pla comarcal de joventut 2009 2012 - barcelonesjove.net · l’Àmbit metropolità on només...

2

Pla Comarcal de Joventut 2009_2012

LES BASES DEL PLA 0- Presentació 1- Diagnosi 1.1. Marc estadístic de la realitat juvenil del Barcelonès i concreció dels indicadors més significatius de la realitat juvenils. 1.2. Marc de referència qualitatiu de la realitat juvenil. Principals demandes dels joves del territori. 1.3. Anàlisi de les polítiques de joventut desenvolupades pels municipis. 1.4. Anàlisis de les polítiques de joventut al Consell Comarcal desenvolupades. 1.5. Contextualització del Pla Comarcal i marc jurídic 1.6. Organigrama de l’Oficina de Joventut i Habitatge 1.7. Quadre de demandes dels diferents municipis. 2. Objectius i concreció de prioritats. 3. Plantejament del Pla d’actuació. 4. Metodologia 4.1. Metodologia emprada per a la configuració del Pla Comarcal. 4.2. Mecanismes de coordinació i gestió. 5. Plantejament de l’avaluació. 6. Temporització global 7. Pressupost i pla de finançament

3


0. Presentació El Consell Comarcal del Barcelonès, implicat totalment en la realitat dels i les joves de la comarca i de les necessitats dels seus ajuntaments, durant aquests anys, i juntament amb la seva estructura de recursos humans, ha fet possible el desenvolupament des de l’any 1998 fins a l’actualitat any rera any un pla comarcal de joventut que donat cobertura i suport a les polítiques que desenvolupen els municipis de la nostra comarca. Aquest darrer mandat 2003-2007 ha incidit en la materialització i consolidació de la Xarxa Comarcal de Borses Joves d’Habitatge i la creació de nous espais intregals d’assessorament i orientació en l’emancipació juvenil. Com a objectiu: facilitar l’apropament de la informació i els recursos en matèria juvenil a un usuari ubicat en un context històric molt determinat i envoltat d’inquietuds, problemes, carències, preguntes i decisions a prendre. Les línies d’actuació del mandat anterior (2003-2007) s’han desenvolupat de manera satisfactòria i s’han consolidat dintre de les actuacions generals del Pla d’actuació comarcal i el pacte d’alcaldes que impulsa l’actuació de la nostra institució, servint de base metodològica i programàtica de cara a un futur. Malgrat aquesta premissa entenem però, que les polítiques de joventut, en tant que dirigides a un grup social determinat i condicionat per un constant canvi de demandes inquietuds i necessitats, han de ser flexibles, innovadores i adaptables i en aquest sentit s’han d’introduir els canvis necessaris que s’adaptin a aquesta realitat. Durant aquest nou període 2009-2012, la política juvenil marxa cap a tres objectius generals: promoure l’emancipació dels joves, continuar amb el desplegament de programes per l’accès a l’habitatge, plantejar i executar polítiques comunitàries i d’intervenció directa adequades a les necessitats del jovent adolescent especiament en zones i barris desafavorits prioritzant els col·lectius amb més risc d’exclusió, fomentar la participació dels joves en programes de mobilitat que facilitin la millora en la seva formació i la capacitació d’habitalitats, continuar i impulsar amb la millora d’equipaments i serveis juvenils, així com dotar de millors vies d’accès a la informació de qualitat treballant de forma transversal i cogestionada amb els referents institucionals i socials de la comarca. El Pla Comarcal de Joventut 2009-2012 que es presenta a continuació és una eina metodològica sorgida de l’experiència, l’avaluació, el contacte amb els i les joves, el contacte amb els municipis, la diagnosi de la realitat juvenil i l’anàlisi de les demandes i necessitats, que dota de contingut i forma les actuacions que en matèria de joventut es desenvolupen des del govern de la nostra comarca.

4


1. Diagnosi 1.1. Marc estadístic de la realitat juvenil del Barcelonès i concreció dels indicadors més significatius de la realitat juvenils. Per realitzar la contextualització de l’àrea de treball de l’Oficina de Serveis a la Joventut i habitatge s’han fet servir dades estretes dels següents documents i fonts: -Document La Realitat Juvenil al Barcelonès, elaborat per l’Observatori Català de la Joventut elaborat l’abril de l’any 2006. -Estadístiques de població de la web oficial de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) actualitzacions realitzades al llarg del darrer trimestre de l’any 2008. -Anuari comarcal Econòmic de la Caixa de Catalunya elaborat l’any 2008. -Document Evolució mensual de l’atur registrat al Barcelonès.(Elaborat pel consell comarcal a partir de dades de l’Observatori del Treball, El Departament del Treball i l’Inem elaborat el gener de l’any 2009. -Excel d’explotació de dades estadístiques de la ciutat de Barcelona. Actualitzat el darrer trimestre de l’any 2008. -Excel d’explotació de dades estadístiques de la ciutat de Badalona. Actualitzat el darrer trimestre de l’any 2008. -Excel d’explotació de dades estadístiques de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Actualitzat el darrer trimestre de l’any 2008. -Excel d’explotació de dades estadístiques de la ciutat de Sant Adrià del Besòs. Actualitzat el darrer trimestre de l’any 2008. -Enquesta de la Joventut de Catalunya 2007 Ha estat molt útil com a eina de treball el model d’Excel d’Explotació de Dades Estadístiques facilitat per la Secretaria General de Joventut de Catalunya COMARCA DEL BARCELONÈS. La comarca del Barcelonès és la més petita en extensió de tot l’Àmbit Metropolità(1452 Km2) i la que concentra el nombre més gran de població de totes les comarques catalanes (2.235.578 habitants l’any 2008). POBLACIÓ

Taula 1. Evolució de la població. Comarca, Àmbit Territorial i Catalunya. 1992-2008 1991 1996 2001 2004 2007 2008 Barcelonès 2.302.137 2.131.378 2.093.670 2.193.380 2.212.658 2.235.578 Àmbit Territorial

4.264.422

4.228.048

4.390.390

4.673.648

4.856.579

4.928.852

Catalunya 6.059.494 6.090.040 6.343.110 6.813.319 7.210.508 7.364.078 Com es pot comprovar a la Taula 1d’evolució de la població, la població del Barcelonès ha seguit una tendència de descens al llarg dels anys 1991, 1996 i 2001. La tendència

5


s’inverteix a partir de l’any 2001 i en el trienni que va del 2001 al 2004 la població de la comarca creix. L’ascens de la població és continuat des del 2004 fins el 2008 moment en el que el territori del Barcelonès compta amb 2.235.578 habitants. El decreixement de població que es dóna a la comarca del Barcelonès no es dóna a l’Àmbit metropolità on només l’any 1996 presenta un lleuger creixement negatiu i en cap cas es dóna a la resta de Catalunya. A la resta de Catalunya la població creix ininterrompudament des de l’any 1991 fins a l’any 2008. La comarca del Barcelonès compta amb cinc municipis, tots majors de 10.000 habitants. El Barcelonès té al seu territori un municipi que es troba entre els municipis que tenen entre 10.000 i 50.000 habitants i quatre municipis que tenen més de 50.000 habitants. La distribució de la població d’aquests cinc municipi i la seva evolució des de l’any 1981 fins al 2008 queda reflectida a la següent taula: Taula 2. Evolució de la població del municipis del Barcelonès i la Comarca del Barcelonès 1981-2008. Barcelonès Barcelona Hospitalet de Llobregat

Any Habitants Increment Habitants Increment Habitants Increment

1981 2.454.491 1.752.627 295.074

1986 2.376.600 -0,63 1.701.812 -0,58 279.779 -1,04

1991 2.302.137 -0,63 1.643.542 -0,68 272.578 -0,51

1996 2.131.378 -1,48 1.508.805 -1,64 255.050 -1,29

2001 2.093.670 -0,35 1.503.884 -0,07 239.019 -1,26

2008 2.235.578 2,26 1.615.908 2,48 253.782 1,24

Increment anual brut

Badalona Santa Coloma de Gramenet

Sant Adria de Besòs

Any Habitants Increment Habitants Increment Habitants Increment 1981 229.780 140.613 36.397

1986 225.016 -0,41 135.258 -0,76 34.735 -0,91 1991 218.725 -0,56 133.138 -0,31 34.154 -0,33 1996 210.987 -0,71 123.175 -1,50 33.361 -0,46 2001 205.836 -0,49 112.992 -1,65 31.939 -0,85

2008 215.329 0,92 117.336 0,77

33.223 0,80

La taula sobre l’evolució de la població de la Comarca i els municipis que la composen constaten que la tendència a tots els municipis de la comarca ha estat la mateixa: de decreixement durant tot el decenni 1981-2001 i de creixement durant els darrers 7 anys. Aquest gir en el comportament demogràfic pot explicar-se per l’augment de la població d’origen immigrant que ha arribat al municipi als darrers cinc anys.

6


Gràfic 1. Piràmide de població de la comarca 2008 2008

El Gràfic 1 de la piràmide de població de la Comarca ens dóna dades sobre l’estructura demogràfica del territori. El Gràfic posa de manifest que la generació més nombrosa a la comarca és la generació nascuda als anys seixanta i setanta, també coneguda com la “Generació del Baby Boom”. En aquest sentit, el model d’estructura de la població del territori del Barcelonès no difereix del de la resta de Catalunya, on la població més nombrosa és també, la que té entre 25 i 40 anys. De l’observació de la piràmide de població s’extreu la conclusió que hi ha més homes joves a la comarca que dones joves. Tendència que s’inverteix en les franges d’edat més avançades. A la comarca del Barcelonès hi ha menys dones joves que homes però les que hi han, les que es queden al territori viuen més anys. El fet que hi hagi poca població entre les franges d’edat que van dels 0 a 4 anys ens fa pensar que la població del Barcelonès tendeix a envellir en els darrers anys aquest fenomen també s’explica i s’exemplifica mitjançant aquesta taula:

7


Taula 3. Índexs de població 2008

Habitants 2007

Índex de dep. juvenil

Índex d'envelliment

Índex de dependència

Sant Adria de Besòs 33.223 24 99 49 Santa Coloma de Gramanet 117.336 19 119 42 Badalona 215.329 21 102 42 Hospitalet de Llobregat 253.782 18 144 45 Barcelona 1.615.908 17 173 47 Barcelonès 2.235.578 20 157 46 Catalunya 7.364.078 23 110 52

Índex de dependència juvenil: (població <15 anys /població de 15 a 64 anys).*100 Índex d’envelliment : (Població >64 anys/ població <15 anys)*100 Índex de dependència global: [(Població<15 anys+ Població >64 anys/Població de 15 a 64 anys)]*100

La Taula 3 ens mostra l’índex de dependència juvenil de Catalunya, el Barcelonès i els diferents municipis de la Comarca durant l’any 2008. L’índex de dependència juvenil mesura la càrrega que representa la població juvenil que no té edat de treballar per la població en edat de treballar. Pel territori del Barcelonès aquest índex presenta la següent proporció:20 joves de menys de 16 anys per cada 100 persones que tenen entre 16 i 64 anys. Aquest índex és inferior al conjunt del Barcelonès que a la resta de Catalunya. Tots els municipis del territori comarcal presenten igualment un índex de dependència juvenil menor que el de la resta de Catalunya a excepció de Sant Adrià del Besòs. D’altra banda la taula també ens mostra quins són els índex d’envelliment de Catalunya, la Comarca i els diferents municipis que la composen. L’índex d’envelliment mesura el quocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys. Com evidencia la taula, l’índex d’envelliment de la Comarca és superior a l’índex d’envelliment de la resta de Catalunya. Les ciutats de Barcelona, Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet presenten un índex d’envelliment superior al del conjunt de Catalunya.

8


Taula 4. Evolució dels joves de 15 a 29 anys i la seva proporció respecte el total de la població. Catalunya, Comarca i municipis del Barcelonès 1996 2001 2008

joves % joves joves % joves joves %joves

Sant Adria de Besòs 9.052 27,13 7.585 23,75 6.289 18,93 Santa Coloma de Gramanet 35.380 28,72 28.131 24,90 23.352 19,90

Badalona 56.562 26,81 50.063 24,32 41.762 19,39

Hospitalet de Llobregat 67.159 26,33 55.353 23,16 48.696 19,19 Barcelona 324.268 21,49 297.396 19,78 288.852 17,88 Barcelonès 492.421 23,10 438.528 20,95 408.951 18,29 Catalunya 1.454.489 23,88 1.380.599 21,77 1.373.899 18,66 La Taula 4 fa referència a l’evolució que ha fet al llarg de gairebé deu anys (1996-2008) la proporció de joves d’entre 15 i 29 anys que viu a Catalunya, la comarca del Barcelonès i els municipis que la composen, en relació al total de la població. La proporció total de joves que tenen entre 15 i 29 anys ha estat lleugerament inferior al Barcelonès que a la de la resta de Catalunya per tots els anys que mostra la taula. Tot i que s’ha de tenir en compte que pels anys 1996 i 2001 la proporció de joves de l’anomenada generació del “Baby Boom” era superior a tots els municipis de la comarca, a excepció de Barcelona, que a la resta de Catalunya. És doncs, el pes que té la ciutat de Barcelona al territori el que fa descendir considerablement la proporció de la població jove a la comarca. Al 2008 les diferències de proporció de població jove que viu a les ciutats es més semblant a la de la resta de Catalunya. El conjunt de la comarca del Barcelonès i la ciutat de Barcelona continuen encapçalant el rànquing dels que compten amb la proporció de joves més baixa. Taula 5. Població jove de 15 a 29 anys per grups d’edat. Municipi, comarca i Catalunya 2008. 15-19 20-24 25-29

joves %joves joves %joves joves %joves Sant Adrià de Besòs 1.709 27,17 1.985 31,56 2.595 41,26 Santa Coloma de Gramanet 5.501 23,56 7.259 31,09 10.592 45,36

Badalona 10.345 24,77 13.091 31,35 18.326 43,88 Hospitalet Llobregat 11.209 23,02 15.503 31,84 21.984 45,15 Barcelona 64.875 22,46 89.136 30,86 134.841 46,68 Barcelonès 93.639 22,90 126.974 31,05 188.338 46,05 Catalunya 341.129 24,83 426.750 31,06 606.020 44,11

POBLACIÓ JOVE

9


Com mostra la Taula 5, el percentatges de joves que viuen a la Comarca l’any 2008 s’incrementa com més s’incrementa la franja d’edat que prenem com a referència. Així els que tenen entre 25 i 29 anys representen un 46% dels joves que viuen al territori del Barcelonès; mentre que els que tenen entre 15 i 19 anys representen només un 22,90% del total de joves de la comarca. La comarca té una proporció de joves que ja tenen entre 25 i 29 anys més elevada que la resta de Catalunya. La Comarca, en canvi, presenta una proporció de joves que tenen entre 15 i 19 anys inferior que la resta de Catalunya. Taula 6. Població de 15 a 29 anys segons lloc de naixement. Catalunya, Comarca i muncipis 2008.

nascuts a Catalunya

nascuts resta de l'Estat

nascuts a l'estranger

joves % joves % joves %

Sant Adria de Besòs 5.206 82,83 196 3,12 884 14,06

Santa Coloma de Gramanet 15.340 65,69 554 2,37 7.458 31,94

Badalona 31.560 75,57 1.073 2,57 9.129 21,86

Hospitalet de Llobregat 28.043 57,59 1.041 2,88 19.252 39,54 Barcelona 175.796 60,86 11.942 4,13 101.114 35,01 Barcelonès 255.948 62,59 15.166 3,71 137.837 33,71 Catalunya 951.272 69,24 52.361 3,81 370.266 26,95 Com es mostra a la Taula 6 l’any 2008 el nombre de joves nascuts a l’estranger i que viuen a la comarca del Barcelonès representen un 33,71% del total de joves que viuen a la comarca. Aquest percentatge és superior al percentatge de joves que viuen a Catalunya i que han nascut a l’estranger. D’altra banda el percentatge joves nascuts a Catalunya és inferior a la Comarca del Barcelonès que a la resta de Catalunya. NIVELL D’EDUCACIÓ

Per contextualitzar aquest apartat dedicat al nivell educatiu del joves de la comarca, cal posar de manifest que els joves que viuen a la Comarca del Barcelonès i a la resta de Catalunya són la generació que ha assolit el major percentatge de joves amb estudis superiors de la nostra història. Tant és així, que superem als països de la Unió Europea en nombre de joves amb estudis universitaris. Aquesta dada no ens ha de fer ser optimistes perquè també tenim precentatges de joves molt elevats que compten només amb estudis primaris o menys estudis. Això vol dir que tenim un percentatge no desitjat de joves que abandonen els estudis quan tenen 17 anys, quan deixen de ser obligatoris. D’altra banda els que es mantenen al sistema educatiu arriben menys lluny. La següent taula exemplifica aquesta tendència i la matisa en el cas dels joves que compten amb estudis postobligatòris no universitaris. Compara dades de joves de Catalunya, la Comarca del Barcelonès i els municipis que la composen.

10


Taula 7. Joves de 25 a 29 anys segons nivell d'instrucció. Catalunya, Comarca i municipis que la composen 2001.

E. obligatoris o inferior

E. postobl. no universitaris E. universitaris

joves % joves % joves % Sant Adria de Besòs 1452 48,03 1103 36,49 468 15,48 Santa Coloma de Gramanet 4903 41,79 4569 38,94 2260 19,26 Badalona 9078 46,83 6663 34,37 3643 18,79 Hospitalet de Llobregat 8705 37,56 9090 39,22 5379 23,21

Barcelona 31864 25,49 44515 35,61 48613 38,89 Barcelonès 179.431 41,15 168.913 38,73 87.745 20,12

Catalunya 214.484 38,61 195.433 35,18 145.534 26,20

La Taula 7 posa de manifest que són més els joves amb estudis universitaris a Catalunya que a la comarca del Barcelonès tot i que el percentatge de joves amb estudis universitaris és bastant més elevat a Barcelona que a la resta de Catalunya. Aquesta dada contrasta amb el nombre de joves amb estudis universitaris que hi ha, per exemple al municipi de Sant Adrià del Besòs que està bastant per sota del percentatge de tot Catalunya. Una altra dada interessant té a veure amb que la Comarca de Barcelonès compta amb més joves que només tenen estudis obligatoris o inferiors que la resta de Catalunya. D’altra banda, el Barcelonès compta amb més joves que tenen estudis postobligatoris no universitaris que la resta de Catalunya.

11


ECONOMIA, ACTIVITAT, TREBALL

Taula 8. Situació de l’atur registrat a desembre del 2008 Període

Desembre 2007 Desembre 2008

Variació interanual Absoluta Relativa

BARCELONÈS 77.726 115.193 38.190 49,1% Barcelona 51.243 74.304 23.061 45,0% Hospitalet de Llobregat 9.447 15.244 5.797 61,4% BARCELONÈS NORD 17.033 26.365 9.332 54,8% Badalona 10.061 15.575 5.514 54,8% Santa Coloma de Gramenet

5.247 8.248 2.974 56,4%

Sant Adrià del Besòs 1.698 2.542 844 49;7% CATALUNYA 265.789 423.232 157.443 59,2% ESPANYA 2.129.547 3.128.963 99.146 46,9% Barcelonès Nord Període



TOTAL 17.033 26.365 9.332 54,8% Homes 7.836 14.477 6.641 84,7% Dones 9.197 11.888 2.691 29,3% <25 1.777 2.927 1.150 64,7% >=25 a<45 8.042 14.164 5.762 68,6% >=45 6.854 9.274 2.420 35,3% Agricultura 116 180 64 55,2% Indústria 3.498 4.715 1.217 34,8% Construcció 2.253 4.819 2.566 113,9% Serveis 10.015 14.778 4.763 47,6% Sense ocupació anterior

1.151 1.873 722 62,7%

Tal i com posa de manifest la Taula 8, l’any 2008 ha estat caracteritzat per la pèrdua de llocs de treball a la comarca del Barcelonès. Així l’atur al conjunt de la comarca ha augmentat un 49,1%. Passant de 77.726 aturats al dembre del 2007 a 115.193 aturats al desembre del 2008. Ha estat interessant per l’anàlisis desglossar l’increment de l’atur per territoris perquè tot i que l’atur ha seguit un comportament negatiu a tot arreu presenta algunes diferències depenent del territori que prenguem com a referència , pel que fa a l’augment de nombre d’aturats, el municipi que presenta un augment considerable és Hospitalet de Llobregat. L’atur augmenta un 61,4% al llarg en el període de temps que va de desembre del 2007 a desembre del 2008.

12


Al Barcelonès Nord hi ha 9.332 persones més a l’atur al desembre del 2008 que al desembre del 2007. Mentre que l’atur augmenta de manera similar a Santa Coloma de Gramenet i Badalona, observem un augment de l’atur menys significatiu a Sant Adrià del Besòs. Pel que fa al territori del Barcelonès Nord l’increment de l’atur entre els homes gairebé triplica aquest increment entre les dones del territori. Fent referència als sectors és el sector de la construcció el que presenta la pitjor evolució interanual. El nombre de persones aturades d’aquest sector a Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs s’ha incrementat en un 113,9%. Si analitzem l’evolució interanual de l’atur registrat per grups d’edats són els joves menors de 25 anys els que han sofert els augments més intensos. Taula.9. Situació de l’atur registrat a desembre de 2008 pels estrangers Període



BARCELONÈS 11.338 24.493 13.155 116,0% Barcelona 7.276 15.213 7.937 109,1% Hospitalet de Llobregat 1.745 4.158 2.413 138,3% BARCELONÈS NORD 2.317 5.122 2.805 121,1% Badalona 1.246 2.885 1.639 131,5% Santa Coloma de Gramenet

968 1.974 1.006 103,9%

Sant Adrià de Besòs 103 263 160 155,3% CATALUNYA 40.144 85.419 45.275 112,8% ESPANYA 211.964 410.960 198.996 93,9% Barcelonès Nord Període



TOTAL 2.317 5.122 2.805 121.1% Homes 1.645 3.971 2.326 141,4% Dones 672 1.151 479 71,3% <25 207 390 183 88,4% >=25 a<45 1.756 3.886 2.130 121,3% >=45 354 846 492 139,0% Agricultura 62 115 53 85,5% Indústria 259 494 235 90,7% Cosntrucció 721 1.766 1.045 144,9% Serveis 1.128 2.241 1.113 98,7% Sense ocupación anterior

147 506 359 244,2%

13


Com es pot observar a la Taula 9 l’atur registrar entre els treballadors estrangers ha augmentat de forma considerable i es situa al voltant del 100% en tots els àmbits territorials. L’augment de l’atur entre treballadors estrangers ha estat superior entre els homes que entre les dones de les ciutats de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. La construcció és el sector que pateix l’evolució més negativa, tal i com passa amb la resta de treballadors. Taula 10. Situació de la contractació. Quart trimestre 2008 Període

2007 2008


BARCELONÈS 290.730 241.614 -49.116 -16,9% Barcelona 253.079 211.399 -41.680 -15,5% Hospitalet de Llobregat 16.711 14.671 -2.040 -12,2% BARCELONÈS NORD 20.940 15.544 -5.396 -25,8% Badalona 15.499 10.795 -4.704 -30,4% Santa Coloma de Gramenet

3.628 3.313 -315 -8,7%

Sant Adrià de Besòs 1.813 1.436 -377 -20,8% CATALUNYA 732.534 549.288 -183.246 -25,0% ESPANYA 4.764.726 3.865.002 -899,724 -18,9% Barcelonès Nord Període

2007 2008


Total 20.940 15.544 -5.396 -25,8% Homes 10.638 7.723 -2.915 -27,4% Dones 10.302 7.821 -2.481 -24,1% <25 5.885 4.427 -1.458 -24,8% >=25 a <45 11.768 8.826 -2.942 -25,0% >=45 3.287 2.291 -996 -30,3% Agricultura 47 28 -19 -40,4% Indústria 1.433 868 -565 -39,4% Construcció 3.715 2.638 -1.077 -29,0% Serveis 15.745 12.010 -3.735 -23,7% La taula 10 posa de manifest que el nombre de contractes signats també reflecteix les dificultats del mercat de treball i presenta descensos interanuals considerables. El conjunt de la comarca és el territori, que tot i perdre contractes, menys contractes perd. Els municipis que composen el terriori del Barcelonès, són els que presenten el descens més elevat de nombre de contractes. S’ha de destacar també que al Barcelonès Nord la Indústria perd més contractes que la construcció.

14


Taula 11. Evolució del creixement del PIB total Taxes reals de variació interanual en % 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Barcelonès 1,48 2,01 2,25 2,84 3,36 3,82 Àmbit Metropolità 1,75 2,38 2,38 2,82 3,6 3,61 Catalunya 2,3 2,57 2,87 3,13 3,71 3,54 Font: Elaboració de la SGJ a partir de les dades de Caixa Catalunya . Anuari Econòmic Comarcal La taula 11 ens mostra com l’evolució del creixement del PIB total a tots els territoris que contempla la taula, ha crescut ininterrumpudament des de l’any 2002 fins l’any 2007. Si analitzem el creixement del PIB comarcal per sectors (Taula 12), observem que és el sector serveis el que més ha crescut. A l’any 2007 només el sector primari experimenta un decreixement per tots els àmbits territorials. Taula 12. Creixement del PIB comarcal per sectors. any > 2007 Primari Indústria Construcció Serveis Total Barcelonès -7 0,9 1,5 4,6 3,8 Àmbit Metropolità -4,57 1,87 3,37 4,34 3,61 Catalunya -3,5 2 3,6 4,3 3,5 Font: Caixa Catalunya. Anuari Econòmic Comarcal HABITATGE

Com a gran part de les comarques catalanes, al Barcelonès, segons dades del 2001, la majoria d’habitatges principals són de propietat (72%), seguits pels habitatges de lloguer(24,7%). El percentatge d’habitatges de propietat és el més baix del conjunt de les comarques de l’àmbit territorial, mentre que el de lloguer té un pes major que la a la resta. Aquesta tendència en relació al règim de tinença de l’habitatge es dóna de forma similar entre la població de 20 a 34 anys emancipada segons el règim de tinença tal i com posa de manifest la següent taula: Taula 13. Població de 20 a 34 anys emancipada segons el règim de tinença. Propietat Lloguer Altres

situacions Total

Joves % Joves % Joves % Joves Barcelonès 136.782 58,26 85.496 36,42 12.491 5,32 234.769

15


Catalunya 494.196 66,12 207.851 27,81 45.418 6,08 747.465 La Taula 13, ens mostra que els joves del Barcelonès acaben optant preferentment per la propietat en relació al règim de tinença de l’habitatge. La predisposició per la propietat es dóna amb més intensitat a la resta de Catalunya (66,12%) que a la Comarca (58,12%). Aquesta tendència canvia si parlem de lloguer. Són més els joves del Barcelonès que opten per un habitatge de lloguer que els joves que ho fan a la resta del territori català. La Taula 14 posa de manifest que al Barcelonès el 79,88% dels habitatges són considerats habitatges principals, el 6,30% secundaris i el 13,27% vacants. La comarca compta amb més habitatges considerats principals que la resta de Catalunya i menys considerats secundaris. Taula 14. Proporció de tipus d’habitatges que hi ha al municipi, comarca i Catalunya

Principals Secundaris Vacants Altres sit

Barcelonès 79,88 6,30 13,27 0,55 Catalunya 69,88 15,54 13,67 0,92

SALUT

Els serveis sanitaris del Barcelonès tenen una densitat d’usuaris variable respecte a la mitjana de l’Àmbit Metropolità. En el cas dels Centres d’Atenció Primària (CAP), la densitat de població al Barcelonès és major respecte a l’àmbit territorial i Catalunya – 21.394 habitants per CAP a la comarca, 20.710 a l’àmbit territorial i 17.639 a la mitjana catalana -. En els hospitals i els equipaments extrahospitalaris i hospitalaris, la densitat per centre és inferior, amb 95.299 habitants per hospitals, 1.332 habitants per equipament extrahospitalari i 28.848 per equipament hospitalari, al Barcelonès. Per tant, es pot afirmar que en aquests tres darrers serveis la major densitat de l’Àmbit Metropolità en relació amb les ràtios catalanes no és conseqüència de la concentració de població al Barcelonès, ja que la comarca presenta valors inferiors a la mitjana catalana. El Barcelonès té, l’any 2006, la taxa bruta de mortalitat més elevada (9,3), si la comparem amb la taxa de mortalitat de l’Àmbit Metropolità(7,9) i de Catalunya (8,2). Des de l’any 1986 ha augmentat 1 punt. Els homes sempre presenten una taxa de mortalitat més elevada que la de dones, encara que les diferència s’hagin reduït.

16


RECURSOS CULTURALS L’oferta cultural al Barcelonès per nombre d’habitants és igual a la mitjana del conjunt de l’Àmbit Metropolità i inferior a la mitjana catalana, si bé disposa d’una major oferta, en temes proporcionals, en el cas de les biblioteques, tant pel que fa al nombre de centres com de volum per habitant: 1,3 biblioteques per cada 100.000 habitants – la ràtio més alta de tot l’Àmbit Metropolità-, mentre que en el l’Àmbit territorial és 1.

17


1.2. Marc de referència qualitatiu de la realitat juvenil. Principals demandes dels joves del territori. ANÀLISI DE QÜESIONARIS REALITZATS ALS JOVES DEL TERRITORI. Aquest darrer any 2008 tots els ajuntaments que composen la comarca del Barcelonès han estat immersos en la feina de redactar i dissenyar els seus plans locals de joventut. El consell comarcal del Barcelonès, mitjançant l’Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge, ha donat suport als diferents municipis per desenvolupar aquesta feina. Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs van sol·licitar que el consell comarcal col·labores amb ells en l’elaboració d’enquestes a joves no associats del territori donat que per ells era interessant conèixer la seva opinió en relació a diferents temes. Aquests qüestionaris s’han tingut en consideració en el procés de redacció dels seus plans locals. Hem cregut interessant per l’elaboració del nostre pla comarcal, resumir les principals conclusions extretes d’aquests qüestionaris realitzats a un total de 522 joves del territori del Barcelonès. A continuació passem a detallar quina ha estat la distribució de joves enquestats per cada municipi: Pel que fa a Sant Adrià del Besòs s’han enquestat a un total de 173 joves amb edats compreses entre 20 i 29 anys. Les enquestes s’han realitzat a peu de carrer, durant els mesos de juliol i agost de 2008. D’aquests 173 joves, 88 eren homes i 85 dones. L’enquesta s’ha realitzat a joves de diferents barris de Sant Adrià del Besòs; Un 67,3% fels joves enquestats són de Sant Adrià Nord, un 16,4% són de Sant Joan Baptista, om 6,4% viuen al barri de Besòs, un 5,8% al barri de la Mina i un 4,1% a la Catalana. Al municipi de Santa Coloma de Gramenet s’han realitzat 349 enquestes. Dels joves enquestats 174 enquestes s’han realitzat a estudiants d’ESO i de batxillerat de diferents IES i centres educatius de Santa Coloma de Gramenet. D’aquests 174, 93 eren homes i 81 dones. Els centres educatius on s’han realitzat les enquestes són: L’IES Puig Castellar, l’IES Torrent de les Bruixes, IES Can Peixauet, l’IES La Bastida, Centre d’ensenyament Fuster, Centre d’ensenyament Verge de les Neus, Centre d’ensenyamentSagrat Cor , l’IES Terra Roja i el Centre d’ensenyament Centre Català Comercial. Les 175 enquestes restants s’han realitzat a l’espai públic de la ciutat a joves que tenen entre 20 i 29 anys, d’aquests 175 joves 93 eren homes i 82 dones. Les preguntes realitzades als municipis estan relacionades amb 8 eixos diferents; un eix general i set temàtics. Els eixos temàtics han estat els següents: treball, habitatge, educació, participació, cultura, oci i temps de lleure. Les principals conclusions extretes de la lectura i anàlisis de totes les enquestes són les següents: TEMES GENERALS Pel que fa a temes relacionats amb el mitjans més utilitzats pels joves per tal de informar-se de qualsevol tema relacionat amb activitats i programes públics i privats que es donen a la seva ciutat i els interessen, tots ells, per totes les franges d’edat, contesten que els amics, o el boca orella, són les fonts que més fan servir per assabentar-se de qüestions que els afecten. S’ha de destacar que els serveis de informació juvenil apareixen mal parats a l’enquesta. En general les fonts que tenen un caràcter presencial són les menys utilitzades tot i que donen millor resultats els punts

18


de informació i dinamització als centres d’ensenyament secundari(pels joves que tenen entre 16 i 19 anys) que els Serveis d’Informació municipal. Els joves del territori consideren que el nivell de participació a les activitats que es desenvolupen per joves al territori és acceptable. Consideren majoritàriament que sí es participa. Un percentatge elevat de joves pensen que la baixa participació, quan es dóna, es deu a que el tipus d’oferta d’activitats no és adequada als interessos dels joves. La dificultat de l’administració per fer propostes que connectin amb la població juvenil està per sobre d’altres motius com la manca d’espais o el desconeixement dels programes o activitats. TREBALL Els canals de recerca de feina més coneguts pels joves enquestats han estat Internet i les empreses de treball temporal. Els canals propis dels ajuntaments són els canals menys coneguts. Més de la meitat dels joves enquestats han afirmat haver treballat en períodes regulars. El principal problema relacionat amb el món del treball que identifiquen el joves del Barcelonès responent a les enquestes és la precarietat laboral, relacionada amb sous baixos, poca protecció i baixa estabilitat. Entre els joves que estan en edat de treballar i ho estan fent, més de la meitat cobren menys de 1000 Euros al mes. Quan als joves se’ls pregunta sobre si creuen que tenen prous recursos per buscar feines la majoria considera que sí tenen eines per fer-ho, referint-se a eines que tenen a veure amb saber fer un currículum vitae, saber redactar cartes de presentació, o saber cercar feines fent servir diferents recursos de recerca. HABITATGE Entre el seixanta i el setanta per cent dels joves que han realitzat l’enquesta i tenen entre 20 i 29 anys no s’han emancipat i viuen a la llar familiar. Quan es pregunta als més joves (16-19) a quina edat els agradaria deixar la llar familiar, majoritàriament, desitjarien fer-ho entre els 20 i els 25 anys. Gairebé el 90% dels joves de totes les edats considera que el principal problema que s’han trobat o es trobaran al futur, en relació amb l’adquisició d’un habitatge és el preu de l’habitatge. EDUCACIÓ El principal motiu que empeny a estudiar als joves del barcelonès que han contestat els qüestionaris és aconseguir una bona feina, i la gran majoria entre el vuitanta i el noranta per cent consideren que un bon nivell d’estudis és una condició important per trobar feina. Cap dels recursos que les administracions municipals disposen per a l’orientació acadèmica i professional són coneguts per a més de la meitat dels enquestats. Quan es pregunta al jove sobre com s’informa de l’oferta formativa del seu municipi els joves majoritàriament contesten que el mitjà que més utilitzen és la pàgina web o el seu centre educatiu. Aquesta informació varia segons l’edat dels enquestats els més joves escolaritzats contesten que el seu centre educatiu és la seva principal font d’informació pel que fa a l’oferta formativa. La majoria de joves pensen

19


que haurien de ser informats d’aquests temes relacionats amb la formació pels professors dels centres educatius. PARTICIPACIÓ Més de tres quartes parts dels joves enquestats no formen part de cap entitat ni associació. El motiu majoritari que porta els joves enquestats a no formar part d’entitats és que simplement no els interessa formar-ne part . La gran majoria de joves que han contestat a la pregunta sobre si consideren que tenen possibilitat de participar a les decisions que els afecten, han contestat que no tenen possibilitat de participar-hi. Tot i creure majoritàriament que no poden participar, majoritàriament, també sí els agradaria fer-ho. CULTURA OCI I TEMPS DE LLEURE L’opinió del joves sobre si creuen que a les seves ciutats hi ha una oferta cultural suficient està molt polaritzada. Les proporcions són diferents depenent de l’oferta cultural de la ciutat on es realitzi l’enquesta. Anar al cinema és l’activitat cultural que més acostumen a realitzar els joves enquestats. En canvi, més de la meitat no va mai al teatre, no va mai a exposicions i, els que sí que ho fan, majoritàriament és amb molt poca freqüència. L’enquesta ens mostra el temps que dediquen els joves enquestats cada setmana a realitzar activitats. El que ocupa més temps al joves és estar amb els amics. El segueixen mirar la televisió, jugar als viedojocs i la pràctica de l’esport. L’activitat que més temps ocupa els joves enquestats quan estan a casa és connectar-se a Internet i mirar la televisió. Entre el vuitanta i el noranta per cent dels joves enquestats es connecta cada dia a internet i,la majoria dels que ho fan, ho fan durant més de dues hores al dia. A la pregunta referida a què fan els joves dels Barcelonès durant el cap de setmana, els joves han contestat majoritàriament estar al carrer i anar als bars. Amb menor incidència han contestat estar a casa. Formar part d’una entitat juvenil o dedicar temps a realitzar activitats culturals són pràctiques molt minoritàries. Més de la meitat dels joves enquestats consideren que el seu municipi no disposa de suficients espais culturals per a desenvolupar activitats culturals. COHESIÓ SOCIAL Els motius de discriminació més importants que detecten els joves del territori que han contestat el qüestionari tenen a veure amb el fet de venir d’un país del tercer món o pel fet de ser veí d’un barri concret. Aquest motius es situen per davant d’altres motius com el fet de ser dona, la discriminació per condició sexual o pel fet de tenir una minusvalidesa. Pel que fa a la conflictivitat, el percentatge majoritari considera que existeixen conflictes entre diferents grups de joves dels municipis. El segon percentatge més important fa referència a conflictes amb la policia i per últim trobem el percentatge de joves que pensen que el major focus de conflictivitat dels joves són veïns i comerciants. MOBILITAT Els joves enquestats contesten que el mitjà de transport més utilitzat per ells és el transport públic , anar a peu i en bicicleta. Aquesta resposta ha estat molt

20


polaritzada depenent de l’extensió del municipi del jove enquestat. El transport públic també apareix com a mitjà de transport més utilitzat per arribar al centre de treball o d’estudi. Els més joves acostumen, majoritàriament a arribar caminant al seu centre d’estudis. La gran majoria dels joves del Barcelonès enquestats consideren que el seu municipi està ben comunicat amb les poblacions properes. El motiu principal de mobilitat, d’un municipi a un altre entre els joves de la comarca, és el treball. Els joves es desplacen majoritàriament a altres municipis per arribar al seu lloc de treball. La segona opció més contestada en relació amb la mobilitat, té relació amb motius d’oci. L’opció majoritària de transport dels joves enquestats quan surten de festa és el transport públic, seguida del cotxe. A la pregunta: saps si la gent quan surt de festa i ha de conduir beu alcohol o pren drogues?, majoritàriament els joves contesten que en general s’agafa el cotxe havent begut o havent pres drogues.

21


SALUT Respecte a la percepció de consum que tenen els joves en relació a diferents substàncies, les dues substàncies que els joves consideren que es consumeixen més són el tabac i l’acohol. Són menys els joves que consideren que el haixix o la marihuana es consuemixen bastant. La cocaïna i les drogues de disseny semblen tenir un consum més minoritari. Entre el seixanta i el noranta per cent dels enquestats, depenent de l’edat, consideren que en el seu entorn aquestes substàncies no se’n consumeixen gens. Pel que fa al lloc de consum de substàncies, les discoteques són els llocs on majoritàriament consumeixen els joves d’entre 19 i 29 anys i el carrer entre els més joves. La majoria dels joves considera que està entre molt i bastant informat sobre el consum de drogues. La majoria dels joves es considera del tot o gairebé del tot informats en relació a la sexualitat ( problemes, malalties, seguretat i recursos). Els canals majoritaris pels quals els joves enquestats reben informació sobre conductes de risc relacionades amb la sexualitat i les drogues són els amics, en primer lloc, i les xerrades en segon lloc. La informació que ofereixen els diferents ajuntaments són el canal menys utilitzat.

22


1.3. Anàlisi de les polítiques de joventut desenvolupades pels municipis. En aquest quadre adjuntem les dades recollides a través de formulari respecte als indicadors més destacats de la realitat juvenil en allà que realitza cadascún dels municipis.

L'Hospitalet Badalona Santa Coloma Gr. Sant Adrià de B.

Població juvenil inferior a la mitjana de Catalunya.

programa de cursos i tallers. Assessorament

Aquesta dada és errònia: la diagnosi del PLJ ha palesat que Santa Coloma té una població juvenil lleugerament per sobre de la mitjana comarcal i catalana.

- Serveis Propis Joventut (Centre Polidor, Centre Europa Jove, Borsa Jove d'Habitatge, Serveis musicals, Assessoria Habitatge).- Activitats als centres culturals.- Àrea Promoció Economica - Escoles Taller- Transició escola-treball

Elevat número de joves nascuts a l’estranger.

programa de cursos i tallers. Assessorament, programa de mediació (BS)

Assessories ( CIREJ)- Programa d’ Informació i Dinamització als Centres d’ Ensenyament Secundari, PIDCES ( Joventut). - Programa de Dinamització Juvenil Territorial: Casals de Joves, Va de Joves. - IMPO. Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació - Escoles Taller

Programa de mediació cultural en general, i suport als grups juvenils que volen formalitzar-se com a entitat.Programció de cursos i tallers Assessorament

Servei d'immigració i acollida Serveis Propis Joventut

Index baix de joves homes amb estudis superiors respeste a Catalunya.

- Assessories laborals i formatives ( CIREJ).- Programes de Transició Escola Treball.- IMPO. Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació.- Escola Taller- Programa d’ Informació i Dinamització als Centres d’ Ensenyament Secundari. PIDCES

Incentivar la continuació dels estudis als IES de la ciutat.

-Formació i informació als Centres de Secundària

Index elevat de joves especialment homes d’abandonament d’estudis a l’ESO.

Adaptació curricular (ED PE) Tallers d'inicialització professionalitzadora (ED EP) -Itineraris de formació i ocupació (ED EP) - PQPI (ED PE) -Escoles Tallers (ED EP) - Tallers

- Programes de Transició Escola Treball. ( Educació). - Assessories formatives i laborals ( CIREJ). - IMPO. Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació. - Escoles Taller

Adaptació curricular Tallers d’inicialització professionalitzadora Itineraris de formació i ocupació Escoles taller Tallers

- Servei Transició escola-treball- Escoles Taller- Formació ocupacional

Baix Index de coneixement de llengues extrangeres i d'usos de noves tecnologies -Tallers

- Mou-te pel mon ( aprenentatge bàsic de llengües) . ( CIREJ). - Tallers de Noves Tecnologies

Escola Oficial d’Idiomes i cursos d’informàtica als centres cívics i CRJ Rellotge XXI. Tallers

Serveis Propis Joventut Promoció Econòmica

Increment en els darrers mesos de l’atur juvenil.

-Cursos ocupacionals (PE) -Assessorament -Tallers d'habilitats

Programes de Transició Escola Treball. ( Educació). - Assessories formatives i laborals ( CIREJ) - IMPO. Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació.- Escoles Taller

Cursos ocupacionals Assessorament Tallers d’habilitats

- Serveis Propis Joventut- Promoció Econòmica

Baixa qualificació dels joves en el món del treball.


- Programes de Transició Escola Treball. ( Educació).- Assessories formatives i laborals ( CIREJ). - IMPO. Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació. - Escoles taller Cursos ocupacionals -Transició escola-treball

Tasa d’atur jove més elevada que a la resta de Catalunya.


- Programes de Transició Escola Treball. ( Educació). - Assessories formatives i laborals ( CIREJ). - IMPO. Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació.- Escoles taller

Cursos ocupacionals Assessorament Tallers d’habilitats

- Programes de Promoció Econòmica

23



Alta tasa de precarietat laboral en els joves.


- Programes de Transició Escola Treball. ( Educació). - Assessories formatives i laborals ( CIREJ). - IMPO. Institut Municipal de Promoció de l’ Ocupació

Cursos ocupacionals Assessorament Tallers d’habilitats - Àrea Promoció Econòmica

Alta mobilitat per questions laborals en els municipis i comarques de les

Fomentar la creació de llocs de treball a la ciutatTreball conjunt amb les empreses locals - Àrea Mobilitat

Dificultats per emancipar-se i aconseguir un habitatge

-Assessorament -Borsa Jove -VPO

- Borsa Jove d’ Habitatge. - Assessoria d’ Habitatge.

Assessorament Borsa Jove VPO

- Borsa Jove d'Habitatge Promocions d'habitatge

Elevat index d’embarassos no desitjats

-Centre de atenció a la salut dels joves - Programa Maleta Pedagògica. Tallers

- Accions informatives amb el Programa d’ Informació i Dinamització als Centres d’ Ensenyament Secundari ( PIDCES). Departament de Salut. Tècnics de salut. Equips de Serveis Socials

Assessorament i tallers al Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD)

- Formació e informació Prevenció primària

Elevat index de consum de drogues entre els joves.

SAD (Servei d'atenció a la drogodependència ) Tallers

Accions informatives amb el Programa d’ Informació i Dinamització als Centres d’ Ensenyament Secundari ( PIDCES). - Departament de Salut. Tècnics de salut.

La diagnosi del PLJ no ha detectat un índex alarmant de consum de drogues entre els joves, en relació a la resta de Catalunya. Malgrat tot, hi ha un conveni d’assessorament i tractament amb una associció local especialitzada en aquest àmbit de treball. Programes de Serveis Socials

Elevat index de mortalitat d’accidents de circulació.

- Equips de Serveis Socials. - Centre de drogodependències Delta.

Estudi de la implantació de mitjans de desplaçament alternatius al cotxe (bicing).Servei de seguretat viària

- Activitats puntuals de prevenció.

Elevat index de MTS entre els joves del Barcelonès.

-Centre de atenció a la salut dels joves - Programa Maleta Pedagògica. Tallers

- Accions informatives amb el Programa d’ Informació i Dinamització als Centres d’ Ensenyament Secundari ( PIDCES). - Departament de Salut. Tècnics de salut.- Equips de Serveis Socials

Assessorament i tallers al Centre d’Informació i Recursos per a Dones (CIRD)

- Formació e informació Prevenció primària

Baixa tasa de participació juvenil

Cap de Participació. Assessorament -Recolzament

Programa de Dinamització Juvenil Territorial, Va de Joves: ( Joventut). - Programa d’Informació i Dinamització als Centres d’ Ensenyament Secundari. ( Joventut). - Suport al Consell de la Joventut de Badalona.- Pla Territorial d’Acció Comunitària( Pladeco).

Els CRJ ofereixen eines per a la constitució d’associacions juvenils i fomenten la constitució de les mateixes entre grups de joves informals.Servei de participació ciutadana

Implementació de polítiques de participació

24


Badalona 1.1 Estructures polítiques: Regidor Existència □ No

X Si Sexe X Home

□ Dona Dedicació □ Exclusiva

X Compartida/ Àrees Any creació 2006

Partit Polític PSC 1.2 Estructures tècniques Tècnic de Joventut Existència □ No

x Si Sexe x Home

x Dona Dedicació x Exclusiva

□ Compartida/Àrees □ Nº hores

Formació principal Tipus de contracte □ Temporal

□ Indefinit □ Obra i Servei X Interinatge X Funcionari

Antiguitat al càrrec 15 anys/ 9 anys

Nº de tècnics darrers 5 anys

2

Informador juvenil Existència □ No

X Si Sexe □ Home

X Dona Dedicació X Exclusiva


Formació principal Turisme

Tipus de contracte □ Temporal □ Indefinit X Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Antiguitat càrrec 2 mesos

25


Nº de informadors darrers 5 anys

0

Dinamitzador Existència □ No

x Si Sexe x Home

x Dona Dedicació X Exclusiva


Formació principal Àmbit social Tipus de contracte x Temporal

□ Indefinit □ Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Entitat que contracta □ Ajuntament X Empresa gestora (entitats juvenils)

Dins del Programa Va de Joves, Casals de Joves de Badalona.

Nº de dinamitzadors últims 5 anys

30

Altra figura no classificada anteriorment

Existència □ No x Si

Sexe □ Home x Dona

Càrrec Informadores als IES Funcions destinades a la joventut

Dedicació exclusiva

1. Informadors als Centres d’ Ensenyament Secundari

Temps de dedicació (hores setmanals)

30 x4 ( informadores).



Sexe □ Home x Dona

Càrrec Assessors juvenils Funcions destinades a la joventut

Assessorar i orientar als/les joves sobre temes d’habitatge, mobilitat europea, formació i treball

2. Assessors/es CIREJ


Mitja jornada

26


1.3 Infraestructures Espai físic Centre Jove ( Badiu Jove)


Us x Exclusiu □ Compartit (amb qui)

Quins són els espais x Sala polivalent x Despatx □ Manualitats □ Sala de jocs x Espai d’informàtica □ Altres

Situat al nucli urbà □ No x Si

Està aïllat x No □ Si

Situat a prop IES x No □ Si

Es pot arribar a peu des de qualsevol punt del municipi

□ No x Si □ Cal transport públic

Espai físic Punt Informació ( integrat al Badiu Jove)


Us □ Exclusiu x Compartit (amb la resta de l’espai juvenil).

Quins són els espais x Espai de consulta de serveis x Espai d’informàtica □ Altres espais

Situat al nucli urbà □ No x Si

Està aïllat x No □ Si

Situat a prop IES x No □ Si

Es pot arribar a peu des de qualsevol punt del

□ No x Si

27


municipi □ Cal transport públic 1.4 Recursos econòmics � Quin és el percentatge de pressupost municipal dedicat a joventut? 0,70% �Suport de la Secretaria General de Joventut? □ No x Si �Altres recursos □ No X Si/Quins: Diputació de Barcelona, Federació de Municipis i Províncies.

28


Barcelona 1.1. Estructures polítiques: Regidor Existència □ No

X Si Sexe □ Home

X Dona Dedicació □ Exclusiva

X Compartida/ Àrees

Partit Polític IC - Verds 1.2. Estructures tècniques Tècnic de Joventut Existència □ No

X Si Sexe X Home

X Dona Dedicació X Exclusiva Nº hores

37,5h x 5 tècnics/es X Compartida/Àrees Nº hores 37,5h x 10 tècnics/es

Formació principal Llicenciatures i diplomatures d’humanitats

Tipus de contracte □ Temporal X Indefinit □ Obra i Servei □ Interinatge X Funcionari

Antiguitat al càrrec D’ 1 a 27 anys


Entre 13 i 15 tècnics/es


X Si Sexe X Home

X Dona Dedicació X Exclusiva

□ Compartida/Àrees Nº hores 35h x 14 tècnics/es i 25h x 6 tècnics/es

Formació principal Humanitats: cicles formatius, batxillerat i

29


carrera univ. Tipus de contracte □ Temporal

□ Indefinit □ Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari Contractes externs mitjançant empreses de serveis

Antiguitat càrrec Menys d’un any a 7 anys


Entre 5 i 20 informadors/es


□ Si Sexe □ Home



Formació principal Tipus de contracte □ Temporal

□ Indefinit □ Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Entitat que contracta □ Ajuntament □ Empresa gestora


Cal fer una consulta als Districtes municipals, que tenen la competència.


Existència □ No X Si

Sexe X Home □ Dona

Càrrec Director Funcions destinades a la joventut

Responsable de la gestió de la Direcció de Joventut i de la planificació de les polítiques de joventut a l’Ajuntament

Director de Joventut


37,5h

30


1.3. Infraestructures Espai físic Centre Jove

Existència □ No X Si 5 Espais Joves i 6 Casals de Joves

Us X Exclusiu □ Compartit (amb qui)

Quins són els espais □ Sala polivalent □ Despatx □ Manualitats □ Sala de jocs □ Espai d’informàtica □ Altres: bucs d’assaig, Punts multimèdia, sales d’estudi. Tenim centres amb tot tipus de tipologia d’espais i altres centres amb un nombre més reduït de sales.

Situat al nucli urbà □ No X Si

Està aïllat X No □ Si

Situat a prop IES □ No X Si


□ No □ Si X Cal transport públic

Espai físic Punt Informació

Existència □ No X Si 6 PIJ

Us X Exclusiu X Compartit (amb qui): Centre cívic, Espai Jove,

Quins són els espais X Espai de consulta de serveis X Espai d’informàtica X Altres espais: espai d’assessorament, magatzem, arxiu, WC


31






1.4. Recursos econòmics � Quin és el percentatge de pressupost municipal dedicat a joventut? No és possible calcular el pressupost municipal dedicat a joventut, doncs es reparteix en els diferents departaments municipals. �Suport de la Secretaria General de Joventut? □ No X Si �Altres recursos □ No X Si/Quins Diputació de Barcelona

32


L’Hospitalet de Ll. 1.1. Estructures polítiques: Regidor (Regidora delegada de Joventut i adjunta a Benestar Social)


Sexe □ Home X Dona

Dedicació □ Exclusiva X Compartida/ Àrees

Any creació A partir de l’any 1999 Regidoria delegada de Joventut

Partit Polític PSC

1.2. Estructures tècniques Tècnic de Joventut Existència □ No

X Si

Sexe X Home X Dona

Dedicació X Exclusiva □ Compartida/Àrees 40h. Nº hores

Formació principal Educadors

Tipus de contracte □ Temporal □ Indefinit □ Obra i Servei □ Interinatge X Funcionari

Antiguitat al càrrec Més de 4 anys


3

33



X Si



Formació principal Educadores/Treballadores socials

Tipus de contracte X Temporal □ Indefinit □ Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Antiguitat càrrec 2. anys


4


X Si



Formació principal Psicòloga

Tipus de contracte □ Temporal □ Indefinit □ Obra i servei X Interinatge □ Funcionari

Entitat que contracta X Ajuntament □ Empresa gestora


1

34





Càrrec Coordinadora tècnica de Joventut

Funcions destinades a la joventut

Dedicació exclusiva


40h

1.3. Infraestructures Espai físic Centre Jove



Quins són els espais X Sala polivalent □ Despatx □ Manualitats □ Sala de jocs X Espai d’informàtica X Altres









35


Quins són els espais X Espai de consulta de serveis X Espai d’informàtica X Altres espais






Observació: A la Regidoria delegada de Joventut, de l’Ajuntament de L’Hospitalet, les funcions Tècnic-Informador juvenil-Dinamitzador no són funcions excloents, és a dir, un informador juvenil pot col.laborar en temes de dinamitzacions, tècniques, ... En realitat, no existeix una frontera de delimitació ja que es parteix que tots són tècnics mitjans (tècnics de joventut, informadors juvenils, dinamitzadors) i les seves funcions són multidisciplinars comportant actuacions tècniques, d’informació juvenil, de desenvolupament de dinamitzacions, ... 1.4. Recursos econòmics � Quin és el percentatge de pressupost municipal dedicat a joventut? 0,25% �Suport de la Secretaria General de Joventut? □ No X Si �Altres recursos □ No X Si/Quins (Recursos propis + Altres recursos externs (Diputació de Barcelona, Federación española de municipios y provincias)).

36


Sant Adrià de Besòs Sant Adrià de Besòs 1.1 Estructures polítiques: Regidor Existència □ No

X Si Sexe X Home


X Compartida/ Àrees: Infància/Drets Civils

Any creació 2007

Partit Polític PSC 1.2 Estructures tècniques Tècnic de Joventut Existència □ No

X Si Sexe □ Home

X Dona Dedicació □ Exclusiva

X Compartida/Àrees: Cultura/Infància □ Nº hores:35

Formació principal Diplomada Tipus de contracte □ Temporal

□ Indefinit □ Obra i Servei □ Interinatge X Funcionari

Antiguitat al càrrec 1 any


2


X Si Sexe X Home


X Compartida/Àrees: Dinamització centre Polidor (juvenil) X Nº hores: 37,5

Formació principal Grau superior FP

37


Tipus de contracte □ Temporal □ Indefinit X Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Antiguitat càrrec 1 any Nº de informadors darrers 5 anys

3


X Si Sexe X Home


X Compartida/Àrees: Centre Polidor □ Nº hores: 37,5

Formació principal Grau superior FP Tipus de contracte □ Temporal

□ Indefinit X Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Entitat que contracta □ Ajuntament X Empresa gestora


3


Existència X No □ Si

Sexe □ Home □ Dona

Càrrec Funcions destinades a la joventut


1.3 Infraestructures Espai físic Centre Jove


Us □ Exclusiu X Compartit (amb qui) CULTURA

Quins són els espais X Sala polivalent

38


X Despatx X Manualitats □ Sala de jocs X Espai d’informàtica X Altres (bucs, estudi gravació, aules)





□ No X Si □ Cal transport públic



Us □ Exclusiu X Compartit (amb qui): resta centre

Quins són els espais X Espai de consulta de serveis X Espai d’informàtica □ Altres espais





□ No X Si □ Cal transport públic

1.4 Recursos econòmics Quin és el percentatge de pressupost municipal dedicat a joventut? 0,3 % Suport de la Secretaria General de Joventut? X No (2008) □ Si Altres recursos □ No X Si/Quins DIPUTACIÓ DE BARCELONA

39


Santa Coloma de Gramenet 1.1. Estructures polítiques: Regidor Existència □ No

�Si Sexe □ Home

� Dona Dedicació � Exclusiva

□ Compartida/ Àrees Any creació ¿?

Partit Polític PSC 1.2. Estructures tècniques Tècnic de Joventut Existència □ No

� Si Sexe � Home


� Compartida/Àrees □ Nº hores 60% Joventut 40% Cultura

Formació principal Cultura Tipus de contracte □ Temporal

□ Indefinit □ Obra i Servei �Interinatge □ Funcionari

Antiguitat al càrrec 2 anys


2 tècnics diferents


� Si (4 persones) Sexe � Home (3)

� Dona (1)

Dedicació □ Exclusiva � Compartida/Àrees □ Nº hores Contracte 30 hores/setmana per tasques dinamitzador i informació juvenil

40


Formació principal Educació Social (2) Altres (2)

Tipus de contracte □ Temporal □ Indefinit � Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Antiguitat càrrec 3 anys Nº de informadors darrers 5 anys


�Si Sexe �Home

�Dona Dedicació □ Exclusiva

�Compartida/Àrees □ Nº hores Contracte 30 hores/setmana per tasques dinamitzador i informació juvenil

Formació principal Educació Social (2) Altres (2)

Tipus de contracte □ Temporal □ Indefinit � Obra i servei □ Interinatge □ Funcionari

Entitat que contracta □ Ajuntament � Empresa gestora



Existència □ No □ Si

Sexe □ Home □ Dona

Càrrec Funcions destinades a la joventut


1.3. Infraestructures

41


Espai físic Centre Jove

Existència □ No � Si (2 centres)

Us �Exclusiu (1) �Compartit (1, amb Ludoteca infantil)

Quins són els espais � Sala polivalent � Despatx □ Manualitats � Sala de jocs � Espai d’informàtica � Altres

Situat al nucli urbà □ No � Si

Està aïllat � No □ Si

Situat a prop IES � No □ Si


□ No �Si □ Cal transport públic


Existència □ No � Si

Us � Exclusiu □ Compartit (amb qui)

Quins són els espais � Espai de consulta de serveis � Espai d’informàtica □ Altres espais

Situat al nucli urbà □ No �Si

Està aïllat �No □ Si

Situat a prop IES �No □ Si


□ No �Si □ Cal transport públic

1.4. Recursos econòmics � Quin és el percentatge de pressupost municipal dedicat a joventut? Menor al 0,05 del pressupost municipal. �Suport de la Secretaria General de Joventut?

42


□ No � Si �Altres recursos □ No � Si, Subvenció de la Diputació de Barcelona i suport del Consell Comarcal del Barcelonès.

43


Anàlisi dels continguts, els destinataris, i les metodologies

Anàlisi dels recursos (humans, econòmics i infrastructurals)

Badalona

Està en procès d'elaboració d'un nou Pla Local de Joventut del municipi. Desenvolupa les seves polítiques en coordinació amb els agents juvenils del municipi.

Poc personal propi de l'Ajuntament, i disposa de diferents programes gestionats via contracte amb entitats i empreses de serveis. -Disposa de tota una xarxa d'equipaments de casals de joves, però no disposa d'un equipament integral on centralitzar les polítiques municipals.

Barcelona

Disposa de Pla Local de Joventut, vigent en aquest mandat. Actuacions en coordinació amb tots els agents del territori i els districtes del municipi

Disposa de gran capacitat económica per portar endavant el seu pla local. Actualment desenvolupant el pla d'equipaments juvenil i programa molt ambiciós i alhora necessari pel municipi.

L'Hospitalet

Disposa de Pla Local de Joventut, vigent en aquest mandat. Actuacions en coordinació amb tots els agents del territori

Disposa de gran capacitat económica per portar endavant el seu pla local. Manca d'espais i equipaments juvenils al municipi. Actualment disposa d'un equipament juvenil Espai Molí

Sant Adrià de BesòsEstà en procès d'elaboració d'un nou Pla Local de Joventut del municipi.

Poc personal propi de l'Ajuntament. Actualment començant a dinamitzar un nou equipament El Polidor. Manca de suport econòmic per impulsar les seves actuacions

Santa Coloma de GramenetEstà en procès d'elaboració d'un nou Pla Local de Joventut del municipi.

Poc personal propi de l'Ajuntament i de recursos econòmics en encarar les necessitats dels joves del municipi. Actulament existeixen dos equipaments juvenils al municipi. Manca de nous equipaments juvenils.

44


1.4. Anàlisis de les polítiques de joventut al Consell Comarcal desenvolupades. Quadre històric de les actuacions del CCB en relació a la Joventut Polítiques d'accés al món del treball: - Pacte per l'Ocupació al Barcelonès Nord. (coordinació de la comissió de joves i treball.) 2003, 2004, 2005, 2006,2007,2008 - Guia Jove Busques feina. 1999, 2001. - Suport a l'entitat APIP de rehabilitació d'habitatge per part de joves que formen part de col·lectius desfavorits. 2003, 2004, 2005 - Suport a Parc de Sant Mateu. . Centre de rehabilitació de joves toxicòmans per APIP. 2002-2005 - Estudi sobre la realitat juvenil laborals dels Joves al Barcelonès Nord. 1999, 2000, 2001, 2002 2003, 2004, 2006, 2007 - Guia Beques i programes per a treballar a Europa. 2002-2003. - Programa Parlem de Feina a les escoles. 2002, 2003, 2004 - Programa Salteu-Ocupació 2003, 2004 - Centre de Recursos per a la formació i l'ocupació del Barcelonès Nord, 2004 -2008 - Estudi de viabilitat i concreció d'accions de l'Oficina d'Emancipació Juvenil, 2004 - Impuls del CIREJ 2006, 2007, 2008 - Butlletí digital de sobre ocupació i formació 2008 -Guia “Jo vull Ser” 2008 -Guia “Després de l’ESO”: 2008 -Impuls de la Borsa d’ofertes de treball per a joves. 2008 -Creació de la guia de tallers per a IES. 2008 -Informe mensual de l’atur registrat al Barcelonès 2008 -Creació de l’assessoria curricular 2008 Polítiques d'accés a l'Habitatge: - Regesa. Promoció d'habitatge per a joves al Barcelonès, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007 - Promoció d'habitatge protegit en règim de compra-venda. Període 1999-2001 - Promoció d'Habitatges per a Joves a la Catalana Sant Adrià. 2002-2008 - Tallers sobre habitatge de l'Assessoria de Consum i Habitatge 2002, 2003, 2004, 2005, 2006,2007, 2008 - Programa 10HJ de Barcelona. Construcció de 1100 habitatges de lloguer per a joves. La gestió es porta a mitges amb l'Ajuntament de Barcelona i el Consell Comarcal del Barcelonès. - Assessoria sobre habitatge per a joves 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Guia Joves i Habitatge 2002, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Xarxa Borses Joves Habitatge del Barcelonès: 2003, 2004. 2006,2007, 2008 - Borses Joves d'Habitatge del Barcelonès, 2004, 2005, 2006,2007,2008

45


- Antenes informatives, 2004. 2005, 2006,2007, 2008 - Centre de Recursos Joves i Habitatge 2003, 2004., 2005, 2006,2007, 2008 - Fundació habitatge Lloguer 2003, 2004, 2005, 2006,2007,2008 -Butlletí digital sobre habitatge 2006, 2007, 2008 - Especial Responsables Polítiques de Joventut 2003: Habitatge. - Creació del CIREJ, i la xarxa de punts per a l’emancipació juvenil, 2006,2007 -Creació del Fons Jove de Garanties comarcal per al lloguer. 2008 -Creació de la comissió de treball sobre el programa compartir-habitatge.net 2008 - Estudi de qualitat sobre les borses joves d’habitatge, 2007, 2008 Polítiques educatives i culturals: - Estudi sobre la situació: present i futur de les sales d'estudi 1999. - Xarxa Sales d'Estudi. 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006 - Edició i campanya de difusió de l'Oficina de Serveis a la Joventut (1998-1999) - Beques-ajudes a infants i joves. 1997, 1998,1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Transport adaptat per a joves discapacitats al Barcelonès. 1997 al 2008 - Pla de Formació en el Lleure al Barcelonès . 2001, 2002,2003, 2004 - Diada de Tècniques Associatives. 2003, 2004 - Xarxa Viatgeteques 2000, 2001, 2002, 2003, 2004 - Campanya Accés a Internet. 2000, 2001, 2002. - Creació de la Zona Esportiva de Sant Adrià de Besòs. 2000-2003 - Conveni amb l'entitat ECOM de suport a joves discapacitats en matèria de formació i transport adaptat. 2001-2003 - Ajudes econòmiques per a Casals d'estiu per a centres d'educació amb disminuïts profunds. 2001-2008 - Inspeccions als casals d'Estiu del Barcelonès 2003 al 2008 - Guia programes Europeus per a la mobilitat. 2003, 2004, 2005 - Suport al Concert Jove de Sant Adrià Festes Majors 2000, 2001, 2002, 2003 - Creació del Campus Universitari del Barcelonès Nord. Campus de Llevant. 2003, 2004, 2005 - Promoció de la creació de l'Àrea d'oci Nocturn al Port de Badalona 2001,2002,2003 , 2004 - Centre de Recursos per a monitors i educadors. 2003, 2004, 2005 - Interlocucions amb les escoles de formació en el lleure. 2003, 2004 - Guia d'Activitats d'Estiu 2003, 2004, 2005,2006,2007, 2008 Polítiques de promoció de la Salut: - Promoció carrils bici al Barcelonès, 1996-2008 - Estudi de viabilitat i execució de la Ronda Verda de Carril Bici al Barcelonès. 2001-2008 - Guia de Consum Jove. 2000, 2001, 2004 - Tallers de Promoció de la Salut del Pla de Formació 2002,2003

46


Participació Democràtica: - Butlletí Jove. Email Magazine. 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006,2007, 2008 - Campanya de difusió Butlletí Jove. 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006,2007, 2008 - Recerca dels correus electrònics de les entitats juvenils 2001,2002, 2003, 2004,2005 , 2006,2007, 2008 - Suport als PIJ de la Comarca. Campanya PIJ's al Barcelonès. 2000, 2001, 2002, 2003, 2005, 2006,2007 - Suport a la gestió Municipal de les regidories de Joventut. - Conveni amb l'INCAVOL de promoció i suport als voluntaris del Barcelonès.1999-2001 - Jornada Programa Joventut -EUROPA. 2000 - Guia Voluntariat i Joves. 2001 - Guia Com muntar una entitat Juvenil. 2001. - Prospecció Entitats Barcelonès Nord amb el programa Youth de la UE. 2001 - Fòrum Jove Virtual del Barcelonès. 2002, 2003, 2004, 2005 - Xarxa Barcelonès Jove.2003, 2004, 2005, 2006,2007, 2008 - Avaluació participativa del Pla Comarcal 2002, 2003 - Actualització del cens d'entitats juvenils del Barcelonès 2002, 2003, 2004, 2005, 2006,2007 - Cursos de formació per a millorar els equips directius i recursos humans de les entitats juvenils i de lleure. Pla de Formació 2002,2003 - Seminari de Partenariat Europeu Barcelonès Nord-Europa 2002 - Formació per a educadors i monitors sobre projectes Europeus 2002, 2003, 2004 - Interlocucions amb plataformes d'entitats i administracions 2002, 2003, 2004 - Interlocucions i col·laboració amb el Festival Mundial de la Joventut i el Congrés Mundial del Voluntariat. 2003, 2004. - Acollida de voluntaris Europeus per a donar suport a les entitats juvenils de la comarca en programes Europeus. 2003 al 2008 - Programa Pilot de promoció del voluntariat Juvenil als barris transfronterers del Barcelonès, 2004 -Creació del Centre Europa Jove 2005 al 2008 -Descetralització del Centre Europa Jove a la Comarca.: Badalona 2006, Sant Adrià de B, 2008, Barcelona 2008. -Celebració de la Setmana Europea de la Joventut. 2006,2007, 2008 Equilibri territorial i cohesió social: - Creació de la Xarxa Barcelonès Jove. 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Taula de Regidors del Barcelonès, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Taula de Tècnics de joventut del Barcelonès, 2003, 2004, 2005, 2006,2007, 2008 - Suport als PIJ de la Comarca. Campanya PIJ's al Barcelonès. 2000, - Suport a la gestió Municipal de les regidories de Joventut, 1998-2008 - Observatori Comarcal del Mercat Laboral. 1998-2008 - Pacte per l'ocupació del Barcelonès Nord. 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Observatori-Laboratori del Barcelonès. 2001, 2002, 2003, 2004. 2005, 2006, 2007, 2008 - Estudi dinamitzadors i informadors juvenils. 2001

47


- Llistes de distribució d'informadors i dinamitzadors juvenils. 2001-2008 - Estudi sobre projectes descentralització de la informació juvenil a Europa 2002 - Estudi sobre els usuaris de l'Espai Jove de L'Hospitalet. 2002 - Seminari de formació sobre projectes de descentralització de la informació juvenil a Europa 2002. - Manteniment i Coordinació Carnets internacionals i d'alberguistes 2000-2004 - Subcomissió Mixta Alemanya-Barcelonès. 2002 - Suport i seguiment de les accions dels Plans Locals 2002-2008 - Especial Responsables 2002, 2003, 2004, 2005,2006,2007 - Disseny del Pla d'actuació Jove de Sant Adrià de Besòs. 2002 - Assessoria sobre Mobilitat Europea 2002, 2003, 2004, 2006, 2007. 2008 - Salt-Eu Treball. Mobilitat laboral dels joves a l'estranger 2002, 2003, 2004 - Web Barcelonesjove.net 2002,2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Inspeccions a les instal·lacions juvenils del Barcelonès 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008 - Programa de Promoció del Voluntariat Juvenil a Europa de curta durada, 2003, 2004 - Coordinació de les assessories existents en la comarca en mobilitat Europea, 2004 - Centre de Recursos Europeus per a Joves 2003, 2004, 2005, 2006 - Anàlisis de la realitat juvenil de Santa Coloma, 2004 - Festival Mundial de la Joventut, 2004 - Conferència Mundial del voluntariat, 2004 - Punt d'Informació Virtual, 2004, 2005, 2006 - Anàlisi de la realitat juvenil de Badalona i Sant Adrià 2004-2005 - Punt d'Informació Virtual, 2004, 2005, 2006 - Anàlisi de la realitat juvenil de Badalona i Sant Adrià 2004-2005 - Elaboració dels Estudis Explotació de dades estadístiques dels municipis 2008 -Suport a l’elaboració dels plans locals de joventut de Badalona, Santa Coloma de Gr, i Sant Adrià de Besòs. 2008

48


Interrelació dels diferents departaments i òrgans del CCB amb l’Oficina de Joventut i Habitatge

Els Òrgans de Govern col·legiats del Consell Comarcal del Barcelonès

EL PLE Integrat per un total de 39 consellers comarcals, designats entre els regidors dels cinc Ajuntaments del municipis de la comarca. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -aprovació de convenis i d’acords que tingui que adoptar el ple en relació a l’Oficina

COMISSIÓ INFORMATIVA

Integrada pel president, els vicepresidents i altres tretze membres, segons designació efectuada pel Ple comarcal. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Entrega de documentació relativa al nostre departament. JUNTA DE GOVERN LOCAL

Integrada pels sis vicepresidents i sis altres consellers comarcals, segons designació efectuada per la Presidència. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -aprovació d’acords que tingui que adoptar la Junta de Govern Local en relació a l’Oficina CONSELL D’ALCALDES Aquest òrgan està integrat pels alcaldes dels cinc municipis de la comarca, per tal que informi al Ple del Consell Comarcal de les propostes que siguin d’interès per als municipis i doni la seva conformitat a la implantació de nous serveis comarcals. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -aprovació del pla de mandat i les línees generals de tot el Consell Comarcal. JUNTA DE PORTAVEUS

Òrgan no executiu, integrat pels portaveus de tots els grups polítics amb representació en el CCB.

49


COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

Integrada per un representant de cadascun dels grups polítics amb representació en el Consell Comarcal, segons designacions efectuades pels propis grups.

Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Seguiment del comptes relatius a tot el Consell.

DIRECCIÓ DEL CONSELL � Presidència � Gerència Adjunt a Gerència SERVEIS DEL CONSELL � Secretaria General � Intervenció i Tresoreria � Serveis Personals � Oficina de Joventut i Habitatge � Serveis Tècnics � Oficina de Promoció Econòmica � Oficina Tècnica Comarcal de Millora de Barris

50


Direcció del Consell

La Direcció del Consell està integrada pels dos òrgans de govern unipersonal definits a la legislació vigent dins de l’organització comarcal: la Presidència i la Gerència. Presidència La Presidència és l’òrgan encarregat de la representació institucional i legal del Consell Comarcal, al temps que exerceix la direcció política, assumint la definició dels àmbits i matèries essencials en els què haurà de desenvolupar l’activitat comarcal durant cada període de mandat. La Presidència té essencialment funcions representatives i institucionals:

- Representar el Consell Comarcal - Convocar i presidir les sessions del Ple i de la resta d’òrgans de govern col·legiats

del consell. - Supervisar les obres i serveis comarcals.

Així mateix, la Presidència té diverses funcions executives que la legislació comarcal i la normativa sectorial li atribueixen: direcció superior del personal,; contractació d’obres i serveis; exercici d’accions judicials i administratives; competències en matèria d’expropiacions i de patrimoni i facultats diverses en matèria econòmica, pressupostària i fiscal. En l’estructura funcional del Consell Comarcal del Barcelonès aquestes tasques de caràcter essencialment executiu són exercides per la Gerència comarcal, actuant per delegació de la Presidència. Per a l’exercici de les seves funcions essencialment representatives, la Presidència del CCB ha creat fins a sis vicepresidències, assignant a cadascuna d’elles un àmbit d’actuació dintre del ventall d’activitats i competències comarcals i designant per ocupar-les a sis dels consellers comarcals que s’integren en l’equip de govern comarcal. Gerència El gerent del Consell Comarcal, integrat també dins de l’organització comarcal amb caràcter obligatori per prescripció legal, és el responsable de l’assumpció de les tasques essencialment executives de la direcció del Consell Comarcal. A les competències que la legislació li assigna, la Gerència del CCB afegeix les que executa per delegació expressa de la Presidència. Aquest àmbit competencial converteix el gerent en la figura clau en el desenvolupament de les tasques ordinàries i en el desplegament d’activitats que el CCB té assumides. Nomenat pel Ple comarcal, el gerent dirigeix l’organització comarcal i executa els acords del Ple i de la resta d’òrgans de govern comarcals. Així doncs, la Gerència dirigeix i impulsa les accions dels Serveis Tècnics, dels Serveis Personals, dels Serveis de Joventut, dels Serveis de Promoció Econòmica, així com de

51


l’Oficina Tècnica de Millora de Barris. I per altra banda, gestiona directament i amb presència a les Institucions Locals, tasques d’especial rellevància local i d’altres d’especial rellevància supramunicipal. Les tasques que la Gerència del CCB desenvolupa es tradueixen més enllà del propi àmbit de l’estructura comarcal, mitjançant la seva implicació tot impulsant diversos projectes i programes, en el desenvolupament dels quals el CCB participa conjuntament amb altres administracions públiques i sectors afectats:

- Participació en el Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs, amb la finalitat d’ubicar un centre universitari i de relació amb el món empresarial, ubicat entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs, a tocar de la zona del Fòrum.

- Impulsió de grans projectes de transformació urbanística del territori de la

comarca, d’entre els quals destaquen per la seva magnitud, la remodelació del barri de La Catalana a Sant Adrià de Besòs i la transformació del front litoral a la zona limítrof entre Sant Adrià de Besòs i Badalona.

- Implantació del servei de televisió digital local a la comarca, donant suport

especialment als ajuntaments dels municipis que actualment no disposen de servei públic a través de la integració en el Consorci de la Televisió Local de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.

- Suport i assistència al món local, i especialment municipal, en els treballs

d’estudi i del Pla Territorial Metropolità. - Consolidació del projecte d’habitatge públic endegat pels ajuntaments dels cinc

municipis de la comarca, ampliat també a l’accés a l’habitatge en règim de lloguer, mitjançant l’efectiu inici d’activitats de la Fundació Privada Pisos de Lloguer.

El personal de Gerència el componen el gerent, una auxiliar administrativa-secretària de direcció, amb suport a la Presidència, i una responsable d’Imatge, Comunicació i Relacions Externes, que donen suport a totes les tasques descrites i al tractament que necessiten, adequat a les exigències de direcció del Consell. Finalment, cal indicar que l’Adjunt a Gerència del Consell coordina i dirigeix tasques dels serveis com una funció adjunta a la pròpia Gerència. En aquest sentit, gestions com les del Centre d’Atenció d’Animals de Companyia (CAAD), les beques de menjador i transport escolar i d’altres funcions de representació tècnica es fan des d’aquest òrgan.

Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Reunions quinzenals amb Gerència de seguiment de les Actuacions, programes, despeses -Reunions Bimensuals del Comité de direcció en el que formen part tots el caps de l’Oficines i dels diferents Departaments, és l’òrgan de seguiment general a nivell técnic. Es reuneix cada cop que hi ha ple al Consell Comarcal del Barcelonès A nivell de Gerència s’ha creat una eina de seguiment d’Avaluació mensual dels

52


objectius assolits per cada oficina técnica.

Serveis del Consell

Secretaria General PERSONAL Personal Secretària general Tècnic de suport de les entitats comarcals Tècnic mig de gestió patrimonial Cap d’Oficina d’Administració i Secretaria Auxiliar administrativa Descripció La Secretaria General és un dels departaments del nucli estructural del Consell, que

desenvolupa dues grans branques d’activitat: les de suport jurídic i les de gestió

administrativa.

Tasques Tasques de gestió administrativa

•••• Registre de documents d’entrada i de sortida •••• Tramitació d’expedients administratius propis (que representen aproximadament

el 50% del total del Consell) •••• Suport general al funcionament de la seu del Consell en matèria de tramitació i

gestió dels expedients administratius i d’arxiu dels expedients ja finalitzats •••• Seguiment i adequacions del programa informàtic de gestió d’expedients,

incloent la definició de documents i de circuits de tramitació Tasques de suport jurídic

•••• Tasques pròpies de Secretaria: convocatòries i actes de les sessions dels òrgans de govern col·legiats del Consell i de les Juntes Generals de REGESA i REGESA APARCAMENTS; emissió de certificats; notificacions a tots els interessats dels acords i resolucions dels òrgans de govern; assistència i assessorament en l’atorgament de documents públics (escriptures notarials, convenis, contractes..)

•••• Defensa judicial davant els tribunals i jutjats

53


•••• Tasques d’assessoria jurídica general als diferents departaments del consell i als consellers en matèria de tramitació de procediments, de contractació, de competències i altres en general

•••• Redacció de documents jurídics i administratius: propostes per elevar als òrgans de govern, contractes, convenis, estatuts, escrits diversos...

•••• Gestió patrimonial: confecció i actualització de l’inventari; tramitació de tots els procediments d’adquisició, alienació, permuta, cessió o cessió d’us de béns del Consell; expropiacions; suport en matèria urbanística...

•••• Reclamacions en matèria de responsabilitat patrimonial: tramitació i resolució de les reclamacions de responsabilitat patrimonial formulades contra el Consell; seguiment de les reclamacions per danys que el Consell formula contra particulars

•••• Suport a les entitats que depenen del Consell •••• Recursos humans: procediments de contractació de personal; redacció i

tramitació dels contractes laborals; gestió ordinària d’incidències (formació, permisos, llicències, canvis de situació administrativa...); intervenció en matèria de relacions laborals...

Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge Seguiment dels procediments administratius i de procediment de contractació del OJH Redacció dels plecs administratius Elaboració de decrets Seguiment procediment administratiu d’expedients Intervenció i Tresoreria Personal Interventor Tresorera Cap del Servei Econòmic Responsable de Comptabilitat Responsable de Tresoreria Intervenció Descripció La Intervenció és l’altre departament del nucli estructural del Consell. L’objectiu de la Intervenció de fons és fiscalitzar tots els actes de l’entitat local que donin lloc al reconeixement de drets o obligacions econòmiques així com els ingressos i pagaments que d’ells se’n derivin. Assegura al ciutadà que els cabdals públics administrats s’apliquen correctament segons el que estableixen les lleis i d’acord amb els programes d’actuació aprovats pels òrgans de govern.

Tasques

54


- Elaboració dels Pressupostos anuals del Consell Comarcal, que són l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de la despesa màxima que es preveu executar, i dels ingressos que es disposen per a finançar-la. És el marc econòmic detallat de l’activitat de l’entitat, per un exercici, tant del propi Consell Comarcal com de les seves societats mercantils REGESA, REGESA Aparcaments i Marina de Badalona,SA.

- Confeccionar la comptabilitat i els Comptes Anuals, d’acord amb les normes de la comptabilitat pública local, per tal de presentar la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de l’entitat, amb l’objectiu de rendir comptes davant el Ple, el tribunal de comptes i la ciutadania en general. - Confeccionar les nòmines per abonar les retribucions del personal i les dietes dels consellers, incloent les corresponents retencions a compte de l’IRPF i el pagament de les cotitzacions, la tramitació d’altes i baixes, així com les incidències en les afiliacions a la Seguretat Social.

- Liquidar el Pressupost anual i confeccionar els estats pressupostaris establerts en la normativa, per tal d’informar del grau d’eficàcia i eficiència en l’aconseguiment dels objectius marcats.

- Redacció dels informes preceptius de la Intervenció d’acord amb la legislació local, als acords i actes de l’entitat presos pels seus òrgans de govern.

- Certificar l’aplicació dels recursos finalistes obtinguts, a la correcta execució de les despeses previstes.

- Exercir la Intervenció , de forma rotatòria, del Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs.

Tresoreria Descripció Vetlla per fer efectiu el cobrament dels ingressos i el pagament de les despeses encarregades i executades pel Consell seguint tots els procediments i tràmits obligatoris, distribuint en el temps les disponibilitats dineràries per a la puntual satisfacció de les obligacions. És important també, donada la situació atípica dels ingressos, millorar aquests, el que es fa rendabilitzant els possibles excedents temporals de liquidesa. Tasques -Recaptar els drets i pagar les obligacions. -Servir al principi d’unitat de caixa , centralitzant tots els fons i valors, tant pressupostaris com extrapressupostaris. -Distribuir en el temps les disponibilitats dineràries a partir de Plans de tresoreria. -Respondre dels avals contrets.

55


-Concertar operacions de tresoreria amb les entitats financeres -Rendabilitzar puntes de tresoreria mitjançant inversions que reuneixin les condicions de liquiditat i seguretat. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Seguiment del pressupost del departament -Elaboració ADOP de les obligacions del departament -Control de la despesa de l’OJH Serveis Tècnics Personal Cap dels Serveis Tècnics Arquitecte tècnic Responsable dels Sistemes d’Informació Auxiliar tècnic d’obres Auxiliar administratiu Descripció Els Serveis Tècnics agrupen tota una sèrie de serveis de diferents temàtiques, amb el tronc comú de l’obra pública i el suport intern especialitzat. MANTENIMENT DE LES RONDES El servei de manteniment integral de les Rondes de Barcelona té com a objectiu aconseguir un correcte estat de la via i, en conseqüència, mantenir la seva funcionalitat i seguretat, així com la conservació patrimonial. Pel tal de dur a terme una gestió unificada, el Consell Comarcal del Barcelonès exerceix la competència del manteniment per conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Generalitat de Catalunya. Les tasques de manteniment es realitzen mitjançant un contracte extern amb una empresa amb experiència en aquest camp. Així mateix, es contracta la direcció facultativa del manteniment que s’encarrega del control tècnic i econòmic dels treballs. Operacions

� Operacions d’ajuda a la vialitat. Amb aquestes operacions es pretén assegurar les condicions normals de vialitat i seguretat, es a dir el correcte funcionament de la via. Les principals tasques que s’executen són: atenció a accidents i incidències, retirada d’elements pertorbadors de la calçada i altres similars.

� Operacions de conservació i reparació: a. Obra civil: Dins les operacions d’obra civil cal destacar les tasques de neteja del sistema de drenatges de la calçada i vorals (manuals o mecàniques) segues, podes, recs de plantacions, esborrat de pintades, reparacions del paviment, repintat de la senyalització horitzontal, reposició de barreres de seguretat, etc. b. Instal·lacions: Manteniment correctiu i preventiu de l’enllumenament, ventilació, sistemes de control de túnels (Opacitat, detecció CO), postes SOS, estacions de bombeig., neteges de projectors, etc.

� Operacions de seguiment i control. Dins d’aquest concepte es troba tot el seguiment administratiu que aquest tipus de contracte comporta, com són les planificacions, ordres de treball, informes d’operacions ordinàries i

56


extraordinàries, comprovacions de la correcta execució dels treballs efectuats i permisos per a la seva execució.

Àmbit d’actuació

- Ronda de Dalt C-32 (59+028 al 63+338) i B-20 (4+580 al 416+000) inclòs Nus de la Diagonal.

- Ronda Litoral B-10 del Morrot (12+110) fins al Nus de la Trinitat, i Pont de Can Peixauet.

- Nus de la Trinitat més accessos a la C-58, B-20 i accessos a Sant Andreu (“La Maquinista”).

Millores Per altra banda, es desenvolupen actuacions per renovar aquells elements que ja han quedat en desús i que tenen una funció important perquè la via pugui continuar donant un nivell de servei bo, i adaptar-la a les noves demandes de seguretat, seguint les normatives actuals. CARRILS I CAMINS DE BICICLETES AL BARCELONÈS El Consell, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca, promou i desenvolupa mitjançant convenis, estudis i projectes, i obres per al desplegament d’itineraris permanents per a bicicletes als municipis de l’àmbit comarcal. Un dels objectius més importants per donar impuls a l’ús de la bicicleta, és desenvolupar una Xarxa bàsica de carrils i camins de bicicletes a Barcelona i a la resta del territori comarcal, amb el suport de la Diputació de Barcelona, dins del programa d’ajuts de la Xarxa de Municipis de Barcelona. La Ronda Verda Com a element singular d’aquesta Xarxa cal assenyalar el projecte d’un circuit, principalment de caràcter lúdic, anomenat Ronda Verda, que discorre per l’entorn de Barcelona i d’altres municipis veïns i que integra itineraris ja existents amb altres de nous. En el desenvolupament d’aquest projecte, el Consell actua impulsant i/o coordinant propostes i projectes, alhora que assumeix l’execució directa d’alguns trams. Un aspecte clau és la senyalització informativa del circuit, homogènia en tot el recorregut de la Ronda Verda i que s’està desenvolupant actualment. CONSTRUCCIÓ I MILLORA D’EQUIPAMENTS COMARCALS Es tracta de realitzar equipaments per encàrrec dels municipis. En aquest moment s’estan duent a terme els següents: Centre d’atenció d’animals de companyia al terme de Badalona

57


Consisteix en la construcció i explotació d’un primer centre comarcal d’atenció d’animals de companyia en terrenys de propietat del Consell Comarcal del Barcelonès a l’antic abocador de Pomar a Badalona, per als municipis de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Els principals objectius d’aquest centre són: � Millorar la prestació de recollida d’animals abandonats i la seva gestió. � Potenciar l’adopció dels animals durant el temps d’acollida. � Obtenir una instal·lació adequada a les necessitats de la població que pugui servir

de referent per a altres centres, i fomentar les visites al centre des d’un punt de vista didàctic.

Actuacions diverses de millora de les instal·lacions esportives del Consell Comarcal del Barcelonès El Consell Comarcal del Barcelonès ha realitzat diverses actuacions per tal de millorar la qualitat i condicions de les instal·lacions esportives de les que és propietari a Sant Adrià de Besòs, i l’ús de les quals està cedit a l’Ajuntament. D’entre aquestes actuacions destaquen els treballs de col·locació de gespa artificial en el camp de futbol de majors dimensions, amb arranjament de l’entorn del mateix. INFORMES I AUTORITZACIONS D’INSTAL·LACIONS DE JOVENTUT A LA COMARCA DEL BARCELONÈS El Consell Comarcal del Barcelonès exerceix, per delegació de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat les competències en matèria d’instal·lacions de joventut, (al Barcelonès, essencialment albergs de joventut). En l’exercici d’aquestes competències s’inclouen nombrosos tràmits i elements de caràcter essencialment tècnic, dels quals destaquen: - Redacció d’informes previs sobre els projectes de les instal·lacions juvenils que es preveuen obrir, reformar o modificar. - Atorgament d’autoritzacions de funcionament. Un cop realitzades les obres d’adeqüació , complerta la tramitació administrativa exigida per la llei (entre la qual destaca l’obtenció de la corresponent llicència municipal per a l’exercici de l’activitat) i efectuada la corresponent visita d’inspecció a la instal·lació per part del tècnic comarcal. - Inspeccions a les instal·lacions periòdiques bianuals, d’ofici atenent denúncies o reclamacions de tercers. - Tasques d’assessorament a particulars sobre els requisits i procediment a seguir per a obrir un alberg de joventut a la comarca. SISTEMES D’INFORMACIÓ Es tracta de dotar al Consell de les eines informàtiques necessàries per a poder ser eficients en els serveis que presta el mateix Consell.

58


Els objectius en aquest camp són: • Aplicació de tecnologies de la informació. Adaptació dels recursos informàtics als

requeriments de les aplicacions de gestió, comptabilitat, personal, comunicacions, cartografia i bases de dades, a nivell de maquinari i programari.

• Configuració d’una base de dades territorial cartogràfica i estadística. • Aplicacions dels sistemes d’informació geogràfica. Desenvolupament

d’aplicacions lligades a las bases cartogràfiques. • Gestió de seguretat informàtica, de les plataformes interadministratives de

finestreta electrònica, i de la pròpia xarxa. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Seguiment i treball conjunt en alguns aspectes dels carrils bicis -Elaboració de planols i mapes d’actuació de l’OJH -Elaboració del treball técnic de seguiment de les instal·lacions juvenils Serveis Personals Personal Cap d’Oficina de Serveis Personals Auxiliar administratiu EDUCACIÓ Des de l’any 1998, el Consell Comarcal del Barcelonès exerceix les competències que té delegades del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, per a la concessió dels ajuts individuals de menjador (beques) i per a la gestió del transport escolar. Aquests serveis es desenvolupen en els municipis de Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. El desenvolupament d’aquestes tasques comporta la relació directa amb aproximadament 133 centres educatius de Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet i amb els departaments d’educació i de serveis socials dels ajuntaments de la comarca. Ajuts individuals de menjador (AIM) Gestió de l’adjudicació de les beques de menjador. Aquestes beques van destinades a alumnes de P-3 a 4t d’ESO, escolaritzats en centres sostinguts amb fons públics dels municipis més amunt indicats. L’ajut cobreix parcialment l’import del menjador escolar i la seva finalitat és donar suport a famílies en situacions econòmiques i/o socials desfavorables, per tal de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació. Igualment es gestiona l’adjudicació de les beques de menjador per als alumnes escolaritzats en centre d’educació especial, o en unitats de suport a l’educació especial.

59


A cada curs escolar s’aproven les bases per a la concessió dels ajuts de menjador i es publica la corresponent convocatòria. Els centres escolars són els encarregats de la seva difusió entre l’alumnat i de trametre les peticions de les famílies al Consell Comarcal, que és el responsable de gestionar l’adjudicació. Es realitzen dues grans adjudicacions, una al setembre i l’altra a finals d’octubre, i la resta del curs es manté la concessió per als alumnes de nova incorporació amb situacions desafavorides. S’atorguen al voltant de 5.800 beques de menjador cada curs. Transport Escolar Gestió del servei públic de transport escolar col·lectiu per a alumnes d’educació especial amb deficiències motrius, psíquiques i/o de personalitat, una part dels quals tenen mobilitat reduïda. Actualment, es transporten 241 alumnes escolaritzats en centres específics d’educació especial, o en unitats de suport d’escoles ordinàries dels municipis de L’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, distribuïts en 16 rutes. Aquest transport s’adjudica, mitjançant concurs públic, a empreses del sector. Els centres escolars trameten cada curs la relació actualitzada dels alumnes que han d’utilitzar el transport escolar i el Consell Comarcal els distribueix, segons els seus domicilis, en les rutes i parades que correspongui. Pel que fa a la gestió dels ajuts individuals de desplaçament, es concedeixen en el casos en que no és possible establir una ruta , o bé en alumnes amb prou autonomia personal per utilitzar el transport públic, amb la finalitat de facilitar-los l’escolarització. Transport adaptat Des del mes de gener de 2001, es gestiona un servei de transport adaptat fix per a persones discapacitades, amb mobilitat reduïda, residents al municipi de Sant Adrià de Besòs, que no disposen de transport regular adaptat per traslladar-se a centres especialitzats, tallers ocupacionals, estudis post-obligatoris, etc. , en compliment del que estableix el Text refós en matèria d’assistència i serveis socials, pel qual en els municipis de menys de 50.000 habitants la competència en matèria de transport adaptat correspon als consells comarcals. A partir de març de 2006, s’ha incorporat la gestió dels serveis esporàdics de transport per a persones discapacitades amb mobilitat reduïda residents a Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Es tracta de trasllats amb taxi adaptat per realitzar gestions de tipus personal, amb un número limitat de viatges al mes i dins del territori de la comarca del Barcelonès. El Consell Comarcal, per delegació dels Ajuntaments dels citats municipis, és el responsable de la gestió del servei i de l’aprovació de la normativa que regula aquests trasllats.

60


Casals d’estiu i hivern per a nois i noies discapacitats Suport als Ajuntaments de Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma i L’Hospitalet de Llobregat en el finançament i gestió de la subvenció de casals d’estiu i d’hivern, adreçats a nois i noies discapacitats, durant els períodes de vacances escolars. Gestió de la implantació de la sisena hora al sistema educatiu de la comarca. Direcció tècnica d’estudis Es tracta de dirigir encàrrecs externs d’estudis relacionats amb els Serveis Personals, com l’Estudi de llars d’infants i el Pla estratègic sociosanitari. Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Col·laboració puntual en temes de casals d’estiu -col·laboració puntal en algun aspecte de la 6a hora, ajuts menjadors i transport adaptat. Oficina de Joventut i Habitatge Personal Responsable de l’Oficina Auxiliar tècnica en Polítiques de Joventut Auxiliar tècnica en Programes de Mobilitat Europea Descripció L’Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge neix l’any 1998 gràcies a la signatura d’un conveni amb la Secretaria General de Joventut a través del qual la Generalitat de Catalunya delegava al Consell Comarcal un seguit de competències, com gestionar el seguiment i la inspecció de les instal·lacions juvenils i de les activitats d’estiu per a menors de 16 anys. A banda d’assumir les competències delegades per la Generalitat i de desenvolupar-les, l’Oficina té dues grans línies d’actuació:

� Potenciar i coordinar les polítiques de joventut del Barcelonès. � Equilibrar territorialment els recursos i serveis que s’ofereixen, especialment des

dels ajuntaments del Barcelonès Nord.

Actualment, i gràcies en bona mesura a l’aprovació del Pla Nacional de Joventut de la Generalitat, el Consell esdevé l’eix de confluència i coordinació dels diferents agents implicats en les polítiques de joventut de la comarca.

La feina de l’Oficina està estructurada en tres àmbits:

1. El suport a les iniciatives engegades des de les Regidories de Joventut dels municipis de la comarca, contribuint-hi així mateix amb la confecció d’estudis i accions de suport per al disseny i desenvolupament dels seus Plans Locals de Joventut.

61


2. La creació de serveis comarcals de suport als Ajuntaments que ajudin i fomentin l’emancipació dels joves:

2.1 Xarxa de Borses Joves d’Habitatge del Barcelonès, impulsades i coordinades pel Consell Comarcal del Barcelonès i amb oficines als municipis de Badalona, L’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. Aquestes Borses Joves d’Habitatge desenvolupen tasques de mediació i de captació d’habitatges de lloguer dintre del mercat privat per tal de conciliar aquesta oferta amb la demanda d’habitatge de lloguer per part dels joves. A més d’aquestes borses el Consell impulsa altres accions relacionades amb l’habitatge i els joves, com és la borsa de pisos per compartir (servei gestionat a través de la web www.compartir-habitatge.net), guies informatives especialitzades o l’assessoria jurídica en matèria d’habitatge. 2.2. CIREJ. Centre d’Informació i Recursos per l’emancipació Juvenil del Barcelonès Nord. Centre Integral d’orientació i assessorament en matèria d’ocupació,formació,mobilitat europea i habitatge. La seva seu central està ubicada al municipi de Badalona i está descentralitzat en la Xarxa de Punts d’Informació per a l’Emancipació de tot el territori del Barcelonès Nord. 2.3. Centre Europa Jove. Centre d’orientació juvenil per a promoure la mobilitat dintre dels programes europeus per als joves. La seu central està ubicada al municipi de Santa Coloma i presta servei a tot el territori del Barcelonès Nord.

3. La creació de publicacions i d’espais d’informació i comunicació per als joves, de cara a potenciar la seva igualtat d’oportunitats davant les ofertes i serveis que els puguin ser útils. Dins d’aquestes accions cal destacar el Portal dels Joves del Barcelonès (www.barcelonesjove.net), amb una mitjana mensual de més d’un mil·lió de consultes. Per al desenvolupament d’aquests tres àmbits essencials de tasques, l’Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge disposa de diversos recursos de suport professional externs, dels quals alguns tenen un manteniment estable en la seva vinculació amb l’Oficina i en la periodicitat de la prestació dels seus serveis: 1. Consultoria i assistència en la Borsa Jove d’Habitatge. 2. Consultoria i assistència en el manteniment informatiu de la web. www.barcelonesjove.net 3. Consultoria i assistència en l’Assessoria Jurídica d’Habitatge. 4. Suport en el Programa Europeu Vol-eu. 5. Programa d’acollida de voluntaris Europeus per tal de fomentar els programes europeus per a Joves en el territori.

62


Oficina Tècnica Comarcal de Millora de Barris

Personal Responsable de l’Oficina i secretari de les Comissions Tècnica i de Gestió del projecte. Tècnic mig de suport en programes socials i dinamització econòmica (parcial) Auxiliar administratiu (parcial)

Descripció

L’Oficina Tècnica Comarcal de Millora de Barris del Consell Comarcal del Barcelonès va ser creada l’any 2004 per donar suport als processos de regeneració urbana dels barris fronterers de la comarca. Des de llavors ha centrat la seva activitat als barris de la Serra d’en Mena, a cavall de Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

L’Oficina va prendre un paper actiu en la fase d’elaboració dels projectes i en la redacció de les propostes que van presentar els Ajuntaments de Badalona i Santa Coloma de Gramenet a la primera convocatòria de la Llei de la Barris.

D’ençà la resolució afirmativa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Consell Comarcal del Barcelonès ha signat nous acords amb els ajuntaments per tal d’assumir directament la remodelació del Carrer Circumval·lació. Fins aquest moment, l’Oficina ha vingut actuant com a equip d’instrumentalització de les resolucions de tipus tècnic, tant a nivell urbanístic com de desenvolupament i implementació de programes de dinamització econòmica a la zona.

L’objectiu final de l’Oficina és el de donar suport tècnic i de gestió per a la millora dels diferents barris dels municipis comarcals.

Tasques

Actualment l’oficina està centrada en el projecte d’intervenció integral als barris de la Serra d’en Mena, i realitza les següents funcions:

a) Coordinació de les diferents administracions i agents que participen en el programa.

b) Consolidació del Programa d’actuació i del programa econòmico-financer adaptat al contingut de la Resolució d’atorgament de la subvenció de la Generalitat de Catalunya.

63


c) Coordinació i seguiment de les actuacions urbanístiques dels municipis, i execució, a través de REGESA, de l’urbanització del Passeig de Circumval·lació, peça central de la intervenció als barris de la Serra d’en Mena.

d) Coordinació i seguiment de les actuacions del programa social dels municipis.

e) Coordinació, seguiment i execució, si s’escau, dels programes complementaris que es desenvoluparan per incorporar aquelles actuacions sectorials connexes no incloses en el projecte aprovat inicialment, a realitzar des de diferents Departaments de la Generalitat.

f) Suport i assistència tècnica als equips tècnics municipals propis dels Ajuntaments i de les societats públiques.

g) Elaboració periòdica i difusió de la informació tècnica agregada respecte al conjunt d’actuacions: estat d’execució, previsions temporals, àmbits d’incidència, etc.

h) Coordinació de la difusió de les actuacions i definició i execució del programa comunicacional vinculat al programa, que inclou la presentació conjunta d’informacions i de models de bones pràctiques derivats de l’execució de les actuacions.

i) Actualització dels quadres econòmico-financers i proposició de mesures pel manteniment de l’equilibri financer en el desenvolupament conjunt del programa.

Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Reunions i assistència per part de l’OJH de diferents comissions técniques de plans de millora de barris. -Col.laboració en algunes actuacions implantades en els plans de millora de barri.

Oficina de Promoció Econòmica Personal Cap de l’Oficina de Promoció Econòmica i responsable tècnic Directora tècnica del Projecte ESPAIS 2 Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL) (parcial, un compartit amb Oficina de Millora de barris) Auxiliar tècnic Auxiliar administratiu (parcial, compartit amb l’Oficina de Millora de Barris) Descripció L’Oficina de Promoció Econòmica aplega els serveis que presta el Consell Comarcal del Barcelonès en matèria de foment de l’ocupació i desenvolupament local, incloent la

64


realització d’estudis sobre l’evolució de l’activitat socioeconòmica i en relació al mercat laboral. Tasques Les seves tasques es desenvolupen essencialment en tres grans branques d’actuacions:

A. Coordinació, impulsió i participació en les activitats de promoció econòmica, foment de l’ocupació i desenvolupament local que es desenvolupen en el territori del Barcelonès Nord.

B. Coordinació, impulsió i participació en el projecte ESPAIS, subvencionat per la Unió Europea, amb l’objectiu de facilitar l’accés al mónlaboral de col·lectius amb especials dificultats.

C. Suport a les polítiques municipals de promoció econòmica amb el subministrament d’informació diversa i realització de diferents estudis, amb caràcter general (Observatori del Mercat de Treball) o en actuacions específiques (Projectes socioeconòmics del Programa de la Serra d’en Mena).

PACTE TERRITORIAL PER A LA PROMOCIO ECONOMICA I L’OCUPACIÓ DEL BARCELONÈS NORD El Pacte territorial per a la promoció econòmica i l'ocupació del Barcelonès Nord neix amb l'objectiu d'assolir el màxim nivell d'ocupació dins el territori, amb un creixement econòmic que enforteixi la cohesió social. Des de l’any 2001 en el que va ser signat pels ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, el Consell Comarcal del Barcelonès, els sindicats UGT i CC.OO, l’Agrupació del Comerç i la Indústria de Santa Coloma (ACI), la Federació d’Empresaris de Badalona i la patronal PIMEC, el Pacte treballa en la millora de l’eficàcia de les polítiques d’ocupació i el desenvolupament econòmic del territori. L’any 2004 es va dotar d’un nou marc d’actuació a partir de l’aprovació d’una nova diagnosi del territori i unes noves línies estratègiques, que es desenvolupen mitjançant un pla d’actuació pel període 2004-2007. L’horitzó estratègic dibuixa un escenari ideal en el què s’endevina una centralitat metropolitana basada en un nou model d’articulació dels centres urbans amb els barris perifèrics. La gestió del Pacte Territorial, conforme a aquest principi, es concreta en cinc eixos estratègics: - Urbanisme “de proximitat” - Estructuració del teixit de micro i petites empreses (MIPEs) i autònoms - Generació de nova activitat econòmica - Formació - Cohesió social El Pla d’actuació es concreta anualment mitjançant un seguit d’actuacions acordades entre els integrants del pacte, per a la financiació de les quals es dissenyen i presenten les corresponents propostes a les diverses convocatòries de subvencions de la Diputació de Barcelona i el Servei d’Ocupació de Catalunya.

65


Dintre de l’esquema organitzatiu del Pacte, el Consell Comarcal del Barcelonès, a través de l’Oficina de Promoció Econòmica, hi desenvolupa les següents tasques:

- La direcció i la coordinació del Pacte Territorial.

- El seguiment i avaluació de totes les actuacions

- Elaboració i concertació de la programació Elaboració d’informes, memòries i altre material de suport per a la gestió del Pacte

- Manteniment, gestió i dinamització del portal electrònic del Pacte www.ccbcnes.org/pacte

- Elaboració, disseny i difusió de material informatiu sobre les activitats desenvolupades des del Pacte Territorial.

- Gestió de diverses actuacions: Servei d’Orientació Integral per a joves; Servei d’Orientació Integral per a joves (SOI); integració de polítiques actives al Barcelonès Nord; actualització de la diagnosi territorial i disseny operatiu de la nova generació de programes a desenvolupar en el període 2007-2013; dispositiu de detecció i adequació dels RR.HH. a les necessitats del teixit productiu.

OBSERVATORI DEL MERCAT DE TREBALL

L’Observatori té com a objectius :

- Millorar el coneixement de la realitat social, econòmica, territorial i ambiental dels municipis de la zona nord de la comarca del Barcelonès: Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, amb una perspectiva estratègica, que permeti obtenir elements que puguin afavorir l’elaboració de polítiques més acurades.

- Disposar de dades objectives sobre l’evolució de l’activitat econòmica i el mercat de treball al Barcelonès Nord, per tal de donar suport a la presa de decisions en l’àmbit de les polítiques actives d’ocupació.

- Optimitzar els recursos i instruments d’anàlisi del territori fent productes d'abast comarcal que n’enriqueixen els resultats gràcies a la possibilitat d’establir comparacions entre diferents àmbits.

En relació a aquest Observatori, el Departament de Promoció Econòmica realitza les següents tasques:

� Informe trimestral de mercat de treball

66


� Informe socioeconòmic anual � Organització de seminaris per a tècnics � Anàlisi d’indicadors per avaluar les Polítiques actives d’ocupació dutes a terme al

territori a curt termini. Estudi de tendències a mig i llarg termini. � Estudis sectorials i/o territorials específics per aprofundir en el coneixement de

determinats aspectes d’interès PROJECTES SOCIOECONÒMICS DEL PROGRAMA DE LA SERRA D’EN MENA La participació des de l’Oficina de Promoció Econòmica en el projecte de la Serra d’en Mena es caracteritza pel suport a la definició i impulsió de projectes de caràcter econòmic i social en el territori d’intervenció del programa de barris a Badalona i Santa Coloma de Gramenet, seguint els eixos estratègics definits en el Pacte del Barcelonès Nord i sota el criteri de que totes les actuacions han de formar part d’un tot integrat per tal de cercar la major eficàcia social de la intervenció. Aquesta participació es concreta en les següents tasques:

� Definició i elaboració de l’observatori socioeconòmic dels barris i de l’observatori de les zones altes.

� Elaboració de projectes d’intervenció i recerca i elaboració de propostes per captar recursos per a la seva realització.

� Participació en la Comissió socio-econòmica del Comitè de Seguiment, on es defineixen i consensuen tècnicament les propostes de caràcter socio-econòmic.

� Suport a l’Oficina Tècnica del projecte. � Seguiment d’estudis o treballs encarregats.

Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Reunions i assistència per part de l’OJH de diferents comissions técniques del pacte per la promoció económica i l’ocupació -Col.laboració en algunes actuacions implantades en els programes Serra d’en Mena. -Col.laboració en la implantació de les oficines d’emancipació de la comarca i del Servei d’orientació integral per a joves.

EMPRESES i ENTITATS

� Regesa � Regesa Aparcaments � Marina de Badalona � Fundació Privada Pisos de Lloguer

67


Regesa Regesa és una societat mercantil amb capital íntegrament públic del Consell Comarcal del Barcelonès, que desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de la promoció pública d’habitatges en general, a través de l’establiment de convenis i acords amb els ajuntaments que pertanyen al Consell – Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs- i, excepcionalment, amb d’altres de la regió metropolitana. Regesa (Societat Urbanística Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, Societat Anònima), amb una experiència de més de vint anys com a operadora del sector públic local, està prou qualificada ha executat diferents tipus d’intervencions, com ara la gestió de sòl, la promoció immobiliària de vivenda pública, la construcció d’equipaments, el desplegament d’urbanitzacions i la rehabilitació. Aquesta especialització i trajectòria fan de Regesa un instrument molt vàlid per al desenvolupament de les polítiques d’ordenació territorial impulsades des del municipalisme. Regesa aprofundeix i reforça les polítiques més vinculades amb la seva creació, com la rehabilitació d’habitatges i la promoció d’habitatges per incorporar en els programes municipals d’habitatge públic. D’altra banda, cada cop més, participa decididament en intervencions més ambicioses de renovació urbana que, difícilment, són assimilables per operadors privats, ja que s’han d’executar en àrees a transformar amb veïnat preexistent, ciutadans i ciutadanes que cal reallotjar. Així, la intervenció des de la iniciativa pública, alhora que atorga qualitat urbanística, facilita un habitatge alternatiu tot millorant també les condicions de vida del col·lectiu de particulars que, habitualment s’identifiquen amb el nom d’afectats. També ha estat pionera en la promoció i construcció dels habitatges que, primer a Barcelona i després en altres municipis, s’han fet sota la fòrmula dels 10HJ (habitatges de lloguer per a joves per ajudar a la primera emancipació). Regesa C. Tàpies, 4 08001 Barcelona Tel. 93 318 90 10 Fax 93 301 16 85 [email protected] www.regesa.cat Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Col.laboracions puntuals en temes dels 10HJ

Regesa Aparcaments

Per acomplir un dels objectius de millora de les condicions d’habitabilitat de les ciutats, concretament el de construir i gestionar aparcaments, el Consell Comarcal del Barcelonès, a través de Regesa, s’ha dotat d’una empresa específica: Regesa Aparcaments, SA.

68


La constitució de Regesa Aparcaments SA, també amb capital íntegrament comarcal, respon a la voluntat d’impulsar una eina totalment adreçada a la construcció i gestió d’aparcaments tant a sota d’espais públics, com d’edificacions d’habitatge públic, en règim de venda o concessió, majoritàriament per a residents. Per altra banda, també ha incorporat en alguns equipaments la fórmula de la rotació com a eina clau d’urbanisme comercial, per aconseguir un nou model de mobilitat i encetar un procés de recuperació dels espais públics. En la majoria de casos, qui adquireix la plaça d’aparcament esdevé titular d’un dret individualitzat i exclusiu durant el temps de la concessió. Regesa Aparcaments també enceta noves iniciatives per adequar-se i respondre a les noves necessitats del territori, com, per exemple, l’impuls amb èxit del Park & Ride del Besòs, un aparcament per a autobusos, camions, furgonetes i autocaravanes, situat a la zona Fòrum (a cavall entre Barcelona i Sant Adrià) que ha cobert una important demanda i que dóna servei al territori i a la mobilitat alhora. Regesa Aparcaments Avinguda de les Drassanes 6-8 3r 3a Edifici Torre Colon 08001 Barcelona Tel. 93 552 83 30 Fax 93 481 31 78 [email protected] www.regesa.cat Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge .-Cap tipus d’interrelació.

Marina de Badalona, SA

Marina de Badalona, SA és una societat mercantil participada en un cinquanta per cent pel Consell Comarcal del Barcelonès i en un cinquanta per cent per l’Ajuntament de Badalona. Constituïda l’any 2000 per temps indefinit, té com a objecte social la gestió integral del procés de remodelació i desenvolupament urbanístic i econòmic de la façana marítima de Badalona, tot incloent-hi la construcció, explotació i gestió del Port Esportiu de la ciutat. Aquesta ambiciosa remodelació està estructurada en dos eixos: l’eix litoral, que està suposant la transformació total de dos quilòmetres de litoral, des de l’emblemàtica fàbrica de l’Anís del Mono fins a les tres xemeneies; i l’eix mar-muntanya, que suposa la regeneració del barri del Gorg, des de la dàrsena nàutica del port - on hi havia la indústria química de la Cros- fins als peus del pavelló municipal d’esports.. En definitiva, una iniciativa d’una gran envergadura que transformarà radicalment l’entorn degradat, majoritàriament, pel desús de l’activitat industrial, (Cros, Campsa, Bórax, Caci,..) en una estructura urbana més moderna, amb un canal, una nova àrea residencial amb zones verdes i equipaments i permeable amb el litoral. L’entrada del mar a través de la marina impregna una part important de ciutat per transformar-la. Les competències atribuïdes a Marina de Badalona, SA en els seus estatuts són molt àmplies: gestionar l’execució de la totalitat de les actuacions urbanístiques incloses en els terrenys del sector de la façana marítima; tramitar i executar les activitats derivades del Projecte de Reparcel.lació i realitzar els estudis financers i de viabilitat,

69


així com els dictàmens legals que cregui convenient per a l’execució de les diferents actuacions, per obtenir finançament i arribar a les millors solucions tècniques i organitzatives per al compliment dels seus objectius. En aquest sentit, Marina de Badalona, SA és la concessionària de la gestió i explotació del Port i és, per acord de l’Ajuntament de Badalona, l’administració urbanística actuant per a la gestió del Pla Especial del Port de Badalona, que inclou la construcció del Port i la reparcel.lació total del barri del Gorg, mitjançant el sistema de cooperació. Marina de Badalona, SA Port Esportiu i Pesquer de Badalona Edifici de Capitania 08912 Badalona Tel. 93 320 75 00 Fax 93 320 75 28 [email protected] www.marinabadalona-sa.es

Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Suport puntual en alguna campanya comunicativa d’activitats adreçats a joves i infants.

Fundació Privada Pisos de Lloguer

Creada al novembre de 2002, està constituïda pel Consell Comarcal del Barcelonès i els ajuntaments dels municipis de la comarca (Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet). Com a fundació privada es regeix per les disposicions de la Llei 5/2001, de 2 de maig, de fundacions, amb la finalitat de promoure l’accés a l’habitatge, especialment en règim de lloguer. La Fundació, inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya el març de 2004, té la classificació de fundació privada benèfica de tipus assistencial. El Patronat de la Fundació és l’òrgan rector de la mateixa, en la que s’incorporen representants dels ajuntaments de la comarca (Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet) i el propi Consell Comarcal del Barcelonès, sota la presidència del president del Consell Comarcal del Barcelonès. La finalitat principal de la Fundació és la de dur a terme totes aquelles tasques que es considerin adients per tal de promoure, impulsar i afavorir l’accés a un habitatge digne a ciutadans en situació de dificultat, afectats per planejaments urbanístics, titulars de drets d’ús i habitació, joves i en general a aquelles persones que no poden tenir accés a gaudir d’un habitatge pel seu ús personal i familiar. Les activitats generals de la Fundació són les de promoure, construir, permutar i llogar habitatges, preferentment en l’àmbit del mercat “protegit”.

70


Darrerament ha començat el funcionament operatiu de la Fundació, amb l’adquisició i gestió d’un edifici d’habitatges de lloguer per a joves a Barcelona. En els propers mesos s’aniran adquirint tres promocions més, també a Barcelona, per gestionar els lloguers. Amb aquesta voluntat s’ha contactat amb els ajuntaments de la comarca per posar de manifest el servei que ofereix la Fundació, que és en definitiva oferir i gestionar el lloguer d’habitatges a col·lectius que no es troben en condicions d’abonar les rendes que exigeix el mercat lliure. Fundació Privada Pisos de Lloguer Carrer de les Tàpies, 4 08001 Barcelona Tel. 93 567 97 54 Fax 93 318 74 79 [email protected] www.fundaciolloguer.com Interrelació amb l’Oficina de Joventut i Habitatge -Col·laboració en la gestió del Fons Comarcal de garanties al lloguer. -Col·laboració en la gestió de la Borsa Jove d’Habitatge de Sant Adrià de Besòs.

71


1.5. Contextualització del Pla Comarcal i marc jurídic: 1.5.1.Marc Jurídic general La Constitució Espanyola de 1978 en el seu Títol Preliminar estableix a l’article 9.2, que correspon als poders públics promoure les condiciones per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en que s’integri siguin reals i efectius; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud, així como facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. En relació a la joventut, es determina a l’article 48 que es promouran les condicions per a la seva participació lliure i eficaç en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural. En l’àmbit autonòmic, la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut de Catalunya, atribueix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joventut, que inclourà, el disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut; la promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme, entre d’altres. El Pla Nacional de Joventut de Catalunya, revisat i aprovat pel Govern de la Generalitat el 25 d’octubre de 2005, incorpora sis principis rectors de les polítiques de joventut: la integralitat, la transversalitat, l’atenció a la diversitat, la proximitat, la participació, la corresponsabilitat i la innovació i l’aprenentatge, declarant que les polítiques de joventut s’han de concebre des d’una perspectiva global que interrelacioni els diferents àmbits de la vida dels joves: la vivenda, el treball, l’educació, la salut, la cultura i la participació, de manera que permeti configurar la seva realitat. Uns dels mitjans per a assolir aquests principis són el plans comarcals de joventut que s’elaboren pels ens comarcals de Catalunya en el marc del Pla nacional de Joventut. Aquests plans comarcals esdevenen instruments necessaris per garantir una implementació de les polítiques de joventut adaptades a les necessitats específiques de cada territori i de cada col·lectiu, permetent assolir la igualtat d’oportunitats dels joves en el desenvolupament dels seus projectes vitals, afavorint l’arrelament de la població jove al territori, i potenciant el desenvolupament de serveis adreçats a la gent jove en el territori. El Llibre Blanc de la Comissió Europea “Un nou impuls per a la Joventut Europea”, propugna la necessitat de fomentar la participació dels joves en la vida pública, destacant la importància del nivell local, i la necessitat d’estendre la participació més enllà dels joves organitzats i dels temes específics de la joventut. Els municipis i comarques d’acord amb la Constitució i la normativa reguladora del Règim local, gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels seus propis interessos dins de l’esfera de les seves competències, alhora que poden dur a terme activitats complementàries de les pròpies d’altres Administracions públiques. Per tant, el Pla Comarcal de Joventut, s’inscriu, doncs, dins de la potestat de programació i planificació, ja que permet recollir les directrius, programes i actuacions de la comarca en matèria de joventut, oferint un marc d’actuació comú.

72


1.5.2. Conveni de Delegació de Competències amb al Generalitat de Catalunya Decret 187/1993 de 27 de juliol, el Govern de la Generalitat va acordar la delegació a les comarques de competències en matèria de Joventut. L’article 3 de l’esmentat decret, disposa que, per fer possible l’efectivitat de les competències que es delegen, es subscriurà un conveni amb cada comarca. En sessió de 18 de desembre de 1997 el Consell Comarcal va acordadr subscriure el conveni. L’1 de juliol de 1998 es va signar el primer conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès de delegació de competències en matèria de Joventut Des d’aquesta data i any rera any aquest compromís s’ha continuat per part d’ambdues institucions. Fins l’any 2001 a part de la competència en materia d’instal·lacions juvenils el Consell Comarcal adjuntava un pla de dinamització comarcal en el que constava un seguit d’actuacions de cara a dinamitzar les polítiques de joventut i la informació juvenil. Es a partir de l’any 2002 quan es comença a elaborar el Plans Comarcals de Joventut de caràcter anual que es materialitzà amb la signatura d’un nou conveni de suport al Pla Comarcal de Joventut del Barcelonès. 1.5.3. Relacions convenials amb els municipis de la comarca de desplegament de les polítiques de joventut d’àmbit comarcal. La OSJ del CCB no ha pretès mai des del seu origen al 1997 convertir-se en un element distorsionador de les polítiques que ja es desenvolupen a la comarca, sino al contrari vol ser un element de coordinació, de suport i de configuració i impuls de noves accions encaminades als joves de la comarca amb el treball i la posada en comú amb els nostres ajuntaments. Totes les nostres accions vénen recolçades amb les regidories de joventut dels municipis del Barcelonès, és per això, que les accions que desenvolupem están marcades per les necessitats dels diferents municipis i del treball de coordinació que es desenvolupa amb els técnics, regidors/res de joventut i altres ens que treballen a la comarca en matèria de joventut. Per a constatar aquesta realitat el Consell Comarcal ha impulsat sempre les seves actuacions en un primer moment en l’acord institucional amb els diferents municipis que s’han materialitzat a través de convenis entre el Consell Comarcal de Joventut i els municipis de la Comarca.

73


Aquestes relacions convenials marca tant el present com el futur de les polítiques que desenvolupem a nivell comarcal per aquest sentit deixa molt poc marge d’innovació de noves actuacions dintre del nostre Pla Comarcal 2009-2012. Conveni per el desplegament de la Xarxa Comarcal de Punts Joves Europa

Conveni per el desplegament de la Xarxa Comarcal de Punts Informació per a l’Emancipació Xarxa PIE.

data finalització o

prorroga tácita CCB Badalona Barcelona L'Hospitalet Sta. Coloma St. Adrià

12CO/05

Conveni entre l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament

de St. Adrià, l'Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet

per a la promoció de l'emancipació dels joves 01/12/2005 01/12/2006

14CO/07

Conveni entre l'Ajuntament de Badalona, l'Ajuntament

de L' Hospitalet, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs,

l'Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet i el CCB per

a la creació de la xarxa de punts joves d'informació per

a l'emancipació del Barcelonès31/12/2007 31/12/2008

data Inici Conveni

Emancipació

Juvenil

àmbit Núm Conveni Denominació

data finalització oprorroga tácita CCB Badalona BarcelonaL'HospitaletSta. Coloma St. Adrià

06CO/04

Conveni entre l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 01/01/2008 31/12/2008

06CO/04

Conveni entre l'Ajuntament de L' Hospitalet de Llobregat i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 01/01/2008 31/12/2008

06CO/04

Conveni entre l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves 01/01/2004 31/12/2004

06CO/04

Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i el CCB per a la promoció de la mobilitat europea dels joves

01/01/2008 31/12/2008

data Inici Conveni

Mobilitat Europea


74


Conveni per el desplegament de la Xarxa Comarcal de les Borses Joves d’Habitatge del Barcelonès.


data Inici

Conveni data finalització o

prorroga tácita CCB Badalona Barcelona L'Hospitalet Sta. Coloma St. Adrià

26/07/2002 31/12/2002

01/01/2003 31/12/2003

01/01/2004 31/12/2004

01/01/2005 31/12/2005

01/01/2006 31/12/2006

01/01/2007 31/12/2007

01/01/2008 31/12/2009

01/10/2003 01/01/2005

28/12/2004 31/12/2004

01/01/2005 31/12/2005

01/01/2006 31/12/2006

01/01/2007 31/12/2007

01/01/2008 31/12/2009

08/09/2003 08/12/2004

13/12/2004 31/12/2004

01/01/2005 31/12/2005

01/01/2006 31/12/2006

01/01/2007 31/12/2007

01/01/2008 31/12/2009

08/09/2003 08/12/2004

13/12/2004 31/12/2004

01/01/2005 31/12/2005

01/01/2006 31/12/2006

01/01/2007 31/12/2007

01/01/2008 31/12/2009

ADDENDA AL CONVENI 08/09/2003


19CO/03

Conveni entre l'Ajuntament

de Santa Coloma de

Gramenet i el CCB per a la

promoció de l'accés dels

joves a l'habitatge

18CO/03

04CO/05


de Sant Adrià de Besòs i el

CCB per a la promoció de

l'accés dels joves a

l'habitatge

Borses Joves

Habitatge

12CO/02


de Badalona i el CCB per a

la promoció de l'accés dels

joves a l'habitatge



de L'Hospitalet de Llobregat

i el CCB per a la promoció

de l'accés dels joves a

l'habitatge

75


1.5.4. Pla de Mandat del Consell Comarcal pel període 2007-2011 Els eixos estratègics en matèria de joventut estan definits en Programa de govern 2007-2011 aprovat per aquesta legislatura. El caràcter diferencial del Consell Comarcal del Barcelonès deriva principalment dels factors següents: - La continuïtat urbana entre els diversos municipis que la formen, que proporciona al

conjunt de la comarca la fesomia d’una sola ciutat. - El fet que tots els seus municipis són prou grans com per tenir cadascun d’ells

capacitat suficient per gestionar els serveis municipals. - El nombre reduït de municipis que l’integren, la qual cosa facilita l’entesa i la

col·laboració entre aquestes administracions, així com que la comarca assumeixi funcions a mida de les necessitats de cada municipi.

- La coexistència amb les entitats metropolitanes, que tenen atribuïdes competències

i serveis que a la resta de Catalunya poden ser assumits pels consells comarcals, com és el cas d’alguns serveis de mobilitat, d’aigua o de residus.

Partint del nou context i les circumstàncies singulars que s’acaben d’assenyalar, el Consell Comarcal del Barcelonès, a més a més de seguir desenvolupant els serveis i les activitats que ha gestionat fins aleshores, haurà de posar també l’accent en els següents: > Prestar els serveis necessaris per donar cohesió a la dimensió urbana d’una

comarca que en el seu conjunt reuneix molts dels aspectes propis d’una única ciutat. En aquest sentit, ha de seguir gestionant infrastructures i serveis de caràcter urbà d’àmbit supramunicipal - com és el cas de les Rondes de Barcelona- promovent projectes estratègics d’interès territorial que incideixen directament en l’àmbit de més d’un dels municipis de la comarca - com els casos del Pla del Besòs o de Marina Badalona- i actuant en les interseccions entre els diferents municipis a fi d’evitar que en cap cas esdevinguin fronteres o factors de discontinuïtat social o urbanística.

> L’actuació en aquestes interseccions, ja sigui intervenint directament, o

coordinant els ajuntaments afectats, és un dels principals reptes que ha d’assumir el consell comarcal per garantir el funcionament equilibrat de la ciutat real. I el consell comarcal és, precisament, l’administració més idònia per fer-ho.

> Contribuir a la solidaritat i a la redistribució de recursos entre els municipis de la

comarca, ajudant a corregir d’aquesta manera la desigual distribució de rendes i de pobresa entre els diversos indrets de la ciutat real, i a promoure la cohesió i la solidaritat en l’aprofitament de la riquesa generada per aquesta.

> Promoure un major equilibri territorial i institucional intern, proporcionant als

municipis del Barcelonès Nord una capacitat de projecció dels seus interessos

76


comuns que equipari les seves expectatives i oportunitats de desenvolupament amb les dels altres municipis de la comarca.

> Aprofitar la seva experiència i la seva idoneïtat com a ens gestor de serveis, així

com la seva proximitat als ajuntaments, per oferir a aquests - però també a la Generalitat, a la Diputació i a les entitats metropolitanes- una entitat de prestació de les diverses funcions públiques d’interès local que poden ser més ben gestionades en el seu àmbit territorial o en el de la col·laboració entre dos o més dels seus municipis. En aquest sentit, el consell comarcal ha ser, al mateix temps, l’ens idoni per a la gestió de serveis supramunicipals i la instància que institueix o que promou o participa en la col·laboració entre dos o més dels seus municipis.

> De manera especial, el Consell Comarcal del Barcelonès ha d’estar atent a

participar en allò que no puguin garantir separadament els seus ajuntaments i en la gestió de les noves prestacions i serveis de caràcter social, com ara els que derivaran de la legislació sobre habitatge, renovació de barris, educació, dependència o igualtat.

Objectius Amb la finalitat d’establir el programa d’actuació de govern del Consell Comarcal del Barcelonès pel període 2007-2011, atesos els criteris generals ja expressats, es consideren els següents objectius com a prioritaris:

- Treballar per un desenvolupament sostenible i socialment solidari, que afavoreixi l’atenció dels sectors socials mes vulnerables, tot garantint la cohesió social i territorial i ho faci compatible amb la preservació del marc natural i l’equilibri ambiental, en l’àmbit comarcal.

- Consolidar el marc competencial i d’intervenció propi - ja iniciat al mandat

anterior - de forma complementària i concertada amb els Ajuntaments de la comarca, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i, al mateix temps, aprofundir institucionalment en la col·laboració i vertebració a l’àmbit metropolità. Aquestes pautes d’actuació es fonamentaran en els principis d’economia, senzillesa, transparència, eficàcia i supramunicipalitat, aplicant-se el principi de subsidiarietat com a guia bàsica de treball. Per tal d’exercir les competències es formularà un programa d’actuació del Consell Comarcal pel mandat 2007-2011, que s’actualitzarà cada any amb la

- formulació del pressupost. Element fonamental d’aquest programa és la seva estructuració financera, que ha de garantir l’equilibri econòmic de les actuacions i serveis a desenvolupar pel Consell.

- Garantir unes finances sanejades i articular formes específiques de finançament

per atendre les obligacions legalment i jurídicament assignades.

77


Polítiques Prioritàries.

El conjunt de les polítiques prioritàries a desenvolupar tenen com a referència el desenvolupament del territori i les prestacions dels serveis a les persones, per tal d’assolir un desenvolupament que sigui socialment solidari i, de manera especial, fomenti l’atenció prioritària dels sectors més vulnerables.

> Intervenció per a la promoció i renovació dels barris fronterers.

Un dels principals reptes que continua tenint aquest territori, i amb la màxima prioritat política, és el desenvolupament social i la reforma urbana dels seus barris, tots ells de la primera corona metropolitana. La intervenció integral en les barris de la Serra d’en Mena, a cavall entre Badalona i Santa Coloma, ha marcat amb un bon nivell les pautes d’actuació en aquestes intervencions. Els barris fronterers han patit d’una manera més intensa els efectes negatius del desenvolupament urbà i es allà on el paper del Consell Comarcal es fa mes necessari i l’ha de continuar desenvolupant.

>. Gestió de les Rondes de Barcelona. En tant que element funcional i

estructurant característic, que configura la comarca, el Consell és l’autoritat única de manteniment integral de les Rondes, tot i que els ajuntaments i la Generalitat conserven la seva competència específica en matèria de gestió de trànsit. Es treballarà per incorporar noves vies de la xarxa de les Rondes al manteniment integral (Gran Via nord), i tenir un finançament suficient per l’exercici de les competències delegades, amb aportacions de les diferents administracions afectades.

> Promoció de l’habitatge protegit i assequible en totes les diferents opcions, de

forma concertada amb els ajuntaments de la comarca i en funció de les directrius del programa comarcal, en el marc de la gestió concurrent del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, vetllant per l’equilibri econòmic i patrimonial de les accions que s’emprenguin.

Per desenvolupar aquestes promocions el Consell ho farà a través de

l’empresa comarcal Regesa i per la gestió de l’habitatge de lloguer a través de la Fundació comarcal Fundació Privada Pisos de Lloguer. També continuarà potenciant i consolidant la xarxa comarcal de Borses d’Habitatge com a forma d’incidir en la mediació d’habitatges de lloguer.

Per altra banda, caldrà iniciar la promoció de la rehabilitació pública, en

concertació amb els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya. > Promoció del desenvolupament territorial de la Comarca. Suport i

cooperació amb les actuacions estratègiques territorials (P.D.T. AMB) per tal de col·laborar en el desplegament equilibrat del territori de la comarca i especialment del Barcelonès Nord, actuant com administració coordinadora

78


d’intervencions urbanes i estratègies de desenvolupament, fomentant la implantació d’activitats del coneixement, i impulsant polítiques de millora de la mobilitat (transport públic, accessibilitat, aparcaments de camions...) Així mateix aquesta promoció es veurà reforçada per la participació en societats i/o empreses públiques de la comarca.

> Competències delegades i pròpies en serveis a la persona. Les

competències actualment exercides pel Consell Comarcal en aquest àmbit (ensenyament, joventut, acollida d’animals de companya) es mantindran i, si s’escau, s’ampliaran amb l’ atenció sociosanitària i de suport a l’ anomenada “llei de la dependència”, sempre amb l’objectiu de garantir la cohesió social i territorial de la comarca i, en concret, dels seus barris, tenint present que es una línia estratègica clau en l’actualitat. De la mateixa manera, aquestes actuacions es veuran reforçades per la participació activa a l’ens territorial de gestió de l’àrea sanitària comarcal.

> Suport a l’ocupació i foment d’activitats productives. Reforç i millora del

Pacte territorial per a la promoció econòmica i l’ocupació del Barcelonès Nord, del que el Consell n’és el coordinador, incorporant-se el treball conjunt amb els altres pactes territorials de l’àmbit comarcal, amb una doble finalitat: donar suport a les persones més vulnerables en temes de formació/ocupació i fomentar la implantació d’activitats productives a incorporar en el desenvolupament territorial i urbanístic

> Desenvolupament de projectes i actuacions amb contingut patrimonial,

tant dels ajuntaments de la comarca, com els propis del Consell, configurant-los com a mecanisme de transformació urbana, però també com a mecanisme de capitalització del Consell per escometre altres actuacions territorials, fent trasllat dels beneficis obtinguts.

> Ampliació d’accions i serveis de caràcter transversal per a tots els

municipis i territoris de la comarca amb la voluntat de completar les accions dirigides a les persones: xarxa de carrils “bici”, joventut, programa d’albergs per a la joventut, programa d’aparcaments per a residents i recuperació de l’espai públic, en cooperació amb els ajuntaments. Igualment es consolidarà el suport i la coordinació per la implantació de la Televisió Local Digital a Santa Coloma de Gramenet i a Sant Adrià de Besòs.

> Foment de la implantació d’actuacions d’alt valor afegit, en àmbits del

coneixement, la tecnologia, el desenvolupament social, mitjançant la promoció d’investigació i de desenvolupament i la implantació de campus universitaris i centres de coneixement.

El Pla Comarcal de Joventut 2009-2012 continuant la línea marcada pel pla de mandat ha treballar en els següents àmbits: - El desenvolupament de la delegació de competències en matèria de joventut, potenciar i seguir treballant encara més en la xarxa Barcelonès jove, de suport als ajuntament. Així com visualitzar al conjunt dels joves els recursos que tenen a la seva

79


disposició en el territori. - Facilitar suport als ajuntament per tal que desenvolupin els programes necessaris per facilitar l’emancipació dels joves i per últim, - Consolidar la Xarxa de Punts per l’emancipació Juvenil reforçant la tasca que fan - Consolidar el Centre Europa Jove, i seguir treballant en xarxa amb els programes que faciliten la mobilitat europea als joves del territori. - Desenvolupar mecanismes que ajudin als ajuntament a pendre decisions desenvolupant una línia de treball del nou observatori comarcal de la joventut i donant suport a la configuració dels nous plans locals de joventut. Altres programes i actuacions que s'han de tenir en compte en el context de les actuacions en matèria de joventut que es desenvolupen en el Consell Comarcal del Barcelonès. - Un nou concepte: l'OSJH El Consell Comarcal esta apostant fort en matèria d'Habitatge, per això des del 2005, a nivell orgànic l'OSJ rep el nom de Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge. Això vol dir que és l'OSJiH el departament que coordina les polítiques que desenvolupa el Grup Consell Comarcal en matèria de Joves i a més en matèria de Joves i Habitatge. Les actuacions de REGESA dintre del marc 10HJ de Barcelona, els programes de lloguer per a joves de la Fundació Habitatge Lloguer, les Borses Joves d'Habitatge... Al llarg de l’any 2008, s’ha realitzat un estudi sobre millores en la gestió del CCB, creant i configurant l’oficina de Joventut i Habitatge dintre de l’orgranigrama del Consell. - Territori d'Actuació i concreció d'accions: El Pla Comarcal incorpora el territori dels cincs municipis de la comarca, i especialment aquelles zones on el Consell Comarcal mitjançant els seus òrgans de govern i els ajuntaments de la comarca han decidit de fer una especial atenció. Aquest recull de propostes d'acció recull les línies d'actuació del nostre pla de mandat, incorporant també les indicacions de suport als ajuntaments en la línia de poder aconseguir que en aquest mandat tots els ajuntaments de la comarca tinguin un pla local de joventut. Cal destacar que durant el 2008, s’ha signat un conveni de col.laboració amb l’Ajuntament de Barcelona per a impulsar el Centre Europa Jove a la ciutat de Barcelona. I en un futur es preveu la possibilitat de signatura d’altres relacions. - Pla Mandat i Pla Govern L'Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès, té un mandat dels òrgans polítics de la institució, on ens marquen els eixos i objectius a desenvolupar al llarg d'aquesta legislatura.

80


- Programes. Els altres eixos que s'ha consensuat per potenciar són:

- Promoure accions que facilitin als joves en els seus processos d'emancipació juvenil i l'accés a l'habitatge. - Promoure la mobilitat Europea dels joves del Barcelonès. - Promoure les noves tecnologies.

- Treball en xarxa. Xarxa Barcelonès Jove: Les diferents accions que s'han anat desenvolupament en els darrers anys tenien un objectiu molt específic, que era el de crear espais d'interlocució i col·laboració amb els diferents municipis i els agents que participen en el disseny de programes i programes per a joves. Les xarxes amb les què s’ha treballat durant aquest any han estat:

- Xarxa de Regidors/res de Joventut. - Xarxa de Tècnics/ques de Joventut. - Xarxa d'Informadors/res i dinamitzadors/es juvenils. - Xarxa de Punts Joves Europa. - Xarxa de Borses Joves d'Habitatge. - Xarxa de Punts d'Assessorament per a l'emancipació Juvenil.

Tot i això, el més destacable d'aquesta línia d'acció, és la Unitat de Suport en estudis i Plans Locals que hem creat des del Consell de cara a donar suport als ajuntament en la definició dels Plans Locals així com desenvolupar estudis a nivell local i comarcal. - Pacte per l'Ocupació del Barcelonès Nord. Dintre del Pacte per l'ocupació del Barcelonès nord, l'OSJiH impulsa i es coordina amb altres agent per definir programes de suport als joves en la seva formació i ocupació. Les accions que són dintre del pacte: el Centre de Recursos per la formació i l'ocupació, i programes d'emancipació. - Programa de Barris La Generalitat de Catalunya ha aprovat la inversió a través de la llei de barris de diferents zones a la comarca repartides a L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gr. i Sant Adrià de Besòs.

81


1.6. Recursos humans de l’Oficina de Joventut i Habitatge

- Recursos Humans Les persones com a element bàsic de l’organització són les responsables d’interactuar per aconseguir uns objectius comuns, però per arribar a fer realitat aquesta missió el primer pas és enumerar i definir aquelles activitats necessàries per la seva consecució. L’estructuració d’aquestes activitats, acompanyada de la distribució dels Recursos necessaris, és la conseqüència de la nostra estructura. Es plantegen les 3 qüestions bàsiques per garantir l’èxit polític durant aquest mandat:

• Atribuir l’autoritat necessària pel bon funcionament d’aquesta, és a dir,

delegar eficaçment, • Definir i concretar les funcions del personal, • Distribuir les responsabilitats en funció de les capacitats i actituds.

El model doncs, pretén ser modern i actualitzat, motivant al nostre personal i facilitant les eines per què es sentin partícips i part important. Per tant, la nostra voluntat serà la de treballar des de la Direcció de Personal i Gerència del Consell Comarcal, coneixent el paper estratègic de la nostra organització per aconseguir el funcionament correcte i eficient dels recursos i una constant adaptació als canvis que es produeixen al nostre entorn. La nostra activitat és planifica a llarg termini amb una clara orientació estratègica, per tant els resultats no són tangibles d’immediat. La vocació i la motivació a l’hora de presentar aquesta estructura és per tant la de ser útils i necessaris dintre de la macro organització de la qual formem part. L'Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge actualment compte amb la següent estructura de personal, destinada a la seu del CCB:

- Responsable Tècnic de l'Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge - Arquitecte tècnic per a instal·lacions juvenils. (40 % Jornada) - Auxiliar tècnica de Joventut (jornada complerta) - Auxiliar tècnica de programes de Mobilitat (jornada complerta) - Responsable del manteniment de la pàgina www.barcelonesjove.net. Contracte

de Serveis amb l'entitat SC-Media. - Tècnica de suport al Centre Europa Jove. Contracte de Servei amb l’entitat

Nexes - Assessora de Presidència que desenvolupa tasques de coordinació de l’observatori comarcal de la joventut. - Auxiliar Administratiu de suport a l'Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge. Una cinquena part de la jornada d'un Auxiliar Administratiu. - Voluntari Europeu de suport a les entitats juvenils del Territori.

82


A més aquest any s’han incorporat aquest recursos humans

- Assessora en matèria d’ocupació i formació de l’entitat CISEC, dona suport al CIREJ. - Assessora en temes de jurídics d’habitatge contracte extern, dona suport al CIREJ.

En la perspectiva 2009-2012, es preveu un manteniment del personal i suport actual, i reforçar el CIREJ amb un equip de dinamitzadors que facin tant d’informadors als PIE, com als espais públics i IES.

83


1.7. Quadre de demandes dels diferents municipis. Quadre de propostes de millores dels programes existents actualment


Xarxa PIE (cirej, assessories, tallers, guies, intranet de gestió...)

-Coordinació de la Xarxa Pie de forma més continuada i amb la participació de tots els municipis. -Execució de projectes conjuntos entre els diferents pIE's amb impacta a la població jove de tots el municipis de la xarxa. - Creació de guies entre els diferents PIE's

Proposem des de la Regidoria d’ Esports i Joventut tenir més espai de decisió per tal de proposar, dissenyar i avaluar alguns dels tallers que s’organitzen des del CIREJ. Els canals que s’utilitzen des del CIREJ són els correctes, rebem tota la informació, però plantegem un espai de coordinació setmanal per tal de poder incidir ( sempre que sigui convenient) en alguns dels aspectes.

Coordinar la Xarxa PIE de forma més continuada i amb la participació de tots els municipis, Execució de projectes conjunts entre els diferents PIE’s amb impacte a la població jove de tots els municipis de la xarxa. Creació de guies entre els diferents PIE’s

- Millor coordinació Comarcal- Formació continuada dels dinamitzadors municipals

Xarxa PEJ (centre europa jove, assessoria a entitats, seguiment de projectes, etc..) Igual que el punt anterior.

El proper trasllat del Centre Europa Jove al CRJ Mas Fonollar ajudarà a augmentar la seva visibilitat i l’increment del nombre d’ussuaris. Resta trobar el finançament necessari.

Implantació final a Sant Adrià de Besòs

Xarxa Borses Joves d'Habitatge

Seguiment dels joves inscrits a la Borsa a partir de oEJ - Concretar el control de seguiment dels usuaris/es per l'àmbit habitatge --Incrementar els recursos en la captació de pisos

Es proposa una vinculació més estreta entre la Borsa Jove d’ Habitatge i la Regidoria d’ Esports i Joventut

Seguiment dels joves inscrits a la Borsa Jove d’Habitatge a partir de la Oficina d’Emancipació Juvenil.Concretar un protocol de seguiment dels usuaris/es per l’àmbit d’habitatge.Incrementar els recursos de la captació de pisos

Millora de les clàusules bàsiques de la Borsa Jove.

Suport a plans locals i suport a les estructures humanes dels departaments de Joventut

Incrementar la dotació econòmica per la gestió de projectes

La infra dotació horària dels dinamitzadors juvenils i la seva polivalència resten especificitat al treball en determinats àmbits. Disposar de dinamitzadors especialitzats.Incrementar la dotació econòmica per a la gestió de projectes.

Suport en estructura humana en la dinamització dels Centres d'Ensenyament Secundàri

Suport en informació, guies informatives i material divulgatius, web barcelones jove.

Millorar el suport de cartró on s'exposen les fitxes de la Xarxa Pie. Suport en la difusió del material de cada municipi. Suport en l'edició de notícies pels diferents butlletins de cada municipi

La nova web de joventut de la ciutat, es veuria millorada si es convertís en una eina del tipus 2.0, que permetès major interactivitat i continoguts de qualitat, més enllà de la informació periòdica de les activitats que s’hi desenvolupen. Desenvolupar aquesta millora en el portal, no es pot assumir en aquests moments per part de l’Ajuntament. Tampoc no disposem de pressupost per a l’edició de material de comunicació gràfic, i doncs, el CC hauria de col·laborar-hi.

Major difusió de la web, i inclusió de fòrums de participació juvenil.

Suport en millora i acondicionament d'equipaments juvenils

Impulsar el “Badiu Jove” com a equipament juvenil amb diferents serveis integrats adreçats a joves. Per tal d’assolir aquest objectiu és important invertir en adequar i condicionar l’espai, per tal que sigui un espai de referència pels joves de la ciutat

Calen millores urgents en l’equipament informàtic del CRJ Rellotge XXI

Suport en recursos humans. Suport en activitats dinàmiques.

84


Quadre de propostes de millores dels programes existents actualment Quadre de millores en els programmes municipals que desenvopen i que no poden fer per manca de recursos


Població juvenil inferior a la mitjana de Catalunya. -Ampliar oferta activitats

Articular Consell Juvenil Bona dinamització a Secundària

Elevat número de joves nascuts a l’estranger.

-Ampliar oferta activitats -Gestionar un projecte d'acollida jove

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat.

Ampliar l’oferta d’activitats. Gestionar un projecte d’acollida joveDisposar d’un mediador especialitzat en aquestes tasques en l’àmbit juvenil.

Un servei d'acompanyament i acollida “social”

Index baix de joves homes amb estudis superiors respeste a Catalunya. - Ampliar oferta activitats

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat

Ofertar beques i ampliar l’oferta d’assessorament individualitzat.

Index elevat de joves especialment homes d’abandonament d’estudis a l’ESO.

Equipament amb material i personal

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat. - Treballar més coordinadament amb el Departament d’ Educació i l’IMPO ( falta de recursos humans). Ampliar l’oferta d’activitats

Baix Index de coneixement de llengues extrangeres i d'usos de noves tecnologies -Ampliar oferta activitats

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat on existeixi un espai de noves tecnologies obert als joves.

Els cursos del CRJ. R-XXI s’han hagut d’aturar pel mal estat de conservació dels equips informàtics.Manca personal especialitzat en general.

Implementar formacions en competències lingüístiques i de comunicació

Increment en els darrers mesos de l’atur juvenil. -Ampliar oferta activitats

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat Treballar més coordinadament amb el Departament d’ Educació i l’IMPO ( falta de recursos humans). Ampliar l’oferta d’activitats Ampliar formació ocupacional

Baixa qualificació dels joves en el món del treball.

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat.- Treballar més coordinadament amb el Departament d’ Educació i l’IMPO ( falta de recursos humans). Ampliar l’oferta d’activitats

Promoció de la formació profesional.

Tasa d’atur jove més elevada que a la resta de Catalunya.

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat.- Treballar més coordinadament amb el Departament d’ Educació i l’IMPO ( falta de recursos humans).

85



Alta tasa de precarietat laboral en els joves. -Ampliar oferta activitats

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat.- Treballar més coordinadament amb el Departament d’ Educació i l’IMPO ( falta de recursos humans). Ampliar l’oferta d’activitats

Alta mobilitat per questions laborals en els municipis i comarques de les rodalies. Més recursos per aquest àmbit.

Dificultats per emancipar-se i aconseguir un habitatge assequible.

Més recursos per captar propietaris i abaratir les condicions dels joves llogaters.

Increment VPO Millora en la Borsa Jove (preus més baixos i més recursos destinats a la captació d’habitatges per ampliar l’oferta)

Augment del lloguer juvenil Promocions d'habitatge públic de lloguer

Elevat index d’embarassos no desitjats

-Increment VPO - Millores en la Borsa (preus més baixos i més recursos destinats a la captació

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat. Dins d’aquest espai crear una “ TARDA JOVE” per tractar amb els joves el tema de la sexualitat.

Campanyes de prevenció Agents de salut joves.Centre de salut jove

Programa de xerrades i activitats de prevenció primaria

Elevat index de consum de drogues entre els joves.

-Campanya de prevenció. Agents de salut

- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat. Dins d’aquest espai crear un espai per assessorar sobre el tema de les adiccions.

Campanyes de prevenció Agens de salut joves. Centre de salut jove.


Elevat index de mortalitat d’accidents de circulació.


- Realitzar més campanyes ( coordinades amb la Guàrdia Urbana) per sensibilitzar als joves sobre els accidents de circulació.

Campanyes de sensibilització.Tallers formatius

Programa de campanyes i activitats de prevenció

Elevat index de MTS entre els joves del Barcelonès.


- Ampliar i/o adequar un equipament integral adreçat a joves que sigui un espai de referència a la ciutat. Dins d’aquest espai crear una “ TARDA JOVE” per tractar amb els joves el tema de la sexualitat.

Campanyes de prevenció Agents de salut joves.Centre de salut jove


Baixa tasa de participació juvenil -Millora en el recolzament a les iniciatives juvenils -Equipament

- Increment de recursos econòmics i humans per la participació juvenil.

Dedicar més hores dels dinamitzadors a aquesta tasca Millora en el recolzament a les iniciatives juvenils.Més equipaments Articular Consell de Joventut

86


Quadre de propostes de millores dels programes existents actualment Quadre de demandes per municipis Municipi Nom de l’actuació i Explicació de la necessitat de suport

Programa de Dinamització Juvenil Territorial; Va de Joves, Casals de Joves, Potenciar els recursos econòmics per tal d’ampliar els serveis i activitats que es realitzen als casals de joves.

Programa d’ Informació i Dinamització als Centres d’Ensenyament Secundari. Potenciar els recursos econòmics per tal de garantir una ampliació horària de l’equip de dinamitzadors, així com millorar la qualitat de les activitats, serveis, etc

Oficina d'emancipació: falta de Recursos econòmics per poder dotar-lo d'una millora quantitativa i qualitativa en les activitats, dinamitzacions, material de difusió. Els assessors/res especialitzats que duen a terme el servei d'assessorament, han d'entendre aquest recurso No com un servei puntual sinó com a serei que consta amb una atenció individual i d'un seguiment posterior. Recolzar un procés d'emancipació és estar en continu contacte amb el jove. Formació continuada dels tècnics de joventut sobre la condició del jove, noves necesssitats que planteja, col·lectius en ricSuport en inversions. Creació del parc de l'skate a L'Hospitalet

Suport en inversions. Millora dels equipaments Rellotge XXI i Mas Fonollar

Suport en la informació en el PIE, un informador de suport a cada pie

Borsa de Treball, descentralització del servei a Santa Coloma de Gr.Aules d'estudi: Suport en recursos humans per a aquest servei municipi.

Suport en la realització de l'estudi de pisos buits per a incorporar-los en la BJHImplementació de mecanismes de comunicació via web de la regidoria de joventutSuport en el desenvolupament del Ple InfantilSuport en inversions en equipaments juvenilsSuport en inversions en la configurció del Centre Europa JoveEstudi de incorporació a la Xarxa PIE

Creació d’un nou equipament juvenil “ Badiu Jove” Necessitats d’inversions per ampliar o crear un equipament juvenil de referència a la ciutat, integral, que doni servei i assessorament a les inquietuds que presenti el col•lectiu juvenil.

Observatori de la Joventut L'H: Falta de recursos económics i personal per poder engegar-lo amb garanties i amb un índex òptim de resultats qualitatius

Badalona

L'Hospitalet

Participació Juvenil: falta de Recursos econòmics per poder dotar-lo d'una millora quantitativa i qualitativa en les activitats, dinamitzacions, material de difusió

Programa DIEP Pac DIRCES: falta de Recursos econòmics per poder dotar-lo d'una millora quantitativa i qualitativa en les activitats, dinamitzacions, material de difusióPrograma Oci i Cultura: falta de Recursos econòmics per poder dotar-lo d'una millora quantitativa i qualitativa en les activitats, dinamitzacions, material de difusió

Barcelona

Programa DIEP Pac DIRCES: falta de Recursos econòmics per poder dotar-lo d'una millora quantitativa i qualitativa en les activitats, dinamitzacions, material de difusió

Santa Coloma de Gr.Programa DIEP Pac PIDCES: falta de Recursos econòmics per poder dotar-lo d'una millora quantitativa i qualitativa en les activitats, dinamitzacions, material de difusió

Sant Adrià de Besòs

87


2. Objectius i concreció de prioritats. PRINCIPALS CONCLUSIONS PROBLEMÀTICA DELS JOVES DEL BARCELONÈS. En base dels estudis realittzats tant quantitatius com qualitatius de la realitat juvenil de la comarca podem dir que els indicadors que reflexen la realitat juvenil d’avui en dia són: 1� L’index de dependència juvenil és inferior al Barcelonès que a la resta de

Catalunya: la comarca presenta una proporción de joves que tenen entre 15 i 19 anys inferior a la resta de Catalunya.

2� Tendència a l’envelliment de la població: l’index d’envelliment és superior a la

comarca del Barcelonès que a la resta de Catalunya. 3� El percentatge de joves que viuen a la comarca i que han nascut a l’estranger és

superior al Barcelonès que a la resta de Catalunya. 4� A la resta de Catalunya hi ha una proporció de joves amb estudis universitaris

major que a la Comarca del Barcelonès. 5� El Barcelonès compta amb més població jove amb només estudis obligatoris o

inferiors que la resta de Catalunya. 6� L’atur ha augmentat en un 49,1% al territori de la comarca només en un any. 7� L’augment de l’atur entre treballadors estrangers es situa a la comarca del

Barcelonès al voltant del 100%. 8� Les contractacions noves han descendit un 16,9% en un any. 9� El sector de la construcció ha estat el que ha presentat una major pèrdua de llocs

de treball. 10� Precarietat laboral relacionada amb sous baixos poca protecció i baixa estabilitat 11� Els recursos municipals o de qualsevol altra administració que ofereixen

informació i orientació als joves són els menys consultats per ells. Opten per mitjans més informals.

12� El fet de venir d’un país del tercer món o pertànyer a un barri concret del territori

són els motius de discriminació més importants que detecten els joves. 13� Dificultat entre els joves per emancipar-se. Gairebé el 90% dels joves consultats

creu que el principal problema que es troben per emancipar-se és l’elevat preu de l’habitatge.

14� Els joves en general asseguren que agafen el cotxe havent begut o havent pres

drogues. 15� Les substàncies que més consumeixen els joves continuen sent tabac i alcohol.

88


Concreció d’indicadors Un cop analitzats els plans locals de joventut i feta la diagnosi a nivell comarcal i local, i comparant-la amb el marc jurídic que emana dels compromisos comarcals de mandat i dels convenis entre els ajuntaments, i tenint en consideració les demandes dels ajuntaments les prioritats del Consell Comarcal de Joventut del Barcelonès pel període 2009-2012 aquest són els indicadors que s’han de treballar a nivell de Pla.: 1� Tendència a l’envelliment de la població: l’index d’envelliment és superior a la

comarca del Barcelonès que a la resta de Catalunya. 2� El percentatge de joves que viuen a la comarca i que han nascut a l’estranger és

superior al Barcelonès que a la resta de Catalunya. 3� A la resta de Catalunya hi ha una proporció de joves amb estudis universitaris

major que a la Comarca del Barcelonès. 4� El Barcelonès compta amb més població jove amb només estudis obligatoris o

inferiors que la resta de Catalunya. 5� L’atur ha augmentat en un 49,1% al territori de la comarca només en un any. 6� L’augment de l’atur entre treballadors estrangers es situa a la comarca del

Barcelonès al voltant del 100%. 7� Les contractacions noves han descendit un 16,9% en un any. 8� El sector de la construcció ha estat el que ha presentat una major pèrdua de llocs

de treball. 9� Precarietat laboral relacionada amb sous baixos poca protecció i baixa estabilitat 10� Els recursos municipals o de qualsevol altra administració que ofereixen

informació i orientació als joves són els menys consultats per ells. Opten per mitjans més informals.

11� El fet de venir d’un país del tercer món o pertànyer a un barri concret del territori

són els motius de discriminació més importants que detecten els joves. 12� Dificultat entre els joves per emancipar-se. Gairebé el 90% dels joves consultats

creu que el principal problema que es troben per emancipar-se és l’elevat preu de l’habitatge.

89


Concreció d’objectius A partir de la diagnosi s’han establert els objectius general d’aquest pla, els quals han estat quiats pel criteris següents:

1. Criteri de realisme: Aquests objectius responen clarament a les qüestions prioritzades en el diàgnostic i en concordaància amb el pla de mandat i les demandes dels municipis i són assolibles amb els recursos adients.

2. Criteri de Cobertura: aquestes qüestions estan cobertes pels objectius. 3. Criteri d’economia: amb la premisa de no elaborar excessius objectius de cara a

optimitzar recursos i objectius assumibles amb els recursos i la cojuntura actual. 1. Vetllar per tal que es compleixin aquelles normatives, pactes i convenis

desenvolupades al territori en matèria de joventut.

2. Crear d’instruments que permetin l’anàlisi i la prospecció de les principals característiques socials que presenten els joves de la comarca del Barcelonès per tal de planificar i prestar serveis d’acord amb aquesta realitat juvenil.

3. Fomentar el treball coordinat i en xarxa entre els diferents professionals i agents

que desenvolupen la seva tasca en matèria de joventut al territori del Barcelonès

4. Facilitar la divulgació i la difusió dels recursos que hi ha per a joves al

Barcelonès. 5. Millorar i ampliar el mapa d’equipaments adreçats als joves a tot el territori de la

comarca que cobreixin les demandes i necessitats dels joves. 6. Crear i millorar serveis específics en matèria d’habitatge que permetin als joves

accedir a un habitatge de lloguer assequible que ajudi a la seva emancipació de la llar familiar.

7. Coordinar i millorar els serveis existents i impulsar de noves actuacions que

facilitin als joves del Barcelonès el desenvolupament de la seva autonomia personal.

8. Fomentar la igualtat d’oportunitats dels joves de la comarca en l’accès a una

ocupació digna i a una formació al llarg de la seva vida.

90


3. Plantejament del Pla d’actuació En coherència amb la diagnosi i el plantejament dels objectius del PCJ, i el Pla de Mandat i el context jurídic de relació amb els municipis, es formula el Pla d’actuació, en el qual es descriuen els programes a desenvolupar. Els programes integren un conjunt d’accions, que desenvolupen el pla. Impliquen el nivell tàctic d’estructuració de l’acció, entre l’estratègic i l’operatiu dels projectes. Els projectes/accions, per la seva banda efineixen l’actuació concreta que permet, aconseguir els objectius operatius. Adjuntem un quadre amb la correlació de cada programa amb els objectius Acompliment programes per objectius 1 2 3 4 5 6 7 8

1. Delegació de competències en matèria deJoventut.

2. Suport als Ajuntaments : Xarxa BarcelonesJove3. Suport als Ajuntaments en la configuració dela Xarxa d’Equipaments municipals per a Jovesdel Barcelonès. 4. Suport als Ajuntaments en programes d'accésa l’habitatge: Xarxa Borses Joves d’Habitatgedel Barcelonès.5. Suport als Ajuntaments en programesd’informació i orientació per a l’emancipació:Xarxa Comarcal de Punts d’informació per al’emancipació del Barcelonès. Xarxa PIE’s6. Suport als Ajuntaments per a promocionar lamobilitat juvenil a Europa. Xarxa Comarcal dePunts Joves Europa.

91


4. Metodologia 4.1. Metodologia emprada per a la configuració del Pla Comarcal. Per tal de configurar el Pla Comarcal de Joventut 2009-2012 des de l’Oficina de Joventut i Habitatge hem tingut en compte: - Plans de dinamització i Plans Comarcals de Joventut dels següents anys 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005,2006,2007,2008 - Treball en Xarxa, xarxa Barcelonès Jove.: Realització de reunions de treball de les diferents xarxes existents per tal de recollir propostes i actuacions (xarxa de borses joves d’habitatge, Xarxa PIE, Xarxa de Punts Europa Jove). Reunions amb la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge. 1/10/2008, 28/11/2008, 29/1/2009 Reunions amb la Xarxa de Punts d’Informació per a l’emancipació. 23/1/2009, 6/2/2009 Reunions amb la Xarxa de Punts Europa Jove. 23/1/2009, 6/2/2009 - Reunions bilaterals entre les regidories de joventut i els coordinadors de joventut de cada ajuntament i el Consell Comarcal, a més en aquestes reunions es treballava en base a un formulari on es recullien les diferents actuacions que desenvolupen els municipis i on recullen les principals demandes del territori envers el Consell Comarcal del Barcelonès. Ajuntament de Badalona 17/12/2008 Ajuntament de Barcelona 19/12/2008, Ajuntament de L’Hospitalet 10/12/2008, 16/12/2008, 15/1/2009 Ajuntament de Sant Adrià de Besòs 19/12/2008 Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 29/10/2008, 15/12/2008 -Reunió grupal de les regidories de Joventut i el Consell Comarcal.15/9/2008, 18/2/2009 -Enquestes a joves ussuaris dels serveis. - Anàlisi dels Plans d'Actuació local dels municipis. - Anàlisi d'estudis sobre la joventut. - Enquesta de valoració de la web barcelonesjove.net Gener/febrer 2009. - Estudis realitzats per l'Observatori-laboratori del Barcelonès. - Anàlisi del Pla Nacional de Joventut. - Reunions de treball setmanals de l’equip de l’OSJ. - Reunions del Comité de Direcció del Consell Comarcal del Barcelonès - Reunions de seguiment amb Gerència. -Elaboració dels informes mensuals de resultats de cada servei i programa desenvolupat per l’OSJiH - Consulta via formulari a les regidories de joventut - A nivell d’altres relacions per a elaborar aquest pla Comarcal amb entitats juvenils el Consell Comarcal per indicacions dels Ajuntament no té cap tipus de comunicació ni de

92


interrelació amb aquestas donat que són els municipis els interlocutors amb elles. Es per això que segons els municipis ells ja están en contacte amb elles i ja reben orientacions i propostes per a incorporar tant en el Pla Comarcal com en l’elaboració del seu Pla Local de Joventut. 4.2. Mecanismes de coordinació i gestió. Aquí detallem els mecanismes que estableis el Consell Comarcal de coordinació i de gestió de les polítiques de joventut indicant els agents que formen part: Implicacions del Pla Comarcal del Barcelonès: - Repte metodològic i d'innovació organitzativa. - Suport i col·laboració amb els ajuntaments en matèria de joventut. - Mètode de treball participatiu. - Corresponsabilitat. - Optimització de recursos. Mancomunació de projectes. - Marc de referència comú del Pla Nacional de Joventut. - Avaluació constants Agents Implicats: - Secretaria General de Joventut - Oficina de Serveis a la Joventut i Habitatge del Consell Comarcal del Barcelonès - Ajuntament de Badalona - Ajuntament de L'Hospitalet - Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet - Ajuntament de Sant Adrià de Besòs - Associació juvenil - Xarxa Barcelonès Jove - Tècnics del Consell Comarcal del Barcelonès. - Informadors Juvenils. - Dinamitzadors Juvenils. - Borses Joves d'Habitatge del Barcelonès - Antenes Informatives - Partners Internacionals i estatals. - Ajuntament de Barcelona - Diputació de Barcelona. Oficina del Pla Jove. Elements per l’avaluació i mecanismes de coordinació i gestió del Pla Comarcal de Joventut: - Pla d'acció 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005,2006,2007,2008 - Treball en Xarxa, xarxa Barcelonès Jove. (Taules de treball amb regidors, coordinadors de joventut, tècnics, informadors juvenil, dinamitzadors juvenils...)

93


- Reunions bilaterals entre les regidories de joventut de cada ajuntament i el Consell Comarcal. - Anàlisi dels Plans d'Actuació local dels municipis. - Anàlisi d'estudis sobre la joventut. - Estudis realitzats per l'Observatori-laboratori del Barcelonès. - Anàlisi del Pla Nacional de Joventut. - Assistència i participació a jornades, conferències, seminaris (a nivell local, provincial, nacional, europeu...) - Reunions de treball setmanals de l’equip de l’OSJ. -Reunions de treball de les diferents Xarxes existents Xarxa PIE, i Xarxa PEJ, Xarxa Borses Joves Habitatge i reunions de les diferents comissions de treball. - Reunions amb entitats, juvenils i entitats de segon grau. - Reunions del Comité de Direcció del Consell Comarcal del Barcelonès - Reunions de seguiment amb Gerència. -Elaboració dels informes mensuals de resultats de cada servei i programa desenvolupat per l’OSJiH -Enquestes a usuaris del serveis impulsats per l’OSJH. Pla Comarcal: Pla Integral Interdepartamental -Implicació de totes les àrees del Consell Comarcal del Barcelonès -Influir en altres àrees del Consell Comarcal del Barcelonès -Pla de Mandat Consell Comarcal del Barcelonès -Projecte de Govern del Consell Comarcal del Barcelonès Interinstitucional - Optimització i racionalització de les polítiques de joventut de les diverses institucions i administracions. (Anàlisis global de la situació dels joves de la comarca, anàlisis de les polítiques associades als sis eixos, definició de polítiques estratègiques.. ) - Coordinació a diferents nivells. - Treball en xarxa, taules de treball i coordinació. Taula de treball i coordinació amb els regidors/es de joventut dels municipis de la comarca, i taula de tècnics de joventut dels municipis implicats. - Identificació de necessitats. - Eficàcia i eficiència dels recursos. - Coordinar territorialment les polítiques de joventut de la comarca per a que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats. - Reunions de treball amb el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, al llarg de l’any 2008 s’han realitzat una reunió institucional del Consell Comarcal del Barcelonès, així com un dinar de treball amb els regidors de joventut de la comarca i el Secretari General, i visites per part del Secretari General a tots els municipis de la comarca. Participació Jove - Enquestes a entitats juvenils, educadors i usuaris. - Reunions amb els agents implicats en les polítiques de joventut del territori. - A nivell d’altres relacions amb entitats juvenils el Consell Comarcal per indicacions dels Ajuntament no té cap tipus de comunicació ni de interrelació amb aquestas donat que són els municipis els interlocutors amb elles.

94


El Pla Comarcal de Joventut 2009-2012, és fruit d'una metodologia de treball en xarxa. És a dir, la col·laboració, la coordinació, interlocució i la participació dels ajuntaments de la comarca, de les associacions juvenils i altres agents que intervenen en el desenvolupament de les polítiques locals i comarcals de joventut son essencials per la definició de les actuacions i per fer les avaluacions en el Pla Comarcal de Joventut. Els Circuits Comunicatius ELS CIRCUITS COMUNICATIUS, han de implicar per tant, tots els elements humans, socials, educatius, territorials,etc... des d’una perspectiva de potenciació de la comunicació en tots els processos de gestió dels serveis de joventut. La nova escola del marketing, aplicada a l’espai públic, aporta que la joventut és un Servei sociocultural, i que com a be econòmic té el seu “valor d’utilitat” en termes d’accessibilitat i cost d’oportunitat (valoració del temps i l’esforç dedicat, valor de l’alternativa immediata abandonada). Si aquesta conceptualització es té present, el nivell de transformació de les expectatives en respostes útils serà tota una realitat. Per això, apostem per uns Canals de comunicació clars, una filosofia de treball ferma i l’acció vers un posicionament creatiu, modern, proper, adaptat a les noves tecnologies… que inviti al Jove a creure en les seves possibilitats, apropant-lo a l’administració i li ajudi a respondre a les seves necessitats vitals. En aquest sentit i seguint aquesta filosofia enllestirem el projecte joventut_2.0 on lligarem l’activitat de Joventut amb les noves tecnologies per tal de apropar-nos als i les joves amb els mitjans i les eines que utilitzen diàriament en la seva vida. És per això que els mecanismes de comunicació que impulsarem amb el desenvolupament de Pla Comarcal 2009-2012 són: -Reforma integral de la web barcelonesjove.net -Utilitzacio dels SMS per serveis. -Facebook -You tube. - Tecnologia RSS - utilització dels emails a través del butlletí digitals i l’accès a la resolució i consultes. En tots casos intentarem potenciar la participació activa del jove en tots el canals comunicatius. A part de tot aquestes sistemes de comunicació, volem aprofitar les xarxes d’equipament públics i de trobada formal i no formal de joves com a espais per a difondre les nostres actuacions, serveis i notícies d’interès pels joves. Es en aquest sentit que hem dissenyat un itinerari comunicatiu aprofitant aquestes xarxes: -Xarxes de biblioteques municipals. -Xarxes d’equipaments juvenils

95


-Xarxa de Borses Joves d’habitatge. -Xarxes d’equipament d’orientació laboral. - Xarxa d’IES del territori. En tots aquests equipaments hem establert un espai propi on enviem via correu electrònic cartells informatius, notícies joves, que en plafons informatius es penja aquesta informació. 5. Plantejament de l’avaluació. Com aporta el Pla Nacional de Joventut de Catalunya “Per dur a terme polítiques de Joventut de qualitat, adaptades als joves, proactives, diverses, flexives i innovadores, déu introduir-se la pràctica de l’avaluació en les polítiques de Joventut”. La diferenciació que exposa el Pla Nacional de Joventut de Catalunya dividint l’avaluació en estratègica i operativa, comporta aclarir que:

Si l’ avaluació estratègica es situa en el nivell més global: “mesura els efectes que, a llarg termini, produeixen les intervencions planificades; els elements que deuen analitzar-se són les variacions que es produeixen en la situació social de les persones joves i els canvis d’actituds, hàbits o conductes”, l’aprovació del nou Pla Comarcal 2009-2012, suposa la seva revisió després de 4 anys, i per tant, la seva readequació a les necessitats i demandes juvenils del moment històric, facilitant el replantejament de les grans línies d’actuació en matèria de joventut i redefinint solucions als problemes reals.

Si l’ avaluació operativa consisteix en: “el seguiment dels programes, les actuacions i les accions que es desenvolupen”, l’aprovació del nou Pla Comarcal, comporta en sí mateix la necessària avaluació del procés i dels resultats de les polítiques adoptades. El seguiment i la recollida de dades, de forma mensual i trimestral, valora per una banda, de forma quantitativa els resultats a través dels diferents programes, que es configura com un instrument intern quantitatiu que valora de forma qualitativa i quantitativa els resultats, per la detecció de la idoneïtat de l’acció per la consecució dels objectius establerts, a partir de l’aportació del responsable de departament, d’unes fitxes normalitzades valoratives del servei i de mecanismes de participació dels usuaris (enquestes de satisfacció en activitats,etc.). Dintre d’aquesta avaluació cada servei o programa elabora un informe mensual amb dades quantitatives, que s’analitza a les reunions de coordinació de l’equip de l’OSJ i s’envia tots els responsables municipals. I amb el qual es treballa en les reunions de coordinació de les diferents xarxes. A nivell qualitatiu s’elabora un informa on cada responsable analitza en aquest nivell cada actuació que desenvolupa mensualment. En aquest moment també a nivell de Gerència s’ha elaborat un programa de seguiment d’execució del pla de mandat on el responsable del departament indica amb un items tancats el nivell d’acompliment del nostre departarment respecte als objectius anuals i de mandat.

96


La captació de tota aquesta informació, suposa poder comptar amb informació actualitzada i detallada dels moviments dels diferents programes i la possibilitat d’internalitzar processos automàtics de rectificació i de millora vers accions futures. Per concloure, l’Oficina de Joventut és plenament conscient de la necessitat d’implementar mecanismes àgils i valorables que siguin capaços d’aportar una informació real de les accions desenvolupades. La constant retroalimentació del sistema fa que aquest instrument d’avaluació es configuri com una eina de treball clau per donar respostes eficients i eficaces en futures actuacions i, per altra banda, accions d’autocorrecció per donar una resposta òptima a les demandes dels i les joves de la nostra ciutat. Per a concloure aquest apartat la metodologia dissenyada servirà per a respondre aquestes preguntes: a) En quina mesura ha canviat la realitat sobre la que volem intervenir. b) Què és el que ens ha facilitat o/i dificultat l’èxit de la nostra intervenció. c) Quins canvis, en el pla o els projectes, ens poden ajudar a millorar en la nostra voluntat de transformar. Les respostes a aquestes preguntes serviràn per a re-orientar les nostres actuacions.

97


Què/qui/com/quan Avaluem?

Anàlisi de la Realitat

Per a avaluar l'impacte del Pla Comarcal, tindrem en compte els indicadors i resultats de les nostres actuacions en comparació amb l'anàlisi de la realitat. Tant des d'un punt de vista quantitatiu a través de l'EDE comarcal, fent una especial atenció a les dades d'atur juvenil. Amb aquestes dades hem analitzat totes les polítiques de joventut desenvolupades a la comarca, i tenint en compte el marc jurídic, i les dades extretes d'entrevistes a joves, hem definit els problemes que tenen la realitat juvenil. Per a avaluar la implamentació del pla analitzarem cada dos anys aquestes dades per a reorientar la nostra intervenció.

Anàlisi de les Causes

Amb la col.laboració dels agents juvenils dels diferents ajuntaments analitzarem, conjuntament amb els caps de departament del CCB, i els técnics de l'OJH les causes dels problemes detectats.Aquest anàlisi és realtizarà a l'acabament del pla.

Visutalització

De cara a avaluar el nostre pla tenim en compte les polítiques desenvolupades pels ajuntament. Aquestes s'extreuen dels seus respectius plans locals, entrevistes, i qüestionaris. A més tenim en compte les polítiques desenvolupades pels diferents departaments del CCB.

Priorització

Per a poder determinar les prioritats tindrem en compte el març jurídic entre el CCB i els diferents ajuntaments, així com el Pla de Mandat del CCB i les diferents prioritats marcades pels ajuntaments de la comarca. Aquestes prioritats es senyalen per a definir el pla comarcal cada quatre anys.

Avaluació del Disseny Objectius del Pla

Tots els nostres objectius han desenvolupat un pla d'actuació, aquestes actuacions tenen un procediment i uns indicadors d'avaluació mensuals i anuals. Aquests indicadors es relatan en cada fitxa. Des dels diferents técnics elaboraran un informe mensual dels resultats i principals indicadors de cada programa en relació amb les diferents actuacions. Aquests indicadors especialment es tindran en compte per per fer una avaluació continuada i per fer la avaluació intermitja als dos anys per a poder reorientar la intervenció. L'avaluació continuada es realitza a través de les diferentes trobades de les xarxes comarcals que es realitzan cada dos mesos i cada setmana a nivell tècnic del CCB, donat que cada divendres tenim una reunió d'equip del personal de l'OJH. Totes les actuacions s'han tingut en compte un marc de coherència amb el diagnòstic, i el nostre Pla és coherent amb els objectius que l'inspiren. De cara a poder avaluar interdepartamentalment el nostre pla a través dels comité de direcció s'avaluarà l'impacte, aquestes avaluacions es realitzen cada dos mesos en el CCB.

Criteris d'avaluació: EficàciaA través de les diferents reunions de técnics tant del CCB com de les xarxes cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: EficiènciaA través de les diferents reunions de técnics tant del CCB com de les xarxes cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: ImpacteA través de les diferents reunions de técnics tant del CCB com de les xarxes cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: CoberturaA través de les diferents reunions de técnics tant del CCB com de les xarxes cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Criteris d'avaluació: VisibilitatA través de les diferents reunions de técnics tant del CCB com de les xarxes cada dos anys s'avaluarà aquest criteri.

Informe d'avaluació Recomanacions

Cada any es realitzarà un informe d'avaluació per a poder determinar l'impacte del nostre pla, cada dos anys es revisarà integralment tot el pla per a poder determinat noves actuacions i programes d'intervenció. Aquesta avaluació es realitzarà amb tots els agents implicats en el Pla.

Avaluació del Diagnòstic

Avaluació de la implementació

98


Més concretament, es detalla, per programa, els indicadors de seguiment i de resultat a utilitzar en l’avaluació de les accions:

Indicadors d'avaluacióIndicadors de Seguiment Indicadors de Resultat

Informe mensuals d’actuacions entorn a les instal·lacions juvenils

Avaluació anual de les visites als Casals d’Estiu.

Informe mensuals d’us de la web. Avaluació anual de l’ús de la Guia d’Estiu

Número de visites als casals d’estiu i resolucions de les problemàtiques existents

Avaluació anual de l’Informe d’actuacions entorn a les instal.lacions juvenils.

Número d’inspeccions al albergs

Número de noves instal·lacions juvenils

-Informe mensual quantitatiu de resultats Memòria anual d’actuacions

-Reunions de seguiment setmanals amb el personal de OJH

Trobades amb les diferents xarxes

- Número de participants en les actuacions programades dintre del programa

-Informe mensual qualitatiu d’actuacions

Pressupost assignat a aquest programa Memòria d’actuació anual

Grau d’acompliment anual dels objectius

Número d’equipaments que s’han intervinguntGrau de satisfacció dels ussuaris dels equipaments juvenils.Treball de les reunions de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge

Informe anual Borses Joves Habitatge

Informe mensual borses Joves d’Habitatge. Memòria anual

Informe mensual programa compartir-habitatgeInforme mensual programa assessoria habitatge

Resum anual dels indicadors de seguiment.

Memòria anual

Valoració

Valoració anual de les actes de les reunions.

Memòria anual.

Resum anual dels indicadors de seguiment.

Memòria anual

Valoració

Valoració anual de les actes de les reunions.

Memòria anual.

Acta i acords de les reunions (valoració i propostes).

5. Suport als Ajuntaments en programes d’informació i orientacióper a l’emancipació: Xarxa Comarcal de Punts d’informació per al’emancipació del Barcelonès. Xarxa PIE’s

Segons els indicadors de seguiment especificat en cada un els projectes.

Acta i acords de les reunions (valoració i propostes).6. Suport als Ajuntaments per a promocionar la mobilitat juvenil a

Europa. Xarxa Comarcal de Punts Joves Europa.

3. Suport als Ajuntaments en la configuració de la Xarxad’Equipaments municipals per a Joves del Barcelonès.

4. Suport als Ajuntaments en programes d'accés a l’habitatge:Xarxa Borses Joves d’Habitatge del Barcelonès.

Segons els indicadors de seguiment especificat en cada un els projectes.

1. Delegació de competències en matèria de Joventut.

2. Suport als Ajuntaments : Xarxa Barcelones Jove

99


6. Temporització global La durada del Pla Comarcal de Joventut del Consell Comarcal del Barcelonès, es configura pel període 2009-2012, considerant que la política de joventut, està emmarcada dintre del Pla d’Actuació Municipal 2008-2011, aprovat pel Ple de la nostra institució. Cal tenir en compte que l’any 2009, donat que ja es té el pressupost aprovat pel nostre ple, es difícil comtemplar noves actuacions que surten en aquest pla d’actuació, per això el desplegament efectiu de noves actuacions es desenvoluparà al llarg del 2010, tot que s’iniciaran algunes d’elles al llarg del 2009. Adjuntem un quadre trimestral amb les fases del pla.

1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4

Analisi de la Realitat

Disseny del Pla

Reorientació del Pla

Pla d'actuació

Avaluació Anual

Avaluació Intermitja

Avaluació Final

2009 2010 2011 2012

pla comarcal de joventut 2009 2012 - barcelonesjove.net · l’Àmbit metropolità on només...

Documents