revista joventut i territori

19
Núm. 1 - Juny 2015 Memòria del viatge d’estudis a Bucarest | Diana Perea Martínez JOVENTUT I TERRITORI

Upload: diana-perea

Post on 22-Jul-2016

223 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Síntesis del Viatge d'estudis a Romania MIJS 2014-2015

TRANSCRIPT

Page 1: Revista Joventut i Territori

Núm. 1 - Juny 2015

Memòria del viatge d’estudis a Bucarest | Diana Perea Martínez

JOVENTUT I TERRITORI

Page 2: Revista Joventut i Territori

2

Page 3: Revista Joventut i Territori

3

EDITORIAL

La present revista és una síntesi del viatge d’estudis a Bucarest que vam fer els alumnes del Màster Interuniversitari en Joventut i Societat. el maig de 2015, amb motiu de l’assignatura “Joventut i Territori”.

He volgut fer una compilació de les institucions visitades, les lectures preparatòries, la informació addicional extreta d’Internet, els coneixements adquirits i les meves reflexions i opinions personals; tot plegat il·lustrat amb imatges representatives de cada tema.

Quan em presenten un context completament desconegut per mi, tendeixo irremeiablement a comparar-ho amb allò que ja em resulta familiar, ja que relacionar-ho amb conceptes concrets em facilita la comprensió del que m’estan explicant. Tanmateix, en la reflexió posterior a la visita, he intentat en la mesura del possible, distanciar-me de la mirada etnocèntrica sobre les institucions presentades. Els problemes i necessitats als que s’enfronta Romania no són els mateixos que coneixem a Espanya. O si més no, la societat romanesa es troba en un moment evolutiu diferent al de la societat espanyola. El final de la dictadura i l’entrada a la Unió Europea s’han produït en moments diferents. La història, cultura, costums i tradicions també són diferents. Però probablement les diferències més marcades les trobem en els factors socioeconòmics. Amb tot, les inquietuds dels joves Romanesos no difereixen pas tant respecte les dels joves espanyols u europeus. Tots busquen gaudir de la plenitud de la seva joventut, redescobrint-se a si mateixos (les seves capacitats, habilitats, gustos, límits, desitjos...), alhora que es van obrint pas en la societat dominada pel món dels adults.

Diana Perea Martínez

Alumna del MIJS

SUMARI

Reportatge central: Les Polítiques de

Joventut a Romania…………………..........4

Ministeri de Joventut i Esports.....6

Direcció General de Serveis

Socials i Protecció a la Infància....9

Què diu l’acadèmia?...........................11

Secció especial: Tercer Sector..........12

Grup de Reforç Escolar................13

Youth For Youth............................14

Carrussel..........................................15

Article: "Els oblidats”...........................16

Minoria Roma................................16

Joves al camp.................................16

La columna ..........................................19

FONTS INFORMATIVES

Sandu, D., Stoica, C. A., & Umbres, R.

(2014). Romanian youth: worries, aspirations, values and life style. Bucarest: Friedrich Ebert Stiftung.

European Steering Committee for

Youth (CDEJ). (2000). Youth Policy in Romania. Strasbourg: Council of

Europe Publishing.

http://ec.europa.eu/eurostat

Page 4: Revista Joventut i Territori

4

LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A ROMANIA

Romania existeix com a país des del 1918. L’última meitat del s.XX segle ha estat marcada per la guerra freda, i el període comunista. Des de l’inici de la república l’any ’47, el sistema comunista es va caracteritzar per l’enaltiment del col·lectivisme i la igualtat d’accés als recursos. A partir de la pujada de Nicolae Ceaușescu al poder l’any ’67, el suposat govern democràtic republicà es va acabar transformant en una dictadura encoberta, amb la qual va intensificar la pressió sobre els ciutadans i ciutadanes: augmenta el control policial, es prohibeix tota iniciativa associativa

que no respongui a interessos del partit comunista, s’exagera el control de la natalitat, l’escola passa a ser un instrument d’alliçonament... En definitiva, s’obliga a la població a viure en igualtat de condicions a força de suprimir les llibertats individuals.

Durant tot aquest temps Romania va alternar períodes d’obertura cap a Europa occidental i els Estats Units, amb períodes d’aïllament i repressió. A partir de la caiguda del règim l’any 1989, el país s’obre cap a la democràcia i l’economia de lliure mercat: davant d’una societat

industrial ineficient i poc productiva, les empreses estrangeres ràpidament van entrar a ocupar la seva quota de mercat. Arriben l’atur, el consumisme, i es visibilitzen l’individualisme i la corrupció latents.

La societat romanesa és una societat en transició; necessita allunyar-se del règim autocràtic dels últims anys. Les línies polítiques a Romania s’encaminen a establir institucions democràtiques, modernitzar l’economia i promoure benestar social.

Page 5: Revista Joventut i Territori

Ara mateix, Romania és un país de grans contrastos. Cada cop es marquen més les diferències entre l’àmbit rural i l’àmbit urbà, el desequilibri entre rics i pobres, i la distància entre les generacions més velles educades en els valors del col·lectivisme i les generacions més joves urbanes i individualistes.

La pobresa, l’atur i les dificultats d’emancipació, limiten les possibilitats de desenvolupament personal del jovent. Molts d’ells l’única opció que els hi queda per

provar és emigrar. Alguns fins i tot han de deixar enrere els fills, a càrrec dels avis, amb tots els problemes que això comporta a les generacions d’infants i adolescents que s’han de criar lluny dels seus pares: trastorns emocionals, depressions i suïcidis; afegits a la incongruència de què el poder adquisitiu dels infants els infants, qui reben diners dels seus pares, supera a les míseres pensions dels avis.

Així doncs, tant trobem grups de joves sumits en la precarietat i la

pobresa; com trobem grups de joves que (sigui perquè ells o els seus pares han fet diners a l’estranger) disposen d’alt poder adquisitiu, però que no han après per protegir-se del consumisme descontrolat: crèdits que s’han de retornar, desnonaments...

En qualsevol cas, regna la inseguretat. La majoria dels joves romanesos són escèptics quan pensen que passarà en un futur pròxim.

Page 6: Revista Joventut i Territori

MINISTERI DE JOVENTUT I ESPORTS

El Ministeri de Joventut i Esports de Romania, tal com es coneix avui, es va fundar al gener de 2013. Des d’aleshores la ministra Gabriela Szabo, coneguda atleta olímpica romanesa que es va triomfar en l’atletisme entre 1999 i 2000, encapçala aquest ministeri. La branca de joventut està dirigida pel Secretari de Joventut Cristian Cosmin, qui ens va rebre en la visita que vam fer a la seu del Ministeri de Joventut i Esports a Bucarest el passat 7 de Maig. Durant aquesta visita ens van explicar una breu història i l’estat de la qüestió actual de les polítiques de joventut a Romania.

L’Estratègia Nacional de Joventut és l’element vertebrador de les polítiques de joventut. De fet, el pressupost sencer de Joventut està destinat a l’aplicació d’aquesta estratègia que us expliquem a continuació

Estratègia Nacional de Joventut 2014-2020

L’estratègia actual es va elaborar l’estiu de 2013, negociant el contingut amb altres ministeris (Salut, Educació, Justícia, Interior, Administració Pública i Desenvolupament Regional...), i organitzacions no governamentals. Es basa en 4 pilars fonamentals:

- Treball i emprenedoria - Educació i cultura - Salut, esports i lleure - Participació i voluntariat

El Salari Mínim Interprofessional (SMI) a Romania és de 218€ i el sou mig ronda els 487€

al mes

� Treball i emprenedoria

Durant el període comunista, Ceaușescu es va capficar en industrialitzar Romania, un país principalment agrícola, per mantenir a la població ocupada, sense preocupar-se massa per l’eficiència. A partir de la democràcia, per un costat es va produir un retorn al camp, i per l’altre, sector terciari va ser incapaç d’absorbir els exempleats de la indústria manufacturera. Un context on la productivitat és baixa i el sistema financer dèbil, dificulta reinvertir beneficis en la millora de les empreses; així que finalment la competitivitat es fonamenta en la mà d’obra barata i la inestabilitat laboral. No és d’estranyar, aleshores, que majoria dels romanesos tinguin poc interès en feines creatives o que els hi donin prestigi, el que volen és que estigui ben pagada.

Any rere any ha anat augmentant el nombre de pensionistes i disminuint els llocs de treball. Tot i que en general l’atur ha baixat l’últim any del 7 al 6.5%, cal tenir en compte que afecta de manera diferent segons regions (hi ha més atur al camp que a les ciutats), edats (més atur juvenil), gènere (més atur entre les dones) i nivell d’estudis (hi ha pocs llocs de treball per gent sense estudis i perfils universitaris.

La davallada econòmica prolon-gada, l’atur de llarga durada, la burocràcia, la corrupció i el desequilibri entre la reforma social i econòmica; han causat el creixement de l’economia sub-mergida fins a tal punt que la majoria dels joves romanesos pensa que treballar en negre és la manera més freqüent d’aconseguir feina entre el jovent. El problema de l’atur i la inseguretat laboral fa que els joves tinguin una visió pessimista del seu futur. Quant a l’emprenedoria,

Page 7: Revista Joventut i Territori

7

tan promocionada per la Unió Europea, només un 7% dels joves vol crear la seva empresa, mentre que gairebé la meitat vol provar sort a l’estranger.

Dels joves que treballen, el 31% treballen en agricultura (sovint a la granja familiar), i els que tenen estudis superiors només troben feina a àrees urbanes. Molts joves romanesos consideren que seria més fàcil trobar una feina si poguessin disposar de l’orientació adequada sobre les professions que necessita el mercat laboral.

Es calcula que l’economia submergida podría rondar el 40%

del PIB

Davant d’aquest panorama, l’Estratègia Nacional de Joventut proposa polítiques laborals adreçades a desenvolupar competències professionals dels

joves, millorar la recerca de feina i acabar ocupant llocs de treball acord amb la seva especialització i habilitats professionals. També es dóna suport al desenvolupament d’iniciatives de negoci, a la formació d’una família i la conciliació laboral i familiar. Per últim s’ha implantat l’estratègia europea Garantia Juvenil, però encara es necessita més coordinació i implicació del Ministeri de Treball, que paral·lelament ha desplegat un altre programa d’ocupació juvenil

� Educació formal i no formal i cultura,

Com a totes les dictadures, durant la Romania comunista l’escola era utilitzada com un instrument de transmissió i alliçonament. A partir dels ’90 va, caure del percentatge de població amb estudis secundaris; les famílies no valoraven el rol de l’educació, moltes tampoc ho poden pagar, i a la pràctica moltes persones amb estudis secundaris també acabaven a l’atur. Tanmateix ha augmentat el nombre de persones amb estudis superiors. Per

tant tenim dos grups de joves buscant feina: joves-adults sobre qualificats, i els més jovenets que no arriben als requisits mínims educatius pels llocs de treball que ofereix el mercat laboral.

La taxa d’atur entre els menors de 25 anys és

del 24%.

L’Estratègia 2014-2020 intenta coordinar els esforços de les institucions competents en matèria d’educació i cultura, amb la tasca que desenvolupen les ONG per millorar la qualitat i eficiència de l’educació formal i no formal, per preparar els i les joves per al treball i la vida i incrementar el seu nivell cultural.

� Participació i voluntariat

La majoria de la població no estan associada i rebutja associar-se. Els motius poden ser que encara estan

Els professionals de joventut a Romania

No hi ha una xarxa professional consolidada de treballadors

de joventut. La figura del treballador de joventut és una professió reconeguda per llei, que s’assembla més aviat al que

a Espanya coneixem com a monitor de lleure o animador. És una feina molt mal remunerada (al voltant del SMI), per tant

les persones que ocupen aquests llocs de treball són joves sense estudis universitaris als qui es forma per ser treballadors

de joventut, o bé, gent que ho fa per vocació o com a feina

complementària.

Cada govern provincial disposa d’un centre juvenil on treballen orientadors juvenils, i treballadors de joventut. El Secretari de

Joventut , Cristian Cosmin, reconeix la necessitat desenvolupar

una xarxa d’experts en joventut. En aquest cas serien professionals amb estudis universitaris, una categoria superior

i se’ls podria pagar uns 500-700€ mensuals en funció de l’experiència; però encara és una idea molt embrionària.

Page 8: Revista Joventut i Territori

8

farts de la ideologia del règim de Ceaușescu, que obligava a tothom a treballar pel bé comú, alhora que prohibia qualsevol iniciativa ciutadana que sorgís fóra del partit comunista. Moltes de les ONG que es van crear durant el boom associatiu a la caiguda del règim, més orientades a promoure interessos particulars més que no pas donar resposta a necessitats socials, ara estan inactives.

L’Estratègia de Joventut reconeix el voluntariat com un recurs pel desenvolupament personal i la participació activa en la vida cívica. Avui en dia, el voluntariat és una opció més per adquirir experiència laboral, ja que són poques les empreses que ofereixen contractes en pràctiques. Amb la nova Llei del Voluntariat de 2014 es pretén crear el marc legal i operatiu per

implementar polítiques que involucrin tots els recursos i agents interessats

Segons l’OMS, l’avortament sembla ser,

malauradament, el principal mètode

contraceptiu a Romania, on hi ha una de les taxes

d’avortament més altes de la UE (30.5% dels

embarassos)

� Salut, esports i lleure

En contraposició amb la política de natalitat de Ceaușescu, durant les últimes dècades s’ha produït una

caiguda de la natalitat i de la fertilitat, gràcies a la liberalització de l’ús d’anticonceptius, però sobretot a causa de la despenalització de l’avortament.

És urgent i necessari aplicar polítiques de planificació familiar (promoure l’ús d’anticonceptius, i altres mesures de suport a parelles joves). No obstant, les polítiques de joventut que es proposen bàsicament consisteixen a organitzar el temps de lleure i la pràctica esportiva. Aquest contrast s’entén una mica millor si recordem que els governs romanesos tradicionalment han atorgat molta als esports i la resistència física i, sobretot, que el ministeri de joventut és també el ministeri d’esports.

www.mts.ro

Cluj- Napoca, situada a la regió de Transilvània, ha estat seleccionada pel Fòrum Europeu de la Joventut com la capital

europea de la joventut durant tot l’any 2015. La missió principal d’aquest projecte és recolzar al jovent i les organitzacions juvenils per canviar la societat mitjançant un procés sostenible, responsable i inclusiu de

desenvolupament urbà.

La Federació SHARE Cluj-Napoca és la plataforma responsable d’implementar el projecte. A través de la organització

i acolliment de múltiples esdeveniments i projectes internacionals, es pretén donar una projecció europea a la ciutat de Cluj-Napoca en el mapa de les polítiques de joventut a Europa, i de retruc contribuir a l’increment el turisme.

Es volen incrementar les relacions sostenibles de cooperació entre organitzacions locals, nacionals i europees, de manera que els mecanismes de partenariat i finançament de projectes tinguin una projecció duradora.

Els resultats que es busquen a escala més local són implicar els i les joves

i les organitzacions juvenils en el procés de desenvolupament de la

ciutat, involucrant també la comunitat local, no només el jovent sinó també els adults, en accions que facilitin un canvi de mentalitat.

Els eixos temàtics del projecte són: espai públic, cultura, apoderament,

treball, alegria, fe, visió de futur i valors comuns europeus.

Podeu consultar el calendari d’esdeveniments i informació addicional a http://www.cluj2015.eu

Page 9: Revista Joventut i Territori

9

DIRECCIÓ GENERAL DE SERVEIS SOCIALS I PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA

La direcció General de Serveis Socials i Protecció a la Infància és un servei de l’ajuntament de Bucarest. En concret ens vam entrevistar amb la responsable de la secció que atén a la població resident al Districte 1 de Bucarest. La finalitat de la direcció general de serveis social és desenvolupar diversos serveis adreçats a la població més vulnerable, seguint la línia de les directrius europees de l’àmbit. De fet, han adaptat el model dels Països Baixos de protecció a la infància, gent gran, persones sense sostre i persones amb discapacitat. Paral·lelament també estan elaborant un mapa social que recull els serveis socials basats en les necessitats de les persones i la classificació d’aquestes necessitats.

El 80% població amb prou feines pot cobrir

les seves despeses bàsiques.

D’entre les necessitats més greus a les que s’enfronta Romania, destaca la pobresa. Els baixos salaris i pensions, amb prou feines arriben per pagar les despeses d’habitatge (lloguer, menjar, calefacció). En els casos més extrems la gent acaba dormint al carrer.

Es calcula que unes 6000 persones viuen als

carrers i xarxa de metro de Bucarest, de les quals

un miler són menors d’edat.

Encara cuegen efectes de les estrictes polítiques de control de la natalitat del règim de Ceaușescu, que obligava a cada dona romanesa a tenir cinc fills independentment de la seva posició econòmica: 25 anys després de la caiguda del règim, tot i la davallada brutal de la natalitat i la liberalització de l’avortament, encara hi ha molts casos de nens abandonats, i naixements de persones amb discapacitats mentals (molts casos derivats del mal control fetal durant l’embaràs o el part)

Els hospitals sovint es neguen a atendre parts

si la dona no té papers o assegurança mèdica

La direcció general de Serveis Socials i Protecció a la infància no és una institució adreçada exclusivament a la joventut, però sí que destaca la presència de joves entre alguns dels col·lectius més vulnerables als quals s’adrecen. De fet ens van presentar alguns centres adreçats a joves amb dis-capacitat, on desenvolupen programes terapèutics de rehabilitació i d’inserció social i laboral d’aquests joves. Tanmateix, des del moment en què la inserció laboral implica crear centres especials de treball que mantinguin ocupats aquests joves, i no pas fer polítiques d’integració en empreses del mercat de treball, ja es veu que a la societat romanesa encara li falta fer un pas més en la integració de les persones amb discapacitat.

Disposen d’altres serveis dirigits a joves sense sostre, drogo-dependents, serveis d’orientació vocacional i fins-i-tot fan activitats culturals amb nens gitanos; però sense allunyar-se gaire de la visió del jove com a menor d’edat que cal protegir fins que es pugui valer per si mateix.

Al Centre de Dia de la Direcció General de Serveis Socials i Protecció a la Infància hi assisteixen uns 40 joves amb discapacitat per fer activitats terapèutiques

durant el dia. Desenvolupen polítiques assistencials (fan manualitats, cuina, psicomotricitat...). Hi treballen psicòlegs, infermeres, metges, treballadors

socials, però en l’atenció directa falta personal que complementen amb ajuda

de voluntaris.

www.dgaspc-sectorul1.ro.

Page 10: Revista Joventut i Territori

Nazarcea Grup és un centre especial de treball de

persones amb discapacitat. Disposen de diversos tallers (rentat de cotxes, forn, bugaderia, taller de

costura, ceràmica, espelmes, jardineria, tipografia...) en els que treballen diverses

persones amb discapacitat supervisades per

terapeutes ocupacionals, treballadors socials i psicòlegs. www.nazarceagrup.ro

Alternativa 2003 és una associació de famílies de

persones amb discapacitat, que ofereix serveis de

rehabilitació, formació, teràpia

ocupacional, i respir familiar. La seva meta és assolir la

integració social i professional de les persones amb

discapacitat així com vetlla per què es respectin els seus drets

individuals.

www.alternativa2003.ro

Page 11: Revista Joventut i Territori

11

QUÈ DIU L’ACADÈMIA?

Durant el règim comunista, l’escola era universal i gratuïta, i es preparava als joves per al desenvolupament d’oficis. Els mètodes pedagògics no facilitaven que els infants i joves aprenguessin a pensar i descobrir, sinó que únicament reproduïssin el que els mestres els hi ensenyaven de manera unidireccional. A la universitat van desaparèixer, per tant, les sociologies, antropologies i filosofies, donant lloc a l’aflorament de les carreres mecàniques i enginyeries, això sí, de gran qualitat.

La meitat dels joves d’entre 15 i 29 anys està cursant algun estudi.

D’aquests, do terços està fent primària, secundària o formació professional.

L’altre terç està a la universitat

De fet, la Facultat de Sociologia i Treball Social de la Universitat de Bucarest tan sols fa 15 anys que està en funcionament. A la universitat ens van explicar com es veu i es pensa la joventut des del món acadèmic. Per començar, a Romania no existeix la figura de l’educador social, només treballador socials. És una mostra més de la perspectiva assistencial que impregna totes les polítiques socials. Els continguts del grau en Treball Social, es focalitzen en l’atenció a grups d’alt risc d’exclusió social, i l’orientació i assessorament.

Hi ha un % de places universitàries gratuïtes, s’atorguen en funció dels resultats dels exàmens d’accés a la universitat, independentment de la

renda familiar.

De les places que es paguen, els estudiants poden sol•licitar beca.

Projecte de Recerca SocIEtY La Facultat de Sociologia i Treball Social de Bucarest, participa juntament amb 12 partners més en un projecte europeu de recerca sobre el desenvolupament de vies institucionals i socials innovadores per millorar la qualitat de vida dels joves més desafavorits, desmarcant-se de les polítiques d’ocupació, i centrant-se més en la idea de benestar i protagonisme de la condició juvenil en la vida dels joves. A través de mètodes d’investigació participativa (com per exemple la dinàmica Photo-voice per treballar la percepció de l’entorn de vida d’un grup de joves adolescents), i de l’anàlisi de diferents agents que treballen amb joves a cada territori, pretenen recollir informació sobre les desigualtats que afecten els joves des de la perspectiva de quines són les seves capacitats i les seves xarxes de suport social. Després de comparar-ho amb l’anàlisi del context socioeconòmic i polític, transferiran les conclusions de l’estudi als responsables polítics, agents socials i sectors de la societat civil que elaboren i implementen les polítiques de joventut. http://www.society-youth.eu/

Page 12: Revista Joventut i Territori

TERCER SECTOR

Actualment crear una associació requereix molta burocràcia i finançament inicial que sol recaure en els socis

fundadors; si tenim en compte que gran part de la població encara no té les seves necessitats bàsiques resoltes,

resulta complicat la creació de noves plataformes associatives.

Malgrat aquest context, gràcies a les polítiques europees a les quals s’hi ha sumat el govern de Romania, i sobretot a causa de la insistència i l’esforç del tercer sector, s’han anat desenvolupant iniciatives que a la pràctica són les que

fan treball directe amb els i les joves romanesos.

Llei de Voluntariat

L’any 2001, aprofitant l’avinentesa

de l’any Internacional del Voluntariat marcat per les Nacions Unides, el

govern romanès va aprovar per primer cop la llei de voluntariat. A

partir de 2009 diverses ONG

romaneses van començar a debatre sobre algunes inconsistències i

elements que trobaven a faltar en aquesta llei. El Centre Nacional de

Recursos pel Voluntariat de Romania (Pro Vobis) començà a

liderar una coalició de diverses ONG

d’arreu del territori, que més endavant es va reconvertir en la

Federació d’Organitzacions de Suport al Desenvolupament del

Voluntariat a Romania, VOLUM. L’objectiu de l’esmentada coalició

era impulsar un procés de

modificació de la llei del voluntariat, que després de moltes negociacions

amb les institucions públiques, les empreses i els representants del

tercer sector, van aconseguir

aprovar la nova llei del voluntariat

l’any 2014. Els principals canvis en la

llei anaven adreçats a incrementar el reconeixement del valor del

voluntariat i millorar la qualitat del treball amb voluntaris. De moment

s’ha creat un model de contracte

entre ONG i voluntaris, que d’una banda obliga a les ONG a

proporcionar una assegurança i d’altra banda serveix com a

reconeixement d’experiència professional per al voluntari.

Gairebé el 23% dels joves han estat involucrats en tasques de voluntariat

durant l’últim any.

En un context social on hi ha tantíssim atur juvenil, i davant la

poca predisposició del sector privat

a fer contractes en pràctiques o “debutant” (com per exemple sí que

trobem al sector públic), adquirir

experiència professional i habilitats

laborals a través del voluntariat sembla ser una de les poques

alternatives que tenen els joves. De fet, un dels elements de la Llei del

Voluntariat que encara falta per

concreta és un certificat de reconeixement de competències

professionals que ha desenvolupat el voluntari (per exemple:

puntualitat, treballar sota pressió, capacitat d’organització...)

Potser en part per aquest motiu, la

majoria de voluntaris i voluntàries són persones joves. En l’altre extrem

de la mateixa balança, algunes entitats que treballen amb voluntaris

estan patint l’oportunisme d’algunes persones que només s’involucren en

tasques de voluntariat únicament

per justificar aquesta experiència professional i no per la passió de ser

útils a la comunitat

La Lliga d’Estudiants a l’Estranger fa 6 anys que estàn en actiu, donant consell a joves que marxen fóra a estudiar, i buscant estratègies per possibilitar que els i les estudiants que han marxat fóra es reintegrin al mercat laboral a

Romania, en definitiva que el país pugui recuperar-se de la fuga de cervells. Cal recordar que cada cop més estudiants marxen a l’estranger per completar els seus estudis, i 1/3 dels joves romanesos pensen que assoliran la seva realització

personal i professional establint-se a l’estranger. Des de la Lliga opinen que la millor opció per recuperar el capital

humà seria oferir posicions qualificades de comandaments intermedis, encara que al principi no estiguin tan ben

pagades, però amb opcions de fer carrera professional.

Page 13: Revista Joventut i Territori

GRUP DE REFORÇ ESCOLAR

Vam visitar un projecte de reforç

escolar que va començar fa 4 anys al barri de Ferentari, un dels barris

més marginals de Bucarest, amb l’objectiu de repescar aquells joves

que estaven a punt de fracassar en

els seus estudis. Aquest grup de reforç escolar aprofita les mateixes

La taxa d’abandonament escolar prematur a Romania és del 17,4%, i s’eleva encara més a les zones rurals.

instal·lacions de l’escola per reunir-

se just després de la jornada lectiva, que per cert és extremadament

curta. En el club per nens es treballen habilitats escolars i socials

necessàries pel desenvolupament

personal. També ofereixen una escola de pares i mares.

Actualment els joves que

abandonen els estudis ho tenen

complicat per reenganxar-se; en principi haurien de tornar al nivell on

es van quedar, però si són molt grans, ja han de cursar-ho en una

escola d’adults i molts es perden pel camí. Alguns d’aquests joves no

poden accedir als programes

adreçats a joves NOEF (sense

ocupació, estudis ni formació) perquè no tenen les habilitats

bàsiques.

La Federació d’Organitzacions de Suport al Desenvolupament del Voluntariat a Romania VOLUM, és el paraigua sota el qual s’apleguen 65

Organitzacions no governamentals i més de 18.000 voluntaris d’arreu de Romania. La missió de VOLUM és facilitar el diàleg i l’acció conjunta dels

agents involucrats en el moviment del voluntariat per un desenvolupament

sostenible del voluntariat a Romania. Els projectes que han desenvolupat van encaminats a impulsar les iniciatives associatives arreu del territori, per

reforçar la projecció a llarg termini dels projectes i entitats que formen part de la Federació, i visibilitzar la tasca dels voluntaris entre la població i els

mitjans de comunicació

Més informació a http://federatiavolum.ro/

Page 14: Revista Joventut i Territori

YOUTH FOR YOUTH

La meitat dels joves menors de 19 anys encara no ha tingut relacions sexuals.

“Youth for Youth” és una ONG fundada el 1991 per un grup de

joves graduats de la Facultat de

Medicina a Bucarest, amb l’objectiu de promoure l’accés dels joves a

l’educació, la informació i els serveis de salut, centrant-se especialment

en la promoció de la salut reproductiva, la planificació familiar i

el desenvolupament d’habilitats per

la vida familiar. Actualment aquesta associació és d’abast nacional i està

composta majoritàriament (75%) per joves, però també per adults i

professionals. S’adrecen a adolescents i joves de 10 a 24 anys,

amb programes diferents, advocant

sempre per la metodologia d’educació entre iguals.

Un 12% dels enquestats no els utilitza mai mètodes

anticonceptius. El percentatge s’alça fins al 17% si parlem només de

joves de Bucarest, o fins al 21% si només han tingut

una parella sexual

El projecte de major envergadura de

la fundació Y4Y és “Educació per la

Vida Familiar”, han sabut mantenir el mateix programa de cara al seu

públic objectiu malgrat que aquest programa hagi anat canviant de

nom (“EVRICA”, “EDSANO”...) en

funció del projecte europeu que els

subvenciona. Consisteix a oferir formació i material de suport al

professorat de primària i secundària per treballar a les aules continguts

de promoció de la salut, debats sobre gènere i habilitats socials de

manera atractiva per captar l’atenció

i motivació del jovent. No es treballen explícitament continguts

sobre drogues perquè la gent interessada en substàncies ja les

coneix, els qui no coneixen, tampoc els hi cal saber-ho; per aquest motiu

fan formació en comunicació verbal

i no verbal, presa de decisions, etc. Amb aquest projecte cada any

arriben indirectament a 10.000 joves de tota Romania. El més difícil és

arribar als joves de les comunitats

rurals.

La majoria dels joves romanesos coneixen els

mètodes anticonceptius. 2 de cada 3 nois els utilitzen. En el cas de les noies és 1

de cada 2.

També desenvolupen altres campanyes fóra de les escoles,

anant a buscar els joves als seus

espais de trobada habituals. Estem parlant per exemple de les

campanyes d’estiu (prevenció de consums i conductes de risc),

campanyes nacionals de prevenció del VIH, i altres accions de

visibilització a la comunitat. En

aquests casos es forma a joves voluntaris universitaris no només per

dur a terme els programes sinó també en habilitats de lideratge,

perquè aquests puguin ser referents entre els seus iguals. www.y4y.ro

Page 15: Revista Joventut i Territori

15

CARUSSEL

El 21% dels joves romanesos fumen. Els

homes, 3 vegades més que les dones. I els joves urbans

de Bucarest fumen molt més sovint que els joves

rurals.

L’associació Carrusel té com a objectiu millorar la qualitat de vida

de les persones que consumeixen drogues i alcohol, les treballadores

del sexe, les persones que viuen al

carrer o provenen d’entorns socioeconòmics desafavorits i totes

aquelles persones en risc de malaltia, marginació i exclusió social.

La seva missió és crear un entorn social actiu, proactiu i reactiu amb la

finalitat de promoure i defensar els

drets humans i les llibertats individuals.

Vam visitar el centre d’atenció a

toxicòmans Caracuda Ferentari on

es proporciona atenció mèdica i xeringues estèrils per evitar que la

salut de les persones consumidores de drogues empitjori encara més,

així com s’escolta i s’orienta a aquests usuaris. Segons comen-

taven els seus responsables, la

majoria de persones comença a consumir substàncies perquè els

ajuda a evadir-se dels seus problemes.

També desenvolupen altres programes com:

“Laberint”, intervencions en festivals

de música i altres entorns similars per facilitar informació sobre de

reducció de danys el consum de substàncies (prevenir la

deshidratació, atacs de pànic o ansietat) i recolzar serveis

d’emergència.

“Intersexcity”, intervenció en àrees

on homes i dones treballadores del sexe ofereixen els seus serveis, per

oferir-los-hi orientació per prevenir

contagis de malalties de transmissió sexual, o situacions de violència i

vulneració dels drets humans

“Pasaje”, un programa d’assistència

social a persones en situació de malaltia, marginació i exclusió social.

Oferint acompanyament mèdic, social i jurídic, proporcionant

paquets d’aliments bàsics i en el cas dels nens facilitar l’accés a

l’escolarització i tallers lúdic-

educatius.

També fan tasques de sensibilització sobre prevenció del consum de

drogues, reducció de danys, sexe

segur, drets humans i anti-discriminació, entre d’altres; a través

de campanyes informatives entre la població general, o la realització de

formacions adreçades a grups escolars o associacions.

http://carusel.org

Els que beuen més sovint tendeixen a fumar més, mentre els no fumadors

estan més inclinats a ser no bevedors.

Page 16: Revista Joventut i Territori

ELS OBLIDATS

En el nostre viatge vam poder visitar únicament la ciutat de Bucarest. I des de cap de les institucions visitades es va fer un èmfasis especial a 2 grans col·lectius de joves, afectats per condicions d’especial desavantatge respecte la

mitjana de joves.

MINORIA ROMA La minoria cultural que més pateix el racisme i l’estigmatització és

l’ètnia Roma, o també coneguda com a poble gitano. És el més

nombrós dels grups culturals minoritaris: segons el cens de 2011

s’estima que la població Roma

representa un 3% de la població total de Romania, però a causa de

l’elevada taxa de natalitat entre la població gitana, el percentatge

respecte al total de població romanesa podria ser superior.

El 10% població romanesa pertany a minories

ètniques.

La discriminació sobre el poble

Gitano té arrels històriques i

ideològiques, fins i tot els termes lingüístics que es fan servir en

romanès per referir-se a la comunitat Roma estan carregats de

connotacions negatives i d’inferioritat. El poble gitano viu en

condicions molt difícils, a la vora de

la marginació, encara que els canvis econòmics i socials de les últimes

dècades han possibilitat un tímid ascens social dels gitanos.

Es necessiten polítiques d’integració dels joves gitanos (suport a

l’escolarització, i programes de

formació professional i inserció

laboral), i de protecció de la identitat

cultural dels drets humans dels grups ètnics minoritaris, així com

mesures per la no discriminació. Hi ha algunes lleis que recullen aquest

dret, però a la pràctica no es tradueixen en programes específics.

Les polítiques romaneses de suport

a les minories no deixen de ser etnocèntriques. Si el problema de

l’exclusió (siguin gitanos, aturats, dones joves, discapacitats, nens del

carrer...) s’imputa a la ignorància dels exclosos, s’entra en un cercle

viciós perquè els poders públics no

se’n fan càrrec.

JOVES AL CAMP Romania és un país eminentment agrícola. Actualment un 50% de la

població és rural (44% si parlem de joves de 16 a 29 anys). La vida al

camp ha estat enaltida per polítics i intel·lectuals romanesos, però

també ha estat un obstacle per les

transformacions socials del comunisme. Per això l’estudi “Youth

Policy in Romania” es refereix a l’entorn rural com una societat pre-

moderna.

Menys del 50% comunitats rurals tenen aigua potable

Page 17: Revista Joventut i Territori

17

Les comunitats rurals són més pobres, viuen en condicions de vida

degradades, al llindar de

subsistència, treballen al sector primari (agricultura, ramaderia,

indústries extractives...), i disposen de pocs serveis (metges, escoles,

alternatives d’oci...). S’estableixen relacions paternalistes molt

característiques entre poder

(govern, església...) i societat, i entre adults i joves.

Més del 85% dels joves d’àrees rurals són cristians

ortodoxes

Al món rural joves rurals

reprodueixen models tradicionals,

influenciats per la família, la comunitat i l’església ortodoxa. Per

exemple, adquireixen l’estatus

d’adult molt d’hora, el consum d’alcohol i tabac entre els joves està

socialment acceptat (per aquest rol adult), solen tenir més fills que les

famílies de zones urbanes

Al medi rural 76% joves viuen amb la família

d’origen

És habitual trobar 3 generacions (avis, pares i fills) vivint sota el mateix

sostre; fins i tot, parelles joves que

no es poden emancipar perquè no tenen ingressos ni habitatge propi.

Encara que al medi rural els nois i

noies comencen a treballar molt joves, la majoria treballen ajudant a

la granja familiar, evidentment

sense cobrar res; però tampoc poden buscar altres feines, primer

perquè no hi ha gaires oportunitats laborals i segon perquè a casa

necessiten com més mans millor.

Durant el règim comunista l’escola

fou utilitzada com un instrument de transmissió de valors i

adoctrinament, que degut a l’efecte rebot ara no es considera

necessària. Així doncs, entre que les

famílies necessiten ajuda per treballar al camp, que tampoc

valoren la formació i que hi ha poques escoles a l’entorn rural; els i

les joves deixen els estudis força aviat, sobretot si hi ha antecedents

de germans i germanes més grans

Page 18: Revista Joventut i Territori

18

que també han abandonat els

estudis.

Amb prou feines el 10% dels joves d’àrees rurals arriben a la universitat

Els joves que es troben al món rural, normalment hi són en contra de la

seva voluntat; els hi agradaria

marxar d’aquest entorn però no

tenen la possibilitat de fer-ho o perceben que no tenen alternatives.

Si trien sobreviure a les ciutats, molts acaben retornant al camp

pressionats perquè al món urbà no hi ha feina per joves amb poca

formació i baixa qualificació

professional. Quan esdevenen adults hi ha risc, que aquests joves

pateixin sentiment de frustració, de joventut perduda, de fracàs de la

seva identitat projectada...

Les polítiques de joventut

prioritàries al món rural haurien d’anar encaminades a facilitar

l’emancipació, l’accés a l’escola, l’obtenció d’una feina remunerada i

la mobilitat. Pel que hem recollit en aquest viatge d’estudis, poca cosa

s’està fent en aquesta línia. Com a

mínim hem descobert que des del sector associatiu sí que existeixen

algunes iniciatives que es preocupen pels joves “ruralitzats”.

L’associació sense ànim de lucre Curba de Cultura està dedicada a adolescents i joves de comunitats rurals disperses per la regió de Prahova. Els seus objectius estan adreçats a fomentar la participació comunitària, contribuir al desenvolupament de la cultura, augmentar els nivells de formació, i ampliar les oportunitats d’educació no formal. Creuen que l’energia, vitalitat i iniciatives dels Joves faran possible el canvi i la revitalització de les zones rurals de Romania. http://www.curbadecultura.ro/

Page 19: Revista Joventut i Territori

19

LA COLUMNA

Pel que he observat en aquest

viatge, a Romania volen anar al

compàs de les línies que marca Europa. Encara que el discurs és

molt semblant al d’altres països europeus, les polítiques de joventut

a Romania són força assistencials. I és que, en un país en què un alt

percentatge de la població encara

no té les seves necessitats bàsiques cobertes, no és d’estranyar que les

polítiques de joventut parin especial atenció als grups més vulnerables:

joves que viuen al llindar de la pobresa sense sostre, joves que no

tenen accés a l’habitatge ni estan en

perspectives de tenir-ho, víctimes d’explotació, víctimes de

discriminació (en especial joves gitanos), joves discapacitats,

estudiants que abandonen els

estudis, etc...

Ni els joves són només un col·lectiu vulnerable, ni les polítiques de

joventut tenen perquè estar centrades únicament en mesures de

protecció. Sí que és cert que es

tracta de polítiques socials indispensables per reduir les

desigualtats d’accés a les oportunitats, i de fet, si jo fos

l’encarregada de marcar les

prioritats en quant a les polítiques socials a Romania, l’atenció a

col·lectius vulnerables estaria entre les primeres de la llista, tot i que

intentaria no partir des d’una visió tan paternalista i adultocèntrica. Em

resulta contradictori veure com els

mateixos adults que es preocupen de que aquests nens no perdin

l’entusiasme per l’escola, no dubten en fer-los fóra de classe per cedir la

seva aula, taules i cadires al nostre

grup de visitants. Més aviat

coincideixo amb la responsable del

Y4Y quan afirma que la metodologia d’educació entre iguals “la millor

metodologia per treballar en prevenció sobre tema que sigui“.

En qualsevol cas, que les polítiques d’atenció a col·lectius vulnerables

siguin prioritàries no vol dir que siguin exclusives. Trobo a faltar

intervencions més adreçades al joves “normalitzats”: aquells que per

sort no pateixen cap problema greu,

viuen amb famílies cohesionades, van a l’escola, es relacionen amb els

amics i amigues, busquen una feina que els hi permeti uns ingressos per

poder emancipar-se, etc...

Per exemple, en cap moment s’ha

parlat de polítiques de joventut sobre temes d’habitatge; quant

resulta que el jovent ho té difícil per emancipar-se: les cases són molt

cares, el 90% del mercat de lloguer

estan sense contracte perquè les taxes són molt elevades, compartir

pis és difícil perquè els propietaris desconfien dels joves, tampoc tenen

una feina que els hi doni prou ingressos... per tant encara

continuen vivint amb els pares, post

posant matrimoni i tenir fills... Possiblement el Ministeri

d’Habitatge estigui fent alguns programes adreçats a joves, però,

com passa amb el Ministeri de Treball, encara els hi cal més treball

transversal i coordinació amb el

Ministeri de Joventut. Qui diu habitatge, diu també educació,

igualtat o mobilitat internacional, que tampoc es contemplen

actualment en l’Estratègia Nacional

de Joventut.

El sector públic només se n’ocupa

dels joves fins els 18 anys, el sector privat només se n’ocupa de que

aquests consumeixin els seus

productes, així que només queda el món associatiu per executar

programes i serveis específics de joventut. Tampoc està pas

malament que el sector associatiu se n’encarregui de fer programes per a

joves, sempre i quan hi hagi prou

recursos econòmics i tècnics al darrere.

El problema del tercer sector és que

la majoria dels projectes es financen

de subvencions, en alguns casos fins i tot el sou dels treballadors depèn

de les subvencions, fet que genera una gran inestabilitat laboral, ja que

quan s’acaba la subvenció s’ha d’acomiadar al treballador. No hi ha

continuïtat laboral ni del projecte. A

més, moltes ONG que van demanar ajuts a la UE s’han enfonsat

econòmicament perquè havien d’avançar els diners.

Malgrat tot, davant el recorregut històric, el context socioeconòmic i

polític actual, i els recursos disponibles; reconec que a Romania

s’estan dedicant esforços als i per als joves gens menyspreables. Crec que

un dels aspectes estratègics per

millorar les polítiques de joventut a romania seria enfortir, especialitzar i

reconèixer el valor de la xarxa de professionals de joventut que a dia

d’avui és molt embrionària.

Diana Perea Martínez