1. Garantir la igualtat d’oportunitats per a joves en

situació de risc personal, familiar o social i millorar la

seva qualitat de vida OBJECTIUS

ESPECÍFICS 1.1 Fomentar l’esport com a eina de cohesió social

DESCRIPCIÓ

Accions impulsades des de l’àrea de convivència i joventut de la

Mancomunitat La Plana. Es realitza durant el curs escolar un dia a la setmana i

l’objectiu és oferir una activitat esportiva alternativa, amb valors pedagògics i

com a eina de cohesió social.

ACCIONS 1. Rugby 2. Hoquei


INDICADORS

D’AVALUACIÓ

Indicadors d’avaluació: Núm. Joves participants/Grau de satisfacció dels

participants.

DIFUSIÓ

Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, Pàgines web dels ajuntaments

adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, Agents socials del

territori, etc.

ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut, Unitat de Joventut, Unitat de Convivència.

COL·LABORACIÓ Regidories d’esports.


Pàgina 144 de 187


PROGRAMA PROGRAMA POLÍTIQUES IGUALTAT HOME-DONA

EIX EMANCIPACIÓ


GENERAL

1. Garantir la igualtat entre homes i dones joves,

assegurant la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits

i fent especial prevenció i atenció al tractament de les

relacions abusives i violentes

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Reduir la presència de l’androcèntrica en l’imaginari

social de les persones joves

1.2 Impulsar unes relacions igualitàries entre les

persones joves, especialment respecte al seu grup

d’iguals i les seves relacions de parella.

DESCRIPCIÓ Crear un marc comú d’acció en polítiques d’igualtat en coordinació amb el

programa d’igualtat de la Mancomunitat la Plana

ACCIONS

1 Activitats i campanyes entorn al 8 de març. 2 Activitats i campanyes entorn al 25 de novembre. 3 Talla amb els mals rotllos. 4 Xerrades i tallers als centres educatius i espais joves.



Indicadors d’avaluació: Núm. Joves participants/Grau de satisfacció dels participants. Nº de campanyes realitzades Nº de tallers realitzats/ Nº de participants. Nº de centres educatius participants.

DIFUSIÓ


adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, Agents socials del

territori, PIDCES,etc.

ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut, Unitat de Joventut, Programa d’Igualtat.

COL·LABORACIÓ Centres educatius

PROGRAMA PROGRAMA DE CONVIVÈNCIA I COHESIO SOCIAL

EIX EMANCIPACIÓ


OBJECTIUS GENERAL

1. Avançar en l’acceptació i el respecte a la diversitat i

per combatre el racisme i la discriminació dins del

sistema educatiu a través del treball amb els alumnes,

els centre educatius, les famílies i les entitats


Pàgina 145 de 187


d’educació no formal.

ESPECÍFICS 1.3 Promoure espais de trobada entre els diferents

col·lectius de joves

DESCRIPCIÓ Crear un marc comú d’acció en polítiques d’igualtat en coordinació amb el

programa d’igualtat de la Mancomunitat la Plana

ACCIONS 1 Perfils 2 Suport a joves reagrupats. 3 Programes de recepció i acollida municipals (PRAM)



Indicadors d’avaluació: Núm. Joves participants/Grau de satisfacció dels participants./Nº de centres educatius participants/Nº de suports realitzats/

DIFUSIÓ


adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, agents socials del

territori, centres educatius.

ÀREES IMPLICADES Programa de convivència, Regidories de benestar social i família

COL·LABORACIÓ Regidories de Joventut, Unitat de ciutadania.

PROGRAMA PARTICIPACIÓ JUVENIL

EIX PARTICIPACIÓ

ÀMBIT DE TREBALL FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ JUVENIL

GENERAL 1. Facilitar la participació com a procés d’aprenentatge

i com a eina de decisió o cohesió social

OBJECTIUS

ESPECÍFICS 1.1Fomentar la presència dels i les joves en tots els

processos participatius de la Mancomunitat.

1.2 Impulsar el rol actiu dels representant d’alumnes als

Consells escolars dels centres d’educació secundària de

la Mancomunitat la Plana

1.3 Crear espais d’interlocució diversos que permetin als

joves no associats la possibilitat d’expressar les seves

opinions i demandes a l’administració

DESCRIPCIÓ Es pretén donar suport tècnic a les entitats associatives locals per tal que


Pàgina 146 de 187


aquestes puguin desenvolupar les seves iniciatives. I Alhora incorporar-les com

agents actius dins de les polítiques de joventut de l’ens.

ACCIONS

1 Incorporació de joves en el marc del pla de participació ciutadana de la Mancomunitat la Plana.

2 Creació de la Comissió de participació en polítiques de joventut del Consell Supralocal d’Acció Social.

3 Suport i assessorament als Consells escolars dels centres educatius de la Mancomunitat la Plana

4 Suport i orientació a les entitats associatives locals. 5 Creació de nous espais de participació (físics i a través de les xarxes 2.0).



Nº de joves participants en el Pla de participació ciutadana Nº de joves participants a la trobada de delegats comarcal Nº de reunions amb entitats associatives locals/ Grau de satisfacció de les entitats. Nº d’espais de d’interlocució/Nº de participants.

DIFUSIÓ




ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut, Unitat de Joventut.

COL·LABORACIÓ

PROGRAMA FORMACIÓ D’ENTITATS JUVENILS

EIX PARTICIPACIÓ


GENERAL 1. Promoure l’associacionisme juvenil dels joves de la

Mancomunitat

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.4 Establir Canals de diàleg entre les diferents

entitats del territori i establir una xarxa de relació

DESCRIPCIÓ Es pretén elaborar un programa estable de formació per entitats juvenils.

ACCIONS 1. Cursos de formació per entitats juvenils



.Nº de cursos realitzats Nº d’entitats participants Nº de joves

DIFUSIÓ

Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, pàgines web dels ajuntaments



ÀREES IMPLICADES Regidories de Joventut, Unitat de Joventut,

COL·LABORACIÓ


Pàgina 147 de 187


PROGRAMA XARXA D’ENTITATS JUVENILS DE LA MANCOMUNITAT LA PLANA

EIX PARTICIPACIÓ


GENERAL 1. Promoure l’associacionisme juvenil dels

joves de la Mancomunitat la Plana. OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Establir Canals de diàleg entre les diferents

entitats del territori i establir una xarxa de relació

DESCRIPCIÓ

El Programa pretén crear una xarxa on hi participin totes les entitats juvenils

dels municipis de la mancomunitat amb la intenció que es coneguin,

intercanviïn opinions, s’ajudin i creïn treball en xarxa.

ACCIONS

1. Creació de la xarxa d’entitats juvenils de la Mancomunitat

2. Trobades de treball en xarxa.


INDICADORS

D’AVALUACIÓ

Nº d’entitats vinculades a la xarxa d’entitats /Nº de trobades/Nº

de joves implicats.

DIFUSIÓ

Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, pàgines web dels ajuntaments

adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, centres

educatius.


COL·LABORACIÓ


Pàgina 148 de 187


PROGRAMA FORMACIÓ I DINAMITZACIÓ DE DELEGATS I DELEGADES D’OSONA

EIX PARTICIPACIÓ


GENERAL

1. Fomentar la participació dels alumnes dels centres

d’educació secundària, implicant-los en la realització

d’activitats i projectes en els mateixos centres

educatius com en la participació de tot tipus

d’iniciatives ciutadanes.

OBJECTIUS

ESPECÍFICS Informar i assessorar als joves sobre les dinàmiques de treball i organització dels centres educatius Dotar als joves d’eines i instruments als joves estudiants i delegats que els facilitin la participació activa en la vida estudiantil i del centre Potenciar espais de diàleg i compartició d’experiències entre els delegats Promoure valors de comunicació, respecte i tolerància, així com estratègies i mecanismes que permetin als joves afrontar i resoldre els conflictes d’una forma constructiva Incentivar la participació i/o implicació dels joves en els afers col·lectius Potenciar el vincle entre el dinamitzador / informador / tècnic de joventut municipal amb els joves delegats/desDesenvolupar noves dinàmiques i formes de comunicació entres institucions i joves que afavoreixin la participació activa Potenciar el treball desenvolupat pels dinamitzadors i tècnics de joventut des dels PIDCES, com a punt de contacte directe entre els joves i l’administració Fer coneixedors als delegats de tots els recursos municipals que com a joves disposen

DESCRIPCIÓ

El programa pretén potenciar la part formativa dels drets i deures dels delegats i delegades així com la participació dels joves delegats i el treball que aquests poden dur a terme als seus centres d’educació secundària i més concretament a l’aula, exercint les seves funcions.

ACCIONS

1. Formació a 1r d'ESO 2. Consell de delegats/des 3. Trobada comarcal de delegats/des 4. Seguiment dels consells de delegats/des.


Pàgina 149 de 187


5. Valoració del curs

DESTINATARIS Joves estudiants de secundaria i de cicles formatius

INDICADORS

D’AVALUACIÓ

Nº de centres participants/ Nº de joves participants/ Grau de

satisfacció dels participants.

DIFUSIÓ Pàgina web de la Mancomunitat, xarxes socials, pàgines web dels ajuntaments

adherits al pla, notes de premsa, mailing, cartelleria, centres educatius.


COL·LABORACIÓ Regidories d’ensenyament.


Pàgina 150 de 187


4.4 Temporalització

La temporalització ens determina en quin moment portarem a terme cada una de les

accions dissenyades. Per tal de fer-la el més entenedora possible, veureu que hem

distribuït les accions en els anys de durabilitat del pla i a la seva vegada per

trimestres.

Eix: Emancipació

Àmbit de treball: Informació i comunicació

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Descentralització de la informació.

Agendes Escolars

Butlletí digital Campanyes informatives i Assessories joves

Agenda Jove Mancomunada

Creació i actualització de blogs

Comunicació 2.0 Tramitació de carnets i inscripcions a activitats

SERVENIS D’INFORMACIÓ JUVENIL DE LA MANCOMUNITAT

LA PLANA

Serveis de connexió a Internet

Àmbit de treball: Educació

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Aprenentatge Servei

Aps als centres educatius



Pàgina 151 de 187


2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Estades d’idiomes “T’obrim fronteres”

Cursos i tallers

Curs GES APREN

Aules de Suport a l’estudi


2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Formació professionalitzadora

ENFORMA’T

Cursos en acreditació de competències


2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4PREMIS A L’ESTUDI

Concurs de premis a l’estudi


2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Campanyes informatives

Punt al Pati

Xerrades i tallers PIDCES

Dinamització d’activitats als centres educatius


Pàgina 152 de 187


Àmbit de treball: Treball

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Borsa de treball, cangurs i reforç escolar

Xerrades als centres d’ensenyament

Suport en la

recerca de feina Actuacions conjuntes amb l’OJO

Potenciar la coordinació amb Servei de promoció econòmica

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Xerrades Assessories especialitzades

Suport en drets laborals

Coordinació amb OJO

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Borsa d’ofertes laborals

Recursos feina Sol·licitud de plans d’ocupació

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Mòduls de formació per l’ocupació

Enforma’t

Formació integral

Tutories individualitzades

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4SVE

Mou-te Assessorament i acompanyament als joves en matèria de treball a l’estranger

Campanyes específiques de treball


Pàgina 153 de 187


2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Creació comunitat virtual

COMUNITAT “T" Actualització i revisió de recurs.

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

EMPREN Capsules de formació empresarial/emprenedoria

Àmbit de treball: Salut

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Pla Mancomunat Integral de Salut Jove

A cegues no Mola Actuacions en reducció de riscos

Pamasactiu

Salut Jove

PAS

Aplicació de protocols d’actuació i derivació

Servei d’ambulàncies per a festes joves

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4Servei de consulta i atenció

Assessorament programes comunitaris

Jornades de formació DRAC

Visualització i sensibilització.

Programes en reducció de riscos en oci nocturn

Elaboració de materials

PASA

DRAC

Observatori


Pàgina 154 de 187


Nits Q Promoció de l’oci alternatiu

Àmbit de treball: Cultura oci i lleure

2012 2013 2014 2015


Bacus Setmana de Joventut de Seva

Festes Joves

Cursos i tallers Activitats culturals per a joves Material per a dinamització d’activitats

L’estiu més jove

Busos nocturns

Dinamització Juvenil

Raid dels Ausetans

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4JOVES CREADORS Bucs Assaig

Art jove

Curs de creació audiovisual

Capsules formatives


Pàgina 155 de 187


Àmbit de treball: Habitatge

2012 2013 2014 2015

PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 41. Borsa de pisos compartits 2. Assessorament especialitzat en la recerca d'habitatges per estudiants

3. Borsa d'habitatge jove 4. Intermediació entre propietaris i llogaters

Servei d'Habitatge

5.Anàlisi i estudi sobre pisos de protecció oficial per joves

Àmbit de treball: Cohesió social i equilibri territorial

2012 2013 2014 2015 PROGRAMA ACCIONS 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

1. Taller de rugby per a joves Esport inclusiu.

Capsules de rugby 2. Hoquei


Activitats i campanya 8 de març Activitats i campanya 25 de novembre

Talla amb els mals rotllos

Polítiques igualtat home-

dona

Xerrades als centres educatius


Pàgina 156 de 187



Perfils

Suport a joves reagrupats Programa de convivència

PRAM

Eix: Participació

Àmbit de treball: Foment de la Participació juvenil


Incorporació de joves en el marc del Pla de Participació Ciutadana. Creació de la Comissió de participació

Suport a la participació

juvenil Suport i orientació a entitats


Formació d’entitats juvenils

Cursos de formació


Creació de la xarxa d’entitats

Xarxa d’entitats juvenils de la

Mancomunitat la Plana

Reunions de treball


Pàgina 157 de 187


2012 2013 2014 2015


1. Formació 1r d'ESO

2. Consell de delegats i delegades

3. Trobada comarcal de delegats i delegades

4. Seguiment dels consells de delegats i delegades

Programa de Formació i Dinamització dels delegats i delegades d’Osona

5. Valoració Curs Consells de delegats i delegades


Pàgina 158 de 187


5. ELS RECURSOS

5.1 Recursos humans

El PPJM2012-2015 es desenvolupa i es portarà a terme amb els següents recursos humans:

• 7 regidors i regidores de joventut (Comissió de Direcció Política del PPJM).

• 1 Cap de l’àrea social a 37,50h a la setmana (Grup A2).

• 1 Tècnica de joventut compartida a jornada complerta (Grup A2).

• 1 Tècnica, informadora i dinamitzadora juvenil a Sta Eulàlia de Riuprimer a 20

hores setmanals (Grup A2).

• 1 Tècnic de joventut , dinamitzador i informador juvenil a Seva. (contractació

indirecte) (Grup A2).

• 1 Tècnic de joventut , dinamitzador i informador juvenil a Viladrau. (contractació

indirecte) (Grup A2).

• 1 Dinamitzador/a i informador/a juvenil a Tona (contractació indirecte) (Grup C1)

• 1 Dinamitzador/a i informador/a juvenil a Taradell (Grup C1)

• 1 Administrativa de suport a l’àrea social a 37,50 hores setmanals (Grup C1).

• 1 tècnica de comunicació a 37.50h/ setmana (Grup A2)

A banda d’aquests recursos de caràcter permanent hem de tenir en compte que la

implementació d’algunes de les accions que es defineixen en aquest pla hauran de comptar

amb el suport d’altres persones com podrien ser talleristes, professors de cursos, etc.


Pàgina 159 de 187


5.2 Recursos estructurals

Quan parlem de recursos estructurals ens referim a tots aquells espais físics o equipaments que

seran necessaris i utilitzats per portar a terme les accions que es detallen en aquest pla

estratègic. Donat que es tracta d’un Pla Mancomunar em de tenir en compte els recursos

estructurals que compta cada municipi i alhora els propis de la Mancomunitat la Plana. En

aquest sentit, hem cregut oportú dividir els espais i equipaments en funció de les seves

principals característiques:

Seva/St. Miquel de Balenyà

Espais i equipaments destinats exclusivament a Joventut

El Refugi i el Moll, despatx d’atenció al jove per al servei

d’informació i assessorament

Espais Joves El Refugi i El Moll

Aules d’Estudi

Pista d’eskate municipal

Espais i equipaments municipals utilitzats per la regidora de joventut

Sala de Cultura Caixa Manlleu

Sala Cal Pastor

Espai casal d’avis i centre de dia

Centre cívic

Espais i Equipaments culturals

Pista poliesportiva

Camp de futbol

Pista esportiva de les escoles Basseroles Espais i equipaments esportius

Piscines municipals “Els Roures”

Espais públics


Pàgina 160 de 187


Santa Eulàlia de Riuprimer

Tona


Servei d’Informació Juvenil “El Cucut”, despatx d’atenció al

jove per al servei d’informació i assessorament.

Espai Jove

Telecentre

El Cucut

Aules d’Estudi

Aula de lectura


Espais i Equipaments culturals Casa de Cultura

Pista poliesportiva

Camp de futbol municipal Espais i equipaments esportius

Piscina municipal

Plaça Major Espais públics Plaça de les pedretes


Servei d’Informació Juvenil despatx d’atenció al jove per al

servei d’informació i assessorament

Espai Jove 1

Espai Jove 2

Punt Jove- Espai Jove de

Tona

Aules d’Estudi

Pista d’skate


Pàgina 161 de 187



Sala polivalent La Canal

Can Licus: Ludoteca, Aula Oberta (Centre de formació

d’adults), Punt TIC i Sales de reunions i Magatzems.

Biblioteca Caterina Figueras

Sala d’exposicions Caterina Figueras

Sala polivalent Can Codina

Centre d’interpretació del Camp de les Lloses

Sala d’exposicions Can Sebastià

Museu del Pa

Escola de Música Montserrat

Espais i Equipaments culturals

Esplai Güitxi güitxi

Camp de futbol

Zona Esportiva Municipal: pavelló poliesportiu, piscina,

gimnàs, pistes de basquet, hoquei patins, futbol sala,

patinatge artístic i tennis taula, Pista poliesportiva

exterior, 2 camps de futbol – gespa i terra- pista

d’atletisme, rocòdrom i skate park.

Camp de futbol vell

Espais i equipaments esportius

Circuit de bicis Fontordera

Plaça Major

Zones de pràctica d’esport a l’espai públic: cistelles de

bàsquet i porteries a diferents punts del poble i una

tennis taula a la Plaça Major.

Espai “Les feixetes”

Plaça Major

Espais públics

Parc Roqueta


Pàgina 162 de 187


Taradell



servei d’informació i assessorament

Bucs d’assaig

Espai exterior polivalent

El Puntal

Àrea d’autoconsulta a través d’Internet


Centre Cultural Can Costa i Font: sales polivalents 1/ 2 i

3, vestíbul d’exposicions, sales de reunions i espais

exteriors i jardins.

Radio Taradell

Escola municipal de música l’ARPA

Espais i Equipaments culturals i

educatius

Biblioteca municipal Antoni Pladevall i Font

Camp de futbol

Pavelló municipal d’esports el Pujaló Espais i equipaments esportius

Camp de futbol vell

Plaça de les eres

La Plaça

Jardins de Can Costa i Font Espais públics

El Pujaló


Pàgina 163 de 187


Viladrau



servei d’informació i assessorament.

Sala polivalent

Local de joves

“El Torrent”

Àrea d’autoconsulta a través d’internet


Escola de Música

Centre cultural de la natura Espais i Equipaments culturals i

educatius Sapa Espriu

Camp de futbol

Zona esportiva: Pista poliesportiva, piscines, pista de

tennis. Espais i equipaments esportius

Pavelló Esportiu

Espais públics Plaça de la vila


Pàgina 164 de 187


6. SISTEMA D’AVALUACIÓ

S’entén l’avaluació com un procés a través del qual es recull informació per determinar a

posteriori en quin grau s’han assolit els objectius plantejats inicialment. La missió del procés

d’avaluació és la de analitzar els efectes, el funcionament de la política plantejada a través

del Pla de Polítiques de Joventut Mancomunat.

L’avaluació del PPJM implica emetre judicis de valor sobre els diferents aspectes d’aquest: la

seva utilitat, efectivitat, eficiència, és a dir, ens permetrà conèixer allò que estem fent bé i

allò que estem fent malament; en funció d’uns criteris i/o un sistema d’indicadors. Per tant ,

l’avaluació de les polítiques de joventut ens permet avançar en la reflexió sobre els models

d’intervenció sociocultural en joves. Alhora ens ha de servir per a revisar i anar incorporant de

manera continuada les millores pertinents tant en el disseny del mateix PPJM com en els

mateixos programes i projectes, sempre, sense perdre de vista els objectius que es defineixen i

marquen les línies generals del PPJM; així com l’estructura organitzativa que el fa funcionar i

li dona sentit. Es planteja un sistema d’avaluació de qualitat que ens permet aplicar una presa

de decisions coherent, entenent que a que l’avaluació implica un procés canvi, en tant que, la

seva finalitat és la d’aconseguir una millora en les polítiques de joventut de la Mancomunitat

la Plana. Per tant l’hem d’entendre com un motor que ens ajuda i permet millorar les

condicions de vida dels i les joves de la Mancomunitat la Plana.

S’identifiquen 3 moments clau en el procés d’avaluació:

1. Avaluació de la diagnosi

Pel que fa a l’avaluació de la diagnosi hem de tenir present que l’objecte d’avaluació són

l’anàlisi de la realitat i les causes, és a dir, l’avaluació de la diagnosi ha de respondre si el

PPJM defineix òptimament les realitat, els problemes i/o necessitats de la població jove del

territori. I alhora l’anàlisi de les polítiques jove joventut , és a dir, si aquest anàlisi incorpora

les diferents institucions i/o entitats que treballen en matèria de polítiques de joventut.


Pàgina 165 de 187


2. Avaluació del disseny

Respecte a l’avaluació del disseny del PPJM, en primer lloc ha de permetre analitzar si els

objectius permeten la pròpia avaluació. D’altra banda s’avaluaran els mètodes utilitzats per

marcar els objectius, la coherència global així com la integralitat del PPJM.

2. Avaluació de la implementació

L’avaluació de la implementació, anomenada també avaluació de seguiment o formativa,

entesa com una eina de treball. Serveix per detectar les diferències entre el model dissenyat i

el que realment s’ha implementat. Aquesta ens ha de permetre fer visible quina ha estat

l’eficàcia, l’impacta i l’eficiència de les accions del PPJM. Quan parlem d’eficàcia estem parlant

de l’assoliment dels objectius proposats, és a dir, ens ha de permetre respondre qüestions que

ens quantifiquin en quina mesura hem assolit els objectius, hem complert amb la

temporalització plantejada, els projectes, etc. L’avaluació de l’impacta respon a quins han

estat els efectes tan previstos com no previstos. I l’avaluació de l’eficiència ens ha de

permetre comptabilitzar els costos, la planificació pressupostària, etc.

Si ens centrem en les fonts d’informació que participen en el procés d’avaluació i alhora ens

ajuden a nodrir-la, em de tenir en compte que apostem per un model d’avaluació en el qual hi

participen tots els agents implicats on s’inclouen tots els agents significatius relacionats amb

les polítiques de joventut, per tant, comptem amb la Comissió de Direcció Política, la

Comissió Tècnica, els agents de les diferents regidories implicades (cogestores en molts casos

de les accions del PPJM), fet que ens permetrà detectar els punts a millorar dels processos de

treball i de la coordinació interdepartamental i interinstitucional. Entenem també com agents

avaluadors les associacions juvenils, moviments juvenils i joves que queden recollits

implícitament en les diferents propostes plantejades. D’altra banda, tot garantint el principi

de transformació, s’utilitzaran unes fitxes d’avaluació per tal de recollir de manera acurada,

precisa i sistematitzada l’avaluació dels i les joves que participen dels servei, equipaments

i/o programes de joventut.

Temporalització

2012

2013

2014

Avaluació Disseny /Avaluació Implementació i Gestió.


Pàgina 166 de 187


2015 Avaluació final del Pla

Avaluació del disseny i la implementació.

Avaluació de la diagnosi

Realització d’una diagnosi de la realitat juvenil (de cara al PPJM 2016-2019).

Per fer aquesta avaluació tindrem en compte les següents preguntes i aspectes:

AVALUACIÓ DEL DISSENY

TEMPORALITZACIÓ 2012-2015

OBJECTE

D’ANÀLISI

PREGUNTES I/O ÍTEMS D’AVALUACIÓ

Objectius Quin procediment hem seguit per redactar els objectius?

Els objectius són adequats i realistes amb el diagnòstic?

La redacció dels objectius ens permet la seva avaluació (tenen indicadors

d’avaluació)?

En quina mesura els objectius estan definits de manera clara, acurada i

entenedora i coherent amb els resultats esperats?

Principis

rectors

PNJCat

2010-2020

En quina mesura metodologia de treball s’adequa als principis rectors proposats

pel PNJCat 2010-2020?

Població

diana En quina mesura està definida la població diana de les nostres intervencions?

Programes En quina mesura són coherents els programes amb els objectius redactats?

Descripció Metodològica

QUI AVALUA COM S’AVALUA

- Tècnica referent del PPJM. Anualment es realitza una jornada de valoració


Pàgina 167 de 187


- Comissió tècnica del Pla.

- Comissió professionals de joventut.

- Tècnics i experts del territori.

- Comissió de direcció política del Pla.

- Joves i moviments juvenils del territori.

on es tenen en compte els resultats obtinguts

de les valoracions realitzades entre les diferents

comissions, joves i moviments juvenils del

territori. Fet que ens permet avaluar el disseny i

realitzar les modificacions pertinents.

AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ i GESTIÓ

Quan s’avalua? Anualment

OBJECTE

D’ANÀLISI


Eficàcia En quina mesura hem assolit els objectius?

S’han assolit altres objectius no previstos?

En quina mesura hem complert la temporalització dels programes i/o

accions?

Eficiència En quina mesura s’ha complert el pressupost marcat per el desplegament

del Pla?

Impacte Quins han estat els efectes previstos i no previstos del programa?

Cobertura i

accessibilitat

S’arriba a la població potencialment diana definida?

Hi ha algun perfil de jove que hagi trobat problemes per accedir als

beneficis de la intervenció?

Visibilitat Quin nivell de coneixement es té del Servei de Joventut i/o dels

programes?

Quines accions hem realitzar per a donar a conèixer el Servei de Joventut i

els programes que porta a terme?


Qui Avalua Com s’avalua

- Tècnica referent del PPJM. Al finalitzar cada actuació (o al final de l’any


Pàgina 168 de 187



- Comissió professionals de joventut.

- Tècnics i experts del territori.


- Joves i moviments juvenils del territori.

en actuacions de llarga durada) es farà un

informe de valoració per part dels tècnics

i/o agents de la regidoria o àrea encarregada

de dur a terme l’activitat. En aquest informe

s’inclourà la valoració tècnica de l’activitat ,

els diferents indicadors de l’actuació així com

l’opinió dels joves (a través d’enquestes de

satisfacció, valoracions grupals, etc).

Cal tenir en compte que a través de les

reunions mensuals de la Comissió tècnica del

Pla com les reunions trimestrals tant de la

Comissió de professionals de joventut de la

Mancomunitat com la Comissió de direcció

política es farà un seguiment i si cal

redefinició dels programes i/o accions.


Pàgina 169 de 187


AVALUACIÓ DEL DIAGNÒSTIC

TEMPORALITZACIÓ 2015, al finalitzar el Pla abans de començar una nova diagnosi.

OBJECTE

D’ANÀLISI


Anàlisi de la

realitat

Com i perquè hem fet l’anàlisi de la realitat

S’han definit bé els problemes i les oportunitats?

Quines opinions podíem haver obviat?

Com podem enriquir l’anàlisi amb més punts de vista?

Hi ha diversitat d’opinions?

S’han tractat els diferents eixos amb la mateixa intensitat?

Les eines utilitzades ens han aportat informació qualitativa i quantitativa?

Anàlisi de les

polítiques de

joventut

Hem tingut en compte les intervencions que, en matèria de joventut, altres

departaments/agents (administracions, ONG, entitats privades) porten a terme

al municipi?

Diagnosi Com i perquè hem decidit de prioritzar una línia d’actuació i no una altra?

Hi ha relació entre l’anàlisi de les polítiques de joventut i l’anàlisi de la realitat?


QUI AVALUA COM S’AVALUA

- Tècnica referent del PPJM.



Durant el primer trimestre de 2015, es valorarà la

diagnosi del Pla tant amb la Comissió tècnica del

Pla com la Comissió de direcció política.

Aquesta serà el punt de partida per elaborar una

nova diagnosi del PPJM 2016-2019.


Pàgina 170 de 187


Valoració i seguiment del Pla:

Es realitzarà una jornada de valoració anual per tal de valorar l’execució dels programes del

PPJM, i el seu impacte en la població jove. Es valoraran els resultats obtinguts a través dels

diferents indicadors d’avaluació dels objectius i de les actuacions, alhora també es valoraran

aspectes més qualitatius fruit de les valoracions de les diferents Comissions16 (tècniques i

polítiques) i es proposaran els canvis i/o modificacions pertinents tant dels objectius com de

les actuacions com de la metodologia del Pla.

16 Veure descripció de les Comissions a l’apartat 4.2 Descripció dels principis Metodològics.


Pàgina 171 de 187


7. Annexos

1. Enquesta Jove


Pàgina 172 de 187


Des de l’Ajuntament estem elaborant un Pla de Joventut per tal d’oferir i millorar programes, actuacions

i serveis adreçats als i les joves de Taradell. D’aquesta manera la realització d’aquest qüestionari és

important per conèixer el que tu com a jove, de Taradell, necessites. Per tant és molt important que

responguis amb la màxima sinceritat i recorda que el qüestionari és anònim.

Llegeix les preguntes sense presa i respon fent una X a la resposta i/o respostes que més s’assemblin a la

teva situació o opinió personal.

1. Dades personals

1.1. Gènere

Home Edat: Escola:

Dona Curs escolar: Població:

2. General

2.1. Quines funcions creus que hauria de realitzar el Punt Jove?

Lloc de reunió de les entitats juvenils Lloc de promoció d’activitats per a joves Lloc d’oci per a joves No ho sé

2.2. T’arriba la informació dels diferents actes que es realitzen a Taradell?

Sempre Sovint A vegades Mai

2.3. Creus que hi ha problemes en la difusió de les diferents activitats que es realitzen?

Sí, per la pròpia difusió Sí, per la manca d’activitats Sí, per la falta d’interès dels joves No hi ha cap

2.4. Per quin mitjà t’assabentes de les activitats que es fan pels joves de Taradell?

Xarxes socials (Facebook) Cartells A través de “El Puntal” Mitjançant les cartelleres de L’INS Taradell Altres (digues quins)..................................................................................................................

2.5. Quines dificultats creus que són les més habituals a l’hora de participar o desenvolupar activitats que et puguin interessar

a Taradell?

Problemes de difusió de les activitats Oferta d’activitats no adequada als interessos dels i les joves Horaris Preus Activitats solapades Manca d’espais per desenvolupar activitats Dificultat de l’administració per oferir propostes que connectin amb els joves Desconeixement de les activitats i recursos per part dels joves i les joves


Pàgina 173 de 187


Altres (digues quins)..................................................................................................................

2.6. Coneixes els serveis de Joventut? Marca amb una creu els que coneguis i digues amb quina freqüència en fas o has fet ús

en els últims tres mesos.

Servei No el conec El conec però no

l’utilitzo

Menys de 5

vegades

Entre 5 i 10 Més de 10

vegades

Servei d’Informació Juvenil “El

Puntal”

Casal de Joves “el Puntal”

3. Educació, cultura i oci.

3.1. Quina activitat cultural o educativa fora de l’escola has participat per última vegada?

Vaig anar a un concert Vaig assistir a un curs, taller o activitat educativa (xerrada) Vaig anar a una exposició Vaig anar al cinema o al teatre Altres:........................................................................................................................................

3.2. Quina creus que hauria de ser la prioritat del Punt Jove/Ajuntament a l’hora de programar activitats per a joves? (valora

del 1 al 5)

Concerts Activitats culturals (teatre, cinema, etc.) Formació no reglada (debats, cursos, xerrades, etc.) Activitats esportives Altres..........................................................................................................................................

3.3. Creus que Taradell té una oferta cultural suficient?

Sí No

En cas que hagis contestat que no què hi trobes a faltar?

3.4. Quina serà la teva opció d’estudi de cara l’any vinent? (Marca una sola resposta)

Batxillerat Cicles formatius de Grau Mitjà Cicles formatius de Grau Superior Universitat ESO Deixaré els estudis Encara no ho he decidit Altres:.........................................................................................................................................

3.5. Existeix a Taradell informació/assessorament sobre l’oferta formativa?

Sí No

3.6. Creus que és important un bon nivell d’estudis a l’hora de trobar feina?

Sí No


Pàgina 174 de 187


3.7 Per què estudies? (Marca només una opció)

Per aconseguir una bona feina Per aprendre un ofici Per obligació Altres:........................................................................................................................................

4. Salut

4.1. Fumes tabac?

Sí No A vegades

En quins moments............................................................................................................................

4.2. Prens alcohol?

Sí No A vegades

En quins moments............................................................................................................................

4.3. Has consumit mai alguna de les següents substàncies? En cas afirmatiu, indica en quina quantitat.

Substància Gens Poc Bastant Molt En quins moments?

Alcohol

Tabac

Haixix/ Marihuana

Cocaïna

Drogues de disseny

(Ketamina, LSD,

pastilles...)

Altres (digues quina):

4.4. Creus que estàs suficientment informat sobre el consum d’aquest tipus de substàncies?

Sí, molt Sí, bastant No gaire No, gens

4.5. Creus que l’accés a les drogues és:

Molt fàcil Fàcil Difícil Impossible

4.6. En el cas d’haver tingut relacions sexuals, has fet servir algun tipus de mètode anticonceptiu? Digues quin:

Preservatiu Pastilles anticonceptives Anell femení No n’he utilitzat cap Altres:........................................................................................................................................


Pàgina 175 de 187


4.7. Tu o la teva parella heu utilitzat alguna vegada la pastilla del dia després?

Sí No

4.8. Si la teva resposta anterior és “sí”, l’has fet servir més d’una vegada?

Sí No

4.9. Penses que seria útil un servei d’informació i assessorament exclusivament per a joves sobre sexualitat i anticoncepció?

Sí No

5. Mobilitat

5.1. Creus que Taradell està ven comunicat amb les poblacions properes?

Sí No

En cas que hagis contestat que no, què hi trobes a faltar?

5.2. T’has de desplaçar fora de Taradell per fer alguna activitat o per algun servei?

Sí No

En cas que hagis contestat que sí, per a quina activitat o servei?

5.3. Utilitzes algun mitja de transport públic?

Sí, molt sovint A vegades No

En cas que l’utilitzis digues quin:......................................................................................................

5.5. Per desplaçar-te fora de Taradell quin mitjà de transport utilitzes de forma més habitual?

Transport públic Vehicle propi Em porta un familiar Em porta un amic Altres (digues quin)....................................................................................................................

6. Participació i associacionisme

6.1. Participes en alguna col·lectiu, entitat o associació que desenvolupi algun tipus d’activitat a Taradell?

Sí No

De qui tipus?

Cultural

Juvenil

Esportiva

Veïnal Lúdica

Teatral

Musical

Dansa/ball

Sindical

Política

Educació – lleure

Altres (digues de quin tipus):


Pàgina 176 de 187


6.2 Coneixes el Consell de Joves de Taradell?

Sí No

7. Esports

7.1. Consideres que portes un estil de vida saludable?

Sí No A vegades No ho sé

7.2. Coneixes les diferents activitats esportives que es poden practicar a Taradell

Sí No

7.3. Quin és el teu esport favorit?

Futbol Bàsquet Handbol Patinatge Hoquei Dansa Futbol Sala

Escalada Atletisme Escacs Motocròs Hípica Ciclisme Natació

Altres:..................................................................................................................................................................

7.4. El practiques habitualment? (dos cops per setmana com a mínim)

Sí No

7.5. Què t’agradaria que s’organitzés al poble a nivell esportiu?

...........................................................................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................................................................

.............................................................................

Gràcies per participar. La teva opinió és molt important!


Pàgina 177 de 187


2. Procés participatiu Pla de polítiques de joventut Mancomunat Objectiu general - Elaborar el Pla de polítiques de joventut mancomunat amb la participació juvenil. Objectius específics

- Detectar i avaluar necessitats i problemàtiques de la població jove, així com propostes per tal de donar resposta a la realitat existent conjuntament amb els i les joves dels municipis de la Mancomunitat.

- Generar espais on els joves puguin fer les seves aportacions (propostes, idees,

suggeriments, critiques, etc.) per diagnosticar i dissenyar les polítiques de joventut de la Mancomunitat.

Guió de les jornades participatives

1. Breu presentació de la jornada i explicació breu dels objectius (regidor/a de joventut i/o tècnic/a de joventut). 10’

2. Explicació de la dinàmica i presentació grupal (tècnica de joventut i joves ) 10’

3. Diagnosi participativa i propostes d’actuacions (treball en petits grups). 40’ 4. Posada en comú (gran grup). 30’ 5. Precs i preguntes (joves). 10’

Metodologia


Pàgina 178 de 187


Per tal d’obtenir un diagnòstic de la realitat juvenil (des de la visió dels joves) i propostes estratègiques, la dinàmica utilitzada serà la següent: Sota els conceptes:

- Que coneixes del teu municipi relacionat amb joves? - Què hi trobes a faltar? - Recull de propostes concretes.

A continuació s’explica la dinàmica: PARTICIPANTS GRUP 1(joves de 16 a 19). GRUP 2 (joves de 20 a 29).

OBJECTIU Obtenir necessitats, propostes d’actuacions i/o activitats (dels temes plantejats). Generar idees tot garantint l’aportació individual de cadascun dels membres del grup.

DESCRIPCIÓ DESCRIPCIÓ FASE 1: Treball petits grups per temes (habitatge, treball, educació, salut, etc)

En primer lloc es reparteixen els temes, segon els grups que hi hagi Es tracta de recollir què coneixen els joves a nivell de polítiques de joventut municipals. De la realitat identificada recollir què hi troben a faltar (necessitats). Per últim que realitzin propostes concretes que donin resposta a aquesta realitat.

FASE 2: Posada en comú

Es tracta d’escriure les aportacions en un Mural per tal de compartir i validar tant les necessitats detectades com les noves propostes.


Pàgina 179 de 187


Cada grup escriu i/o explica el seu document.

FASE 3: Cloenda Precs i preguntes Es recullen els mails dels assistents per tal de poder enviar un document (retorn) resum de la sessió de participació.

Descripció dels rols dels professionals: Dinamitzador/a:

En termes generals, el dinamitzador i/o dinamitzadora s’ha de situar ni totalment

exterior al grup (en la posició directiva de l’expert) ni totalment fusionat (perquè això

ho reforçaria acríticament), sinó entrant-hi (ajudant a avançar) i sortint-ne

(distanciament

crític).

Entre les funcions de la conducció, en destacarem sis (algunes de les quals estan

desenvolupades a Ander-Egg, 2002):

• Establir i mantenir les normes de la interacció. El grup, per poder

funcionar, necessita un sistema de «regles de joc» que permeti el debat en igualtat de

condicions i garanteixi la consecució dels objectius fixats. Algunes d’aquestes normes

són convencionals (models de comportament culturalment compartits per a

determinades situacions socials); d’altres són fixades per al debat en particular: han

de garantir l’ordre conversacional i la producción grupal, i per això és fonamental que

siguin realistes i que el grup les pugui assumir. Davant incompliments puntuals

d’aquestes normes, el conductor ha de garantir-ne el compliment (per exemple, tallar

amb cortesia els rols dominants –els que no callen– amb comentaris com ara:

«Gràcies; ha quedat clar. Altres idees?»).

• Crear un ambient propici per a la comunicació distesa i igualitària. El

contracte comunicatiu no és una quesito purament formal, sinó que també té un fort

component afectiu. És fonamental saber crear un ambient cordial i empàtic i utilitzar


Pàgina 180 de 187


els codis lingüístics més adequats en un context cada cop més caracteritzat per la

diversitat.

• Assessorar analíticament. La persona que condueix ha d’assistir tècnicament

el grup: ajudant a plantejar les idees i a reflexionar críticament sobre aquestes,

reformulant les aportacions individuals i preguntant al grup, ajudant a relacionar-les i

sistematitzar-les, tot posant a sobre de la taula les contradiccions i, finalment,

ajudant a «saturar» el camp discursiu. Això pot requerir un coneixement temàtic del

que s’està realitzant, com també la capacitat d’abstracció i relació prou ràpida per fer

constantment de mirall del grup.

• Inventariar les aportacions. El paper que té la pissarra o el paperògraf és

fonamental, no tan sols per anar recopilant el que es va aportant, sinó també perquè

permet una objectivació de propostes individuals un cop han Sicut validades pel grup.

Algunes recomanacions:

Transcriptor/a: Per analitzar amb detall el discurs dels subjectes, és

aconsellable transcriure els grups de discussió. És a dir, escriure allò que s’ha dit en el

grup i tal com s’ha dit (transcripció literal).

Utilitzarem una la tècnica de transcripció més global, que es tracte d’escriure un

resum de les diferents aportacions.


Pàgina 181 de 187


Buidatge Grups de Discussió per àmbits

Conclusions procés participatiu amb joves

Àmbit Aportacions

Cultura, oci i lleure Ampliar el ventall d’activitats que s’ofereixen des dels serveis de

joventut (sortides, excursions, tallers).

Ampliar l’oferta cultural adreçada a joves.

S’haurien de fer més activitats culturals i les poques que hi ha no són

adequades pels joves.

Falten activitats per a joves de 13 a 16 anys.

Treball Les assessories laborals dels Punts d’Informació funcionen bé.

La borsa d’ofertes laborals dels Punts Joves és una bona eïna per

buscar feina.

S’hauria de potenciar més.

L’ajuntament hauria de prioritzar la gent del poble per ofertes

vinculades a l’ajuntament. La borsa de treball agrada molt.

Estaria molt bé que el Punt Jove fes de mitjancer amb les empreses

del municipi per tal que contractin als joves de Tona per les seves

empreses.

Hi ha molt joves que no volen treballar, si busques la feina la trobés.

Els joves que no volen treballar haurien de fer tallers ocupacionals

durant un període de temps. S’ha perdut la necessitat d’aprendre un

ofici. S’hauria de parlar amb les empreses i que donin l’oportunitat als


Pàgina 182 de 187


alumnes d’aprendre l’ofici i així podrien agafar experiència. (podrien

omplir currículum).

Habitatge

Manquen pisos de protecció oficial per a joves.

El preu del lloguer és molt car.

Participació Desconeixença de les entitats juvenils per part de la població jove.

Poca participació dels joves a les entitats juvenils.

Els joves no s’impliquen en l’organització de les activitats i després es

queixen del funcionament, no hi ha voluntat de per part de certs

joves.

Els joves intenten fer propostes i es troben amb moltes traves des de

l’ajuntament.

S’hauria d’escoltar més als joves que s’impliquen.

Seria bo fomentar la participació a partir dels centres escolars.

Hi ha una falta preocupant d’inquietuds entre els joves.

Com més joves s’involucrin els joves en les activitats que es realitzen

en el municipi més fàcil serà fer que funcionin.


Pàgina 183 de 187


Dificultat de participació en activitats que no siguin festa major.

Equipaments per a

joves

Falten instal·lacions adequades per als joves no hi ha cap lloc decent

on es puguin organitzar activitats.

Crear Bucs d’assaig o impulsar els que ja existeixen.

Habilitat espais d’estudi (sobre tot en època d’exàmens).

Crear i/o habilitar en millors condicions els skate parcs.

Crear i/o millorar els rocòdroms municipals.

Els Punts Joves s’han d’adaptar a la realitat. Noves funcions.

Mobilitat Horaris del bus estan mal distribuïts.

Els joves se’n van a estudiar a fora i molts es queden a les ciutats on

han estudiat.

Potenciar la mobilitat a Europa, a través d’intercanvis o altres

programes.

Educació/Formació Falta d’hàbit per apuntar-se a cursos formatius. Intentar ampliar el

ventall. Muntar cursos que després tinguin acreditació a nivell laboral

o que siguin homologats. Els cursos haurien de ser breus. Informació

sobre cursos on-line.

Més cursets d’idiomes o d’interès juvenil.

Els Punts Joves ja funcionen bé en temes d’estudi. Hi ha

assessorament, orientació i informació.

Es podrien fer tallers/cursos que ofereixin títols reglats i així no

hauríem d’anar a Vic.


Pàgina 184 de 187


La formació augmenta les possibilitats de trobar feina.

Salut El jovent està informat i el que facin depèn d’ells.

Els joves beuen molt, relació cap de setmana-alcohol.

Les drogues toves (haxis) es consumeixen i estan molt a l’abast.

Hi ha molta droga pel poble i es permesa per molta gent (pares,

mestres, policia...), a més a més a les escoles deixen entrar a gent

que fa pudor a Maria.

L’accés a tot tipus de drogues és molt fàcil, qui vol consumir ho pot

fer sense cap problema.

Es valoren positivament les iniciatives de reducció de riscos en espais

de festa.

Baixada del consum de tabac, degut a l’elevat preu i l’entrada en

vigor de la nova llei.

El sistema i les propostes d’oci nocturn estan encarades al consum

d’alcohol.

Abús de la pastilla del dia després, ja que moltes vegades s’utilitza

com a mètode anticonceptiu habitual.

Buidatge Grups de Discussió per àmbits

Conclusions grups de discussió amb agents Experts

ÀMBITS APORTACIONS


Pàgina 185 de 187


Treball Falta coordinació entre els agents i/o organismes que porten temes

laborals.

Fomentar l’auto- emprenedoria per joves.

Formar als i les joves en drets laborals.

Organitzar sessions grupals d’orientació laboral i/o formativa.

Suport i acompanyament per a joves emprenedors.

Oferir pràctiques laborals a joves de 16 a 18 anys.

Accedir als joves fora del circuït laboral, i educatiu. Per tal de

reprendre el seu procés (laboral i/o formatiu).

Educació/Formació Creació d’un programa de millora per combatre el fracàs escolar.

Oferir cursos de català per a joves immigrants.

Potenciar espais de formació per a millorar l’ocupabilitat de les

persones joves.

Participació Fomentar la participació entre la població juvenil.

Salut Potenciar les accions de prevenció i de consum responsable.

Tractar el tema de la salut de manera integral.

Potenciar les accions d’educació sexual i emocional.

Cohesió Social Fomentar programes de voluntariat social entre les persones joves.

Sessions d’acollida de joves nouvinguts des de diferents serveis.


Pàgina 186 de 187


Cultura i oci Potenciar activitats culturals per a joves, no només d’oci.

Educació Garantir la escolarització a la població jove.

Fer accions per combatre l’absentisme escolar.

Millorar l’èxit escolar (creació d’un pqpi).

Implicació de diferents professionals.

Esport Fomentar l’esport inclusiu.

General

Treball

transversal.

Establir espais de coordinació i treball conjunt reals entre els diferents

professionals i/o serveis (municipals, mancomunats o comarcals) que

treballen en temes de joventut per tal de donar integralitat i qualitat a

les intervencions.

Hi ha transversalitat però hi ha manca de coordinació i de

coneixement entre serveis.


Pàgina 187 de 187
