Píram, el noi més guapo de tots el joves i Tisbe, la noia més bella d’Orient, estaven enamorats.

Ells volien casar-se però els seus pares no els van deixar. Com vivien en cases contigües, es comunicaven per gestos i mirades, i el seu amor seguia creixent.

Fins que van veure que en una paret que comunicava les dues cases, hi havia una esquerda, que s’havia produït en construir les dues cases. Per allà es comunicaven entre xiuxiuejos.

Un dia Príam i Tisbe van decidir escapar-se junts. Així que per la nit, van quedar al costat d’una font per trobar-se tots dos.

Tisbe va ser la primera en arribar a la font. Però es va trobar un lleó i va sortir corrents deixant-se el vel que portava. El lleó va agafar el vel i, com que portava la boca bruta de sang el va tacar.

Píram, quan va arribar a la font, va trobar el vel brut de sang i, creient que Tisbe era morta i havia estat per culpa seva, agafà la seva espasa i se la va clavar.

Poc després, Tisbe sortí d’on era amagada i tornà. Quan va arribar va veure Píram mort, agafà la seva espasa, se la clavà per morir junt amb ell.

Després de la mort dels enamorats, la sang dels dos va tintar els fruits de l’arbre sota el qual jeien i els seus fruits es van convertir en mores madures.

FI!