pla de paisatge. fase 2
TRANSCRIPT
Pla de paisatge de Granollers / 2
DIAGNOSI PAISATGÍSTICA
2
. . . . . . . . .
3
. . . . . . . . .
ÍNDEX
1. Introducció a la Diagnosi......................................................................................pàg. 5
2. Metodologia ........................................................................................................pàg. 6
3. El paisatge de Granollers .....................................................................................pàg. 8
3.1 Encaix territorial i paisatgístic................................................................pàg. 8
3.2. Evolució històrica del paisatge..............................................................pàg. 11
3.3. L’evolució dels usos i cobertes del sòl...................................................pàg. 17
4. Les tipologies de paisatge ....................................................................................pàg. 29
5. Els valors paisatgístics..........................................................................................pàg. 31
6. Els principals impactes i riscos paisatgístics .........................................................pàg. 34
7. Les oportunitats del paisatge...............................................................................pàg. 37
ANNEX. LES TIPOLOGIES DE PAISATGE....................................................................pàg. 39
El paisatge urbà .......................................................................................................pàg. 40
El paisatge dels polígons d’activitats econòmiques.................................................pàg. 41
El paisatge periurbà.................................................................................................pàg. 52
El paisatge fluvial .....................................................................................................pàg. 58
4
. . . . . . . . .
5
. . . . . . . . .
Introducció a la Diagnosi En aquest primer apartat del Pla de Paisatge de Granollers presentem el document
anomenat “Diagnosi dels paisatges de Granollers”.
Aquest document ha estat elaborat amb l’objectiu d’obtenir un bon coneixement del
paisatge del municipi, de la seva evolució històrica, de les tendències que experimenta i de
les dinàmiques que l’afecten. Gràcies als coneixements que s’han obtingut d’aquesta
diagnosi ha estat possible la detecció de les diferents tipologies de paisatge que existeixen a
Granollers, i el seu estudi ha permès assolir un grau més elevat de coneixement.
L’escala local del Pla de Paisatge de Granollers ha permès realitzar una diagnosi més
exhaustiva que la que permeten o requereixen altres instruments de planificació
paisatgística supramunicipals. D’aquesta manera, a més d’analitzar el paisatge de
Granollers en el seu conjunt, s’ha aprofundit en cada una de les tipologies, per poder
detectar quins són els elements que les caracteritzen, la seva evolució concreta i les
tendències i dinàmiques particulars a les que s’enfronten, tenint en compte que cada una
d’elles tindrà trets propis, però sense perdre de vista les interrelacions que existeixen amb
les altres tipologies del paisatge, fruit de la seva transversalitat.
L’elaboració d’aquesta Diagnosi s’ha orientat principalment a:
a) Precisar les característiques fonamentals dels paisatges de Granollers.
b) Detectar les seves tendències d’evolució històrica i tendències futures.
c) Establir quins son els valors paisatgístics de les diferents tipologies i del conjunt del
municipi.
d) Determinar els impactes i riscos que comprometen el manteniment de la qualitat
paisatgística del municipi.
e) Enunciar els reptes i oportunitats a assolir per resoldre conflictes i cerca
l’excel·∙lència paisatgística.
Capítol
1
6
. . . . . . . . .
Metodologia Els treballs relatius al Pla de Paisatge fonamenten la seva metodologia en la suggerida per
l’elaboració dels Catàlegs de Paisatge i de les Cartes de Paisatge, però amb adaptacions pel
que fa a la seva aplicació a l’escala local. La diferència principal entre la metodologia que
s’empra en un o altre cas rau en el fet de què el Pla de Paisatge no basa la seva anàlisi i
identificació de valors en les unitats de paisatge sinó que ho fa en les tipologies de paisatge.
Aquest aspecte s’explicarà amb més deteniment en el punt següent. Tot i així, s’ha
aconseguit, tal i com es justifica al document de la Fase 1, realitzar una anàlisi holística de
tot el municipi, i per tant, no s’ha perdut de vista, en cap moment, els conceptes i les
recomanacions del Conveni Europeu de Paisatge ni de la Llei de Paisatge de Catalunya.
A) Identificació i caracterització.
La primera fase d’elaboració del Pla de Paisatge té com a principal objectiu la identificació i
caracterització dels paisatges de Granollers. Entenem per caracterització el procés
d’identificació, cartografia i descripció dels paisatge. Així mateix, per identificació entenem
l’acció d’especificar quins són els seus trets distintius de cada un dels paisatges.
Del procés d’identificació han resultat les tipologies de paisatge. El fet de no haver treballat
amb unitats de paisatge com es proposa a les Cartes i als Catàlegs de Paisatge ha estat una
decisió vinculada a l’escala local, amb la qual s’havia de treballar. En escales
supramunicipals identificar àrees homogènies i coherents pel que fa a les característiques
paisatgístiques, però diferents respecte a les seves contingües, és a dir, treballar amb les
unitats de paisatge, és un exercici interessant. En canvi, dins del municipi de Granollers no
es poden identificar aquestes unitats de paisatge, perquè no s’aconsegueix acomplir les
dues premisses bàsiques: trobar àrees territorials amb característiques paisatgístiques
homogènies en el seu interior i molt diferents de les contigües. Sí que es podria haver
identificat una subunitat, que correspondria amb el Pla de Palou, una entitat amb prou
caràcter dins el mateix terme municipal i que antigament era un municipi independent. Tot
i així, com el Pla de Palou forma part clarament del paisatge agroforestal, pel seu caràcter
marcadament agrícola, no s’ha cregut necessari tractar-‐ho de manera diferenciada.
Així doncs, un cop les tipologies paisatgístiques han estat identificades, s’han cartografiat,
se n’ha descrit el seu caràcter, inventariant de manera com més exhaustiva millor els valors
paisatgístics de cada tipologia, i descrivint la dinàmica general del paisatge i els factors
Capítol
2
7
. . . . . . . . .
naturals i socioeconòmics que han intervingut –i intervenen– en la seva evolució i
transformació. En aquesta fase també ha estat analitzada la possible evolució futura del
paisatge, bo i considerant les dinàmiques naturals del medi, així com les tendències
socioeconòmiques, la legislació vigent o la implementació de les polítiques territorials,
urbanístiques i sectorials actuals.
B) Reconeixement dels valors
Un dels processos més importants de la diagnosi és el del reconeixement dels valors. Els
valors que s’han identificat a Granollers són els mateixos que es van concretar en la
classificació dels valors dels Catàlegs i Cartes de Paisatge: valors estètics, ecològics,
productius, històrics, d’ús social, religiosos i espirituals i simbòlics i identitaris. Són aquests
els valors que s’analitzen per cada una de les tipologies de paisatge i pel conjunt de
Granollers, i que es descriuen amb més detall en els apartats corresponents. Seran aquests
valors els que s’hauran de tenir en compte a l’hora de formular els Objectius de Qualitat
Paisatgística i les estratègies de planificació posteriors.
C) Avaluació del paisatge
L’avaluació del paisatge s’ha efectuat per mitjà de la identificació de les debilitats,
amenaces, fortaleses i oportunitats del paisatge (metodologia DAFO), en clau de
sostenibilitat, tant per tot l’àmbit territorial com per a cadascuna de les tipologies de
paisatge reconegudes.
Els anàlisis DAFO són instruments metodològics que tenen el seu origen en la planificació
estratègica i que amb el temps s’han convertit en una eina d’anàlisi igualment emprada en
la planificació territorial i ambiental. Aquesta metodologia ha demostrat ser útil per a les
anàlisis globals i integradores de les situacions i les organitzacions complexes.
Concretament, les tasques que s’han dut a terme en aquesta fase de diagnosi han estat:
a) Recopilació de dades qualitatives i quantitatives.
b) Revisió de documentació de caire històric i artístic.
c) Anàlisi de mapes i cartografia del municipi i l’entorn.
d) Prospecció sobre el terreny i realització de fotografies. e) Treball de gestió, anàlisi, interpretació i explicació de les dades i informacions
recopilades.
8
El paisatge de Granollers Evolució, característiques fonamentals i tendències del paisatge
3.1 Encaix territorial i paisatgístic
El municipi de Granollers es troba situat a la depressió prelitoral catalana, al sector oriental
de la Plana del Vallès, entre la serralada Litoral i la Prelitoral. La Plana del Vallès va ser
originada durant el cicle geomorfològic alpí, per l’enfonsament del bloc de la plana respecte
dels blocs de les serralades Litoral i Pre-‐litoral. Els sòls estan constituïts principalment per
materials sedimentaris del Terciari Superior, si bé a l’entorn dels cursos fluvials trobem
planes al·∙luvials de dipòsits sedimentaris del Quaternari, materials òptims per a l’activitat
agrícola. El relleu característic és l’alternança de planes al·∙luvials i serres interfluvials de
poca altitud i forma arrodonida.
La xarxa hidrogràfica de la plana correspon la major part a la conca del Besòs, tot i que
també hi ha algunes zones que drenen cap al Tordera i al Llobregat. Els rius vallesans tenen
un règim hidrològic mediterrani, el que vol dir que el seu cabal normalment és escàs i
presenta considerables oscil·∙lacions temporals: un fort estiatge a l’estiu i la possibilitat
d’experimentar importants crescudes després d’episodis de pluges copioses. El clima també
és mediterrani, i les seves alteracions es produeixen per la presència de les serralades
esmentades. La vegetació natural és típicament mediterrània, amb predomini de l’alzinar
litoral, l’alzina surera i diferents tipus de pinedes, les de pi blanc, pi pinyer i pi pinastre.
També hi ha algunes formacions de roure a les zones del Montnegre i del Montseny, i
alguns boscos de faig i avet. La superfície agrícola, predominant fins a inicis del segle XX,
s’ha anat reduint a les últimes dècades com a conseqüència del desenvolupament de la
indústria i de la urbanització.
Actualment el pes de l’agricultura el tenen els conreus de secà, dedicats principalment als
cereals i als farratges. Per una altra banda, la ramaderia segueix posseint una certa
importància, sobretot, la bovina, la porcina i l’avícola. L’economia, però, és bàsicament
industrial, essent fonamentals els sectors metal·∙lúrgics, químic, alimentari, tèxtil, de la
construcció, i altres indústries com l’electrònica, la fusteria i la indústria del cuir. A aquest
desenvolupament industrial se li ha sumat una notable activitat urbanitzadora, tant per la
construcció de grans polígons industrials com pel creixement residencial de primeres i
Capítol
3
9
segones residencies. Granollers, la capital del Vallès Oriental, i altres municipis com Mollet i
Parets tendeixen a formar respectives conurbacions a la comarca amb els municipis veïns,
mentre que la població dels nuclis més petits i la del típic poblament en masies tendeix a
desaparèixer.
Aquestes característiques han originat un paisatge propi i característic, el que és sinònim de
dir una unitat paisatgística, la de la Plana del Vallès. En la data d’elaboració d’aquesta
diagnosi encara no s’ha aprovat el Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de
Barcelona, tot i que s’ha dut a terme el procés de participació ciutadana i s’ha elaborat, i es
troba disponible a la web, el Document de síntesi de la Participació ciutadana via internet1.
La figura següent és el mapa dels paisatges de Catalunya, elaborat per l’Observatori del
Paisatge amb la informació dels corresponents catàlegs de paisatge, on es pot veure la
localització de la unitat paisatgística de la Plana del Vallès.
Figura 1 Mapa dels paisatges de Catalunya. Font: Observatori del Paisatge de
Catalunya
10
Els trets paisatgístics més destacats de la Plana del Vallès són generats pel seu relleu, el
tipus de vegetació i els usos del sòl principals. El relleu, en general planer, es caracteritza
per la successió de suaus carenes disposades de forma paral·∙lela i les valls per on discorren
els principals cursos afluents del Besòs. La vegetació, fonamentalment pinedes i alzinars,
resta com a ús secundari i ocupa aquells espais sense conquerir pels camps i l’extensió
urbana. Els conreus, fonamentalment de secà, resten confinats als espais de carena mentre
que les zones urbanes es localitzen als fons de vall, resultant un paisatge en franges
urbanitzades i no urbanitzades. Els creixements residencials i industrials de les últimes
dècades estan associats al sistema d’infraestructures, bàsicament la B-‐30 i l’AP-‐7 – que
segueix la Via Augusta romana-‐, així com als eixos perpendiculars que discorren per les
principals valls dels afluents del Besòs.
Figura 2 Mapa de cobertes del sòl de la unitat de paisatge de la Plana del Vallès
(2006). Font: elaboració pròpia a partir de les bases disponibles a la pàgina web
de CREAF, http://www.creaf.uab.es/mcsc/
Els valors paisatgístics reconeguts d’aquesta unitat paisatgística enalteixen en gran mesura
els trets paisatgístics esmentats anteriorment. Així doncs, per exemple, tant el característic
relleu ondulat com el mosaic agroforestal vallesà, com el riu Besòs i els seus afluents, o les
1 http://www.catpaisatge.net/fitxers/participacio/resultats_consulta_rmb.pdf
11
típiques masies, granges, i conjunts industrials, són els valors paisatgístics que s’han de
procurar remarcar per garantir la seva permanència en el temps.
Granollers, com a municipi ubicat en aquest entorn paisatgístic, té unes característiques
similars, matisades per les qüestions d’escala i que, d’ara en endavant, es podran descobrir
en aquesta diagnosi.
3.2 Evolució històrica del paisatge
Tant si es parla de l’evolució històrica del paisatge de Granollers com la resta de la plana del
Vallès, es pot afirmar que en alguns períodes temporals les transformacions paisatgístiques
han estat més accentuades, ja sigui pels canvis que l’espècie humana o els fenòmens
naturals han generat en el territori.
Un d’aquests primers moments de canvi cabdal va ser el període de romanització, quan es
produí la centuriació de la plana. Hi havia aleshores una intensa presència de vil·∙les rurals,
de dimensions petites o mitjanes, entre les quals destacava Granollers. L’eix que
comunicava i estructurava aquests nuclis era la Via Augusta, que ha deixat una gran
empremta en el territori i s’ha consolidat fins als nostres dies amb la construcció de l’AP-‐7
al llarg del seu traçat.
Un següent moment de canvi important va ser l’època feudal, on el paisatge vallesà es
transformà en gran mesura. Es va consolidar el poblament semi dispers i aparegué el
dispers, sobretot al Vallès Oriental, amb nombroses masies articulades al voltant de petits
pobles i viles mercat. La Porxada de Granollers i el seu sistema de places al voltant és un
magnífic exemple que il·∙lustra aquest moment històric.
El fet agrari també va produir importants alteracions en el paisatge. Si durant els segles
centrals de l’edat mitjana es produí una puixança agrària, possiblement associada a una
disminució de la cobertura forestal al fons de la depressió, durant l’edat moderna antics
documents parlen d’una plana vallesana d’aparença forestal, possiblement relacionada
amb un abandonament progressiu de l’activitat agrària. Tanmateix Granollers va
transformar-‐se cap a finals de l’època medieval en un nucli amb una activitat industrial
primerenca, vinculada als molins hidràulics i a la indústria de la pell, testimoni de la qual són
les restes arqueològiques museïtzades de l’Adoberia de Can Ginebreda.
Així, durant l’edat moderna Granollers adquireix força importància com a vil·∙la menestral,
amb potents gremis, com el de paraires, el d’assaonadors i sabaters, protegits reialment a
través d’institucions municipals que permetien una autonomia respecte als poders feudals.
12
D’aquesta primera indústria artesanal es va passar al paisatge dels vapors, de
començaments del s. XIX. Molts d’aquests vapors s’han conservat fins avui dia i s’han
integrat a la trama urbana gràcies a la patrimonialització dels mateixos i mitjançant la seva
transformació en equipaments públics.
La industrialització va anar també associada a l’aparició de la xarxa de ferrocarrils, que va
arribar a Granollers l’any 1854. Gràcies al ferrocarril es va poder proveir als mercats propers
i expandir les produccions a d’altres mercats més llunyans. En paral·∙lel al procés
d’industrialització –i, correlativament, de progressiva urbanització–, els camps van canviar
de forma notable a causa de l’extensió de la vinya, que va guanyar espais a d’altres conreus
i fins i tot a les zones forestals.
Figura 3 Evolució de la població a Granollers. Font: elaboració pròpia a partir d’Idescat.
Les transformacions paisatgístiques més importants esdevingudes des de mitjans del segle
XX estan relacionades amb la urbanització, fruit del creixement demogràfic (veure Figura 3)
i la multiplicació de les infraestructures. En general, el paisatge ha passat de ser rural a ser
de dominància urbana. A la Plana del Vallès, destaca la creació de desenes de nous polígons
industrials i l’extensió de les ciutats compactes. A Granollers, contràriament de la situació
que es va generar a d’altres municipis propers, el fenomen de la baixa densitat no ha tingut
una presència destacable.
En darrer terme, pel que fa a les infraestructures, el desplegament de la xarxa de carreteres
ha estat molt important a partir de l’obertura de l’autopista AP-‐7, el primer tram de la qual
es va inaugurar el 1969 (Barcelona–Granollers). També ha tingut i té un gran impacte
13
l’autovia C-‐17 de Barcelona a Vic, que passa per Granollers. En canvi, la xarxa ferroviària es
manté pràcticament igual a com va quedar configurada al segle XIX.
A mode de resum, es pot dir que la plana vallesana està representada bàsicament per un
paisatge agroforestal fortament fragmentat amb una gran quantitat d’aquests
enclavaments, urbans o industrials, i les infraestructures que els comuniquen.
Figura 4 Granollers a la plana del Vallès. Un enclavament urbà integrat a la matriu agroforestal. Foto: Imatges de la pàgina web de l’Ajuntament de Granollers. www.granollers.cat
A continuació es presenta una anàlisi històrica dels canvis paisatgístics principals que han
afectat la vall del Congost, entre la serra de Ponent i la serra de Llevant, on s’ubica
Granollers. La figura 5 mostra una reconstrucció paisatgística proposada per Antoni
Arrizabalaga l’any 19842. La descripció succinta de cada un d’aquests perfils està basada en
el text d’acompanyament de les figures del mateix Arrizabalaga. L’últim dels perfils deixa
obert a la imaginació el disseny de quin pot ser l’escenari de futur de Granollers, i en el qual
una planificació paisatgística acurada ajudarà a determinar el que realment es vulgui ser.
2 Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental. Arrizabalaga, Antoni; Montagud, Èlia; Pardo, Jordi; Sadurní, Joan. Centre de Documentació de l'Associació Cultural. Ajuntament de Granollers. Caixa de Catalunya. Granollers,1984.
14
Figura 5 Reconstrucció paisatgística de la zona que avui ocupa Granollers a diverses èpoques. Font: Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental (1984).
Perfil número 1. Fa 5.000 anys la plana del Vallès era tota coberta pels boscos. Els
sotaboscos eren pobres ja que la llum no filtrava les copes dels arbres. A les poques
clarianes existents, els arbustos, en canvi, creixien generosament. La presència de fauna era
important i l’ecosistema era divers i equilibrat. L’espècie humana vivia en harmonia amb el
medi, dedicant-‐se a la caça i la recol·∙lecció. El seu impacte a la natura i alteració del sistema
era molt lleu, ja que el seu modus vivendi estava basat en la supervivència.
Perfil número 2. Les espècies animals i vegetals que vivien a la vall són les mateixes que en
el període anterior, i l’ocupació pels humans no és encara permanent: es fa vida vida a les
muntanyes i es baixa a la vall, sobretot, a caçar. Tot i que l’espècie humana ja dominava les
tècniques bàsiques de l’agricultura, el seu desenvolupament es retardà per la importància
que tenia la caça i la ramaderia. El riu cobra importància a les èpoques d’estiatge, quan la
manca de pluges fa que totes les espècies recorrin a ell per obtenir aigua.
Perfil número 3. Les primeres variacions importants en el paisatge sorgeixen com a
conseqüència de la domesticació dels animals i dels conreus. Pel desenvolupament de la
15
ramaderia i l’agricultura, l’ésser humà apareix com un element pertorbador de la natura. La
fauna i la vegetació naturals entren en competència amb les domèstiques, de manera que
el bosc comença a desaparèixer a les zones més productives per l’establiment de
l’agricultura i molts animals desapareixen o fugen a les muntanyes properes cercant refugi.
La separació entre el medi natural i el medi rural no és pas impermeable, i des del inici es
manifesten relacions entre ambdues. Es produeixen també cicles d’alternança entre el
domini dels conreus o dels boscos, en consonància a períodes de bonança o crisi
econòmica. Aquestes canvis també afecten el clima, que tendeix a l’aridesa en desaparèixer
la coberta vegetal. A més, com a conseqüència de l’activitat humana al bosc, apareixen
comunitats abans quasi inexistents, com les brolles o els bardissars.
Perfil número 4. Les variacions més importants es van produir en el moment de la
romanització, amb la introducció de noves tècniques agrícoles, el repartiment de les terres
en un nou sistema de propietat i explotació, la construcció de nombroses viles i vies de
comunicació, l’ús més intensiu de la plana, i la forta economia agrària que acompanya tot el
procés. És el moment en què els conreus ocupen una extensió més vasta, amb la
predominança de dues noves espècies: la vinya i l’olivera.
Perfil número 5. La recessió econòmica que segueix a la desintegració de l’Imperi Romà es
veu reflectida en el paisatge per l’elevat nombre de vil·∙les enrunades, l’aparició de brolles i
pinedes on hi havia camps, i la recuperació del bosc original, que recupera la major part del
territori. Les poblacions s’instal·∙len sobre les antigues construccions i l’economia, que
esdevé autàrquica, es basa en l’agricultura. És el moment de la successió ecològica o de
recuperació dels sistemes naturals.
Perfil número 6. El poblament es va instal·∙lar en ciutats emmurallades, amb la conseqüent
dificultat que va tenir per continuar creixent. Progressivament les explotacions agràries es
van recuperar i el bosc, que havia recuperat força terreny, tornà a perdre superfície. La
situació de la ciutat en una important cruïlla de camins, va donar origen al mercat i va
permetre l’establiment dels tallers artesanals. És el sorgiment de la ciutat de Granollers.
Perfil número 7. L’increment de l’activitat comercial queda palès en la construcció de la
llotja de gra, l’actual Porxada, i en l’ampliació de la ciutat i de la muralla, seguint la direcció
del camí més important, el Camí Ral. Tot i així, el recinte emmurallat es va quedar
insuficient pel creixement i van aparèixer construccions més enllà dels límits d’aquesta.
L’agricultura en expansió va reduir de nou les zones de bosc.
16
Perfil número 8. Amb l’enderrocament de les muralles, la ciutat va continuar el seu
creixement. Els conreus es van estendre per gran part de les terres, amb predomini de la
vinya, fins el moment en què la fil·∙loxera va afectar greument aquest cultiu. L’impacte
territorial i paisatgístic més important el van generar les infraestructures. Amb l’arribada de
la carretera i del ferrocarril, la incipient indústria va prendre embranzida. A Granollers es va
produir simultàniament un creixement demogràfic molt important que també afectarà els
pobles veïns. És el moment en què la relació entre les persones i el medi canvia
completament, entrant en un procés de degradació d’aquest que, amb el pas del temps,
adquirirà proporcions exagerades i afectarà l’entorn natural, el rural i també l’urbà.
Perfil número 9. Actualment3 una gran ciutat cobreix la vall. S’ha produït un creixement
urbà i industrial que fa que l’agricultura sigui un reducte de la perifèria. Els polígons
industrials s’han construït a les lleres del riu, allà on hi havia les terres més fèrtils.
Afortunadament, en els últims anys, s’ha fet una forta aposta per la recuperació del bon
estat del medi ambient i el riu, que s’havia tornat la claveguera de la ciutat, ha recuperat el
seu estat de salut. De la mateixa manera, els boscos, protegits pel seu valor ecològic,
guanyen qualitat dia a dia, tot i que la seva superfície queda restringida a aquells llocs on no
ha arribat la urbanització.
3.3 L’evolució dels usos i cobertes del sòl
En l’anàlisi del paisatge, l’estudi de l’evolució dels usos i cobertes del sòl pren molta
importància ja que permet veure la manera en què la societat ha influït sobre el medi i
viceversa. D’una banda, les persones afecten l’estructura, la dinàmica i l’evolució del
territori per l’apropiació dels recursos naturals i el rebuig del què ja ha estat utilitzat; i per
l’altra, el territori afecta la manera com es configuren les societats. En aquest sentit, es pot
diferenciar clarament entre els conceptes d’usos i cobertes del sòl, tot i que l’anàlisi integrat
d’ambdues variables permet una lectura més rica i completa. Així, el terme coberta del sòl
fa referència a les condicions biofísiques de la superfície terrestre (per exemple, bosc,
aiguamolls, terres de conreu, etc.), mentre que per ús del sòl entenem la manera en què la
societat fa ús del territori (per exemple, un bosc pot ser utilitzar per produir fusta o per ser
conservat). Tot i que un canvi en l’ús del sòl pot succeir independentment d’un canvi en la
coberta, acostuma a succeir que es produeixin simultàniament.
3 Tot i que la figura d’Arrizabalaga és del 1984, els principals canvis paisatgístics ja s’havien produït, i es podria dir que el paisatge d’aleshores no difereix gaire, a grans trets, de l’actual. És per això que es considera aquest últim transsecte com si fos una radiografia del paisatge actual. No es pot perdre de vista, però, que hi ha hagut alguns canvis importants, entre els més destacats, el consolidament dels polígons industrials, el creixement d’alguns barris nous, i la millora integral del riu i dels elements naturals del municipi.
17
És per això que s’ha realitzat tant l’anàlisi dels usos del sòl com de les cobertes, per poder
detectar els canvis i les tendències que s’han produït en els darrers vint anys. La informació
de la que es disposa és la següent:
• Classificació dels usos del sòl a Catalunya 1992
• Classificació dels usos del sòl a Catalunya 2002
• Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) – primera edició (1993)
• Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) – tercera edició (2005-‐2007)
La representació i anàlisi dels usos del sòl a Granollers, tant per l’any 1992 com 2002, s’ha
realitzat a partir d’un retall del municipi sobre les respectives capes ràsters de Classificació
dels usos del sòl a Catalunya. Per la presentació, s’ha adequat la llegenda a les categories
d’usos del sòl realment existents al municipi. Per l’anàlisi estadística s’han representat les
categories d’usos del sòl en valors absoluts (ha.) i valors relatius (% sobre la superfície total
del municipi), a més d’incorporar una columna que indica quina és la tendència que ha
tingut cada una de les categories d’ús del sòl en el període d’estudi, 1992-‐2002. Així
s’aconsegueix representar quina ha estat la distribució territorial dels usos del sòl al
municipi ha través dels mapes, i la distribució quantitativa dels usos en funció del total de la
superfície municipal.
Com es pot veure a la figura següent, els usos predominants tant al 1992-‐2002 són els de
nucli urbà, l’industrial i comercial, i el de conreus de secà. Una primera lectura de la
cartografia permet deduir que el creixement d’usos com els conreus de regadiu o l’ús
anomenat urbanitzacions (que es correspon, en el cas de Granollers, amb l’habitatge isolat),
ha fet disminuir la superfície dedicada als conreus de secà. També al 2002 es detecta un
increment en la superfície d’infraestructures, que sobretot representa una fragmentació
superior del territori, alhora que comunica les diferents parts del municipi. L’exemple més
clar és la Ronda Sud, construïda l’any 1992 i que comunica els polígons industrials de
Ponent amb l’autopista AP-‐7. Aquests processos de fragmentació del territori veuen en la
seva representació sobre la cartografia dels usos del sòl un increment a causa de la diferent
metodologia emprada entre una edició del mapa i l’altra. És a dir, tot i que el fenomen de
fragmentació és un procés fruit de l’aparició de taques d’usos artificials sobre els conreus, la
metodologia més acurada emprada en l’edició de l’any 2002 permet discernir peces de
mida més petita sobre el territori, que tot i ja existir en l’any 1992, no es podien detectar.
Un cas exemple d’aquest fet és l’aparició, en el mapa de l’any 2002 dels habitatges de baixa
densitat de Palou, que no són de recent creació, sinó que ja existien des de molt abans,
però no havien estat digitalitzats. És per això que la interpretació d’aquesta cartografia
d’usos del sòl s’ha de complementar amb la de cobertes del sòl.
18
L’anàlisi estadística reforça la interpretació cartogràfica. Tant en valors absoluts com en
valors relatius les categories d’usos artificials són les que s’incrementen més en superfície,
sobretot les urbanitzacions i les infraestructures. La tendència d’aquests usos és a l’alça,
amb un increment de les infraestructures de més de 55 Ha (passant d‘ocupar un 2.45 % del
terme municipal a un 6,28%), i de les urbanitzacions de 94 Ha. En aquest cas, com ja s’ha
explicat, s’ha d’anar amb compte amb les xifres perquè les taques que corresponen a
l’àmbit de Palou responen a un canvi de metodologia. Per contra, l’ús del sòl que ha reduït
més la seva superfície, ha estat el dels conreus de secà, amb una pèrdua de més de 225 Ha.
Si al 1992 representava més del 45% del terme municipal, al 2002 és només del 30%.
Salvant les casuístiques pròpies de les variacions en la metodologia, aquesta disminució de
la superfície dedicada als conreus de secà es pròpia de la dinàmica metropolitana del
municipi, que tot i conservar el Pla de Palou com un reducte agrari molt important per tota
la regió, ha vist com l’economia del sector primari perdia pes en relació a altres sectors.
19
Figura 6 Cartografia dels usos del sòl de Granollers, any 1992 i 2002. Font: elaboració pròpia a partir de la informació ràster de la classificació dels usos del sòl a Catalunya, per l’any 1992 i 2002, obtinguda del portal web www.gencat.cat
20
Figura 7 Anàlisi comparada dels usos del sòl de Granollers, any 1992 i 2002. Font: elaboració pròpia a partir de la informació ràster de la classificació dels usos del sòl a Catalunya, per l’any 1992 i 2002, obtinguda del portal web www.gencat.cat
L’anàlisi de les cobertes corrobora els resultats obtinguts de l’anàlisi d’usos del sòl. Tot i que
el període d’anàlisi divergeix en alguns anys, sent en el cas de la cartografia de cobertes del
1993-‐2006, la tendència de cada una de les cobertes és la mateixa que la dels usos del sòl
corresponents. La pèrdua de superfície de conreu s’evidencia tant en la cartografia com en
la taula i el gràfic, categoria afectada per la fragmentació, tant per l’esquitx d’elements
urbans, com per la dinàmica que afecta els camps i parcel·∙les abandonades que
evolucionen cap a un primer estat de revegetació en matollars i herbassars, per passar a
consolidar-‐se, al cap dels anys, en superfície boscosa. Així, la superfície dedicada a conreus
21
l’any 1993 era de 650 Ha i el 2006 de 431Ha, passant de representar gairebé el 44% de la
superfície del terme a un 29%.
Les polítiques ambientals dutes a terme per l’administració municipal des de l’establiment
dels ajuntaments democràtics, però sobretot en els darrers anys, han permès una
extraordinària recuperació dels espais naturals, donant lloc a un incipient bosc de ribera al
llarg del riu i a la consolidació dels boscos madurs de les serres. En global, la superfície de
bosc s’ha mantingut estable en una mica més de 47 Ha, però la superfície de matollars i
herbassars ha augmentat lleugerament, representant al 2006 gairebé el 10% de la
superfície municipal, 139 Ha en xifres absolutes. A la cartografia es pot observar com
aquest creixement es concentra a la serra de Ponent, amb noves superfícies de matollar i
herbassars que donen continuïtat ecològica als boscos ja existents, i a l’àmbit revegetat del
tram septentrional del riu Congost al seu pas per la ciutat.
Però ha estat el creixement de les zones urbanitzades, que inclou la trama residencial,
industrial, i de terciari, i les infraestructures viàries, les cobertures que més han augmentat
en els darrers anys amb, per exemple, la pavimentació del passeig fluvial, la construcció del
polígon industrial del Congost i la consolidació del polígon del Ramassar, la Font del
Ràdium, o dels Xops, i el desenvolupament de l’àmbit residencial de Can Gili. Tal i com s’ha
comentat pel tema dels usos del sòl, els avenços en l’anàlisi dels ortofotomapes i la millora
en la resolució de les imatges han fet que al 2006 s’hagin digitalitzat algunes peces i atorgat
una categoria més específica. Per exemple, s’han digitalitzat i tingut en compte els nuclis
residencials de Palou, que tot i existir ja al 1993 no s’havien considerat com a zona
urbanitzada, o s’han tractat com a infraestructures algunes que ja existien però que havien
estat categoritzades com a zona urbanitzada.
En resum, les dinàmiques generals detectades a través de l’anàlisi de la cartografia i les
superfícies dels usos del sòl i de les cobertes mostren com hi ha hagut a les darreres dues
dècades un increment de la superfície urbanitzada en detriment dels cultius, bàsicament de
secà, i que aquest increment no s’ha produït en forma de grans taques, sinó a partir de la
consolidació d’espais intersticials. Durant el mateix període hi ha hagut també un augment
de la superfície dedicada a les infraestructures de comunicació, que salvant els canvis de
metodologia detectats i ja explicats anteriorment, responent a la materialització de
projectes de mobilitat associats al desenvolupament urbanístic i a la creació de nous barris.
Cal esmentar que algunes operacions, com la creació de la Ronda Sud, van estar vinculades
a les Olimpíades de l’any 1992, en les quals Granollers va ser seu de les competicions
d’handbol al Palau d’Esports.
22
Figura 8 Cartografia de les cobertes del sòl de Granollers, any 1993 i 2006. Font: elaboració pròpia a partir de la informació vectorial de la cartografia de cobertes obtinguda del portal web www.creaf.cat.
23
Figura 9 Anàlisi comparada de les cobertes del sòl de Granollers, any 1993-‐2006. Font: elaboració pròpia a partir de la informació vectorial de la cartografia de cobertes obtinguda del portal web www.creaf.cat
Per últim, per valorar quins han estat els canvis paisatgístics més destacats durant el
període 1993-‐2006 s’ha donat resposta, amb una anàlisi gràfica, a les preguntes següents:
les cobertes del sòl de 1993, què van passar a ser al 2006? i les cobertes del sòl del 2006,
què eren al 1993? A partir de l’anàlisi de les dues gràfiques següents es pot veure, doncs,
quina ha estat l’evolució, fins al 2006, de les cobertes del sòl del 1993, i saber què eren al
1993 les diferents cobertes del sòl del 2006. Per agilitzar l’anàlisi, es proporcionaran les
idees clau que es desprenen de cada una de les gràfiques, per tal de poder orientar la seva
lectura.
24
Figura 10 Anàlisi de les transformacions de les cobertes del sòl, del 1993 al 2006 (I). Font: elaboració pròpia a partir de la informació vectorial de la cartografia de cobertes del CREAF www.creaf.cat)
La principal idea que se n’extreu de la gràfica és que les cobertes del sòl de l’any 1993
tendeixen a la seva consolidació el 2006, el que vol dir que malgrat algunes
transformacions, la coberta predominant el 1993 en un àmbit és la que també predomina
al 2006. Així, per exemple, la superfície boscosa de 1993 continua sent en gran part bosc al
2006, concretament un 72% de la superfície que era bosc va mantenir, en aquests anys, la
seva cobertura. De les cobertes representades, la que menys ha variat, perquè la seva
tendència ha estat de consolidació i creixement és la de zona urbanitzada: de la superfície
urbanitzada al 1993, el 92% ho continuava sent al 2006. Els anys d’anàlisi de la gràfica han
estat de consolidació, per Granollers, del seu sòl urbanitzable, restant actualment 158 ha,
com es pot veure a la figura 14. Per altra banda, les categories que més han variat són els
conreus, els matollars i herbassars i les zones nues. Els conreus han disminuït molt la seva
superfície per passar a ser matollars i herbassars, en un primer moment, i zones
urbanitzades posteriorment. Aquesta variació, que ja s’havia detectat per la davallada de la
superfície en xifres absolutes, es corrobora en aquesta gràfica, ja que de la superfície del
municipi que al 1993 estava dedicada a conreus, només un 62% ho continua sent al 2006.
Es pot afirmar, doncs, que el paisatge rural de Granollers ha sofert un retrocés considerable
en les últimes dècades, fruït de l’abandó de l’activitat agrícola. En canvi, tant les zones nues
com els matollars i herbassars són cobertes de transició en aquest tipus de paisatge de la
plana vallesana, que tard o d’hora acaben esdevenint una zona urbanitzada, o segueixen la
25
successió ecològica que els hi sigui pròpia, fins que s’inicia de nou la transformació
d’aquestes zones en boscos.
Figura 11 Anàlisi de les transformacions de les cobertes del sòl, del 1993 al 2006 (II).Font: elaboració pròpia a partir de la informació vectorial de la cartografia de cobertes del CREAF (web www.creaf.cat).
La lectura de la segona gràfica es pot considerar com la radiografia de la primera, perquè
permet il·∙lustrar per quines cobertes del 1993 estaven formades les cobertes del 2006, el
que és el mateix que dir, per exemple, què eren, l’any 1993, els boscos del 2006? La
constatació inicial és similar a la de l’anàlisi de la gràfica anterior: el que era una coberta
determinada l’any 2006 ja ho era també al 1993. Així, per exemple, prop del 72% de la
superfície boscosa de l’any 2006 ja ho era al 1993, i el mateix succeeix amb el 94% de la
superfície de conreus. Cal recordar en aquest punt que la superfície de conreus es va veure
reduïda en el període 1993-‐2006, i que la manera com s’ha d’interpretar la gràfica és
entenent que només un 6% de la superfície de conreus al 2006 no ho eren al 1993, el que
vol dir que altres cobertes han passat a ser conreus en aquest període de temps i que, per
tant, hi ha hagut una transformació de la coberta. En canvi, les zones urbanitzades del 2006
s’han nodrit, en gran part, del que eren conreus al 1993, ja que un 20% de la superfície
urbanitzada del 2006 eren conreus anteriorment. També els matollars i herbassars han vist
incrementar la seva superfície en base als conreus. Les infraestructures, en canvi, s’han
construït, sobretot, en zones urbanitzades, ja que un 40% de la seva superfície del 2006 ho
eren.
26
Aquesta anàlisi sobre els usos del sòl i les cobertes ha permès detectar els canvis recents en
el paisatge. La cartografia, les taules i gràfics evidencien com la coberta que més ha variat
ha estat la de conreus, fruit del declivi de l’agricultura. Aquest fet ha evolucionat seguint
dues tendències diferents: per una banda, els conreus abandonats poden entrar en una
primera fase de sòl nu o amb matollars i herbassars, per posteriorment començar un
procés de revegetació i creixement d’un bosc jove, i per l’altra, l’abandonament de
l’activitat pot donar lloc a que sigui l’àmbit de desenvolupament i colmatació urbana, tant
d’usos residencial, industrial o comercial i de serveis, com d’infraestructures, en funció del
què hi havia previst pel planejament. En paral·∙lel a aquesta pèrdua progressiva dels
conreus, hi ha hagut un procés invers relacionat amb els boscos i les zones verdes, ja que
l’atenció de les polítiques ambientals de l’administració han estat centrades en la seva
conservació i gestió. El mateix ha succeït amb el riu, que ha anat recuperant la seva entitat.
Les tendències detectades han continuat o continuaran en el futur proper en la mesura en
què ho preveu el planejament urbanístic. Per exemple, en el 2010 s’ha executat el Pla
Parcial del Lledoner, el que ha suposat una reducció important de la superfície de conreus
respecte al 2006 (veure a la cartografia el sector al nord del municipi). Aquesta última sèrie
de mapes permet identificar quins seran els sectors del municipi que canviaran de paisatge
en els propers anys. L’interessant exercici presenta, per una banda, l’ortofotomapa del
municipi amb la classificació del sòl segons el POUM del 2006, distingint les zones de sòl no
urbà (SNU – en verd), sòl urbà consolidat (SUC – en marró), sòl urbanitzable delimitat (SUD
– en vermell) i sòl urbanitzable no delimitat (SUND – en groc). A més, els sector de sòl
urbanitzable incorporen la clau per saber quina qualificació se’ls hi ha assignat i en què es
transformaran en el futur, a fi de garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del
municipi (POUM 2006): ús residencial (RES) i ús industrial (IND). Per una altra banda, al
segon mapa s’han seleccionat exclusivament els sectors de sòl urbanitzable, que són els
que canviaran el seu paisatge en un futur proper, i s’han representat a sobre de les
cobertes de l’any 2006. D’aquesta manera, i gràcies a la correspondència en els anys
d’elaboració del planejament i la cartografia de les cobertes, podem saber quins han estat
els darrers paisatges modificats en els últims anys, com per exemple el Lledoner, quins ho
faran en un futur proper, i sobre quines cobertes del sòl es produiran aquests canvis.
Com es pot veure al gràfic, les cobertes més afectades per l’execució del POUM, és a dir,
aquells sectors en sòl urbanitzable que modificaran el seu paisatge amb el
desenvolupament urbanístic, són els conreus (52% del sòl urbanitzable) i els matollars i
herbassars (22% del sòl urbanitzable). En total unes 83 Ha de superfície conreada i més de
34 Ha de matollars i herbassars quedaran afectats pel desenvolupament urbanístic i es
27
transformaran en ús residencial i industrial. En total, el 12% de la superfície de conreus de
l’any 2006 i el 15% de la de matollars i herbassars s’han vist o es veuran afectades per un
canvi d’ús a residencial o industrial, el que modificarà substancialment aquest paisatge. Tot
i així, la ubicació de les peces agrícoles afectades, tal i com es pot observar a la cartografia,
respon a una pauta de localització que les situa a prop de zones de consolidació de zones
urbanitzades, el que garanteix la homogeneïtat del sòl urbà i del sòl no urbà.
Figura 12 Cobertes del sòl afectades pel desenvolupament urbanístic del POUM 2006.Font: elaboració pròpia a partir del POUM 2006, el mapa de cobertes del sòl 2006 del CREAF (www.creaf.cat)
Malgrat aquestes afectacions en el paisatge, també el 12% de la superfície de conreus del
municipi és sòl no urbanitzable, el que garanteix la seva continuïtat paisatgística. De fet, és
la coberta més afavorida per la protecció del sòl no urbanitzable, ja que un 53% d’aquest
tipus de sòl és superfície conreada, i majoritàriament s’ubica a Palou i a la Serra de Ponent.
Les zones urbanes (28%), els matollars i herbassars (14%), les infraestructures (8%) i els
boscos (5%) són les categories de cobertes en sòl no urbanitzable, zones que se situen,
sobretot, a la part meridional del municipi.
28
Figura 13 Cobertes en sòl no urbanitzable segons el POUM 2006. Font: elaboració pròpia a partir del POUM 2006 , el mapa de cobertes 2006 del CREAF (www.creaf.cat), i l’ortofotomapa de l’ICC (www.icc.cat).
29
Figura 14 Evolució del paisatge en funció del planejament urbanístic i les cobertes del sòl. Font: elaboració pròpia a partir del POUM del 2006 , el mapa de cobertes del 2006 de la pàgina web del CREAF (www.creaf.cat), i l’ortofotomapa obtingut a la pàgina web del ICC (www.icc.cat).
30
Les tipologies de paisatge Caracterització general
A l’hora de definir les tipologies de paisatge s’han seguit els criteris explicats al capítol de
metodologia. Tot i que a la realitat és impossible delimitar un paisatge en sentit literal, tant
perquè constantment rep influències d’altres tipologies com per les diferents
interpretacions que es fan del mateix tipus de paisatge en funció de la persona que el
percep, s’ha cregut convenient establir els següents tipus de paisatge per tal de poder
desenvolupar aquesta diagnosi i posteriorment poder fer propostes més concretes:
Paisatge agrari de perifèria urbana: és l’espai on es desenvolupen les activitats agrícoles i
agroindustrials, i que està dividit en parcel·∙les. Les edificacions que es troben són
majoritàriament residències de baixa densitat i edificis annexos de servei. També es
vinculen els usos de conservació ambiental i de recreació. En aquest cas, per ser de perifèria
urbana, la relació amb la ciutat és molt propera funcionalment i física, el que fa que hagi de
fer front a una gran inestabilitat per les perspectives d’ús del sòl i se li exigeixi una
multifuncionalitat que no l’ha caracteritzat tradicionalment.
Paisatge urbà: definit principalment pel nucli urbà, l’extensió residencial dels barris, les
places i espais oberts, i els carrers i avingudes que les comuniquen. La forma actual és un
palimpsest de l’herència urbana. A més, és l’espai on la majoria de les persones
desenvolupen les activitats quotidianes, sobretot aquelles relacionades amb la residència,
el treball, el lleure i l’oci. La seva complexitat ve donada també per ser el lloc de l’intercanvi,
de la política, de les manifestacions, i de les relacions socials.
Paisatge fluvial: compren el territori format pel canal, la llera, els marges i aquell espai
adjacent que permet que la població gaudeixi el riu. Per tant, inclou tant l’espai entre dics
com el passeig fluvial que el voreja. Dels paisatges aquí definits és el més dinàmic a causa
dels efectes de l’aigua, que fa que en funció de l’època de l’any, de les pluges i de les
espècies vegetals i animals que en ell hi viuen, variï en la seva forma, color, etc.
Paisatge dels polígons d’activitats econòmiques: els elements principals que configuren
aquest paisatge són les indústries i els seus serveis (vies de comunicació, xarxes
elèctriques…). S’organitza en polígons que trobem a la perifèria, els més antics organitzats
Capítol
4
31
. . . . . . . . .
gràcies a la posterior urbanització, els més actuals planificats prèvia construcció. No només
la seva localització és clau per l’èxit i la instal·∙lació d’indústries, sinó que també la seva
configuració interna i integració paisatgística.
Malgrat totes les mancances i deficiències que pugui significar aquesta classificació per
tipologia de paisatge, que engloba tota la superfície municipal sense descuidar cap àrea, és
remarcable que el tarannà de cada una d’elles es fa evident per tota la ciutadania i, per
tant, s’ha de tenir en compte a l’hora de gestionar i intervenir sobre aquests paisatges.
Figura 15 Tipologies de paisatge de Granollers. Font: elaboració pròpia i l’ortofotomapa obtingut a la pàgina web del ICC (www.icc.cat).
32
Els valors paisatgístics La multiplicitat de valors de Granollers
El paisatges de Granollers representen una sèrie de valors paisatgístics que responen a la
qualitat estètica, ecològica o productiva d’algun dels seus elements o àmbits, o potser
tenen un rol destacat entre la societat per l’ús que d’aquest en fan, o pel que representen
en un sentit religiós, simbòlic i/o identitari. La varietat de paisatges i qualitat d’aquests
atorguen al municipi un ventall considerable de valors paisatgístics, el que enalteix el
paisatge de Granollers.
Els valors estètics estan estretament relacionats amb la situació geogràfica i amb la
geomorfologia del municipi. En primer lloc, la ubicació de la ciutat al fons de la vall del
Congost li atorga unes vistes de les serres que l’envolten que pocs municipis de l’àrea
metropolitana poden gaudir, i que transmeten els valors naturals i la percepció de
tranquil·∙litat que generalment aquests tipus de paisatge genera. A més a més, la distribució
dels usos del sòl i el manteniment de l’activitat agrícola, fa que la trama urbana limiti amb
aquests espais forestals de les serres i/o amb l’espai agrícola del Pla de Palou, connector
entre la serra de Ponent i la de Llevant. Aquesta matriu agroforestal és d’un alt valor estètic
a l’àrea metropolitana per l’escassetat de paisatges similars, i perquè permeten el
manteniment d’uns paisatges que cada cop tenen més pressió per part d’altres usos.
També és Granollers un excel·∙lent mirador del Sistema Costaner Català, ja que la seva
situació permet contemplar algunes de les serres i turons de la Serralada Litoral (Turó de
Sant Miquel, Collserola) i de la Serralada Prelitoral (el Montseny amb el Turó de l’Home, i
Montserrat). D’altra banda, destaquen pels seus valors estètics el patrimoni medieval i
gòtic, amb la màxima representació en Can Ginebreda i la Porxada, Bé Cultural d’Interès
Nacional, així com el patrimoni modernista civil, representat sobretot per la casa Clapés.
Entre els valors més destacats de Granollers es troben els valors ecològics. La
transformació del riu Congost passant de ser un dels més contaminants d’Europa a formar
part de la Xarxa Natura 2000 és un exemple de la bona gestió que s’ha dut a terme des de
la instauració dels ajuntament democràtics per part de l’administració. Tanmateix, s’han
creat nous ecosistemes fluvials, com l’espai natural de Can Cabanyes, que serveixen com a
bona pràctica de recuperació d’espais degradats i de depuració d’aigües. Els espais
Capítol
5
33
. . . . . . . . .
forestals, fluvials i la xarxa de camins estan protegits a través del Pla Especial de Protecció i
Gestió del Patrimoni Natural, que identifica, elabora plans de gestió i protegeix els espais
verds, com per exemple la Font del Ràdium. Paral·∙lelament, la xarxa de parcs urbans i
jardins complementa aquest conjunt d’espais dins de la trama urbana, amb la voluntat
d’evitar espais aïllats i volent donar continuïtat al verd de les serres i del Pla de Palou.
Els valors productius caracteritzen i reafirmen la capitalitat de Granollers al Vallès Oriental.
Tant l’activitat industrial com la de comerç i serveis tenen una participació molt activa tant
en el municipi com a la resta de la comarca. Els diversos polígons industrials que se situen al
límit de la trama urbana de la ciutat acullen nombroses empreses, algunes de gran
importància en el panorama català i espanyol, sobretot del sector químic i alimentari. A
més, el Circuit de Catalunya posiciona Granollers al mapa i funciona com un element
d’atracció. D’altra banda, des dels seus orígens la ciutat ha estat el mercat local i comarcal
de referència, i fins avui dia manté el seu tarannà, que es pot veure reflectit en el
freqüentat Mercat dels Dijous que té lloc al centre. A més, aquestes instal·∙lacions permeten
la venda del producte agrícola local, afavorint el comerç i el consum de proximitat, una
mesura en pro de garantir la permanència de l’activitat agrícola i del paisatge del Pla de
Palou i de les Serres.
També són molt preuats els valors històrics, gràcies a la descoberta, conservació i
integració en el paisatge actual tant de restes arqueològiques, patrimoni industrial,
patrimoni arquitectònic de caràcter urbà i rural, i edificis religiosos singulars, com de la
xarxa de camins i els elements que rescaten la memòria històrica. Es poden destacar,
doncs, les tasques dutes a terme per enaltir les muralles, els corredossos, les places
medievals al voltant de la Porxada, i alguns indrets concrets que recorden els fets que van
succeir durant els bombardejos de la Guerra Civil. També la recuperació del patrimoni
industrial, amb alguns exemples com l’Adoberia o Roca Umbert i les tasques de recuperació
i manteniment dels camins rurals i de la seva toponímia contribueixen a donar importància
a aquests valors històrics. No menys importants són també les tradicions orals i escrites, les
llegendes i les festes populars. La Llegenda de la Pedra de l’Encant o la Festa Major dels
Blancs i Blaus són dos bons exemples.
Aquesta última, la Festa Major dels Blancs i Blaus és segurament també la millor mostra
dels valors socials del municipi, a causa de la gran participació de la ciutadania i visitants en
totes les seves activitats durant l’última setmana d’agost. Altres esdeveniments que són
motiu d’un gran nombre de persones és la Fira de l’Ascensió i la Mitja Marató, un referent a
nivell estatal. Els itineraris municipals i el Parc Fluvial, que impulsen la pràctica de l’esport, el
passeig, el lleure i l’educació, tenen també una gran freqüentació i permeten la
34
. . . . . . . . .
sociabilització. En aquest sentit, no podem descuidar el paper important per les relacions
socials que representa el Mercat dels Dijous.
Els valors artístics del municipi són sobretot representats per diversos tipus d’art. Pel que fa
a la literatura, destaquen en narrativa els textos de Josep Pla i en poesia els poemes de
Carles Sindreu i Pons que parlen de Granollers i en els quals es poden descobrir alguns dels
elements i valors que s’esmenten en aquesta diagnosi. Pel que fa a la difusió científica,
Salvador Llobet, geògraf, i Antoni Jonch i Cuspineda, zoòleg i farmacèutic, han contribuït
enormement amb la seva prolífica obra. També va ser molt important el moviment d’art
conceptual dels anys 70, amb representants com Viaplana, Jordi Benito, Àngel Jové, Josep
Ponsatí o Lluis Peñaranda, que van atorgar a la ciutat el paper de catalitzadora d’aquesta
pràctica artística a Catalunya. Cal destacar també, l’aposta de l’administració per fer del
mur de contenció del riu el lloc on plasmar l’art urbà dels joves graffiteros.
Entre els elements amb valors religiosos i espirituals destaquen, per sobre de tot, l’església
de Sant Esteve, amb un campanar visible des de la perifèria de la ciutat i una fita del
paisatge urbà, i la Parròquia de Sant Julià de Palou i la llegenda de la Mare de Déu de les
Neus de la Torre de les Aigües.
Aspectes ja esmentats, com la Festa Major dels Blancs i Blaus, la llegenda de la Pedra de
l’Encant o la Porxada són també de gran valor identitari, ja que hom els vincula
estretament amb Granollers, i la població del lloc se sent molt identificada amb aquests. En
aquest sentit, es podria parlar de la pràctica esportiva i els clubs que representen l’handbol i
l’atletisme, esports molt populars i amb molta afició al municipi. Finalment, no es pot
passar per alt que el Pla de Palou té una idiosincràsia pròpia com a antic municipi, però
alhora singularitza a Granollers. Aquests espais agrícoles desperten un sentiment
d’identitat entre alguns sectors de la població, especialment entre aquells que han estat
més directament relacionats amb l’activitat agrícola. De la mateixa manera, per als sectors
de població vinculats a l’activitat industrial, determinats paisatges industrials, com el de la
fàbrica Reckitt Benckiser poden reforçar el seu sentit de pertinença al lloc, malgrat que per
altres puguin significar tot el contrari.
Així com ja s’ha fet esment que Granollers és un excel·∙lent mirador del Sistema Costaner
Català, les seves serres també ho són de la pròpia ciutat, amb el Pedró com a mirador de
referència. Diferents itineraris lliguen aquests punts amb la ciutat. Bàsicament existeixen
dos itineraris municipals que transcorren les serres, la de Ponent i la de Llevant. A més a
més, el Passeig Fluvial és un itinerari paisatgístic per se ja que travessa diferents tipologies
de paisatge.
35
Els principals impactes i riscos paisatgístics Alguns processos i factors d’efecte amenaçant
Els principals impactes i riscos del paisatge de Granollers els podem classificar en relació a
tres tipologies: els elements construïts, la gestió i manteniment dels espais verds, i les
qüestions relatives a la identitat.
Pel que fa al primer aspecte, els elements construïts, cal diferenciar dues tipologies,
l’impacte de les infraestructures i els riscos derivats d’una qualitat edificatòria deficient pel
conjunt de les construccions noves i les ja existents, sobretot pel que fa als aspectes
d’integració paisatgística. La C-‐17 i les dues vies ferroviàries són unes fractures territorials
que afecten la connectivitat dels espais, a nivell d’ecosistemes naturals, de continuïtat
paisatgística i d’accés de les persones. Continuant la reflexió al voltant de la mobilitat, pot
ser també un risc una gestió ineficient de la circulació, el transit i l’aparcament, tot i que
s’està actuant, sobretot en el centre urbà, en pro de la peatonalització dels carrers,
construint aparcaments de dissuasió a les principals entrades a la ciutat. Malgrat això, les
problemàtiques detectades en el lligam i ús dels carrils bicis es convertiran en un risc, ja que
la bicicleta és una òptima alternativa a l’ús del vehicle privat, i ajudaria a disminuir els nivells
d’emissió de gasos contaminants.
Els elements construïts, per la seva forta presència en entorns urbans, han de ser edificats
amb materials i tècniques respectuoses amb el medi ambient i, també, procurant que
s’integrin en el paisatge del seu entorn. Aquesta premissa afecta a totes les construccions
del municipi, però s’ha de posar especial atenció al risc que té adoptar una postura
despreocupada davant el patrimoni existent i el tractament de les edificacions fóra del casc
urbà, això és, als polígons industrials i als conjunts rurals. Tot i que la freqüentació de la
trama urbana és superior a la de la resta d’espais del municipi, no només s’ha de ser curós
amb les arquitectures i acabats dels edificis del paisatge urbà, si no que s’ha de fer una
reflexió integral de com millorar tot tipus de construccions per tal d’integrar-‐les en el
paisatge. Aquestes qüestions afavoriran el gaudi de la població d’aquests espais i la
vinculació identitària amb el municipi. Tanmateix, és igual d’important evitar caure en uns
entorns degradats, on el tractament d’aspectes com la publicitat i els rètols identificadors,
el tractament de les mitgeres, o la disposició d’elements distorsionadors poden oferir una
Capítol
6
36
. . . . . . . . .
sensació de deixadesa, i generar entorns insegurs, amb els problemes socials que aquesta
connotació pot comportar. Concretant aquest aspecte anterior, un dels riscos paisatgístics
que sobretot podria afectar l’entorn de les edificacions del Pla de Palou és la instal·∙lació
d’elements auxiliars sense prendre les mesures d’integració adequades. Afortunadament
hi ha ja nombroses experiències que poder ajudar a orientar la localització d’aquestes i la
manera d’integrar-‐les paisatgísticament.
En relació a la gestió i manteniment dels espais verds, s’ha de fer distinció entre aquells que
serveixen per esponjar la trama construïda, com les places, jardins o espais intersticials, els
que se situen al límit d’aquesta, com els parcs urbans, o els espais naturals, com els boscos
de les serres i els ambients fluvials. Tots aquests elements han de ser entesos com a
elements configuradors d’una xarxa i no com a espais aïllats, per tal de facilitar la seva
lectura i funcionament com a connectors paisatgístics. Respecte als espais verds es
detecten dos riscos principals. En primer lloc, la població de Granollers no té la percepció de
què la superfície verda urbana, entenent places i jardins, sigui suficient i, a més a més, el
mobiliari urbà i el disseny d’aquests en general, no satisfan adequadament. I en segon lloc,
hi ha una manca de vinculació de la població amb els espais naturals de l’entorn, motiu pel
qual no són prou respectats i valorats. En aquest sentit, es detecta que no hi ha un
tractament adequat dels límits de les tipologies paisatgístiques ni una connectivitat entre
elles que pugui servir per valorar la real proximitat que hi ha entre diversos usos com un
plus de qualitat. Tractar amb cura els límits de les diferents tipologies paisatgístiques evitarà
caure en una segregació d’usos extrema, impròpia de les ciutats mediterrànies, i propiciarà,
en canvi, la mixicitat d’aquests.
En quant als temes identitaris, més enllà dels que ja s’han comentat en aquests paràgrafs
anteriors, cal posar l’accent en el risc que suposaria perdre la superfície agrària de Palou, bé
sigui per la pressió urbanística que pateix, tot i la seva actual protecció pel POUM de
Granollers, bé sigui per la manca de persones que s’hi dediquin a l’agricultura, la única
manera possible de mantenir aquest paisatge, fruit de la jubilació i manca de renovació
generacional. Un escenari futur sense aquesta peça agrícola, faria que el municipi quedés
mancat d’un dels components que li aporten una identitat única dins de l’àrea
metropolitana, i que perdés així part del seu tarannà, del seu caràcter polièdric i polifacètic.
Tanmateix si es produís una colonització per part de comunitats vegetals arbustives,
augmentaria la superfície de terrenys forestals, amb el conseqüent canvi de fisonomia del
paisatge, tornant a assemblar-‐se al paisatge de períodes temporals anteriors.
37
. . . . . . . . .
A més a més, també vinculat amb els temes identitaris i socials, el mur de contenció del riu,
a banda de l’impacte en l’ecosistema fluvial que representa i els problemes de connectivitat
que genera entre les serres i de les serres amb Palou, no ha permès que encara el gruix de
la població hagi canviat la imatge que té del riu Congost, quan en canvi, aquest ja ha
millorat la qualitat de les seves aigües i del seu entorn en tal mesura que forma part de la
Xarxa Natura 2000. La tendència iniciada fa uns anys per l’administració de naturalitzar al
màxim el riu per millorar la seva qualitat natural i visual, i les accions per apropar la població
al riu, han funcionat parcialment. Sobretot han calat en aquells grups de població que
practiquen esports com l’atletisme o el ciclisme, però cal continuar fomentant l’estima de la
població al riu per tal de què sigui una peça cabdal de la seva identitat local.
Finalment, però no per això menys important, valorar que el perfil de les serres són
paisatges d’alta fragilitat visual, perquè és relativament fàcil interrompre la línia de l’horitzó
d’aquestes amb la implantació d’elements en altres àmbits de la ciutat quan el seu valor
paisatgístic és molt elevat, ja que és un tret d’identitat bàsic del municipi de Granollers. La
geomorfologia que van dibuixar les serres de Ponent i Llevant i el riu Congost és potser,
com ja s’ha dit, l’element paisatgístic més notable de Granollers.
38
Les oportunitats del paisatge Alguns processos i factors a desenvolupar
Que Granollers sigui capital del Vallès Oriental ha afavorit, sens dubte, l’atracció de
visitants, empreses i comerços, factor que ha servit per difondre no només les seves
activitats, sinó també els seus paisatge. Actualment, la rehabilitació del centre històric i la
seva peatonalització, que afavoreix el passeig tranquil i la contemplació i percepció del
paisatge, ofereix un moment excepcional per l’aplicació de la Carta de Colors, que
dignificarà la imatge dels edificis, i per la realització d’aquest Pla de Paisatge.
Tant al centre urbà com a la resta d’àrees del municipi, hi ha nombrosos elements
patrimonials ubicats en el seu context original, que han permès la creació de rutes
turístiques. El patrimoni medieval, modernista, industrial o de la Guerra Civil no és només
propi de Granollers, sinó també d’altres enclavaments de Catalunya, fet pel qual el municipi
s’ha vinculat amb d’altres per crear xarxes patrimonials o itineraris turístics integrats. A
banda del patrimoni també les tradicions configuren els paisatges de Granollers i serveixen
de reclam pels visitants. Donar a conèixer aquestes tradicions i aquest patrimoni permetrà
posar en valor els paisatges de Granollers i fomentarà el sentiment de pertinença de la
població autòctona, que veurà en el reconeixement dels seus paisatges un motiu
d’identitat.
Pel que fa als elements paisatgístics naturals, cal seguir actuant en la línia en què s’està
fent, restaurant les condicions naturals allà on es requereixi i sigui possible, i gestionant i
protegint aquells espais amb un valor especial. Gràcies a la participació en diferents
projectes europeus, s’està fent difusió d’aquests paisatges naturals, que serveixen de
referència per altres països, i s’està també aprenent noves eines per la millora de la gestió
dels espais naturals. El paisatge natural de Granollers és tan accessible i està tan vinculat
amb la trama urbana que és una oportunitat per poder fer difusió i treballar projectes
d’educació amb grups escolars i altres col·∙lectius.
Respecte al paisatge agrícola hi ha diversos factors a desenvolupar que generen una
oportunitat pel sector agrícola però també pel conjunt de Granollers. La seva ubicació a la
segona corona de Barcelona i la proximitat del nucli urbà de Granollers proporciona un
entorn idoni per l’apreciació d’aquest tipus de paisatge. A més, la recuperació de la cultura
Capítol
7
de la petita producció i el comerç de proximitat, vinculat sovint amb els projectes de
qualitat, fan que el desenvolupament de projectes paisatgístics en aquest context siguin
d’alt valor. Destacar el patrimoni arquitectònic, posar de relleu la xarxa de camins,
recuperar la xarxa de rec tradicional o simplement disposar l’entorn per gaudir de la seva
tranquil·∙litat, són algunes de les iniciatives paisatgístiques que es poden dur a terme.
El paisatge també suposa un actiu important i una oportunitat pels polígons d’activitat
econòmica de Granollers. L’entorn paisatgístic ofereix un fons escènic d’alt valor per les
indústries, que si s’integren en aquest guanyen també en qualitat de façana. A més, hi ha
una gran quantitat de bosquines protegides, que relliguen amb el verd urbà, i que serveixen
per acollir els usos socials d’aquest entorn. Podria ser el paisatge, doncs, l’element que
serveixi per crear una marca pels polígons d’activitat econòmica de Granollers, que els
caracteritzés i promocionés com a conjunt, a banda de generar un fort element identitari
per la població d’un sector que havia estat molt important i que encara conserva molta
entitat. Finalment, el disseny de nous sectors construïts en el sòl urbanitzable industrial que
encara resta per desenvolupar, tindrà gràcies al Pla de Paisatge unes directrius d’integració
paisatgística que permetran un desenvolupament sostenible i un manteniment de la bona
imatge dels polígons.
40
Anàlisi DAFO
41
ANNEX -‐ TIPOLOGIES DE PAISATGE
42
El paisatge urbà
A-‐1
43
Plànol tipologies de paisatge
44
Trets distintius
Granollers és una ciutat d’origen romà, tot i que s’han trobat vestigis anteriors. La morfologia actual de la ciutat, però, ve determinada en bona part pel recinte emmurallat d’època baixmedieval. Els posteriors creixements es van concentrar a les principals vies de comunicació, als carrers de Barcelona, Corró i Caldes.
Al centre s’han conformat un conjunt de places en les quals, històricament, s’han desenvolupat les activitats del mercat setmanal. Aquesta zona central va conformar un dels pols de creixement urbanístic de la ciutat durant l’edat mitjana, i és on actualment s’ubica la Porxada.
La ciutat ha mantingut fins avui dia el paper de ciutat comercial, com mostra la importància del mercat dels dijous, encara que també són molt importants el sector industrial i de serveis.
Les tipologies d’habitatges són: la casa de cos (habitatge tradicional), la casa model eixample (primers creixements), i les edificacions actuals en forma de residencial plurifamiliar (predominant), cases unifamiliars adossades, i amb menor presència, edificacions d’habitatges aïllats.
L’estructura de la ciutat és compacta, amb una elevada densitat de població, on es dóna la barreja d’usos i activitats dins d’una estructura urbana totalment consolidada. Els barris, independentment del moment de la seva creació, han crescut relligats a la trama urbana i interconnectats entre ells.
Cada un dels barris té accés a un espai verd de la ciutat. A més a més, la xarxa de parcs urbans (el de Torras i Villà, el Parc Firal, el de Lluís Companys, el del Congost, el Parc del Puig de les Foques i el de Ramassar) i la de places i jardins acaben de configurar les relacions entre l’espai construït i l’espai lliure.
Els eixos de mobilitat predominant dins de la trama urbana són els longitudinals: els carrers Roger de Flor, Sant Jaume, l’antiga carretera de Barcelona, i l’avinguda Sant Esteve fins al carrer Girona. Actualment, gran part del centre està peatonalitzat, ja que els desplaçaments interns es feien majoritàriament a peu.
Existeix una xarxa d’itineraris per fer en bicicleta, però està bàsicament orientada a l’oci i el lleure. El municipi disposa de servei de lloguer de bicicletes, tot i que la resposta de la població no ha estat molt notable.
El Casino, el Centre Cultural, el Museu de Ciències Naturals “la Tela”, el Museu de Granollers, l’Associació Excursionista, el GRA i altres iniciatives són mostra de l’activitat cultural.
El handbol i l’atletisme són els dos esports més reconeguts i practicats a Granollers. El Club Balonmano Granollers i la Mitja Marató de Granollers són dos emblemes de la ciutat.
Les dues festes més importants de la ciutat són la de l'Ascensió, pel maig, i la Festa Major, a l’agost. Destaca d’aquesta última la rivalitat dels Blancs i Blaus i l’Estirada de la Corda.
45
L’entorn de l’Església de Sant Esteve representa els valors espirituals. L’actual edifici neogòtic parteix de l’església original gòtica, incendiada durant la Guerra Civil, restant dempeus només el campanar. Consta que amb anterioritat existia també una primitiva església romànica.
La Porxada és el monument més emblemàtic de la ciutat, una antiga llotja de gra restaurada i remodelada i, des del 2006, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Existència de patrimoni medieval destacat i ben conservat: restes de la muralla, places i porxos, i l’Adoberia, el Centre d’Interpretació del Granollers Medieval.
Existència de patrimoni modernista d’edificis públics i residencials, la majoria a càrrec de l’arquitecte Manel Joaquim Raspall, com per exemple, la Casa Clapés. Ruta Raspall i Ruta del Modernisme d’Estiueig.
Els bombardejos de la Guerra Civil a Granollers van deixar nombrosos desperfectes a la ciutat i moltes víctimes civils. Per conèixer els successos s’ha creat un itinerari guiat que passa per alguns dels refugis i indrets bombardejats.
La Fonda Europa reunia a literats de la talla de Josep Pla, oferint esmorzars de forquilla, en especial els dies de mercat, quan anaven els mercaders.
Valors paisatgístics
El paisatge urbà de Granollers té uns valors estètics reconeguts gràcies als seus elements singulars destacats, com la Porxada i el patrimoni modernista entre d’altres, però sobretot per l’estreta relació amb el seu entorn natural i agrícola, això és amb les serres de Ponent i Llevant i amb el Pla de Palou. Des del centre de Granollers es poden obtenir les seves vistes i perspectives, i accedir molt fàcilment a aquests indrets. A més, és un dels miradors del Montseny, que es pot observar des de, per exemple, des del passeig peatonalitzat de l’antiga carretera de Barcelona.
Entre els valors ecològics del paisatge urbà destaca la xarxa de parcs urbans i places i jardins. Els parcs urbans serveixen per esponjar la ciutat, oferir espais d’evasió en l’aglomeració urbana i, alhora, posar-‐la en contacte amb el seu entorn natural. Per exemple, el parc Firal, el parc del Congost i el parc del Lledoner, tots aquests en contacte amb el riu Congost, l’element natural més destacat de Granollers, i que forma part de la xarxa Natura 2000. Complementa la xarxa les fileres d’arbrat urbà que acompanyen els carrers. Destaca també el Museu de Ciències Naturals “La Tela”, pels esforços que dedicació a la recerca i la difusió d’aquests temes no només a escala local, també comarcal i en general, del Vallès.
El valor productiu del paisatge urbà de Granollers té una clara correspondència amb la seva activitat setmanal del Mercat dels dijous, així com també amb la seva importància comercial a nivell comarcal, ja que acull nombroses botigues tradicionals i de firmes actuals.
El paisatge urbà de Granollers té un valor històric molt significatiu, tant d’alguns dels seus elements singulars, com del conjunt de la ciutat. Els elements singulars amb un valor històric més destacat són, entre d’altres: la Porxada, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya; l’Adoberia, el Centre d’Interpretació Medieval de Granollers, i que exhibeix les restes arqueològiques de la indústria de la pell; les muralles i
46
el sistema de places associades a l’activitat comercial; i els edificis civils i residencials modernistes. A més, la trama urbana permet reconstruir la història de la ciutat a través de les petjades que romanen en el seu traçat, com són les restes de muralles; les tipologies arquitectòniques, destacant les cases de cos; els corredossos; i l’eixample. No es pot passar per alt el paper que juga la ciutat en la memòria històrica dels fets relacionats amb els bombardejos de la ciutat, i que ha quedat recollida en un itinerari a través dels llocs on van succeir aquests i dels refugis conservats.
Un altre dels valors més destacats del paisatge urbà és el valor d’ús social. La ciutat acull gran part dels usos que ofereix el municipi a la població i als visitants. Des dels itineraris que permeten recórrer-‐la a les places i espais pel gaudi i repòs de la ciutadania, fins als llocs de trobada tancats, públics o privats i que permeten realitzar altres tipus d’activitats com les esportives o culturals. Destaquen per la seva elevada participació d’agents el Mercat dels dijous, la Mitja Marató, i altres esdeveniments puntuals com la Festa Major o la Festa de l’Ascensió.
El valor simbòlic i identitari queda representat per les tradicions i festes ja esmentades. És de gran importància i originalitat la Festa Major, on la ciutadania participa sent del grup dels Blancs o dels Blaus i realitzant activitats com l’Estirada de la Corda. Té un valor simbòlic molt important el nucli antic de Granollers, en especial, la Porxada, emblema de la ciutat i tòtem amb el que la ciutadania granollerina s’identifica. A més, l’handbol i l’atletisme també són dos esports que situen a Granollers en el panorama esportiu català.
Finalment es vol fer esment que Granollers ha estat motiu d’inspiració d’escriptors, pintors, fotògrafs i altres artistes. Destaca en aquest aspecte els textos literaris que hi va dedicar Josep Pla, gran amant dels esmorzars de forquilla que servien i es serveixen a la Fonda Europa i la fornada d’artistes d’art conceptual a la ciutat de Granollers, amb representants com Viaplana, Jordi Benito, Àngel Jové, Josep Ponsatí o Lluis Peñaranda, que van atorgar a la ciutat dels anys 70 el paper de catalitzadora d’aquesta pràctica artística a Catalunya.
Riscos i impactes
Els principals riscos i impactes que té el paisatge urbà són, prioritàriament, els que percep la població com a inconvenients de Granollers. Dels diferents processos de participació ciutadana que s’han realitzat en els últims anys al municipi, en relació amb el POUM, el Pla Estratègic, el Pla de Mobilitat Urbana i d’altres, se n’extreu que els principals problemes són els relacionats amb la mobilitat (circulació, trànsit i aparcament), els relacionats amb el manteniment i la gestió dels espais lliures i les zones verdes i les qüestions relatives a les actuacions urbanístiques.
Respecte als aspectes de mobilitat caldrà esperar veure com la peatonalització del centre li atorga un valor afegit, ressaltant qüestions com la percepció de les arquitectures dels edificis, la tranquil·∙litat, la seguretat a l’hora del passeig i la circulació de vianants i la disminució d’emissions de gasos contaminants. Per contra, la gestió de l’aparcament de vehicles serà un punt clau, potenciant els aparcaments de dissuasió ja existents i garantint l’accessibilitat al centre amb altres sistemes, còmodes i que garanteixin l’accés universal.
47
Respecte al manteniment i la gestió dels espais lliures i les zones verdes, des de l’administració s’està fent un gran esforç per augmentar la seva superfície, millorar la distribució territorial i evitar el seu funcionament com a illes en pro de la generació de xarxes verdes. A més, en el dia a dia es treballa per garantir la qualitat del seu mobiliari urbà i integració amb l’entorn. En aquells barris o zones de Granollers on la seva qualitat sigui inferior s’ha de treballar per canviar la percepció de la ciutadania i apropar-‐la a aquests espais.
Respecte a les actuacions urbanístiques és cabdal ser constant en la gestió d’aspectes com la publicitat, el tractament de les mitgeres, l’arranjament de les façanes, la disposició d’elements que distorsionen, etc. Actuar per garantir la seva qualitat és clau per mantenir els valors del paisatge urbà. Són els elements que la ciutadania viu en el seu dia a dia, i que intervenen, sobretot, en la seva percepció i benestar. Sentir que l’entorn proper, el que configuren els carrers, l’ús residencial, les places està ordenat, és garantia de confort i salut.
Altres temes a destacar serien la cohesió social i la inseguretat, qüestions que s’han treballat activament des dels Plans de Barri i que es tenen com a prioritat per continuar sent un municipi que es guia pel paradigma de la sostenibilitat. La gestió del paisatge pot ser l’eina necessària per resoldre aquests temes i evitar que continuïn entre els inconvenients percebuts per la població de Granollers.
Finalment, cal apropar a la ciutadania als espais no urbans de la ciutat per donar en aquests últims el reconeixement que es mereixen pel seu valor. Si es realitza un tractament dels límits adequat i es projecten itineraris que uneixin el paisatge urbà amb la resta de tipologies paisatgístiques del municipi, es garantirà la permanència del tarannà i la identitat de Granollers, sense descuidar cap de les seves parts. La gestió òptima del municipi passa per considerar de forma holística totes les seves tipologies de paisatges.
48
Anàlisi DAFO
49
El paisatge de polígons d’activitats econòmiques
A-‐2
50
Plànol tipologies de paisatge
51
Trets distintius
Diferenciació de dos tipus de paisatge industrial, el de les antigues fàbriques situades en trama urbana i el dels polígons d’activitat econòmica.
El passat industrial de Granollers es basa en el tèxtil, concretament en la indústria cotonera à Paisatge dels vapors i de les xemeneies a la ciutat. Altres tipus d’indústries importants: la química i la metal·∙lúrgica.
A la trama urbana es troben elements del paisatge del passat industrial, d’alt valor arquitectònic, cultural i patrimonial, com per exemple, la fàbrica reconvertida de Roca Umbert.
Els polígons d’activitat se situen a la perifèria de la ciutat. Els primers van ser construïts als anys 70.
Existència de diferents tipus de polígon à els de primera generació (70’s), amb urbanització posterior, ubicats a les serres i a les terrasses del riu. Els de segona generació, amb pla d’ordenació, als límits de la ciutat i de la perifèria, a prop de les infraestructures.
Alguns polígons estan desordenats, oferint una imatge dura, de mal estat i poc integrada amb l’entorn.
Els abocaments industrials van ser causants de primer ordre de la contaminació del riu.
Hi ha alguns espais d’interès naturals imbricats amb els polígons, per exemple, el torrent de la Font del Ràdium.
La indústria Reckitt Benckiser és un emblema de la ciutat i una fita paisatgística. Va donar feina a molta població.
El Circuit de Catalunya és un emblema reconegut a nivell internacional que té valors simbòlics i identitaris reconeguts.
Valors paisatgístics
Els valors ecològics presents en aquesta unitat, en general són escassos, degut a l’elevat nivell d’antropització. No obstant, conté algunes àrees amb funcions ambientals molt interessants, els intersticis amb el bosc de Can Ferran, al Coll de la Manya, o del torrent de la Font del Ràdium, al polígon amb el mateix nom.
Pel que fa als valors estètics, els polígons d’activitat són uns espais especialment interessants d’analitzar per les diverses connotacions que la societat els hi dóna. Per una part de la població aquestes instal·∙lacions contenen poc valor estètic ja que els associen amb impactes al territori, i per l’altra, hi ha grups que fan una valoració positiva, ja que presenten una diversitat de formes i colors, malgrat que les instal·∙lacions sovint no han estat dissenyades amb molta cura de la seva estètica.
52
D’altra banda, si es considera el patrimoni industrial que ha s’ha conservat a la trama urbana, si que hi ha una clara unanimitat del valor estètic de les indústries del passat. A més, aquest patrimoni és reconegut pel seu valor arquitectònic i històric, mostra de les tècniques emprades en altres moments de la història industrial. Són destacables, també, d’aquest patrimoni industrial, els valors educatius i culturals, que permeten conèixer el funcionament d’aquestes empreses i constitueixen una aproximació a la identitat de la població que treballava a Granollers.
Són doncs també remarcables els valors simbòlics i identitaris d’aquest paisatge, sobretot pel que fa al patrimoni industrial. Pel que fa als polígons d’activitat, si bé és cert que per a determinats sectors de la població la seva activitat professional ha estat vinculada a l’activitat industrial, i determinats paisatges de la indústria tèxtil i química poden reforçar el seu sentit de pertinença al lloc, altres poden significar tot el contrari.
Finalment, és obvi que pel benefici econòmic que els polígons d’activitat generen i per la mà d’obra que ocupen, aquest tipus de paisatge té uns valors productius indiscutibles. A més, s’ha de tenir present que la revolució industrial va permetre el desenvolupament de la ciutat, el que suposa un valor afegit a l’hora de considerar la indústria com una component econòmica. Cal també tenir en compte, que la reutilització del patrimoni industrial com atractiu turístic pot obrir noves perspectives d’ús dels edificis que el conformen.
Riscos i impactes
Pel fet de què el futur sòl industrial ja està definit i, per tant, el seu creixement limitat, els principals riscos i impactes als que es veu enfrontat el paisatge industrial estan relacionats amb dues qüestions: la qualitat del disseny de les indústries i la seva integració paisatgística, i la definició del nou model industrial al que orientar el municipi. Si s’aposta per mantenir el pes de l’activitat industrial s’ha de tenir en compte la composició dels diferents sectors Industrials, apostant per activitats que ja s’estan desenvolupant al territori, però que generin valor afegit, el que es tradueix en una inversió en recerca i desenvolupament. Serà aquesta indústria altament qualificada la que permetrà que Granollers se situï entre els municipis més innovadors sense perdre la seva identitat gràcies a les sinèrgies que s’han de dissenyar amb les activitats actuals. Al mateix temps, però, per evitar que la imatge dels polígons d’activitats distorsioni la valoració del paisatge del municipi, s’ha de procurar que tinguin una bona integració paisatgística, tant pel que fa als límits amb altres tipologies de paisatge com pel que fa al seu disseny interior, garantint la qualitat de les seves arquitectures, espais lliures i infraestructures de servei. Finalment, per evitar una segregació d’usos extrema, impròpia de les ciutats mediterrànies, cal potenciar la compatibilitat entre indústria i residència, implantant petites empreses que no generin problemes de compatibilitat, dins del teixit urbà, en el cas de que sigui necessari. Així, s’assegurarà l’equilibri en el model de ciutat, mitjançant la creació de nou sòl industrial intensiu, en relació amb altres usos, com el d’oficines, serveis o residencial.
53
Anàlisi DAFO
54
El paisatge periurbà
A-‐3
55
Plànol tipologies de paisatge
56
Trets distintius
Reserva més gran de sòl no urbanitzable del terme. Era un municipi amb entitat pròpia fins al 1928 que s'annexiona a Granollers.
Relleu planer limitat per les serres de Llevant, amb la via dels ferrocarrils, i la serra de Ponent, amb el riu Congost.
Xarxa de camins ben conservada, amb alguns de gran importància, com el de Santa Quitèria o el Camí Ral.
Xarxa d'irrigació important, amb canals de rec distribuïts per tot el territori i que són, alguns, de l'època romana.
Paisatge agrícola, amb predomini dels conreus herbacis, conreu hortícola d’enciams, i de la producció d'horta per la venda directa.
Nuclis urbans de cases disperses, aïllades o reunides en petits grups, distribuïts als marges de la xarxa de camins.
Certs usos terciaris (restauració, comerç…), una indústria i alguns petits tallers, més propers al sector terciari.
Actuació de millora paisatgística d’adequació de la carretera BP-‐5002 segons criteris de seguretat viària, ordenació de l’espai i paisatge.
Millora de la mobilitat amb les actuacions al Camí Ral i amb l’eix paral·∙lel al passeig fluvial.
Retirada dels cartells publicitaris al llarg de la carretera BP-‐5002.
Valors paisatgístics
Entre els valors ecològics del paisatge predomina la funció de connector entre el riu Congost i la Serra de Llevant, que permet la mobilitat d’espècies d’un hàbitat a l’altre i l’existència d’espècies pròpies en aquest espai de transició.
Caracteritza aquest indret l’abundància d’aigua a nivell freàtic.
Cal destacar també la presència d’alguns elements botànics d’interès municipal: els lledoners de gran dimensions i ben conservats de Can Malla i Can Xic; i els plàtans, acàcies i castanyers de l’església i les escoles de Palou, arbres d’ornamentació i d’ombra per excel·∙lència, que han decorat passeigs i places de les nostres viles i ciutats.
Al Pla de Palou, els valors històrics del paisatge són diversos. Es conserven recursos patrimonials de tipus arquitectònic, relacionat amb els masos i els edificis civils públics. Can Bassa, Can Ronses, Masia El Junyent, la Granja Ginesta, la masia Can Plantada, Can Malla, Can Riba de la Serra i la Torre de Les Aigües són elements, a més a més, protegits com a conjunts rurals en el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, del 2003.
57
Cosint els assentaments de conjunts rurals entre ells, i estenent el Pla de Palou cap a la resta del terme municipal i a les serres, la xarxa de camins també s’ha de destacar pel seu valor històric, amb el Camí Ral com a màxim exponent, identificada i protegida al Pla Especial de Protecció i Gestió del patrimoni natural de Granollers.
També com a element lineal, la xarxa de rec d’origen romà conserva bé la seva traçada en el paisatge, i testimonia el funcionament del sistema de regadiu per l’ús agrícola en aquesta part tant important del territori, i que la vincula amb les restes arquitectòniques que es troben al centre de la ciutat.
El valor religiós i espiritual queda representat per l’església de Sant Julià, a la qual la població del segle X estava molt arrelada, i a la Torre de les Aigües, a la que s’associen llegendes i tenia la capella i la imatge de la Mare de Déu de les Neus. Encara ara són de gran estima per la població local i objecte d’admiració turística.
En relació als valors d’ús social s’ha identificat que les dues rutes principals de Granollers per fer a peu, surten de Palou o hi tenen part del trajecte. Es tracta de dos itineraris que han estat habilitats, senyalitzats i difosos per l’administració amb l’objectiu de donar a conèixer els diversos recursos paisatgístics i patrimonials, i que sobretot són utilitzats per la població local. A més, és de destacar la tranquil·∙litat associada a aquest paisatge, que confereix qualitat de vida al municipi.
Pel que fa al valor productiu del paisatge cal remarcar la producció de cereals, de productes d’horta i altres, que es vénen majoritàriament al mercat local, amb el que participen activament d’una de les activitats més característiques del municipi, el comerç. A més a més, és important valorar la producció agrícola de perifèria urbana pel seu paper marginal i en conflicte amb altres usos.
És molt important el valor identitari del Pla de Palou i la idiosincràcia pròpia a causa del seu passat independent del municipi de Granollers, que fa que mantingui un caràcter de poble, tant pels seus usos com pel sentiment de comunitat de la població que hi habita. Mostra d’això és el Consell del Poble de Palou, creat al 2003, que tracta tot tipus de qüestions relacionades amb l’àmbit de Palou i reforça el sentiment de pertinença dels seus habitants.
Riscos i impactes
La continua forta pressió urbana conjuntament amb els pocs rendiments del sector primari representen un risc per la pèrdua del paisatge i de l’economia del Pla de Palou. S’ha de tenir molt en compte que és la primera peça agrícola de la vall del Congost-‐Besòs que es troba des del mar cap a l’interior. Afortunadament el POUM del municipi ha prohibit futurs creixements urbanístics mantenint la classificació del sòl com a sòl no urbanitzable, el que fa que els usos permesos siguin limitats i que, per tant, la coberta agrícola sigui més probable que es mantingui al llarg del temps. Per contra, el sector primari està en retrocés, i la mà d’obra que s’hi dedica és cada cop més minoritària, motiu pel qual la supervivència del sector passa per apropar-‐se al mercat local amb produccions petites, que són les úniques que poden competir amb els productes globals.
58
Pel que fa al gaudi del paisatge, és possible que la limitació a ponent amb el polígon industrial pugui minvar el seu atractiu a l’hora d’establir noves rutes més específiques per descobrir el Pla de Palou, motiu pel qual serà clau impulsar estratègies de camuflatge per ocultar el front industrial a les persones que passegin, treballin o visquin a Palou.
Podria ser també motiu d’impacte la mala gestió dels habitatges de propietat privada que pot alterar les arquitectures originals: minvar el valor de testimoni patrimonial d’aquelles més antigues i distorsionar el context d’aquelles més recents. Igualment, la difusió d’elements no corresponents al sòl no urbanitzable de caràcter agrari, com per exemple, diferents artefactes en aquelles parcel·∙les emprades com a magatzem, ha d’estar controlada per tal de no afectar a la imatge harmònica de conjunt que ofereix Palou.
59
Anàlisi DAFO
60
El paisatge fluvial
A-‐4
61
Plànol tipologies de paisatge
62
Trets distintius
El riu Congost és el més llarg de la conca del Besòs. Al seu pas per la plana vallesana, aquest s’eixampla producte de diferents nivells de terrasses fluvials, ocupades actualment per diferents usos, com el residencial i l’industrial a Granollers.
L’element estructurador de la ciutat de Granollers i de les infraestructures (C-‐17 i ferrocarril) és el riu Congost, aprofitant les terrasses fluvials per l’assentament del poblament, i el pas obert del congost per travessar la serralada prelitoral.
A Granollers, a part de la xarxa de torrents, hi ha dos tipus de paisatge fluvial vinculat al Congost: un primer tram urbà al nord, més artificialitzat i canalitzat; i un segon tram periurbà al sud, menys intervingut, amb meandres i aiguamolls, i amb més projectes i perspectives de naturalització.
Cal destacar el procés de recuperació de la qualitat de les aigües, de la biodiversitat i del paisatge gràcies als esforços públics, aconseguint passar de ser un dels rius més contaminats del món, a formar part de la Xarxa 2000.
El riu ofereix paisatges únics al municipi, com és el pròpiament fluvial, el d’aiguamolls, el d’illetes, meandres i geomorfologies del riu, i representa l’aigua, amb les implicacions visuals, de colors, de sons i olors que li són propis.
Alberga algunes espècies úniques, com per exemple la llúdriga, i un nombre d’exemplars superior a altres rius del seu entorn, tal i com apunten els indicadors de seguiment d’actualització anual.
Acostament de la ciutadania al riu a través de projectes de sensibilització, adequació dels accessos i creació de rutes didàctiques i esportives. Gran afluència d’escoles i de persones que realitzen esport.
El passeig fluvial és un itinerari paisatgístic per se, que permet gaudir del riu i els seus diferents hàbitats, i també d’altres tipologies de paisatge: urbà, agrícola i de les serres.
Permet la realització de rutes i itineraris per la pràctica de l’esport, el passeig a peu o en bicicleta, i també per desenvolupar la component educativa de coneixement del medi a través de la contemplació dels hàbitats fluvials.
Complementarietat amb la xarxa de torrents de la conca del Tenes, a la serra de Ponent, alguns de gran valor ecològic.
Valors paisatgístics
Entre els valors ecològics del paisatge fluvial predomina la extraordinària recuperació del riu, en el sentit més general. Es podria dir que el riu ha ressuscitat passant de ser un dels més contaminats d’Europa a formar part de la Xarxa 2000, que reconeix aquells espais naturals que presenten un bon estat de salut i es volen conservar i potenciar. A més a més, el riu Congost al seu pas per Granollers té alguns ecosistemes de gran interés, destacant especialment l’aiguamoll de Can Cabanyes que, a part de ser un exemple de depuració d’aigües de forma natural, acull nombroses espècies, sobretot d’ocells, amfibis i reptils.
63
Algunes d’aquestes espècies, predominantment els peixos, també són un valor per Granollers ja que són indicadors de qualitat de l’aigua i/o perquè no es troben en altres rius de l’entorn, i en canvi al Congost s’han tornat a identificar i si estan reproduint, fins i tot s’han trobat exemplars de llúdrigues.
El riu Congost per se té un valor històric molt significatiu perquè permet reconstruir la història de l’establiment de Granollers. El poblament se situava allunyat de les aigües, per evitar ensurts i malalties infeccioses, fins que la necessitat del seu ús pel consum domèstic i pel consum “industrial” com a font d’energia va anar apropant els edificis i les cases. D’aquest passat ha quedat tot un patrimoni de mines, basses, recs, molins, etc. que si bé pocs es conserven, han imprès caràcter a la toponímia i al nom dels carrers de Granollers. També tenen un valor històric i documental les avingudes, que malauradament van provocar danys i morts, però que alhora van marcar la història del paisatge, ja que juntament amb l’ocupació de la plana d’inundació van ser la causa de la canalització dels rius.
Un altre dels valors més destacats del paisatge fluvial del Congost és el valor d’ús social. Exceptuant el període en el qual el riu estava més degradat i que la població vivia d’esquenes a ell, la ciutadania sempre ha estat en contacte amb el Congost en els moments de lleure i descans, ja sigui per la pràctica d’esports, per fer un bany, o simplement per contemplar-‐lo. Actualment, amb el Parc Fluvial s’han impulsat nombroses rutes per fer a peu o en bicicleta, fet que genera també un valor de salut i associa el riu amb el benestar de la persona. El riu, a més, ofereix la possibilitat de la descoberta del medi d’una forma fàcil i còmode, a través de cartells informatius i visites guiades, amb lo qual adquireix un valor educatiu elevat.
El valor simbòlic i identitari queda representat per les tradicions i llegendes associades a l’aigua dels riu, que a totes les cultures i totes les èpoques, ha estat motiu de costums i creences pròpies. La Torre de les Aigües a Palou, amb la llegenda de la Mare de Déu de les Neus, és només un exemple del patrimoni amb valor espiritual, que moltes vegades es transmet de forma oral. Un exemple que s’ha trobat relacionat directament amb el riu, i també a la conca del Besòs, és la pràctica de treure l’enaiguament als infants4. Per guarir una persona de l’enaiguament, especialment als infants, s’han de tirar pedretes al riu, dient una oració com l’escrita sota aquestes línies o creuant un torrent varies vegades.
“Aquesta aigua d’aquest torrent cura d’ull pres i enyorament. La virtut que Déu t’ha donat
que curi aquest nen ben aviat”. Anònim.
4 L’enaiguament és la tristesa atribuïda a infants, dones i certs animals domèstics originada per la insatisfacció d’un desig, especialment de menjar allò que es veu menjar a algú altre.
64
No ens podem oblidar de la Pedra de l’Encant, que tot i trobar-‐se ben cèntrica, el seu origen està relacionat amb el Congost, segons explica la llegenda.
La Pedra de l’Encant: una riuada la va portar i una riuada se l'emportarà.
A l’angle sud-‐oest de l’edifici de la Porxada hi ha l’anomenada Pedra de l’Encant que, segons la llegenda, va ser portada allà per una riuada del torrent que antigament discorria pels carrers de Corró i de Barcelona, i que s’haurà d’emportar una altra riuada. L’any 2010 ha estat adaptada la llegenda en un conte infantil, introduint elements reals i fantàstics.
Finalment es vol fer esment que el riu Congost, que havia estat motiu d’inspiració d’escriptors, pintors, fotògrafs i altres artistes, torna a garantir aquest valor estètic, gràcies a la seva recuperació i neteja, oferint un canvi de colors únics al municipi i l’observació d’espècies úniques, a més de l’exclusivitat de sensacions associades al fluir de l’aigua.
Riscos i impactes
Un impacte necessari al riu és la planta EDAR, al marge esquerra del riu Congost i aigües avall del casc urbà de Granollers. La planta depuradora d'aigües residuals tracta els abocaments de Granollers, Canovelles i les Franqueses del Vallès. Aquests abocaments són interceptats i transportats per una xarxa de col·∙lectors d'aproximadament 22 km. de longitud fins a la depuradora. L’EDAR es va construir al 1992 amb una capacitat de tractament primari físic-‐químic per a 32.000 m³/dia, que es va ampliar al 1998 dotant-‐la d'un procés biològic per a 25.000 m³/dia amb digestió anaeròbia dels fangs produïts. Al 2008 es va augmentar la seva capacitat hidràulica fins a 30.000 m³/dia i es va incorporar la reducció de nutrients (nitrogen i fòsfor). Gràcies, en gran part, a la seva actuació el Congost ha passat de ser un dels rius més contaminats d’Europa a formar part de la Xarxa Natura 2000. Igualment, sempre es corre el risc d’abocaments puntuals de runes i deixalles o d’altres fonts de contaminació, anomenades difoses, i que provenen d’usos agrícoles, usos urbans, etc. però s’apliquen totes les mesures possibles per evitar-‐los.
Un altre risc és el de les avingudes imprevisibles, per un període de retorn de 100 anys. Amb l’alt grau d’artificialització de la conca amb usos residencials i industrials s’ha envaït la plana d’inundació, aquell espai que cobreixen les aigües quan hi ha períodes extraordinaris de pluges i puja el nivell de l’aigua, generant un risc d’inundació que, segons els estudis d’inundabilitat, pot produir-‐se cada 100 anys en segons quines parts.
Encara que hi hagi actualment mesures per suavitzar la incidència del mur de contenció de la llera alta i el del canal d’aigües en el tram urbà, és un dels impactes que influeixen més sobre la dinàmica fluvial i els ecosistemes. La reducció tant important que va patir la llera en el moment de la construcció d’aquests elements és ara vista com un dels aspectes més greus a corregir, naturalitzant al màxim els trams que en què sigui possible l’eliminació d’aquests elements o, al menys, la seva substitució per elements construïts amb materials més sostenibles i impermeables, que no afectin tant a les dinàmiques naturals ni generi barreres en el paisatge.
65
Pel que fa a la dinàmica natural, és també d’especial afectació la invasió d’espècies no autòctones, de flora i fauna, en contra de les quals s’ha d’actuar per evitar que siguin les predominants en un indret que no els hi correspon. L’actuació, en aquest cas, és l’eradicació d’aquestes, però no sempre és fàcil, ja que sovint troben en aquests indrets influenciats per l’acció antròpica el seu hàbitat preferit. Els principals problemes que comporten són la pèrdua de la biodiversitat i les alteracions en el funcionament dels ecosistemes, que justament en el Congost, poden ser molt greus al ser encara un ecosistema molt jove i fràgil. Les espècies d’eradicació prioritària són la canya (Arundo donax), el negundo (Acer negundo L.), l’om siberià (Ulmus pumila) i la budleia (Buddleja davidii).
Finalment destacar que si no s’impliquen esforços pel canvi en l’imaginari popular del riu, no s’aconseguirà un ús social que arribi a totes les persones, tant aquelles que s’havien banyat al riu, com aquelles que l’havien conegut ja contaminat, o les que han crescut passejant pel Parc Fluvial. Així doncs, cal ser conscient però arraconar la imatge de riu contaminat per passar a gaudir del riu sa que ara és.
66
Anàlisi DAFO
67