pla anual curs 2018-2019 - franciscanesvilassardemar.org · acuradament cada pla individualitzat...

La Presentació de la Mare de Déu Pla anual 2018-19

1

Escola la Presentació de la Mare de Déu

RR. Franciscanes. Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

PLA ANUAL

CURS 2018-2019


2

ÍNDEX PLA ANUAL 2018/2019

1. Presentació.

2. Objectius de Continuïtat:

2.1. Formació permanent.

2.2. Pla de Reutilització de llibres de text i material didàctic.

2.3. Atenció a la diversitat.

3. Objectiu Global:

“El Mar”

4. Objectius de Gestió:

4.1. Pla de convivència.

4.2. Projecte d’unificació de les escoles Franciscanes.

5. Objectius de revisió dels documents de gestió del centre

5.1. Projecte Educatiu.

5.2. Pla de lectura.

5.3. Pla acció tutorial.

5.4. Pla d’acollida.

6. Objectius de Millora dels resultats acadèmics

Propostes de Millora extretes de la Memòria del curs anterior (Resultats C.

Bàsiques de 6è, Av. Diagnòstica i proves d’avaluació interna).


3

7. Pla d’Avaluació Externa i Interna:

7.1. Proves Internes i Externes d’avaluació de les Competències Bàsiques.

7.2. Cambridge Exams for young learners (Esol of Cambridge University).

7.3. Documents d’Avaluació.

8. Activitats de Funcionament General:

8.1. Horari general.

8.2. Normativa i Indicacions pràctiques.

8.3. Calendari del curs 2018/2019.

8.4. Horaris de visites dels mestres i de l’equip directiu.

8.5. Calendari de les sessions d’avaluació.

8.6. Relació de les reunions de pares d’inici de curs.

8.7. Reunions de Consell Escolar.

8.8. Pla d’Acció Tutorial.

8.9. Calendari de sortides i activitats.

8.10 Campanya “Anem al Teatre”.

8.11 Activitats escolars.

8.12 Activitats Complementàries.

8.13 Activitats Extraescolars.

8.14 Activitats del Pla de Formació.

8.15 Llibres de text.

9. Projectes permanents:

9.1. Projecte Sardaclub.

9.2. Projecte “ Emprenedoria a l’escola”.

9.3. Projecte Cantània.

9.4. Projecte “Corre...”.

9.5. Projecte “Vincles 0-18”.

9.6. Projecte “Escoles amb Cor”


4

10. Projectes d’Innovació:

10.1 Projecte “ Sharing stories with the toddlers from Vilassar de Mar”.

10.2 English Time & English Together.

10.3 Science a Educació Primària.

10.4 Projecte “Travelers”.

10.5 Ús de les Tablets.

11. Programació dels Serveis Externs:

11.1 Programació dels serveis de l’E.A.P.

11.2 Programació campanya “Educació Viària”.

11.3 Programa de Salut escolar.

11.4 Esport escolar.

11.5 Activitats d’animació a la lectura.

11.6 Altres activitats.


5

1. PRESENTACIÓ

Com cada curs, us presentem el Pla Anual, un document que parteix de les

valoracions fetes en la Memòria del curs anterior i que, per tant, és un document de

continuïtat respecte als Plans Anuals de cursos anteriors.

Seria absurd i sobretot poc funcional, haver de redactar cada curs un nou Pla Anual

partint de zero. És evident que les escoles repetim algunes activitats un curs i un altre

i això no ha de ser necessàriament un signe de conformisme, de manca d’imaginació,

de manca d’innovació. Pensem que mantenir algunes activitats, rutines, maneres de

fer que funcionen, ha de ser una mostra de coherència, de coordinació, de tenir definit

un projecte d’escola.

Pensem que continuïtat i innovació han de ser dues cares d’una mateixa moneda i

hem de vetllar perquè la seva importància sigui equivalent. Cal estar alerta perquè

amb la premissa de la continuïtat no neguem la innovació, que és projecte de futur i

al contrari, no per voler ser massa innovadors perdem de vista la nostra manera de

fer i de ser.

L’elaboració d’aquest document suposa un treball llarg i laboriós perquè és un

document extens, explícit i exhaustiu però, en tenir aquetes característiques, ens

facilita la seva posterior avaluació.

També és un instrument que ens permet explicitar el nostre concepte d’escola a

aquelles persones alienes a l’elaboració del document com per exemple als membres

del Consell Escolar, a la resta de pares de la Comunitat Educativa, als alumnes o als

estaments i organismes que calgui, que veient-ne el contingut es poden fer una idea

força fidel del què és el nostre dia a dia i del perquè d’aquesta planificació.

Com ja hem dit en altres ocasions, només una base sòlida accepta canvis importants

sense que l’estructura trontolli. Amb una manera d’entendre l’escola pensada,

planificada, assumida i compartida per tots, estem preparats per incorporar novetats

tecnològiques, curriculars, legislatives o socials, sense que els nostres principis, el

nostre tarannà, la nostra manera de “fer i de ser” se’n ressenti.


6

Aquest curs tenim un Objectiu molt important. La unificació de les quatre escoles

Franciscanes és ja una realitat i ens cal, dotar-la de contingut. Haurem de consensuar

i compartir, sempre amb esperit de millora. Som quatre escoles molt diferents però

ens cal trobar allò que ens uneix i respectar el que ens diferencia. Encarem el repte

amb il·lusió perquè volem seguir fent camí i sempre és millor fer-ho acompanyats.

I, malgrat els reptes que se’ns plantegen dia a dia, tenim molt clar l’objectiu d’escola:

Treballem per fer d’aquesta escola un centre educatiu de qualitat, vetllant no només

pels objectius curriculars sinó també i de manera especial, pel desenvolupament

integral dels nostres alumnes com a persones amb uns valors clars que seran el motor

de les seves vides.

Esperem que la Memòria corresponent a aquest curs 2018-2019, que avaluarà el

document que avui presentem, ens confirmarà que anem pel bon camí.

L’Equip Directiu

Aquest Pla Anual ha esta aprovat pel Consell Escolar del Centre el 16/10/2018 i estarà

a disposició de les famílies en la pàgina web del centre.


7

2. OBJECTIUS DE CONTINUÏTAT

2.1. Formació Permanent

Objectius Responsables Tempor i tzac i ó

Incentivar i regular l’assistència del

membres Claustre de mestres a activitats formatives així com el seu aprofitament i

implantació posterior.

Detectar les necessitats de formació individuals i de centre per tal d’assistir individualment o en petit grup a diferents

activitats de formació.

Prioritzar aquelles accions formatives que són d’interès general de l’escola i que incidiran directament en la seva millora

qualitativa.

Compartir la formació rebuda amb els altres membres del Claustre per tal de millorar la nostra pràctica educativa.

Concretar quines són les necessitats

prioritàries del nostre centre, a nivell formatiu, per tal d’elaborar un Pla de formació de centre.

Prioritzar l’autoformació liderada per l'equip

directiu relativa a les competències bàsiques, per tal d’adaptar les programacions curriculars de totes les

àrees amb l’objectiu de fer més competencials les accions educatives que

es fan a l'escola.

Equip Directiu:

Paquita de Bas, Natasha Martorell i

Canòlich Benedí.

Permanent


8

2.2. Pla de Reutilització de llibres de text i material didàctic

Objectius Responsables T e m p o r i t z a c i ó

Potenciar les competències que té la comissió de seguiment del Projecte per tal

de que la seva feina sigui eficient i eficaç. Vetllar per la bona conservació dels llibres

de text per tal que es puguin reutilitzar i allargar-ne així la seva vida útil.

Fomentar la participació en el Projecte dels alumnes nous de l’escola, d’aquells que

s’incorporin a Cicle Mitjà i d’aquells que en el primer curs d’aplicació del Pla no s’hi ha

adherit.

Fer un seguiment i avaluació del Projecte, per detectar punts forts i febles, per tal de corregir aquells aspectes que calgui i

millorar-ne el funcionament.

Revisar el calendari prioritzant les compres de llibres de text nous i estudiar-ne la viabilitat econòmica. (2015-2020)

Valorar, assumir i corregir els punts febles o

poc eficients que des de la Comissió es puguin avaluar.

Actualitzar cada curs escolar el Projecte després de cada valoració anual.

Cercar fonts de finançament amb la finalitat d’aconseguir que el Projecte sigui

autosuficient.

Equip Directiu: Paquita de Bas,

Natasha Martorell i Canòlich Benedí.

Comissió de Seguiment i avaluació

Permanent


9

2.3. Atenció a la diversitat


Revisar el replantejament de les accions

d’atenció a la diversitat per a concretar més acuradament cada pla individualitzat

d’atenció. Revisar la planificació acurada i

sistematitzada dels programes i calendaris de suport i atenció individualitzada.

Coordinar eficaçment l’ús de l’espai dedicat

a realitzar les activitats de reforç en petit grup i/o individuals amb d’altres

professionals que, si és el cas, el requereixin.

Planificació de les actuacions previstes des de l’inici de curs, tant a nivell intern del

centre (Reforç/ Desdoblaments...) com amb la persona de l’EAP.

Revisió periòdica de les actuacions realitzades, per tal d’ajustar possibles

incidències i preveure futures necessitats. Creació d’un dietari sistematitzat per tal de

registrar les actuacions diàries dutes a terme. Caldrà que s’hi reflecteixin la

metodologia emprada, el tipus d’agrupament, l’àrea o contingut treballats,

l’horari, la persona que la portat a terme, justificació de l’atenció, qui l’ha sol·licitada, valoracions i propostes de millora.

Equip Directiu:


Canòlich Benedí.

Permanent


10

3. OBJECTIU GLOBAL

“El Mar”

Aquest curs, hem triat com a Objectiu Global l’estudi de “El Mar”.

Com venim fent en els darrers cursos, volem que aquest Objectiu el puguem treballar al llarg de més d’un curs escolar, centrant-nos cada any en un aspecte diferent.

Hem escollit aquest tema arrel que enguany es celebren els 500 anys de la primera volta al món i pensem que els nostres alumnes poden conèixer molts aspectes de la història a través d’aquest lema. Com que gran part d’aquesta volta al món es va fer per mar, hem decidit dedicar el projecte d’aquest curs a temes relacionats amb el mar per de cara el proper curs, poder treballar

alguns dels països pels quals van anar passant els descobridors.

Conèixer és el primer pas per respectar i per estimar i això és el què ens proposem amb aquest Objectiu: que els nostres alumnes coneguin i entenguin tots els beneficis que ens aporta el mar des de vessants molt diferents (animals marins, tipus

d’embarcacions, algues marines, corrents marines...). Potser coneixent molts d’aquests aspectes de més a prop i de forma més detallada els hi serà més fàcil respectar el seu entorn i valorar tot el que ens aporta.

Aquest curs, cada nivell educatiu treballarà un aspecte relacionat amb el mar i el donaran a conèixer als altres companys de

l’escola. Aquest serà el treball principal però, paral·lelament treballarem altres aspectes com la llengua, l’entorn natural, etc., tot relacionant-hi festes, celebracions, projectes, etc.

Referència

a altres

documents

Objectius Activitats Recursos humans

Recursos Materials

Recursos Formals

Responsables Temporització

Projecte

Curricular de Centre

Caràcter Propi

Des de l’escola treballarem aquest

Objectiu Global com a un Projecte

Interdisciplinar que ens ha de permetre:

Conèixer les diverses possibilitats que ofereix el nostre entorn incidint en el fons marí.

Realitzar Projectes

de treball adaptats a cada nivell educatiu per tal de treballar l’Objectiu Global.

Elaborar, si és necessari, documentació, treballs, promoure

Titularitat.

Direcció.

Claustre.

Persones expertes en la temàtica de l’objectiu

Elaborar, si

s’escau, materials específics per al treball pedagògic

relacionat amb aquest Objectiu Global.

Demanar

assessorament i col·laboració a professionals, entitats, organismes

oficials de fora de l’escola (Biblioteca, Museus,

Equip Directiu:


Canolich Benedí.

2018-2021


11

Respectar el medi ambient, amb actituds de cura i manteniment dels paisatges naturals.

Treballar en les diferents àrees curriculars i en àmbits com la

geografia, la llengua, la història, les tradicions, etc.

Adquirir nou vocabulari relacionat amb el mar: espècies, característiques,

plantes...

Establir estratègies i pautes per

treballar aquelles actituds i valors relacionades amb l’Objectiu Global.

Aprendre a expressar els seus sentiments i emocions així com les seves necessitats durant les activitats i els jocs de classe.

conferències, semi-naris o actes lúdics, dirigits als membres de la comunitat edu-cativa, etc., per tal de poder incidir més

profundament en la proposta d’aquest Objectiu Global.

Programar sortides i activitats relacio-

nades amb aquest

objectiu global. Buscar informació, contrastar-la, seleccionar-la... per tal d’aconseguir la

màxima fiabilitat de les dades obtingudes.

Avaluar cada acti-

vitat immediatament després de realitzar-la per tal d’extreu-re’n

valoracions i propostes de millora.

per a poder aprofundir des de diferents òptiques en la proposta.

associacions,...)

Cercar recursos a través de serveis o entitats

relacionades amb l’escola i amb el tema.

La Presentació de la Mare de Déu

Pla anual 2018-19

12

4. OBJECTIUS DE GESTIÓ

4.1 Pla de convivència

Objectius Responsables Temporalització

Establir els mecanismes i/o instruments d’anàlisi, la metodologia i la seqüenciació per tal que l’elaboració del Projecte de Convivència,

es faci amb la implicació i el consens de tota la comunitat educativa.

Analitzar el context escolar i de l’entorn per tal

de detectar aquells factors que poden incidir en

la convivència.

Fer una diagnosi de la situació de la convivència en el centre que permeti determinar els punts forts i febles i les

necessitats del centre en matèria de convivència.

Formular els objectius específics d'acord amb el Projecte educatiu, els objectius generals del

Projecte de convivència del Departament d’Ensenyament i les necessitats detectades.

Determinar els indicadors d’avaluació que

permetin conèixer el grau d’assoliment dels objectius específics.

Concretar les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives orientades a aconseguir

els objectius específics i temporalitzar-les.

Establir els protocols de prevenció, detecció i

intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència.

Constituir una comissió de convivència que tindrà entre les seves funcions col·laborar en la

planificació, l’aplicació i el seguiment del Projecte de convivència.

Presentar el Projecte al Consell Escolar que haurà d’assessora a la Titular del Centre abans

de que aquesta el doni per aprovat.

Titularitat

Equip Directiu

Claustre de mestres

Consell escolar

Curs 2018-2019

Curs 2019-2020


Pla anual 2018-19

13

4.2 Projecte d’unificació de les escoles Franciscanes


Decisió d’un nou logo per a les 4 escoles.

Canvi de nom de les 4 escoles, unificant-nos com a escoles Franciscanes.

Canvi de plataforma de gestió i avaluació, unificant-nos amb la resta de les escoles Franciscanes.

Elaboració d’una nova web amb nova imatge

(català, castellà i english).

Titularitat

Equip Directiu

Curs 2018-2019


Pla anual 2018-19

14

5. OBJECTIUS DE REVISIÓ DELS DOCUMENTS DE GESTIÓ DEL CENTRE

5.1 Projecte Educatiu


Analitzar el context escolar i de l’entorn.

Recollir i desenvolupar els principis identitaris

que contempla el Caràcter Propi per tal d’apropar-lo a la realitat del centre.

Establir els criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejament educatius que

hauran de ser l’eix vertebrador de la planificació global de l’escola i de l’autonomia del centre.

Consensuar els indicadors de progrés relatius a processos i resultats, no només acadèmics, tot

establint-ne la temporalització per a la seva revisió periòdica.

Concretar i desenvolupar els currículums de les diferents etapes, cicles i nivells, incorporant-hi,

si escau, projectes d’innovació educativa i/o estratègies didàctiques pròpies, així com els criteris d’atenció a la diversitat.

Revisar i actualitzar el projecte Lingüístic del

centre per tal d’adaptar-lo a la realitat sociolingüística dels alumnes.

Preveure l’actualització, elaboració i/o inclusió d’altres Plans o Projecte que formen part de

l’acció educativa propis del centre, com ara el Pla d’Acollida, Projectes d’Innovació, Pla d’Acció Pastoral, Pla de formació continuada,...

Establir mecanismes d’avaluació continua per

tal d’anar aprovant o modificant el propi Projecte.

Equip Directiu.

Claustre de mestres.

Consell escolar

Curs 2018-2019

Curs 2019-2020


Pla anual 2018-19

15

5.2 Pla de Lectura del centre (PLC)


Analitzar quina és la situació actual del

foment de la lectura a l’escola.

Redactar els objectius del Pla de Lectura del centre, en funció del que s’observi en la primera anàlisi sobre el foment de la lectura

al centre i que, a més, estigui en consonància amb els documents del centre (PEC, PLC,

PCC...).

Seqüenciar temporalment les activitats que caldrà portar a terme per assolir els objectius fixats i determinar els recursos necessaris per

poder-les realitzar (padrins de lectura, d’escriptura, etc...).

Coordinar els Objectius del PLC amb els

Objectis del Pla de Lectura Municipal per tal

de no duplicar activitats i seqüenciar-les al llarg del curs escolar i dels diferents nivells de

l’escola.

Determinar les mesures avaluatives

necessàries per tal de revisar, actualitzar o modificar els diferents aspectes definits en el

Pla.

Presentar el Pla al Claustre de mestres i al

Consell Escolar.

Sol·licitar, si s’escau, els ajuts pertinents a diferents entitats i organismes com ara la Biblioteca Municipal, l’Ajuntament o el

Departament d’Educació, per tal de fer-lo viable.

Equip Directiu

Claustre de mestres

Comissió del Pla de Lectura

del Centre

Curs 2018-2019

Curs 2019-2020


Pla anual 2018-19

16

5.3 Pla d’acció Tutorial


Donar coherència a l’acció tutorial del centre.

Analitzar quina és la situació actual del centre

respecte de cadascun dels aspectes que formen part del PAT.

Redactar els objectius generals i específics del PAT en funció del que s’observi en la primera

anàlisi i que, a més, estiguin en consonància amb els documents del centre (PEC, PLC,

PCC...).

Facilitar orientacions i materials al professorat

per portar-lo a terme.

Seqüenciar temporalment al llarg de l’etapa, del cicle i del curs acadèmic els continguts i activitats del PAT per tal que hi hagi

coherència.

Determinar indicadors per a cada objectiu específic. Aquests indicadors seran els que determinaran, de forma objectiva,

l’assoliment dels objectius i permetran fer-ne l’avaluació.

Determinar les mesures avaluatives

necessàries per tal de revisar, actualitzar o

modificar els diferents aspectes definits en el Pla.

Presentar el Pla al Claustre de mestres i al

Consell Escolar.

Posar en marxa el Pla vetllant per tal que tot

el professorat se l’hagi fet seu i es pugui responsabilitzar de la parcel·la que li pertoca.

Equip Directiu.

Claustre de mestres.

Consell escolar

Curs 2018-2019

Curs 2019-2020


Pla anual 2018-19

17

5.4. Pla d’Acollida del Centre


Revisar el Pla d’Acollida del Centre adaptant-

lo a la normativa vigent i a les necessitats del

centre i de l’entorn.

Determinar els principis que han d’orientar l’acollida dels alumnes i les famílies depenen del moment del curs que s’incorporin al

centre.

Determinar els principis que han d’orientar l’acollida dels mestres i personal no docent que s’incorporin al centre.

Determinar els principis que han d’orientar

l’acollida dels nous membres del Consell Escolar.

Determinar les mesures avaluatives necessàries per tal de revisar, actualitzar o

modificar els diferents aspectes definits en el Pla.

Presentar el Pla al Claustre de mestres i al Consell Escolar.

Posar en marxa el Pla vetllant per tal que tot

el professorat se l’hagi fet seu i es pugui responsabilitzar de la parcel·la que li pertoca.

Titularitat

Equip Directiu

Claustre de

mestres

Consell escolar

Curs 2018-2019

Curs 2019-2020


Pla anual 2018-19

18

6. OBJECTIUS DE MILLORA DELS RESULTATS ACADÈMICS

Propostes de Millora extretes de la Memòria del curs 2017-2018.

Els objectius que ens proposem aquest curs per tal de millorar els resultats acadèmics

dels nostres alumnes, sorgeixen de l’anàlisi dels resultats dels cursos anteriors, tant

de les proves externes i/o Diagnòstiques com de la comparativa que hem fet amb les

qualificacions de final de curs.

Aquestes propostes de millora són:

Pel què fa referència a les llengües, hem de seguir treballant en la obtenció de

dades implícites i no només dades explícites per a millorar la comprensió en amb

les tres llengües (Català, Castellà, English). I seguir treballant també, amb

diferents tipologies textuals.

Hem de seguir donant un paper principal a la comprensió oral. Des de fa temps

fem activitats per treballar-ne l’expressió i segurament en fem poques per tal de

treballar la Comprensió, eina bàsica per l’assoliment de qualsevol aprenentatge.

Èsser constants en el treball de l’expressió escrita, sobretot la correcció lingüística.

Per això, cal proposar escriure i llegir textos de diferents tipologies i de diferents

temes, treballant també l’ortografia i els aspectes formals com cal·ligrafia,

presentació, etc.

Cal mantenir-nos treballant i coordinant, a nivell de Claustre, els criteris que hem

consensuat en quant al treball dels aspectes formals com la cal·ligrafia i la

presentació. Hem millorat molt en aquest aspecte però cal estar atents i seguir

vetllant-los en totes les feines escolars. Cal establir canvis metodològics i

consensuar criteris.

Cal fomentar en els alumnes l’interès per conèixer i utilitzar amb precisió i

correcció el vocabulari propi de l’edat i la terminologia d’altres àrees; mostrant

interès per ampliar el vocabulari i valorar l’ús dels elements lingüístics apresos.

Cal sistematitzar i seqüenciar aquest tipus de treballs.

En Llengua Castellana i, sobretot, en C. Lectora en aquesta llengua, hem de seguir

treballant les característiques pròpies d’aquesta llengua i evitar les repeticions de

continguts que ja es treballen en català. Guanyaríem temps per poder dedicar-lo a

activitats més específiques.

Cal fomentar la lectura en Ll. Castellana, fet que afavorirà la millora tant de

l’expressió com de la comprensió.


Pla anual 2018-19

19

Hem de seguir treballant l’expressió escrita en Llengua anglesa. Sembla que la

feina feta a l’àrea complementària és satisfactòria i ha comportat una millora

evident però sense oblidar la C. Oral.

Cal replantejar-nos el treball que fem a l’àrea de Matemàtiques. Dediquem molt

temps a fer activitats de càlcul i molt poc a altres tipus d’activitats menys

mecàniques, com la lògica, relacions i canvi, gràfics, estadística, ... i sobretot fer

activitats més competencials.

Les activitats d’avaluació han de ser més competencials i hem d’acabar el treball

de revisió dels criteris d’avaluació.

Cal seguir analitzant les causes del perquè els resultats obtinguts a final de curs

són significativament diferents als obtinguts en les proves de Competències

Bàsiques. Pensem que pot ser degut a la subjectivitat de les persones que avaluen,

diferents persones, diferents criteris. Cal seguir consensuant i revisant els criteris

d’avaluació de totes les àrees.

Cal acostumar als alumnes a fer proves d’aquest tipus en totes les àrees, tant en el

format, l’aplicació i les competències que s’avaluen i com s’avaluen.

Hem de transmetre als alumnes la importància de revisar la feina feta utilitzant

procediments per comprovar resultats.

Cal treballar més en profunditat tècniques estudi.

La Presentació de la Mare de Déu Pla Anual 2016-2017

20

7. PLA D’AVALUACIÓ El nostre Pla d’Avaluació Interna s’ha de basar en els punts següents:

Aquesta Avaluació Interna es realitza en diferents àmbits i l’instrument bàsic on

valorem els resultats obtinguts, les activitats realitzades així com els objectius

planificats serà la Memòria Avaluativa.

Els àmbits on es realitzen aquestes valoracions són:

- Les reunions de l’Equip Directiu

- Les reunions de Claustre, Etapa i Cicle.

- Les reunions dels Consell Escolar.

- Les reunions d’ avaluació de nivell i cicle de final de trimestre i final de

curs.

- Les reunions de les comissions.

- Les reunions extraordinàries, si calen.

- El buidatge dels aspectes més rellevants de les reunions de pares i mares

d’inici de curs i de les entrevistes personals amb les famílies.

- Les reunions de seguiment del curs i de coordinació amb els responsables

de l’A.M.P.A.

Els instruments d’avaluació són:

- Graelles d’observació.

- Fulls de valoració de sortides i activitats.

- Actes de les diferents reunions.

- Proves sistematitzades d’avaluació inicial, continua o final i proves de

competències bàsiques.

- Resultats de les activitats fetes amb les “tablets” i des de la plataforma

Travelers.

La Planificació d’aquesta avaluació interna es concreta en el Pla Anual que recull

les valoracions i les propostes de millora explicitades en la Memòria dels curs

anterior, planificades en forma d’objectius i orientacions per al curs

corresponent.

L’Equip Directiu és el responsable de fer el seguiment dels acords presos i de

vetllar per l’aplicació dels reajustos i de les mesures correctores adients per tal

d’assolir els Objectius Planificats.


21

7.1. PROVES INTERNES I EXTERNES D’AVALUACIÓ DE LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Pel que fa al nostre procés d’avaluació competencial, hem sistematitzat un calendari

d’avaluacions competencials internes i/o externes que apliquem des de Cicle Inicial

fins al final de l’etapa (6è).

A part del procés d’avaluació dictat pel Departament, de forma interna apliquem unes

proves d’avaluació competencial al finalitzar Cicle Inicial (2n) i Cicle mitjà (4t). Les

proves que utilitzem, són models de proves competencials d’anys anteriors.

L’avaluació de final de Cicle Inicial s’aplicava amb la finalitat de disposar de dades

d’anàlisi sobre el resultat de la nostra acció educativa en aquest cicle. Tot i el seu

caràcter voluntari, des de la Inspecció dels Serveis Territorials ens van recomanar

aplicar aquestes proves ja que ens podien donar eines per tal de fer un

diagnòstic personalitzat de l’escola sobre l'estat en què es trobaven els nostres

alumnes en finalitzar el Cicle Inicial en relació a les Competències Bàsiques de

Matemàtiques i d’Expressió Escrita. Malgrat que aquesta avaluació ha perdut una

mica, la finalitat inicial perquè s’apliquen les proves de Competències Bàsiques

(Avaluació Diagnòstica) a tercer, pensem que és important seguir-les fent.

Per a comprovar el nivell competencial dels alumnes a Cicle Mitjà, utilitzàvem les

proves d’Avaluació Diagnòstica que proposa el Departament d’Educació i que

aplicàvem a l’inici de 5è. El Pla d’avaluació, però, va canviar i ja el curs passat es

varen aplicar, com ja hem dit, al mig de l’etapa , és a dir, al final de tercer curs

d'educació primària. Aquesta prova avalua la Competència Comunicativa Lingüística

(llengua catalana i castellana) i la Competència Matemàtica. Com que sempre hem

valorat positivament la informació que ens aportava aquesta prova, la seguim aplicant

en finalitzar quart i com a Prova d’Avaluació Interna.

Paulatinament, volem ampliar l’avaluació competencial també a Educació Infantil per

poder tenir així referències de tots els nivells educatius de l’escola.

Com és prescriptiu, apliquem les proves de 6è o de final d’etapa. Aquestes proves

tenen unes característiques particulars perquè són aplicades i corregides des de fora

de l’escola i per tant, assoleixen un grau d’objectivitat quasi òptim.

Per tal d’aplicar i interpretar els resultats de les proves abans esmentades, caldria

crear una Comissió d’Avaluació Competencial, que s’encarregaria d’implantar un

calendari d’aplicació, de correcció i d’interpretació de resultats, així com de dissenyar

els models de les proves a realitzar sempre que no siguin les que són enviades pel

Departament d’Educació. Aquesta mateixa comissió hauria de fer el traspàs de la

interpretació dels resultats per tal d’adoptar mesures aplicables a l’aula.


22

7.2. CAMBRIDGE EXAMS FOR YOUNG LEARNERS

Prova externa realitzada pels alumnes de forma voluntària. Els examinadors i les

proves estan gestionats per aquestes proves d’alt prestigi d’un dels departaments de

la Universitat de Cambridge.

BENEFICIS que ofereixen els YLE CAMBRIDGE EXAMS:

Prestigi per la nostra escola, per creure i apostar per aquesta eina

avaluadora.

Oportunitat pels nostres alumnes de realitzar una prova reconeguda a nivell

europeu.

Certificació de la prova dins el marc de referència europeu de les llengües.

Repte personal per a cada alumne en saber desenvolupar-se en aquest tipus

de valoracions externes.

Motivació, provocada pel fet de ser avaluat per un agent extern. Genera un

efecte positiu de seguir treballant cada dia i arribar a adquirir una bona

competència lingüística.

Experiència, en el futur els nostres alumnes hauran d’experimentar el fet d’

esser examinats per avaluadors de Cambridge, factor positiu de cara a una

visió de futur, per quan vulguin seguir obtenint els certificats prestigiosos del

FCE ( First Certificate in English), CAE ( Certificate in Advanced English) o CPE

(Cerficate in Proficiency English).

Visió de futur, tant en el món de l’educació com en el món laboral, és

imprescindible certificar el nivell d’anglès. Avui en dia els certificats de la

Universitat de Cambridge són els certificats de qualitat i referència més

sol·licitats.

Voluntari i opcional.

Preu ajustat, Escoles Cristianes de Catalunya ha aconseguit firmar un conveni

juntament amb Merith School i Esol Cambridge University, i en conseqüència,

podem oferir examinar els nostres alumnes a un preu més ajustat del preu

habitual


23

Nivells certificats:

Destreses treballades/ Worked skills:

- Comprensió auditiva

- Comprensió lectora.

- Expressió oral.

- Expressió escrita.

AVALUACIÓ EXTERNA: YLE CAMBRIDGE EXAMS

Què? YLE Cambridge examinations

Qui? Responsable: Natasha Martorell

Voluntariat: pares o mestres

Com?

Sessions preparatòries (extraescolars)

Mes de juny/migdies

Grups reduïts (6 persones màxim)

Material addicional requerit

Quan? Dissabte, 20 juny 2015 (Matí)

On? Escola Presentació

Cambridge exams Marc de Referència

Europeu

Starters (YLE)

Movers (YLE) A1

Flyers (YLE) = KET A2

PET B1

FCE B2

CAE C1

CPE C2


24

7.3. DOCUMENTS D’AVALUACIÓ

DOCUMENTS RESPONSABLES

ÀMBITS ON ES REALITZEN

AQUESTES VALORACIONS

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

TEMPORITZACIÓ

FESTES: Sant Francesc

Esportdiver Sta. Cecília

Nadal Aniversari Escola Carnaval

Sant Jordi Final curs.

Claustre mestres Comissió festes

- Les reunions de l’Equip Directiu

- Les reunions de

Claustre, Etapa i Cicle.

- Les reunions dels Consell Escolar.

- Les reunions d’

avaluació de nivell

i cicle de final de trimestre i final de

curs.

- Les reunions de

les comissions.

- Reunions extraordinàries, si calen.

- Graelles d’observació.

- Fulls de valoració

de sortides i activitats.

- Actes de les diferents

reunions. - Proves

sistematitzades d’avaluació

inicial, continua o final i proves de competències

bàsiques.

ANUAL

MEMÒRIA GRUP-CLASSE

Tutors de cada curs

MEMÒRIA D’ESPECIALITATS: Música

Educació física/Psicomotricitat English

Religió Àrees Complementàries:

- Informàtica

- Salut Emocional - Senyora llengua

- I Love writing - Taller música/ Taller de Festes - E. Salut

- Juguem amb la llengua/Ara Escric

Mestres

Especialistes


25

Projecte:

Reutilització de llibres “el meu llibre, el nostre llibre”

Comissió del

Projecte i

Equip directiu

Extraescolars:

- Play & Speak - Speaking time - Futbol sala

- Dansa - Robòtica

- Roda d’esports

Especialistes English

i AMPA

La Presentació de la Mare de Déu Pla Anual 2018--2019

26

8. Activitats de Funcionament General del centre

8.1. HORARI GENERAL DEL CENTRE

E. INFANTIL (3 i 4 anys) Entrada i Sortida per l’avinguda

Montevideo

Matí Entrada 9 h.

Sortida 12.30 h.

Tarda Entrada 15.00 h.

Sortida 17.00 h.

E. INFANTIL (5 anys) Entrada i Sortida pel carrer de Colom

Matí Entrada 8.55 h.

Sortida 12.30 h.


Sortida 17.00 h.

E. PRIMÀRIA Entrada i Sortida pel carrer de Colom

Matí Entrada 8.55 h.

Sortida 13.00 h.


Sortida 17.00 h.


27

8.2. NORMATIVA I INDICACIONS PRÀCTIQUES

Les normes acadèmiques són formes d’organització, de convivència i de respecte.

Conseqüentment, volem garantir l’òptim desenvolupament de les normes del centre a

fi que sigui un procés de formació integral que beneficiï tots els membres i molt

especialment l’alumnat, que durant els anys de permanència a l’escola, ha de millorar

les qualitats personals i comunitàries a fi que li garanteixin la participació lliure i

autònoma en la societat.

El seu compliment es basa en la seriositat, la responsabilitat i l’autodisciplina.

En definitiva, l’alumne acabarà format en la nostra escola, tenint clar els tres

principis més importants que l’ajudaran a ser una persona lliure i autònoma en la

nostre societat. Aquests tres principis són el “saber ser, saber fer i saber estar.”

Aquestes normes comprometen tots els integrants de la comunitat educativa

(docents, pares,monitors...) per tal d’afavorir-ne la convivència i l’ordre acadèmic i el

més important, el desenvolupament integral de l’alumne/a.

CRITERIS DE PROMOCIÓ DE L’ALUMNAT

L’alumnat promocionarà al cicle o etapa següent sempre que l’Equip de Mestres

consideri que ha assolit el desenvolupament de les competències bàsiques i un grau

adequat de maduresa, tenint sempre com a referent els criteris d’avaluació dels tres

cicles de primària establerts en el Projecte Curricular de Centre ( PCC).

La decisió de promoció la decidirà l’equip docent del centre en les sessions

d’avaluació. En aquestes sessions els mestres analitzaran cada cas per separat, tenint

en compte la singularitat de cada alumne/a, així com les expectatives favorables de

recuperació.

Igualment promocionaran els alumnes sempre que els aprenentatges no aconseguits

no li impedeixin continuar amb l’aprofitament del nou cicle o etapa.

Cal tenir present que la normativa vigent estableix la possibilitat de repetir una

vegada al llarg de tota l’Educació Primària.

L’ASSISTÈNCIA

L’assistència a classe és obligatòria. Les absències hauran de justificar-se per escrit i

amb antelació al tutor/a. En cas contrari, la família es posarà, telefònicament en

contacte amb l’escola per tal de comunicar la raó de l’absència; en qualsevol cas,

l’alumne haurà de portar al tutor el justificant de la falta d’assistència.

Aquesta assistència inclou també les excursions i les sortides culturals ja que també

formen part important del nostre currículum educatiu i estan programades per assolir


28

una millora en els objectius previstos a la programació, per tant, és molt important

que l’alumne assisteixi a aquestes activitats.

LA PUNTUALITAT

La puntualitat és una mostra de respecte envers els altres i un hàbit necessari per a la

bona convivència i el treball rigorós.

L’activitat docent comença a les 9 del matí i a les 3 de la tarda. Cinc minuts abans de

les hores d’entrada i de sortida, sonarà el timbre que ens servirà per començar les

classes amb puntualitat.

S’han de respectar estrictament els horaris d’entrada i de sortida per tal de vetllar pel

bon funcionament de l’activitat docent al centre. El dia que un alumne arribi tard a

l’escola, aquesta manca de puntualitat es farà constar a la seva agenda i l’alumne

rebrà la sanció corresponent.

LES SORTIDES DE L’ESCOLA

Cap alumne no podrà abandonar el recinte de l’escola dins de l’horari escolar, si no és

amb permís dels pares que així ho sol·licitin a través d’una nota signada pels pares o

pels tutors.

Per altra banda, si l’alumne ha de sortir sol al migdia o a la tarda, cal que ho faci

constar en el document que es facilita a l’inici de curs per a comunicar-ho.

A les excursions, els alumnes d’Educació Infantil, Cicle Inicial i Cicle Mitjà, es recolliran

a l’escola un cop finalitzada l’activitat.

LA CONSERVACIÓ DEL MATERIAL ESCOLAR

El tracte als objectes i instal·lacions requereix una actitud de respecte. És un deure de

tots esforçar-nos per a mantenir el material en bon ús i és un dret de tothom

beneficiar-nos d’aquest ús correcte.

Tots els membres de la Comunitat Educativa posarem els mitjans necessaris per tal de

conservar en perfectes condicions d’ús l’entorn de l’escola: les parets, el mobiliari,

etc.; aquesta responsabilitat és de tots. Cal avisar de qualsevol incidència al tutor/a.

LES ENTREVISTES

Per a concertar una entrevista amb els mestres de l’escola, caldrà fer-ho mitjançant

l’ús de l’agenda escolar de l’alumne amb la deguda antelació. La visita quedarà

establerta en rebre la confirmació per escrit del mestre o tutor.

Considerem que les hores d’entrades i de sortides de l’escola no són els moments més

adients per a realitzar un canvi d’impressions amb els mestres o tutors.


29

L’UNIFORME

L’ús de l’uniforme i la bata és obligatori

A l’escola, els alumnes portaran l’uniforme durant les classes, així com l’equip

esportiu per a realitzar l’Educació Física.

Els alumnes vindran amb l’equip esportiu a totes les classes els primers quinze

dies del curs i els quinze darrers. A les excursions i colònies, també caldrà que

portin l’equipament esportiu.

Tota la roba d’ús escolar (bata, uniforme, equipament esportiu, abrics, etc...)

caldrà que estigui degudament marcada amb el nom de l’alumne. En cas

contrari, l’escola no es fa responsable de la seva pèrdua.

UNIFORME NENES

Pitxi gris de quadres “príncep de

Gales”

Camisa o polo blanc

Jersei o jaqueta blau marí

Mitjons blancs o blau marí

Sabates blau marí o negres

Bata verda (model exclusiu de

l’escola)

Abric o anorac blau marí

UNIFORME NENS

Camisa o polo blanc

Pantalons llargs o curts grisos

Jersei o jaqueta blau marí

Mitjons blancs o blau marí

Sabates blau marí o negres

Bata verda (model exclusiu de

l’escola)

Abric o anorac blau marí

UNIFORME EDUCACIÓ FÍSICA I PSICOMOTRICITAT PER NENS/ES

Xandall blau marí (exclusiu de l’escola)

Samarreta de màniga llarga o curta (model exclusiu de l’escola)

Pantalons curts blau marí (model exclusiu de l’escola)

Sabatilles esportives de lona o pell blanques o blau marí

En cas que l’alumne no respecti l’ús de l’uniforme, serà avisat amb una nota a l’agenda.

Després de tres notes a l’agenda, l’alumne rebrà com a conseqüència la sanció

corresponent.


30

PILOTES I JOGUINES

Els alumnes ja tenen pilotes i d'altres jocs pels moments d'esbarjo i els serveis

d'acollida i menjador. Tal com s’ha dit en altres circulars els nens i nenes només han

de portar allò que necessiten. Per tant, no aconsellem portar ni pilotes ni joguines que

en moltes ocasions només genera dispersions i conflictes entre alumnes.

ANIVERSARIS I/O CELEBRACIONS

En el cas que els nens/es portin algun detall pels seus companys el dia del seu sant o

aniversari, cal que aquest sigui això, un detall, una única cosa (llaminadura o objecte

petit) que pot ser individual o col·lectiva per a tota la classe, però en cap cas ha de

suposar una despesa desmesurada.

Si alguna família s'excedeix en aquest sentit, i es porta més d'una cosa, només se'n

repartirà un. El/la tutor/a li ho retornarà i li ho comentarà a la família perquè ho tingui

en compte en altres ocasions. És a partir d'aquestes petites coses com podem anar

educant els nens/es en el consum.

Per últim, si el nen/a celebra alguna festa d'aniversari, l'escola en cap cas, s'utilitzarà

coma mitjà per repartir les invitacions als companys/es de la classe.

LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR

Algunes de les normes bàsiques de convivència establertes a l’escola són:

Saludar a les entrades i sortides de les classes.

Pujar i baixar les escales i anar pels passadissos fent fila, sense córrer. El

mestre corresponent ha d’acompanyar la seva fila d’alumnes fins al pati a les

hores d’esbarjo i fins a la porta de sortida en finalitzar les classes.

L’inici de les classes ha de ser diligent i immediat i durant el desenvolupament

de la classe s’haurà de mantenir un clima de silenci i treball.

En els cicles mitjà i superior, i al cicle inicial si s’escau, per tal de millorar la

formació dels alumnes, és necessari fer l’esforç de treballar cada dia a casa,

segons les indicacions donades pels mestres.

El tracte entre els alumnes i amb els adults ha de ser sempre respectuós. El

respecte mutu és la directriu que regeix les relacions personals a la nostra

escola. Cal evitar els insults, les ofenses, les paraules malsonants l’agressivitat

i per tant, es considera una falta greu aquestes dues accions sobre qualsevol

membre de la Comunitat Educativa:


31

- La desconsideració o desqualificació.

- Les faltes de respecte i maltractament de paraula o d’acció.

L’agenda té la doble finalitat d’afavorir l’organització del treball de l’alumne i

facilitar l’intercomunicació família/escola. Per tant, cal fer-ne un ús correcte i

adient abstenint-se de posar-hi adhesius, guixar-la o pintar-la.

L’alumne ha de respectar d’igual manera els llibres de text.

Els esbarjos es realitzaran al pati, ningú pot romandre a les aules, als

passadissos, etc, sense autorització expressa dels professors.

Per higiene i respecte als altres no s’ha de menjar, beure, mastegar xiclet o

altres coses a les aules.

Igualment no es poden portar sucs de fruita i làctics per esmorzar ni berenar.

Sempre que un alumne hagi de prendre un medicament en horari escolar (tant

horari lectiu com al menjador), és imprescindible que porti una autorització

signada que es facilita a la porteria del centre o mitjançant la pàgina web i que

s’entregui juntament amb el medicament, bé a la porteria o bé al tutor/a.

Si durant l’estada a l’escola es detecta febre o símptomes de malaltia en un

alumne, s’avisarà a la família per tal que el passin a recollir el més aviat

possible. Així mateix, es podrà demanar un certificat metge per acceptar un

alumne després d’haver passat una malaltia infecciosa.

Segons les instruccions del Departament d’Educació, “per poder administrar

medicació als alumnes cal que el pare, mare o tutor/a legal aporti una recepta

o informe del metge o metgessa on consti el nom de l’alumne/a, la pauta i el

nom del medicament que ha de prendre. Així mateix, el pare, mare o tutor/a

legal ha d’aportar un escrit on es demani i s’autoritzi al personal del centre

educatiu que administri al fill o filla la medicació prescrita, sempre que sigui

imprescindible la seva administració en horari lectiu.”

En cas d’accident a l’escola, procedirem segons el protocol que figura en el

R.R.I del centre:

- si la ferida és lleu, la cura la fa la mateixa escola.

- si l’accident té importància, es farà, si procedeix, la primera cura a

l’escola i després el tutor/a avisarà la família i es traslladarà l’alumne

accidentat al Centre Mèdic concertat per l’assegurança escolar. Per

aquesta raó cal que la família informi de qualsevol canvi en els telèfons

de contacte que figuren en la fitxa de l’alumne.


32

TELÈFONS MÒBILS I JOCS ELECTRÒNICS

Per tal d’aconseguir un bon ambient de treball i de respecte entre totes les persones

que diàriament convivim a l’escola, per aquest motiu us demanem que els alumnes no

portin cap aparell d’aquest tipus.

Sempre que l’alumne estigui sota responsabilitat de l’escola (mestres i/o

monitors), tant a l'escola com en sortides i/o colònies, queda descartat l’ús del

telèfon mòbil en cap cas. Per tant, queda totalment prohibit el seu ús per part

dels alumnes.

Igualment no es poden portar jocs electrònics (Play-Station, PSP, Game-Boy,

Tamagochis…).També s'evitaran rellotges amb alarmes que puguin distreure el

seguiment de les sessions escolars. En cas contrari, els aparells interceptats

quedaran custodiats pels mestres o personal responsable i es lliuraran a la

família.


33

8.3. Calendari del curs 2018 – 2019

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE dl dm dc dj dv ds di dl dm dc dj dv ds di dl dm dc dj dv ds di dl dm dc dj dv ds di 1 2 1 2

3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 8 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 15 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 22 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 24 25 26 27 28 29 30 29 30 31 26 27 28 29 30 31

GENER FEBRER

MARÇ

ABRIL

dl dm dc dj dv ds di dl dm dc dj dv ds di dl dm dc dj dv ds di dl dm dc dj dv ds di 1 2 3 1 2 3 1 2 3 4 5 6 4 5 6 7 8 9 10 4 5 6 7 8 9 10 1 2 3 4 5 6 7

7 8 9 10 11 12 13 11 12 13 14 15 16 17 11 12 13 14 15 16 17 8 9 10 11 12 13 14 14 15 16 17 18 19 20 18 19 20 21 22 23 24 18 19 20 21 22 23 24 15 16 17 18 19 20 21

21 22 23 24 25 26 27 25 26 27 28 25 26 27 28 29 30 31 22 23 24 25 26 27 28

28 29 30 31 29 30

MAIG

JUNY Festes de lliure disposició: 2 novembre i 7 de desembre de 2018; 4 de febrer i 4 de març de 2019

Vacances de Nadal: del 22 de desembre al 7 de gener de 2019

Vacances de Setmana Santa: del 13 d’abril al 22 d’abril de 2019

Festes Locals: 10 de juny 2019 ( Segona Pasqua) i 25 de juny de 2019 ( Festa Major)

Claustre: Dijous de 17h.-19h.

Avaluacions: 1r trimestre: 12 ( CI), 13 (CM), 14 (CS) desembre 2018, 17 (EI) gener 2019

2n trimestre: 3 (CI), 4(CM), 5(CS) març 2019.

3r trimestre: 11 ( EI) , 12( CI), 13 (CM), 14 (CS) juny 2019.

Pre-Avaluacions: 18 octubre 2018, 14 febrer 2019

dm dc dj dv ds di dl dm dc dj dv ds di 1 2 3 4 5 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30


34

8.4. HORARIS DE VISITES DELS MESTRES I L’EQUIP DIRECTIU

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9-10

JORDI (Psicomotricitat i Ed. Física)

CRISOL (Música i Tic Primària)

PAQUI (Titular)

LAIA ( 6è)

NÚRIA (4t)

PAQUI (Titular)

10-11 ROSA (Plàstica C.Inicial)

11-11.30

11.30-12,15

12,15-13 CRISTINA (reforç Ed. Infantil i Religió)

ZAIRA (P5)

15-16 MONTSE (5è)

CANOLICH

(3r)

16-17 LAURA ( P-3)

MÒNICA (2n)

MARTA (P-4)

SÒNIA (1r)

PAQUI (Titular)

NATASHA (English infantil i 3r a 6è)


35

EQUIP DOCENT

EDUCACIÓ INFANTIL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

CURS

MESTRA

CURS MESTRA

P-3 LAURA GOMARIZ

Primer (1r)

SÒNIA HERNÁNDEZ

Segon (2n)

MÒNICA VIÑAS

P-4 MARTA PÉREZ

Tercer (3r)

CANOLICH BENEDÍ

Quart (4t)

NÚRIA CAIRÓ

P-5 ZAIRA PEÑA

Cinquè (5è)

MONTSE FERNÁNDEZ

Sisè (6è)

LAIA TERUEL


36

ESPECIALITAT MESTRE/A

English/I love Writing /Speaking NATASHA MARTORELL/ MONTSE FERNÁNDEZ

Educació Musical / Taller de Festes/ Taller

de Música / Sra. Llengua

CRISOL FÀBREGA NÚRIA CAIRÓ

Educació Física, Psicomotricitat i Educació per a la Salut

JORDI RIUS

Reforç Ed.Infantil CRISTINA MAJÓ

Plàstica

C. Inicial ROSA LAPEÑA

Informàtica

Ed. Infantil

TUTORES

C. Inicial TUTORES

C. Mitjà

CRISOL FÀBREGA

C. Superior

Castellà C. Mitjà

C. Superior

PAQUITA DE BAS

EQUIP DIRECTIU

Titular i Directora: PAQUITA DE BAS

Cap d’estudis: NATASHA MARTORELL Secretària: CANOLICH BENEDí


37

8.5. CALENDARI DE LES SESSIONS D’AVALUACIÓ

SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

Reunió pares

17. E.Infantil

18. C. Inicial

19. C. Mitjà

20. C. Superior

Pre-avaluació

18. (Tots)

Avaluacions 1r T

Avaluacions 1r T

12. C. Inicial

13. C. Mitjà

14. C. Superior

GENER FEBRER MARÇ ABRIL

Avaluacions 1r T

17. Ed. Infantil

Pre-avaluació

14. ( Tots,

excepte E.I.)

Avaluacions 2n T

3. C. Inicial

4. C. Mitjà

5. C. Superior

MAIG JUNY JULIOL AGOST

Avaluacions 3r T

11. Ed. Infantil

12. C. Inicial

13. C. Mitjà

14. C. Superior


38

8.6. RELACIÓ DE LES REUNIONS DE PARES I MARES D’ INICI

DE CURS

EDUCACIÓ INFANTIL

El 17 de setembre de 2018, a les 19:30 hores. Inici de la reunió a la Capella de

l’escola i posteriorment, continuació a les aules d’Educació Infantil.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA – CICLE INICIAL


l’escola i posteriorment, continuació a les aules de Primer i de Segon.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA – CICLE MITJÀ


l’escola i posteriorment, continuació a les aules de Tercer i de Quart.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA – CICLE SUPERIOR


l’escola i posteriorment, continuació a les aules de Cinquè i de Sisè.


39

8.7. REUNIONS DE CONSELL ESCOLAR

Segons està establert en les Normes d’Organització i Funcionament del Centre, es

faran com a mínim tres reunions ordinàries de Consell Escolar al llarg de tot el curs.

De manera fixa, sempre es fa una reunió a l’inici i una altra a final de curs.

Normalment se’n realitzen dues més coincidint amb el final del primer i segon

trimestre. A més, sempre es podran convocar reunions extraordinàries del Consell

Escolar, en totes aquelles situacions determinades que així ho requereixin.

En la reunió d’inici de curs es fa la rendició de comptes del curs anterior i es presenta

a aprovació el pressupost per al curs que comença.

En aquesta reunió també es presenta a aprovació del consell la Memòria del curs

anterior i el Pla Anual per al curs actual.

Aquest curs, a més, cal renovar els membres del Consell Escolar i, per tant, a partir

del mes de novembre s’iniciarà el procés de renovació. La reunió constitutiva del nou

Consell escolar caldrà fer-la abans del 21 de desmbre.


40

8.8. PLA D’ACCIÓ TUTORIAL

L’acció tutorial és un component essencial per a la formació integral dels alumnes.

Entenem l’acció tutorial com una acció educativa que implica tots els docents del

centre però els/les mestres-tutors són els últims responsables de dinamitzar i

coordinar la realització d’aquesta tasca.

Dins d’aquesta acció tutorial cal diferenciar els aspectes acadèmics de la formació

activa en relacions humanes, és a dir, que el Projecte Curricular de Centre té com a

objectius prioritaris no només ensenyar les àrees de coneixement sinó també formar

alumnes en relacions humanes basades en actituds cristianes i de participació

democràtica, i és en aquest aspecte on les actituds, valors i normes poden ésser

desenvolupats activament.

L’acció tutorial es desenvolupa en tres àmbits de relació: el tutor/a i els alumnes; el

tutor/a i les famílies i el tutor/a i l’equip de mestres del grup-classe.

Els objectius de l’acció tutorial amb els alumnes com a grup, són:

- Afavorir el funcionament intern del grup i la seva participació en la vida

escolar.

- Millorar el rendiment acadèmic.

- Orientar els alumnes acadèmicament: horaris, hàbits de treball,...

I els objectius tutorials amb l’alumne considerat individualment, són:

- Participar en el procés de confecció del currículum de l’alumne.

- Coordinar el procés d’avaluació.

Els objectius tutorials del tutor/a amb les famílies, són:

- Facilitar la connexió escola-pares.

- Afavorir la participació de la família en els processos educatius de l’alumne/a.

- Ajudar a reconèixer les capacitats i interessos de cada alumne/a.

L’acció tutorial amb els altres mestres del grup-classe:

- Seguir la tasca educativa del grup-classe: programacions, avaluació,...

- Coordinar l’acció docent del grup de mestres.


41

8.9. CALENDARI DE SORTIDES I ACTIVITATS

E. INFANTIL

Data Lloc Descripció Horari Curs

31 octubre Vallgorguina Can Castellar

9-17 h. E. Infantil

12 Abril Barcelona “Aquarium” 9-17 h. E. Infantil

12 i 13 maig

Carretera de Banyeres

(Centelles)

Colònies

“Mas banyeres” Dos dies P-4 i P-5

13 maig

Carretera de Banyeres

(Centelles)

Colònies “Mas banyeres”

9-17 h.

P-3

C. INICIAL


31 octubre La Costa Del

Montseny Fontmartina 9-17 h. C. Inicial

29 Març Capellades “Molí paperer” 9-17 h. C. Inicial

6 i 7 de juny Sant Martí Sarroca

Colònies “L’estol”

Dos dies C. Inicial


42

C. MITJÀ


13 febrer Barcelona Museu Marítim 9-17 h. C. Mitjà

29 març Barcelona Mercabarna 9-17 h.

4t

26 octubre Taradell “ Guixot de 8 ” 9-17 h.

C. Mitjà

3 maig

Santa Eulàlia de Ronçana

“Parc de les olors” 9-17 h. 3r

5, 6, 7 de juny

Esponellà (Girona)

Colònies Cicle Mitjà + 5è. “Can Que”

Tres dies C. Mitjà + 5è.

C. SUPERIOR


21 de setembre Vilassar de Mar-Premià de Mar

Caminada dins de la

setmana de la mobilitat sostenible i segura.

9 a 17h. C. Superior

23 novembre

Sant Feliu de

Codines

Cim d’Àligues

9 a 17h.

C. Superior

12 d’abril Manlleu “Museu del Ter”

9 a 17h.

C. Superior

Primera setmana de maig

Barcelona

Museu Olímpic i Bcn sports film

9 a 17h. C. Superior

5, 6, 7 de juny

Esponellà (Girona)

Colònies Cicle Mitjà + 5è. “Can Que” Tres dies C. Mitjà + 5è.

4,5,6,7 de juny Poblenou del Delta Colònies Delta de l’Ebre Quatre dies 6è.


43

8.10. CAMPANYA “ANEM AL TEATRE” 2018-2019

Aquest és el vint-i-unè cicle del programa “Anem al Teatre”, organitzat per la

Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments de la comarca del

Maresme.

El programa va dirigit als alumnes de 3 a 12 anys d’Educació Infantil i Primària.

Els principals objectius d’aquest programa són:

Familiaritzar els estudiants amb les arts escèniques.

Donar a conèixer la diversitat de l’oferta teatral i musical.

Passar-s’ho bé gaudint de la màgia dels espectacles.

Afavorir la incorporació de nous espectadors de manera que el dia de

demà els sigui normal l’assistència a la programació regular de teatre,

música i dansa.

Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística

sigui quina sigui la seva residència.

Reforçar les polítiques culturals i educatives locals.

Afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi o

l’entorn proper.

En la programació hi ha espectacles de teatre, música, titelles, circ, mim, teatre

gestual, dansa, etc., i han estat seleccionats per una comissió d’experts que han

valorat per sobre de tot la qualitat artística de la proposta així com la seva idoneïtat

pedagògica que es veu reflectida a la guia didàctica que arriba al centre dies abans de

veure l’espectacle.

En finalitzar la representació, l’escola rep un full de valoració tant de l’espectacle com

del transport i el material didàctic rebut. Se’n fa la valoració i es fa arribar als

responsables de la campanya teatral amb la finalitat de millorar i de perfeccionar el

servei que s’ofereix.

Els espectacles estan interpretats per companyies professionals de reconegut prestigi i

són representats majoritàriament en els millors teatres municipals de la comarca. La

nostra escola visita principalment, el Teatre Monumental de Mataró i el Teatre La

Massa de Vilassar de Dalt, malgrat que en els darrers anys i després d’haver-se

condicionat l’Ateneu Vilassanès, es prioritzen les representacions dins la nostra

mateixa localitat.


44

L’import de cada espectacle és de 5,20 €., però per les representacions que

requereixin desplaçament de població, és a dir, transport, com és el nostre cas, hi

haurà una reducció de 2,60 €.

El cost dels espectacles està finançat a parts iguals entre la Diputació, l’Ajuntament i

les famílies. Enguany, com a l’inici de la Campanya, l’Ajuntament de Vilassar

n’assumeix la seva part i la corresponent a les famílies. Per tant, és una activitat

gratuïta per a tots els alumnes de les escoles de Vilassar de Mar.

El calendari d’espectacles previst (falta confirmació) per a aquest curs 2018/2019 és

el següent:


45

Nom de l’espectacle Mes Hora Nombre d’inscrits

de cada curs Lloc

En Jan Totlifan L’Estaquirot Teatre

TITELLES

7 de novembre de 2018 9.45h P-3: 25; P-4: 21; P-5: 21 Ateneu

Vilassar de Mar

Volen, volen Cia. Mariantònia Oliver

DANSA

12 de febrer de 2019 9.45h P-3: 25; P-4: 21; P-5: 21 Ateneu

Vilassar de Mar

Ets especial

Landry el Rumbero

MÚSICA

24 de maig de 2019 11h P-3: 25; P-4: 21; P-5: 21 Ateneu

Vilassar de Mar

Tothora música Orquestra de Cambra de Granollers

MÚSICA

22 de novembre de 2018 9.45h Primer:20 ; Segon: 25 Ateneu

Vilassar de Mar

La gallina dels ous d’or Zum Zum Teatre

TEATRE

24 de gener de 2019 9.45h Primer:20 ; Segon: 25 Ateneu

Vilassar de Mar

Wabi-Sabi Mons Dansa

DANSA

14 de maig de 2019 9.45h Primer:20 ; Segon: 25 Ateneu

Vilassar de Mar

La nena dels pardals

Teatre al detall+la Tresca i la Verdesca TEATRE i MÚSICA

6 de novembre de 2018 11h Tercer: 26 ; Quart: 25 Ateneu

Vilassar de Mar

Tututs! Cobla Bisbal Jove i David Planas

MÚSICA

5 de març de 2019 9.45h Tercer: 26 ; Quart: 25 Ateneu

Vilassar de Mar

Molsa Thomas Noone Dance

DANSA-TEATRE

10 de maig de 2019 9.45h Tercer: 26 ; Quart: 25 Ateneu

Vilassar de Mar

Concerto a tempo d’Umore Orquestra de Cambra de l’Empordà

MÚSICA

25 d’octubre de 2018 9.45h Cinquè: 21 ; Sisè: 24 Ateneu

Vilassar de Mar

Rojo Estandard

La Nórdika CIRC I DANSA

15 de febrer de 2019 9.45h Cinquè: 21 ; Sisè: 24 Ateneu

Vilassar de Mar

Euria Markeliñe

DANSA-TEATRE

2 d’abril de 2019 9.45h Cinquè: 21 ; Sisè: 24 Ateneu

Vilassar de Mar


46

8.11. ACTIVITATS ESCOLARS

SANT FRANCESC: ESMORZAR I BERENAR SOLIDARIS

El dijouss, 4 d’octubre, celebrarem el dia de Sant Francesc. Ho celebrarem amb la

Missa d’inici de curs i el ja tradicional Esmorzar Solidari, per part dels alumnes

d’Educació Primària, i el Berenar Solidari, que realitzen els alumnes d’Educació

Infantil. El import obtingut en ambdues celebracions el destinarem a col·laborar amb

Càritas de Vilassar de Mar.

Aquest entrepans solidaris els fan els alumnes de 6è i els ingredients necessaris, pa,

pernil dolç, oli, tovallons,... els finança l’escola i l’empresa que porta el Menjador

escolar.

Els mateixos alumnes de 6è, des de l’àrea de Religió han preparat una representació

sobre la vida de Sant Francesc que oferiran als seus companys d’E. Infantil.

LA CASTANYADA

Habitualment aquest festa la celebrem de manera diferent depenent del cicle. Es

realitzen sortides o es fan activitats internes a l’escola, independentment planificades

per a cada cicle.

LA PRESENTACIÓ: FESTA DE L’ESCOLA

Cada 21 de novembre celebrem la festa de la nostra escola i des de ja fa 19 anys, al

llarg del matí d’aquesta jornada festiva es realitza una activitat lúdico-esportiva que

porta per nom d’ EsportDiver.

Aquesta activitat parteix de la vessant de l’Educació Física i d’Educació per a la

Salut i té un caire lúdic i pedagògic. És gestionada i organitzada pels alumnes de sisè

curs d’Educació Primària, en el que serà el seu darrer any d’estada a l’escola. Els nois i

noies més grans del nostre centre ofereixen tot un conjunt d’activitats a la resta de

companys i els mestres, sota un centre d’interès comú. La seva tasca queda recollida

curricularment dins de la programació d’Educació Física de segon nivell de Cicle

Superior i, en acabar, se’n fa un balanç que queda reflexat a la primera avaluació del

curs.

L’EsportDiver, com a activitat didàctica a l’escola, sempre s’ha caracteritzat per

promoure aspectes educatius que al llarg d’aquell curs es porten a terme. Enguany,

com que es celebra el 20è aniversari de l’esportdiver, aquest estarà vinculat al record

de tots aquest anys i es farà una “exposició de museu” amb jocs cooperatius.

A la tarda del mateix dia celebrem Santa Cecília, patrona de la Música perquè es

celebra la seva onomàstica el dia 22 i, per tant, fem coincidir les dues celebracions.


47

EL NADAL A L’ESCOLA

Com ja és habitual, la tarda del darrer dia de curs abans de les vacances de Nadal,

desitjarem unes bones vacances de Nadal i un millor començament del 2018, amb una

representació nadalenca a l’Església de Vilassar de Mar. Això serà el divendres 21 de

desembre.

En aquesta època posarem també en marxa la Campanya de Recollida d’aliments

per a les persones necessitades, així com també la Campanya de Joc i Joguina en

col·laboració amb Creu Roja de Vilassar de Mar, amb la finalitat de reunir joguines

pels nens i nenes que més les necessitin.

CARNAVAL

Aquesta és una festa molt viscuda per la comunitat educativa, tant pels mestres i els

alumnes, com per a les seves famílies. A més, seguint una planificació de continguts a

treballar, sempre hi ha un treball previ i posterior a la setmana de Carnaval per tal de

que a més de ser una activitat lúdica, està fonamentada en uns objectius educatius,

relacionats, gairebé sempre, amb l’O. Global del curs. Per tant, tornarà a aparèixer en

Carnestoltes a la nostra escola el proper 22 de febrer; el dijous dia 28 febrer

celebrarem el Dijous Llarder i la rua de Carnaval la farem el divendres dia 1 de març. Tancarem el cicle amb la celebració, el dia 6 de març, del Dimecres de Cendra, amb

l’arribada de la vella Quaresma, la imposició de la Cendra als alumnes de Cicle Mitjà i

Superior i l’enterrament de la Sardina per part dels alumnes d’E. Infantil.

ANIVERSARI DE L’ESCOLA

El dia 21 de febrer de 1881 es va fundar la nostra escola i, per tant, aquest curs

celebrarem el 138è aniversari. Cada any en fem una senzilla menció, a excepció del

curs anterior en què celebràvem el 135è aniversari. Aquest curs s’ha instaurat

definitivament, una comissió dedicada a celebrar aquest dia tant assenyalat. Aquesta

comissió ja forma part de la nostra planificació anual.

SANT JORDI

El dimarts 23 d’abril de 2019 celebrarem la diada de Sant Jordi. Ho celebrarem amb

algunes de les activitats que fem habitualment com ara visites d’autors, presència

d’avis i àvies per a recuperar la narració oral, recital de poemes i cançons a la Casa

Pairal (residència d’avis) per part dels alumnes de Cicle Superior, visites a les

paradetes del carrer Sant Joan de Vilassar.

La comissió encarregada de planificar aquesta celebració serà qui proposarà al

Claustre les activitats a portar a terme i l’ordre en què les farem i com...


48

Evidentment, seguirem regalant llibres per a la biblioteca d’aula, seguirem participant

en la Mostra Literària del nostre poble, farem els Jocs Florals de l’escola,....

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA 2018

L'escola, des de la vessant de l'Educació Física i l'Educació per a la Salut, vol

promoure hàbits saludables entre l'alumnat i, per aquest motiu, un any més ens

adherim a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura així com a la European

Mobility Week. Enguany, la nostra proposta té el següents objectius:

1- Promoure un comportament més sostenible pel que fa a l'ús dels vehicles privats i

com cercar propostes alternatives per a moure's per la ciutat que afavoreixin

l'activitat física envers el sedentarisme.

2- Sensibilitzar els alumnes sobre l'impacte del transport en la qualitat de l'aire que

ens envolta i com actuar per a millorar-la.

3- Fer prevaldre el desplaçament a peu pel municipi com a mitjà de mobilitat

sostenible i fer palès tot allò que cal fer per a que a més, sigui segur.

4- Propiciar des de l'entorn escolar una interacció cívica de l'alumnat amb la seva

ciutat, coneixent i respectant el seu patrimoni cultural i mediambiental, per a que se'n

generi una experiència gratificant que pugui ser extrapolada a l'àmbit familiar.

5- Volem proposar i posar de relleu una cerca de noves formes de mobilitat, allunyar-

nos del domini absolut del cotxe particular, cap a un transport més sostenible, segur i

saludable.

Les següents activitats són les que han estat incloses a l’agenda d’actes de la

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/agenda-

dactivitats/

dijous 20/09/2018 - Cicle Inicial

Passejada saludable i taller d’Educació Física: jocs cooperatius a la platja

Els alumnes de Cicle Inicial faran un breu recorregut per diferents espais del municipi;

es desplaçaran a peu tot posant de relleu els aspectes més destacats pel que fa a la

seguretat en els desplaçaments en grup així com pel que respecta a la mobilitat

urbana per a vianants.

Un cop arribats a la platja, es durà a terme un taller d’Educació Física que porta per

nom “Jocs de platja cooperatius”. La intenció és fer servir amb responsabilitat

aquest espai natural com a marc ideal per a la pràctica de diferents activitats físiques,

lúdiques i esportives.

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/agenda-dactivitats/

http://territori.gencat.cat/ca/03_infraestructures_i_mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/agenda-dactivitats/


49

dijous 20/09/2018 – Educació Infantil

“Carrefiti de colors”: pintem un mural per a una mobilitat més sostenible

Enguany, el “Carrefiti” de colors serà l'aportació dels infants d'Educació Infantil als

actes que fa l'escola en motiu de la Setmana Europea de la Mobilitat. A través del

fet de promoure el caminar com a mitjà de desplaçament sostenible i segur,

proposarem als nens i les nenes de 3, 4 i 5 anys passejar fins a la plaça per tal de fer-

hi un mural amb guixos de colors sobre el sòl. En aquest mural, hi reflectiran tot allò

que la seva imaginació els proposi pel que fa a millorar la seva ciutat envers la

mobilitat, l’aire net, els espais, etc. Val a dir que dies abans, amb les seves mestres,

han estat parlant de com els agradaria que fos la seva ciutat ideal pel que fa a la

mobilitat sostenible i segura.

dimecres 19/09/2018 - Cicle Mitjà

Dissenyem un circuit urbà per a practicar la marxa nòrdica

Els alumnes de Cicle Mitjà dissenyaran a les sessions d’Educació Física, una ruta pels

voltants de l’escola utilitzant un plànol de la vila. Tot seguit, s’iniciaran a la pràctica

esportiva de la marxa nòrdica coneixent-ne els orígens i practicant-ne la tècnica.

Equipats amb els bastons sortiran a fer el tomb per la ruta marcada tot seguint

l’itinerari que prèviament hauran traçat al plànol.

divendres 21/09/2018 - Cicle Superior

Dissenyem un circuit urbà per a practicar la marxa nòrdica

Els i les alumnes de Cicle Superior faran el divendres dia 21 una caminada saludable

que els ha de portar de Vilassar de Mar a Premià de Mar, tot seguint camins i

corriols propers al litoral. Al llarg del recorregut, es duran a terme proves relacionades

amb reptes cooperatius que els nens i les nenes hauran elaborat durant les sessions

d’Educació Física.

Aquesta activitat guarda relació amb el treball de jocs cooperatius que els i les

alumnes faran al llarg del curs a l’àrea d’Educació Física.

SETMANA DE LA SALUT

La Setmana de la Salut està organitzada per la Comissió d'Estils de Vida Saludables

de Vilassar de Mar (Premi PAAS de Salut Comunitària 2010), de la qual formen part

les regidories de Salut Pública, Ensenyament, Esports i Joventut de l'Ajuntament, els

centres educatius del municipi i les seves AMPES, i el CAP Dr. Masriera.

La Comissió d’Estils de Vida Saludables es va crear l’any 2009 arran del resultat d’un

estudi sobre sobrepès i obesitat en la població infantil de Vilassar de Mar. Des de la

seva creació ha dut a terme diferents accions per promoure una alimentació

saludable, entre elles, la celebració de la Setmana de la Salut que enguany serà del 3

al 8 d’abril coincidint amb el Dia Mundial de l’Activitat Física (6 d’abril) i el Dia Mundial

de la Salut (7 d’abril).


50

Durant tota la setmana s’organitzen actes dirigits a tota la població i, a les escoles

també es fan actes o tallers relacionats amb aquest tema. L’acte final esta per

determinar, tot i que creiem que es farà el dissabte 7 d’abril i serà la Marató de Salut,

que es fa cada dos anys al pati de l’escola Pérez Sala i hi participen conduint tallers

les AMPES de les escoles a més de restauradors, fruiters, entitats esportives i culturals

del poble.

Són sis dies plens d'activitats per fomentar hàbits saludables entre la població. La

prevenció i la informació sobre la salut són els eixos principals.

FESTA DE COMIAT DEL CURS

El dissabte dia 16 de juny de 2018, tota l’escola acomiadarà els alumnes de 6è. en el

seu darrer any al centre i celebrarà la festa de cloenda del curs 2017/2018 amb la

col·laboració de l’A.M.P.A. que s’encarregaran d’aportar el to festiu a la jornada.

8.12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

SPEAKING ROUTINE

Speaking Routine és una activitat complementària que realitzen els alumnes de Cicle

Inicial de Primària, 1r. i 2n. La base de la sessió és fomentar la comunicació entre els

alumnes amb l’english com a llengua vehicular. La mestra és una simple gestora i

dinamitzadora dels grups. Es treballa amb moltes activitats/jocs de curta durada amb

l’únic objectiu de comunicar-se amb english.

TALLER DE MÚSICA

En aquesta activitat pretenem aprofitar els coneixements assolits a l’àrea de música

per posar-los en pràctica i reforçar-los en aquest taller, i si es pot, anar més enllà. Es

treballen tots els aspectes de la música però d'una manera més pràctica.

Taller de Música és una activitat complementària que realitzen els alumnes de toa l’E.

Primària, de 1r a 6è.

I LOVE WRITING

L’activitat “I love writing”, iniciada el curs 2011-2012, en el cicles Mitjà i superior,

pretén potenciar l’expressió escrita mitjançant una metodologia encaminada a

desenvolupar les competències bàsiques dels alumnes. La temporalització d’aquesta

àrea complementària és d’una hora setmanal.

I Love Writing és una activitat complementària que realitzen els alumnes de Cicle

Mitjà i Superior, de 3r a 6è.

ENGLISH TIME (30 MINUTS CADA DIA)

Aquesta activitat pensada per a que els alumnes d’infantil adquireixin amb naturalitat i

amb molta facilitat l’aprenentatge d’una tercera llengua (English).

Diàriament, uns 30 minuts, els alumnes escolten, canten, juguen, s’expressen i es

diverteixen amb els jocs i activitats que ens proposa el nostre estimat “MOUSE”.


51

PLAYING TOGETHER ( ENGLISH ) ( 1H A LA SETMANA)

L’activitat Complementària d’English a E. Infantil es fa un cop per setmana i en grups

reduïts. L’objectiu d’aquestes sessions és el de posar en pràctica, mitjançant jocs

cooperartius, tots aquells conceptes que s’estan treballant diàriament a les sessions

de English time.

La metodologia emprada és molt similar en les tres etapes, tot i que l’aprenentatge és

gradual pel que fa a aprendre a jugar cooperativament i/o en jocs d’equips. Per altra

banda, també hi ha un aprenentatge gradual pel que fa a la tipologia de joc.

A través del joc es treballen diferents aspectes de comprensió oral i escrita i, a més a

més, expressió oral.

TALLER D’INFORMÀTICA

Aquesta activitat complementària es basa en la concepció que tenim en la nostra

escola de les TIC. Entenem la informàtica com una eina més del treball quotidià dels

alumnes, és a dir, treballem les matemàtiques, les llengües, la plàstica,.. amb l’ajuda

dels programes informàtics.

Els alumnes d’Educació Infantil i Cicle Inicial treballen més amb jocs de lògica i jocs

que els permetin adquirir un domini del ratolí i la pèrdua de por davant d’un

ordinador.

Els alumnes dels Cicle Mitjà i Superior ja utilitzen l’ordinador com a eina

complementària d’altres àrees, com les matemàtiques, llengües,... i per a la recerca

d’informació. També s’intenta educar als nostres alumnes en la importància de les

imatges, doncs vivim en una societat on “una imatge val més que mil paraules”.

Els alumnes aprenen i practiquen amb l’ordinador de manera interdisciplinar.

Procurem, doncs, que l’aula d’informàtica sigui una prolongació natural del treball

diari: aprendre amb l’ordinador però també han d’aprendre de l’ordinador: la seva

lògica, el seu funcionament,... han d’aprendre que els ordinadors tenen unes

instruccions definides que s’han de seguir. I aquest aspecte ens obre pas a un tercer

objectiu: l’alfabetització informàtica. Familiaritzar-se amb l’ordinador vol dir poder

utilitzar-lo de manera normal, sense entrebancs, sense por i amb desimboltura. Cal

conèixer la maquinària i el programari, tant l’educatiu com alguns dels programes

convencionals.

Aquest taller és una activitat complementària programada per a l’Educació Infantil i

tots els nivells de l’Etapa Primària, de 1r a 6è.

EDUCACIÓ PER A LA SALUT

“La salut, no és només l’absència de malaltia, sinó que és quelcom més

integral. És un estat complet de benestar físic, mental i social”. (Organització

Mundial de la Salut, 1948).


52

JUSTIFICACIÓ PEDAGÒGICA

Introducció:

El desenvolupament de les societats condueix a formes de vida que moltes vegades es

contradiuen amb la salut. Es generen noves patologies (SIDA, càncer, etc.), augmenta

la freqüència d'altres (problemes càrdiocirculatoris, etc.) i en reapareixen d'altres que

tot just sortien en algunes estadístiques (tuberculosi, etc.). L'anàlisi epidemiològic

mostra reiteradament el caràcter evitable d'aquestes problemàtiques, atès que

depenen en gran part de factors de risc associats als estils de vida i a les condicions

ambientals i socioculturals (hàbits alimentaris incorrectes, sedentarisme, ús abusiu de

substàncies tòxiques i amb capacitat d'addicció, entre molts d'altres).

Aquest aspecte ens hauria de fer reflexionar, ja que es posa en qüestió si la salut és

un valor prioritari a la societat actual.

Els mitjans de comunicació i la publicitat contribueixen a crear una cultura de la salut

que dificulta en gran mesura l'acció preventiva. El biaix i reduccionisme informatiu, la

incorrecta interpretació dels missatges (es crea una percepció generalitzada, a partir

de la notícia d'un cas), i l' escàs esperit crític davant la publicitat aporten elements per

crear un estat d'opinió i una actitud respecte al benestar i a la cura del cos, basats en

la consecució de satisfaccions immediates, en el mínim esforç i en objectius de

benestar centrats únicament en la imatge.

Aquesta mirada a l'actualitat ens fa pensar en la necessitat de donar resposta d'una

manera eficaç fent prèviament un intent de comprensió dels fenòmens i les seves

causes. Donada la complexitat i la multifactorialitat d'aquests fenòmens sociosanitaris,

no serveixen respostes parcials, és necessària la implicació de tota la comunitat, per a

avançar de forma conjunta en la millora de la salut i en la prevenció de la malaltia.

Aquesta tasca requereix d'una eina que ofereixi a les persones la possibilitat d'accedir

a una cultura de promoció de la salut, així com recursos per poder actuar en la millora

de la qualitat de vida. L'Educació per a la Salut (EPS), com a part integrant de l'acció

educativa global i de l'acció sociosanitària, té un gran paper si s'aplica de forma

eficaç.

Segons el glossari de termes publicat per l'OMS l'any 1986 a la I Conferència de

Promoció de la Salut celebrada a Otawa (Canadà), l' EPS comprèn les oportunitats

d'aprenentatge creades conscientment que suposen una forma de comunicació

destinada a millorar l'alfabetització sanitària, inclosa la millora del coneixement de la

població en relació a la salut i el desenvolupament d'habilitats personals que

condueixin a la salut individual i de la comunitat.

Aquesta perspectiva educativa es basa en un concepte de salut positiu, integral i

dinàmic, que incorpora els elements culturals que cada societat li atorga en relació al

seu benestar, individual i col·lectiu. La necessitat de capacitar la població, i dotar-la


53

d'eines per al control de la seva salut i dels seus determinants, fan que l'EPS

representi una part fonamental d'un procés més ampli que és la Promoció de la Salut

(PS) (Carta d'Otawa, 1986).

La PS representa una nova estratègia, universal, dirigida a millorar la salut, que ha

d'anar paral·lela a altres nivells d'actuació, com la prevenció i la restauració de la salut

en els que l'EPS també té un paper important. En el primer cas, capacitant per al

control dels factors de risc i afavorint els de protecció, i en el segon cas contribuint a

l'eficàcia del procés terapèutic. En tots els casos el resultat esperat és la millora de la

qualitat de vida.

L'EPS, donada la dimensió biopsicosocial de la salut i la multifactorialitat de les

malalties, és un camp disciplinari que requereix nodrir-se de diversos camps de

coneixement que li aporten elements per a la millor comprensió dels fenòmens, dels

comportaments respecte a la salut, les relacions interpersonals, la interacció amb el

medi, la multiculturalitat, els mètodes pedagògics, etc. Així doncs, s'enriqueix de les

ciències socials, de les ciències de la salut i de les ciències de l'educació.

Des del punt de vista metodològic, l'EPS és un treball d'informació i formació

permanent, que ha d'incidir en els individus, grups i comunitats, mitjançant accions

planificades i avaluades. Els mètodes educatius han de servir per augmentar els

coneixements, treballar actituds i adquirir habilitats en relació a la salut. Han de

basar-se en necessitats contrastades i percebudes per la població per comptar amb la

seva acceptació. La participació en tot el procés és un criteri fonamental que

contribueix a l'èxit de les accions d'EPS. Els models d'intervenció que contemplen

aquests principis, són els que resulten més eficients. Les accions informatives,

puntuals i que no responen a demandes de la població, poden tenir un efecte de

sensibilització o d'increment de coneixements, segons el grup al que van dirigides,

que no repercuteix forçosament en la decisió i l'adopció de conductes saludables, ni es

manté en el temps.

Per tant, es tracta d'incidir des d'una perspectiva global i sistèmica en tots els

contextos en que es relaciona i interacciona la persona i en totes les etapes vitals,

amb l'objectiu de capacitar els individus, grups i comunitat en l'autonomia cap a la

presa de decisions. La responsabilitat d'aquesta tasca recau sobre aquelles instàncies

que tenen una funció socialitzadora, educativa o bé sanitària, d'on es deriven els

camps d'actuació. El primer element de socialització, la família i el segon, l'escola, són

els principals implicats en la funció educativa.

A la família és on es comencen a adquirir els hàbits bàsics de salut: la higiene,

l'alimentació, les relacions, els límits, etc. El seu aprenentatge depèn dels estils

educatius i estils de vida dels pares i mares. És una gran oportunitat per introduir

hàbits saludables des de la primera infància, perquè és una edat de gran receptivitat

per a l'educació i de fàcil motivació. A l'adolescència, la família és una referència clau,

tot i que aparentment no ben entesa per part dels fills i filles, una relació educativa

comunicativa, dialogant i de transmissió de valors com la salut des de la primera


54

infància pot tenir els seus fruits en aquesta etapa vital contribuint a afrontar les crisis

amb més eficàcia.

L'escola, complementa la tasca socialitzadora de la família. En el cas de l'EPS té un

paper de gran rellevància per disposar de recursos didàctics que permeten

sistematitzar els aprenentatges amb una metodologia eficaç, intervenir en grups,

treballar amb els iguals i desenvolupar un procés educatiu seqüenciat en els diferents

nivells educatius. Al mateix temps des de l'escola es pot treballar amb la família,

exercint un efecte de reforç recíproc. Aquest escenari resulta idoni per tractar temes

bàsics de salut com l'alimentació, l'activitat física, la sexualitat, la higiene i la salut

mental, així com la prevenció de problemàtiques de gran actualitat, que deriven de

conductes de risc com l'ús abusiu de drogues, l'excés de pes, els trastorns de la

conducta alimentària, els embarassos no desitjats, les infeccions de transmissió

sexual i la SIDA, com a prioritaris.

Tot i que s'han plantejat diferents estratègies per a la inclusió de l'EPS en aquest

àmbit, des del marc de la LOGSE es proposa la transversalitat per tractar-se d'abordar

temàtiques que tenen molt a veure amb aspectes vivencials i que es relacionen amb

las diferents àrees de coneixement. Per la seva eficàcia, cal introduir els objectius

d'EPS en el projecte educatiu del centre i que s'apliqui a partir del treball coordinat del

professorat. La formació, assessorament i facilitació de recursos als professionals

resulta imprescindible per a tal efecte. Els estudis superiors haurien de permetre la

continuïtat en la formació sobre salut, en un treball d'anàlisi i reflexió, sobre aspectes

relacionats amb els estils de vida.

Els centres de salut, tant d'atenció primària com els hospitals, en base al seu objecte

de treball, la salut, tenen la responsabilitat d'oferir accions educatives a nivell

individual, de grup i comunitari. La relació entre metge i pacient pot reorientar-se

passant de prescriptiva, en què el professional indica la pauta de tractament, a una

acció participativa i dialèctica, en què s'analitza i decideix conjuntament el pla a

seguir, tenint en compte les circumstàncies personals i del context del pacient. La

intervenció educativa també pot dirigir-se a grups de persones que acudeixen al

centre per al control i seguiment dels mateixos problemes de salut (hipertensió,

diabetis, problemes cardiocirculatoris, etc.), aprofitant que la major sensibilització

deguda a la presència de la malaltia, és una situació favorable per transmetre

missatges de salut relacionats amb el problema específic. Actualment, els serveis de

salut estan orientats també cap a la comunitat en el desenvolupament de programes

de promoció de la salut.

Tot i que sembla que hem abordat totes les possibilitats educatives per a la salut, ens

quedaríem curts si no penséssim en altres escenaris pels que circulen les persones.

Quan es tracta de la infància i l'adolescència, l'escola ocupa gran part de les seves

vides diàries, però també els trobem en espais de lleure (esplais, ludoteques, centres

excursionistes, etc.) en els que mitjançant activitats lúdiques es pretén contribuir a la

formació de valors com la convivència, la solidaritat, el respecte, l'autonomia, etc. en

els quals la salut representa un valor afegit a considerar.


55

Quan es tracta d'adults i gent gran, observem la possibilitat d'introduir l'EPS en

col·lectius o associacions que tenen problemàtiques o interessos comuns. Així doncs,

s'estan portant a terme programes educatius dirigits a població immigrant, a dones,

per a la salut materno-infantil, a població reclusa, a persones amb algun tipus de

discapacitat o en el context laboral, entre d'altres. Cada context i cada grup de

persones, amb les seves necessitats i interessos particulars contribueix a definir on,

quan i com actuar. No obstant, el que és important en l'EPS no és simplement fer sinó

implicar i implicar-se en una acció planificada i de qualitat que mantingui la continuïtat

en el temps.

Si la salut és un valor tan important, l'educació tan necessària i el marc legal tan clar,

què és el que fa que no es dediquin suficients recursos a l'EPS i gairebé tot quedi en

simples campanyes preventives mitjançant els principals Mitjans de Comunicació

Social?

Definició de salut:

La salut és una manera de viure: cada cop més autònoma, més solidària i

més joiosa. (Jordi Gol)

Aquesta definició del doctor Jordi Gol, elaborada pel Congrés de Metges i Biòlegs

celebrat a Perpinyà al 1976, trenca el concepte estret de salut com a oposat al de

malaltia.

Es tracta d'una nova definició de la salut, entesa com a manera de viure, que

expressa la recerca entre dimensions antinòmiques: entre el món interior i el món

exterior, entre la individualitat i la comunitat, entre el pensament i el sentiment, entre

l'expansió i la interiorització, la llum i la foscor, el so i el silenci, el moviment i la

quietud. Una manera de viure que busca l'harmonia, acceptant les contradiccions.

Una manera de viure cada cop més autònoma

La salut és esdevenir protagonistes conscients i actius del propi desenvolupament, és

comprendre's un mateix amb una visió integral de la persona i una bona dosi

d'autoestima.

Cada cop més solidària

La salut és, alhora, un afer individual, col·lectiu i ambiental, del qual tots en som

responsables.

El que nosaltres fem amb la nostra salut repercuteix en els altres: no s'hi val dir que

el nostre cos i la nostra salut és només el nostre problema. Si fumem, si mengem

inadequadament, si ens posem en risc, si no tenim cura de la nostra higiene, si ens

passem amb l'alcohol... perjudiquem a les persones que ens envolten, o les posem en

risc, o les hi compliquem la vida.


56

Cada cop més joiosa

La salut és també una actitud bàsica de vitalitat, d'optimisme per afrontar les

dificultats i els problemes, una actitud que ens motiva a veure el cantó positiu de les

coses i ens empeny a fruir de la vida i a buscar la plenitud, però sobre la base de

l'acceptació de la corporeïtat, de les seves limitacions... que no sempre resulta fàcil en

una societat en molts aspectes agressiva i despòtica.

“No és només l’absència de malaltia, sinó que és quelcom més integral.

És un estat complet de benestar físic, mental i social”. (Organització Mundial de

la Salut, 1948).

Aquesta concepció positiva de salut enfront de l’absència de malaltia ens dóna ja la

primera indicació del què ha de ser l’educació per a la salut a l’escola.

L’educació per a la Salut (EPS) és una pràctica antiga, encara que ha variat

substancialment en quant al seu enfocament ideològic i metodològic com a

conseqüència dels canvis paradigmàtics en relació a la salut: d'un concepte de salut

com a no-malaltia cap a un altre de més global, que considera la salut com la

globalitat dinàmica de benestar físic, psíquic i social.

El pas del concepte negatiu de salut a una visió positiva a conduït a un moviment

ideològic, segons el qual, les accions han d'anar dirigides a fomentar estils de vida

sans, davant de l’enfocament preventiu que havia prevalgut fins aleshores.

Paral·lelament, s'ha produït un canvi terminològic: de la tradicional denominació

d'Educació Sanitària a l'actual Educació per a la Salut (EPS).

Educació per a la salut: competència bàsica i eix transversal

L'Educació per a la Salut (EPS) ha estat considerada com un dels camps d'innovació

de la Reforma Educativa en curs a Espanya, i cobra cada vegada una major

importància com a àrea de treball pedagògic en l'educació reglada i en l'educació

social (no reglada).

La funció de l’escola ha d’orientar-se vers el desenvolupament de capacitats que

facilitin a les persones la seva integració i adaptació en una societat complexa i

canviant. Els ha de fer capaços d’assolir i desenvolupar per ells mateixos les seves

pròpies competències bàsiques en totes i cadascuna de les diferents matèries que

conformen el currículum educatiu: les matemàtiques, la llengua local i estrangera,

l’educació física, l’educació artística i la musical, i les competències bàsiques pel que

fa al coneixement del medi social, cultural i natural.

Arribats a aquest punt, cal destacar els anomenats eixos transversals que tracten

aspectes que, per la seva rellevància a la nostra societat, formen part d’aquest

currículum educatiu. Aquests eixos transversals no reben sempre un tractament

explícit en els continguts i objectius de l’etapa, però sí que, de forma implícita, no


57

solament se’ls dóna cabuda, sinó que es propicia la seva incorporació en els projectes

curriculars del centre. Entre tots els eixos transversals, cal destacar els que fan

referència a les tecnologies de la informació, la seguretat viària, a l’educació

per al consum, a l’educació mediambiental, a l’educació per a la pau, a

l’educació per a la salut, així com d’altres que fan referència a les característiques

pròpies del centre, dels alumnes o que, per circumstàncies socials, adquireixin

rellevància ocasional.

L’educació per a la salut rep enguany, i per primer cop al nostre centre, un tractament

que permet considerar-los com una matèria amb la mateixa equitat que les

altres.

En què consisteix l’educació per a la salut a l’escola?

L’educació per a la salut és, per tant, un procés de formació i de responsabilització de

l’individu amb la finalitat que adquireixi els coneixements, les competències, les

actituds i els hàbits bàsics per a la defensa, la recerca i la promoció de la salut a títol

individual i també col·lectiu.

Què pretenem amb l’educació per a la salut a l’escola?

És un intent de sensibilitzar els nens i les nenes i de preparar-los perquè, a poc a poc i

en la seva mesura, adoptin un estil de vida replet d’hàbits el més sans possibles, així

com unes conductes positives de salut.

Té com a objectiu millorar la salut de les persones, i es pot considerar des de dues

perspectives:

Preventiva

De promoció de la salut

Des del punt de vista preventiu, capacitant a les persones per a evitar els

problemes de salut mitjançant el propi control de les situacions de risc, o bé, evitant

les seves possibles conseqüències negatives.

Des d'una perspectiva de promoció de la salut, capacitant a la població per a que

pugui adoptar formes de vida saludables i pugui cercar la salut quan no en disposi i

mantenir-la quan sí que en disposi.

Com es porta a terme aquest procés d’ensenyament i d’aprenentatge?

És tracta d’un procés paral·lel al de qualsevol altra intervenció educativa.

A- Està relacionat amb un conjunt d’aprenentatges que tenen a veure amb altres

aspectes diferents:

- El nivell de coneixements.


58

- El desenvolupament d’actituds positives.

- L’aprenentatge i posada en pràctica de diferents competències bàsiques sobre

salut.

- L’adquisició d’hàbits i comportaments saludables.

B- Ha d’incloure tant la confirmació de les creences populars correctes, com la

desmitificació de les incorrectes o errònies.

C- Ha de promoure la responsabilitat, l’autonomia i la reflexió crítica, individual i

col·lectiva, preparant per a la presa de decisions, a través de l’anàlisi de les

alternatives possibles i la valoració de les seves conseqüències.

D- Ha d’augmentar les capacitat d’interrelacionar-se amb altres persones, generant

satisfacció en un mateix i amb el proïsme.

Les bases metodològiques per a la salut són les següents:

1. Integració en el currículum de les diverses àrees, com a eix transversal amb

aplicació d’una metodologia participativa amb activitats que reforcin els valors

individuals i les normes grupals. Que vagin dirigits cap a les influències

socials i la dels mitjans de comunicació de masses i que promoguin el

desenvolupament d’habilitats (socials fonamentalment).

2. Adaptació a cada realitat a partir d’una anàlisi de la situació de salut del centre i

de l’entorn.

3. Treball en equip dels mestres, acudint sempre que sigui necessari als

professionals de la sanitat i altres membres de la comunitat.

4. Col·laboració entre les escoles i els serveis sòcio-sanitaris de la zona.

5. Interacció entre l’educació per a la salut a l’escola amb altres activitats de la

comunitat.

Una estratègia especialment efectiva és el treball en grup d'iguals. Els seus

principals avantatges són:

Major adequació dels continguts i estratègies.

Major motivació i crèdit de la informació.

L'alumne ha d'arribar a fer seva l'activitat d'aprenentatge, i l'educador ha de jugar el

paper de facilitador de l'aprenentatge. En aquest sentit, s'ha de procurar utilitzar

mètodes participatius:

Que potenciïn:

o L'adquisició d'habilitats socials.

o La competència en la comunicació.

o La resolució de conflictes.

Que incideixin:

o En la responsabilitat.

o En l'autoestima.


59

o En la presa de decisions.

Que facilitin:

o La pràctica de les habilitats apreses.

En aquest sentit deia l'OMS (1983): Si enfoquem l'educació sanitària des d'un

model participatiu, i adaptat a les necessitats, la població adquirirà una

responsabilitat en el seu aprenentatge i aquest no estarà centrat en el saber,

sinó també en el saber fer.

L’escola com a centre promotor de la salut

La contribució de l’escola en la prevenció i la promoció de la salut és fonamental per al

millorament de la qualitat de vida i l’entorn ambiental.

El comportament respecte a la salut està influït per diversos factors, com són les

actituds, coneixements, creences, valors, context social i econòmic, mitjans de

comunicació, etc.

Per altra banda, el marc escolar, el medi ambient, les relacions socials entre els

mateixos alumnes, els pares, mestres i personal no docent constitueixen un seguit

d’experiències i missatges amb una influència educativa molt important. L’escola

sencera ha de ser promotora de la salut. El mestre és un agent de salut, com ho és

tot ciutadà, mirall en què la nena i el nen es veuen reflectits.

Els continguts de l’Educació per a la Salut a la nostra escola

Dins de la programació d’Educació per a la Salut al nostre centre, que aquest curs

també realitzaran els alumnes de Cicle inicial, hi incloem diversos grans eixos que ens

permeten atendre totes les necessitats abans esmentades pel que fa a la formació en

aquest àmbit entre els nostres alumnes.

Val a dir que, aquesta programació d’Educació per a la Salut, pateix sovint canvis amb

la inclusió de noves propostes fruit de l’evolució dels conceptes que tenen a veure

amb la salut. Actualment, però, considerem important fer referència als aspectes

relatius als següents vuit eixos de salut:

1. Educació per al Consum.

2. Educació alimentària.

3. Educació socioemocional.

4. Educació Mediambiental.

5. Educació per a la Pau.

6. Educació Sexual.

7. Coeducació.

8. Prevenció de riscos escolars.


60

TALLER DE LOGOPÈDIA: SENYORA LLENGUA

Els jocs de llengua treballen la veu i el llenguatge en l’edat infantil i es fa d’una

manera lúdica i divertida.

La creació d’aquest taller ve per la necessitat de crear bons hàbits articulatoris,

posturals, gestuals i respiratoris en la primera etapa escolar.

“La Senyora Llengua” està plantejat com un joc, on es van realitzant diferents

activitats, com ara l’articulació dels sons dels animals, fer bombolles, inflar globus,

descobrir els sons i sorolls del nostre entorn, exercicis amb la llengua, els llavis

xiuladors… acabant sempre amb el partit de futbol amb canyetes i pilotetes, a més de

complementar-lo amb diferents pràxies (moviments de boca, llavis, llengua…) amb

caramels o per imitació. També fem activitats puntuals com la pintura bufada, la

guerra de petons, el xip-xap amb canyetes, molinets de vent, …. totes elles amb la

finalitat d’exercitar els òrgans i músculs articulatoris necessaris per parlar, menjar i

respirar correctament.

És una activitat complementària dirigida a Educació Infantil on l’objectiu principal és

fer treballar la boca, la llengua, els llavis i així anar-los exercitant i prenent-ne

consciència.

JUGUEM AMB LA LLENGUA

Des del curs passat hem modificat força l’activitat Complementària de Taller de

lectura i a Cicle Inicial l’anomenem “Juguem amb la Llengua”.

Aquest canvi és degut a que els primers deu minuts del matí i de la tarda, quan

comencem les classes ja els dediquem a la lectura i per tant, considerem que no ens

cal una hora setmanal dedicada a aquesta activitat.

Per això a C.Inicial l’hem ampliat a jocs de llengua, tant oral com escrita a més de les

activitats de lectura.

Les activitats de lectura també es faran, com és habitual, tant a l’aula com a la

biblioteca de l’escola. Utilitzem periòdicament la biblioteca per afavorir el gust per la

lectura i desenvolupar l’hàbit lector, ja bé sigui llegint tot el grup el mateix títol per

així poder fer un treball col·lectiu durant la lectura o bé cada alumne tria un títol de la

mateixa biblioteca de l’aula o de l’escola.

Juguem amb la Llengua és una activitat complementària que realitzen els alumnes de

Cicle Inicial de Primària, 1r. i 2n.

ARA ESCRIC

Per la mateixa raó abans esmentada hem cregut adient modificar l’activitat

Complementària de Taller de Lectura i reconvertir-la en “Ara Escric”.

Aquest canvi també està justificat perquè dins de les nostres Propostes de Millora del

curs anterior, proposàvem millorar el nivell de Competència Escrita dels nostres

alumnes.


61

L’expressió escrita és una de les competències integradores per excel·lència, doncs

aglutina en un sol conjunt d’activitats els principals processos cognitius que

intervenen en un context escolar, acadèmic i professional, des de la gestió de la

informació fins a l’argumentació.

Entenem l’escriptura com un procés i no únicament com un producte. No limitem el

desenvolupament d’aquesta competència a la correcció gramatical i als aspectes

formals i de presentació, sinó que la considerem l’entorn en el qual els nens i nenes

posen en joc, de manera integrada, la seva creativitat, les seves habilitats de recerca i

tractament de la informació, el seu pensament crític i analític, les seves capacitats

argumentatives i la seva comprensió de continguts diversos, sense oblidar les seves

capacitats d’organització i de gestió del temps.

L’aprenentatge de l’escriptura comença a Educació Infantil i continua durant tots els

nivells d’Educació Primària. A més, està present en totes les àrees del currículum. Per

això s’han de fomentar l’expressió escrita no només des de les àrees de llengües

sinó en totes les àrees. Tot el professorat del centre ha d’estar implicat ("Tots els

mestres són mestres de llengua") i dins de les programacions de totes les àrees ’han

d’incloure activitats dirigides a fomentar l’interès, l’ús i el gust per l’escriptura. Hem

d’aconseguir formar escriptors competents per que puguin comunicar-se, per fer-se

entendre, per aprendre, per divertir-se,...

Per això, en aquesta àrea complementària treballarem diferents aspectes de la llengua

per tal d’adquirir la fluïdesa i l’organització dels textos adequades a l’edat, escrivint

diferents tipus de textos, observant l’ortografia correcte, i ampliant el vocabulari. Cal

aclarir que en aquesta àrea es faran activitats en qualsevol de les tres llengües

presents a l’escola, sobretot Català i Castellà.

Ara escric és una activitat complementària que realitzen els alumnes de Cicle Mitjà i

Superior de Primària, de 3r a 6è.


62

8.13. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Aquest curs 2018/2019, les activitats extraescolars que es realitzen a l’escola són les

següents:

PLAY & SPEAK

“Play & Speak” és una extraescolar on els alumnes aprendran de manera amena i

divertida més vocabulari, bona pronúncia, agudesa en l’entesa de la llengua i

sobretot, s’iniciaran en l’aprenentatge d’una llengua bàsica i necessària de la manera

més natural possible, adquirint en cada pas, confiança i seguretat en si mateix/a.

El nou horari és els migdies, en horari comprès entre les 13 i les 15 hores, en grups

de mitja hora, dos dies a la setmana, a concretar.

El nombre màxim d’alumnes per grup és de 6 i està dirigida als alumnes de P-3, P-4,

P-5, 1r i 2n.

Aquesta activitat la realitza una mestra Especialista d’Anglès de l’escola , una hora

setmanal.

Aquest curs, com l’anterior, farem dues trobades amb els pares dels alumnes, per

celebrar Easter (amb el Easter Bunny) i el tancament de curs (com és habitual cada

any).

Les sessions de “Play & Speak” comencen a l’octubre i finalitzen al maig.

SPEAKING TIME

L’objectiu de Speaking Time és el d’oferir la oportunitat als alumnes de C. Mitjà i

Superior de posar en pràctica tots els conceptes,vocabulari,estructures gramaticals,

en definitiva, tots els coneixements de la llengua anglesa que han estat aprenent i

aprendran en les classes d’anglès curricular, en un espai i temps adequat per l’òptim

aprenentatge de l’alumne/a.

Parlem d’espai i temps com a factors primordials que fa possible l’èxit d’aquesta

activitat extraescolar. Les sessions són impartides dos cops per setmana amb una

durada d’una mitja hora, temps suficient per demanar una bona concentració i

participació activa a l’aula. L’avantatge és que l’alumne ha estat involucrat en tot

aquest temps i quasi no se n’adona del temps que dura la sessió. Tot això provoca

que marxi de la classe volent quedar-se més estona, i que a la següent classe vingui

amb una gran motivació i interès en involucrar-s’hi al 100%.

Les sessions Speaking time comencen a l’octubre i finalitzen al maig.

En les dues activitats d’english es fa una petita trobada alumnes i pares cap a finals

de maig, amb l’objectiu de compartir una sessió divertida d’english pares i fills.

Aquest any, ens reunirem per a la fira de Santa Llúcia per a cantar tots junts

Christmas Carols.


63

EXTRAESCOLARS DE L’AMPA

Aquest curs, l’AMPA de l’escola porta a terme la gestió de vàries activitats.

Com sempre es segueix fent l’activitat de ball, futbol, robòtica i roda d’esports.

8.14. ACTIVITATS DEL PLA DE FORMACIÓ

Aquest curs 2018-2019, el nostre pla de formació de professorat estava previst que

cada mestra es formi segons les necessitats/mancances/innovacions que detecta en

ell/a mateixa. A part de les formacions que l’escola anirà proposant al llarg del curs

organitzades i/o proposades des del centre de recursos, la fundació Escola Cristiana, i

altres organismes que creiem interessants per a influir en la nostra formació.

Ens queda pendent fer una formació en TEA, doncs tenim dos casos a l’escola, i no

seran els únics i ens trobem amb limitacions a l’hora de gestionar (tracte, metodologia

didàctica, comunicació, recursos visuals,...)d’aquests alumnes diagnosticats de TEA

(espectre autista amb una gran amplitud de rangs dins l’espectre autista,

conseqüentment amb una amplia varietat de comportaments, perfils...)

Les formacions individuals que s’estan fent paral·lelament són:

FORMACIÓ LLOC DURADA MESTRES DIES

Projecte Emprenedoria Diputació 10h. Montse Fernández 3 dies

d’octubre

Seminari Directors Alella 10 h. Paquita de Bas A concretar

Seminari Cap d’estudis Alella 10 h. Natasha Martorell A concretar

Cantània

“ La nit dels malsons”

Barcelona

Auditori 18h Crisol Fàbrega 1r trimestre


64

8.15. LLIBRES DE TEXT

EDUCACIÓ INFANTIL

TÍTOL ISBN EDITORIAL

P-3

VIA CIÈNCIA 3 ANYS TALLERS I RACONS TROTACAMINS 978-84-218-6310-7 CASALS

VIA GRAFO 3 ANYS TALLERS I RACONS TROTACAMINS 978-84-218-6314-5 CASALS

P-4


VIA LLENGUA 4 ANYS TALLERS I RACONS TROTACAMINS 978-84-218-6318-3 CASALS

P-5


VIA LLENGUA 5 ANYS TALLERS I RACONS TROTACAMINS 978-84-218-6323-7 CASALS

EDUCACIÓ PRIMÀRIA TÍTOL ISBN EDITORIAL

PRIMER

LLENGUA EP1 (CAT) 978-84-683-2163-9 EDEBE

LECTURES EP1 PIXEL (CAT) 978-84-683-0074-0 EDEBE

PALABRA Y COMUNICACION EP1 978-84-683-2138-7 EDEBE

MATEMATIQUES EP1 (CAT) 978-84-683-2297-1 EDEBE

CONEIXEMENT DEL MEDI. TRIMESTRES. CONSTRUÏM-14 978-84-661-3435-4 CRUILLA

BIG QUESTION 1 CB 978-01-941-0147-9 OXFORD

BIG QUESTION 1 AB 978-01-941-0146-2 OXFORD

RELIGIO EP1 TOBIH (CAT) 978-84-683-0051-1 EDEBE

SEGON

LLENGUA EP2 (CAT)

978-84-683-2108-0 EDEBE

LECTURES EP2 PIXEL (CAT) 978-84-683-0041-2 EDEBE

PALABRA Y COMUNICACIÓN EP2 978-84-683-2124-0 EDEBE

MATEMATIQUES EP2 (CAT) 978-84-683-2104-2 EDEBE

CONEIXEMENT DEL MEDI. TRIMESTRES. CONSTRUÏM-15 978-84-661-3792-8 CRUILLA

RELIGIO EP2 TOBIH (CAT) 978-84-683-0052-8 EDEBE

BIG QUESTION 2 CB 978-01-941-0170-7 OXFORD

BIG QUESTION 2 AB 978-01-941-0168-4 OXFORD

Llicència per a la plataforma KUADERNO (English)

TERCER

Diccionari OXFORD POCKET CATALÀ 978-01-944-1928-4 OXFORD

BIG QUESTION 3 Class Book 978-01-941-0040-3 OXFORD

BIG QUESTION 3 Activity Book 978-01-941-0182-0 OXFORD


Llicència per a la metodologia digital SNAPPET + MATERIAL (TABLETS)


65

LLIBRES SOCIALITZATS

DICC. ESCOLAR LLENG. CATALANA 978-84-791-8718-7 G.PROMOTOR

MATEMÀTIQUES 3R PROJECTE DUNA 978-84-307-1744-6 TEIDE

LLENGUA 3R PROJECTE DUNA 978-84-307-1379-0 TEIDE

LENGUA 3R PROJECTE DUNA 978-84-307-1439-1 TEIDE

CONEIXEMENT DEL MEDI 3 EP 978-84-661-3578-8 CRUÏLLA

RELIGIO 3 EP TOBIH 978-84-683-0526-4 EDEBE

QUART




Llicència per a la metodologia digital SNAPPET +

MATERIAL (TABLETS)


DICC. ESCOLAR LENG. CASTELLANA 978-84-683-1610-9 EDEBE

MATEMÀTIQUES 4T PROJECTE DUNA 978-84-307-1928-0 TEIDE

LENGUA CASTELLANA DUNA 978-84-307-1954-9 TEIDE

LLENGUA DUNA 978-84-307-1961-7 TEIDE

CONEIXEMENT DEL MEDI 4 EP 978-84-661-3809-3 CRUÏLLA

RELIGIO 4 EP TOBIH 978-84-683-0527-1 EDEBE

CINQUÈ




Llicència per a la metodologia digital SNAPPET + MATERIAL (TABLETS)


LENGUA CASTELLANA 5DUNA 978-84-307-1446-9 TEIDE

LLENGUA 5DUNA 978-84-307-1382-0 TEIDE

MATEMÀTIQUES 5 DUNA 978-84-307-1747-7 TEIDE

CONEIXEMENT DEL MEDI 5 978-84-661-3579-5 CRUÏLLA

RELIGIO 5 TOBIH 978-84-683-1430-3 EDEBE

SISÈ

VOLS SER EL NOVIO DE LA MEVA GERMANA 978-84-236-8183-1 EDEBE




Llicència per a la metodologia digital SNAPPET +

MATERIAL (TABLETS)


LENGUA CASTELLANA 6 DUNA 978-84-307-1957-0 TEIDE

LLENGUA 6 DUNA 978-84-307-1964-8 TEIDE

MATEMÀTIQUES 6 DUNA 978-84-307-1931-0 TEIDE

CONEIXEMENT DEL MEDI 6 978-84-661-3825-3 CRUÏLLA

RELIGIO 6 TOBIH 978-84-683-1015-2 EDEBE


66

9. PROJECTES PERMANENTS DEL CENTRE

9.1. PROJECTE SARDACLUB


SardaTIC és un projecte que gira al voltant

de l’ensenyament i aprenentatge de la

Sardana tot utilitzant entorns virtuals.

A través d’aquest, els alumnes fomentaran:

la dansa

la música

l’escolta activa

la identitat cultural

la pertinença a un grup

el treball d'equip

l’exercici físic

la coordinació

la gestió de les emocions

l’expressió corporal

el coneixement de la nostra realitat

propera

l’acceptació i respecte a la diversitat

altres aspectes transversals del

currículum (calcular, comptar,

llenguatge, esquema corporal...).

L’objectiu principal d’aquest projecte

telemàtic és fer arribar de manera lúdica i

actual la Sardana i la Cobla al màxim de

nens i nenes en edat escolar de tot el

territori de parla catalana, tot afavorint el

treball col·laboratiu i en xarxa entre grups

d'escoles mitjançant les tecnologies de la

informació i la comunicació (TIC).

Departament de

música

Departament TIC

Altres membres del

Claustre

Curs escolar

2018-2019.


67

9.2. PROJECTE D’EMPRENEDORIA A L’ESCOLA


Amb la creació d’una empresa dins l’aula, els

alumnes han de fomentar la seva capacitat

emprenedora i ser capaços de dissenyar una

cooperativa, posar-la en marxa, i després del

seu desenvolupament, fer-ne una conclusió i

una valoració final.

Els objectius principals d’aquest projecte són:

a. Iniciar a l’alumnat en la identificació i

coneixement dels elements i principis bàsics

de posada en marxa d’un projecte.

b. Adquirir i desenvolupar hàbits de

comportament autònom en relació amb el

treball i orientats a les relacions

interpersonals.

c. Contribuir al desenvolupament de les vuit

competències bàsiques del currículum escolar:

Autonomia i iniciativa personal

(Esperit emprenedor)

Aprendre a aprendre

Competència social i ciutadana

Competència lingüística

Competència matemàtica

Tractament de la informació i

competència digital

Competència cultural i artística

Competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic

d. Fomentar altres valors, hàbits i

capacitats claus com ara:

La iniciativa i la creativitat

La responsabilitat

La presa de decisions i assumpció de

risc

La flexibilitat i la perseverança

La recerca i l’aprofitament de

recursos, com la informació i les

tecnologies

La cooperació i la solidaritat

El coneixement i respecte de l'entorn

El treball col·laboratiu i el treball en

equip.

Equip Directiu:

Paquita de

Bas, Natasha

Martorell i

Canòlich

Benedí

Tutora de

Cinquè:

Montse

Fernàndez

Professorat

del Claustre

Curs escolar

2018-2019.


68

9.3. PROJECTE CANTÀNIA


Cantània és una activitat amb diferents

fases d'actuació: sessions de formació per al

professorat, treball del professorat a l'aula i

un concert final.

Durant tot el curs escolar es treballa tant

des de l'organització com des de l'escola.

A través d’aquest projecte els alumnes

fomentaran:

la música

l’escolta activa

la identitat cultural


el treball d'equip

el gaudir

la coordinació

la gestió de les emocions

l’expressió corporal

el coneixement de la realitat del

medi social, natural i cultural

l’acceptació i respecte a la

diversitat


currículum (llengua, socials,

naturals...)

L'objectiu principal és organitzar un acte per

als alumnes que esdevingui una vivència

musical important i inoblidable per a tots.

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canòlich Benedí

Departament de

música

Curs escolar

2018-2019.


69

9.4. PROJECTE CORRE...

Descripció Responsables T e m p o r i t z a c i ó

"Corre..." parteix de la necessitat

d’organitzar accions educatives que partint

d’un grup classe, tinguin un calatge a la

resta de cursos i que alhora, la seva

repercussió traspassi les parets de l’escola i

en surtin beneficiats altres col·lectius

propers del municipi en primer lloc i, en

segon lloc, altres col·lectius de zones més

allunyades.

També neix de la idoneïtat d’unificar

propostes d’activitat física i salut amb la

solidaritat i els valors, de manera que

aquestes vessants s’amalgamin en una

acció educativa integral.

A través d’aquest projecte els alumnes

fomentaran:

l’activitat física

els hàbits saludables

la solidaritat


el treball d'equip

el gaudir

la coordinació

el coneixement de la realitat del

nostre entorn.


currículum (llengua, socials,

naturals...)

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canòlich Benedí

Professor d’Educació

Física i Educació per a

la Salut

Claustre de mestres

Curs escolar

2018-2019.


70

9.5. PROJECTE VINCLES 0-18


Aquest Projecte va sorgir d’un grup de

persones del nostre municipi que volien

afavorir la relació entre alumnes de

diferents escoles i fomentar l’arrelament

dels infants al seu poble.

La col·laboració entre els diversos centres

es fomenta amb activitats diverses, com en

els cursos anteriors fent un llibre gegant

entre tots amb temes de Vilassar de Mar o

l’estudi dels arbres del nostre poble.

Per aquest curs, en el moment de

confeccionar aquest document , encara no

s’ha determinat el tema que treballarem.

També cal establir, encara, com es farà

l’intercanvi de treballs entre les diferents

escoles.

L’acte de cloenda dependrà molt del tema

escollit. El primer curs es va fer una festa

conjunta on es va exposar la feina feta i, el

curs anterior el resultat final ha estat un

curtmetratge.

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canòlich Benedí

Claustre de mestres

Curs escolar

2018-2019.


71

10. PROJECTES D’INNOVACIÓ DEL CENTRE

10.1. PROJECTE “Sharing stories with the toddlers from

Vilassar de Mar”


Aquest Projecte ha sorgit de la motivació i

ganes que tenim l’escola La Presentació de

compartir les nostres vivències amb altres

nens del poble, en aquest cas, els més

menuts del poble de Vilassar de Mar.

Amb la col·laboració de l’Escola Bressol “ La

Bressoleta” i els nostres alumnes de 5è curs

de primària, compartirem contes

tradicionals en format teatre, on la llengua

vehicular serà l’english.

L’escola bressol assumeix el compromís de

treballar prèviament els contes proposats,

per tal que posteriorment el dia de la

representació els més menuts (toddlers)

puguin gaudir al màxim de les

interpretacions dels alumnes de primària.

És una manera de donar-nos a conèixer

com a escola i de compartir aquestes

estones junts, aprenent uns dels altres.

Evidentment que cal un treball previ de

motivació, investigació, redacció, etc; per

tal de que quan haguem de plasmar-ho en

format “teatre” ja només sigui la fase final

del projecte.

Clourem aquest projecte amb una trobada a

l’escola Bressol interpretant els contes.

Aprofitarem aquest mateix treball, per

compartir-ho amb els nostres cursos

d’Educació Infantil de l’escola.

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canolich Benedí

Mestra Llengua

estrangera i tutora de

6è curs.

Curs escolar

2018-2019.


72

10.2. PROJECTE “English Time & English Together”


Aquest Projecte ha sorgit de la necessitat i

les ganes de millorar la quantitat i qualitat

d’ensenyament de l’english a l’escola La

Presentació.

L’escola fa un esforç en invertir recurs humà

en aquesta àrea. El resultat és un Win &

Win pels nostres alumnes i una inversió en

la garantia de qualitat de l’escola.

Els alumnes d’infantil (P3, P4 i P5)

diàriament de dilluns a divendres atenen a

sessions de 30 minuts d’english. Aquesta

activitat l’anomenem ”English Time”.

Paral.lelament, la mestra de l’aula, atén a

un grupet reduït de 4-5 nens amb l’objectiu

de treballar aquells conceptes més

abstractes i complexes, conceptes que

requereixen una atenció més

individualitzada.

Un cop a la setmana per la tarda, els

alumnes fan una sessió d’”English

together”.

L’objectiu d’aquesta sessió és el de reforçar

i acabar d’assimilar, mitjançant jocs en

parelles, grups, i cooperatius, els conceptes

treballats a les sessions de “English Time”.

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canòlich Benedí

Mestres Llengua

estrangera:

Montse Fernàndez

Natasha Martorell

Curs escolar

2018-2019.


73

10.3. SCIENCE (Educació Primària)


Aquest Projecte ha sorgit de la necessitat i

les ganes de millorar la quantitat i qualitat

d’ensenyament de l’english a l’escola La

Presentació.

L’escola fa un esforç en invertir recurs humà

en aquesta àrea. El resultat és un Win &

Win pels nostres alumnes i una inversió en

la garantia de qualitat de l’escola.

Els alumnes de d’Educació Primària (1r curs

a 6è curs), un cop al trimestre fan un tema

de Science en English.

Per tant, el 33% de l’àrea de medi es fa en

llengua anglesa.

L’objectiu d’aquest projecte és el de

convertir en necessari l’utilització de

l’english (com a llengua vehicular) a l’hora

d’aprendre i explicar un contingut, en

aquest cas, és un contingut de medi natural.

Amb aquesta inversió de recursos humans i

aquest canvi d’estratègia, volem millorar la

nostra garantia de qualitat en

l’aprenentatge d’una tercera llengua

(english), imprescindible pels nostres

alumnes en la societat que els espera, on

tothom haurà de tenir desenvolupada

aquesta competència al 100%.

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canolich Benedí

Mestres Llengua

estrangera:

Montse Fernàndez

Natasha Martorell

Curs escolar

2018-2019.


74

10.2. PROJECTE “TRAVELERS”


Aquest Projecte ha sorgit de la necessitat

del nostre alumnat de diferents aspectes de

la llengua anglesa:

-Millorar l’agilitat lectora.

-Desenvolupar i millorar la comprensió

lectora.

-Comprendre, interpretar textos orals i

escrits.

-Integrar noves paraules de vocabulari.

-Gaudir de la lectura.

-Cercar una nova motivació per a la lectura.

-Emprar la “Gamificació” com a tècnica de

nova tecnologia dins de la nostra

metodologia.

-Millorar la fonètica i pronúncia en el discurs

en llengua anglesa.

-Llegir de forma expressiva i comprensiva

diferents tipus de textos escrits i textos

literaris de gèneres diversos.

En definitiva, l’objectiu que cerquem,

d’acord amb l’objectiu d’escola, és el de

millorar la nostra qualitat d’ensenyament de

la llengua anglesa, i en concret l’habilitat del

Listening, Reading, i Writing... per tal de

millorar exponencialment l’habilitat del

Speaking.

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canolich Benedí

Mestra Llengua

estrangera.

Curs escolar

2018-2019.


75

10.3. PROJECTE TABLETS


Aquests és un Projecte que consisteix en la

implementació del treball amb tablets a

l’aula.

Ens l’ha ofert l’empresa Snappet, que ens

ofereix, en un període de prova gratuït de

vuit setmanes:

Una Tablet per a cada alumne.

Un quadre de comandament per al

mestre.

App per als alumnes.

Connectivitat garantida.

Continguts curriculars de Matemàtiques,

Llengua Catalana i Castellana i Anglès.

Formació presencial per als Mestres.

Tutorials personalitzats.

Un cop passat el temps de prova, si decidim

implementar-ho per al curs vinent, podem

gaudir-ne durant tot el curs sense cap cost.

Els principals avantatges d’aquest mètode

de treball són la Personalització dels

aprenentatges, que ens permeten atendre a

la diversitat de nivells dels nostres alumnes,

detectant i tractant les necessitats

educatives individualment.

Un altre aspecte positiu és la motivació

dels alumnes per a aprendre perquè es basa

en la Gamificació, ja que la interacció amb

los exercicis donen a l’alumne la sensació d’

autonomia i d’estar jugant.

També promou la interacció col·laborativa:

els alumnes s’ ajuden entre ells i, a més,

aprenen dels seus errors.

Equip Directiu:

Paquita de Bas,

Natasha Martorell i

Canolich Benedí

Tutores de 4t i 5è d’E.

Primària

Curs escolar

2018-2019.


76

De cara als mestres, optimitza el temps,

permet saber quins alumnes i en quines

àrees cal la seva intervenció, ...

Snappet, essent una nova tecnologia,

permet recopilar i analitzar el nombre d’

activitats que realitza cada alumne i el seu

progrés en cada àrea perquè s’adapta a la

forma i al ritme d’ aprenentatge de

cadascun, creant una ruta d’aprenentatge

personalitzat i únic per a cada alumne.

El mestre pot veure com està treballant la

classe i cada alumne a través del Quadre

del Profe. D’aquesta manera pot seguir l’

evolució de cada alumne en temps real.


77

11. PROGRAMACIÓ DELS SERVEIS EXTERNS ALS CENTRE

11.1 CONCRECIÓ DEL PLA DE TREBALL DEL SERVEI

EDUCATIU DE ZONA

En el moment d’acabar la redacció d’Aquest Pla Anual, encara no se’ns ha presentat el

Pla de Treball per aquest curs.

En el moment que el signem, l’annexarem al PGA.

11.2. PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ VIÀRIA CURS 2018/2019

Aquesta Programació d’Educació Viària és impulsada per la Regidoria de Governació

de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i gestionada pels Monitors d’Educació Viària que

pertanyen al cos de Policies de Proximitat de la Policia Local de Vilassar de Mar.

L’objectiu d’aquesta programació és doble: per una banda, donar a conèixer als

alumnes les normes que regeixen el trànsit i, per altra banda, ajudar-los a prendre

consciència de la seva responsabilitat envers la seguretat viària.

CURS ACTIVITAT DATA HORA LLOC

2n. Xerrada A concretar 15- 17 h. escola

4t. Xerrada A concretar 15- 17 h. escola

6è. Xerrada A concretar 15- 17 h. escola

5è Circuit de bicicletes Maig A concretar Pista lluís Guardiola

6è Pedalada A concretar 15- 17 h. Carrers de Vilassar


78

11.3. PROGRAMA DE SALUT ESCOLAR

“La salut, no és només l’absència de malaltia, sinó que és quelcom més

integral. És un estat complet de benestar físic, mental i social”. (Organització

Mundial de la Salut, 1948).

L’educació per a la salut és un procés de formació i de responsabilització de l’individu

amb la finalitat que adquireixi els coneixements, les actituds i els hàbits bàsics per a

la defensa, la recerca i la promoció de la salut a títol individual i també col·lectiu. Ha

estat considerada com un dels camps d'innovació de la Reforma Educativa.

És un intent de sensibilitzar els nens i les nenes i de preparar-los perquè, a poc a poc i

de forma autònoma, adoptin un estil de vida replet d’hàbits el més sans possibles, així

com unes conductes positives de salut des de dos punts de vista:

1. Des del punt de vista preventiu, capacitant als alumnes per a evitar els

problemes de salut mitjançant el propi control de les situacions de risc que els

envolten, o bé, evitant possibles conseqüències negatives d’aquestes situacions

de risc.

2. Des d'una perspectiva de promoció de la salut, capacitant a l’alumnat per a

que en la mesura del que els sigui possible, puguin adoptar formes de vida

saludables i puguin cercar la salut quan no la tinguin i mantenir-la quan sí que

la tinguin.

Educació per a la salut és una activitat complementària programada per als cicles

mitjà i superior de l’Etapa Primària, 3r, 4t, 5è i 6è, amb una programació vinculada a

la salut física, emocional i social. Ara bé, al llarg del curs, també duem a terme altres

accions vinculades a aquesta programació com són:

Als alumnes de 1r i 6è d’E. Primària se’ls farà una revisió odontològica, que

realitza a l’escola el dentista del C.A.P., els resultats de la qual també se’ls fa

arribar als pares, recomanant-los, si s’escau, una nova revisió o tractament.

També es compleix a través del C.A.P., la campanya de vacunacions dels alumnes

de 6è. de Primària.

El primer calendari de vacunacions de Catalunya es va publicar l’any 1980. Des

d’aleshores, el calendari de vacunacions sistemàtiques s’ha modificat diverses

vegades d’acord amb la conveniència d’utilitzar en cada moment les pautes vacunals

més adients a les circumstàncies epidemiològiques i els coneixements científics de què

es disposa, així com per incorporar-hi noves vacunes, d’acord amb les recomanacions

del Consell Assessor de Vacunacions del departament competent en matèria de salut i

tenint en compte la disponibilitat de recursos pressupostaris per tal d’implementar

aquestes recomanacions.


79

Des de l’any anterior, aquest calendari ha variat i s’hi han fet modificacions per tal

d’adaptar-lo als acords adoptats el 29 de febrer de 2012 i el 21 de març de 2013 pel

Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut sobre el calendari comú de

vacunació infantil.

Els canvis més destacats són:

Introduir una nova dosi de la vacuna antimeningocòccica C conjugada (MCC) als

11-12 anys d’edat, per millorar la protecció contra la malaltia meningocòccica

en els adolescents.

Tenint en compte la finalització del Programa pilot de vacunació contra

l’hepatitis A+B i el fet que la vacunació contra l’hepatitis B ja està plenament

integrada en el calendari vacunal del primer any de vida, i per donar continuïtat

als esforços fets en el control de l’hepatitis A, es continuarà la vacunació contra

l’hepatitis A en forma de programa pilot, aplicant durant els propers cinc anys

una dosi a l’edat d’1 any i als 6 anys, i es mantindrà la vacunació als 11-12

anys fins a l’arribada de les cohorts ja vacunades.

Per tant, aquest curs i d’acord amb el calendari de vacunacions, a sisè curs d’educació

primària s’administrarà la vacuna contra el VHA i la MCC a tots els nois i noies, la

vacuna contra la varicel·la (VVZ) als nois i les noies susceptibles de patir la malaltia

(que no han passat la malaltia ni han estat vacunats), i la vacuna contra el

papil·lomavirus (VPH) a les noies.

Les recomanacions generals sobre l’administració de vacunes permeten administrar-

los, en tres dies diferents, totes les dosis de vacunes que els hi calguin.

Proposta d'estratègia de vacunació escolar a sisè de primària per al

curs escolar 2017-2018

Els dies, hores i lloc de la realització d’aquestes activitats ens venen programades pel

C.A.P, mitjançant el cap local de sanitat, el Dr. Jesús Bernat.


80

No cal dir que, si durant el curs se’ns ofereixen altres activitats relacionades amb la

promoció de la salut dels nostres alumnes, dins o fora del centre (xerrades,

exposicions, revisions dentals,...), l’Equip Directiu decidirà la conveniència o no de

la nostra participació i comunicarà la decisió presa tant al Claustre com al Consell

Escolar.

Campanya “5 al dia”

A la nostra escola ens preocupen les dades que ens evidencien el descens del consum

de fruites i hortalisses fresques, sobretot entre les franges més joves de població (a

favor d’altres productes transformats pastisseria, làctics, sucs envasats, etc., i que

gaudeixen normalment d’un gran suport publicitari) ja que intentem vetllar per

l’educació per a la salut del alumnes. En aquest sentit, hem triat la Campanya “5 al

dia” de Mercabarna com a part de tot una unitat de programació d’Educació per a la

Salut sobre l’alimentació que inclou per tant, a més de la sortida, un treball abans i

després de la visita.

1. Objectius.

La Campanya ‘5 al dia’ té com a principal objectiu promoure el consum de les

fruites i hortalisses entre els infants, així com entre les seves famílies.

L’eslògan de la Campanya ‘5 al dia’ fa referència a la importància que té per a la

correcta alimentació dels infants el consum d’un mínim de cinc racions diàries d’entre

fruites i hortalisses. Aquests aliments són fonamentals per al correcte

desenvolupament dels nens, per la seva riquesa en vitamines, sals minerals, fibra i

carbohidrats. A més, serveixen per prevenir malalties que apareixen a l’edat adulta

com el càncer i els problemes cardiovasculars.

Aquesta campanya va ser premiada el 1999 per l’Institut Català del Consum per

la seva tasca al servei dels consumidors en l’àmbit de la formació. En aquest sentit, ‘5

al dia’ és un projecte que pretén afavorir el coneixement i consum de fruites i

hortalisses entre els nens i, d’aquesta manera, influir en l’adquisició d’hàbits

alimentaris saludables.

2. Organitzadors

Aquesta campanya és una iniciativa de la direcció de Mercabarna i l’Associació

Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i

Província (AGEM).

La campanya ha estat dissenyada per pedagogs i psicòlegs especialitzats en infants.

Així mateix, tots els materials han estat supervisats pels tècnics dels departaments

d’Ensenyament i Sanitat de la Generalitat de Catalunya.


81

3. Col·laboradors

La Campanya ‘5 al dia’ compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, a

través dels departaments de Sanitat i Seguretat Social; Ensenyament i Agricultura,

Ramaderia i Pesca.

A ‘5 al dia’ hi col·laboren també totes les empreses majoristes que formen part de

l’Associació Gremial d’Empresaris i Majoristes de Fruites i Hortalisses de

Barcelona i Província (AGEM).

4. Participants

Els participants de la Campanya ‘5 al dia’ són els alumnes d’escoles públiques,

privades i concertades de tot Catalunya que cursen cicle mitjà (3er i 4art de primària).

Dos són els motius que han determinat la franja d’edat idònia per participar en

aquesta campanya. En primer lloc, perquè els nens de nou i deu anys són els més

receptius als missatges que tenen com a objectiu inculcar uns hàbits de consum

correctes que serveixin per a tota la vida. En segon lloc, perquè aquesta és l’etapa en

què els programes escolars inclouen continguts específics relacionats amb el comerç i

consum agroalimentari.

La col·laboració de pares i professors en aquesta Campanya és fonamental, ja que

comparteixen la responsabilitat d’educar els infants en l’adquisició d’uns bons hàbits

alimentaris.

5. Funcionament

L’eix central de la Campanya consisteix en una visita a les instal·lacions de

Mercabarna. Al voltant d’aquesta activitat se’n desenvolupen dues més, que es

complementen. Es tracta, d’una banda, d’un treball a l’escola previ a aquesta visita i,

de l’altra, un treball a l’escola posterior a la visita.

5.1. El treball previ a l’escola

Mercabarna i l’Associació Gremial d’Empresaris i Majoristes de Fruites i Hortalisses de

Barcelona i Província (AGEM) adrecen a les escoles participants una sèrie d’informació

perquè sigui treballada a classe abans de la visita a Mercabarna.

També s’envien uns qüestionaris sobre hàbits de compra de fruites i hortalisses

perquè els responguin les famílies dels escolars i uns altres sobre hàbits de consum

dels propis nens. Els professors retornen aquests qüestionaris complimentats als

responsables de la Campanya en el decurs de la visita a Mercabarna.

5.2. La visita a Mercabarna

És l’activitat central de la Campanya ‘5 al dia’ i al voltant de la qual giren tota la resta

d’accions. Es programen visites d’escoles a Mercabarna cada setmana, en grups de


82

50. La visita inclou un ampli programa d’activitats des de les 10.30 hores fins les

15.30 hores.

La visita consta de:

- Arribada i rebuda. Els nens i els professors arriben a Mercabarna en autocar, ja

esmorzats, a les 10.30 hores. Cada visita acull dos grups d’infants de 25, la qual

cosa significa que cada dia participen a la campanya 50 escolars.

- La xerrada. La coordinadora de la Campanya rep els participants a la Sala

d’Actes de Mercabarna i els fa una xerrada sobre quins són els objectius de ‘5 al

dia’ i les activitats que realitzaran al llarg del dia.

- El vídeo. Els participants visionen el vídeo que el Departament d’Ensenyament de

la Generalitat ha creat especialment per a aquesta campanya.

- La maqueta. Un grup de monitors especialitzats en infants són els encarregats

de guiar els alumnes al llarg de tota la visita. La primera activitat és ensenyar-los la

maqueta de Mercabarna per tal d’explicar-los les característiques i dimensions del

mercat central de Barcelona.

- El mercat. Els nens fan un recorregut per les diferents naus del Mercat Central

de Fruites i Hortalisses per tal d’introduir-se al món de les fruites i les hortalisses.

En una de les parades del Mercat, els monitors imparteixen una classe teòrica i

pràctica sobre les fruites i les hortalisses, on es tracta des dels aspectes de la seva

producció i comercialització fins a la importància del seu consum per mantenir una

dieta equilibrada, passant per l’àmplia gamma de fruites exòtiques.

- El taller de tast. En una de les parades del Mercat Central de Fruites i

Hortalisses s’organitza un taller amb l’objectiu de realitzar activitats d’observació,

experimentació i tast de productes, perquè els nens es familiaritzin amb les

diferents tipologies i varietats, colors, olors, textures, etc.

- El magatzem. Els escolars visiten un magatzem de Mercabarna que pot ser una

planta de maduració de plàtans, una de rentat de patates o una de classificació i

envasat de fruites. L’objectiu d’aquesta activitat és que els nens aprenguin els

diferents processos i agents intermediaris que hi ha entre la producció i el consum

final dels productes hortofructícoles.

- El dinar. S’ofereix un dinar als nens a base d’hortalisses, fruites fresques i sucs

naturals, que complementa l’entrepà que duen de casa o de l’escola.

- L’acomiadament. Abans de marxar, els escolars i els professors que els

acompanyen responen unes enquestes de valoració sobre els diferents aspectes de

la visita.

Els nens també reben tota una sèrie d’informació per a les seves famílies, on

s’inclouen recomanacions per a la seva correcta alimentació. També s’emporten regals

-un CD amb les cançons de ‘5 al dia’, l’atractiu Calendari del Mercat Central de Fruites

i Hortalisses de Mercabarna, adhesius de la Campanya i safates amb fruites i

hortalisses fresques.


83

Per la seva part, els professors reben un Manual de Fruites i Hortalisses per a l’escola i

un dossier informatiu amb fitxes educatives per als nens, per continuar treballant el

tema a classe.

5.3. El treball posterior a la visita i que es fa a l’escola.

Mercabarna i l’Associació Gremial d’Empresaris i Majoristes de Fruites i Hortalisses de

Barcelona i Província (AGEM) adrecen a les escoles que ja han visitat la Unitat

Alimentària un dossier informatiu amb diverses propostes i fitxes perquè professors i

alumnes puguin continuar treballant el tema a classe.

Campanya “A la nostra escola mengem més fruita”

Aquest curs participem per cinquè any consecutiu en el Pla de consum de fruita a

les escoles es basa en una iniciativa de la Unió Europea liderada, a Catalunya, pel

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, en col·laboració amb el

Departament de Salut i el d’Educació.

Aquest Pla consisteix a distribuir gratuïtament fruita fresca (de qualitat) als escolars

d’educació primària i d’educació infantil i se’n farà una distribució durant els mesos de

novembre de 2017 a juny de 2018, en funció de l’estació, la disponibilitat i la

proximitat al punt de producció.

Se’ns ha facilitat un calendari indicant les setmanes en què es farà la distribució dels

productes seleccionats i se’ns van facilitar díptics per informar les famílies de la

campanya.

Els objectius d’aquest Pla són:

Oferir fruita gratuïta en els esmorzars i/o berenars dins del centre escolar.

Informar sobre els beneficis de l’increment del consum de fruita i verdura, i

sobre la seva diversitat, característiques, producció, estacionalitat, etc.

Proposar el consum de fruites com una alternativa excel·lent al consum

d’altres aliments amb menys qualitat nutricional.


84

11.4. ESPORT ESCOLAR

La nostra escola, gràcies al suport de la Regidoria d’esport de l’Ajuntament de Vilassar

de Mar, gaudeix d’una sèrie d’activitats esportives que tenen lloc durant tot el curs

escolar i que van adreçades a diferents nivells educatius. Com ja és habitual, els

lligams entre la nostra escola i el Servei d’Esports Municipal és cada any més fort i són

més les propostes realitzades conjuntament.

Aquest curs, podrem gaudir, com ve sent habitual en els darrers cursos escolars, de

les activitats de piscina, que és una de les activitats que més temps porta duent a

terme la nostra escola.

Programa de Natació Escolar

- Aquest programa té una durada de 11 sessions aproximadament (al llarg de tot

un trimestre escolar) i el seu objectiu principal és aconseguir que els alumnes

sàpiguen mantenir-se a l’aigua, tractant-se tant sols d’un programa d’iniciació a

la natació.

- El programa està dirigit al Cicle Inicial d’Educació Primària; és un curs totalment

gratuït per a l’escola i pels alumnes i, a més, es compta amb el transport des

de l’escola a la piscina tant en el trajecte d’anada com en el de tornada.

- Els autocars recullen els alumnes a les 14:50 h. a l’escola i els retornen des de

la piscina a les 16:30 h.

- Seguim proposant anar-hi els dimarts i els dijous del tercer trimestre del curs

2018/2019 amb els cursos de primer i de segon d’educació Primària. Els

dimarts hi anirà Primer i els dijous hi anirà Segon.

- L’horari de l’activitat serà de 15:15 a 16, de manera que la durada de l’activitat

aquàtica és de 45 minuts.

- Els nens i nenes compten amb dos vestidors per a poder canviar-se de roba.

- La ràtio de monitors encara està per determinar en funció del número

d’alumnes, el seu nivell i la seva edat.

- Cal omplir una autorització realitzada per l’escola per poder accedir a aquestes

activitats i, a més, en aquesta autorització hi constarà si l’alumne sap nedar o

no. Degut a que en cursos anteriors es va donar la circumstància de que alguna

família no autoritzava als seus fills a realitzar l’activitat i per tant aquests

alumnes no feien cap activitat d’Ed. Física al llarg del tercer trimestre, s’ha


85

deixat clar en les reunions de principi de curs amb els pares que l’activitat de

piscina és obligatòria ja que forma part de la programació d’Ed. Física.

- Pel que fa a l’enfocament curricular d’aquesta activitat, els responsables de la

piscina ens han de fer arribar els seus objectius i plans de treball de manera

que els puguem adaptar al currículum de la nostra escola en forma d’unitat

didàctica. Amb el material rebut, hem elaborat la justificació pedagògica de

l’activitat.

- La darrera sessió de piscina, es destina a exhibir davant dels pares una mostra

dels avenços que han aconseguit, assistint a aquestes sessions al llarg del 3r

trimestre de curs.

ALTRES ACTIVITATS ESPORTIVES

En col·laboració amb el Servei d’Esports de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, aquest

curs es duran a terme diverses activitats esportives de caire extraordinari dins de la

programació d’Educació Física.

Val a dir que enguany, les dates de les activitats coordinades pel Servei d’Esports

encara no s’han concretat i que en breu, es podrà concloure quines activitats es

podran realitzar aquest curs 2018/2019, tot i que les que ja porten un cert temps

fent-se, de ben segur que continuaran, ja que aquesta és la voluntat del servei

esportiu municipal i de l’escola.

Aquestes activitats són: la iniciació al tenis, a l’atletisme, al judo, a l’escalada, a les

bitlles catalanes i l’esport adaptat.


86

11.5. ACTIVITATS D’ANIMACIÓ A LA LECTURA

Per tal d’estimular en els nostres alumnes l’ interès pels llibres i la lectura programem,

com cada curs, algunes activitats dins o fora del centre per tal de motivar-los per

l’activitat lectora. Algunes d’aquestes activitats són:

Visites escolars a la biblioteca municipal Ernest Lluch

La Biblioteca municipal Ernest Lluch i Martín ens ofereix des de fa uns quants cursos,

unes sessions de formació d’usuaris. Aquestes sessions tenen lloc a la mateixa

biblioteca municipal i són les mateixes bibliotecàries les que les porten a terme.

Des de la inauguració de la nova biblioteca municipal Ernest Lluch i Martín, el format

de les visites ha variat una mica i els destinataris també. Aquest curs, seguint les

indicacions de les responsables de la Biblioteca, hi assistiran els alumnes del primer

curs de cada cicle de Primària , a més dels alumnes de P-4.

Com altres cursos i degut a què pensem que la utilització per part de l’escola d’aquest

equipament s’ha incrementat força els darrers cursos i hi realitzem activitats diverses

com visitar exposicions, fer taller, assistir-hi a xerrades, etc; hem programat aquesta

formació d’usuaris tot just iniciat el curs, en el primer trimestre. Les dates acordades

són:

FORMACIÓ D’USUARIS

P-4 24 de gener (9:30h)

1r

17 de gener (9:30h)

3r

7 de febrer (9:30h)

5è

30 de gener (9:30h)

Itineraris de Lectura

L’activitat és Itineraris de Lectura, que és un programa coordinat per la Institució

de les Lletres Catalanes (ILC) en col·laboració amb el Departament d’Educació. És

una activitat que, des de 1998, promociona la literatura catalana i el foment de la

lectura, en l'àmbit de l'ensenyament primari, secundari i d'adults. Hi ha diferents

modalitats, una és Lletres a les aules, una altra, que és la que sol·licitem a la nostra

escola és Autors a les Aules i una tercera és Lectura en Veu Alta.


87

L'objectiu d’aquest programa és que els centres educatius, com el nostre, puguem

sol·licitar la presència d’un autor o autora inclòs el programa, per establir un diàleg

amb els alumnes sobre una lectura prèviament treballada a l’aula des d’una

perspectiva oberta i dinàmica, compartint experiències, dubtes i propostes al voltant

de la creació i la lectura.

Per poder preparar la sessió se’ns ofereixen unes guies, coordinades pel Servei

d'Ensenyament del Català (SEDEC) i d’altres col·laboradors de l’àmbit educatiu.

Els autors que s’han sol·licitat aquest curs estan relacionats amb les lectures

obligatòries de Cicle Superior.

Autor preferent: Maite Carranza Lectura: Vols ser el nòvio de la

meva germana

Autor 2: Pep Molist Lectura: Les enigmàtiques fotos del

senyor Clarissa.

Autor 3: Oriol Vergés Lectura: Borinotman

Participació en el Premi ATRAPALLIBRES

Des del curs 2008-2009, els alumnes de 6è participen al Premi de literatura infantil

Atrapallibres. Des del curs 2014-15 també hi participen els alumnes de 5è i, el curs

2015-16, s’hi van afegir els alumnes de quart.

Aquest premi està convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CLIJCAT) , amb

el propòsit d’estimular en els infants la lectura d’imaginació. A tal efecte, una comissió

d’experts en literatura per a infants ha seleccionat els llibres en català que es presenten,

en tres categories, a tots els centres de primària i biblioteques de Balears, Catalunya i

País Valencià. La selecció de llibres s’ha fet d’entre els publicats entre el juliol de 2017 i el

juny de 2018.

L’objectiu del Premi de Literatura «Atrapallibres» és aconseguir que el major nombre

possible d’infants llegeixin els llibres seleccionats; es constitueixin com a Jurat dins de

cada centre o biblioteca; els presentin i defensin davant dels seus companys i, entre

tots, anomenin el que consideren millor. Es pretén que la veu dels infants es faci

sentir, donant-los l’oportunitat de funcionar com a Jurat amb repercussió més enllà

del centre escolar i de la biblioteca.

Cada participant haurà de llegir TOTS ELS LLIBRES que corresponguin al seu grup

d’edat. Caldrà establir debats i votacions. S’haurà de donar a cada llibre una

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.e0d71fea5f19c2465c91b210b0c0e1a0/?vgnextoid=1e7f30cf2312a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1e7f30cf2312a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#a3

http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.e0d71fea5f19c2465c91b210b0c0e1a0/?vgnextoid=1e7f30cf2312a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1e7f30cf2312a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default#a4


88

puntuació: 3 per al millor, 2 per al segon i 1 per al tercer. Els alumnes de 4t, com que

hauran de llegir quatre llibres donaran 4 punts, 3, 2 i 1, segons els valorin. No es pot

donar a la mateixa puntuació a més d’un llibre. Les votacions s’emetran a través de la

pàgina web del ClijCAT. Les votacions hauran de ser col·lectives, per tant recolliran la

suma de tots els vots que els Jurats hauran atorgat a cada llibre.

Els llibres que hauran de llegir els alumnes aquest curs són:

Autor/a Títol Editorial

Alumnes de 4t

Categoria 9

anys

COPONS, Jaume. No llegiré aquest

llibre La Galera

FALDILLES, Joan. Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues

Piscina, Un Petit

Oceà

FERNÁNDEZ SIFRES, David.

Que venen els

fantasmes! Baula

Alumnes de

5è

Categoria 10

anys

MOLIST, Pep.

Les enigmàtiques

fotos del sentor

Clarissa.

Animallibres

OSÉS, Beatriz. Sóc una nou. Edebé

VALLVERDÚ, Josep.

Bestiolari 2 Fil d’Aram

Alumnes de

6è

Categoria 11

– 12 anys

AGUILAR, Laia.

Wolfgang

(extraordinari) Columna

PARR, Maria. Tània Claravall Nórdica Libros

VERGE, Marianne. Un regal sense obrir Pagès Editors


89

Pla de Lectura Municipal

Des del segon trimestre del curs 2015-16, la nostra escola forma part del Pla de

Lectura Municipal. Aquest Pla tenia per objectiu atendre a totes les escola del municipi

però la seva incorporació ha estat gradual. Des del curs passat, totes les escoles del

municipi, així com els instituts, formem part del Pla.

En què consisteix aquest Pla de Lectura?

La biblioteca, adaptant-se a la realitat de cada centre, ofereix dinamitzacions lectores

a l’aula de la següent manera:

- E. Infantil i cicle inicial: 1 dinamització per trimestre, similar a “L’hora del conte”,

amb préstec d’un lot de llibres, xerrades i recomanacions lectores per pares,

mares i mestres (ex. com fer el teu fill lector).

- Cicle mitjà: dinamitzacions mensuals a l’aula amb el “Diari de llibres viscuts” i lot

mensual pel préstec.

- Cicle superior: dinamitzacions mensuals a l’aula amb el “Mapa lector” individual i

lot mensual pel préstec.

- 1r i 4t ESO: dinamitzacions puntuals (còmic i novel·la gràfica, novel·la juvenil) i

accions relacionades amb el foment de la lectura (ex. S’ofereix il·lustració).

Quins són els Objectius?

1. Conscienciar del valor de la lectura a les famílies dels alumnes de primària.

2. Conscienciar del valor de la lectura als mestres i professors dels centres pilot.

3. Conscienciar del valor de la lectura als joves.

4. Apropar el llibre i la lectura, en qualsevol format i expressió.

5. Promoure el plaer per la lectura, lectura de qualitat i fomentar-ne l'hàbit.

6. Integrar la Literatura Infantil i Juvenil dins l’aula de manera permanent.

7. Apropar la programació cultural relacionada amb la lectura a la població

participant del pilot.

8. Promoure la participació, la col·laboració i el desenvolupament d'iniciatives per part

dels agents implicats.


90

9. Donar a conèixer les diferents maneres de llegir.

10. Proposar, animar, convidar... a la lectura.

11. Realitzar el seguiment i avaluació de la implantació del projecte a les escoles

implicades.

Calendari:

1r TRIMESTRE

OCTUBRE NOVEMBRE

P3 Dimarts 9 d’octubre (15h)

P4 Dimarts 9 d’octubre (16h)

P5 Dimarts 9 d’octubre (11:30h)

1r Dimarts 9 d’octubre (10h)

2n Dimecres 10 d’octubre (9h)

3r Dimecres 3 d’octubre (15h) Dimecres 14 de novembre (15h)

4t Dilluns 1 d’octubre (9h) Dilluns 12 de novembre (9h)

5è Dilluns 1 d’octubre (10h) Dilluns 12 de novembre (10h)

6è Dimarts 2 d’octubre (11:30h) Dimarts 13 de novembre (11:30h)

2n TRIMESTRE

GENER FEBRER MARÇ

P3 Dimarts 15 de gener

(15h) -

Dimarts 19 de març

(15h)


(16h) -

Dimarts 19 de març

(16h)


(11:30h) -

Dimarts 19 de març

(11:30h)

1r Dimarts 15 de gener

(10h) -

Dimarts 19 de març

(10h)

2n Dimecres 16 de gener

(10h) -

Dimecres 20 de març

(9h)

3r Dimecres 9 de gener

(15h) Dimecres 20 de

febrer (15h) Dimecres 27 de març

(15h)

4t Dilluns 14 de gener

(9h) Dilluns 8 de febrer

(9h) Dilluns 25 de març

(9h)

5è Dilluns 14 de gener

(10h) Dilluns 8 de febrer

(10h) Dilluns 25 de març

(10h)

6è Dimarts 8 de gener

(11:30h) Dimarts 19 de febrer

(11:30h) Dimarts 26 de març

(11:30h)


91

3r TRIMESTRE

MAIG JUNY

P3 Dimarts 21 de maig (15h) Sessió de tancament,

recomanacions per l’estiu.

P4 Dimarts 21 de maig (16h) Sessió de tancament,


P5 Dimarts 21 de maig (11:30h) Sessió de tancament,


1r Dimarts 21 de maig (10h) Sessió de tancament,


2n Dimecres 22 de maig (9h) Sessió de tancament,


3r Dimecres 15 de maig (15h) Sessió de tancament,


4t Dilluns 13 de maig (9h) Sessió de tancament,


5è Dilluns 13 de maig (10h) Sessió de tancament,


6è Dimarts 14 de maig (11:30h) Sessió de tancament,



92

11.6. ALTRES ACTIVITATS

Reforç escolar Càrites i Serveis socials

Aquest curs, aquestes dues entitats ( Càrites i Serveis Socials) són els encarregats de

buscar i captar aquells alumnes amb pocs recursos econòmics per tal de que puguin

gaudir d’un reforç escolar. Aquests programes (reforç escolar) estan subvencionats

per “la Caixa” i gestionats per la fundació AGI, que són els responsables d’aportar els

docents, pedagogs i logopedes necessaris.

Estem a l’espera de la confirmació de l’entrada al programa dels 6 alumnes que s’han

proposat des de l’escola.

Campanya Joc i joguina

Què és?

Són petites accions d’assessorament i de conscienciació envers diferents aspectes

relacionats amb el món del joc i de la joguina.

Quin sentit té?

La nostra intenció com a escola és oferir un altre servei d’assessorament, que parteix

de l’equip directiu i del Claustre i que va dirigit a la resta de membres de la nostra

comunitat educativa.

Volem que sigui una proposta de qualitat a les famílies pel que fa al consum

intel·ligent de joguines, a la importància del joc en el desenvolupament integral de la

personalitat de l’infant, així com una nova mirada cap a les altres variables que

intervenen en l’important àmbit lúdic.

Per què cal fer-la?

Perquè considerem el joc i la joguina com a parts molt importants en el

desenvolupament integral de la personalitat de l’infant, creiem fonamental poder

oferir a les famílies el màxim possible de recursos per a poder prendre més tard,

decisions al voltant d’una eina educativa tant destacada com és una joguina.

Quina és la seva periodicitat?

Realitzem les principals accions de sensibilització que formen aquest servei a la

darreria del primer trimestre, coincidint amb la proximitat de les festes de Nadal, on el

joc i la joguina prenen a la nostra societat un paper molt important.


93

Pensem que, si molts dels aspectes lligats estretament al món del joc i la joguina

apareixen a la nostra societat durant aquest període concret de temps, el més normal

serà oferir el gruix d’aquest servei en aquest moment que és quan més falta fa.

Per altra banda, també som del parer que la joguina, per la seva importància

educativa i lúdica, hauria de mantenir un paper capdavanter en la formació dels

infants al llarg de tot l’any, i és per aquest motiu, que el servei també realitza altres

accions al llarg del curs, fora del període estrictament nadalenc.

Amb quins recursos compta?

Al llarg d’aquests anys de realització d’aquesta campanya (almenys vuit cursos

escolars) , el nostre servei de la Campanya de Joc i Joguina ha anat variant el

contingut de les seves eines de difusió.

Enguany, les propostes seran les següents:

a) Repartiment a La Guia A.I.J.U., emesa per l’Institut Tecnològic de la Joguina

a València. La Guia AIJU fa ja més de 20 anys que és una revista altament

contrastada i utilitzada per pedagogs, pares i mares, psicòlegs, mestres,

ludotecaris, etc.

És una important eina d’anàlisi sobre joguines, de caràcter independent i sense

ànim de lucre, on hi trobem un exhaustiu estudi sobre les noves joguines

sorgides al mercat durant aquest any.

No cal dir que no és un catàleg de joguines; la guia té un valor molt més elevat,

que cal saber copsar per tal d’escollir correctament un element lúdic i educatiu

com és una joguina, tant important pel creixements dels nostres alumnes.

A més, la guia ens ajuda a entendre de joguines per així poder-les comparar i,

per tant, no cal fixar-se només en les que apareixen a la revista; simplement

cal entendre el que des de la revista se’ns vol transmetre i aplicar-ho després a

la nostra tria personal, a la nostra realitat.

b) Joguines Solidàries: Recollida de jocs i joguines amb col·laboració amb la

Creu Roja local.

Cada curs, també pels volts de les festes Nadalenques, sol·licitem a les famílies

que participin en aquesta campanya de recollida de jocs i joguines, que a més

de ser un acte solidari i de molt valor educatiu per als nostres alumnes i per a

tota la comunitat educativa, proporciona un somriure a molts nens i nenes del

nostre entorn proper.

La campanya consisteix en què les famílies, d’acord amb els seus fills i filles,

portin a l’escola joguines noves o joguines que ja no utilitzin i que es trobin en

un bon estat de conservació; és a dir, tal i com els agradaria que els hi

portessin els Reis a ells. Un cop finalitzades les classes, els voluntaris de la Creu

Roja local les recullen a l’escola i les fan arribar a aquells nens i nenes més

necessitats de la nostra població.


94

Campanya de Recollida d’aliments

També coincidint amb les festes Nadalenques i per tal de col·laborar amb Càritas

Parroquial, des de ja fa molts cursos, es demana a les famílies que portin a l’escola

aliments duradors (pasta, llegums, sucre, oli, arròs, etc...) perquè posteriorment els

voluntaris de Càritas Parroquial s’encarreguen de repartir i de fer-los arribar a les

persones més necessitades del nostre poble, realitzant amb la nostra col·laboració, un

acte de solidaritat i de caritat.

A conseqüència d’aquesta relació dels nostres alumnes, es realitzen altres activitats

com l’esmorzar solidari el dia de Sant Francesc o el Sopar Solidari que cada any, al

mes de juny, organitza l’A.M.P.A de l’escola.

Valorem molt positiva aquesta relació i, per aquesta raó, seguim treballant aquest i

d’altres temes de solidaritat.

Projecte 1 origami 1 euro

Des de fa tres cursos, ens hem adherit al Projecte de la Fundació Mútua General de

Catalunya.

Recollint l’esperit de la història de “les 1.000 grues de paper”, la Fundació proposa

realitzar grues de paper, origamis, i Fundació Mútua General de Catalunya donarà a

la Marató de TV3 2017 1 euro per cada origami recollit.

El curs passat, els nostres alumnes i les seves famílies varen fer de més de dues mil

grues de paper i per tant, en nom nostre, es varen donar aquests diners a la Marató

de TV3.

La valoració va ser molt positiva perquè a més de ser un acte solidari es va establir un

vincle afectiu entre els alumnes de l’escola perquè els grans n’ensenyaven a fer als

petits i és, a més, un bon treball de plàstica.

És per això que aquest curs repetim l’activitat i, a més, ens hem adherit també al

repte “senbazuru”, que consisteix en fer un mòbil amb 1000 grues de paper.

Projecte “Escoles amb Cor”

Des de l’any 2002, Càritas Diocesana de Barcelona desenvolupa un innovador

programa de col·laboració amb empreses, fundacions, clubs esportius, universitats…

que vol implicar els agents econòmics en el desenvolupament del benestar social.

Càritas està oberta a establir relacions de col·laboració amb tots aquest agents

econòmics i socials, sempre que la seva activitat i filosofia coincideixin amb els valors

que Càritas promou: la solidaritat, la justícia, el respecte i la igualtat.

http://www.1origami1euro.org/una-historia-milenaria/


95

Motivacions per ser una Entitat amb Cor:

Podem despertar l’interès de la comunitat educativa, sobretot si es tracta d’una

activitat en la qual puguin participar directa o indirectament.

Podem augmentar el nostre paper com a membre dinàmic de la nostra

comunitat.

Ens podem presentar davant de la societat i, molt especialment, davant el

nostre entorn com una escola responsable i socialment compromesa.

Transmetrem als nostres alumnes, d’una manera motivadora i vivencial, els

valors del respecte, la solidaritat, l’empatia, el compromís, ...

La nostra escola va sol·licitar formar part d’aquest projecte perquè ja es vénen

desenvolupant moltes accions solidàries al llarg del curs escolar i, moltes d’elles,

relacionades amb Càritas.

Per a començar aquest projecte i obtenir així el distintiu d’”Escola amb Cor”, el curs

anterior ja vàrem rebre una xerrada per als alumnes de Cicle Superior que tenia com

a títol “Posa’t les piles”. Aquesta xerrada la repetirem aquest curs amb els alumnes de

5è., a més, evidentment, de seguir col·laborant estretament amb la delegació de

Càritas del nostre municipi.