Serafí Pitarra i la Rectoria de Cervelló

“Pitarra” i el trasllat de l’església romànica

El trasllat eclesiàstic de l’antiga església romànica de Sant Esteve de Cervelló i Frederic Soler Hubert, més conegut com a “Serafí Pitarra”, van lligats. Era cap

als volts dels anys 1876 quan les autoritats religioses de Cervelló, amb el beneplàcit del bisbat de Barcelona, van decidir deixar l’antiga església per traslladar-se més a prop d’on s’estava desenvolupant el nou poble de Cervelló

La Rectoria de Cervelló, després Mas Pitarra. Fotografia de l’any 1895, quan la casa l’havia heretat el fill de Pitarra. Es veuen tres persones que segurament devien ser els masovers. (Fotografia cedida pel Grup de Recerca de Cervelló)

2

tot i que el rector encara es va quedar vivint a l’antiga Rectoria.

De fet, ja feia anys que l’església romànica havia quedat obsoleta i, per tant, calia trobar un lloc més adequat per ubicar el nou temple parroquial. Però, naturalment, ni la comunitat eclesiàstica, amb tot el seu poder sobrenatural, podia evitar els costos que valia construir un nou edifici, encara que aquest estigués destinat a consagrar el culte diví. Així, doncs, es feia extremadament necessari buscar fonts de finançament per tal de poder apaivagar les despeses que comportaria la construcció de la nova església i, sobretot, d’una nova casa rectoral.

Donat que, segons explicacions del mateix capellà d’aleshores, l’edifici de la Rectoria estava en bastant mal estat, es feia necessari vendre’l i dels diners que es poguessin obtenir podrien servir per ajudar a disminuir els costos d’un nou habitacle per al rector.

Interior de la Rectoria en l’actualitat. Aquests finestrals estan encarats de cara l’església romànica de Santa Maria de Cervelló

3

La venda de la Rectoria

La venda de l’antiga Rectoria prengué efecte a partir de l’any 1878 i es concretà dos anys més tard, el dia 2 d’octubre de 1880. El comprador va ser el gran

comediògraf barceloní, Frederic Soler Hubert i el preu de venda fou de 6.000 pessetes.

D’entrada l’import obtingut per la venda de la Rectoria i annexos devia servir, no pas per edificar un nou temple, sinó més aviat per sufragar els costos de la nova Rectoria ubicada al costat de l’església interina que s’havia traslladat en un local propietat de Francesc Guitart i Gonzalez (avui conegut com “Les Torretes de la Vella Gola”) i la Rectoria fou la casa que després es conegué com “a cal Terra Negra”, que estava a tocar mateix de l’església.1

El dia 6 de novembre de 1879, el rector, mossèn Pere Llopart Batlle, que fou l’artífex d’aquest trasllat i de la corresponent venda al comediògraf barceloní, Frederic Soler, hagué de demanar permís al bisbe de la diòcesis de Barcelona. Les raons del mossèn van ser que com que l’església de Cervelló s’havia instal·lat al poble i la Rectoria quedava molt lluny (ell calculava tres quilòmetres) i per tant la distància era, segons paraules seves: “muy escabrosa”, es feia necessari trobar una solució. A més hi calia afegir el fet d’haver de traspassar la riera on no hi havia cap pont per evitar passar entre el corrent de l’aigua. A manca de ponts o passarel·les estables, sovint les rierades turbulentes impedien el pas, la qual cosa era tota un dificultat afegida, sobretot “per al bé espiritual i material dels fidels”, que no podien assistir als actes religiosos. Per tant, el mossèn, havia arribat a la conclusió

1. Les Torretes de la Vella Gola i cal Terra Negra són al carrer Germandat de Sant Sebastià, números 18 i 16 respectivament.

4

que la casa rectoral calia vendre-la. En primer lloc perquè era massa distant d’on ell havia d’exercir la seva tasca sacerdotal i en segon lloc perquè l’edifici es trobava en molt mal estat de conservació.

Una paradoxa xocant tenint en compte que era la casa parroquial del poble i on ell, i se suposa que la seva família més els masovers, hi vivien i en canvi argumenta que estava en “molt mal estat de conservació”. Potser es deu a la deixadesa dels altres inquilins perquè ell només hi portava resident 2 anys, ja que vingué a la Parròquia de Cervelló l’any 1877.

Tanmateix, potser hi cap la possibilitat que tot plegat fos una simple excusa per no haver de fer el trajecte des de la vella Rectoria fins a la nova església interina, la qual cosa representava un esforç diari haver de recórrer tant

“Les torretes de la Vella Gola i la casa de “Cal Terra Negra”. Ambdós edificis convertits en església interina i rectoria, respectivament. Fotografia feta els anys 1970.

5

de tros. Per aquest motiu li fa saber al bisbe que amb “el producte” (diners) que es tregui de la venda podrà adquirir un terreny en el mateix poble per edificar una nova casa rectoral més a prop de l’església.

A mes a més de demanar autorització al bisbe de la diòcesis de Barcelona per fer la venda de la vella Rectoria, encara calia tenir el consentiment de l’Iŀlustríssim Sr. Nunci Apostòlic d’Espanya, ubicat –com no podia ser d’altra manera–, a Madrid. El nunci espanyol, en data del dia 3 de desembre de 1879 li comunicà la següent resolució:

“Tomando en justa consideración las razones que el Párroco de San Esteban de Cervelló expone en su anterior instancia de seis de noviembre último, y visto el favorable informe y eficaz recomendación que a ella hace el Excmo. Ilmo. Señor Obispo de Barcelona, en su comunicación del veinte y ocho de los mismos, usando de las facultades extraordinarias que por la Santa Sede Nos están especialmente conferidas, otorgamos las necesarias y oportunas al Párroco peticionario para que pueda enajenar, servatis servandis2, la antigua casa rectoral y tierras anexas a que se refiere para que con el producto de la venta edificar otra rectoral en la población y cerca de la Iglesia. Haciéndolo todo de común acuerdo con el Excmo. Prelado. No obstante, cualquier otra cosa que haya en contrario.” Un cop tingut els permisos pertinents de les respectives

autoritats eclesiàstiques, en mossèn Pere Llopart, vengué a perpetuïtat l’antiga Rectoria a Frederic Soler Hubert (Serafí Pitarra). Com ja hem anotat més amunt l’acte

2. És una expressió llatina que vol dir conservant-lo o que cal ser conservat. En el context de l’escrit semblaria que vol dir que cal vigilar que el preu de la venda estigui en consonància amb la cosa venuda. Altrament no té gaire sentit que s’hagi de conservar una propietat que a partir de la venda ja no es teva, a no sé que s’obligués al comprador a conservar l’edifici rectoral amb les mateixes característiques arquitectòniques. Tot i que ja hem vist que la casa rectoral estava en molt mal estat i, per altra banda, l’escriptura de compra-venda no diu absolutament res d’obligacions de conservar l’estètica de la casa per part del comprador. És més en Pitarra hi va fer totes les modificacions i millores substancials que li va venir a tom.

6

de compravenda tingué lloc a la població de Sant Feliu de Llobregat el dia 2 d’octubre de 1880, a la notaria de Joan Manuel Fors d’Olivé, el qual protocoŀlitzà l’acte acompanyats dels atorgants de l’escriptura i els respectiu testimonis que donaren fe.

Document del Bisbat de Barcelona on es donava autorització a Mossèn Pere Llopart Batlle, com a rector de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló, perquè pogués vendre la Rectoria

7

La Rectoria, una propietat rectoral

La casa rectoral de la Parròquia de Cervelló estava senyalitzada amb el número dotze. Tenia una planta i pis, més un soterrani i les golfes amb un solar de

dues hectàrees de terreny (20.000 m2). La superfície de la casa no constava en l’escriptura perquè no s’havia calculat atesa la dificultat i les despesa econòmica que representava. Advertits pel notari de tal irregularitat, ambdues parts, tant el venedor (mossèn Pere Llopart)

La casa del Mas Pitarra, o l’antiga Rectoria de Cervelló, avui.

La degradació és total i si no s’hi posa remei té els dies comptats.

És una llàstima perquè aquest edifici té tants anys com la mateixa església romànica, si més no semblant en l’antiguitat

8

com el mateix comprador (Frederic Soler), acceptaren l’anomalia.

L’heretat de l’antiga Rectoria de la Parròquia de Cervelló, que a partir d’aquest acte de compravenda esdevindria “el Mas Pitarra”, afrontava per la banda d’orient amb Josep Pi (de can Pi); per la banda del migdia (sud) amb Beneta Pujol (can Sala de Baix); pel cantó de ponent amb la mateixa església mitjançant el camí que anava cap a Torrelles (avui encara hi va) i per la banda del nord limitava amb terres que havien pertangut a un capellà, que es deia Pere Boxadell, mitjançant un torrent, i amb terres de Josep Font (can Castany), amb el camí antic que conduïa a l’església romànica.

En l’escriptura de compravenda es feia constar que

Aquesta és la casa que Pitarra va comprar a la població de Campins. Com hom pot observar la diferència és notòria en relació amb el Mas Pitarra de Cervelló

9

la propietat venuda era lliure de gravàmens i càrregues senyorials per ser un alou i pertànyer exclusivament a la Parròquia de Cervelló. És a dir: la Rectoria, més els annexos, era un domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal.

Hi afegien que la finca en qüestió era molt antiga i que no es recordava l’acte de possessió per ser tant llunyà en el temps. Però es tenia clar que la possessió sempre havia pertangut al curat de Cervelló des dels temps de la reconquesta. Per tant, atenent a les argumentacions de l’escriptura, és versemblant que els fonaments de l’antiga Rectoria, avui Mas Pitarra, són tan antics com la mateixa església romànica de Sant Esteve de Cervelló, que va ser construïda vers la meitat del segle XI o a principis del XII.

En Pere Llopart Batlle, doncs, com a rector i, per tant, com a propietari de la finca, amb les degudes autoritzacions eclesiàstiques dels seus superiors, prometé fer lliurament de possessió real de la finca al comprador, Frederic Soler Hubert, donant-li plenes facultats perquè per a ell mateix la pogués adquirir i se la posés al seu nom.

Interior de la casa del Mas Pitarra, on encara conserva bona part de l’escalinata que pujava a la planta de dalt.

10

Frederic Soler Hubert (Pitarra)

En “Serafí Pitarra”, que és el pseudònim de Frederic Soler, va ser un autor

d’obres de teatre molt prolífic: al llarg de la seva vida escrigué més de cent obres. Va tenir el gran mèrit indiscutible d’escriure en català quan el teatre que es feia abans d’ell era, ma j o r i t à r i amen t , en castellà, llevat de quatre sainets populars de carrer. En Pitarra utilitzava l’expressió, “el català que ara es parla”. És a dir, feia servir la mateixa llengua que parlava el poble, plena de vivesa, de gràcia i, fins i tot, a vegades també amb mots d’una certa grolleria, cosa que els seus detractors avui encara li retreuen.

L’empenta, però, d’aquest teatre popular, amb un llenguatge típic de la gent que parlava pels carrers, pels tallers, a les fàbriques i al camp va ser prou eficaç per determinar els corrents vius i emprenedors de l’art dramàtic català. I bona part de l’èxit teatral del segle XIX, i la recuperació de la llengua catalana, com a llengua literària, es deu a la figura de Frederic Soler Hubert (1839-1895).

Ignorem la relació que pogués tenir amb Cervelló i què el va fer decidir a comprar la vella Rectoria del poble. Com tampoc sabem què el va fer decidir, sis anys després (1886), per comprar una finca, amb les mateixes característiques de Cervelló, a la població de Campins, a

11

“Passat el bosc i entrant al pla, posadaon comença el terme de la vila,hi ha una creu sobre graons alçadaque, voltant-la amb amor, la té abraçada,la branca d’heura que a son cim s’enfila.Guarnida pel maig; per la glaçada coberta tot l’hivern; quan ve la festapels vailets jolius tota enflocada;negrenca en mig la fosca i saludadapel pagès que va al tros amb planta llesta.”

La creu de terme i l’antiga església de Cervelló on sembla que en Pitarra es va sentir inspirat per escriure aquesta poesia, que publicà l’any 1886. Sembla versemblant que en aquests versos volgués reflectir l'enyorança i l’esperit d’un poble i d'un indret pel qual ell n'estava plenament enamorat

L'autor de la fotografia és en Francesc Blasi Vallespinosa (1872 - 1951) - Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

12

la falda del Montseny. Sembla que a partir d’aconseguir un èxit esclatant i clamorós en les seves obres teatrals les quals li proporcionaven uns bons ingressos pels drets d’autor, es va decidir a eixamplar el seu patrimoni comprant la Rectoria de Cervelló i més endavant la casa esmentada de Campins. L’any 1867, quan escassament tenia 28 anys d’edat, va inaugurar la primera temporada amb llengua catalana al teatre Romea del carrer Hospital, on esdevindria director i empresari. És versemblant, doncs, que quan va gaudir de plena efervescència econòmica es decidís per buscar altres indrets on ubicar-hi la seva segona residència, en part per fugir del bullici d’una ciutat com Barcelona on l’ambient era més enfarfegat que la vida rural de Cervelló o del Montseny. Dels indrets de

Capella exterior sense coberta que es va fer construir l'any 1885. Tot i l'abandonament i el saqueig encara es conserva força bé

13

Cervelló elogiava les pinedes, la natura i el paisatge extens i lluminós que s’obria als seus peus com l’aigua lliscant rierol avall.

Quan Pitarra va comprar la finca i s’establí a Cervelló, si més no d’una manera esporàdica, la gent de la població li van agafar una certa estima i sembla que tingué alguna amistat amb diverses famílies del poble, especialment amb la família de mas de can Pi on el drama d’aquella casa (amb la mort de la pubilla a l’edat de 8 anys) el va inspirar a fer la poesia “La pubilleta”. Es conte que el dia del sepeli de la pubilla del mas de can Pi, en Pitarra encapçalava el dol familiar.

Segons expliquen els familiars de cal Tomàs Forner, cada vegada que arribava de Barcelona amb tartana, sovint acompanyat d’Apel·les Mestre i d’altres lletraferits, el primer lloc que s’aturava, abans d’anar cap a casa seva,

Condonada que fou aquesta Capella a míser frederiC soler

menestral honrat i home de lletres de la Comtal Ciutat de BarCelona per lo molt honoraBle mossèn Josep CarBonell prohome del gremi de merCaders i Cavaller adinerat de la

Ciutat inviCte aBans

dita. la edifiCà i muntà en aquest lloC de santa maria de Cervelló lo mestre d'oBres, pere alBertí, restant del tot muntada i terminada dos anys després de reBuda la ofrena. Ço és als xxv de Juny de

l'any del senyor de mdCCClxxxv

Dues inscripcions a la paret de la capella on avui encara es pot llegir qui fou el mestre d'obre i la data. La paraula inicial "condonada" és un mot llatí que té diverses entrades entre elles la de regalar, lliurar, obsequiar; la qual cosa s'entén que en Mossèn Josep Carbonell, prohom adinerat de Barcelona, va contribuir amb les despeses de la construcció de la capella a Frederic Soler

14

era a la fleca de pa que tenien els de cal Tomàs Forner.Em Josep Riba i Joan, autor d’unes memòries escrites

l’any 1947 i amb relació a Pitarra deixà escrites unes anècdotes que m’he permès transcriure-les:

“A prop de la casa anterior, o sigui, can Sala de Baix, hi ha la Rectoria, a prop de l’antiga església, on em van batejar a mi l’any 1875, però l’any següent ja en van fer una de provisional en el poble.

La Rectoria la va comprar un poeta molt conegut, especialment a Catalunya, Frederic Soler (a) Serafí Pitarra. Aquets senyor de fama mundial va reconstruir al seu gust la Rectoria i des d’aleshores es diu “Can Pitarra”.

El colons (masovers) que hi havia allà hi estaven de molts anys i eren un matrimoni que amb ell li deien el Tomàs de la Rectoria3 i a ella la Quimeta de la Rectoria, amb els qual hi vaig tenir moltes converses perquè m’agradava escoltar-los. Quan just tenia 6 anys els portava la carn4 que em demanaven i alguna vegada me l’agafava el mateix poeta. Sovint em feia algunes preguntes i em donava alguna moneda i jo saltava molt content

Un dia, que jo no oblidaré mai, en lliurar-li el paquet de carn el va tirar a terra i es va a posar a cridar com un boig. Aleshores va venir la criada i em va dir que allò que havia vist ho feia diverses vegades i és que li venia la inspiració de la comèdia que tenia pensada. Però com que jo no entenia res em vaig espantar! [...]

Quan ell vivia a Cervelló venien a veure’l altres poetes, actors i actrius. Tots anaven en aquella Rectoria en la qual el poeta ja havia posat unes lletres grans que deien “Mas Pitarra”, casa que quan escric això ja ha canviat d’amo cinc vegades i ningú ha estat capaç de treure les lletres que va posar el poeta.

La Quimeta de la Rectoria em parlava dels suculents

3. Es refereix a Tomàs Casas i al seu fill Martí Casas Pi, també conegut com el Martí de la Rectoria.

4. Josep Riba i Joan era de cal Xandri i com que tenien carnisseria els portava la carn a domicili.

15

banquets que es feien a la casa pels artistes, còmics i persones de gran vàlua. I venia un senyor que es deia J. Soler de les Casas5 que havia tingut una família de gran ressonància a Centre Amèrica i quan explicava les seves gestes jo estava molt content” .6

5. Segurament es deu referir a l’Ernest Soler de les Cases, fill de Pitarra que també fou escriptor i pintor. Tanmateix, podria ser que es tractés d’alguna altra persona. No en sabem treure l’entrellat.

6. Text traduït al català de llibre de MEMORIAS, de Josep Riba i Joan, pàgina 101. Edició personal de 1947

Revista teatral de l'escena catalana on en l'edició del número 12, de 22 de desembre de l'any 1906 –any en què s'inaugurà el monument a Pitarra, coŀlocat al cap d'avall de la Rambla de Barcelona–, la revista dedicà un número monogràfic de la vida i obra de Pitarra

16

El declivi del Mas Pitarra

És ben cert que la vella Rectoria de la Parròquia de Cervelló en ser adquirida per una persona d’una bona solvència econòmica i que, amés, era un personatge

que estava enamorat de la verdor d’un paratge natural i lliure conegut con a “la Vall de Santa Creu” (que és un topònim antic que venia del segle X-XI i que comprenia tot el territori de can Sala de Baix, Can Pi i evidentment el Mas Pitarra), va millorar aquella casa. Una casa que els mossèns anteriors sembla ser que l’havien deixat una mica abandonada.

En Pitarra la decorà amb diverses imatges i ceràmiques d’arts i oficis i, sobretot, d’una col·lecció completa de rajoles dels personatges de l’obra de teatre, La Dida, escrita per ell mateix l’any 1872. A l‘entrada de la casa, davant per davant de la porta principal, a la banda dreta, hi va fer construir o li van regalar una petita capella descoberta, que avui, de moment, encara es conserva.

Aquest és l'estat actual de la vella rectoria de Cervelló o la casa del gran comediògraf català, Frederic Soler (Serafí Pitarra).Una verdadera llàstima que un indret tan ple d'història s'hagi deixat malmetre d'aquesta manera. (Foto cedida pel G. de R. de Cervelló)

17

El Mas Pitarra, doncs, tingué una conservació i millores estructurals a més de tenir una activitat artística i social mentre el comediògraf visqué; a partir de la seva mort, esdevinguda el dia 4 d’abril de 1895, la propietat l’heretà el seu fill, Ernest Soler de les Cases. Aquest no va tenir el mateix interès en mantenir i consolidar la vella Rectoria de Cervelló, ans al contrari, el 13 de juny de 1910 el Jutjat de Primera Instància del Districte de l’Audiència de Barcelona, formulava un demanda de desnonament contra l’Ernest Soler. Amb aquest demanda hi havia la casa del seu pare i altres cases que tenia a Barcelona com a conseqüència d’unes hipoteques que no va poder afrontar. Tots els seus béns foren posats a subhasta pública i un tal Joan Nin i Pujol, veí de Barcelona, s’adjudicà la finca de Cervelló.

Com diu en Josep Riba Joan, en les seves memòries, la finca de la vella Rectoria de Cervelló passaria en diverses mans fins al punt que avui la casa li falta ben poc per quedar totalment enrunada. De fet només hi queden quatre parets, tot el contrari de la casa de Campins que es conserva en total plenitud.

Al darrera de la paret de la capella descoberta de la casa del Mas Pitarra, a la banda on hi passa la carretera que condueix a can Sala de Baix, a les Casetes de can Sala, a can Sala de Dalt, Can Riera i a Torrelles de Llobregat, encara hom pot contemplar aquestes aŀlegories a la moral religiosa d'una certa època on dir males paraulotes no era gaire ben vist.

Les rajoles s'aguanten tot recordant que no es poden dir expressions ofensives, l'altra rajola indica respecte protocoŀlari, però mentrestant la casa s'ensorra com un castell de cartes sense que els déus de l'Olimp hi puguin fer res.

18

Dibuix representatiu del dibuixant Tomàs Padró, arran de la mort de Frederic Soler Hubert, esdevinguda el dia 4 d'abril de l'any 1895

Recull de fotografies Del Mas Pitarra

11

1

1

20

L'indret més carismàtic de Cervelló: La rectoria i l'església (del segle XI-XII) i el castell termenal de Cervelló segle X

Una jardinera llençada per terra indicant el greu deteriorament del Mas Pitarra

21

Escut que adorna la paret de la capella descoberta. Ignorem quin significat té aquest blasó heràldic. Suposem que es tracte d'un escut típic del segle XIX on hom volia aparentar descendència cavalleresca sense ser-ne

22

La gram majoria d'indrets de la casa del Mas Pitarra estava plena de rajoles decorades. A la fotografia es veu una petita mostra del poc que queda en aquell lloc

23

Plafó de ceràmica que representa el Sant Jordi matant el drac. Tot i que l'han volgut arrencar de la paret on es troba ubicat, encara aguanta bona part de les seves rajoles

24

Trobada festiva al pati del Mas Pitarra. Ignorem de què es tracte. A la fotografia no hem estat capaços de reconèixer ni identificar a ningú. Entre els comensals s'hi veuen deu capellans. (Foto cedida pel Grup de Recerca de Cervelló)

La capella del Mas Pitarra en primer terme i l'Església vella. (Foto cedida pel Grup de Recerca .de Cervelló)

25

Porta vidrada de l'interior de la casa del Mas Pitarra

Segons la revis-ta "La Escena Catalana", de 1906, aquesta és la casa de Campins que Pitarra comprà l'any 1886.En aquest in-dret, l'autor de La Dida, entre altres, escrigué les darreres obres teatrals de la seva vida

26

Diuen que de l'arbre caigut tothom en fa estelles i pertocant al cas del Mas Pitarra es ben certa aquesta dita popular catalana.

En cada recó de la casa, de mica en mica, s'han anat espoliant la majoria de coses que podrien haver estat del gran Serafí Pitarra, sobretot les rajoles representatives d'un temps i d'una època on començaven a renéixer les lletres, les arts i la llengua d'un poble

Quatre ceràmiques dels personatges de l'obra teatral de Frederic Soler "La Dida". A la finca de Cervelló, tant la cuina com en bona part del menjador, estaven decorats amb rajoles d'arts i oficis i de personatges de les seves obres. Dissortadament cap a la dècada dels anys 1970 van ser arrancades i robades

27

Fotografia força característica de població de Cervelló on es pot contemplar un paisatge típic de l'antiga Vall de Santa Creu. En primer terme, i fet des de damunt del castell, es pot veure la majestuositat de l'Església romànica de Sant Esteve de Cervelló; en segon pla la vella rectoria i al fons el Mas de can Pi. El mas on en Pitarra es va inspirar per escriure la poesia: "La Pubilleta", les primeres estrofes de la qual fan així:

Tenia cinc anys,i, pels viaranys,com la perdiueta,de l'alba a la nitcorria amb delit.Més maca, pobreta!El rostre preciós ;or el cabell ros;la pell satinada;les dents, pinyonets;els ulls, estelets,de tots estimada.-Angelet del cel-

Tothom amb anhel li deia: ma filla!Si creixes aixídel mas de can Piseràs la pubilla.Ella, en sentir això,deia:-Oh, oh, oh!Que en tindré de coses!Que rica seré!Que maca aniré!Que flors i que roses![...]

28

Des del menjador de la Rectoria on podia guaitar la banda sud de l'església.

A la fotografia de l'esquerra encara es poden veure els graons de l'escala que des de la rectoria calia pujar per anar a l'església. Un camí que els mossèns havien fet durant unes quantes centúries.

29

Josep i Gemma© Marges i vinyes, Des. 2014

Bibliografia: Butlletí dels museus d'art de Barcelona, abril de 1937,

núm. 71, volum VIII Història del teatre català, Francesc Curet- 1967 Editorial

AEDOSmemorias, 1947 – Josep Riba Joannocions d'Història de cervelló, 2004 – Josep Llurba Rigol

Edició a cura de Segle Nou, amb la col·laboració de Finques Cervelló

Frederic soler seraFí Pitarra, 1967 – Josep Mª Poblet Edició d’Editorial AEDOS, Barcelona

comerços i comerciants de cervelló, 2008 – Josep Llurba Rigol, Editat per Nèc.tar Editorial

diccionari BiogràFic alBertí, 1970 – Albertí-Editorla escena catalana, núm 12, edició de 1906

Fonts consultades:Arxiu Comarcal del Baix LlobregatArxiu del Grup de Recerca de CervellóBiblioteca de CatalunyaHemeroteca de LA VANGUARDIA

Fotografies cedides pel Grup de Recerca de Cervelló a qui volem agrair la seva coŀlaboració