pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal · - el real decret 1492/2011 de 24 d’octubre de 2011...

MEMÒRIA

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL : POUM CASTELLDANS

Promotor: Ajuntament de Castelldans Equip redactor: Director de treball: Jordi Artigas i Masdeu, arquitecte. Coordinació: Clara Roig Cortès, arquitecte. Planejament urbanístic i informe sostenibilitat econòmica: Clara Roig Cortès, arquitecte. Clara Ortiz Castellar, arquitecte Anàlisi socio-econòmic i estudi de mobilitat Joan de la Flor, geògraf Assessorament Jurídic: Roger Comas, advocat. Diagnosi i avaluació ambiental: Ponç Feliu, biòleg. Anna Puigdemont, ambientòloga.

Febrerr 2014 (Aprovació Inicial)

INDEX

1. INTRODUCCIÓ 1.1 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA ........................................................................................... 5

1.2 ANTECEDENTS I PROCÉS DE REVISIÓ DEL PLA ................................................................................... 6

1.3 ADECUACIÓ JURÍDICA DEL POUM ..................................................................................................... 7

1.4 ESTRUCTURA I CONTINGUT DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA ..................................................... 8

2.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL ............................................................................................................ 13

2.1.1. Localització geogràfica i poblament ........................................................................................ 13

2.2 MEDI FÍSIC I PAISATGE ......................................................................................................................... 15

2.2.1. Relleu i geologia .......................................................................................................................... 15

2.2.2. Hidrografia .................................................................................................................................... 15

2.2.3. Climatologia ................................................................................................................................. 16

2.2.4. Vegetació ..................................................................................................................................... 16

2.2.5. Fauna. ........................................................................................................................................... 17

2.2.6. Paisatge ........................................................................................................................................ 17

2.2.7. Espais d’interès natural ................................................................................................................ 18

2.2.8. Altres àmbits i elements naturals a preservar ........................................................................... 19

2.2.9. Àrees de risc................................................................................................................................. 20

2.3 ASSENTAMENTS I PATRIMONI HISTÒRIC ............................................................................................. 22

2.3.1. Assentaments ............................................................................................................................... 22

2.3.2. Patrimoni històric .......................................................................................................................... 22

2.4 CONTEXT SOCIOECONÒMIC: ECONOMIA, HABITATGE I POBLACIÓ ......................................... 26

2.4.1. Anàlisi demogràfica .................................................................................................................... 26

2.4.1.2. Estructura de la població: grans grups d’edat. ..................................................................... 28

2.4.1.3.. Estructura de la població: piràmides poblacionals. ............................................................ 29

2.4.1.4. Creixement de la població ..................................................................................................... 30

2.4.1.5. Projeccions de població .......................................................................................................... 30

2.4.2. Anàlisi socioeconòmica ............................................................................................................. 33

2.4.2.1. Població ocupada.................................................................................................................... 33

2.4.2.2. Atur ............................................................................................................................................. 34

2.4.2.3. Teixit empresarial ...................................................................................................................... 35

2.4.2.4 Turisme ........................................................................................................................................ 36

2.4.4. Anàlisi del sector residencial...................................................................................................... 37

2.4.4.1 Tipologia d’habitatges .............................................................................................................. 37

2.4.3.2 Superfície dels habitatges ........................................................................................................ 38

2.4.3.3 Habitatge construït .................................................................................................................... 39

2.4.3.4 Antiguitat de l’edifici ................................................................................................................. 40

2.5 PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL ....................................................... 41

2.5.1. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) ......................................................................... 41

2.5.2. El Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP) ................................................................................... 43

2.5.3. Plans Sectorials ............................................................................................................................. 48

2.5.3.1 Pla Sectorial d’ Infraestructures de Transport de Catalunya 2006 – 2026 (PITC) .................. 48

2.5.3.2 Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015) ....................................... 50

2.5.3.3 Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 (PTVC) .............................................. 52

2.5.3.4 Pla Estratègic de la bicicleta de Catalunya 2008-2012 ......................................................... 54

2.5.3.5 Pla de millora del transport per carretera a les comarques de la noguera, el pla d’urgell i

les garrigues ........................................................................................................................................... 54

2.5.4.1 Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida .......................................................................... 55

2.6 PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT MUNICIPAL .................................................................. 59

2.6.1. Objectius ....................................................................................................................................... 59

2.6.2. Classificació, qualificació i ordenació del sòl .......................................................................... 61

2.6.2.1 Classificació de sòl .................................................................................................................... 61

2.6.2.2 Qualificació i ordenació del sòl: zones i sistemes .................................................................. 61

2.6.2.3 Sectors de creixement i de millora urbana ............................................................................. 62

2.6.2.4 Figures de planejament complementàries a les Normes Subsidiàries ................................ 62

2.7 SITUACIÓ URBANÍSTICA ACTUAL ........................................................................................................ 63

2.7.1. Anàlisi del teixit residencial en el nucli de Castelldans ........................................................... 63

2.7.2. Diagnosi de l’edificació : sostre potencial, altures i buits urbans ........................................... 63

2.7.2.1 Sostre potencial .......................................................................................................................... 63

2.7.2.2 Buits urbans ................................................................................................................................. 66

2.7.2.3 Altures .......................................................................................................................................... 68

2.7.3. Equipaments i espais lliures ........................................................................................................ 69

2.7.3.1 Equipaments ............................................................................................................................... 69

2.7.3.2 Espais lliures ................................................................................................................................ 71

2.7.4. Serveis tècnics i ambientals ........................................................................................................ 72

2.7.4.1 Subministrament d’aigua potable ............................................................................................ 72

2.7.4.2 Sanejament i depuració d’aigües ............................................................................................ 73

2.7.4.3 Subministrament d’energia elèctrica i enllumenat públic .................................................... 73

2.7.4.4 Gas .............................................................................................................................................. 73

2.7.4.5 Residus ........................................................................................................................................ 73

3.1 DIAGNOSI MUNICIPAL ......................................................................................................................... 77

3.2 OBJECTIUS I CRITERIS DEL POUM ........................................................................................................ 78

3.2.3.1. El sòl urbà consolidat ................................................................................................................ 83

3.2.3.2. El sòl urbà no consolidat .......................................................................................................... 83

3.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL ................................................................... 91

3.4 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES .................................................................................... 105

3.5 QUADRES ............................................................................................................................................. 137

ANNEXES:

Annex I – Estudi de la mobilitat generada

Annex II – Memòria social. Justificació

Annex III – Programa de participació ciutadana

MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

POUM Castelldans: APROVACIÓ INICIAL 5

1.1 CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DEL PLA

El pla d’ordenació urbanística municipal, es l’instrument legal i tècnic que regula l’acció urbanística: el creixement, la millora i transformació dels nuclis, les activitats en el sòl urbà i el rústic, les infraestructures locals i també d’àmbit territorial, la protecció del patrimoni natural i l’arquitectònic i cultural.

La necessitat de redactar el present P.O.U.M. de Castelldans ve determinada per l’article 95.4 del DL 1/2010 i la Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació de dita llei:

4. Són circumstàncies que justifiquen l'adopció de l'acord de revisió d'un pla d'ordenació urbanística municipal, sens perjudici de la tramitació d'una modificació puntual quan s'escaigui, les disfuncions entre les disposicions del pla d'ordenació urbanística municipal i les necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per a establir activitats econòmiques.

i també per l’article 116 del Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Aquest estableix el següent:

Article 116. Revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal

S'entén per revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal l'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica o el model d'ordenació o de classificació de sòl preestablerts. Cal procedir a la revisió del pla d'ordenació urbanística municipal bé sigui quan s'ha complert el termini fixat en el pla, quan es produeix alguna de les circumstàncies previstes en el pla per a la seva revisió, o quan es produeix alguna de les circumstàncies a les què es refereixen els apartats 2 i 4 de l'article 93 de la Llei d'urbanisme.

Per tant, la conveniència i oportunitat de la revisió de les actuals normes subsidiàries de planejament del any 1985, ve determinada fundamentalment per:

1. Adaptació a la Llei d’urbanisme DL 1/2010 de 3 d’agost del 2010 i de llur modificació establert per la llei 3/2012 del 22 de febrer.

Adaptació al planejament urbanístic d’àmbit superior.

Pla territorial parcial de Ponent (PTPP): El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), com a marc jurídic i urbanístic, inscriu el municipi de Castelldans dins l’àmbit territorial funcional de Ponent, i l’inclou en un sistema de proposta de reequilibri territorial.

2. Adaptació als Plans Sectorials.

3. La revisió del planejament general vigent al municipi de Castelldans: Reconduir el procés de desenvolupament urbanístic del municipi, a partir de l’anàlisi i valoració del resultat que el planejament general dels any 83 ha tingut. En aquest sentit, la revisió del planejament general vigent al municipi de Castelldans és plenament justificada en:

La modificació substancial de les previsions sobre el creixement urbà del municipi.

La major sensibilitat social en els temes del planejament sostenible.

La revisió del “model de poble” al nucli.

Les indefinicions i mancances del planejament vigent.

6

1.2 ANTECEDENTS I PROCÉS DE REVISIÓ DEL PLA

El municipi de Castelldans, disposa d’un Text Refós de les Normes Subsidiàries com a instrument de planejament urbanístic vigent, aprovades definitivament el 23 de febrer de 1985 per la Direcció General d’Urbanisme.

L’actual Text Refós de les Normes Subsidiàries el complementen les següents figures de planejament:

Figures de planejament

PUBLICACIÓ OBJECTE

28-nov-2005 Modificació de les Normes subsidiàries de planejament relativa al canvi dequalificació de clau 1A a sistema d'equipaments clau E

04-ene-2005 Modificació de les Normes subsidiàries del planejament relativa al canvi dela zona 3 industrial a zona 2A residencial

06-may-1991 PLA PARCIAL SAU NÚMERO 1 (S.A.U. 1)

Les anteriors modificacions es van realitzar amb l’objectiu d’adaptar les determinacions del planejament a les necessitats del moment, mantenint però l’estructura bàsica que estableixen les vigents Nomes Subsidiàries És per tant, necessari revisar el planejament municipal de Castelldans, de forma que s’ajusti a les noves dinàmiques territorials.

En data 3 de novembre de 2010 es va aprovar per acord de ple municipal, l’avanç de planejament del POUM de Castelldans. Posteriorment es va sotmetre a informació pública d’acord amb l’article 125 del Reglament, durant el mes de mitjans de novembre i desembre del 2010 i es van demanar els informes pertinents.

En data 28 de desembre de 2010, els Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida van emetre el document de referència sobre el POUM de Castelldans. El Departament va sol·licitar un informe previ a l’Agència Catalana de l’Aigua emès en data 15 de desembre de 2010.

En data 25 de gener de 2011, el Departament de Territori i Sostenibilitat va trametre l’informe urbanístic i territorial.



1.3 ADECUACIÓ JURÍDICA DEL POUM

L’objectiu del present Pla d’ Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és la revisió del planejament general vigent i l’adaptació al Text Refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2010, de 3 d’agost, modificada per la Llei 3/2012 del 22 de febrer, i al Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, pel foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i l’autonomia local.

En el compliment del DL 1/2010 i de la Llei 3/2012 del 22 de febrer de modificació de la LU i un cop aprovat, el Pla d’ Ordenació Urbanística Municipal de Castelldans, substituirà el Text Refós de les vigents Normes Subsidiàries.

El POUM de Castelldans fa seves les determinacions del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) com a marc urbanístic i jurídic. De la mateixa manera, incorpora territorialment amb major precisió les determinacions dels Plans Sectorials vigents.

En resum, l’objecte del Pla d’ Ordenació Urbanística Municipal de Castelldans és adaptar el planejament general del municipi a les determinacions dels documents que formen el seu marc conceptual i jurídic

Lleis i decrets:

- Llei 3/2012 del 22 de febrer, per la qual s’aprova la modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost.

- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC).

- Decret 305/2006, de 18 de Juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

- El Real Decret 1492/2011 de 24 d’octubre de 2011 pel qual s’aprova el Reglament de valoracions de la Llei del sòl.

- La llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions que regula els aspectes bàsics del règim de propietat i de competència exclusiva de l’administració central (LSV).

- Els Reglaments de Planejament, Gestió i Disciplina urbanística aprovats, respectivament, pels Reials decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978, en tot allò que no hagi quedat desplaçat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme, que continuarà sent aplicable per raó de la clàusula constitucional de supletorietat, sens perjudici de la legislació bàsica vigent i pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Planejament territorial de rang superior:

- Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març.

- Pla Territorial Parcial de Ponent, aprovat definitivament el 24 de juliol del 2007

Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida

Planejament sectorial:

- Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya (2006-2026).

- Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2008-2012).

- Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012).

- Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012)

8

1.4 ESTRUCTURA I CONTINGUT DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

D’acord amb la legislació urbanística vigent, el contingut documental d’una Aprovació inicial ha de ser el suficient per explicar les propostes i solucions alternatives, a la vegada que ha d’incloure els documents d’informació necessaris que justifiquin les solucions i propostes adoptades.

L’Aprovació inicial que es presenta s’estructura en el següent conjunt de documents escrits i gràfics:

DOCUMENTS ESCRITS

01 Memòria :

01.1 Memòria de la informació i de la ordenació

01.2 Memòria social

01.3 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada

01.4 Programa de participació ciutadana

02 Normativa

03 Documentació ambiental - Informe de sostenibilitat ambiental

04 Informe sostenibilitat econòmica

05 Document de Síntesi

06 Annexes

06.1 Suspensió de llicències

06.2 Estudi d’inundabilitat

06.3 Informe del canald’Urgell sobre la suficiència de l’abastament d’aigua

06.4 Informes rebuts referents a l’Avanç de planejament del POUM de Castelldans



DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

i. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ANÀLISI URBANÍSTIC

A1 A3

i1.1 MARC TERRITORIAL 50.000 100.000

i1.2 XARXA VIÀRIA I ASSENTAMENTS. Terme municipal 20.000 40.000

i2.1 ORTOFOTOMAPA. Terme municipal 20.000 40.000

i2.2a ORTOFOTOMAPA. Nucli 2.000 4.000

i2.2b ORTOFOTOMAPA. Nucli 2.000 4.000

i2.3 TOPOGRAFIA. Terme municipal 20.000 40.000

i2.4a TOPOGRAFIA. Nucli 2.000 4.000

i2.4b TOPOGRAFIA. Nucli 2.000 4.000

i3.1a PENDENTS. Terme municipal 20.000 40.000

i3.1b PENDENTS. Nucli 2.000 4.000

i3.2 MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA. Nucli 2.000 4.000

i3.3 ÀREES DE RISC D'INUNDABILITAT. Nucli 2.000 4.000

i4.1 PLANEJAMENT TERRITORIAL. PTPP 20.000 40.000

i4.2a ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ (NNSS1983) 2.000 4.000

i4.2b ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ (Refos de planejament 2012) 2.000 4.000

i4.3a ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE (NNSS 1983) 20.000 40.000

i4.3b ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE (Refos de planejament 2012) 20.000 40.000

i4.4a RÈGIM DEL SÒL URBÀ (Refos de planejament 2012) 2.000 4.000

i4.4b RÈGIM DEL SÒL URBÀ (Refos de planejament 2012) 2.000 4.000

i5.1 ESTUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL. Terme municipal 20.000 40.000

i5.2a ESTUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL. Nucli 2.000 4.000

i5.2b ESTUCTURA DE LA PROPIETAT DEL SÒL. Nucli 2.000 4.000

i5.3 ALÇADES DE L'EDIFICACIÓ EXISTENT 2.000 4.000

i5.4 SOSTRE POTENCIAL REFÒS 2012 2.000 4.000

i5.5 RESERVES DE SÒL PER A EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES 2.000 4.000

i5.6 SOLARS VACANTS 2.000 4.000

i5.7 USOS I ACTIVITATS DEL NUCLI 2.000 4.000

i6.1 ÀREES DE PROTECCIÓ DEL TERRITORI. Terme Municipal 20.000 40.000

i6.2 ELEMENTS D'INTERÈS PARTIMONIAL. Terme Municipal 20.000 40.000

i7.1a XARXA ELÈCTRICA. Terme municipal 20.000 40.000

i7.1b XARXA ELÈCTRICA. Nucli 3.000 6.000

i7.2 XARXA D'AIGUA POTABLE 3.000 6.000

i7.3 SANEJAMENT 3.000 6.000

i7.4 TELEFONÍA 3.000 6.000

I._INFORMACIÓ

10

o. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

A1 A3

o1.1 RÈGIM DEL SÒL. TERME MUNICIPAL 20.000 40.000

o1.2 RÈGIM DEL SÒL. NUCLI 2.000 4.000

o1.3 COMPARATIU CLASSIFICACIÓ DEL SÒL REFÓS-PROPOSTA 3.000 6.000

o2.1 SECTORS DE PLANEJAMENT. PLÀNOL GENERAL 2.000 4.000o2.2 SECTORS DE PLANEJAMENT. PAU-1 1.000 2.000

o2.3 SECTORS DE PLANEJAMENT. PAU-2 1.000 2.000



















o2.22 SECTORS DE PLANEJAMENT. PMU-1 1.000 2.000

o2.23 SECTORS DE PLANEJAMENT. PEU-1 1.000 2.000

o3.1 ORDENACIÓ DEL SÒL URBÀ 1.000 2.000



o4.1 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 20.000 40.000

o5.1 RESERVA EQUIPAMENTS I ESPAIS LLIURES 2.000 4.000

o6.1a SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES 2.000 4.000

o6.1a SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES 2.000 4.000

O._ORDENACIÓ



2.MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ



2.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL

2.1.1. Localització geogràfica i poblament

El municipi de Castelldans és situa al nord-oest de la comarca de Les Garrigues, a l’Oest de Catalunya. Limita amb els municipis de l’Albagés, el Cogul, Cervià de les Garrigues, Juneda, Les Borges Blanques, Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida i Aspa. El territori del terme municipal engloba 65,1 Km² i té una població de 1.028 habitants, segons dades subministrades per l’Institut Nacional d’Estadística l’any 2012, amb una densitat de població de 15,5 hab/km².

Població 2012: 1.028

Gentilici: castelldanencs

Latitud: 353 m

Superfície: 65 Km²

Comarca: Garrigues

Província: Lleida

Font: Hipermapa de la Generalitat. Plànol de situació comarcal (a la dreta) i plànol de situació municipal.

14

El municipi de Castelldans es troba a una alçada sobre el nivell del mar de 353 m. Orogràficament, el municipi té notables diferències entre la part sud i nord. La zona més meridional, caracteritzada per ser més abrupta i sinusal, englobant la Serra de La Comafranca, El Tossal dels Gramenals, El Tossal Rodó i Tossal dels Corrals Nous. En canvi, l’àmbit més septentrional, és més planera amb el Pla del Roquís, el Pla de Les Moles i la zona d’agricultura de regadiu.

El poble s’ubica al peu d’un petit turó (328m) al cim del qual hi ha les ruïnes del Castell i només disposa d’un únic nucli urbà on es concentra la major part de la seva població, a més d’una petita agrupació d’edificacions existent a la Serreta de Sant Jaume.

Al terme municipal, a uns 30 km de Lleida, s’hi accedeix per l’autopista AP-2 que connecta Barcelona-Lleida-Saragossa. A més a més es troba travessat per les carreteres comarcals, C233 que uneix Bellpuig d’Urgell i Flix que travessa el territori de nord a sud, la LV-7023 de Juneda a Castelldans i la L-702 de Lleida a Castelldans. Acaben de configurar la infraestructura viària altres camins i/o pistes: Castelldans-Cervià, Castelldans-Aspa i Castelldans- el Cogul.

Font: Elaboració pròpia. Municipi de Castelldans



2.2 MEDI FÍSIC I PAISATGE

2.2.1. Relleu i geologia

Les Garrigues s’inscriuen geomorfològicament dins la Depressió Central i això marca profundament el relleu garriguenc. Es tracta d’una estructura estratificada horitzontal, lleugerament inclinada cap al nord-oest, on alternen estrats més tous d’argiles, amb altres més durs amb un fort sediment calcari. Els estrats durs augmenten la seva presència en direcció sud-est, tot ajudant a envigorir el relleu, i a la serra de la Llena apareixen fins i tot alguns plegaments. En aquesta serra de la Llena es troben també estrats de pudingues (tipus montserratí), fruit de les deposicions de sediments gruixuts pròximes a la Serralada Pre-litoral, serralada que constitueix l’origen dels materials oligocènics que constitueixen la comarca.

La comarca de les Garrigues, des d’un punt de vista físic, està composta per una plataforma oligocènica inclinada vers el nord-oest. El sector nord-occidental de la comarca és integrat morfològicament al Pla d’Urgell i al Segrià, i configura un territori on la natura planera del terreny i el canal d’Urgell han permès d’instal·lar-hi una agricultura de regadiu. A partir d’aquest sector comença una zona de transició amb elevacions que van creixent progressivament en alçada i que és accidentat per tossals i barrancs. Finalment, al sud-est, els contraforts de la serra de la Llena, ja integrada a la Serralada Pre-litoral, representen el punt més alt de la comarca.

El municipi es troba a l’extrem septentrional de la comarca. El sector septentrional forma part de la plana d’Urgell; al sud s’estén pels darrers altiplans, drenats per barrancs afluents del riu Set. El poble és al peu d’un petit turó (328 m) al cim del qual hi ha les ruïnes del Castell, però el municipi està diferenciat en dos tipologies de relleu, separades pel pas de l’AP-2. Una gran zona (el 87,5 %) a la vessant sud, on s’hi formen barrancs i apareixen alguns altiplans. I l’altra zona situada al nord, de la resta del municipi, que està fortament marcat per les explanades de regadiu creades amb el pas del Canal d’Urgell i les seves sèquies.

Geològicament, el terme municipal de Castelldans se situa molt a prop del marge sud-est de la Depressió Central Catalana, entre aquesta i la serralada Prelitoral. Els materials predominants al municipi de Castelldans presenten una composició variada que va des de roques detrítiques, roques d’origen químic, fins a orgàniques.

2.2.2. Hidrografia

La comarca de les Garrigues està dividida en dues subunitats hidrogràfiques: la plataforma de la Granadella, un altiplà que separa les conques hidrogràfiques del Segre i de l’Ebre, i la conca de Bovera, al sud de l’anterior, una zona de contacte amb la Ribera d’Ebre, amb diversos torrents que hi desguassen.

El curs més important d’aigua que discorre pel seu territori és el riu Set, afluent del Segre, amb nombrosos torrents tributaris. Al terme municipal de Castelldans els torrents neixen principalment d’una cadena, amb cotes aproximades als 500 m, formada al turó del Bessons (594 m), a les Borges Blanques. D’aquí surten unes valls, amb gran amplada, delimitades per amplis talussos, que molt puntualment serveixen de torrents de descàrrega. Aquest torrents principals són: Vall de Melons, ribera Matxeri, Vall de Comaglora, la valleta del pou de la Gisperta i Vall d’Aranyó. La majoria de torrents presenten cabals molt intermitents i estacionals, i per tant son eixuts la major part de l’any.

16

La resta del municipi, que pertany a la zona de regadiu del Canal d’Urgell, és ocupat per cultius de regadiu, i es tracta d’una àrea amb molt poca pendent (< 3 %) i sense cap conca de recepció. Encara que la banda sud del municipi es veu afectada pel pas del riu Set, l’aridesa del territori ha donat lloc des de temps antics a la construcció de grans canalitzacions, portant les aigües des del Prepirineu fins a la Plana de Lleida.

Pel que fa a les canalitzacions artificials d’aigua, el canal d’Urgell és la principal artèria hídrica de la comarca. Les Garrigues són travessades per aquest canal en els termes d’Arbeca, les Borges Blanques, Juneda i Castelldans. El canal té un recorregut de 144 km des de la seva sortida al terme de Ponts (Noguera) fins a desguassar al Segre i ha fertilitzat i ha permès convertir en regadiu gran part de la zona planera de les Garrigues. Amb tot la major part de la comarca continua essent terra de secà. La xarxa hídrica proveeix a la part nord del municipi que limita amb la sèquia superior de Castelldans, i deixa la part de sota amb el seu estat propi de secà.

2.2.3. Climatologia

El clima de la comarca de les Garrigues és un clima amb hiverns força freds i amb estius calents i llargs.

El municipi de Castelldans té un clima mediterrani amb clara tendència continental (segons l’escala d’índex d’humitat de Thornwaite es tracta d’un clima semiàrid), amb hiverns freds i secs i estius calorosos.

La temperatura mitjana anual està entre 14 i 15ºC, amb mitjanes màximes els mesos de juliol (24-25ºC) i agost (23-24ºC), i mitjanes mínimes els mesos de desembre i gener (5-6ºC). L’amplitud tèrmica anual és molt gran, i està compresa entre 19 i 20ºC.

Pel que fa a la precipitació, la mitjana anual oscil·la entre els 400 i 450 mm. Cal destacar que entre la primavera i la tardor es poden produir aiguats de caràcter tempestuós, amb una gran quantitat de precipitació en un breu interval de temps, que sovint pot ser causant d’inundacions.

2.2.4. Vegetació

El nom de la comarca fa pensar que ja en temps antics la garriga, o sigui el matollar compacte de garric o coscoll (Quercus coccifera), devia tenir-hi una importància considerable. Avui dia les garrigues són freqüents, però en molts d’indrets la vegetació ha estat alterada fins nivells de degradació més avançats encara, com ara les brolles de romaní (Rosmarinus officinalis), les joncedes o els fenassars.

El clima mediterrani continental, no gaire plujós, i el terreny amb una forta component calcària determinen el predomini del paisatge típic del domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae). Només els racons més secs i calents de la plana, d’una banda, i les obagues frescals de muntanya, de l’altre, difereixen d’aquest tipus de vegetació que hauria d’ocupar naturalment la major part de la comarca. En alguns indrets més baixos de la comarca apareixeria la bosquina resseca de garric i arçot (Rhamno-Cocciferetum), que té el seu òptim als Monegros d’Aragó, i la vegetació xeròfila que la sol acompanyar. Als obacs de muntanya hi ha residus del bosc de roure de fulla petita (Quercus faginea), que indiquen la transició cap a terres submediterrànies. La vegetació de ribera, amb omedes, bardisses, jonqueres i altres tipus de vegetació, és poc freqüent a les Garrigues i apareix limitada principalment a la ribera dels cursos d’aigua de la plana.

El terme municipal de Castelldans és ocupat principalment per conreus de secà i les zones que no es poden conrear per motius de relleu i pendent són ocupades brolles de romaní



principalment. També es troben en àmbits aïllats garrigues de coscoll i al llarg del recorregut del riu s’observa presència de canyissars i restes de vegetació de ribera.

2.2.5. Fauna.

Els espais estèpics són els medis més singulars i representatius de les comarques de la plana de Lleida.

El secà d’Alfés-Castelldans és un dels espais estèpics de màxima importància en base a les poblacions de flora i fauna que acull i també a la seva potencialitat. Aquest espai és també bàsic per a la supervivència de poblacions importants d’arpella (Circus aeruginosus) i l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Majoritàriament inclòs a la proposta de ZEPA de la regió mediterrània elaborada pel Departament de Medi Ambient i també inclòs al catàleg Áreas Importantes para las Aves en España, realitzat per SEO/BirdLife per a la UE (IBA 144: Cogul-Alfés). Les brolles, matollars i prats secs són hàbitats molt importants per als ortòpters, lepidòpters i altres invertebrats extremadament rars a Catalunya. A més destaca per la presència d’ocells de comunitats estèpiques complexes, és la única localitat de tot Catalunya per a ocells com l’alosa becuda (Chersophilus duponti) o els ortòpters Prionotropis flexuosa i Truxalis nasuta.

2.2.6. Paisatge

El paisatge és un recurs natural amb fortes connotacions socioeconòmiques, fruit del procés d’integració continua entre l’acció antròpica i el medi físic. S’identifica amb el conjunt del medi, considerant-lo com un complex d’interaccions derivades de la interacció entre els elements biòtics i abiòtics que el formen.

El paisatge garriguenc es composa de nuclis urbans de creixement reduït, una agricultura poc intensiva i una activitat econòmica força estancada, i han permès que el sòl no urbanitzable de les Garrigues conservi bona part dels seus valors naturals.

El paisatge garriguenc ens mostra a grans trets una comarca amb una forma de plataforma esglaonada que baixa progressivament en direcció nord-oest. Aquesta plataforma es troba profusament clivellada per altiplans i fondalades que condicionen els assentament humans i les comunicacions. En els vessants i els altiplans s’ha trobat el medi adient pels conreus arbustius mediterranis de vinya i olivera i, cap a la part més enlairada de la comarca es conserven porcions importants de bosc. A les fondalades i planes meridionals més obertes han trobat el seu lloc els cereals d’hivern.

La pedra té un espai important dins el llegat cultural de la comarca. Les construccions de pedra seca són principalment antigues cabanes de volta, receptacles d’aigua, els marges o espones, els aixoplucs i els recers, que es construïen exclusivament amb pedra (sense utilitzar cap tipus de subjecció entre les diferents peces) i que queden perfectament integrades en el paisatge garriguenc.

Segons el Catàleg de paisatge de les terres de Lleida (aprovat 10/9/2008) Castellans queda definit per quatre unitats de paisatge: al nord la unitat 21.Plana d’Urgell, al nord-est la unitat 9.Garrigues baixes i Vall del Corb, al nord-oest part de unitat 22. Secans d’Utxesa, i al sud i bona part terme la unitat 10. Garrigues altes. A més en part del terme municipal es situa un paisatge d’atenció especial: Nou Regadiu.

18

Font: DPTOP. Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida

2.2.7. Espais d’interès natural

Un altre tipus de paisatge a tenir en compte són els paisatges reconeguts d’interès natural. A Castelldans s’hi localitzen els següents:

1. La Reserva Natural Parcial de Mas de Melons d’aproximadament 5.834 hectàrees, ubicada a l’oest del terme municipal de Castelldans, va ser incorporada a la Xarxa Natura 2000 l’any 2003. Es tracta d’un espai amb una important diversitat d’hàbitats que compta, a més, amb una abundant varietat d’espècies de flora i fauna, com ara poblacions d’algunes espècies protegides d’ocells, la qual cosa justifica la seva condició d’espai natural protegit.

2. El PEIN Mas de Melons-Alfés a l’oest de terme municipal de Castelldans. L’àrea del Mas de Melons se situa entre els 230 i els 350 m d’altitud i s’eleva per sobre la plana baixa central de Lleida de manera que s’hi troben representades el paisatge típicament estepari al costat del més singularment garriguenc amb la qual cosa, durant l’estació freda, s’hi instal·la sovint el límit de les boirades hivernals. La plataforma presenta un relleu suau travessat per dos petits barrancs gairebé secs que desguassen al riu Set.

La superfície del PEIN inclosa en el municipi de Castelldans és de1.925,19 ha.

3. El PEIN Els Bessons a l’est de terme municipal de Castelldans. Aquest espai es caracteritza per un relleu aturonat solcat per torrents que drenen l’àrea, i format per roques calcàries alternades amb lutites i afloraments puntuals de guixos. Es tracta d’un sector en mosaic en el que alternen bosquines i brolles amb conreus herbacis de secà i fruiters de secà.

La superfície del PEIN inclosa en el municipi de Castelldans és de14,38 ha.



2.2.8. Altres àmbits i elements naturals a preservar

A Castelldans trobem elements a l’entorn natural que han de ser preservats i potenciats per la seva importància a nivell territorial i/o municipal com és el cas de:

1. Cursos fluvials, torrents i rieres. Cal preservar els cursos d’aigua per assegurar la connectivitat transversal entre les diverses serres del prepirineu.

2. Zones humides.

- 18001803 Mas de Melons de 0,42 ha. Està formada per una petita bassa natural que arriba a assecar-se els mesos més eixuts. Contrasta notablement amb el paisatge estèpic de l’entorn, molt àrid. La bassa s’utilitza amb finalitats agràries, bàsicament com a abeurador de bestiar, i recull les aigües d’una conca molt reduïda.

Aquesta zona humida està inclosa dins l’espai del PEIN "Mas de Melons" i dins l’espai de la xarxa Natura 2000 ES0000021 "Secans de Mas de Melons-Alfés". També està declarada Reserva Natural Parcial "el Mas de Melons", per protegir els ocells estèpics.

- 18001801. Herbassars de Castelldans de 3 ha. Els herbassars de Castelldans (localment s’anomenen patamolls), són un conjunt de tres tolls, d’origen seminatural i d’inundació temporal.

Aquests herbassars es localitzen al terme de Castelldans, a 300 metres de la cruïlla del camí de Matxerri amb la pista de Castelldans a Aspa i formen part de l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES0000021 "Secans de Mas de Melons-Alfés".

3. Fonts i deus. L’aigua de les fonts o deus naturals acostuma a ser potable i de molt bona qualitat, és a dir, apta per al consum humà, pel seu grau de puresa química i microbiològica i des de temps remots, les fonts d’arreu del món han estat lloc de treball, reunió i motiu de lleure, trobada, alegria i festa. A més, a l’entorn d’aquestes poden existir multitud de variacions morfològiques i/o paisatgístiques que sovint converteixen aquests paratges en paisatges singulars de cada municipi.

4. Forest Gestionades pel Departament de Medi Ambient, dins del terme municipal es localitzen, d’acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya i la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes, els següents boscos d’utilitat pública (CUP):

- Forest 376. Comunals de Castelldans, de titularitat municipal, està fragmentat en 4 unitats que ocupen aprox. un total de 229,9ha. a l’entorn del nucli de Castelldans.

5. Hàbitats d’interès prioritari. A Castelldans s’hi localitza un hàbitat d’interès prioritari, l’hàbitat 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero Brachypodietalia) amb una superfície al municipi d’unes 20 ha i un 20 % de recobriment.

6. Xarxa de camins rurals i miradors. La constitueixen les vies de llarg recorregut del municipi de Castelldans, els recorreguts d’interès paisatgístic i natural, els senders de gran i petit recorregut, els camins de ronda així com els camins i vies protegides. Cal la conservació del seu recorregut i dels elements més característics (escales, graons, passeres, miradors...) atès que són camins i vies d’interès públic que serveixen d’enllaç entre zones i nuclis.

Entre ells destaca el recorregut paisatgístic per les Garrigues, el tram del camí entre el Soleràs, Granyena, el Cogul i fins enllaçar amb la carretera entre l’Albagés i Castelldans.

20

2.2.9. Àrees de risc

2.2.9.1. Risc geològic

És important tenir en compte la perillositat geològica natural per tal de determinar si en l’àmbit estudiat o en part d’aquest, existeixen indicis de que es puguin produir processos geològics que puguin donar lloc a situacions de risc que convingui evitar.

Segons la informació facilitada pel l’Institut Geològic no hi ha dictamen geològic del municipi de Castelldans.

2.2.9.2. Risc d’inundacions

A instàncies del que disposa l’informe emès per l’Agència catalana de l’aigua en data 15 de desembre de 2010, s’ha realitzat un estudi d’inundabilitat del POUM de Castelldans a petició de l’ajuntament, per tal d’avaluar la possible influència de la “Vall de Matxerri” sobre el desenvolupament urbanístic del POUM.

Aquest document s’ha realitzat segons les prescripcions incloses en la Guia Tècnica “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (ACA, març 2003)

D’aquest estudi se’n extreuen les següents conclusions:

- Que les obres de pas existents tan a l’Avinguda de l’Esport com en el camí existent, no tenen prou capacitat per absorbir a 10 anys de període de retorn

- Que l’àmbit d’estudi on es situen 4 polígons d’actuació urbanística definits per la proposta del POUM en sòl urbà, s’inunden per qualsevol dels períodes de retorn considerats atès que no hi ha una llera definida en la majoria del traçat analitzat

L’estudi planteja dos opcions o propostes d’actuació per a la canalització al llarg de l’Avinguda de l’Esport i la seva continuació segons proposat del POUM:

- Opció 1: canalitzar amb una secció suficient per garantir la capacitat de T=500 anys de període de retorn, el que suposa substituir l’actual tub de Ø80 per un calaix de 2mx2m.

- Opció 2: canalitzar amb dimensions inferiors sense garantir la capacitat per un període de T=500 anys de període de retorn i assumir que part de l’aigua circularà per sobre la vialitat, a través o bé d’un calaix de 1,5mx1,5m o deixant el tub existent de Ø80 i fent-lo continuar.

L’estudi també indica que segons el cas, caldrà que en l’execució dels polígons s’incorporin i es tingui en compte en els projectes d’ordenació i d’urbanització la ubicació de les edificacions en la part més altra estudiant les rasants en cada parcel·la, situant les zones enjardinades i d’aparcament en les parts més properes a la vialitat per on es preveu que circuli l’aigua.

L’estudi d’inundabilitat s’adjunta com a Annex II d’aquest POUM.



2.2.9.3. Risc d’incendi

El municipi de Castelldans està catalogat per un risc alt d’incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, atribuït sobretot a la presència important de cobertes forestals que hi ha en el municipi

Segons les dades de que es disposen i segons els mapes de risc d’incendi i els models de combustibilitat i inflamabilitat, la zona afectada pel Pla, és a dir, el terme municipal de Castelldans, té un risc d’incendi mig/baix ja que es tracta de camps de conreu alternats amb algunes superfícies ocupades majoritàriament per matollars i boscos.

2.2.9.4. Risc de contaminació d’aigües

Segons les dades publicades al Pla de Prevenció i Correcció de la contaminació per nitrats de l’any 2009 pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP), hi ha 15 comarques i més de 200 municipis afectats per un nivell de nitrats superior al límit europeu (el màxim permès per la Directiva europea és 50 mg per litre).

Castelldans sí es troba dins d’una zona vulnerable per contaminació de nitrats.

2.2.9.5. Risc sísmic

Segons el SISMICAT, el Pla d’Emergències Sísmiques a Catalunya, la comarca de les Garrigues, a la qual pertany el municipi, està classificada com a zona d’intensitat sísmica de grau VI segons l’escala internacional d’intensitat macrosísmica (MSK). Aquesta escala determina la perillositat sísmica expressada en diferents valors d’intensitat per a una mateixa probabilitat anual de 2·10-3 equivalent a un període de retorn de 500 anys. Un grau d’intensitat MSK de VI comporta que algunes persones perdin l’equilibri, es trenquen vidres, es produeixen danys moderats als edificis i es generen esllavissades.

Es recomana l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal.

2.2.9.6. Altres problemàtiques i riscos sobre l’entorn natural

Activitats extractives

Concretament a la comarca de les Garrigues, la pedra seca anomenada la Floresta constitueix una de les seves potencialitats econòmiques alhora que un impacte sobre el medi considerable.

Al municipi de Castelldans trobem 2 explotacions abandonades (calcàries al nord i graves al sud del nucli urbà) amb un grau d’autorecuperació mitjà, que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar les propostes del planejament.

22

2.3 ASSENTAMENTS I PATRIMONI HISTÒRIC

2.3.1. Assentaments

Històricament, tot i que no es coneix l'origen exacte, les primeres mencions del municipi es fan al castell de Castelldans i es remunten al segle XI, en període andalusí, i el mostren com la fortalesa musulmana més important a l'est del riu Segre. La posició estratègica del tossal del castell de Castelldans dominant el pla de Lleida és evident: des d’aquest punt tothom pot identificar a l’oest la ciutat de Lleida, al nord la serra de Montsec, a la Noguera, dominant la vall de Femosa, el pla d’Urgell i la serra d’Almenara (Agramunt), a l’est les serres que limiten amb la Segarra i la Conca de Barberà, i al sud destaca el tossal de Montmaneu (Maials) lloc proper a la confluència dels rius Segre i Cinca amb el riu Ebre. L’inici de l’abandó d’aquest castell sembla que caldria situar-lo cap a principis del segle XVIII, en part com a conseqüència dels efectes de la guerra de Successió en aquests sector de Catalunya.

Amb la posada en marxa del canal d’Urgell, el 1862, el poble de Castelldans experimentà un fort creixement que perdurà fins el 1920 i des d'aquesta última data fins l'actualitat la tendència és inversa.

Actualment existeix un únic nucli urbà on es concentra la major part de la seva població, a més d’una petita agrupació d’edificacions existent a la Serreta de Sant Jaume. En el sòl no urbanitzable destaca la presència de cabanes de pedra seca i de masies, en menor mesura.

2.3.2. Patrimoni històric

En el cas de Castelldans es podria dir que la pedra té un espai important dins el llegat cultural de la comarca. Les construccions de pedra seca (antigues cabanes de volta, receptacles d’aigua, els marges o espones, els aixoplucs i els recers) lligades al conreu de secà formen un important llegat històric i queden perfectament integrades en el paisatge garriguenc.

Els edificis o conjunts edificatoris de Castelldans que han estat definits com a Béns d’Interès Nacional, segons la llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català són:

Nom Època Estil

Castell de Castelldans 800/1789 Origen medieval

Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

També destaquen pel seu caràcter o pel seu interès singulars els edificis o conjunts edificatoris inclosos a l’Inventari de Patrimoni de Catalunya:



Nom de l’element

Museu del pagés

Centre republicà-Sindicat

Casa Sacerdotal

Façana Habitatge (c. Església 14)

Església de Santa Maria

Convent dels Frares d’Escala Dei

Cementiri de Castelldans

Arcades

Ermita de Montserratr


I pel que fa als elements catalogats per l’Inventari d’Elements Arqueològics de Catalunya s’hauran de protegir els elements següents:

Nom Època Estil

BCIN I012391 Castell de Castelldans

-650 / -50

800/1789

Ferro-Ibèric

Medieval/Islàmic

BCIN El Timorell II (torre militar) 400/1492 Medieval

Camí de les Planes -90000 / -33000 Paleolític mig

El Campo Santo I -200/284 Romà República a Romà s.III

El Campo Santo II - -

Can Xammar -218/192 Romà República a Romà Alt Imperi

Coll de l’Aranyó - -

Els Collerets - -

El Comellar I - -

Roques del Valent -2200 / -1800 Calcolític

Coll de l’Aranyó -1800/-650

-218/-50

Bronze

Romà República

24


Església romànica de Santa Maria 1150/1789 Medieval a Modern

La Gisperta I -5500/-2200 Neolític

La Gisperta II -5500 / -2200 Neolític

Mas de la Rata I - -

Mas de l’Entorn - -

Mas de Melons I -150/100 Romà República a Romà Alt Imperi

Mas de Melons II 1150/1789 Medieval a Modern

Mas d’en Tost -1800/-650 Bronze

Matxerri I -1800/-650

1150/1492

Bronze

Medieval

Matxerri II 400/1789 Medieval a Modern

Peixera d’Aspa I (Riba dreta) -5500 / -2200 Neolític

Pla de la Mossa -2200/-1800 Calcolític

Nom Època Estil

Pla de les Moles - -

Les planes dels Melons -5500/-2200 Neolític

Racó del Solter -1800/-650 Bronze

Roques de Valent -2200/-1800 Calcolític

Serra de Castelldans -5500/-2200 Neolític

Serra dels Colomers I -5500/-2200 Neolític

Serra dels Colomers III -450/-50 Ferro-Ibèric Ple a Ferro-Ibèric Final

El Timorell I 800/1150 Món Islàmic

Tossal de l’Àliga -400/284 Ferro-Ibèric Ple a Romà s.III

Tossal del Mas de Matxerri 1150/1789 Medieval a Modern



Font: Departament

de Cultura

de la Generalitat de Catalunya.

Tossal dels Aranyons 1150/1492 Medieval

Vall de Melons I - -

26

2.4 CONTEXT SOCIOECONÒMIC: ECONOMIA, HABITATGE I POBLACIÓ

2.4.1. Anàlisi demogràfica

2.4.1.1. Evolució de la població

L’evolució de la població al S.XVIII i XIX es caracteritza per experimentar un augment significatiu, passant de 109 habitants al 1.717 a 978 al 1.973. Aquest augment progressiu de població esdevé regular fins a l’any 1920, on es comença ha detectar una progressiva pèrdua de població, agreujada a partir de 1936, per la Guerra Civil Espanyola i la Postguerra.

La disminució progressiva de la població a partir de 1945 es deu a les conjuntures històriques i socials del moment, com l’èxode migratori camp - ciutat que es va experimentant en tot l’Estat, i a l’incapacitat del municipi de retenir els seus habitants vers altres centres de població de comarques contigües que oferien més oportunitats laborals i serveis.

Evolució de la població de fet. Castelldans

Any 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936

109 515 772 817 978 973 1323 1443 1508 1445 1378

Font: Idescat i Centre d'Estudis Demogràfics

Evolució de la població de fet. Castelldans

Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991

1.340 1.363 1.328 1.324 1.282 1.223 1.156 1.036 1.040 1.016 962




Si elaborem una comparativa comarcal de les dinàmiques poblacionals, s’observa com Castelldans experimenta les mateixes pautes que la comarca de Les Garrigues, pel que fa als períodes d’augment i pèrdua de població.

Els processos demogràfics de les comarques de Les Garrigues s’han d’incloure dins d’un marc geogràfic més ampli, el de les Terres de Lleida. En aquest context, Les Garrigues ha estat de les poques comarques de l’àmbit que durant el S.XX no ha experimentat un creixement positiu i constant, amb excepció dels període de la Guerra Civil i la Postguerra. Aquest creixement poblacional ha tingut uns ritmes més lents que la resta de la població catalana, degut a que el creixement positiu de Catalunya ha estat desigual i especialment concentrat en l’àrea metropolitana de Barcelona.

Evolució de la població de fet. Les Garrigues

Any 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936

3.390 12.088 24.895 25.569 27.157 26.677 28.082 29.802 30.101 28.830 28.364


Evolució de la població de fet. Les Garrigues

Any 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 1986 1991

25.827 25.983 25.656 24.036 24.036 23.362 21.870 20.758 20.212 20.148 18.740


Els darrers anys Castelldans ha tingut un creixement de la població discontinu, amb un marcat descens del 1991 al 2003, un creixement posterior entre el 2004 i el 2007 i una nova davallada del 2008 al 2011. El còmput global és positiu però representa un creixement molt moderat del 2%.

28

Font: Idescat. Evolució de la Població al municipi de Castelldans. 1991-2010

2.4.1.2. Estructura de la població: grans grups d’edat.

A nivell general, a les Garrigues l’estructura de la població no es prou equilibrada existint una franja de població major de 65 anys molt elevada al igual que Catalunya.

Font: idescat. Padró continu. Població per grups d’edat

L’any 2001 l’11% de la població de Castelldans es trobava a l’interval de 0 a 14 anys, el 69 % entre els 15 als 64 anys i, finalment, el 30 % de la població es trobava per sobre dels 65 anys. La comarca de les Garrigues presenta una distribució dels grups de població similar, amb una estructura poc equilibrada, existint una franja de població major de 65 anys



elevada i superior a la mitjana catalana. Per tant, s’observa un envelliment de la població territorialment generalitzat.

2.4.1.3.. Estructura de la població: piràmides poblacionals.

L’estudi de la distribució de la població mostrada per la piràmide poblacional, tant a nivell municipal com comarcal permeten avaluar la realitat municipal així com diagnosticar la seva situació vers el seu territori més proper.

Existeix un cert desequilibri del nombre de persones per grups d’edat. Com es pot observar, la piràmide es contrau en el grups d’edat de 60-64 i s’expandeix en els grups d’edat entre 35-44 anys. Aquests desequilibris són el resultat de conjuntures socials relacionades amb els processos de despoblament rural i els conflictes històrics experimentats en aquest últim segle, com són la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, que van provocar una disminució de la natalitat i el posterior’ baby boom’ dels anys 70.

Font: Anuario Caja España. Pirámide de població de Castelldans. 2011

Font: Anuario Caja España. Piràmide de població de les Garrigues. 2011

Homes (%) Dones (%)

Castelldans 2011

Garrigues 2011

Homes (%) Dones (%)

30

Per tant, ens trobem amb una piràmide poblacional que mostra una estructura de població madura però sense arribar a experimentar una estructura excessivament envellida, la qual es traduiria amb una piràmide poblacional invertida.

2.4.1.4. Creixement de la població

El creixement de la població és el resultat del creixement vegetatiu net (natalitat menys mortalitat) més el saldo migratori net (immigració menys emigració), d’un territori determinat al llarg d’un període de temps. En aquest context, segons les dades proporcionades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, Castelldans per a l’any 2011, va experimentar un creixement natural de -6,15‰ amb un saldo migratori positiu de 13,55 ‰. Per tant, la taxa de creixement total de la població de Castelldans va ser de -7,40 ‰ per sobre de la taxa de Garrigues de 5,64 ‰ però per sota de la de Catalunya de 16,98 ‰. Cal destacar que les dades proporcionades corresponen a taxes per cada mil habitants.

Taxes per mil habitants

Naixements Defuncions Creixement

natural Saldo

Migratori Creixement

total

Castelldans 2011 6,87 13,02 -6,15 13,55 7,40

Garrigues 2011 8,16 13,50 -5,34 10,98 5,64

Catalunya 2011 11,54 8,50 3,04 13,94 16,98

Creixement de la població. Font IDESCAT

2.4.1.5. Projeccions de població

La generació de projeccions de població és un exercici primordial perquè la planificació urbanística s’adeqüi a les previsions demogràfiques futures, i per tant, les seves repercussions en el territori, sobretot pel que fa a la demanda l’habitatge, el correcte dimensionament dels equipaments, els serveis i les infraestructures.

Per elaborar la projecció de població de Castelldans s’ha partit dels tres possibles escenaris que contemplen les projeccions de població pel conjunt de la comarca de Garrigues fins a l’any 2021, segons el resum estadístic de l’ Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT):

Any

Població escenari

Baix

% creixement

anual

Població escenari

Mitjà

% creixement

anual

Població escenari

Alt

% creixement

anual

2011 19.727 -0,29 19.881 -0,09 20.247 0,62

2012 19.686 -0,21 19.894 0,07 20.363 0,57



2013 19.645 -0,21 19.908 0,07 20.465 0,50

2014 19.608 -0,19 19.928 0,10 20.569 0,51

2015 19.570 -0,19 19.950 0,11 20.674 0,51

2016 19.536 -0,17 19.974 0,12 20.769 0,46

2017 19.508 -0,14 19.997 0,12 20.872 0,50

2018 19.471 -0,19 20.015 0,09 20.970 0,47

2019 19.439 -0,16 20.047 0,16 21.086 0,55

2020 19.407 -0,16 20.068 0,10 21.196 0,52

2021 19.367 -0,21 20.097 0,14 21.311 0,54

Població projectada segons l'escenari. Les Garrigues. Sèrie temporal. Font: IDESCAT

Segons aquestes projeccions de població, ens trobaríem en un creixement acumulat fins al 2021 que podria oscil·lar entre el -2,32% per a l’escenari més baix i el 6,51% per a l’escenari més alt.

La població real de la comarca de les Garrigues l’any 2011 va ser de 20.306 habitants i el 2012 va ser de 20.212 habitants que es situa a cavall de les dades estimades en l’escenari mitjà i alt de la projecció de població.

D’acord amb això, es podrien utilitzar els dos escenaris per calcular la projecció de població de Castelldans. Tanmateix, veient que el ritme de creixement de la població de la comarca ha disminuït en els últims anys i que l’escenari de recessió econòmica fa preveure que es prolongui aquesta tendència en els següents anys, s’ha cregut convenient prendre com a referència l’escenari demogràfic mitjà.

Un cop definit l’escenari es calcula el pes de la població del municipi de Castelldans respecte la seva comarca i el seu increment anual. A partir de l’increment anual es calcula el percentatge mig que servirà per establir la ràtio. Aquesta ràtio s’aplicarà a la projecció de la població de l’Les Garrigues elaborada per l’IDESCAT per tal d’establir la projecció de població de Castelldans. Tal i com mostra la taula següent, l’escenari demogràfic mitjà d’aquesta projecció estima una població de 1.010 habitants per l’any 2026, reduint lleugerament la seva població en un total de 12 habitants.

Any Població escenari

Baix Població escenari

Mitjà

Població escenari

Alt

2013 969 982 1.010

2014 967 982 1.014

2015 964 983 1.019

32

2016 962 983 1.023

2017 960 984 1.027

2018 957 984 1.031

2019 955 985 1.036

2020 953 986 1.041

2021 951 986 1.046

2022 955 991 1.051

2023 960 996 1.056

2024 964 1.001 1.061

2025 969 1.005 1.066

2026 973 1.010 1.071

Població projectada segons l'escenari. Castelldans. Sèrie temporal. Font: Elaboració pròpia



2.4.2. Anàlisi socioeconòmica

2.4.2.1. Població ocupada

Si analitzem les dades corresponents al percentatge de població ocupada en agricultura a Catalunya a l’any 2007, observem que les Garrigues, juntament amb Terra Alta i Priorat, és la comarca amb major percentatge de població ocupada en el sector agrícola, sobrepassant el 20% de la població activa.

Font: Idescat. Percentatge de població ocupada en agricultura a Catalunya. 2007

D’altra banda, donant un cop d’ull als afiliats al règim d’autònoms per sectors del 2011 podem observar que tant a Castelldans com a la comarca de les Garrigues, els afiliats a una activitat relacionada amb el sector agrari són clarament superiors a la resta, superant el 60% en el cas de Castelldans i situant-se en el 47% en el cas de les Garrigues. Tanmateix, Catalunya no segueix el mateix patró, ja que en aquest cas els afiliats a activitats relacionades al sector agrari són minoritaris i no superen el 5% del conjunt d’autònoms. Aquestes dades ens acaben de constatar que el sector agrari té un pes molt específic a Castelldans i al conjunt de les Garrigues i que l’activitat agrària està molt arrelada a aquest territori.

Font: Idescat. Percentatge d’afiliats al règim d’autònoms per sectors . 2011

34

2.4.2.2. Atur

L’evolució de l’atur en els últims 10 anys al municipi de Castelldans, es caracteritza per ser irregular però amb un marcat augment a partir de l’any 2007, coincidint amb el descens de la població. Com es pot observar, els màxims s’assoleixen al 2012 arribant a la xifra de 45 aturats. L’atur a Castelldans segueix la mateixa dinàmica que el de la comarca, augmentat considerablement en aquests últims anys degut a la marc econòmic actual, caracteritzat per un període de recessió econòmica global.

Font: Idescat. Evolució de l’atur registrat a Castelldans. 2001-2012

Si observem l’atur registrat per sectors a Castelldans veiem que el sector serveis, que és el que genera més PIB a la comarca, també és el que presenta un percentatge d’atur més elevat, assolint el 50% de desocupació, seguit de l’agricultura amb un 26%, l’indústria amb un 14% i la construcció amb un 10%.

Font: Idescat. Atur registrat per sectors a Castelldans. 2012

L’anàlisi de l’evolució de l’atur per sectors en els últims sis anys a Castelldans ens indica que mentre en la primera meitat del període el sector industrial i el de la construcció van



patir els efectes de la crisi amb major severitat, en els darrers anys el sector serveis ha guanyat terreny, tornant a ser el més afectat amb un 50% d’atur.

Font: Idescat. Evolució de l’atur registrat per sectors a Castelldans. 2005 - 2010

2.4.2.3. Teixit empresarial

El teixit empresarial de Castelldans es caracteritza per tenir un major nombre de representació d’empreses del sector serveis, amb un 37,5% del total d’establiments. El segueixen les empreses del sector de la construcció amb un 25% i del comerç amb un 20%.

En aquest sentit Castelldans té una dinàmica semblant al de Garrigues i Catalunya, on les empreses del sector serveis es situen ostensiblement per sobre de la resta d’establiments.

Indústria Construcc

ió

Comerç al

detall

Serveis,

llevat comer

ç detall

Profession

als i artistes

Total

Castelldans

2002 6 14 11 21 4 56

Garrigues

2002 204 288 302 567 138 1.499

Catalunya

2002 58.778 78.893

115.640

260.138 91.368

604.817

36

2.4.2.4 Turisme

En aquest apartat s’elabora una diagnosi del turisme mitjançant l’anàlisi de les diferents tipologies existents i com aquestes poden influir en el desenvolupament socioeconòmic del municipi.

A Catalunya el turisme és el sector econòmic que ha experimentat un major creixement al llarg de les darreres dècades, sent el sector econòmic que més bé resisteix els períodes de crisi i estancament econòmic. El turisme és un fenomen plenament estructural: l’hàbit de fer turisme s’ha estès fins a esdevenir una “necessitat bàsica” en les pautes de consum de moltes persones d’un ampli espectre socioeconòmic.

Actualment, a Castelldans es diferencien les següents tipologies de turisme:

Turisme cultural: és un turisme que els darrers anys està creixent arreu. És una modalitat on qualsevol territori amb un desenvolupament turístic escàs pot començar a introduir-se en el mercat turístic i donar-se a conèixer, potenciant els recursos relacionats amb la cultura, la història, el patrimoni, la natura i la gastronomia.

El turisme cultural de Castelldans es caracteritza per la seva tradició en la producció d’oli d’oliva i en l’arquitectura tradicional de les seves construccions rurals.

En aquest context, trobem el museu de l’Oli i el Món Rural, situat en una antic molí d’oli, on s’exposen eines i instruments relacionats amb la pagesia, el conreu i la indústria de l’olivera i l’oli.

Pel que fa a l’arquitectura tradicional, Castelldans és inclòs en un itinerari turístic anomenat Ruta de les cabanes de volta a Les Garrigues, que també discorre pels municipis de les Borges Blanques, Vinaixa i l’Albi.

Un altre element cultural important són les ruïnes del Castell de Castelldans, que en el període andalusí el mostren com una de les fortaleses musulmanes més importants de la geografia de l’est del riu Segre. També cal destacar l’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat i Les Arcades de l’antic celler cenobial cartoixà, fruit de l’encalu de l’Scala Dei.

Turisme actiu o d’aventura: modalitat que inclou activitats força diverses, com el senderisme, cicloturisme i BTT, turisme eqüestre, activitats en aigües braves (p. ex. rafting), escalada, activitats de neu (tret de l’esquí nòrdic i alpí), i multiactivitat (p. ex. raids).

En el cas de Castelldans, existeix turisme actiu de cicloturisme i/o BTT com la Ruta de les Cabanes de volta a Les Garrigues i la Ruta Ermita de Mare de Déu de Montserrat, itinerari promogut pel Consell Comarcal de Les Garrigues, i és pot realitzar a peu, en bicicleta o en automòbil.



Una de les modalitats de turisme que no s’ha detectat al municipi és el Turisme Rural. Aquesta modalitat ha experimentat una important expansió a partir dels anys noranta, amb la multiplicació del nombre d’establiments que s’hi dediquen, que són majoritàriament masies que complementen l’explotació agrària amb la presència de turistes a mode de petit hotel casolà. Aquesta tipologia la trobem en comarques de muntanya a on destaca l’activitat agrària (Pirineus, Prepirineu i algunes de l’interior).

Amb l’important activitat agrícola i ramadera que disposa el municipi, la diversificació turística cap a un turisme rural pot significar una oportunitat per dinamitzar econòmicament el municipi, tot potenciant els seus valors medi ambientals, naturals, rurals i culturals, i permetent una coexistència entre l’activitat econòmica lligada al sector primari i l’activitat econòmica terciària del turisme.

2.4.4. Anàlisi del sector residencial

2.4.4.1 Tipologia d’habitatges

L’estudi de la tipologia d’habitatges permet conèixer l’ús principal de les vivendes existents i, per tant, el grau d’estacionalitat de la població que hi resideix. S’entén per habitatge principal el destinat durant tot l’any, o la major part d’aquest període, a la residència habitual o permanent; l’habitatge secundari és l’ocupat temporalment, caps de setmana, festius i vacances. Per tant, les vivendes de segona residència indica la població estacional que té un territori en concret.

El nombre d’habitatges censats l’any 2001 al municipi era de 448 vivendes. En el municipi de Castelldans, l’any 2001 el 79% de les vivendes eren habitatges de primera residència, el 7 % dels habitatges de segona residència, i el 14 % restant es trobaven vacants. Aquest fet ens indica l’existència d’un grau d’estacionalitat de la població del municipi molt petit, per tant no hi ha augments importants de població estacional concentrada en caps de setmana, festius i vacances.

En aquest context, el dimensionament de les infraestructures de serveis i les dotacions d’aigua del present POUM han de tenir en compte la població estacional amb l’objecte de poder abastir les necessitats de la mateixa amb garantia.

Habitatges familiars

principals no principals

Convencionals

Allotjaments

Secundaris

Vacants

Altres Total

Establiments

col·lectius

Castelldans

2001 355 0 32 59 2 448 0

% 79,2 0 7,1 13,2 0,5 100

Les Garrigues

2001 6.798 4 1.636 2.084 46 10.568 3

% 64,3 0 15,5 19,7 0,5 100

38

Catalunya

2001 2.315.744 82 514.943

452.921

30.435

3.314.155 1.781

% 69 0 16 14 1 100

Font Idescat. Habitatges per tipus, Castelldans. 2001

2.4.3.2 Superfície dels habitatges

Pel que fa a la superfície, la majoria dels habitatges de Castelldans tenen una superfície de 90-99 m², concretament el 28 %; els habitatges de superfícies petites, fins els 59 m², només signifiquen el 1,7 % del total de municipal. Es pot afirmar que el grau de qualitat del habitatges pel que fa a la seva superfície es pot qualificar com a correcte, proporcionant qualitat de vida als seus habitants.

Fins de 30 de 40 de 50 de 60 de 70 de 80 de 90 de 100

Any a 29 m2 a 39 m2 a 49 m2 a 59 m2 a 69 m2 a 79 m2 a 89 m2 a 99 m2 a 109 m2

2001 0 0 3 3 13 11 36 99 78

1991 0 2 16 12 50 50 25 56 47

de 110 de 120 de 130 de 140 de 150 de 180 més de

Any a 119 m2 a 129 m2 a 139 m2 a 149 m2 a 179 m2 a 209 m2 209 m2 Total

2001 15 34 5 10 27 14 7 355

1991 13 20 4 6 17 8 2 328



2.4.3.3 Habitatge construït

Des del 2002 fins al 2012 s’han construït 34 habitatges de renta lliure i 4 de protecció oficial segons dades de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Any Lliures HPO

2012 1 0

2011 0 0

2010 0 0

2009 0 0

2008 1 0

2007 11 4

2006 8 0

2005 0 0

2004 7 0

2003 6 0

2002 0 0

total 34 4

Habitatges construits. Font: Idescat

L’ocupació mitjana de les llars per l’any 2001 (encara no es disposa de la taxa pel 2011) és de 2,65 habitants/llar, xifra inferior a la que presentava el municipi als anys anteriors. Això indica que cada vegada el grau d’emancipació de la població és major, ja que tot i créixer en nombre d’habitants, el grau de concentració de població a les llars és menor.

Any Castelldans Garrigues Catalunya

2001

2,65

2,78 2,72

1996 2,8 2,9 2,9

1991 2,9 3,1 3,1

Dimensió mitjana de les llars. Font: Idescat

40

2.4.3.4 Antiguitat de l’edifici

Si observem l’any de construcció dels edificis on s’ubiquen els habitatges, es constata que en el període de temps on es construeixen la gran majoria d’habitatges és a la segona meitat del segle XX, concentrant el 63,4% dels edificis construïts. Aquest fet constata la expansió que ha viscut aquesta vil·la fruit de les migracions i del creixement de ciutats properes com Lleida i les Borges Blanques.

Any Abans de 1900

De 1900 a 1930

De 1931 a 1940

De 1941 a 1950

De 1951 a 1960

De 1961 a 1970

De 1971 a 1980

De 1981 a 1991

Total

1991

8

41

28

43

49

56

66

37

328

Habitatges principals segons l'any de construcció de l'edifici. Font: Idescat



2.5 PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL

2.5.1. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

El Pla Territorial General de Catalunya es va aprovar per la Llei 1/1995, de 16 de març, i és l’instrument que estableix els objectius d’equilibri territorial de Catalunya tot definint sis àmbits d’aplicació basats en la funcionalitat territorial, aquests sis àmbits són els plans territorials parcials.

Els principals objectius del PTGC són:

1. Potenciar el desenvolupament del país.

2. Distribuir el creixement equilibradament del territori.

3. Ordenar el creixement.

La funció del PTCG és definir el model territorial de referència mitjançant la definició dels objectius d’equilibri territorial i servir de marc orientador de les accions amb incidència territorial.

El Pla Territorial General de Catalunya estableix el marc del planejament territorial, les directrius genèriques a seguir, així com la necessitat de redactar els plans territorials parcials.

En l’apartat 7.5 de la memòria del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) s’esmenta: “ el planejament general urbanístic ha de concretar les determinacions i propostes dels plans territorials parcials, mitjançant la classificació i qualificació del sòl; ha de fixar les tipologies, les densitats i els paràmetres de l’edificació, a part de totes les determinacions que la legislació li atribueix”.

Font: Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Delimitacions del Pla Territorial General de Catalunya.5.1.1 Castelldans en el context territorial del Pla Territorial General de Catalunya

Per la resolució de desequilibris i la consecució de l’equilibri territorial global, el Pla Territorial General, estableix uns sistemes de proposta que engloben un o més sistemes urbans. La delimitació precisa dels sistemes de proposta la portaran a terme els PTP de l’àmbit on estiguin inclosos els diferents sistemes.

En aquest context, el municipi de Castelldans ha estat inclòs pel PTGC en el Sistema d’articulació i desenvolupament de nivell 2 basat en el sistema urbà de les Borges Blanques. Aquest sistema es basa en:

42

“sistemes urbans autònoms, en aquest cas de pes reduït, de polaritats de pes intermedi en el seu àmbit territorial, estretament relacionats, però amb el sistema central de l’àmbit funcional territorial amb el qual, atès el creixent fenomen de regionalització, han d’articular conjuntament els seus desenvolupaments.”

Font: Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Web de la Generalitat de Catalunya.

Els Sistemes urbans i els sistemes de proposta (PTGC)



2.5.2. El Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP)

El Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida), aprovat definitivament el 24 de juliol del 2007, es redacta d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial, la qual defineix tres instruments de planejament territorial:

El Pla Territorial General

Els Plans Territorials Parcials

Els Plans Territorials Sectorials

En aquest context, els plans territorials parcials han de desenvolupar les determinacions del Pla Territorial General i han de fer-ho amb el major detall que permet la menor extensió del seu àmbit. La llei estableix que l’àmbit dels plans territorials parcials tindran com a mínim l’extensió d’una comarca, que poden agrupar diverses unitats comarcals, sense dividir-les i que, en tot cas, adoptaran els àmbits determinats a aquests efectes pel Pla Territorial General.

Els objectius principals del Pla Territorial Parcial de Ponent s’estableixen a partir de les estratègies establertes pel Pla Territorial General de Catalunya pel conjunt de l’àrea funcional de les Borges Blanques, dels objectius generals de la Llei de política territorial i de les premisses establerts pel Programa de planejament territorial.

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castelldans, té com a voluntat la incorporació de les directrius i continguts de la normativa del Pla Territorial Parcial de Ponent. No s’ha d’oblidar la obligatorietat que estableix la normativa del Pla Territorial d’assumir les directrius, determinacions i disposicions que estableix el Pla.

L’article 1.10 de la normativa estableix el caire de la seva obligatorietat:

Article 1.10 Obligatorietat.

“Les administracions públiques, les entitats que d’elles depenen i els particulars estan obligats a complir les determinacions i disposicions que estableix el Pla.”

D’acord amb el seu caràcter pròpiament territorial la Llei estableix pels plans territorials un contingut temàtic similar al del Pla territorial general que s’expressa en els següents termes:

La definició dels nuclis especialment aptes per a establir-hi equipaments d’interès comarcal.

L’assenyalament dels espais d’interès natural.

La definició de les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o ampliar per les seves característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.

L’emplaçament d’infraestructures.

Les àrees de protecció de construccions i d’espais naturals d’interès històric-artístic.

Les previsions de desenvolupament socioeconòmic.

Les determinacions per a la planificació urbanística.

44

PTPP al municipi de Castelldans

Per assolir aquests objectius, el Pla es centra en els tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: els Assentaments urbans, les Infraestructures de mobilitat i els Espais oberts.

1. Assentaments urbans

Aquest sistema es basa en una xarxa nodal jerarquitzada. A partir d’aquesta estructura nodal, que el pla vol reforçar, s’estableixen diversos sistemes d’assentament plurimunicipals, on després del sistema de Lleida i de Balaguer destaca el de les Borges Blanques que inclou la major part dels municipis de les Garrigues, entre ells Castelldans.

El sistema de les Borges Blanques tendeix a relacionar-se amb Lleida per la seva proximitat, per la seva reduïda dimensió i per la poca accessibilitat comarcal. El pla vol incrementar el pes de les Borges Blanques i a l’hora millorar la xarxa viària per ajudar a estructurar la comarca donant-li una nova accessibilitat vertebrant-la a partir

de la capital.

Font: Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP). Web de la Generalitat de Catalunya.

A partir de la caracterització de cada assentament i del reconeixement del seu paper territorial el Pla determina i assigna al municipi de Castelldans l’estratègia de Creixement Moderat. Així doncs, haurà de complir amb l’article 3.7 de la Normativa del Pla:

1. El Pla estableix aquestes estratègies en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees urbanes de major importància, aquelles a les quals s’assigna l’estratègia de creixement moderat poden assolir, en funció del seu valor de posició, una funció nodal amb relació al seu entorn pròxim.

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar serà orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:



E= 30 . A. f /100

E: superfície de l’extensió urbana admissible

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió, definit al punt 4

3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la següent manera: s’ha d’incloure tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del Pla director territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses pel Pla director territorial en els àmbits de les “àrees urbanes i les seves extensions” assenyalats en els plànols. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul amb els següents límits:

a) No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul.

b) Es comptabilitzarà només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

4. En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en l’estratègia de creixement moderat, s’ha d’aplicar a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de correcció que s’obtindrà de l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent:

f= (18 + A -0,005* A²) / (A + 5) A: superfície de càlcul en Ha.

El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha. (...)”

2. Infraestructures de mobilitat

La plana de Lleida gaudeix de bones condicions d’accessibilitat a la xarxa viària i ferroviària d’altes prestacions, tot i que cal consolidar aquesta situació al principal eix vertebrador de l’àmbit, que uneix les ciutats de Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Cervera, també cal estendre aquestes condicions favorables més enllà d’aquest corredor central, tant cap a Balaguer i l’eix del Segre com cap als municipis del Segrià i les Garrigues al sud de l’autopista AP-2.

Per millorar la mobilitat de Castelldans el PTP de Ponent pel que fa a les vies primàries, que serveixen tant a demandes de llarg recorregut com de vertebració interna de l’àmbit de les Terres de Lleida, el Pla determina com a prioritari el condicionament de l’itinerari les Borges Blanques-Eix Occidental (C-12) per Castelldans, el Cogul, Granyena de les Garrigues i Torrebesses; i pel que fa a les vies secundàries, pel seu caràcter estratègic de relligat intern de l’àmbit de les Terres de Lleida, el Pla determina com a prioritària, a més d’altres actuacions, el condicionament integral de l’itinerari Castelldans-l’Albagés-el Soleràs-la Granadella-Bovera-límit comarcal de la carretera C-233 i que inclou la nova variant de l’Albagés.

El condicionament de l’itinerari les Borges Blanques-Eix Occidental (C-12) ha d’ajudar a superar els problemes de vertebració interna de les Garrigues i la seva connectivitat amb el Priorat i la Ribera d’Ebre.

46

3. Sistema d’espais oberts

L’àmbit del PTP de Ponent és, en gran part, un territori rural amb marcada activitat agrícola, diferenciada en dos paisatges bàsics: el del secà i el de regadiu.

Segons la normativa sectorial, el 19,19% de la superfície que ocupen els espais oberts de les Terres de Lleida ja està sotmès a algun tipus de protecció pel seu interès natural a l’escala del conjunt de Catalunya, l’Estat o la Comunitat Europea. A més de reconèixer aquests espais, el Pla atorga la protecció especial a uns altres, que tenen valor natural a les escales de conjunt, comarcal i local, com també a aquells que relliguen tant aquests amb els ja protegits sectorialment com tots entre si, per tal d’articular una xarxa que reforci la funcionalitat ecològica del territori.

Els espais naturals protegits de les Terres de Lleida es mostren com a unitats isolades, per la qual cosa és imprescindible un correcte disseny dels connectors que evitin els efectes negatius d’aquesta situació. Per afavorir aquesta connectivitat ecològica el pla proposa adoptar una xarxa d’espais de valor natural complexa i continua que a més dels espais d’interès natural es complementin amb espais de valor natural. En el cas de les Garrigues destaca l’espai natural de Bessons-Vallseca un espai representatiu del paisatge de les Garrigues Altes, de relleu aturonat solcat per torrents amb variada vegetació que serveix de connector de diferents espais del PEIN i de sector de dispersió de grans rapinyaires i l’espai natural de Secà d’Anglesola, zona cerealista extensiva afectada pel projecte de regadiu Segarra-Garrigues. En el cas de les Garrigues Baixes es pretén crear un connector entre les serres del Montsant i els espais de secà del Segrià.


Principals eixos de connexió biològica (PTGC)

El Sistema d’Espais Oberts es troba format pel sòl sotmès a règim de sòl no urbanitzable d’acord amb el planejament urbanístic vigent. Aquest sistema territorial és complex, i és totalment necessari l’articulació d’una sèrie de propostes que permetin assolir els



objectius principals del planejament territorial com són: garantir la qualitat de vida, el desenvolupament sostenible, atreure l’activitat econòmica als espais idonis i ordenar les implantacions en el territori. El Pla Territorial Parcial de Ponent especifica pel sistema d’espais oberts, una qualificació dels sòls no urbanitzables en consonància amb les característiques intrínseques del territori i basant-se en criteris de sostenibilitat ambiental, de preservació de la biodiversitat i de la potenciació de corredors ecològics i biològics. Les diferents categories de qualificació de sòl no urbanitzable establertes pel Pla són:

Sòl de protecció especial. Comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, el Pla considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els diferents caràcters i funcions.

Sòl de protecció territorial. Comprèn aquell sòl que sense assolir el grau de valors naturals i ambientals convé preservar per l’existència de riscos natural, de valor paisatgístic o identitari i per la reserva estratègica de sòl atès a la seva localització.

El Pla estableix la previsió d’incorporar al sòl no urbanitzable de protecció territorial les unitats que, pel seu valor paisatgístic o identitari, estableixin el Catàleg i les directrius de paisatge de les Terres de Lleida.

Sòl de protecció preventiva. La resta de terrenys de l’àmbit de les Terres de Lleida classificats com a sòl no urbanitzable pel planejament urbanístic que no formen part dels de protecció especial o territorial.


Sistemes d’espais oberts. Categories de sòl.

48

2.5.3. Plans Sectorials

2.5.3.1 Pla Sectorial d’ Infraestructures de Transport de Catalunya 2006 – 2026 (PITC)

Els plans sectorials territorials són els instruments que contenen les determinacions de les prioritats d’actuació i les normes de distribució territorial del sector en concret pel qual s’elabori el pla.

El Pla d’ Infraestructures de Transport de Catalunya 2006 - 2026 és el Pla Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya. L’objectiu del PITC és:

“...desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal, segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament, obert en la fase de seguiment a la col·laboració i participació institucional i ciutadana.”

Les directrius que directament emmarquen el PITC en el període 2006-2012 (el PITC té com a horitzó el 2026) són les següents:

El transport públic ha de créixer en els propers sis anys a un ritme d'un 6% cada any.

El transport en vehicle privat ha de créixer un 3%.

El nombre de cotxes per cada 1.000 habitants s'ha de reduir en un 5% de 453 vehicles el 2004 a 430 el 2012.

Les víctimes mortals d'accidents de trànsit han de baixar de 571 23 a 360, fet que representa un 37%, el 2012. Els accidents amb víctimes ho faran un 15%.

Hi haurà un augment del 10% en la velocitat comercial dels autobusos urbans i del 15% en la dels autobusos interurbans, com a element indispensable per assolir un increment del 12% dels viatges intramunicipals en transport públic.

Cal aconseguir l'augment d'un 10% en l'ocupació per persones dels vehicles privats respecte a les 1,18 que els utilitzaven el 2004.

A conseqüència de l’augment en un 12% dels quilòmetres de xarxa ferroviària per cada 1.000 habitants, la càrrega global transportada per carretera hauria de descendre un 10%, fins al 72%; el volum de productes distribuïts per tren ha de créixer un 8,5% cada any, mentre que les mercaderies carregades en camions ho faran un 3,1%.

Els quilòmetres de vies ciclistes, especialment la xarxa bàsica ciclista, experimentaran un notable augment, fins a situar-se al voltant dels 1.300 km.

Basant-se en aquestes directrius, el decret sobre mobilitat i urbanisme obliga a incorporar als nous plans d'ordenació estudis de viabilitat de les mesures previstes per al transport públic i el privat.

En el PITC es defineixen les infraestructures existents i es proposen de noves, tant a nivell viari com ferroviari, amb l’objectiu de donar resposta a les dinàmiques territorials i les directrius dels Plans Territorials Parcials. En aquest context, el PITC preveu les següents actuacions que poden afectar el municipi de Castelldans:



Actuacions ferroviàries proposades: dintre de les línies d’alta velocitat es preveia la línia Lleida-Barcelona-Frontera i l’adaptació de corredors existents a trens tramvies, tant en el tram de Lleida-Manresa, com en el cas de Lleida la Pobla de Lillet.

Font: Pla Sectorial d’ Infraestructures de Transport de Catalunya.

Actuacions ferroviàries proposades

Actuacions viàries proposades: pel que fa a la xarxa transeuropea es preveu crear un Corredor centre-nord Tarragona-Península mitjançant la reconversió de la N-240 (Tarragona-Montblanc-Lleida) en autovia i també es preveu crear l’Eix occidental de Catalunya (Amposta-Lleida-Pònt de Rei) mitjançant el desdoblament de la N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta, la reconversió de la C-12 en autovia (desdoblament) entre Amposta i Lleida, el desdoblament de la A-14 (entre Lleida i Pont de Suert) i la reconversió de la N-230 en via per automòbils entre el Pont de Suert i el Pònt de Rei.

50

Font: Pla Sectorial d’ Infraestructures de Transport de Catalunya. Proposta de xarxa viària.

2.5.3.2 Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015)

El 20 de gener de 2009 s’aprova definitivament pel govern de la Generalitat de Catalunya el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya amb l’objecte de definir les actuacions pendents, des de l’administració, de la xarxa aeroportuària.

Les principals prioritats del Pla per al territori de Catalunya són:

Impulsar la xarxa d'aeroports comercials i aeròdroms de Catalunya per a millorar la capacitat de l'economia catalana en un entorn cada vegada més global.

Donar suport a la consolidació de Barcelona com a aeroport internacional de connexions de llarg recorregut i de qualitat.

Promoure la ciutat aeroportuària com a motor de l'activitat econòmica i connectar el projecte amb l'àrea de logística de la Zona Franca i el port de Barcelona.

Ampliar les infraestructures de l'aeroport de Girona.

Donar suport al nou Pla director de Reus i al programa d'inversions per incrementar el nombre de passatgers i la seva diversificació.

Estendre i consolidar una xarxa d'aeròdroms.



Reforçar la xarxa d'heliports en la tasca de serveis d'interès social i d'interès comunitari i potenciar-los com a instruments que faciliten la implantació d'empreses que utilitzen l'helicòpter per als seus desplaçaments.

Col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica a Catalunya, potenciar la formació, la recerca i la innovació en aquest sector.

1. Aeroports i aeròdroms

Pla d’Aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya no preveu la ubicació de cap nou aeroport ni aeròdrom a l’Alt Les Garrigues, però sí preveu l’execució de l’aeroport Lleida-Alguaire

Font: Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya(2009-2012). Aeroports, aeròdroms i heliports proposats a Catalunya. 2009-2015

2. Heliports

Progressivament cada vegada la utilització dels helicòpters s’està generalitzant especialment al sector dels serveis públics, treballs aeris i, en menys mesura, en l’àmbit del transport privat i el transport comercial de passatgers.

L’objectiu del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, en un futur immediat, és potenciar les infraestructures heliportuàries per a noves demandes socials, sanitàries, lluita contra incendis i rescats de muntanya. Així com desenvolupar noves activitats econòmiques, lligades indirectament a l’helicòpter, com poden ser seus de grans corporacions empresarials i de turisme.

Les perspectives de l’activitat en l’horitzó de l’any 2012 és l’homologació amb els països del nostre entorn més immediat pel que fa al nombre d’helicòpters per milió d’habitants. Aquest escenari implica una flota de 100 helicòpters actuant en el territori de Catalunya i unes 35.000 hores de vol. Per segments d’activitat, els vols turístics seran els que experimentaran un creixement més gran de vols.

Pel que fa a la comarca de les Garrigues, es contempla la possibilitat d’implantar un heliport a La Granadella, sempre i quan sigui viable la seva implantació.

52

Font: Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015).

Heliports proposats a Catalunya. 2009-2015

2.5.3.3 Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 (PTVC)

El Pla de transport de viatgers de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l'efecte d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

En aquest context, defineix les directrius i les línies d'actuació de gestió dels serveis de transport públic a Catalunya per als propers anys. Abasta el conjunt de serveis de transport col·lectiu interurbà de viatgers de l'àmbit de Catalunya, és a dir:

Serveis ferroviaris de rodalies i regionals o de distància mitjana.

Serveis regulars d'autobús interurbans i altres modalitats, com ara els serveis discrecionals amb reiteració d'itinerari i cobrament individual. S'inclouen els serveis a la demanda i els serveis escolars a portes obertes.

Els principals objectius del Pla són:

Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic interurbà.

Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les necessitats concretes de cada zona.



Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la qualitat de l’oferta de transport públic.

Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i freqüències de pas de trens i autobusos urbans i interurbans.

Millorar i coordinar els sistemes d’informació a les persones usuàries, amb dades a temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos.

Incrementar l’ús del transport públic perquè suposi el 31% del total, enfront del 28% actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit.

Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el consum d’energia un 4,6%.

Font: Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)Mobilitat total i en autobús entre els pols primaris i regionals de Catalunya. Assignació segons cost generalitzat.

54

Els serveis comarcals de transport públic tenen la finalitat de connectar directa o indirectament tots el municipis de la comarca amb la seva capital o pol primari corresponent.

En aquest context, el Pla de Transports de Viatgers per a les Terres de Ponent proposa millorar la coordinació autobús-tren millorant la connexió de l’estació de Renfe de les Borges Blanques amb un seguit de municipis, entre ells Castelldans, amb la creació de nous serveis d’aportació o bé mitjançant la coordinació i la intensificació dels horaris de les línies existents.

2.5.3.4 Pla Estratègic de la bicicleta de Catalunya 2008-2012

L'any 2006 el Govern va sotmetre a aprovació pública el Pla estratègic de la Bicicleta, el seu objectiu és fomentar l’ús d’aquest mitjà de transport al territori de Catalunya.

Durant els darrers anys a Catalunya s’ha detectat un canvi en els hàbits de mobilitat de la població, consolidant-se la bicicleta com un mitjà de transport en la gran part del territori de català. El Pla de la bicicleta, mitjançant els següents objectius pretén consolidar i potenciar-n’hi el seu ús:

Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies pedalables.

Impulsar la construcció d’una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC).

Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització.

Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves vies previstes.

Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures.

Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits d’admissió.

Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes.

Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació.

Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles.

Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats.

El Pla de la bicicleta no estableix cap estratègia concreta de foment de l’ús de la bicicleta als nuclis urbans. Per tant, per Castelldans no hi han directrius concretes pel foment de l’ús de la bicicleta. Tot i així, si que estableix línies estratègiques en la potenciació de rutes en BTT en les comarques de caràcter rural.

2.5.3.5 Pla de millora del transport per carretera a les comarques de la noguera, el pla d’urgell i les garrigues

Aquest pla ha estat dissenyat per l’ATM de Lleida i la Direcció General del Transport Terrestre, per tal de donar compliment al previst al Pla de Transports de Viatgers de



Catalunya 2008-2012, i amb l’objectiu de garantir l’accés amb transport públic de totes les poblacions, optimitzant els recursos disponibles en cada cas i atenent, també, la demanda existent als municipis més dispersos.

Així mateix, el Pla té com a finalitat millorar la coordinació entre els serveis d’autobús i el tren, per a garantir que el conjunt de ciutadans d’aquestes comarques disposin d’un servei de transport públic en xarxa adequat a les seves necessitats de mobilitat.

En la primera fase d’implantació del Pla de Millora de Serveis pel que fa a Castelldans es proposa fer una nova expedició que comuniqui Castelldans amb Lleida municipis de dilluns a divendres feiners, amb sortida a les 19.00 hores des de Castelldans. Aquesta nova expedició serà gestionada per l’empesa Marfina Bus, SA, i completarà el servei que s’oferia fins ara.

2.5.4. Cartes. Catàlegs i directrius de paisatge

2.5.4.1 Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida

El Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida va ser aprovat definitivament el 10 de setembre de 2008 pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i va ser elaborat per l’Observatori del Paisatge amb l’objectiu d’orientar la integració del paisatge en els instruments d’ordenació territorial, des dels plans territorials parcials fins al planejament urbanístic.

L’article 10 de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya defineix els catàlegs de paisatge de Catalunya com “els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.”

La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, en l’article 11, estableix quins han de ser els continguts mínims que hauran d’incorporar els set catàlegs de paisatge:

1. L’inventari dels valors paisatgístics presents a la seva àrea.

2. L’enumeració de les activitats i els processos que incideixen o han incidit de manera més notòria en la configuració actual del paisatge.

3. L’assenyalament dels principals recorreguts i espais des dels quals es percep el paisatge.

4. La delimitació de les unitats de paisatge, enteses com a àrees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents sobre les quals pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació.

5. La definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cada unitat de paisatge. Aquests objectius han d’expressar les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn.

6. La proposta de mesures i accions necessàries per assolir els objectius de qualitat paisatgística.

56

A partir de l’anàlisi i la diagnosi del paisatge de les Terres de Lleida el catàleg de paisatge estableix 21 objectius per assolir una bona qualitat paisatgística i un llistat de criteris i accions que contribueixin a assolir-les. Aquests objectius es poden resumir en:

“Uns paisatges ben conservats, ordenats i gestionats, independentment de la seva tipologia i del seu caràcter.

Uns paisatges heterogenis, que reflecteixin la rica diversitat paisatgística del país i que s’allunyin de l’homogeneïtzació i la banalització.

Uns paisatges vius i dinàmics, capaços d’integrar les inevitables transformacions territorials sense perdre la seva idiosincràsia.

Uns paisatges sempre respectuosos amb el llegat del passat.

Uns paisatges que atenguin la diversitat social i contribueixin al benestar individual i social de la població”.

Per assolir aquests objectius el pla delimita les unitats de paisatge en funció de les característiques del territori, avaluant el paisatge per arribar a establir uns objectius de qualitat paisatgístics per a cada unitat.

El municipi de Castelldans engloba, d’entre les 22 unitats de paisatge que identifica el catàleg classificades en unitats de muntanya, unitats agrícoles i unitats mixtes, dues unitats de muntanya, Secans d’Utxesa i Plana d’Urgell, i una unitat mixta, les Garrigues Altes.

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida. Web de l’Observatori del Paisatge.



Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida. Web de l’Observatori del Paisatge.

A banda dels objectius específics de cada unitat de paisatge pels que el POUM haurà de vetllar per assolir una bona qualitat paisatgística característica d’aquests paratges, caldrà conservar els elements històrics singulars que es troben al municipi, com els murs de pedra seca.

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida. Web de l’Observatori del Paisatge. Patrons, elements morfològics i singulars

58

I també caldrà potenciar aquells elements característics que puguin promoure activitat econòmica pel municipi com, entre d’altres, noves activitats agrícoles sempre que siguin respectuoses amb el paisatge (agricultura ecològica, etc.), aprofitament d’energies renovables, protecció i renovació de les edificacions rurals i la recuperació d’antics camins rurals, ramaders i paisatgístics complementant-los amb zones de mirador (com per exemple la zona del Castell de Castelldans) per fomentar l’increment del turisme rural al municipi , etc.



2.6 PLANEJAMENT VIGENT: EL PLANEJAMENT MUNICIPAL

El municipi de Castelldans, disposa d’un Text Refós de les Normes Subsidiàries com a instrument de planejament urbanístic vigent, aprovades definitivament el 23 de febrer de 1985 per la Direcció General d’Urbanisme.

Font: Normes Subsidiàries vigents. Planejament vigent.

2.6.1. Objectius

Els objectius de les Normes Subsidiàries són:

Establir el marc legal i el règim urbanístic del sòl adient amb la situació jurídica general i ajustant-se a la realitat concreta de Castelldans.

Entre les accions jurídiques a desenvolupar hi ha la de classificar el Sòl en tres Categories: urbà, àrees aptes per a urbanitzar i no urbanitzable d’acord amb els criteris expressats en les Normes Urbanístiques.

60

Com un instrument d’aproximació en el detall de l’ordenament específic de tres categories de sòl, s’estableix una divisió del sòl en diferents tipus atenent a les necessitats de determinar les intensitats i característiques de l’ocupació del territori.

Les Normes estableixen una previsió en forma de reserva de terrenys, per als usos públics i col·lectius que s’estimen imprescindibles per la comunitat actual i futura de Castelldans.

Detectar i aplicar mesures de protecció de les àrees del territori d’interès natural i paisatgístic, així com dels elements d’interès històric-artístic.

Per d’altres aspectes s’estableixen igualment mesures de protecció dels denominats Sistemes de l’estructura general i orgànica del territori.

Les Normes proposen una oferta de sòl equilibrada amb la demanda actual i amb la dinàmica de transformació urbana, ajustant-se en el possible, a la voluntat expressada en el període de consulta pública, pels propis interessats. Procuren igualment, que l’oferta de sòl no sigui ni excessivament rígida, ni. exclusivista en un afany d’especialització d’usos del territori. Tant en el Sòl Urbà, com en el Apte per a Urbanitzar, les Normes possibiliten diferents opcions en el contingut i forma de l’ocupació dels terrenys urbans o aptes per a urbanitzar.

En la seva redacció s’han aplicat els següents criteris d’ordenació:

Detecció de les infraestructures bàsiques territorials aplicant condicions que permetin llur manteniment i millora, amb una atenció especial a la xarxa de camins municipals, base per a una major comunicació comarcal.

Diferenciació dels tipus de Sòl No Urbanitzable atenent-se a les característiques de l’explotació agrícola; reg/secà.

Completament de la xarxa viària en Sòl Urbà i Apte per a Urbanitzar, racionalitzant-la i projectant unes vies de connexió del sistema radial actual, i que permet alhora l’aprofitament de terrenys adequats per a usos no agrícoles, actualment marginats de l’estructura viària. Aquest traçat viari s’entén bàsic i elemental donat el sistema de transformació urbana de Castelldans.

Recolzant-se en l’estructura general del territori i el traçat viari primari, s’estableixen les diferents opcions de conformació morfològica de la vila:

- Els usos i intensitats.

- Les configuracions o ordenacions.

- Les tipologies edificatòries.

Aquests elements s’organitzen mitjançant les Zones i Sistemes, denominacions de les qualificacions del tipus de sòls. En el Sòl Urbà la qualificació respon a les organitzacions bàsiques del procés edificador urbà:

- L’edificació entre mitgeres.

- L’edificació aïllada.

En la selecció dels usos s’han reservat uns sòls molt específics per a usos no estrictament residencials (magatzems, tallers o similars) altres s’han destinat a ordenació en tipus d’habitatges aïllats, en conjunt, doncs, en el Sòl Urbà es qualifiquen tres tipus de Zones denominades:

- Ordenació segons alineació de vial. Clau 1

- Ordenació específica. Clau 2

- Ordenació mixta. Clau 3



El Sòl Apte per a Urbanitzar s’ordena amb un criteri selectiu d’aquells Sectors destinats a urbanitzacions d’habitatges aïllats i els altres que per la relació amb el casc urbà, s’ajorna la determinació en quant a ordenació i usos per al moment en que es materialitzi el seu desenvolupament. Aquest criteri d’oferir vàries opcions a l’ocupació de les noves àrees respon tant a la necessitat funcional d’una estructura urbana poc especialitzada en la selectivitat dels usos, com tanmateix a la manca d’una dinàmica de creixement generadora d’una complexitat en la demanda dels tipus de sòl. Concretant-ho amb d’altres mots diríem que es mantenen en un principi general de l’ordenació, la regulació funcional de la dinàmica urbana vigent, aquella que respon a una comunitat eminentment dedicada al conreu. Les Normes presenten un Plànol d’Ordenació amb directrius de tractament dels espais públics urbans, i altre de la proposta de completament de les infraestructures i serveis urbans, aquests dos plànols resumeixen la intenció última d’aquest pla: el tenir cura especial d’aportar determinats elements que contribueixin al millorament dels espais urbans part important de la convivència i del nivell de qualitat de vida, qüestions necessàries per intentar fixar la població.

2.6.2. Classificació, qualificació i ordenació del sòl

2.6.2.1 Classificació de sòl

Les Normes Subsidiàries estableixen la següent classificació del sòl:

CLASSE DE SÒL CLAU

Sòl Urbà 44,20ha S.U.

Sòl apte per a urbanitzar 15,03ha S.A.U.

Sòl no urbanitzable 6.384,85ha S.N.U.

2.6.2.2 Qualificació i ordenació del sòl: zones i sistemes

A continuació es detallen les qualificacions urbanístiques que les Normes Subsidiàries assignen a les zones i als sistemes que delimiten:

Sòl Urbà

DENOMINACIÓ DE LA ZONA O SISTEMA CLAU

Zona d’ordenació segons alineació de vial 1

Zona d’ordenació específica 2

Zona d’ordenació mixta 3

Zona Lliure de Protecció P

Sistema d’espais lliures i zones verdes L

Sistema d’equipaments E

Sistema d’infraestructures tècniques T

Sistema viari V

62

Sòl No Urbanitzable

DENOMINACIÓ DE LA ZONA O SISTEMA CLAU

Àrees Naturals 5

Horta 6

Secà 7

Zona de protecció del sistema viari i/o d’Infraestructures Tècniques P

Sistema d’Infraestructures Tècniques T

Sistema Viari V

Sistema d’Equipaments E

2.6.2.3 Sectors de creixement i de millora urbana

Respecte al sòl urbanitzable les normes estableixen els següents sectors aptes per a ser urbanitzats:

USOS GLOBALS DENOMINACIÓ SECTORS

Residencial terciari S.A.U. 1

i industrial compatible D’ordenació opcional S.A.U. 2

S.A.U. 3

S.A.U.4

Els Sectors susceptibles d’adoptar l’Ordenació Opcional són aquells en què les Normes ofereixen diverses alternatives d’aprofitament i ús del sòl, per a poder així, ajustar la regulació del creixement de cost a les necessitats concretes en el moment del seu desenvolupament.

2.6.2.4 Figures de planejament complementàries a les Normes Subsidiàries

L’actual Text Refós de les Normes Subsidiàries el complementen les següents figures de planejament:

Figures de planejament

PUBLICACIÓ OBJECTE

28-nov-2005 Modificació de les Normes subsidiàries de planejament relativa al canvi dequalificació de clau 1A a sistema d'equipaments clau E

04-ene-2005 Modificació de les Normes subsidiàries del planejament relativa al canvi dela zona 3 industrial a zona 2A residencial

06-may-1991 PLA PARCIAL SAU NÚMERO 1 (S.A.U. 1)



2.7 SITUACIÓ URBANÍSTICA ACTUAL

2.7.1. Anàlisi del teixit residencial en el nucli de Castelldans

L’estructura del nucli urbà és de forma irregular i evidencia un creixement lineal al llarg dels camins històrics, que posteriorment, amb el creixement, s’han tractat d’ordenar reticularment en creixements més moderns, sense perdre el seu marcat caràcter lineal.

Al nucli de Castelldans es poden distingir quatre zones amb diferents tipus d’estructures de la propietat i tipologia d’edificació:

La primera zona queda clarament definida pel nucli antic, amb una parcel·lació molt petita i irregular, amb tipologies estretes entre mitgeres alineades als carrers i en molts casos de banda a banda d’illa. És el creixement corresponent als primers desenvolupaments de la població al voltant dels camins.

La segona zona s’identifica com a creixements posteriors propers al nucli antic i paral·lels a la via d’accés al nucli, amb una tipologia característica d’habitatge entre mitgeres alineades a vial amb patis posteriors.

Com a continuació d’aquest segon creixement i cap al sud podem trobar la tercera tipologia d’edificació formada per habitatges unifamiliars o bifamiliars aïllats amb diferents alienacions.

Podríem definir una quarta zona molt puntual d’edificació en volumetria específica, que correspon a la implantació d’activitat industrial.

Com a límit sud del casc urbà es troba un gran espai destinat a equipaments, al final del Passeig Moragues, on es troba la zona esportiva (camp de futbol, piscina i pista de tenis).

2.7.2. Diagnosi de l’edificació : sostre potencial, altures i buits urbans

2.7.2.1 Sostre potencial

Per a fer una estimació aproximada del sostre potencial s’ha tingut en compte tant l’estat actual de les edificacions construïdes com la coherència amb lo descrit a les NNSS, en quant als usos, edificabilitat, profunditats edificables, ocupacions i nombre màxim de plantes permeses.

Com resultat d'aquestes condicions de l'edificació es pot obtenir el sostre màxim potencial que les normes de planejament general permeten (veure el quadre adjunt). També s'ha realitzat una estimació del sostre existent i del sostre residencial construït en el nucli de Castelldans seguint la mateixa metodologia i recolzat per el treball de camp.

64

Sostre existent :

clau 1 clau 2 clau 2a

TOTALsubtotal 174.629,31 m²st 1.443,69 m²st

PB 22.774,11 m²s 521,65 m²st 181,74 m²st PB+1 39.299,34 m²st 539,06 m²st 1.262,78 m²st

PB+1+SC 33.231,90 m²st PB+2 60.963,63 m²st 382,98 m²st

PB+2+SC 4.903,36 m²st PB+3 10.252,72 m²st PB+4 3.204,25 m²st

NUCLI CASTELLDANS

SOSTRE EXISTENT RESIDENCIAL SÒL URBÀ CASTELLDANS (segons treball de camp)

sostre construït TOTAL

NUCLI CASTELLDANS

176.073,00 m²s

Segons dades municipals a Castelldans consten uns 493 habitatges. Si dividim aquesta xifra per el sostre que ens dona en resulta una superfície mitjana de llar molt gran (+ de 300m2) que no es correspon amb la realitat atès que moltes plantes baixes o plantes sotacoberta estan dedicades a magatzem o trasters.

Per tal de poder establir una superfície de referència, s’ha considerat, d’acord amb l’ajuntament, una superfície mitjana de 180m2 tenint en compte la tipologia predominant de cases de cos entre mitjeres, les profunditats i alçades.

Sostre potencial:

CLAU SOSTRE POTENCIALSOSTRE

RESIDENCIAL (estimació)

HABITATGES

subtotal SU (SUC+SUNC) 504.841,20 m²st 424.356,15 m²st 2.262 u.

Clau 1 465.419,00 m²st 395.606,15 m²st 2.205 u.

Clau 2 16.576,00 m²s 16.576,00 m²s 22 u.Clau 2A 12.174,00 m²st 12.174,00 m²st 35 u.Clau 3 10.672,20 m²st _

subtotal SUD 75.150,00 m²st 75.150,00 m²st 6.764 u.

SAU 1 6.750,00 m²st 6.750,00 m²st 608 u.SAU 2 6.950,00 m²st 6.950,00 m²st 626 u.SAU 3 55.950,00 m²st 55.950,00 m²st 5.036 u.SAU 4 5.500,00 m²st 5.500,00 m²st 495 u.

TOTAL REFÒS 579.991,20 m²st 499.506,15 m²st 9.025 u. Font: Elaboració pròpia

D’aquest sostre potencial s’ha estimat que un 15% es dedicaria a altres usos, resultant la resta com a residencial, essent aquest l’ús predominant en totes les claus urbanístiques.

Si s’aplica la superfície mitja en el sòl urbà en resulten un total de 2.262 habitatges potencials que no s’han colmatat o bé resten en espais buits no desenvolupats del POUM:



CLAU SOSTRE POTENCIALSOSTRE

RESIDENCIAL (estimació)

HABITATGES

subtotal SUC REFOS 504.841,20 m²st 424.356,15 m²st 2.262 u.

SUC existent 176.073,00 m²s 149.662,05 m²s 493 u.

SUC colmatació solars buits 24.496,45 m²st 20.821,98 m²st 116 u.

SUC colmatació sostre 149.389,64 m²st 120.396,24 m²st 944 u.

Buits urbans no desenvolupats 154.882,11 m²st 133.475,88 m²st 709 u. Font: Elaboració pròpia

Com es pot observar, dins aquests 2.262 habitatges potencials s’inclouen els habitatges existents segons font municipal, els equivalents en solars buits descrits en el punt següent, els que no s’han colmatat dins el sòl consolidat atenent als paràmetres que marcaven les Normes vigents i finalment els buits urbans que no s’han desenvolupat i que el planejament vigent atorga una ordenació directa.

Respecte els sòls aptes per urbanitzar (SAU) les Normes marcaven una densitat per cada sector que aplicada sobre cada un en resulta un total de 6.764 habitatges.

En resum, en relació al sostre potencial que preveu l’actual planejament vigent, dels 499.506,15 m² de sostre, s'ha construït 176.073,00 m² (aprox. 35% del previst pel planejament).

En relació als habitatges, les Normes proposaven unes xifres desorbitades, sobretot en sòl urbanitzable (on es preveien el 75% del total dels habitatges) de les quals el municipi només n’ha assolit un 5%.

66

2.7.2.2 Buits urbans

En relació als buits urbans, s’han extret les dades recollides en el següent quadre fruit del treball de camp:

Font: Elaboració pròpia



1 1 65,88 m²s 197,64 m²st 12 1 98,47 m²s 295,41 m² 23 1 86,22 m²s 238,02 m²st 14 1 256,56 m²s 556,84 m²st 35 1 161,40 m²s 545,80 m²st 36 1 146,08 m²s 405,62 m²st 27 1 97,60 m²s 292,80 m²st 28 1 71,39 m²s 214,17 m²st 19 1 75,55 m²s 226,65 m²st 1

10 1 111,64 m²s 236,06 m²st 111 1 113,96 m²s 341,88 m²st 212 1 97,24 m²s 263,50 m²st 113 1 125,49 m²s 376,47 m²st 214 1 170,30 m²s 510,90 m²st 315 1 170,85 m²s 335,41 m²st 216 1 187,75 m²s 502,55 m²st 317 1 240,37 m²s 571,59 m²st 318 1 225,16 m²s 675,48 m²st 419 1 438,47 m²s 772,01 m²st 420 1 244,50 m²s 528,36 m²st 321 1 958,91 m²s 244,53 m²st 122 1 439,08 m²s 818,48 m²st 523 1 437,93 m²s 1.118,67 m²st 624 1 312,73 m²s 910,91 m²st 525 1 300,39 m²s 576,89 m²st 326 1 293,87 m²s 739,77 m²st 427 1 142,59 m²s 457,77 m²st 328 1 396,39 m²s 860,25 m²st 529 1 316,59 m²s 632,15 m²st 430 1 281,72 m²s 580,54 m²st 331 1 225,90 m²s 481,40 m²st 332 1 289,80 m²s 624,56 m²st 333 1 225,79 m²s 498,41 m²st 334 1 103,59 m²s 310,77 m²st 235 1 201,06 m²s 620,36 m²st 336 1 133,04 m²s 399,12 m²st 237 1 196,82 m²s 590,46 m²st 338 1 496,25 m²s 1.416,91 m²st 839 1 272,00 m²s 591,04 m²st 340 1 745,57 m²s 2.236,71 m²st 1241 1 383,83 m²s 1.151,49 m²st 642 1 182,70 m²s 548,10 m²st 3

SÒL CONSOLIDAT 42 10.521,43 m²s 24.496,45 m²st 13620.821,98 m²st 116considerant altres usos (15%)

SÒL URBÀ CONSOLIDAT

INVENTARI DE SOLARS VACANTS

Tipus sòl urbà SolarClau

UrbanísticaSuperfície

SolarSostreMàxim

Nº Vivendes Potencial


Per tant, del total de sostre que resulta dels buits urbans, 24.496,45 m² , s’ha considerat que un 15% anirà destinat a altres usos. La resta serà residencial corresponent a un total de 116 habitatges, sobre un promig de superfície d’habitatge de 180m2

68

2.7.2.3 Altures

Pel que fa les altures, se n’ha extret la següent informació projectada en aquest plànol:


Com es pot observar la alçada predominant és planta baixa i dos pisos (PB+2) i planta baixa i dos pisos amb sotacoberta (PB+.2+SC). Tot i així hi ha algunes edificacions amb PB+3 i inclús PB+4. Aquestes últimes desentonen amb la resta i deixen veure mitgeres no tractades.



2.7.3. Equipaments i espais lliures

2.7.3.1 Equipaments

El Pla Territorial General de Catalunya, a l’espera de la realització dels diferents Plans Territorials Sectorials, estableix uns estàndards provisionals mínims d’equipaments en funció de la població:

Tipologia Equipament

Habitants

Fins a

1.000

1.000

a 5.000

5.000 a

25.000

25.000 a

100.000

100.000 a

500.000

+ de 500.00

0

Sostre / habitant

Sanitari (asistencia primaria) 0,30 0,20 0,20 0,10 0,10 PGM

Cultural 0,40 0,40 0,30 0,30 0,25 PGM

Assistencial - 0,10 0,10 0,10 0,10 PGM

Administratiu 0,50 0,45 0,40 0,35 0,30 PGM

Sòl / habitant

Ensenyament 4,00 4,00 4,00 3,00 3,00 PGM

Sanitari (Assist. Hospitalaria) - - 0,50 0,40 0,40 PGM

Esportiu (lligat a ensenyament) - 4,00 3,50 3,00 2,00 PGM

Abastament 0,40 0,30 0,20 0,20 0,15 PGM

Serveis tècnics 0,50 0,40 0,30 0,30 0,20 PGM

Font: Pla Territorial General de Catalunya

La població de Castelldans és de 1028 habitants i per tant hauria de tenir els següents estàndards mínims d’equipaments:

Sostre / habitant

Sanitari (asistencia primaria) 203 m²st

Cultural 406 m²st

70

Assistencial 102 m²st

Administratiu 457 m²st

Sòl / habitant

Ensenyament 4.060 m²

Sanitari (Assist. Hospitalaria) -

Esportiu (lligat a ensenyament) -

Abastament 305 m²

Serveis tècnics 406 m²

Castelldans compleix amb aquests estàndards urbanístics i els seus equipaments es localitzen tal i com assenyala la imatge inferior, extreta de la web de l’ajuntament de Castelldans.



S’ha elaborat un petit inventari dels equipaments segons el pla vigent, tenint en compte que la actual zona esportiva està qualificada d’espai lliure (clau L) per les NNSS vigents :

1 377,66 m²s 384,00 m²s 3768804CF1936N0001ED Església de Santa Maria

2 2.560,94 m²s 2.246,00 m²s Cámara Agrària i Casal

3 240,57 m²s 211,00 m²s 3665055CF1936N0001SD Consultori medic municipal

4 2.084,25 m²s 1.966,00 m²s 3665051CF1936N0001XD Col·legi educació primaria Timorell

5 390,05 m²s Futur museu de les Garrigues

6 247,29 m²s Museu de l'Oli

TOTAL 5.900,76 m²s 4.807,00 m²s

OBSERVACIONS

INVENTARI EQUIPAMENTS (clau E)

Nº SUPERFICIE PLANTA

SUPERFICIE CADASTRE REFERENCIA CADASTRAL


2.7.3.2 Espais lliures

En general, el municipi de Castelldans té poca dotació d’espais lliure o zones verdes. Segons el pla vigent en resulten les següents:

1 699,50 m²s SEGONS CADASTRE VIALITAT

2 534,45 m²s SEGONS CADASTRE VIALITAT

3 4.241,12 m²s SEGONS CADASTRE VIALITAT

4 762,26 m²s US RESIDENCIAL

5 1.081,15 m²s 576,00 m²s l3664601CF1936S0001WZ Suelos sin edificar, obras de urbanización y jardinería

6 30.540,52 m²s 30.226,00 m²s 3463001CF1936S0001SZ Zona esportiva municipal7 240,58 m²s Suelos sin edificar, obras de urbanización y jardinería

TOTAL 38.099,58 m²s 30.802,00 m²s

Nº SUPERFICIE PLANTA

SUPERFICIE CADASTRE REFERENCIA CADASTRAL OBSERVACIONS

INVENTARI ESPAIS LLIURES SÒL URBÀ (clau L)


Com s’ha esmentat amb anterioritat, la zona esportiva està qualificada com a espai lliure, atenent que les normes vigents permeten les activitats esportives dins aquesta qualificació. Tot i així, el POUM qualificarà aquests espais d’equipament esportiu disminuint encara més la dotació global d’espais lliures al municipi.

En el següent plànol es localitzen aquests espais juntament amb els equipaments:

72


2.7.4. Serveis tècnics i ambientals

2.7.4.1 Subministrament d’aigua potable

La problemàtica ancestral de la falta d’aigua a les Garrigues es veu solucionada en bona mesura l’any 1991 amb la creació i posada en marxa de la Mancomunitat d’Aigües que abasta d’aigua potable a tots els municipis excepte els quatre (Arbeca, Juneda, Puiggròs i les Borges) que ja es beneficiaven del Canal d’Urgell des de finals del segle XIX.

Fins a la creació de la Mancomunitat el subministrament dels pobles de secà es feu a partir de pous públics, la majoria dels quals encara es troben en actiu sigui per al consum de boca, sigui per a l’ús com a reg, tenint en compte que resulta l’aigua més barata. L’estat de les xarxes és desigual als diversos municipis de les Garrigues.



Així, de manera aproximada, prop del 50% de les poblacions (des de Juneda i les Borges fins a Tarrés per la LV 2012, i la zona de Soleràs, Granyena, Granadella i Juncosa) la tenen en estat òptim o renovades a propòsit de la portada d’aigua d’Utxesa. La resta presenten conduccions antiquades, amb pèrdues a la xarxa que oscil·len entre el 10 i el 30 % i que s’hauran de fer noves en el transcurs dels pròxims anys.

2.7.4.2 Sanejament i depuració d’aigües

Al municipi la xarxa de clavegueram és unitària i recull les aigües pluvials, residuals de la població i de la indústria (tallers i una pelleteria). El mateix ajuntament és qui gestiona la xarxa de clavegueram del nucli i s’encarrega del seu manteniment. Els nous creixements han de preveure una xarxa separativa.

Segons l’Ajuntament el terme municipal de Castelldans disposa de dues basses per recollir les aigües residuals, situades a la vall de Matxerri, i que s’omplen de forma alternativa.

2.7.4.3 Subministrament d’energia elèctrica i enllumenat públic

El municipi no disposa de cap instal·lació de producció d’energia. El subministrament ho fa FECSA per mitjà d’una línia de mitja tensió que prové de l’Albagés i travessa el municipi a la part oest del municipi en direcció sud-nord.

Té derivacions que subministren al Mas de la Coma Franca, al nucli urbà, al dipòsit dels Plans i a la urbanització del Mas de Sant Jaume. També una línia subministra a la Masia de Mas de Melons, i va cap a Aspa.

2.7.4.4 Gas

El municipi no disposa de gas natural. El gas és subministrat mitjançat butà o propà.

2.7.4.5 Residus

La recollida de residus sòlids urbans al municipi de Castelldans es gestionada pel Consell Comarcal del Les Garrigues, que gestiona quasi tota la comarca.

MEMÒRIA DE LA ORDENACIÓ


3.MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ



3.1 DIAGNOSI MUNICIPAL

El municipi de Castelldans ha patit canvis significatius en l’evolució de la població disminuint des del 1945 fins a l’actualitat.

El motor econòmic de Castelldans es caracteritza per una marcada dependència del sector terciari i agrícola. El sector secundari, o industrial, té poc pes relatiu en l’economia municipal i pot comportar un augment de l’oferta de treball per sector secundari i una major competitivitat local en èpoques de recessió econòmica.

El municipi presenta una notable diversificació del turisme, tot i així, es poden plantejar estratègies per diversificar el turisme cap a altres modalitats com el turisme rural, tenint sempre en compte criteris sostenibles i la compatibilitat amb el medi ambient. El Turisme rural és un turisme que els darrers anys esta creixent. És una modalitat on qualsevol territori amb un paisatge natural singular pot començar a introduir-se en el mercat turístic i donar-se a conèixer, potenciant els recursos relacionats amb la natura, la història, el patrimoni, la cultura i la gastronomia.

La situació geogràfica de Castelldans, i per tant, les seves característiques intrínseques, li atribueixen un medi natural ric i variant, caracteritzat per un paisatge agrícola. Dintre del terme municipal existeixen figures de protecció del medi natural, i per tant, hi ha l’objectiu de garantir els valors paisatgístics i naturals de Castelldans mitjançant l’ordenació del Sòl No Urbanitzable del present POUM S’hauran de tenir en compte les característiques intrínseques del territori i el seu valor paisatgístic.

D’altra banda, la situació urbanística actual a Castelldans es caracteritza per un desenvolupament amb molt baixa dinàmica. Les NNSS del 185 delimitaven quatre Sòls aptes per urbanitzar (SAU) de dimensió i densitat considerable, dels quals cap ha arribat a desenvolupar-se ni executar-se. Només el SAU-1, va aprovar el Pla parcial però no va continuar el seu desenvolupament. Pel que fa el sòl urbà resta una superfície considerable per executar, tenint en compte la quantitat de solars buits existents en el nucli.

És en aquest conjunt de circumstàncies que l’Ajuntament de Castelldans es plantejà afrontar el procés de revisió de les Normes Subsidiàries de l’any 1985, considerant indispensable l’adaptació del planejament del municipi als nous criteris i determinacions de la legislació urbanística vigent i a les necessitats de creixement del municipi amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a la fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

78

3.2 OBJECTIUS I CRITERIS DEL POUM

3.2.1. Els criteris, els objectius i les estratègies d’ordenació

Després d’haver estudiat i analitzat els elements que conformen el territori i el planejament vigent, establim els següents criteris com a objectius a desenvolupar per a l’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castelldans:

1. Enfocar el planejament del municipi prenent en consideració el context supramunicipal i les seves implicacions:

o La inscripció de Castelldans en el context territorial de l’àmbit plurimunicipal de les Terres de Lleida.

o El reconeixement dels espais agrícoles, forestals i fluvials com a components bàsics de la matriu d’espais lliures de Castelldans, i la seva continuïtat amb els termes municipals contigus.

o La relació funcional amb els municipis de l’àmbit plurimunicipal de les Garrigues en termes de mobilitat, infraestructures i gestió de serveis.

2. Ordenar i conservar la matriu d’espais lliures del municipi: espais agrícoles, forestals, xarxa fluvial i masies catalogades. Tot reconeixent el seu valor productiu, paisatgístics, ecològic i integrador de la gran part del espais naturals del terme municipal.

3. Regulació dels usos del Sòl No Urbanitzable, sent compatibles amb la matriu d’espais lliures existent.

4. Assegurar el creixement urbà i econòmic del municipi, relligant adequadament les trames urbanes existents i millorant les connexions entre elles.

5. Garantir les reserves de sòl necessàries per a una oferta adequada i proporcional d’habitatges, de serveis i equipaments educatius, sanitaris, socials, esportius i culturals, tenint en compte les necessitats de la població, les dinàmiques demogràfiques previstes i actuals.

6. Garantir i assegurar la disponibilitat de sòl necessari per les previsions futures de creixement.

7. Concretar el planejament amb unes normes d’interpretació unívoca adaptades als criteris establerts pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

8. Revisar el model de mobilitat existent, millorant la seva accessibilitat i potenciant la mobilitat sostenible.

9. Protegir el patrimoni històric i arquitectònic fomentant la protecció de les modalitats tradicionals d’habitatge que formen la morfologia del teixit urbà i defineixen espais d’usos homogenis, tot garantint el manteniment de les edificacions singulars a nivell històric i arquitectònic.

10. Promoure la participació ciutadana en els processos de revisió del planejament general, amb l’objectiu de generar un model de ciutat i de gestió del territori equitatiu i adaptat a la realitat social i territorial.



3.2.2. Síntesis i anàlisi de alternatives considerades per el document d’Avanç

Per tal d’aproximar-nos a l’anàlisi i valoració de les alternatives per l’acompliment dels objectius anteriors i els assenyalats en l’informe de sostenibiilitat ambiental preliminar, s’han tingut en compte els següents paràmetres:

1. Urbanístic., com és la utilització racional del sòl, que apareix definit en la legislació com un dels principis generals de l’actuació urbanística i en particular de l’exercici de potestat de planejament. Des d’aquest punt de vista, s’han considerat els següents conceptes:

- L’ocupació del sòl, entès aquest com un recurs no renovable.

- La compactació urbana, evitant la dispersió de la urbanització i de l’edificació en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent.

- El foment del teixit urbà existent, entès aquest model com aquell que centra la seva atenció en la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari existent.

2. Social. en el sentit que l’urbanisme és una funció pública que ha d’atendre a les necessitats socials d’accés a l’habitatge, la previsió i modernització de les infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments i, a resultes del desenvolupament urbà i econòmic, ha d’afavorir la cohesió social i territorial així com la preservació de la identitat del territori

3. Ambiental, en el sentit de valorar cadascuna de les alternatives segons el grau d’observança de l’objectiu general del desenvolupament urbanístic sostenible, d’acord amb les conclusions de l’informe ambiental que integra la documentació del POUM

En el document d’Avanç del POUM es van considerar tres alternatives( 0,1 i 2) que es resumeixen a continuació :

Alternativa 0:

Mantenir el creixement plantejat pel planejament vigent, ja que encara manquen per edificar alguns solars urbans i hi ha molt sòl urbà no consolidat i urbanitzable pendent de desenvolupament. Aquesta alternativa, des del punt de vista del model de desenvolupament és adequada per localitzar els àmbits de desenvolupament dintre del nucli (com per exemple al sector est) i en els seus límits (principalment a l'oest).

No obstant això, aquests àmbits (els situats als extrems) encara són expansius tant per la seva delimitació com per l'estructura urbana que proposen a través de les seves determinacions concretes del planejament (la baixa densitat dels creixements proposats entre altres). Aquesta alternativa mantindria problemes estructurals existents: la manca d'espais lliures i zones verdes al nucli, problemes de mobilitat i accés als equipaments de la zona est.

Alternativa 1:

Limitar el creixement, desclassificant zones de sòl urbanitzable per al creixement urbà (sectors: SAU 2 i SAU 4) però mantenint com a creixements els àmbits de sòl urbà no consolidat proposats pel planejament vigent.

80

Aquesta forma de creixement, consolidant el sòl urbà i mantenint l’esquema “tradicional” de creixement al llarg dels camins d’accés al poble té l’inconvenient de generar problemes de mobilitat, al deixar com única alternativa de mobilitat el pas obligat pel centre del poble, a més suposaria la delimitació d’alguns sectors de creixement en terrenys amb pendent excessiu, la centralització dels equipaments i continuaria tenint manca de zones lliures.

Alternativa 2:

Es proposa un model de creixement que prengui com a base els àmbits no desenvolupats pel planejament vigent i el sòl transformat, i que incorpori estratègies enfocades a: la compactació del nucli (sense expansió territorial residencial), l'obtenció de zones verdes i equipaments, i la millora de la mobilitat. Per aconseguir aquest objectiu és desclassifiquen zones de sòl urbà no consolidades qualificades com a sòl urbà amb pendents excessius. Es manté com a sòl urbanitzable els sectors SAU 2 i SAU 4. Es proposa delimitar Polígons d’Actuació i Plans de Millora Urbana de tamany reduït en els sòls no consolidats, segons el grau de desenvolupament, per facilitar la gestió i el desenvolupament d’aquests sòls així com consolidar el nucli urbà de Castelldans.

També es proposa la desclassificació del SAU 3 “La serreta de Sant Jaume” , passant a ser sòl no urbanitzable. A més es proposa classificar nou sòl per a activitats econòmiques per a la creació d’un nou polígon industrial d’activitat logística d’unes 40 ha, separat del nucli urbà, entre la C-233 i l’autopista A-2, amb l’objectiu de reactivar l’economia municipal.



L’alternativa seleccionada com a proposta en l’Avanç fou l’Alternativa 2, ja que per una banda proposava la millora del teixit urbà no consolidat existent a través de la delimitació de sectors i àmbits que facilitin la seva gestió, i per altra banda desclassificava el SAU-3, de dimensió desmesurada i només mantenia els SAUs 2 i 4, ja que els considerava de dimensió adequada i en continuïtat al nucli urbà. Tanmateix, proposava un nou sector d’activitat econòmica, desvinculat del nucli i d’una dimensió de 40hes.

Malgrat això, en el document per l’aprovació inicial, aquesta alternativa s’ha vist ajustada atès els diferents informes, suggeriments i reunions establertes amb els organismes superiors, així com la voluntat de l’Ajuntament.

3.2.3. Descripció de les característiques bàsiques del Pla

Sota les conclusions de les diagnosis extretes en els apartats anteriors cal dir que el model de creixement d’aquest nou pla ha de regenerar els teixits interns del nuclis, compactar els creixements proposats, diversificar els usos i les activitats, interrelacionar el municipi amb el paisatge rural, aprofitar la situació de Castelldans dins la comarca, i activar polítiques públiques de la gestió del sòl i de l’habitatge.

En els següents apartats es desenvolupa aquest model amb operacions molt concretes:

1. Adaptació del model proposat a les determinacions del PT parcial de Ponent

Els creixements proposat compleixen les determinacions del PTPP en quan a l’assignació d’una estratègia de creixement moderat pel municipi. L’article 3.7 permet una extensió urbana màxima que el POUM pot proposar és orientativament la que resulti de l’aplicació de la següent expressió: E= 30*A*f/100. El que bé a dir que pot estendre’s un 30% de la superfície urbana actual.

2. Integració i coherència urbana

El POUM aposta per la compactació del nucli urbà integrant al conjunt d’estructures del municipi, aquells sòls urbans que encara no estan consolidats, totalment definits o presenten algun dèficit que el planejament vigent no ha resolt. Cal estudiar cada àmbit cercant els motius i circumstàncies que han originat aquesta situació i s’hauran de donar respostes concretes en cada cas, mitjançant estratègies d’optimització dels teixits,

82

reestructuració interna o preservació dels espais lliures i elements representatius, fins aconseguir que completin el seu desenvolupament i/o urbanització.

3. Protecció paisatgística i de la identitat del municipi

El model aposta per la qualitat urbana i la preservació dels espais oberts. . Amb caràcter general, es prohibirà construir en terrenys amb pendent superior al 20%, evitant la seva urbanització tot conservant les seves característiques. També es replantejarà el model de tipologia edificatori definint els paràmetres i establint com alçada màxima al municipi de planta baixa i dos plantes i sotacoberta. També s protegiran al màxim els terrenys amb valor agrícola de regadiu i secà, d’acord amb el que estableix el Pla Territorial.

4. Millora de la mobilitat general en el nucli urbà

Es proposa la millora de les connexions viàries donant continuïtat als carrers dins el nucli que actualment no donen sortida i permetre una circulació de ronda per tot el perímetre del municipi. S’estableixen noves reserves de places d’aparcament per a les noves edificacions.

En concret aquestes operacions es defineixen segons els següents àmbits:

1. Àmbit Est del nucli urbà i SAU 1. Es proposa ordenar el buit urbà no desenvolupat de l'antic pla parcial i els sòls no consolidats entre el carrer Bonaire i la carretera de l’Hospitalet de l’Infant a Bellpuig, cosint el teixit urbà comprès dins l’àmbit i jerarquitzant l'estructura viària del sector tant en direcció nord-sud com est-oest.

2. Àmbit Est del Passeig Moragues. Aquest àmbit ha sofert una modificació puntual i s’ha aprovat definitivament el projecte d’urbanització i de reparcel·lació, havent-se inscrit les finques resultants en el registre de la propietat. El POUM proposa establir un mecanisme de gestió per a garantir l’execució de la urbanització que forma part del vial de circumval·lació que descongestionarà el casc antic.

3. Àmbit Sud. Es revisarà la qualificació de l’àmbit de sòl urbà, reduint l’àmbit en funció de les alternatives d’ordenació proposades.

4. Àmbit Sector urbà de ponent i Sau 2 (Sòl Apte per Urbanitzar de Ponent). Ordenar el buit urbà no desenvolupat dels sòls no consolidats a l’oest del nucli urbà, sota la carretera C-233, i desclassificar el SAU-2 atès que es troba en terrenys inundables.

5. Àmbit Sector SAU 4 i camí del Pla de les Moles. L’espai de sòl urbà que es desenvolupa a la falda de la serra de Can Carderius al sud del camí de les Moles, té una forta discontinuïtat amb el sòl urbà consolidat, a més de tenir unes condicions topogràfiques molt adverses i per tant es proposa la reducció de la franja de sòl urbà que classificaven les Normes subsidiàries, mantenint l’àmbit del SAU 4 ja que està en continuïtat amb el sòl urbà.

6. Àmbit Lo Barranc. Redefinició del límit del sòl urbà d’aquest àmbit del nucli de Castelldans atenent al traçat definitiu de la carretera de Puigverd a Lleida L702 i a les condicions topogràfiques del sector.



7. Àmbit La Serreta de Sant Jaume (SAU 3). Donat el baix grau de consolidació d’aquest àmbit discontinu respecte del nucli urbà, és proposa desclassificar aquest sòl urbanitzable passant a ser sòl no urbanitzable.

3.2.3.1. El sòl urbà consolidat

El POUM aposta per mantenir l’ordenació del sòl urbà consolidat, adequant les claus a les proposades per la Generalitat de Catalunya en el document “Sistematització del planejament urbanístic. Codis d’identificació en el planejament urbanístic. Gener 2008” i incorporant algunes determinacions que actualment no estaven regulades.

També delimita àmbits de gestió amb la finalitat de completar la urbanització i efectuar les cessions que faltin per fer en aquells sòls

3.2.3.2. El sòl urbà no consolidat

El POUM assigna aquesta classificació a aquelles àrees urbanes no desenvolupades, en les quals no hi ha hagut cap procés de transformació i que cal encara ordenar-les.

Aquestes àrees s’inclouen dins de sectors i àmbits de gestió que tenen com a finalitat la reordenació d’aquests àmbits per tal de garantir la continuïtat del teixit urbà afavorint sobretot la millora de la mobilitat i dotant, a la vegada, de nous sistemes d’espais lliures i equipaments necessaris per al municipi.

La delimitació dels àmbits de planejament proposats s’ajusta al màxim a la topografia i a l’estructura de la propietat del sòl per tal de fer possible la viabilitat del seu desenvolupament.

3.2.3.2. Els objectius del POUM pels sòl no urbanitzable

Els objectius establerts per l’ordenació del Sòl No Urbanitzable s’han definit amb la voluntat de garantir la protecció i la conservació del paisatge i del medi natural del sòl no urbanitzable. La proposta d’ordenació del Sòl No Urbanitzable es planteja amb criteris de continuïtat geogràfica amb l’objectiu de potenciar els corredors ecològics i biològics i, per tant, potenciar la connectivitat i la permeabilitat ecològica, tant en els espais lliures com en les zones urbanes.

Els objectius específics per al sòl no urbanitzable es centren en:

1. Catalogar les masies existents i definir el grau de conservació així com els usos admesos.

2. Incorporar les determinacions dels plans supramunicipals.

3. Identificar els usos del sòl existents, a partir d’un estudi previ de les característiques dels espais lliures, amb l’objectiu d’establir un règim d’usos coherent amb la naturalesa del sòl no urbanitzable.

4. Establir els mecanismes d’ordenació del sòl no urbanitzable dintre d’un context de sostenibilitat territorial i conservació de les qualitats ecològiques i paisatgístiques.

84

5. Limitar els creixements urbans en els sòls amb alts valors paisatgístics.

6. Protegir i conservar les àrees que per les seves característiques culturals, agrícoles, paisatgístiques i/o ecològiques presten a ser englobades en una qualificació del sòl de caràcter protector. S’han definit les següents categories de Sòl No Urbanitzable per :

SRN: Sòl Reserva Natural.

S’han inclòs en aquesta qualificació els sòls que es trobem englobats per la Reserva Natural Parcial Mas de Melons. Degut a la biodiveristat i fragilitat de les espècies que protegeix, en l’àmbit queda prohibida qualsevol activitat que comporti un alteració irreversible de l’hàbitat. L’àmbit de la reserva també coincideix amb PEIN i Xarxa Natura 2000.

SPXN: Sòl PEIN i Xarxa Natura 2000.

S’han inclòs en aquesta qualificació de sòl tots els espais del terme municipal que es troben englobats pel Pla d’Espais d’Interès Natural, amb l’objectiu d’incorporar en la seva regulació les determinacions del PEIN. L’àmbit també coincideix amb Xarxa Natura 2000.

SPE: Sòl de Protecció Especial.

S’inclouen en aquesta classe aquells espais en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, el Pla Territorial Parcial de Ponent considera que és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions. No inclou els espais PEIN ni Xarxa Natura 2000.

SPP: Sòl de Protecció Preventiva.

Categoria de sòl definida pel Pla Territorial Parcial de les Terres de Lleida recollida en la present proposta de Sòl No Urbanitzable. Es protegeix preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau. També es preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori.

7. Incorporar àmbits de protecció especial amb l’objecte de preservar elements importants a nivell territorial, com és el cas de:

Protecció fonts i deus. No es permet cap acció a l’entorn de les fonts que impliqui la seva desaparició o variació del lloc tradicional d’aflorament. A l’entorn d’aquests punts s’estableix una protecció de 50 m de radi en el qual no es permetrà cap tipus d’edificació, desmunt o moviment de terres que representi variacions morfològiques o paisatgístiques i que alteri les actuals condicions de la naturalesa. La vegetació existent haurà de respectar-se i es permetrà potenciar el seu valor paisatgístic. Es podran fer petites obres d’adequació i ornat, així com plantacions d’espècies autòctones si s’acompanyen amb el plànol corresponent.

Protecció Zones Humides.Es protegeix les zones humines dels Herbassars de Castelldans i la zona humida de Mas de Melons de qualsevol moviment de terres o acció que pugui malmetre aquests espais, necessitant el vist i plau de la administració ambiental competent per realitzar qualsevol activitat que pugui originar canvis a l’indret.

Sòl de protecció forestal. Recull l’establert per el Forest Públiques i les parts del municipi que les Normes ja delimitaven com a massa forestal.



Camins ramaders. Inclou els camins ramaders i vies pecuàries classificats als municipi de Castelldans.

8. Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió dels espais oberts

9. Proporcionar pautes espacials i regulacions per la implantació d’aquelles edificacions que es poden admetre en sòl no urbanitzable

A més, el POUM té present l’existència de múltiples edificacions en sòl no urbanitzable disperses per tot el terme municipal, algunes de les quals no contribueixen a la gestió i millora del territori no urbanitzat, natural o agrari, ja que aquest els proporciona únicament un espai d’ubicació.

Un segon grup d’edificacions el constitueixen aquelles que participen en les activitats econòmiques del municipi, com ara granges, magatzems agrícoles, etc..Malgrat això necessiten d’una regulació.

Pel que fa l’àmbit de la Serreta de Sant Jaume, àrea que les NNSS de Castelldans classificaven com a sòl apte per urbanitzar i que el present POUM desclassifica, es mantindran les edificacions i els usos existents i s’acolliran al que especifiqui la Normativa d’aquest POUM sobre construccions en sòl no urbanitzable.

3.2.3. Justificació en relació al planejament i a la capacitat del municipi

L’alternativa escollida acompleix els objectius d’una ocupació sostenibles del sòl i de compacitat urbana, fomentant el teixit urbà existent, en atenció a la seva millora tant d’ordenació en aquells buits urbans no desenvolupats, com de protecció de les trames urbanes existents.

No es preveu creixements atès les dades socioeconòmiques que reflecteixen un municipi pràcticament sense creixement de població, amb símptomes de despoblament rural i un important percentatge d’habitatges buits. En relació als previstos per les Normes vigents, s’ajusten aquells que ajudin a completar el teixit existent per millorar la mobilitat del nucli i donar continuïtat a la trama urbana.

Per tant, en relació a l’Alternativa 2, hi han les següents modificacions:

- No es preveu la delimitació del nou sector d’activitat econòmica, donat la valoració en els informes pertinents

- Ajust del sòl urbà en els límits amb pendent superior al 20%

- Ajust del SAU-4 considerant-lo com a sòl urbà no consolidat que ajuda a completar els límits del teixit urbà

- Desclassificació de part del SAU-2, incloent la resta en sòl urbà no consolidat per tal de permetre una millor ordenació

Per altra banda, les Normes subsidiàries de Castelldans delimitaven quatre àmbits en sòl no urbanitzable (Sòl Apte per urbanitzar) i la resta quedava regulat com a sòl urbà amb ordenació directa. Les cessions de vialitat estaven condicionades a l’atorgament de les llicències d’edificació. Al llarg d’aquests anys, no s’ha executat cap dels SAUs, només s’ha aprovat el projecte de pla parcial del SAU-1, no executat, i resta molt sòl urbà per consolidar.

86

442.000,00 m²s 0,68% 0,00 m²s 0,00% 150.300,00 m²s 0,23% 64.327.700,00 m²s 99,09% 64.920.000,00 m²s

SUPERFÍCIE SÒL URBÀ, URBANITZABLE I NO URBANITZABLE SEGONS REVISIÓ NNSS de 1985 de CASTELLDANS

TOTALsòl

URBANITZABLEsòl NO

URBANITZABLEUAs

sòl URBÀ

CONSOLIDAT

312.534,00 m²s 0,48% 129.466,00 m²s 0,20% 150.300,00 m²s 0,23% 64.327.700,00 m²s 99,09% 64.920.000,00 m²s

NO CONSOLIDATCONSOLIDAT

SUPERFÍCIE SÒL URBÀ, URBANITZABLE I NO URBANITZABLE SEGONS REFOS 2012 de CASTELLDANS

TOTALsòl

URBANITZABLEsòl NO

URBANITZABLE

sòl URBÀ


Per tant, com es pot apreciar en el quadre següent, respecte les NNSS vigents, actualment encara queda gairebé tot per desenvolupar:

NNSS 1985 REFOS 2012 Comparatiu NNSS-RefosPoblació =1.016hab Població actual 2012=1.028hab Decreixement població 10hab

Dimensió mitjana de llar 2,9 Dimensió mitjana de llar 2,38 (2001)

SUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES

Sòl Urbà 442.000 m2 2.262 u. 442.000 m2 2.262 u. 0 m2 0 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat existent 312.534 m2 493 u. 312.534 m2 493 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat Buits urbans 10.521 m2 116 u. 0 u.SUC - Sòl Urbà Consolidat colmatació+PAUs 255.406 m2 1.207 u. 0 u.

SUNC - Sòl Urbà no Consolidat 129.466 m2 446 u. 129.466 m2 446 u.

Sòl Urbanitzable 150.300 m2 6.764 u. 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u.

SUP - Sòl Urbanitzable delimitat 150.300 m2 6.764 u. 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u.

SUNP - Sòl Urbanitzable no delimitat 0 m2 0 m2 0 m2

SNU - Sòl no urbanitzable 64.327.700 m2 64.327.700 m2 0 m2

TOTAL 64.920.000 m2 9.025 u. 64.920.000 m2 9.025 u. 64.920.000 m2 0 u. Font: Elaboració pròpia

Per altra banda, com s’ha esmentat amb anterioritat, el POUM recull el previst per el planejament vigent i ho ajusta a la realitat existent en compliment del pla territorial i de la LU. Per tal d’agilitzar la gestió, el Pla planteja un gran nombre d’àmbits en sòl urbà, majoritàriament polígons d’actuació urbanística, per tal de fer més viable la seva gestió, sotmetent-los directament al projecte de reparcel·lació i d’urbanització.

319.837,17 m²s 0,49% 127.003,83 m²s 0,20% 0,00 m²s 0,00% 64.473.159,00 m²s 99,31% 64.920.000,00 m²s

SUPERFÍCIE SÒL URBÀ, URBANITZABLE I NO URBANITZABLE SEGONS PROPOSTA INICIAL DE POUM (CASTELLDANS)

TOTALsòl

URBANITZABLEsòl NO

URBANITZABLESUNC

sòl URBÀ

CONSOLIDAT


El creixements previstos pel POUM seran perfectament assumibles pel municipi durant els pròxims anys, doncs s’ha optat per una estratègia de creixement moderat pel nucli de Castelldans justificada en el punt següent.



superfície % sostre potencial habitatges potencials

Sòl Urbà 446.841 m2 7,0% 417.889,34 m²st 1.804 Hab.

SUC - Sòl Urbà Consolidat 319.837 m2 71,6% 360.073,34 m²st 1.578 Hab.

SUNC - Sòl Urbà no Consolidat 127.004 m2 28,4% 57.816,00 m²st 226 Hab.

Sòl Urbanitzable 0 m2 0,0% 0,00 m²st 0 Hab.

SUD - Sòl Urbanitzable delimitat

SUND - Sòl Urbanitzable no delimitat

Sòl Urbà + Sòl Urbanitzable 446.841 m2 7,0% 417.889,34 m²st 1.804 Hab.

SNU - Sòl no urbanitzable 5.906.853 m2 93,0%

TOTAL 6.353.694 m2 100,0% 417.889,34 m²st 1.804 hab

QUADRE RESUM POUM CASTELLDANS AP. INICIAL


El POUM planteja un màxim de 1.804 habitatges, dels quals 1.578 es troben dins el sòl urbà consolidat i 226 estan inclosos en àmbits i sectors tan en sòl urbà no consolidat. Cal assenyalar que dins dels 1.578 es troben els existents, els buits urbans i els potencials de colmatació segons el planejament vigent.

Si comparem el Refòs actual de planejament amb la proposta, s’aprecia que les previsions d’habitatges segons les Normes vigents eren desmesurades en relació a la població. El POUM ajusta tan l’extensió urbana com la densitat per tal de tenir una proposta més realista i ajustada.

REFOS 2012 POUM AI Comparatiu Refos-POUM APoblació actual 2012=1.028hab Població estimada 2026=?

Dimensió mitjana de llar 2,38 (2001) Dimensió mitjana de llar ?

SUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES

Sòl Urbà 442.000 m2 2.262 u. 446.841 m2 1.804 u. 4.841 m2 -458 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat existent 176.073 m2 493 u. 176.073 m2 493 u. 0 m2 0 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat Buits urbans 10.521 m2 116 u. 10.521 m2 116 u. 0 u.SUC - Sòl Urbà Consolidat colmatació+PAUs 255.406 m2 1.207 u. 260.247 m2 969 u. 0 u.

SUNC - Sòl Urbà no Consolidat 129.466 m2 446 u. 127.004 m2 226 u. -2.462 m2 -220 u.

Sòl Urbanitzable 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u. -150.300 m2 -6.764 u.

SUP - Sòl Urbanitzable delimitat 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u. -150.300 m2 6.764 u.

SUNP - Sòl Urbanitzable no delimitat 0 m2 0 m2

SNU - Sòl no urbanitzable 64.327.700 m2 64.473.159 m2 145.459 m2

TOTAL 64.920.000 m2 9.025 u. 64.920.000 m2 1.804 u. 64.920.000 m2 -7.221 u.


Per tot l’esmentat anteriorment, l’estratègia de creixement que proposa el POUM s’ajusta a la lògica de compacitat urbana i mobilitat sostenible. La proposta s’adequa amb l’objectiu de minimitzar l’ocupació del sòl, plantejat tant en el planejament territorial com en els informes de sostenibilitat ambiental i territorial.

En aquest sentit, es considera un municipi amb escassa complexitat urbanística, que només distingeix entre sòl urbà i urbanitzable. Les determinacions d’un POUM d’aquestes característiques queda regulat per l’article 59.2 del TRLU.

88

3.2.4. Justificació en relació al planejament territorial i sectorial

El Pla Territorial parcial de Ponent estableix unes estratègies de creixement per a cada municipi inclòs en el seu àmbit. En aquest context, el nucli de Castelldans s’ha classificat amb l’estratègia de desenvolupament de Creixement Moderat segons l’article 3.15 de la Normes d’Ordenació Territorial

“Article 3.15 Creixement moderat

1. El Pla estableix aquestes estratègies en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees urbanes de major importància, aquelles a les quals s’assigna l’estratègia de creixement moderat poden assolir, en funció del seu valor de posició, una funció nodal amb relació al seu entorn pròxim.

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar serà orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:

E= 30 . A. f /100

E: superfície de l’extensió urbana admissible

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió, definit al punt 4

3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) s’ha de determinar de la manera següent: s’ha d’incloure tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del Pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses pel Pla territorial en els àmbits de les “àrees urbanes i les seves extensions” assenyalats en els plànols. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul amb els següents límits:

a) No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul.

b) Es comptabilitzarà només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

4. En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en l’estratègia de creixement moderat, s’ha d’aplicar a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de correcció que s’obtindrà de l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent:

f= (18 + A -0,005� A²) / (A + 5)

A: superfície de càlcul en Ha.

El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha.

5. Quan el municipi no tingui cap àrea diferenciada destinada a activitat industrial, ja sigui formant part de l’àrea urbana principal o separada d’aquesta, o quan l’àrea industrial existeixi, però hagi exhaurit o estigui en vies d’exhaurir la disponibilitat de sòl per acollir noves edificacions, es pot augmentar la superfície de sòl d’extensió, resultant de



l’aplicació de les condicions establertes pels apartats 2, 3 i 4 d’aquest article, en un 25% de la seva superfície amb destí a àrea específica d’activitat industrial. La superfície de sòl pendent d’ocupar en un àrea industrial existent disminueix la superfície resultant de l’aplicació del percentatge assenyalat. La nova àrea per a activitat industrial s’ha de situar en continuïtat amb la resta de teixits d’extensió, tanmateix per raons topogràfiques, paisatgístiques o d’ordenació, pot disposar-se separada, però ben articulada, amb la resta de teixits mitjançant algun espai urbà o periurbà o algun element d’infraestructura o com a extensió d’un àrea especialitzada existent que el Pla no hagi assenyalat específicament com no extensible.

6. La superfície d’extensió urbana que determinarà el Pla d’ordenació urbanística municipal comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en disposició d’ésser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil desplaçament.

7. El sòl urbà no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o instal·lacions que hagin de ser objecte d’un procés de remodelació, la complexitat del qual no permet preveure un desenvolupament dins dels primers 8 anys de vigència del Pla, no s’ha de tenir en compte en el càlcul. En tot cas, el Pla d’ordenació municipal haurà de justificar aquesta previsió.

8. L’extensió que resulta de l’aplicació dels apartats anteriors comprèn els teixits urbans de base residencial i aquells destinats a l’activitat econòmica industrial o terciària que s’integren en la trama general de l’àrea urbana. L’extensió representa el màxim orientatiu que el Pla considera adequat fins a l’any 2026. En cas que s’hagués d’excedir aquest màxim, encara que sigui en poca quantitat, s’ha de justificar expressament per la racionalitat de l’ordenació, la coherència amb els objectius del Pla o altres motius d’interès públic.

9. El planejament urbanístic ha de definir els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable constituents del creixement i ha de fer explícita la comprovació que no excedeixen del límit establert en aquest article. Tanmateix, i amb la finalitat que les limitacions del creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats de millora de l’àrea urbana, s’admet com a justificació per a sobrepassar si és necessari el límit d’extensió establert la provisió de sòl per als següents usos, d’acord amb les especificacions que s’assenyalen en aquest apartat:

a) Habitatges de protecció pública, en proporció superior al mínim establert per la legislació.

b) Establiments hotelers.

c) Equipaments públics supramunicipals.

d) Equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals, turístics, científics, sanitaris, educatius...).

e) Propostes de compactació de sòl urbanitzable qualificat en el planejament vigent.

L’increment d’habitatges de protecció pública té com a limitació que el total d’habitatges de protecció pública –existents més previstos- no ha d’excedir del 40% del total d’habitatges del municipi –existents més previstos-. Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una major extensió han d’estar en parcel·la única, no segregable i d’ús excloent. Els terrenys destinats a habitatges de protecció pública, equipaments públics o privats i hotels, que per raó d’aquests usos excedeixin de l’extensió obtinguda per aplicació del que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4 d’aquest article, no

90

podran variar el seu destí urbanístic sense una prèvia modificació, en aquest sentit, del Pla director territorial.

Els motius de justificació de majors extensions assenyalats seran vàlids també en les modificacions dels POUM.

10. La memòria del Pla incorpora un quadre amb les superfícies de sòl ocupats i urbanitzats en el moment de l’aprovació del Pla. Amb caràcter indicatiu s’adjunta com annex a aquestes Normes.”

A continuació es mostra la justificació numèrica dels creixements proposats:

E 14,13 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible

A 44,20 Ha Superfície de càlcul de l’àrea urbana existent: s’ha de comptabilitzar tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència signifi

f= (18+A-0,005*A²) / (A+5) 1,07Factor de correcció per a nuclis de petita dimensió. El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 ha i el valor 2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 ha.

12,70 Ha Superfície de l’extensió urbana proposada pel POUM de Castelldans

Justificació creixement segons PTPP del POUM de Castelldans

Creixement Moderat: E= 30*A*f/100

Creixement Proposat POUM CastelldansEPOUM

Es considera la superfície urbana existent aquella definida com a sòl urbà segons el Refòs de planejament (44,20hes)

L’extensió que permet el PTPP és de 14,13hes, i el POUM delimita un total de àrees en sòl urbà no consolidat, considerades com a nous creixements, de 12,70hes, inferior del que admet el Pla territorial. No obstant, cal remarcar que, la proposta de POUM en cap cas supera la superfície de la delimitació de sòl urbà del planejament vigent, sinó que l’ajusta per regularitzar-la i ordenar-la.

La proposta d’ordenació proposada per a sòl no urbanitzable i la seva zonificació és el reflex de la incorporació de les determinacions de les figures sectorials i de planejament territorial que afecten al municipi de Castelldans.



3.3 PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL

3.2.1. Els criteris d’estructuració urbana

De l’observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat que comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals i consolidin un model de territori globalment eficient; es proposen els següents criteris basics:

1. Els nous àmbits d’ordenació es concentraran al voltant del nucli proposant creixements compactes que compleixen amb les determinacions expressades en el PTPP, sent més restrictiu en quan a l’ocupació de sòl urbanitzable que aquest admet.

2. La proposta de creixement el Pla recull allò plantejat per les NNSS del 85, adaptant-les a la realitat existent i ajustant els seus límits i millorant les condicions viàries.

3. La màxima adaptació a la tipologia de la trama urbana preexistent.

4. La definició de l’espai entre el sòl urbà i el no urbanitzable com una àrea de transició que permeti la continuïtat com a espai cívic.

3.2.2. Sostenibilitat

Tal i com s’explica en l’informe de sostenibilitat ambiental d’aquest POUM, els objectius proposats són:

1. Evitar l’ocupació innecessària del sòl per als usos urbans i per les infraestructures vinculades a aquests uso

2. Potenciar un model d’urbanització compacte i eficient, contigu als nuclis urbans ja existents, amb qualitat de l’espai urbà i plurifuncionalitat de les estructures urbanes.

3. Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzat. Preservar els espais i elements de valor rellevant del territorio

4. Contribuir a la mobilitat sostenible del municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i la mobilitat

5. Fomentar pràctiques en el tractament del sòl respectuoses amb el medi, que no afectin els aqüífers i augmentin la contaminació per nitrats

6. Prevenir el risc d’inundació, deixant lliures les zones inundables o compatibilitzant els usos en aquests espais

7. Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament.

8. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua

9. Ordenar adequadament les infraestructures de serveis (telecomunicacions, energia, aigua, etc.) per minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge

10. Estructurar i situar les actuacions de forma que no generin soroll per sobre dels llindars establerts per la normativa aplicable

92

11. Contemplar totes les mesures i actuacions necessàries per evitar la dispersió lumínica, regulant l’enllumenament privat exterior i maximitzant l’estalvi i eficiència energética

12. Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir la contribució al canvi climàtic

13. Planificar els equipaments i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus

14. Establir mesures d’ecoeficiència en la urbanització, especialment pel que fa al consum de recursos naturals.

15. Establir una xarxa d’espais d’interès natural com a element bàsic i vertebrador del model territorial del municipi, la qual serà físicament continua i les xarxes territorials exteriors amb els espais lliures urbans

16. Afavorir el manteniment dels elements naturals ipaisatgístics diferenciadors del territori mitjançant una planificació adient i potenciant la diversificació d’usos.

17. Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals

18. Protegir millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès

19. Integrar paisatgísticament les actuacions per tal de minimitzar l’alteració de la qualitat

del paisatge i incorporar totes aquelles estratègies, actuacions i elements que faciliten la integració de les actuacions urbanístiques en l’entorn

3.2.3. Mobilitat

Al terme municipal, a uns 30 km de Lleida, s’hi accedeix per l’autopista AP-2 que connecta Barcelona-Lleida-Saragossa. A més a més es troba travessat per les carreteres comarcals, C233 que uneix Bellpuig d’Urgell i Flix que travessa el territori de nord a sud, la LV-7023 de Juneda a Castelldans i la L-702 de Lleida a Castelldans. Acaben de configurar la infraestructura viària altres camins i/o pistes: Castelldans-Cervià, Castelldans-Aspa i Castelldans- el Cogul.

Pel que fa la mobilitat interna, el POUM preveu millorar connexions internes per tal de donar continuïtat als carrers existents i facilitar l’accessibilitat, sobretot al voltant de l’escola i de l’estació ferroviària. També es reserven nous espais d’aparcament al voltant d’aquest espais que estaran previstos en les seccions dels nous vials inclosos en àmbits de gestió del POUM.

Per altra banda, per tal de preservar la identitat del casc antic i garantir la seva conservació el POUM proposa tot l’entramat de carrers que configuren aquest casc com de trànsit restringit amb prioritat invertida.

El POUM preveu i justifica, a través de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, que la mobilitat que generaran els sectors de desenvolupaments un cop executats, és perfectament assumible per la xarxa viària interna i externa del municipi.



3.2.4. L’habitatge

Segons aquestes projeccions de població, ens trobaríem en un creixement acumulat fins al 2021 que podria oscil·lar entre el -2,32% per a l’escenari més baix i el 6,51% per a l’escenari més alt.

La població real de la comarca de les Garrigues l’any 2011 va ser de 20.306 habitants i el 2012 va ser de 20.212 habitants que es situa a cavall de les dades estimades en l’escenari mitjà i alt de la projecció de població.

D’acord amb això, es podrien utilitzar els dos escenaris per calcular la projecció de població de Castelldans. Tanmateix, veient que el ritme de creixement de la població de la comarca ha disminuït en els últims anys i que l’escenari de recessió econòmica fa preveure que es prolongui aquesta tendència en els següents anys, s’ha cregut convenient prendre com a referència l’escenari demogràfic mitjà.

Un cop definit l’escenari es calcula el pes de la població del municipi de Castelldans respecte la seva comarca i el seu increment anual. A partir de l’increment anual es calcula el percentatge mig que servirà per establir la ràtio. Aquesta ràtio s’aplicarà a la projecció de la població de les Garrigues elaborada per l’IDESCAT per tal d’establir la projecció de població de Castelldans. Tal i com mostra la taula següent, l’escenari demogràfic mitjà d’aquesta projecció estima una població de 1.010 habitants per l’any 2026, reduint lleugerament la seva població en un total de 12 habitants.

D’acord amb l’apartat 2.4.1 de la memòria d’informació d’aquest POUM i veient que el ritme de creixement de la població de la comarca ha disminuït en els últims anys i que l’escenari de recessió econòmica fa preveure que es prolongui aquesta tendència en els següents anys, s’ha cregut convenient prendre com a referència l’escenari demogràfic mitjà.

La previsió d’aquest escenari baix és que la població obtingui un creixement entre el -2,32% i el 6,51% de tal manera que l’any 2026 s’estima una població de 1.10 habitants.

En relació al municipi de Castelldans i segons l’estimació de població, el POUM preveu un total de 1.804 habitatges que, d’acord amb l’apartat 2.7.2.1 d’aquesta memòria, es distribueixen segons:

- 493 habitatges existents

- 116 habitatges en solars buits

- 823 habitatges de colmatació- referits al sostre que es podria esgotar segons els paràmetres urbanístics de la clau

- 146 habitatges dins d’àmbits de gestió en sòl urbà consolidat

- 191 habitatges dins d’àmbits de gestió en sòl urbà no consolidat

- 35 habitatges en un sector de pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat

Es consideren habitatges de nova implantació aquells subjectes a polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats de l’article 70.2.a. En aquest sentit el nombre total d’habitatges de nova implantació que proposa el POUM és de 226 habitatges.

94

3.2.4.1.L’habitatge protegit

El POUM no preveu la reserva del 30% del sostre residencial per a habitatge de protecció, atès el que especifica en l’article 57.3 del TRLU:

“.....Resten exempts d’aquesta obligació mínima els plans d’ordenació urbanística municipal següents, llevat que el planejament territorial o director urbanístic determini una altra cosa:

a)Els dels municipis que, per llur escassa complexitat urbanística, només distingeixen entre sòl urbà i no urbanitzable.

b)Els municipis de menys de cinc mil habitants, que no són capitals de comarca i que compleixen els requisits següents:

Primer. Si en els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del pla, la dinàmica d’atorgament de llicències ha estat inferior a cinc habitatges per cada mil habitants i any.

Segon. Si el pla no permet més de dos-cents habitatges de nova implantació per el conjunt dels àmbits d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable”

Per altra banda, l’ajuntament no ha manifestat aquesta necessitat. Tot i així, la memòria social d’aquest document analitza i avalua la necessitat del municipi d’habitatge de protecció i estableix quins han de ser els instruments per a la delimitació d’aquestes àrees.

3.2.5. El règim del sòl

La classificació urbanística del sòl revisa la classificació vigent segons el planejament general de 1985 (NNSS), atenent als criteris del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, de la llei 3/2012 de modificacions de la llei, el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme i als propis objectius urbanístics de la present revisió de planejament municipal de Castelldans

La seva delimitació es fixa als plànol de Règim del sòl, els quals indiquen també els sectors sotmesos a Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà i Sectors corresponents a Plans de millora urbana.

Prèviament s’ha dut a terme una refosa normativa, que serveix com a instrument clau per procedir a la confecció complerta del cos normatiu del POUM, recollint primer, la formulació complerta de les modificacions i planejament tramitat des de la redacció de les Normes Subsidiàries aprovades l’any 1985, més les noves determinacions que s’han anat produint, com són modificacions, sentències i planejament derivat, a més de l’adaptació al planejament territorial i sectorial que s’ha aprovat al llarg d’aquests anys.



Font: Refòs 2012. Elaboració pròpia

3.2.5.1.Classificació, qualificació i regulació dels sistemes i les zones

En la regulació del règim urbanístic del sòl definit en l’art. 24 del TRLU, el primer rang en la jerarquia de línies d’un Pla correspon a la classificació del sòl.

La totalitat del territori d’un municipi de Catalunya està classificat en una o altra classe de sòl: urbà consolidat, urbà no consolidat, urbanitzable delimitat, urbanitzable no delimitat i no urbanitzable (art. 25 TRLU). En el cas concret de Castelldans la classificació del sòl estableix:

SÒL URBÀ CONSOLIDAT SUC

SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT SNC

SÒL URBANITZABLE DELIMITAT SUD

SÒL NO URBANITZABLE SNU

96

El POUM de Castelldans defineix les següents superfícies, sostre i habitatges per cada règim de sòl:

superfície % sostre habitatges

319.837 m2 5,0% 360.073,34 m²st 1.578 Hab.

127.004 m2 2,0% 57.816,00 m²st 226 Hab.

0 m2 0,0% 0,00 m²st 0 Hab.

6.033.857 m2 95,0%

6.353.694 m2 100,0% 417.889,34 m²st 1.804 Hab.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL POUM CASTELLDANS AP. INICIAL

Sòl no urbanitzable (SNU)

TOTAL

Sòl Urbanitzable delimitat i no delimitat (SUD/SUND)

Sòl Urbà consolidat (SUC)

Sòl Urbà no consolidat (SUNC)


El segon rang en la jerarquia d’un Pla són els sectors de planejament i, per extensió, els àmbits de gestió. En el POUM s’han delimitat:

PLA DE MILLORA URBANA (sòl urbà) PMU

POLÍGON D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA (sòl urbà) PAU

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC (sòl urbà) PEU

El Pla preveu un total de 22 figures dels quals 20 són àmbits de gestió(PAU) tan en sòl urbà consolidat com en no consolidat, 1 és un sector(PMU) en sòl urbà no consolidat i 1 Pla especial d’infraestructures a fi i efecte de canalitzar l’aigua provinent de la Vall de Matxerrí (PEU)



PAU en SUC 69.331,30 m²s 0,11%

PAU-2 2.957,00 m²s 0,00%

PAU-4 8.659,05 m²s 0,01%

PAU-9 15.744,35 m²s 0,02%

PAU-10 7.444,00 m²s 0,01%

PAU-11 24.323,95 m²s 0,04%

PAU-13 9.269,00 m²s 0,01%

PAU-14 2.040,00 m²s 0,00%

PAU-15 4.691,00 m²s 0,01%

PAU-16 2.862,00 m²s 0,00%

PAU en SUNC 118.084,83 m²s 0,19%

PAU-1 1.848,00 m²s 0,00%

PAU-3 7.504,00 m²s 0,01%

PAU-5 12.723,00 m²s 0,02%

PAU-6 18.034,00 m²s 0,03%

PAU-7 13.576,50 m²s 0,02%

PAU-8 4.916,10 m²s 0,01%

PAU-12 9.968,00 m²s 0,02%

PAU-17 12.887,30 m²s 0,02%

PAU-18 5.844,00 m²s 0,01%

PAU-19 2.810,95 m²s 0,00%

PAU-20 10.960,00 m²s 0,02%

PMU en SUNC 8.919,00 m²s 0,01%

PMU-1 8.919,00 m²s 0,01%

PEU en SUC 14.550,00 m²s 0,02%

PEU-1 14.550,00 m²s 0,02%

Residencials o mixt(predomini d’habitatge)

Residencials o mixt(predomini d’habitatge)

El tercer rang en la jerarquia d’un Pla són les qualificacions del sòl.

La codificació dels diferents tipus de sòl s’ordena segons els usos predominants i segons el teixit o estructura urbana que generen, sempre tenint en compte les tipologies d’edificació resultants.

La primera aproximació als diferents tipus de sòl es fa diferenciant els sistemes de la resta de tipus i zones.

98

Els sistemes generals o locals descrits en l’article 34 del TRLU i la llei 3/2012 de modificacions de la LU es poden localitzar en qualsevol classe de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

La qualificació urbanística del sòl en zones i sistemes té per objectiu assignar a cada part del territori usos i, en el seu cas, intensitats i/o condicions d’edificació tot desenvolupant els drets i deures genèrics que estableixi el Pla.

Dintre d’aquesta regulació entenem per sistemes el conjunt d’elements d’interès general que, relacionats entre sí, configuren l’estructura general i orgànica del territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans i alhora han de garantir els objectius del planejament referents a:

- Comunicacions: recull tots els tipus d’infraestructures lligades als eixos de comunicació i a la mobilitat: viàries, ferroviàries, aeroportuàries, i portuàries.

- Espais oberts: espais lliures, hidrogràfic, costaner.

- Equipaments comunitaris i serveis tècnics : Equipaments comunitaris; i serveis tècnics i ambientals.

- Habitatge dotacional públic: actuacions destinades a satisfer demandes temporals de col·lectius amb necessitat d’assistència o emancipació (art. 1 TRLU).

El POUM planteja una regulació de les diferents zones edificables, partint de la refosa normativa dels diferents planejaments promoguts durant la vigència de les Normes, i definirà una nova estructura, ordenada i lògica, que mantingui la major interrelació possible amb les actuals zones i amb la seva nomenclatura.

3.2.5.2.La nova qualificació del sòl

La refosa normativa i la necessària relectura de les qualificacions del Pla comportarà la definició d’una nova organització de les qualificacions del sòl, estructurada en base a la morfologia pròpia de cada teixit, de manera sistemàtica, que ha de garantir un millor i més fàcil accés de la ciutadania a la informació i a la normativa del planejament urbanístic.

En aquest sentit, es seguiran els criteris que el propi Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat per tal d’unificar els criteris de codificació, que han de possibilitar, en el futur, la refosa de la nova regulació urbanística aprovada a Catalunya i la ràpida actualització de la situació urbanística vigent en tot moment.

De la mateixa manera, es recull totes aquelles qualificacions específiques dins dels sectors o àmbits aprovats.

Pel que fa al sòl no urbanitzable, amb l’objectiu de preservar el medi natural del municipi de Castelldans i garantir la qualitat de vida de les generacions presentes i futures, es delimiten els espais oberts que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislació ambiental, actualitzant-ne els límits i es regulen els diversos usos o activitats per cada tipus de sòl no urbanitzable, de forma que no malmetin els valors que es pretenen protegir d’acord amb el TRLU i la legislació territorial i sectorial.

El Pla recull les categories provinents del planejament territorial aprovat i estableix uns criteris per a cada qualificació urbanística en relació amb els elements propis del territori com el relleu, la xarxa de camins rurals, la vegetació, la xarxa d’aigua, les tanques, murs i marges, la construcció d’accessos, la construcció d’edificis i altres aspectes concrets particulars de cada qualificació.



Així que amb coherència amb els tipus basics d’espais oberts establertes pel Pla Territorial Parcial de Ponent, que són el sòl de protecció especial (sòl de valor natural i connexió, PEIN i/o Xarxa natura 2000); el sòl de protecció territorial (sòl potencialment sotmès a risc natural, reserva per a possibles actuacions ferroviàries i reserva estratègica) i sòl de protecció preventiva.

A continuació es detallen les correspondències entre les Claus urbanístiques del les Normes Subsidiàries amb les proposades pel POUM :

1b Nucli antic compacte2b Urbà tradicional compacte4 Illa oberta

6a Parcel· la de 300 a 400 m²6b Parcel· la de 401 a 800 m²6c Parcel· la superior a 800 m²

CASES AGRUPADES 5 Cases en filera

7b Industrial entremitjeres7c Industrial aïllat (cooperativa del camp)

MIXT 3 Ordenació mixta 15 Mixt amb predomini de l'activitat econòmica (cooperativa)

25a Zona d'espais naturals protegits25b Zona de sòls de valor natural i de connexió25c Zones humides24 Zona de protecció especial i d'interès natural22 Zona de protecció forestal i d'interès paisatgístic

6 Horta 21a Zona de protecció especial de regadiu7 Seca 20b Zona de protecció especial de secà

20 Zona de protecció preventiva

P Zona de protecció del sistema viari i/o d'infraestructures tècniques 11 Zona de serveis

ParcsPlaces

Zones verdes de proteccióJardins Urbans

E1 DocentE2 Sanitari i assistencialE3 Administratiu / ProveimentE4 Cultural, social i religiósE5 Esportiu i recreatiuE6 Funerari / CementiriE7 de nova creació o sense ús assignat

T1 AiguaT2 EnergiaT3 DepuracióT4 ResidusT5 ComunicacionsT6 Infraestructures de recT7 Reserves sense ús assignat

X1 Xarxa territorial bàsicaX2 Vialitat bàsica localXr Xarxa viària de trànsit restringit

DOTACIONAL D Habitatge Dotacional

V

NUCLI ANTIC 1 Ordenació segons alineació de vial

2a Ordenació específicaCASES AÏLLADES

INDUSTRIAL

SÒL NO URBANITZABLE

Àrees naturals5

SERVEIS TÈCNICS T Instal·lacions i serveis

ESPAIS LLIURES L Parcs, jardins i esbarjo

SISTEMES DECOMUNICACIÓ V Viari

E Instal·lacions d'ús públicEQUIPAMENTS

TIPUSCLAU

NNSS POUM

100

3.2.6. Patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i natural

El POUM recull els valors patrimonials i naturals existents dintre de l’àmbit municipal i dissenya les seves estratègies i estructures generals de desenvolupament tenint en consideració aquests elements.

Des d’aquest punt de vista, el POUM ha d’evitar el risc d’abandó i/o demolició dels béns catalogats, afermant la seva permanència al comprendre’ls com a parts d’un conjunt integral de fites i llocs rellevants. Es tracta així de potenciar i enriquir les connexions entre el patrimoni històric i la ciutat present.

Per altra banda, el POUM incorpora una relació d’edificis i elements a protegir, inclosos dins el patrimoni arquitectònic, arqueològic , paisatgístic i natural del municipi de Castelldans, i que ha de servir per elaborar el futur Catàleg de béns protegits. Cal assenyalar que actualment l’ajuntament de Castelldans està duent a terme la redacció del Pla especial de patrimoni del municipi.

Als efectes de classificar els béns d’interès patrimonial el Pla estableix les següents classes respecte a les tipologies dels propis elements:

- Patrimoni arquitectònic

- Jaciments arqueològics

Els béns corresponents al llistat del Patrimoni arquitectònic, resulten de la sumatòria dels béns d’interès patrimonial reconeguts per part de les Normes més els inventariats pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

El Pla també defineix en l’inventari les cabanes de volta existents al municipi, com a element característic del municipi, que el Pla especial de patrimoni haurà de regular i protegir, garantint la seva conservació

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

SU

1 Arcades

2 Casa Sacerdotal

3 Cementiri vell de Castelldans

4 Centre Republicà-Sindicat

5 Convent dels frares d'Escala Dei

6 Esgésia de Sta. Maria

7 Façana habitatge (c/ Església,14)

8 Museu del pagès



SNU

1 Ermita de Monterrat

2 Castell de Castelldans

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

1 Roques de Valent

2 Peixera d'Aspa I (Riba dreta)

3 Pla de la Mossa

4 Tossal de l'Àliga

5 Camí de les Planes

6 Campo Santo I

7 Campo Santo II

8 Can Xammar

9 Castell de Castelldans BCIN

10 Coll de l'Aranyó

11 Els Collerets

12 El Comellar I

13 Església de Sta. Maria

14 La Gisperta I

15 La Gisperta II

16 Mas d'en Tost

17 Mas de l'Entorn

18 Mas de la Rata I

19 Mas de Melons I

20 Mas de Melons II

102

21 Matxerri I

22 Matxerri II

23 Pla de les Moles

24 Les planes de melons

25 Racó del solter

26 Serra de Castelldans

27 Serra dels Colomers I

28 Serra dels Colomers II

29 El Timorell II BCIN

30 Tossal del Mas de Matxerri

31 Tossal dels Aranyons

32 Vall de melons I

Cabanes de volta:

1. Cal Rin, de Mas d’en Tost

2. Carme Baiget, Mas d’en Tost

3. Cal Xama

4. De Cervia

5. Tossal Redó

6. Jaume Roca

7. de l’Albagés, Corral del Bou

8. Federico Farran, Aranyó

9. De l’Albagés, La Talaya

10. Cal Manco, Corral del BouManel de l’Elena, Corral del bou

11. Cal Sedó, Corral del Bou

12. Cal Mandico, Comunglores



13. Jaume Ribelles, Comunglores

14. Cal Felipet, Gramenals

15. Cal Cando, Serrafosca

16. Cal Torré

17. Mas del Nyerris

18. De Borges, Campo Santoral Sila, Mas d’en Nyerris

19. Josep de la Juana, Camposanto

20. Cal Gepo, Racó del Segallet

21. Cal Rita, Vall de melons

22. Ramon de la Marina, Vall de Melons

23. Cal Farran (ambages) Vall de Melons

24. Cal Manel, Vall d Melons

25. De l’Albages, Vall de Melons

26. Cal Cando, Val De Melons

27. Ton de la Rosa, Vall de Melons

28. Mulatos “munaxo”, Pla de les Moles

29. Emili Sardà, Gispertes

31. Cal Guideta, Coma Ribelles

32. De Borges, Coma Ribelles



35. Vall de Melons

36. Jac de Vell, Les Fites

37. Huguet, Serrafosques

38. De Borges, Fites

104

Masies existents:

1.Mas de Matxerri

2.Mas de Melons

3.Mas d’en Tost

4.Mas de Sant Jaume

5.Mas de la Rata

6.Mas de l’Entorn

7.Mas de Madanyà

8.Mas de l’Esquerrer



3.4 PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES

3.4.1. Sistemes

3.4.1.1. Sistema de comunicacions

La planificació de les infraestructures de la vila ha de suposar, d’una una banda, l’oportunitat per millorar les condicions d’accessibilitat, i de l’altra, l’ocasió per reforçar-ne la cohesió interna i la interrelació entre les diferents parts.

El model viari actual de Castelldans és el resultat de l’aplicació de les Normes vigents, del desenvolupament del planejament derivat i de l’execució dels sectors de gestió, per tant, un model molt deficitari i amb moltes mancances degut a la poc desenvolupament urbanístic que hi ha hagut que no ha permès resoldre els problemes bàsics. A nivell concret resten molts carrers per urbanitzar o completar la urbanització, i a nivell general Castelldans té una estructura dèbil i poc connectada, on els carrers es perden en el límit urbà, sense continuïtat.

La xarxa viària de Castelldans s’estructura bàsicament a través de dos carrers pels quals s’accedeix al poble. El Carrer Major i el Passeig de Francesc Moragues defineixen un eix de nord a sud del municipi que connecta l’accés des de la carretera LV-7023 amb el nucli del poble. Aquest carrer conté una diversitat de tipologies edificatòries fruit dels diferents desenvolupaments. A partir d’aquest carrer s’estructuren tot una sèrie de carrer secundaris originats segons les etapes de creixement.

L’Avinguda de les Garrigues i l’Avinguda de Francesc Macià defineixen un eix d’oest a est del municipi pel qual s’accedeix al nucli a través de la carretera C-233 De la mateixa manera que en el cas anterior, d’aquest eix pengen tot un seguit de carrer secundaris originats segons les etapes de creixement.

A partir de l’anàlisi de les infraestructures existents, el document del Pla proposa bàsicament donar continuïtat als carrers existents i consolidar la urbanització dels carrers que encara no han estat acabats.

En concret el Pla preveu les següents actuacions:

- Consolidació de carrers o trams de carrers per executar a través de completar la seva urbanització, com són el Carrer Mallarà, la Travessera de Bonaire, la Travessera de Sant Isidre, el Carrer Sant Fortú, la Travessera Frances , el Carrer Projecte nº4, el Carrer Projecte nº8, el Carrer Projecte nº9, el Carrer Projecte nº10 i el Carrer Projecte nº11. El Pla preveu la delimitació dels mecanismes de gestió previstos en la legislació urbanística per assegurar la correcta finalització i manteniment d’aquests espais urbanitzats.

- Donar continuïtat a carrers existents per tal de connectar-los amb diverses parts del nucli, com són el Carrer Sant Fortú, l’Avinguda de l’Esport, la Travessera de Bonaire, el Carrer Sant Isidre, la Travessera de Sant Isidre i la Travessera de Frances. El Pla preveu la delimitació d’àmbits de gestió que defineixen una ordenació per tal de garantir la viabilitat de l’àrea.

- Nova vialitat perimetral o de ronda. El Pla projecta nous vials perimetrals que serviran per reforçar la circulació dels dos eixos principals existents, Carrer Major-Passeig de Francesc Moragues i Avinguda de les Garrigues - Avinguda de

106

Francesc Macià, tal com s’ha esmentat anteriorment i desviar el trànsit de pas del nucli del poble.

- Conservar la xarxa de camins existents per tal de promoure la conservació de la xarxa de camins rurals, camins vials i d’altres camins històrics que articulen tot el territori del terme municipal de Castelldans.

La estructura de la nova xarxa viària s’articula segons diferents jerarquies dels carrers:

- Els vials principals són els grans eixos estructuradors de les diverses parts del nucli.

- Els vials secundaris que pengen d’aquests i ressegueixen camins i vials existents.

- Els camins per a vianants que discorren per tot el poble comunicant les diferents zones i donant continuïtat als espais lliures existents i proposats.

El Pla estableix dos seccions tipus de la xarxa viària de nova implantació en funció de la seva jerarquia i de les necessitats estructurals del sistema. En el seu disseny s’estableixen les amplades mínimes de l’espai per a vianants, espai per a carrils de circulació i espai per aparcaments:

- Via de 15m. : vial que es correspon als eixos principals i al vial de ronda que porta incorporat tot un espai de passeig. Consta de 6m vianants, 6m de rodat i 3m aparcament per carrers principals amb aparcament.

- Via de 7m. 3m vianants i 4m de rodat : la majoria dels carrers secundaris.

3.4.1.2. Sistema d’equipaments

El línies generals, Castelldans és un municipi ben dotat pel que fa a equipaments comunitaris i segons l’anàlisi en la memòria d’informació, segons les dinàmiques demogràfiques dels pròxims 15 anys no hi ha una forta demanda d’equipaments. Tot i així, el Pla planteja unes previsions relacionades amb els futurs creixements en proximitat als sistemes d’equipaments existents i que garanteixin una bona accessibilitat des de l’estructura local.

El futur desenvolupament dels àmbits de polígons d’actuació en sòl urbà previstos pel POUM generarà sòl amb destí a equipaments comunitaris, que serà el propi municipi qui en definirà el seu ús en funció de les seves necessitats.

En relació als equipaments educatius, es mantenen els existents ja que cobreixen les necessitats actuals del municipi i les de les previsions demogràfiques.

Els equipaments sanitaris es mantenen sense millores en la seva evolució, ja que pel que fa a les dinàmiques demogràfiques previstes, no es planteja nous dimensionats pel que fa a centres d’atenció primària. A més atès al gran percentatge de població envellida que té el municipi està prevista la ubicació d’un centre de dia o residència geriàtrica a l’Avinguda de l’Esport, al costat de la zona esportiva, promogut per la Fundació privada Sant Fortunat.

Pel que fa els equipaments esportius, en l’actualitat no s’han detectat mancances.



Respecte els equipaments culturals, el Pla planteja la possibilitat d’ubicar una nova biblioteca o llar d’infants, que podria ubicar-se dins el PAU 17. També es preveu la ubicació d’un tanatori dins aquest mateix PAU, situat al carrer la Soletat.

En referència als equipaments administratius no s’han detectat mancances.

En relació als equipaments culturals i socials, el POUM planteja ubicar un equipament cultural, relacionat amb el Museu de l’Oli actual, d’informació i divulgació de les Garrigues, per tal de potenciar i promocionar el turisme i donar accés al coneixement de la zona. Es preveu la seva ubicació dins el PAU-20.

A continuació es resumeixen amb dades numèriques, els equipaments totals previstos i existents al municipi:

E4 377,66 m²s Església de Santa Maria

E4/E5 2.560,94 m²s Cámara Agrària i Casal

E2/E3 240,57 m²s Consultori medic municipal

E1 2.084,25 m²s Col·legi educació primaria Timorell

E4 390,05 m²s Futur museu de les Garrigues

E4 277,65 m²s Museu de l'Oli

E5 17.154,06 m²s Zona esportiv a municipal

Existents 23.085,18 m²s

INVENTARI EQUIPAMENTS (clau E) existents

ÚS EXISTENTCLAU SUPERFICIE PLANTA

E6 168,90 m²s Tanatori

E4 11.373,82 m²s Centre de dia

E7 1.824,38 m²s Sense ús assignat/llar d'infants (PAU-17)

E7 1.318,75 m²s Sense ús assignat/relacionat amb el

Museu de l'Oli (PAU-20)

POUM 14.685,85 m²s

INVENTARI EQUIPAMENTS (clau E) POUM

PROPOSTA POUMCLAU SUPERFICIE PLANTA

TOTAL 37.771,03 m²s


3.4.1.3. Sistema d’habitatge dotacional

Aquest sistema comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides i especificades en la memòria social d’aquest POUM.

108

Aquest Pla preveu una reserva en la parcel.la municipal on es preveu la ubicació del centre de dia. Tot i així, l’ajuntament encara no té tal necessitat i només en preveu una possible reserva.

3.4.1.4. Sistema d’espais lliures

En relació als espais lliures, el POUM es centra en optimitzar els existents i en planteja de nous en relació als equipaments futurs.

En aquest sentit, es proposa reforçar l’espai que envoltarà el nou museu de les Garrigues , al final del carrer de la Font, per tal d’alliberant l’espai del davant i proposar un mirador passeig que connecti amb el museu de l’Oli. Aquesta operació s’inclou dins l’àmbit de gestió del PAU-19.

Per altra banda, també es proposa un espai de plaça central a la banda oest del nucli relacionat amb la nova proposat d’equipament de biblioteca o llar d’infants, situat dins el PAU-17.

També, el POUM proposa com a espai lliure la xona de l’antic cementiri i escorxador.

A continuació es resumeixen amb dades numèriques, els espais lliures totals previstos i existents al municipi:

V 699,50 m²s Plaça de l'Església

V 534,45 m²s Plaça Catalunya

V 4.241,12 m²s Passeig de Francesc Moragues

V 762,26 m²s Ajuntament

V 1.081,15 m²s Plaça

V 297,60 m²s Plaça museu de l'Oli

Existents 7.616,08 m²s

ÚS EXISTENT

INVENTARI ESPAIS LLIURES SÒL URBÀ (clau L) existents

CLAU SUPERFICIE PLANTA

V 1.147,00 m²s Parc antic cementiri

V 1.001,48 m²s Ampliació plaça museu de l'Oli

V 256,52 m²s Accés al castell

V 836,03 m²s Parc PAU-20

V 1.706,79 m²s Plaça PAU-17

V 702,39 m²s Passeig PAU-5

V 945,00 m²s Passeig PAU-8

POUM 6.595,21 m²s

CLAU SUPERFICIE PLANTA

PROPOSTA POUM

INVENTARI ESPAIS LLIURES SÒL URBÀ (clau L) POUM

TOTAL 14.211,29 m²s




Per altra banda, tal i com estableix l’article 58.1f) :

“Defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20m2 cada 100m2 de sostre admès pel planejament urbanístic residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. Aquest estàndard mínim no és aplicable als plans d’ordenació urbanística municipal de municipis que tinguin una població inferior a tres mil habitants i d’escassa complexitat urbanística, que només distingeixen entre sòl urbà i no urbanitzables, amb el benentès que aquests plans han d’efectuar una reserva de sòl que sigui adequada a les necessitats del municipi”

En aquest sentit, aquest POUM queda exempt de complir amb aquest estàndard mínim.

3.4.1.5. Sistema d’infraestructures de serveis Aigua

Els nous desenvolupaments previstos s’hauran d’adequar a la disponibilitat de recursos hídrics i, en la mesura del possible, aquesta disponibilitat es garanteixi en un marc de sostenibilitat (especialment pel que fa a l'obtenció del recurs i a la seva gestió).

Els projectes d’urbanització hauran de fer estudis més aprofundits i hauran d’aportar certificats de garantia de subministrament,, així com les consideracions i determinacions de l’organisme competent, l’Agència Catalana de l’Aigua.

Per altra banda, caldrà adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons i s’hauran d’adoptar mesures (normatives i d'altra naturalesa) en el planejament derivat per a assolir consums sostenibles d'aigua (foment de l'estalvi i la reutilització).

En relació a les zones verdes (públiques i privades), es procurarà la utilització sistematitzada i extensiva d’espècies autòctones, naturalitzades i/o adaptades (entre altres implicacions es cerca una mínima despesa en manteniment, especialment en termes de consum d’aigua); hi haurà d’haver un estudi i concreció de les espècies a utilitzar i valoració de la seva conveniència i idoneïtat per part del tècnic municipal competent.

Cal assenyalar que, donat que el POUM no planteja cap creixement respecte la situació actual, es considera que les previsions actuals d’abastament d’aigua seran suficients. Tot i així, s’ha fet una previsió estimativa i s’ha demanat un certificat de suficiència al Canal d’Urgell.

Sanejament

Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades, i estudiar-ne les possibilitats de reutilització.

Com s’ha esmentat amb anterioritat, el present POUM planteja la canalització de les aigües provinents de la Vall de Matxerrí, tal i com s’especifica en l’estudi d’inundabilitat annex a aquest POUM, a través de la execució d’un caixó de 1,5x1,5m al llarg del carrer de l’Avinguda de l’Esport

Residus (Gestió dels materials i els residus en la urbanització i edificació)

S‘implantaran els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a potenciar, a nivell local, la recollida selectiva dels residus i les possibilitats de reutilització i reciclatge. La previsió del nombre, dimensionament i localització de les àrees d’aportació de residus i de recollida selectiva dels mateixos haurà de ser feta per part dels desenvolupaments urbanístics. Es promouran mesures en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les

110

operacions de gestió dels mateixos. Aquest aspecte haurà de ser impulsat en el context d’aplicació del Decret d’Ecoeficiència i del Código Técnico de la Edificación tot i que la nova normativa del POUM s’hi pugui referir. S’estudiaran i es concretaran de mesures específiques de gestió de residus i que facilitin la recollida selectiva en origen dels residus (industrials i de naturalesa domèstica) en les llicències ambientals de les activitats corresponents; gestió en base contractes específics de recollida, transport i gestió dels residus generats per part de les respectives activitats amb gestor autoritzat.

Els desenvolupaments previstos s’hauran d’adequar a la disponibilitat de recursos energètics. També s’hauran d’adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de recursos autòctons i de caràcter renovable amb l’objectiu d’incrementar progressivament el percentatge de les fonts energètiques autòctones i renovables en la satisfacció de la demanda local d'energia, en especial l’energia fotovoltaica.

S’hauran de promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i eficiència energètica en les edificacions, de cara a reduir la seva contribució al canvi climàtic. Aquest aspecte podrà ser impulsat en el context d’aplicació del Decret d’Ecoeficiència, del Código Técnico de la Edificación.

Comunicació i informació

S’han de promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques respecte als assentaments de les telecomunicacions, en especial de la telefonia mòbil. Regular i ordenar els elements i les instal·lacions emissores de radiacions electromagnètiques en base el principi de precaució i les normatives vigents, per a minimitzar els seus efectes negatius sobre el paisatge i els éssers vius. Les noves instal·lacions que es plantegin hauran de presentar una documentació justificativa d’aquesta no afecció o minimització dels seus efectes negatius.

3.4.2. Zones

Les zones corresponen als espais on es produeixen les activitats amb diversos tipus d’aprofitament. Les zones es complementen amb els sistemes generals, que les completen en matèria de comunicacions, espais lliures, serveis tècnics i equipaments comunitaris.

Al sòl urbà les categories proposades es restringeixen a un nombre limitat de zones, atenent a l’ús general o al tipus d’activitat predominant: residencial, terciari o industrial

Zones de conservació

Les zones de conservació es corresponen a la part més antiga del nucli de Castelldans dins els àmbits del casc històric formades per edificacions entre mitgeres amb alineació a vial configurant una trama compacta.

Comprèn tot l’àmbit entre l’avinguda Francesc Macià i el Carrer Major, agafant tota la illa originaria del nucli, on es troba l’església i els antics arcs on es vol ubicar el futur museu de les Garrigues.

Com a norma general, les edificacions es projectaran de forma similar a les existents i conservaran la tipologia de l’entorn



Zones de consolidació

Les zones de consolidació es corresponen a les zones tradicionals d’alineació al vial, eixamples, zones d’edificació aïllada i zones de volumetria específica.

Com a norma general es mantenen les zones existents introduint millores que incideixen sobre la qualitat de vida a l’edificació o mecanismes per unificar paràmetres de regulació.

Zones de nou desenvolupament

Partint de les previsions del planejament vigent, aquestes zones es centren en un model de desenvolupament en sòl urbà no consolidat que respon a la demanda de cases unifamiliars de baixa densitat però que aposta per models no tan extensius amb tipologies ordenades en filera o admetent la bifamiliaritat (Clau 5 i 6).

Aquests àmbits es situen en el perímetre del nucli

Zones industrials

Es proposa la consolidació dels espais industrials existents permetent la seva transformació futura, com és el cas de la cooperativa d’oli ubicada just al centre del nucli.

Qualificacions en sòl no urbanitzable

El POUM estableix les següents qualificacions pel que fa el sòl no urbanitzable:

- Sòl de valor natural i de connexió, clau 25, distingint les subzones:

Espais d’interès natural (PEIN), Xarxa Natura 2000 I ENPE , clau 25a

Sòls de valor natural i de connexió,, clau 25b

Zones Humides, clau 25c

- Sòl de protecció especial d’interès natural, clau 24, que recull els espais de connexió

- Sòl de protecció forestal i d’interès paisatgístic clau 22, que recull el forest d’utilitat pública

- Sòl de protecció agrícola, clau 21 distingint les subzones:

Zona de regadiu , clau 21a

Xarxa de secà, clau 21b

- Sòl de protecció preventiva, clau 20

Els sòls de valor natural i de connexió Inclouen aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un alt grau de protecció per tal de preservar-los de transformacions que els puguin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial.

El POUM de Castelldans delimita els espais d’interès natural que s’especifiquen a continuació, que coincideixen amb els espais de Xarxa Natura 2000:

PEIN Mas de Melons - Alfés

PEIN Els Bessons

112

Els sòls de protecció especial d’interès natural conté aquells sòls integrats per espais d’interès natural i paisatgístic que realitza una funció important com a connector ecològic per la seva disposició estratègica garanteix el manteniment, desplaçaments i desenvolupament de les espècies.

Els sòls de protecció forestal i d’interès paisatgístic comprèn aquells terrenys que pels seus valors forestals, paisatgístics i naturals, cal que estiguin preservats del procés d’incorporació a les àrees urbanes i s’han de protegir de la seva degradació, de forma molt acurada per tal que no perdi els seus valors actuals. Comprèn les àrees ocupades pel bosc, així com les rieres, torrents i els seus entorns.

Els sòls de protecció agrícola de regadiu i de secà, comprenen aquells sòls amb ús principalment agrari que contenen els terrenys de regadiu i els de secà actuals, tenint en compte la futura transformació d’aquests segons el projecte del canal Segarra-garrigues.

La zona de serveis comprèn els sòls ocupats per instal·lacions destinades a l’ús industrial i serveis en règim de funcionament i activitats diverses com és l’actuals dipòsits d’aigua.

3.4.3. Activitats

L’opció prioritària quantitativament parlant, segueix essent l’ús d’habitatge. La major part dels sectors tenen com a ús majoritari l’habitatge complementat amb activitats terciàries i comercials.

Habitatge

L’ús d’habitatge és majoritari al nucli de Castelldans. Pel que fa a les tipologies, les edificacions unifamiliars i plurifamiliars amb alineació a vial són les predominants. Cal destacar que les tipologies proposades pel POUM eviten l’extensió en el territori i proposen models més compactes i ajustats al model actual.

Terciària i Comerç

Aquestes activitats són compatibles amb l’ús d’habitatge, prioritzant la seva ubicació en el casc urbà.

Sòl industrial i activitats econòmiques

Es composa bàsicament de les cooperatives existents



3.4.3. Desenvolupament i gestió

L’atenció a la gestió del Pla és una característica comuna dels treballs del planejament del municipi on la principal finalitat és la revisió de les Normes del 85. Si en aquell moment una de les prioritats era un endreçament general del municipi, en el moment actual l’atenció a la gestió esdevé una eina clau en l’avaluació de les capacitats de portar a terme aquelles previsions anteriors dins el marc actual conjuntament amb les propostes del nou planejament.

Aquesta atenció pren major significació en el marc del nou text legal que ha de prendre noves cotes i ha de permetre plantejar noves alternatives en el camp de l’habitatge, en el camp del re equipament del poble i en definitiva en la construcció d’un projecte comú amb major quotes de qualitat urbana.

Aquest text legal comporta entre d’altres tres aspectes que es poden considerar substancialment diferent respecte el marc de referència que definia la legislació actual:

1. L’obligació de la cessió de sòls amb aprofitament urbanístic en els sectors de sòl urbà en funció de la generació de plusvàlues i dels increments d’aprofitament que es determinen en el nou planejament respecte el planejament que es revisa.

2. L’ampliació dels sòls destinats a sistemes urbanístics, que inclosos en un Polígon d’Actuació poden ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta, ja en el marc anterior venien restringits als espais lliures i a determinats tipus d’equipament,sempre de caràcter local i al servei de la unitat de gestió delimitada.

Respecte l’obligació de la cessió d’aprofitament urbanístic en sòl urbà, la nova legislació urbanística les concreta en aquells sòls que es classifiquen com a sòl urbà no consolidat, i que han d’esser objecte de desenvolupament per pla de millora urbana o polígon d’actuació, que tinguin per objecte la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la reurbanització o completar el teixit urbà sempre i quan comportin el desenvolupament o la reconversió del model urbanístic de l’àmbit.

En qualsevol cas el nou text legal, estableix que aquestes aportacions en termes d’aprofitament per l’administració actuant serà en el sòl urbà no consolidat, del 10% de l’aprofitament urbanístic del sector subjecte a pla de millora urbana o a polígon d’actuació, tal com estableix la nova llei 3/2012 per la qual s’aproven les modificacions del DL 1/2010 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

Pel que fa al destí de les cessions per a sistemes, la Llei ve a regular i consolidar allò que ja era una pràctica habitual en les administracions, però que, no per això deixava de tenir alguna fissura o debilitat legal, i ens referim al fet de poder exigir un major ventall del sòl objecte de cessió obligatòria i gratuïta. Per una part entren a formar part d’aquest concepte tot els tipus de sistemes ja siguin locals o generals, sempre i quan tinguin assignat algun tipus d’aprofitament dintre del polígon o del sector de planejament que es delimita. I per una altra part també s’amplia el tipus de sistemes d’equipaments susceptibles de ser obtinguts per cessió, cobrint dintre d’aquest concepte tots els equipaments comunitaris: docents, esportius, assistencials, culturals, etc.

114

Cal dir també pel que fa referència a les determinacions sobre la possibilitat d’establir sectors discontinus i l’obligació de participar en les despeses derivades de la construcció de les infraestructures de connexió a la xarxa general i a la ciutat consolidada, el nou text legal està reconeixent l’obligació dels nous creixements i dels nous sectors en la participació de les despeses d’urbanització que puguin ser generades precisament per la mateixa definició d’aquests nous sectors de planejament o per la necessitat de millorar les condicions de la ciutat consolidada per causa d’aquest major creixement de la mateixa.

La delimitació dels àmbits de planejament responen principalment a la voluntat de transformació dels teixits centrals obsolets ja plantejats en l’antic planejament, vinculats a la reorganització i ajust dels límits del nucli on es concentren les grans actuacions del Pla.

El POUM proposa en sòl urbà un total de 19 Polígons d’actuació urbanística (PAU), amb un total de 16,64ha, dels quals 11 estan en sòl urbà no consolidat i 8 en sòl urbà consolidat. També es delimita un Pla de Millora Urbana (PMU), en sòl urbà no consolidat, amb un total de 0,89 ha i un Pla especial d’infraestructures (PEU) en sòl urbà consolidat amb una superfície total de 1,45ha

En total són 22 àmbits de planejament :

Font: Proposta POUM AI. Elaboració pròpia



Sectors i polígons en sòl urbà

En aquells àmbits de sòl urbà consolidat i no consolidat pels quals es delimiten Polígons d’actuació urbanística segons sigui per la seva execució o per el seu desenvolupament.

Pel que fa a l’execució la figura adoptada és la del polígon d’actuació. El polígon d’actuació és l’àmbit en el que s’estableix el corresponent repartiment de beneficis i càrregues derivades del planejament i s’estableixen les següents determinacions:

1. Es concreten els objectius segons siguin en sòl urbà consolidat o no consolidat:

- En el sòl urbà no consolidat la finalitat serà de completar el teixit urbà, o bé acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació de subsòl o de sanejament de poblacions i altres similars.

- En sòl urbà consolidat la funció serà bàsicament la de completar o acabar la urbanització i regular la composició volumètrica i de façanes.

2. Es detalla l’ordenació urbanística del sòl i es fixa els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació, establint les determinacions adients conforme la Llei d’Urbanisme pel que fa l’ordenació de volums.

3. Es precisa conforme determina la Llei les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques.

4. Es concreta el sistema d’actuació previst essent la reparcel·lació el més comú en les seves diferents modalitats.

El Pla delimita els següents polígons d’actuació urbanística (PAU) dins el sòl urbà no consolidat, entenent que aquest sòls encara s’han de transformar, és a dir que l’objecte dels quals és la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la reurbanització o completar el teixit urbà sempre i quan comportin el desenvolupament o la reconversió del model urbanístic de l’àmbit:

(m2) (m²st/m²sl (m2st)

POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA

PAU-1 Carrer de la Serra SUNC 1.848,00 m²s Residencial 1.398,65 m²st 8 hab.

PAU-3 Camí de les Moles (part de l'antic SAU-2) SUNC 7.504,00 m²s Residencial 1.543,75 m²st 5 hab.

PAU-4 Carrer la Banya SUNC 8.659,05 m²s Residencial 3.696,00 m²st 18 hab.

PAU-5 Carrer Albigès [1] SUNC 12.723,00 m²s Residencial 2.038,99 m²st 9 hab.




PAU-12 Avinguda de l'Esport [2] SUNC 9.968,00 m²s Residencial 3.144,00 m²st 9 hab.

PAU-17 Carrer Miranda SUNC 12.887,30 m²s Residencial 6.872,75 m²st 35 hab.

PAU-18 Carrer Bellavista [1] SUNC 5.844,00 m²s Residencial 4.145,50 m²st 17 hab.

PAU-19 Antic cementiri SUNC 2.245,88 m²s Residencial 2.169,00 m²st 10 hab.

PAU-20 Carrer Bellavista [3] SUNC 10.960,00 m²s Residencial 3.198,00 m²st 8 hab.

109.165,83 m²s 50.010,74 m²st 191 hab. TOTAL PAU

ÀMBIT SUPERFÍCIERÈGIM SÒL Sostre TOTALÚS

DominantNº Hab.


116

A continuació es detallen les delimitacions i objectius principals dels diferents polígons d’actuació urbanística:

PAU-1 Carrer de la Serra

Polígon situat a ponent del nucli urbà,en contacte amb sòl no urbanitzable, fent front al carrer de la Serra.

L’objectiu és completar la urbanització del carrer de la Serra, preveient un giratori al final, tot completant el front edificatori.



PAU-3 Camí de les Moles

Polígon situat a l'extrem oest del nucli urbà, en contacte amb sòl no urbanitzable i limitat pel PAU-1, el PAU-2, el PAU-4 i el PAU-5.

L’objectiu és definir les vores del casc urbà en contacte amb el sòl no urbanitzable i donar continuïtat a l’estructura viària existent.

118

PAU-4 Carrer de la Banya

Situat en l’àmbit definit pel carrer de la Banya, el PAU-2, PAU-3 i el PAU-5.

L’objectiu és la obertura d’una vial que connecti la carretera C-233 amb el nucli urbà i que alhora ajudi a configurar el vial de circumval·lació per tot el perímetre del nucli.



PAU-5 Carrer Albigès (1)

Polígon situat a ponent del nucli urbà, en contacte amb sòl no urbanitzable, en l'àmbit definit pel PAU-3, el PAU-4 i la carretera C-233.

Els objectius són definir les vores en contacte amb el sòl no urbanitzable i obrir un nou carrer donant continuïtat a l’estructura viària existent, alliberant de trànsit de pas els carrers del casc antic.

120


Polígon situat a ponent del nucli urbà, en l'àmbit definit per la C-233, l'avinguda de l'Esport, el PAU-7.

L’objectiu és completar el teixit urbà en aquest espai buit, alhora que obtenir la vialitat que permeti la continuïtat del vial de circumval·lació. Aquest nou vial comptarà amb un espai de passeig ampli.




Polígon situat a ponent del nucli urbà, en contacte amb sòl urbanitzable no delimitat i limitat pel PAU-6 i el PAU-8.

Els objectius són definir les vores del casc urbà en contacte amb el sòl no urbanitzable i obrir un nou carrer alliberant de trànsit de pas els carrers del casc antic.

122


Polígon situat a l'extrem oest del nucli urbà, a continuació del PAU 11, en contacte amb sòl urbanitzable no delimitat.

Els objectius són definir les vores del casc urbà en contacte amb el sòl no urbanitzable i obrir un nou carrer que doni continuïtat al vial estructurador de circumval.lació.



PAU-12 Avinguda de l’Esport (2)

Polígon situat al sud del nucli urbà, a continuació del PAU-11, en contacte amb sòl no urbanitzable.

Els objectius són definir les vores del casc urbà en contacte amb el sòl no urbanitzable. Donar continuïtat a l'estructura viària existent i alliberar de trànsit de pas els carrers del casc antic.

124

PAU-17 Carrer Miranda

Antic SAU-1, situat a llevant de nucli urbà, en contacte amb sòl no urbanitzable i limitat pel PAU-16, el PAU-18, el PAU-20 i el PMU-1.

Els objectius són reordenar l’encaix de les zones residencials, d’espais lliures i equipaments de l’antic SAU-1; completar la urbanització dels carrers existents; donar continuïtat a l’estructura viària existent i obrir un nou carrer alliberant als carrers del casc antic de trànsit de pas.



PAU-18 Carrer Bellavista (1)

Polígon situat a llevant del nucli urbà, en l'àmbit definit pel carrer Bellavista, el carrer Miranda, el PAU-17 i el PMU-2.

Els objectius són completar la volumetria del conjunt d’illa i, mitjançant els nous carrers projectats, alliberar de trànsit de pas els carrer del casc antic.

126

PAU 19 Antic cementiri

Polígon discontinuo situat una part al nord del nucli urbà, en contacte amb sòl no urbanitzable, i l’altra davant del futur museu de les Garrigues o centre d’interpretació.

Els objectius és obtenir l’espai lliure de davant el museu com a espai de mirador i que connecti amb el museu de l’oli i per altra banda, regularitzar i completar el front al costat de l’antic cementiri.



PAU 20 Carrer Bellavista(2)

Polígon situat a llevant del nucli, en contacte amb el sòl no urbanitzable, en l'àmbit definit pel carrer Bellavista, el PAU-17 i el PAU-18.

L’objectiu és completar el teixit urbà en aquesta part del nucli i obtenir un equipament relacionat amb el museu de l’oli i un espai lliure de plaça mirador que connecti amb l’espai lliure del PAU-17.

128

Pel que fa als polígons d’actuació urbanística (PAU) dins el sòl urbà consolidat, el Pla delimita aquells àmbits en la que no hi ha cap actuació de transformació, ni canvi d’usos sinó que són sòls urbans als quals només queda pendent acabar o completar la urbanització o la cessió d’algun vial.

Es delimiten els següents àmbits:

(m2) (m²st/m²sl (m2st)

POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA

PAU-2 Carrer de la Font SUC 2.957,00 m²s Residencial

PAU-9 Parc SUC 15.744,35 m²s Residencial

PAU-10 Xalet del Vilella SUC 7.444,00 m²s Residencial

PAU-11 Avinguda de l'Esport [1] SUC 24.323,95 m²s Residencial

PAU-13 Carrer Bonaire SUC 9.269,00 m²s Residencial

PAU-14 Biblioteca municipal SUC 2.040,00 m²s Residencial

PAU-15 Cooperativa SUC 4.691,00 m²s Mixt

PAU-16 Travessia Frances SUC 2.862,00 m²s Residencial

69.331,30 m²s TOTAL PAU

ÀMBIT SUPERFÍCIERÈGIM SÒL Sostre TOTALÚS

DominantNº Hab.


PAU-2 Carrer de la Font

Polígon situat a ponent del nucli urbà, fent front al carrer de la Font, en l'àmbit definit pel PAU-1, el PAU-3 i el PAU-4.

L’objectiu és completar la urbanització permetent un giratori al final del carrer.



PAU-9 Parc

Polígon situat al sud del nucli urbà.

Els objectius són completar la urbanització del carrer que va a parar a la cooperativa per tal de millorar l’accessibilitat en aquesta zona.

PAU-10 Xalet del Vilella

Poligon situat al sud del nucli urbà a continuació del PAU-9.

Els objectius són completar la urbanització del carrer que va a parar a la cooperativa per tal de millorar l’accessibilitat en aquesta zona.

130

PAU-11 Avinguda de l’Esport (1)

Polígon situat en l'àmbit delimitat pels darreres del carrer de Bonaire i el passeig de Francesc Moragues, el camí del Coll, la Cooperativa Catellfruit i el PAU-12. En aquest àmbit ja consta un projecte de reparcel·lació aprovat.

Els objectius són consolidar la trama urbana, executant la urbanització



PAU-13 Carrer Bonaire

Polígon situat a llevant del nucli urbà, fent front al carrer de Bonaire, en contacte amb sòl no urbanitzable. En aquest àmbit ja consta un projecte d’urbanització.

Els objectius són definir les vores del casc urbà en contacte amb el sòl no urbanitzable, donar continuïtat a l’estructura viària existent i alliberar de trànsit de pas els carrers del casc antic.

132

PAU-14 Biblioteca municipal

Polígon comprès entre el carrer de Bonaire i la travessera de Bonaire, al costat de la Biblioteca municipal.

Els objectius completar la urbanització del vial i acabar de consolidar la illa amb edificis.



PAU-15 Cooperativa

Polígon comprès entre la travessera de Bonaire i el carrer de Sant Isidre, que inclou la Cooperativa del Camp Sant Fortunat.

L’objectiu és aconseguir la cessió del vial existent com a part del vial estructurant que connecta amb el carrer Bonaire.

134

PAU-16 Travessera Frances

Polígon situat en l'àmbit delimitat pel carrer de Sant Isidre, la travessera de Frances, i el PAU-17.

Els objectius són completar la volumetria del conjunt d’illa i urbanitzar el carrer existent.



En relació als plans de millora urbana, el POUM en delimita només un, per tal que s’estudii la seva transformació i ordenació, tenint en compte que els objectius principals d’aquest:

PMU-1 Carrer Sant Isidre

Polígon situat a llevant del nucli urbà, en contacte amb sòl no urbanitzable, en l'àmbit definit per la travessera Sant Isidre, el PAU-13 i el PMU-1.

Els objectius són completar la definició superficial i volumètrica de les dos illes, donar continuïtat a l’estructura viària existent i obrir un nou carrer que permeti alliberar de trànsit de pas els carrers del casc antic.

136

I finalment, pel que fa al Pla especial d’infraestructures que defineix aquest POUM (PEU-1):

PEU-1 Vall de Matxerrí

L’àmbit del Pla Especial ocupa tot l’espai pròpiament de l’Avinguda de l’Esport i la seva prolongació al llarg d’on aniria la llera de la riera de la Vall de Matxerrí. En concret, el Pla especial compren part dels espais lliures i vialitat establerts en els polígons: PAU-6 Carrer Albagès [2], PAU-7 Carrer Albagès [3], PAU-11 Avinguda de l'Esport [1] amb projecte de reparcel.lació aprovat definitivament i PAU-12 Avinguda de l'Esport [2]. També inclou aquells sòls urbans per on discorre l’Avinguda de l’Esport. L’objectiu principal d’aquest Pla especial és preveure la infraestructura de canalització d'un calaix de 1,5mx1,5m al llarg de tot el carrer, segons l’opció 2 de l'estudi d'inundabilitat. Aquesta proposta ha de tenir els següents objectius:

- Prendre les mesures correctores necessàries d'acord amb l'estudi i la Guia tècnica de "recomanacions tècniques per als estudis d'inundabilitat d'àmbit local" (ACA, març 2003).

- Estudi de la secció del vial i dels seus espais més immediats afectats segons l’estudi d’inundabilitat

- Integrar els diferents espais lliures delimitats en els PAUs pròxims a la secció del vial per tal d’allunyar al màxim les edificacions.

- Definir criteris d’ordenació conjunta en tota la secció del vial i el seu entorn a través de materials, vegetació, configuració dels espais comuns, elements a preservar.....

- Establir els usos de cada espai.



3.5 QUADRES

3.5.1. Quadre resum proposta

NNSS 1985 REFOS 2012 Comparatiu NNSS-RefosSUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES

Sòl Urbà 442.000 m2 2.262 u. 442.000 m2 2.262 u. 0 m2 0 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat existent 312.534 m2 493 u. 312.534 m2 493 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat Buits urbans 10.521 m2 116 u. 0 u.SUC - Sòl Urbà Consolidat colmatació+PAUs 255.406 m2 1.207 u. 0 u.

SUNC - Sòl Urbà no Consolidat 129.466 m2 446 u. 129.466 m2 446 u.

Sòl Urbanitzable 150.300 m2 6.764 u. 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u.

SUP - Sòl Urbanitzable delimitat 150.300 m2 6.764 u. 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u.

SUNP - Sòl Urbanitzable no delimitat 0 m2 0 m2 0 m2

SNU - Sòl no urbanitzable 64.327.700 m2 64.327.700 m2 0 m2

TOTAL 64.920.000 m2 9.025 u. 64.920.000 m2 9.025 u. 64.920.000 m2 0 u.

REFOS 2012 POUM AI Comparatiu Refos-POUM SUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES SUPERFICIE HABITATGES

Sòl Urbà 442.000 m2 2.262 u. 446.841 m2 1.804 u. 4.841 m2 -458 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat existent 176.073 m2 493 u. 176.073 m2 493 u. 0 m2 0 u.

SUC - Sòl Urbà Consolidat Buits urbans 10.521 m2 116 u. 10.521 m2 116 u. 0 u.SUC - Sòl Urbà Consolidat colmatació+PAUs 255.406 m2 1.207 u. 260.247 m2 969 u. 0 u.

SUNC - Sòl Urbà no Consolidat 129.466 m2 446 u. 127.004 m2 226 u. -2.462 m2 -220 u.

Sòl Urbanitzable 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u. -150.300 m2 -6.764 u.

SUP - Sòl Urbanitzable delimitat 150.300 m2 6.764 u. 0 m2 0 u. -150.300 m2 6.764 u.

SUNP - Sòl Urbanitzable no delimitat 0 m2 0 m2

SNU - Sòl no urbanitzable 64.327.700 m2 64.473.159 m2 145.459 m2

TOTAL 64.920.000 m2 9.025 u. 64.920.000 m2 1.804 u. 64.920.000 m2 -7.221 u.

138

Espais lliures i zv Equip. comunitaris Xarxa viària

(m2) (m²st/m²s (m2st) (%) (m2) (m2) (m2) (m2) (%) (m2) (m²st/m²sl) (m2st) (m²st/m²sl) (m2st) (%l) (m2st) (hab/ha) habitatges sup mitja habPOLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA

PAU-1 Carrer de la Serra SUNC 1.848,00 m²s Residencial 0,76 1.398,65 m²st 8 hab. 56% 1.035,00 m²sòl 1.035,00 m²sòl 44% 813,45 m²sòl 15% 209,80 m²st 85% 1.188,85 m²st 10,0% 139,87 m²st 43 hab/Ha 8 hab. 149 m²st

PAU-2 Carrer de la Font SUC 2.957,00 m²s Residencial 1.403,00 m²sòl 1.403,00 m²sòl 53% 1.554,05 m²sòl

PAU-3 Camí de les Moles (part de l'antic SAU-2) SUNC 7.504,00 m²s Residencial 0,21 1.543,75 m²st 5 hab. 18% 1.329,00 m²sòl 1.329,00 m²sòl 82% 6.175,00 m²sòl 100% 1.543,75 m²st 10,0% 154,38 m²st 7 hab/Ha 5 hab. 309 m²st

PAU-4 Carrer la Banya SUNC 8.659,05 m²s Residencial 0,43 3.696,00 m²st 18 hab. 21% 1.790,05 m²sòl 1.790,05 m²sòl 79% 6.869,00 m²sòl 15% 554,40 m²st 85% 3.141,60 m²st 10,0% 369,60 m²st 21 hab/Ha 18 hab. 175 m²st

PAU-5 Carrer Albigès [1] SUNC 12.723,00 m²s Residencial 0,16 2.038,99 m²st 9 hab. 36% 4.567,03 m²sòl 702,39 m²sòl 3.864,64 m²sòl 64% 8.155,97 m²sòl 100% 2.038,99 m²st 10,0% 203,90 m²st 7 hab/Ha 9 hab. 227 m²st

PAU-6 Carrer Albigès [2] SUNC 18.034,00 m²s Residencial 0,62 11.170,25 m²st 36 hab. 38% 6.863,75 m²sòl 6.863,75 m²sòl 62% 11.170,25 m²sòl 15% 1.675,54 m²st 85% 9.494,71 m²st 10,0% 1.117,03 m²st 20 hab/Ha 36 hab. 264 m²st

PAU-7 Carrer Albigès [3] SUNC 13.576,50 m²s Residencial 0,59 7.996,15 m²st 27 hab. 41% 5.580,35 m²sòl 5.580,35 m²sòl 59% 7.996,15 m²sòl 15% 1.199,42 m²st 85% 6.796,73 m²st 10,0% 799,62 m²st 20 hab/Ha 27 hab. 252 m²st

PAU-8 Carrer Albigès [4] SUNC 4.916,10 m²s Residencial 0,54 2.637,70 m²st 9 hab. 46% 2.278,40 m²sòl 945,00 m²sòl 1.333,40 m²sòl 54% 2.637,70 m²sòl 15% 395,66 m²st 85% 2.242,05 m²st 10,0% 263,77 m²st 18 hab/Ha 9 hab. 249 m²st

PAU-9 Parc SUC 15.744,35 m²s Residencial 3.048,87 m²sòl 3.048,87 m²sòl 81% 12.695,48 m²sòl

PAU-10 Xalet del Vilella SUC 7.444,00 m²s Residencial 1.015,85 m²sòl 1.015,85 m²sòl 86% 6.428,15 m²sòl

PAU-11 Avinguda de l'Esport [1] SUC 24.323,95 m²s Residencial 6.932,95 m²sòl 6.932,95 m²sòl 71% 17.391,00 m²sòl

PAU-12 Avinguda de l'Esport [2] SUNC 9.968,00 m²s Residencial 0,32 3.144,00 m²st 9 hab. 37% 3.680,00 m²sòl 3.680,00 m²sòl 63% 6.288,00 m²sòl 15% 471,60 m²st 85% 2.672,40 m²st 10,0% 314,40 m²st 9 hab/Ha 9 hab. 297 m²st

PAU-13 Carrer Bonaire SUC 9.269,00 m²s Residencial 2.843,00 m²sòl 2.843,00 m²sòl 69% 6.426,00 m²sòl

PAU-14 Biblioteca municipal SUC 2.040,00 m²s Residencial 700,00 m²sòl 700,00 m²sòl 66% 1.340,00 m²sòl

PAU-15 Cooperativa SUC 4.691,00 m²s Mixt 806,00 m²sòl 806,00 m²sòl 83% 3.885,00 m²sòl

PAU-16 Travessia Frances SUC 2.862,00 m²s Residencial 1.391,00 m²sòl 1.391,00 m²sòl 51% 1.471,00 m²sòl

PAU-17 Carrer Miranda SUNC 12.887,30 m²s Residencial 0,53 6.872,75 m²st 35 hab. 54% 6.982,30 m²sòl 1.707,00 m²sòl 1.895,30 m²sòl 3.380,00 m²sòl 46% 5.905,00 m²sòl 15% 1.030,91 m²st 85% 5.841,84 m²st 10,0% 687,28 m²st 27 hab/Ha 35 hab. 167 m²st

PAU-18 Carrer Bellavista [1] SUNC 5.844,00 m²s Residencial 0,71 4.145,50 m²st 17 hab. 32% 1.891,00 m²sòl 1.891,00 m²sòl 71% 4.145,50 m²sòl 15% 621,83 m²st 85% 3.523,68 m²st 10,0% 414,55 m²st 29 hab/Ha 17 hab. 207 m²st

PAU-19 Antic cementiri SUNC 2.245,88 m²s Residencial 0,97 2.169,00 m²st 10 hab. 45% 1.001,48 m²sòl 1.001,48 m²sòl 55% 1.244,40 m²sòl 15% 325,35 m²st 85% 1.843,65 m²st 10,0% 216,90 m²st 45 hab/Ha 10 hab. 184 m²st

PAU-20 Carrer Bellavista [3] SUNC 10.960,00 m²s Residencial 0,29 3.198,00 m²st 8 hab. 42% 4.564,00 m²sòl 959,00 m²sòl 1.319,00 m²sòl 2.286,00 m²sòl 58% 6.396,00 m²sòl 15% 479,70 m²st 85% 2.718,30 m²st 10,0% 319,80 m²st 7 hab/Ha 8 hab. 340 m²st

178.497,13 m²s 50.010,74 m²st 191 hab. 59.703,03 m²s 5.314,87 m²s 3.214,30 m²s 51.173,86 m²s 118.987,10 m²s 6.964,20 m²st 43.046,54 m²st 5.001,07 m²st 191 hab. 234,86 m²st

-51.173,86 m²sòl

PLANS DE MILLORA URBANA

PMU-1 Carrer Bellavista [2] 8.919,00 m²s Residencial/Mixt 7.805,26 m²st 35 hab. 41% 3.628,00 m²sòl 3.628,00 m²sòl 59% 5.291,00 m²sòl 15% 1.170,79 m²st 85% 6.634,47 m²st 10,0% 780,53 m²st 39 hab/Ha 35 hab. 190 m²st

8.919,00 m²s 7.805,26 m²st 35 hab.

18.140,67 m²sòl

PLANS ESPECIALS

PEU-1 Vall de Matxerrí 14.550,00 m²s Infraestructures

14.550,00 m²s

69.331,30 m²sòl 0,00 m²st 0 hab. 18.140,67 m²sòl 0,00 m²sòl 0,00 m²sòl 18.140,67 m²sòl 51.190,68 m²sòl

118.084,83 m²sòl 57.816,00 m²st 226 hab. 45.190,36 m²sòl 5.314,87 m²sòl 3.214,30 m²sòl 36.661,19 m²sòl 73.087,42 m²sòl

201.966,13 m²sòl 57.816,00 m²st 226 hab. 63.331,03 m²sòl 5.314,87 m²sòl 3.214,30 m²sòl 54.801,86 m²sòl 124.278,10 m²sòl

TOTAL PEU

TOTAL AMBITS

Sostre TOTALÚSDominant

TOTAL PAU

TOTAL PMU

TOTAL AMBITS SUC

TOTAL AMBITS SUNC

ZONES

Superfície total ST Terciari/comercialÀMBIT SUPERFÍCIERÈGIM SÒL

SISTEMES

Superfície total Densitat LLIURE10% aprof urbNº Hab.

DENSITAT

ST Residencial

EDIFICABILITAT

3.5.2. Quadre general proposta

pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal · - el real decret 1492/2011 de 24 d’octubre de 2011...

Documents