peusnegres09

COLLA DE CASTELLERS D’ESPLUGUES — TEMPORADA 2005 - NÚMERO 9 - III ÈPOCA

Quatre de SetDescarregat al Gallel 24/9/2005

2 PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

Índex

PEUS NEGRESRevista de la Colla de Castellers d’Esplugues

núm. 9 - temporada 2005 - tercera època

Índex ................................................................................ 2Editorial ........................................................................... 3Article presidencial ......................................................... 4Cap de Colla .................................................................... 4El Raconet de la Canalla ............................................... 5Crònica dels Fets ............................................................ 6Crònica Rosa ................................................................... 14La Temporada en Xifres ................................................ 15Les Teves Sensacions ..................................................... 16Gent de la Colla .............................................................. 18Contra .............................................................................. 20

RedaccióPaco Duran i Josep Santacreu

Col·laboracionsCris, Vane, Jaume Calvo Pare, Jaume Fill, Sílvia

Lozano, J.M. Tarrés, Marta Cirach, Equip de Canalla i Junta Directiva

PortadaPrimer 4de7 de la temporada (Foto: Lluís Tarrés)

EditaColla de Castellers d’Esplugues

Josep Argemí 52 08950Esplugues de Llobregat

650-94-61-59

La Colla no comparteix necessàriament les opi-nions expressades pels col·laboradors

Fotos del 4 i 3de7 de la pàgina 11, per Lluís Tarrés. Contraportada per JM Boronat. La resta,

llevat de la de la 5, per P. D. i J.S.


Cofois i xirois presentem la no-vena edició de Peus Negres, la revista de la Colla. Després d’un any sense publicar-se, en-guany surt amb una tirallonga

de canvis, des dels més evidents fins els més notoris. El més destacat, potser, és que la Re-dacció ha passat a ser un Consell de Redacció, pomposa etiqueta per venir a dir que en Paco ja no la fa tot solet. L’altre canvi immens és que no hi ha publicitat però que ha anat a una copisteria, i no hi ha ni paper satinat ni qualitat d’impremta. Aquest obstacle ens ha empès a ser una miqueta més exigents (tampoc no gaire més…) i, per tant, hem renovat la maquetació i hem redactat unes cròniques que aviat esdevindran un clàssic de la castellística. És a dir, que gairebé tot és nou, per això ara diem que es tracta de la tercera època dels Peus Negres, que déu n’hi do, tenim una esperança de vida de dues revistes més.

I ara, què tenim a la portada? És el primer Quatre de Set dels cinc que n’hem completat aquesta temporada, concretament el del barri del Gall. Algú podria pensar que hem triat aquesta fo-

tografia només per motius estrictament estètics, però després de barrinar-hi profundament durant alguns segons hem arribat a la conclusió de què, a més a més, té una altra lectura: resulta que, com es llegeix a la taula d’aquí damunt, mai a la història de la Colla s’havien coronat cinc Quatre de Sets a la mateixa temporada, i a sobre tots descarregats. Forçant un titular periodístic, rotllo Beumala, podríem afirmar que, després de l’Any del Xè Aniversari, aquest ha estat l’Any del Quatre de Set. Per això hem triat la foto d’un dels millors que hem dut enguany a les places: va ser descarregat, després d’un peu desmuntat, amb molt bones mides i molt parat el vint-i-quatre de juliol, davant la Biblioteca, just abans de plegar per vacances. Era el primer Set de l’any, i va ser un dels millors de la temporada.

Aquesta dada, i que portàvem set anys sense descarregar tants castells castells de set pisos, ens fa ser molt optimistes de cara a la propera. Nous

reptes i alegries ens esperen al 2006, depèn de tots plegats assolir-los. Com va dir un insigne cargolí, la Colla som tots, la Colla ets tu, i la Colla serà el que nosaltres vulguem que sigui. De nosaltres només depèn el nostre propi futur i que reeixim en els objectius que tots coneixem.

Amb aquesta il·lusió tanquem aquesta novena edició dels Peus Negres. Esperem que us

agradi.

EditorialCASTELLS DE SET 1995-2005

4de7 4de7c 3de7 3de7c 4de7a Total1995 1 2 2 1 61996 3 1 9 131997 2 6 81998 2 7 91999 1 12000 4 1 2 72001 1 12002 1 2 2 1 62003 3 2 1 62004 4 1 52005 5 1 1 7

Font: Colla Jove Xiquets de Tarragona (www.collajove.com)

per la Redacció


Presidènciaper en Josep Mª Tarrés

Ja s’ha acabat la temporada i ja podem començar a preparar la vinent, però abans una petita valoració. Hem fet bons castells, però per mi el millor ha estat el treball que hem fet entre tots i que ens han permès aconseguir aquests resultats, però l’any vinent encara ens podem superar. Hi ha hagut noves incorporacions a la co-lla, tant a nivell de canalla, com de tronc i pinya, però ens en calen moltes

més. Però el qué més ens cal és continuar treballant com ho estem fent, tots junts, passant-nos-ho bé no només a les diades i als assajos, sinó en totes les activitats que organitzem, i aprenent cada dia alguna cosa nova. Entre tots aconseguirem ser una colla millor!!!

Sempre es fa difícil posar en paraules, sobretot escrites, les històries de la nostra colla. Potser serà per que són històries d’esforç i d’il·lusions, de sentiments, de pors i d’esperances. Per a parlar d’aquets temes, els escritors van inventar la poesia perquè el llenguatge normal queda curt. Per desgràcia, no sóc poeta, i us haureu de conformar amb aquestes quatre ratlles maldestres.

Quan penso en la temporada que ara tot just acaba, la primera sensació que em ve al cap és l’agraïment. Sí, m’heu fet el millor regal que es pot fer a un casteller, m’heu regalat

una gran temporada amb grans castells, que (sense desmerèixer cap altra temporada) ha estat, sens dubte, la millor des que sóc casteller. Davant d’un regal així, cregueu-me quan us dic que les paraules em queden curtes per a donar-vos les gràcies a tots els que l’heu feta possible. I quan dic tots, dic tots, a la canalla, al tronc, als músics i a la pinya, a la Sílvia i a la tècnica, a la junta, a qui vigila les bosses a les diades i a qui està darrera la paradeta o als bars o a les fires, a la gent d’altres entitats que ens heu fet costat... gràcies a tots.

Però això no és tot, m’ha quedat un bon gust de boca, una sensació de què el millor encara no ha arribat i que fa que tingui moltes ganes de començar la propera temporada. Des del meu punt de vista, cada comença-

ment de temporada és com si plantéssim una llavor d’esperança en la terra fertilitzada per la il·lusió col·lectiva, amb uns jardiners que son la tècnica i la junta, i l’aigua per regar que és el treball i l’esforç de tots. Després comença la temporada i com sempre vénen plagues, glaçades i sequeres, que amb la perícia dels jardiners i amb l’aigua i els fertilitzants de tots plegats surt una nova flor per a fer més gran i més bonic el jardí de la història de la colla.

Sé que la temporada 2006 tindrem una bona llavor i la terra més fertil que mai, també sé que tindrem uns grans jardiners, l’únic que farà falta es que tots estiguem disposats a regar tot el que ens demanin i potser

caldrà buscar noves fonts, també caldrà tenir una mica de sort amb les glaçades i les plagues, i al final de temporada tindrem una nova flor al jardí de la colla; que sigui la més bonica depèn de tots.

Espero i desitjo que a final de la temporada, al sopar de Nadal per exemple, poguem seure tots plegats a contemplar la nova flor i tot el jardí, ja sigui en forma de pel·lícula o de revista com enguany, o del simple

record.

Però potser això queda ara i avui encara molt lluny. Ara és el moment de contemplar el jardí i gaudir la nova flor que hi hem plantat enguany amb l’ajut d’aquesta revista que en Josep i en Paco han fabricat per a tots

nosaltres. Bon any a tots.

Cap de Collaper la Sílvia Lozano


Com cada any per aquestes dates toca mirar enrere i veure com ha anat la temporada, i una vegada més, somriure per tots els bons moments que ens ha

aportat.

Per la canalla ha estat un any molt intens i divertit. Diada rere diada han demostrat

que tenen sang castellera i que tants divendres han donat el seu fruit fent a plaça uns quants castells de set i de sis amb elegància; però so-bretot han val-gut la pena per divertir-nos, conviure i aprendre els uns dels altres i així cada di-vendres a les onze de la nit esperar amb ansietat que arribés el pro-per assaig.

Miro les f o to s

d’aquesta tem-porada i allà dalt veig moltes cares velles, cares que aquest any han guanyat experiència i que ja són capaces de “llegir” un castell, però també en veig altres de noves. Cares que senten els caste-lls com els que més i que han passat a ser nous petits protagonistes dels nostres millors castells de la temporada.

A tots aquests petits i petites grans genis dels castells mil petons i mil ànims per

seguir pujant cada dia més amunt i mil gràcies

El raconet de la canallaper la vostra amistat perquè només per haver pogut compartir plegats tot aquest temps fent allò que tant ens agrada, ja val la pena totes les estones dedicades.

I per acabar ara ve el temps de la paradoxa castellera, per una banda el repòs i la

tranquil·litat que tots ens mereixem després de tots aquests mesos treballant però alhora cada vegada més ens envaeix el “mono” casteller i les ganes de tornar a enfundar-nos la faixa.

Per la canalla

això no passa del tot. No-saltres no pa-rem, seguim assajant i a p r o f i t a n t aquestes set-manes més calmades per jugar més i conè i xe’n s més anant de colònies o passant la ja tradicional

nit de Nadal de la canalla al local. Així que no t’oblidis casteller o castellera inquiet... cada di-vendres a les 20h nosaltres serem allà, a les Mo-reres, esperant que tots ens vingueu a ajudar a aprendre a pujar o a passar-ho bé una estona!!!

Equip de canalla: Júlia, Aleix, Vanessa i Marta.

6 PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES cròniques

Crònica dels FetsRedacció

vuit de generActe de suport als detinguts

La primera actuació del 2005 va ser ben matinera, el segon

dissabte de l’any al Casal de Cultura Robert Brillas, i el motiu era donar suport als dos joves espluguencs de-tinguts injustament en un muntatge policial mentre tornaven en tramvia d’una roda de premsa contra el Pla Caufec a l’Illa Diagonal. Van bastir-se construccions de cinc netes i a un pilar va desplegar-se una pancarta demanant-ne l’absolució (foto). A més, va estrenar-se la nova cap de co-lla, la Sílvia.

dinou i vint de febrerTorneig intercas-teller de bàsquet

Bon paper el que van fer els participants al

torneig d’aquest any cele-brat a Igualada. Si més no s’ho van passar bé, pel que ens han explicat els jugadors i jugadores. Els “suporters” que es van desplaçar a ani-

mar l’equip es van quedar amb les ganes, atès que van arribar just quan havien finalitzat els partits, per un pe-

tit problema amb els horaris.

vint-i-sis i vint-i-set de febrerTorneig intercasteller de futbol sala

Amb un equip més reduït que el de l’any passat vam anar a

Lleida, disposats a millorar el resultat de l’edició anterior. Ho vam aconse-guir: vam ser els millors quarts dels grups participants. Cal dir que vam posar tota la carn a la graella (li po-deu preguntar a en Marc, que es va trencar un braç) i vam sobreviure a

tota mena de contusions, esgarrapades, empentes i cops. En teoria aquests tor-neigs haurien de servir per agermanar la gent de les colles. Una vegada finalitzat el partit regna l’amistat i el bon rotllo però, mentre es juga, l’instint depredador i guanyador és l’amo de l’ambient. La propera edi-ció serà a Mataró el 4 i 5 de març.

Gràcies a les cròniques d’en Jaume I, i d’en Muntaner i en Desclot, avui sabem com es va conquerir València i Mallorca… Si no fos per les nostres cròniques és possible que en l’esdevenidor s’oblidés en part la magnitud de la grandesa i l’abast de les fites de la civilització dels Cargolins, injustament esvaïda entre les ombres del temps, perduda en les foscors de la Història. Amb el pes d’aquesta

responsabilitat, i tenint sempre en ment que qui escriu la Història és qui decideix què ha pas-sat i què no, l’equip de redacció s’ha proposat d’escriure unes cròniques d’allò més sectari, esbiaixat i subjectiu per assegurar un passat gloriós. Es tracta del recull d’actuacions i esdeveni-ments de la Temporada 2005.

7cròniques PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES

vint-i-vuit de febrerRua de Carnestoltes

A finals de febrer va ser el Car-nestoltes d’Esplugues, on

vam disfressar-nos, segons deien, de nit i de dia. Els xiquets van anar de solets i cels amb nuvolets, i les xiquetes de llunes i estelets. Es va anar fent via pels carrers del poble ballant, amb més o menys traça, al ritme dels Atabalats, mentre els més menuts gaudien de valent llençant confeti a tort i a dret (que li pregun-tin als agents de policia local que ens vam trobar pel camí). A pas fes-tiu va anar avançant la comitiva fins que va rompre a ploure a l’alçada del Pou d’en Fèlix, dissolent-se la rua. Després va haver-hi sopar i festa al poliesportiu de la Plana.

sis de marçCalçotada

Com cada any va haver-hi calçotada al local, una ex-

cusa com una altra per retrobar-nos després de l’aturada d’hivern i per embrutar-se i embrutar els altres de sutge de la barbacoa. Els partidets de futbol sala, futbolí i tennis taula van començar a escalfar l’ambient, men-tre que d’altres s’ocupaven de calar foc a tot allò que pogués encendre’s. El fum i una penetrant olor de ceba ens van començar a portar cap a les taules i barbacoes i no vam trigar massa a acabar amb tot el que ha-víem preparat. Amb uns bons rotets i la recollida de tot el muntatge vam donar per finalitzada la jornada. I que en són de bons, els calçots del dimoni!

disset d’abrilDiada de Primavera de Cornellà

I per fi vam començar la tempo-rada castellera, amb Cornellà i

Sant Cugat, amb el dos de sis com a millor castell i nous castellers als troncs. Com a debutant aquell dia, va ser de les millors actuacions de la temporada, i el record el mantinc viu i encara m’emociona fort. Per la res-ta, així que vam acabar vam fer cap el local de Cornellà on van donar-nos una mena de soparet, amb embotits, pernil i pa amb tomàquet, cervesa i refrescs.

vint-i-tres d’abrilParadeta de Sant Jordi

El dia va anar molt bé. Vam vendre totes les roses i uns

quants llibres i vam xerrar amb un bon grapat d’amics i coneguts. En aquestes ocasions el més important és tenir presència al lloc de l’activitat: que ens vegi la gent. L’endemà, però, bé que ens deixaríem veure, a la fi actuàvem al poble!

vint-i-quatre d’abrilDiada de Sant Jordi

El debut al poble va ser una setmana després de Cornellà,

amb la Colla Castellera de Figueres i amb Ripollet. Vam clavar castells de sis i el primer cinc de sis i quatre amb l’agulla de la temporada. Qui escriu aquesta crònica va descobrir una nova posició dins la pinya: la guillotina, molt suggerent per a un republicà, però molt incòmoda. La cosa va anar sense gaires problemes i tots contents, encara més els que hi pujaven per primer cop.


cia (no fos cas que aquells monstres de darrera les taules se’ls mengessin). Cal trobar una fórmula per apropar la gent a les paradetes. El millor de tot va ser el moment del lliurament dels premis del concurs de dibuix i el petit taller de castells amb uns pilars amb els més menuts de la colla i al-gun nen espontani que s’hi va voler apropar.

onze de junyFestes de Finestrelles

Un mes després de la darrera diada ens esperava un cap de

setmana ben atapeït amb les festes del barri de Finestrelles i, l’endemà, de Can Vidalet. A Finestrelles vam actuar amb els Xerrics i, per primer cop, a les pistes de bàsquet que hi ha darrera de Cal Suís, amb vistes esplèndides a la ciutat de Barcelo-na. L’anècdota la va protagonitzar una parella que es casava a l’hotel de sota, que es van queixar de la música de les gralles i ens van fer aturar una estoneta. Si més no, la cerimònia va ser maca. Sobre l’actuació, en anar curts d’efectius, vam alçar castells de sis bàsics (dos, tres i quatre de sis amb l’agulla).

Sent fidel a la tradició que mana que per festes de Finestrelles o

plogui o cardi una rasca de cal déu, quatre gotetes van ame-naçar tota la tarda, però amb prou feines aquell go-tim mereixia la qualificació de pluja, i fins i tot els dia-bles van poder actuar des-prés del vermut que es va preparar als jardins de Cal Suís, un cop consumats els castells. I, ja a la nit, sopar de germanor i concerts, i un vent de juny que sem-blava de gener.

vuit de maigFestes del Maig de Sant Feliu

A Sant Feliu vam patir la pri-mera llenya en més de dos

anys. Va ser a un quatre de sis car-regat, amb els terços una mica tan-cats i un pis de dosos que es va des-fer arrossegant-ne la resta. Abans ja s’havia hagut de desmuntar amb dosos col·locats. La caiguda, blana sobre la pinya, va ser plàcida, i el cronista la recorda amb un cert en-yor romàntic i tot. Pel que fa a la resta, es va repetir sense més dalta-baixos l’actuació de Cornellà (2de6 i 3de6), però amb un pilar caminat d’entrada.

vint-i-dos de maigConcurs de dibuix del cartell de la Diada de Festa Major

Una nova iniciativa d’aquest any que ha donat bons

fruits, encara que la participació no hagi estat massiva. El dibuix guan-yador, que va ser el protagonista del cartell d’aquest any, va resultar es-collit després de llargues discussions del comitè de selecció. Esperem que la segona edició tingui més repercussió.

vint-i-dos de maigFira d’entitats

Allò semblava la ver-sió pobre del mer-

cat medieval. Un munt d’entitats disposades a donar explicacions de les seves activitats i el públic, que no era poc, que pass-ava i s’ho mirava a distàn-


dotze de junyFestes de Can Vidalet

Amb un cel net i una Rambla de Can Vidalet força con-

correguda, l’actuació va començar a les sis amb Badalona i els Matos-sers. Cada colla va poder anotar-se només dos castells per qüestions d’horaris d’organització, i nosaltres vam fer 4de6 i 3de6, encara més cur-ts d’efectius que el dia anterior.

divuit de junyTorneig de futbol sala d’entitats d’Esplugues

Molt més civilitzat que el torneig casteller. L’ambient

entre els participants era molt distès (potser ajudat pels nombrosos por-rons amb cervesa i llimonada distri-buïts pels organitzadors. Una molt bona idea), encara que tothom por-tàvem al cap guanyar el torneig. El partit final... apoteòsic, amb les gra-des plenes de públic esgargamellant-se i fent gresca. Vull tornar a jugar aquest any.

vint-i-dos de junyCaves Codorniu

Els de Codorniu ens havien contractat per fer un castellet

durant un sopar amb motiu d’una convenció d’empresa. Amb una mica de confusió per causa de diverses in-dicacions molt imprecises i d’alguns canvis d’horari sobtats, vam plantar dins la gran sala un gloriós tres de sis, entre la més laudatòria ovació dels comensals. Com a agraïment, la sim-pàtica organització va obsequiar-nos amb una ampolla de vi per cinquanta persones.

vint-i-tres de junyRevetlla de Sant Joan

Amb motiu de la Festa de Sant Joan vam aixecar alguns espa-

dats (bell mot) de quatre durant la cercavila pel barri Centre, fins davant la foguera a la plaça roja del Pou, on, amb ben poca gent, encara en vam plantar dos de simultanis. En acabat, sopar de carmanyola, beure a raig fet i la corresponent musiqueta patxan-guera per embogir-nos a tots plegats.

nou de juliolLa Maquinista

La Maquinista, un gran centre comercial reblert de consu-

mistes i guàrdies de seguretat, situat a tocar del Besòs. Aprofitant que era la seva festa grossa i que ja tenen no sé quants anys d’existència, van con-tractar-nos per fer el que volguéssim. Vam passar la tarda amb un devessall de castells de cinc nets i una corrua de pilars de quatre. No teníem gra-llers, però uns xicots molt simpàtics que passaven per allà amb dues gralles se’ns hi van unir. Malauradament, no sabien el toc de castells, però la seva melodia no estava pas malament, tam-poc. Interpretaven el toc d’exotisme.

deu de juliolFesta Catalana, Banyuls

Aquell diumenge brillava un sol perfecte per fer castells i també

per anar a la platja, així que vam pujar a l’autocar i vam anar al poble rosse-llonès de Banyuls, situat a la costa de la Catalunya Nord, prop de la fronte-ra, on es celebrava la Festa Catalana.

Cap el migdia va haver-hi cer-cavila amb Xerrics d’Olot, ge-

ganters i trabucaires. Ens van servir el dinar, amanida i una paella sui generis


i, ja tard, a una hora força inusual, vam fer els castells, la mateixa actua-ció que a Cornellà. Aleshores tothom va córrer cap a la platja, delerosos de sol i aigua, mentre fèiem temps abans de tornar a Esplugues. Altres van vol-tar pel poble o van assistir als balls de l’Esbart d’Olot, a la mateixa plaça.

vint-i-dos de juliolSanta Magdalena

Com cada any el dia de l’anomenada festa major peti-

ta vam anar a fer un pilaret a l’Església de Santa Magdalena (foto) en honor a la patrona, és de suposar. Tanma-teix, més que per una santa que molts només coneixen per l’esmorzar amb llet, aquesta actuació és especial per l’enorme caliu del públic que omple de gom a gom l’església, que gaudeix i aplaudeix com si el pilar caminant fos El Tres de Nou o com si els tres esglaonets de l’altar fossin les escales de la Catedral de Girona.

Com sempre, els actes van co-mençar davant del Robert

Brillas, amb l’homenatge al ginjoler i els balls de cada colla participant. En cercavila es va pujant fins la plaça de l’Església, mentre pel camí cada colla fa els seus lluïments. Així que la missa és dita les colles entren i ofrenen a la patrona poms de flors i un ball ca-racterístic. Nosaltres sempre som els darrers en entrar-hi, som els que més poms lliurem i som també els més es-perats.

És tancar la pinya i que el galli-ner calli de cop i volta. Es fa

el silenci sepulcral i toquen les gralles ben fortes, ressonant per les parets campanar amunt. Comença a sen-tir-se un xiuxiueig fluixet amb el terç col·locat i l’enxaneta enfilant-s’hi. Ja coronat, a cada passa el rebombori a l’església va fent-se més eixordador, arribant al clímax en pujar els tres

graons i girar l’espadat. Quan surts pel passadís, eixugant-te la suor del front amb el mocador, els rostres dels assistents t’observen com un heroi, encara en plena ditiràmbica follia d’aplaudiments. En sortim com a semi-déus, èpica hercúlia, poesia ver-dagueriana.

Eixint de l’església els diables, els únics que no hi han volgut

entrar, reciten els seu mordaços ver-sots. Qualsevol pot ser blanc de les seves ires… A la fi, de tornada al Ro-bert Brillas, sopar de germanor entre les colles.

vint-i-quatre de juliolFesta del Gall

Per fi, un diumenge a la tarda, abans de plegar temporalment

per vacances, vam alçar el primer castell de set pisos (foto), el millor quatre de set fins Figueres, on en vam completar el darrer. El quatre, després del primer peu desmuntat, va pujar ferm, quiet i parat, amb molta confiança tot i ser el primer intent de la temporada i haver-hi nous compo-nents al pom de dalt. Quin goig i ale-gria, tantes abraçades i petons! A més, vam descarregar un 2de6 i un 4de6a accidentat, en què l’enxaneta que ha-via de coronar el pilar va despenjar-se pel pou però no va passar de terços del pilar. S’hi va poder col·locar co-rrectament, les gralles van tornar a sonar, i es va descarregar sense gaires més incidències.

tres de setembreSant Andreu de la Barca

Tornàvem de les llarguíssimes vacances castelleres amb ga-

nes ja de conquerir les places, i el pri-mer cap de setmana de setembre vam aprofitar per viatjar per la comarca


fins Sant Andreu, d’on en vam sortir sense suar gaire amb el quatre amb l’agulla com a millor construcció, mentre agafàvem rodatge per la nostra diada, que era ja a tocar.

setze i disset de setembrePregó i Prediada

El vespre del divendres del pregó va resultar ser gri-sot i tapadet, amenaçador. Van celebrar-se els actes

rutinaris al Casal de Cultura Robert Brillas i, en cercavila, vam fer cap a la Casa de la Vila. Mentre descarregàvem un dels pilars de quatre pel camí va començar a caure un lleu plugim. Com la pluja era intermitent, encara, i no massa forta, vam poder arribar a l’Ajuntament, cada colla a la seva, i va llegir-se el pregó, per part del grup que va intentar assolir el cim de l’Everest. Després, la cobla va interpretar unes corrandes interessants.

La pluja va ser persistent des de la nit fins una hora abans de la Prediada. Encara fent-me’n creus, sen-

se saber a qui regraciar-ho, si a la divina Providència o al Follet de Collserola, vaig enfaixar-me i apa, al Brillas, amb la Sagrada Família, que no va passar de construcci-ons netes de cinc. Nosaltres, que sense més pinya estran-gera poca cosa més podem plantejar, vam descarregar, sense gaires problemes, això sí, castells de sis, i fins demà si no plou.

divuit de setembreDiada de Festa Major

El jorn de la nostra diada ha estat la jornada més fructífera d’aquesta temporada, essent l’únic en

què hem descarregat dos castells de set pisos. El dia era clar i net, la temperatura suau, i a sobre venia la Co-lla dels Joves Xiquets de Valls, l’avinentesa ja s’ho valia. Vam obrir plaça amb un quatre de set (foto) molt més bellugadís que el del Gall, que es va fer lent i feixuc, però que finalment vam poder descarregar sense que en cap moment oferís símptomes de llenya imminent. El tres de set (foto), l’únic descarregat de la temporada, no va ser tan senzill, es va haver de treballar moltíssim i molts ja aclotaven el cap, tement-se el pitjor. Però també es va descarregar i vinga petons i abraçades i atacs d’alegria desaforada. Finalment, vam completar l’actuació amb un cinc de sis (l’última foto) que també es va haver de lluitar de valent, el terç del rengle del tres es va haver d’ajupir perquè quedava molt alt i tot plegat es movia molt. Vam acabar amb tres pilars de quatre, descarregats pel balcó.

La Joves, per la seva banda, va fer la clàssica de vuit amb una figuereta a la torre, tot molt ràpid i in-

sultantment parat. Els Bordegassos, l’altra colla, després del canvi de cap de colla i d’una temporada difícil, van fer 3de7, 4de7a i 5de7.


vint-i-cinc de setembreFestes de La Codonyera

Després de la nostra diada i de tres hores de viat-ge vam anar a fer castells a un poble de la Fran-

ja de Ponent, La Codonyera, a la província del Terol. El poble és petit i rural, d’uns 350 habitants, amb una ermita i una església i una gent de curiosa parla. Vam anar-hi per escampar una mica la boira després de la Diada, i l’hospitalitat dels “codonyerencs”, com deuen anomenar-se, bé que va pagar la pena. Havent dinat —una opípara cassola de caldereta de be—, i després de voltar una estona pel poble, vam actuar a una plaça que seria petita, però també acollidora… Descarregats cas-tells de sis bàsics amb la curta pinya de què disposàvem, els núvols es van estrènyer i van caure llamps i trons i un xàfec considerable que ens va acompanyar fins Es-plugues i més enllà.

primer d’octubreFesta infantil

Prop de dos-cents nens i nenes d’Esplugues van assistir a la festa que vam realitzar al Casal de

Cultura. Va organitzar-se una mena de gimcana i taller per la mainada, amb tot d’activitats relacionades amb la nostra passió. Grans i petits vam gaudir amb el grup de teatre TEATRAE, que va col·laborar-hi amb la represen-tació d’una adaptació del conte infantil “En Maginet tap de bassa”. Per finalitzar la vetllada es va oferir un petit berenar, gentilesa (timbals i platerets, l’única publicitat a la revista...) de La Sirena i la multinacional Nestlé.

vuit d’octubreCorrellengua

I arribà també a Esplugues el Correllengua, inicia-tiva cívica que pretén promoure l’ús de la llengua

catalana a tots els nivells, així com també donar una empenta a la cultura catalana. Vam contribuir-hi com cada any, aquesta vegada amb tres pilarets de quatre consecutius. La pinya ni es va moure: se’n descarregava un, es canviava l’alineació i en un minut un altre pilar al sarró. I així fins a tres, i després sopar i festa pels vol-tants del Robert Brillas.

setze d’octubreDiada dels Matossers

El següent cap de setmana vam visitar Molins de Rei, bella vila del Llobregat Jussà. Allà vam des-

carregar el tercer quatre de set (foto), també amb força problemes. N’havíem desmuntat el primer intent quan els dosos anaven ja per terços. Pel que sembla, la segona versió estava menys parada, però aturant batzegades i parant rebrincades vam eludir la ventallada. Els segons estaven cadascú a la seva bola, però de terços en amunt l’estructura feia més patxoca. Sense cap ni un problema vam plantar el 4de6a i el 3de6. Hi va haver dinar corte-sia dels Matossers, i fins diumenge vinent.


vint-i-tres d’octubreXII Trobada del Baix

I diumenge vinent trepitjàvem un altre cop la Plaça de Catalunya de Sant Andreu per participar a la trobada anual de colles del Baix Llo-

bregat, també conegut com a Llobregat Jussà.

Érem sis colles i anàvem quarts a l’ordre d’actuació. Només se’n fan dos castells més el pilar, per estalviar temps. En la recta final de

temporada, era l’oportunitat d’or per tornar a des-carregar dos castells de set a la mateixa diada. Però el tres se’ns va entravessar.

Vam començar amb un quatre de set (foto) que ja presagiava el que vindria

després: el quart quatre de set que descarre-gàvem, el tercer consecutiu que estrafeia un flam i que necessitava de tot l’esforç de la pinya i la concentració del tronc per no fer

figa definitivament.

El tres de set (la foto fosca) va haver de ser desmuntat amb

dosos col·locats, perquè no oferia prou garanties per ser descarregat. A la repetició va enlairar-se amb els ma-teixos problemes però amb la gent més desgastada, i ja negra nit. Tanmateix,

es podria haver completat; dissorta-dament, el pom de dalt, molt gran, va acabar despenjant-se a la baixada, arrossegant la resta del tronc.

Havíem d’estar contents, i molts ho estaven, però una llenya és una llenya i fot molta ràbia. Si més no, havíem lluitat fins el final i no

ens havíem arronsat, i això ja és motiu per estar-ne orgullós, tot i que aques-tes coses es pensin més tard, ja en fred. Haurem d’esperar l’any vinent per tornar a descarregar-ne dos de set a la mateixa actuació.

trenta-u d’octubreAplec de la Castanya

A corre-cuita i via telèfon mòbil va organitzar-se la castanyada per un dilluns pont entre el cap de setmana i un Tots Sants que va

acabar sent decebedor… Mentre uns torraven les castanyes els altres passaven el temps dins el local. Van obrir-se ampolles de cava i va

passar-se el vídeo d’algunes actuacions. Els castells semblaven més parats i tot, però déu n’hi do el tres de la nostra Diada… Es va

posar musiqueta, déu me’n guard d’entrar aquella estridèn-cia horrísona a la meva habitació, i es va anar

passant l’estona fins que a poc a poc l’aplec de la castanya es va dissoldre fins una nova avinentesa.


sis de novembreDiada de Fi-gueres

Tornàvem a tro-bar-nos amb

els amics de Figueres, gent de tramuntana i de frontera. Anàvem els justos però vam fer la segona millor actua-ció de la temporada, la mateixa que al ba-rri del Gall. El quatre de set (foto), a més a més, va lligar-se molt bé i va aixecar-se molt ben parat, amb bones mides, de postal, que en diuen. Tot va anar sense més novetats destacables, vam di-nar al local dels figue-rencs, amb espectacle de varietats inclòs, i vam tornar cap el po-ble pensant ja en la darrera actuació de la temporada.

tretze de novembre

Festa del Clot

Concloíem la tempora-da al Clot de Barcelo-

na, amb els castellers d’aquell barri i els de Mallorca. Vam fer la mateixa actuació que a Cornellà, Banyuls i que a la nostra Prediada (és a dir, dos, tres i quatre de sis), sense cap mena de problema però cur-ts d’efectius donat que ja érem a les acaballes. Amb canalla nova pujant a la torre de la foto, i un terç que no havia entrat mai al tres, do-nàvem per enllestida una temporada que, de cara a la propera, ens engresca i ens fa ser optimistes, pensant amb il·lusió en noves fites més elevades.

A destacar també la molt bona actuació dels illencs, amb el 2de7, el 5de7 i el3de7s, més 2Pde5. Per

la seva banda, Barcelona va completar el 5de7, 4de8 i 4de7a més vuit pilars de quatre simultanis, un especta-cle digne de veure.

Crònica RosaNaixences

Tenim el goig de comptar amb nous cargolins a la Colla. Pel que es veu la gent es va prendre seriosament la crida que vam fer l’any passat per

mirar d’incorporar nova canalla. Els naixements dela Clara, filla de la Pepi i en Jaume;en Martí, fill de la Meritxell i en Bene;en Kiel, fill de la Leigh i en Fran;i el proper naixement de la Júlia, de la Míriam i en Pedro,ens omplen d’alegria, i felicitem als nous pares i avis. Vinga, joves i grans,

preneu exemple i poseu-vos a la feina que encara necessitarem més canalla pel 5de8.


Aquest és el resum de les actuacions que hem fet al llarg d’aquesta temporada. La taula petita mos-tra tots els castells que hem anat portant per les places, sense comptar els pilars de quatre, que n’hem fet una corrua. Es pot comprovar com tenim un percentatge molt elevat de castells des-carregats, la qual cosa indica que som una colla molt assenyada que, malgrat que se’ns belluguin alguns castells com flams, anem sempre a descarregar. De fet només hi ha hagut dues llenyes en

46 castells intentats. Pel que fa a la taula grossa, hi són tots els resultats de les actuacions que hem anat fent pels territoris dels Països Catalans. Des de la primera actuació, al gener, fins la diada del Clot, hi ha contabilitzades vint-i-dues sortides, la majoria (setze) dins la comarca, tot i que també hem creuat la frontera de l’Estat Francès fins el Rosselló i hem visitat la Franja de Ponent. Ha estat una temporada força atapeïda en què (estadística absurda) ha

estat un plaer hem compartit plaça amb disset colles diferents i visitar deu pobles, viles i ciutats diferents.

En resum, que de ben segur la freda estadística és inca-paç de reflectir el que han significat per nosaltres els

modestos castells que hem dut amb tanta il·lusió a les places, i es queda a anys llum de fer un retrat acurat de la temporada, però fa si més no un lleuger esbós ràpid del moment actual de la colla, que és, al nostre parer, molt esperançador. Frisem (ens en morim de ganes) per completar el calendari de la tempora-da vinent, diumenge rere diumenge, per les places.

La Temporada en Xifres

ELS CASTELLS DEL 2005 Descarregat Carregat Intent I. desm.

4de6 8 1 0 13de6 12 0 0 04de6a 7 0 0 02de6 7 0 0 05de6 2 0 0 04de7 5 0 0 03de7 1 1 0 1

Total: 46 castells 42 2 0 2Percentatges 91,30% 4,35% 0% 4,35%

Dia Hora Lloc Motiu Altres colles Actuació8/01/2005 12h Robert Brillas Detinguts Caufec — Castells de Cinc nets 16/04/2005 17h Cornellà Festes de primavera Cornellà i Sant Cugat 4de6, 3de6, 2de6, 2Pde4 24/04/2005 12h Robert Brillas Diada de Sant Jordi Figueres i Ripollet Pde4, 5de6, 4de6a, 3de6, Pde4

08/05/2005 12h St. Feliu Festes del Maig St. Feliu i Riberal Pde4cam, id4de6, 4de6(c), 3de6, 2de6, Pde4

11/06/2005 17h Finestrelles Festes de Finestrelles Xerrics d'Olot Pde4, 4de6a, 4de6, 3de6, Pde4 12/06/2005 18h Can Vidalet Festes de Can Vidalet Badalona i Matossers Pde4, 3de6, 4de6, Pde4 22/06/2005 21h Caves Codorniu Comercial — 3de623/06/2005 20h Robert Brilles Sant Jordi — Pde4, Pde4, 2Pde4 09/07/2005 20h La Maquinista Comercial — Castells de 6 i 5n 10/07/2005 14h Banyuls (Rosselló) Festes catalanes Xerrics d'Olot Pde4, 2de6, 4de6, 3de6 22/07/2005 20h Esplugues Pilar a l'església — Pde4cam i pilarets a la cercavila 24/07/2005 15h Esplugues Festes del Gall St. Feliu i Barcelona Pde4, 2de6, 4de7, 4de6a, Pde4 03/09/2005 19h St Andreu de la Barca Festa Major St Andreu i Xerrics Pde4, 4de6, 4de6a, 3de6 Pde4 16/09/2005 20h Esplugues Pregó — Pilarets de Quatre 17/09/2005 18h Esplugues Prediada Sagrada Família Pde4, 2de6, 3de6, 4de6, Pde4 18/09/2005 12h Esplugues Diada Vilanova i Joves de Valls Pde4, 4de7, 3de7, 5de6, 3Pde4 balcó

25/09/2005 9h La Codonyera (Terol) Festa Major — Pde4scam, 3de6, 4de6, 4de6a, 2Pde4

8/10/2005 20h Esplugues Correllengua — Pilarets de Quatre

16/10/2005 12h Molins de Rei 3a Diada dels Matossers Matossers i Riberal Pde4cam, 4de6a, 4de7, 3de6, Pde4

23/10/2005 12h St Andreu de la Barca XII Trobada del Baix Colles del Baix Llobregat Pde4, 4de7, id3de7, 3de7c, Pde4 06/11/2005 12h Figueres Diada Figueres i Tirallongues Pde4, 4de7, 4de6a, 2de6, 3Pde4 13/11/2005 12h Barcelona Festa del Clot Barcelona i Mallorca 3de6, 4de6, 2de6, 2Pde4

Font: elaboració pròpia i Web Casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (www.collajove.com)


Comentari pels castellersHola, som la Cristina i la Vane, dues castelleres

de la Colla Castellera d’Esplugues. Us volíem dir que heu de venir a provar a fer castells, que és molt divertit i que si us agrada pujar a parets, muntanyes i persones aquest és el lloc ideal!!! Hi ha molta gent i molta convivència, si us agrada participar a activitats veniu! Els assajos es van dimarts i divendres. Els diven-dres primer es fa una sèrie de jocs, després un assaig de castells petits i al final de tot… el més divertit, els castells grans.

Però nosaltres dues us volíem donar un consell molt bo: primer de tot venir i provar-ho, després

com és normal us quedeu si us agrada i quan vingueu veniu amb alegria, valentia, amb ganes de pujar i si te-niu algun problema aneu-ho a preguntar a la cap de colla SÍLVIA, o als caps de canalla MARTA, ALEIX, VANE, JÚLIA o al cap de tronc ADAL!!!

Veniu, us ho passareu molt bé i us divertireu moltíssim i fareu excursions i activitats amb

molta gent i conviureu amb tanta gent que ni us n’adonareu!!!

Vane i Cris

Ficció, utopia o futurisme?Hola, em dic Cla-

ra i formo part d’aquesta nova generació de catellers i catelleres. En onze anys que té la colla ara estem naixent la ter-cera generació, és a dir, els que tenim els avis i els pares a la colla (tot i que a la colla ja tenim algú que

és avi). El primer en arribar va ser en Joel, que tot i no ser de tercera generació és fill d’en Fran. Després al juny vaig néixer jo, que sóc filla d’en Jaume i la Pepi. Unes setmanes més tard, mentre la colla feia vacances, va néixer en Martí, fill de la Meritxell, i ara estan espe-rant una cosina pel Martí, la Júlia, que serà filla d’en Pedro i la Míriam.

Qui sap si algun dia estarem tots junts al pom de dalt, i més tard en el tronc, potser en Martí serà

al costat de la pinya marcant l’evolució del castell amb la gralla. Potser que d’ací uns quinze anys el cap de colla sigui algú que encara no ha començat a fer d’enxaneta i, per què no, posats a somiar una mica, serem al pis de quints d’un carro gros, celebrant el vint-i-cinquè ani-versari.

Bé, com que jo encara no sé escriure, ni tan sols dictar, això ho dic per boca del meu papa i per

tant tota semblança amb la realitat o amb el que jo pu-gui fer o pensar quan sigui més gran pot ser pura coin-cidència. O no?

Fins aleshores, com es diu en aquest món: Pit i amunt!

Jaume “Fill”

les teves sensacions

Les Teves Sensacions

Quin sentit tindria aquesta revista sense la col·laboració de la gent de la Colla? Agraïm sincerament l’esforç de les persones que han volgut contribuir-hi amb els seus escrits, i animem als que no s’hi han atrevit o no han pogut a fer-ho per la propera edició, que si tot va bé hauria de sortir per Nadal del 2006. Més que les cròniques o qualsevol altra cosa, el que més es valora d’aquestes revistes són

les sensacions i els punts de vista dels propis castellers. És de ben segur el més interessant.

17 PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES les teves sensacions

Jaume “Pare”

Hola colla,

Com el membre més gran de la colla, em di-

rigeixo a vosaltres per dir vos que estic molt orgullós de tota la feina que s’ha fet. Hem de continuar així, per això us de-mano que tots continuem po-sant de la nostre part.

Com es sabut per tots l’any vinent tenim elec-

cions per crear una nova junta. A l’actual junta tenim mem-bres que porten deu anys fent la gestió comú. És hora de renovar-se.

Voldria demanar a la joventut que agafin la responsabilitat i el timó de la colla per

continuar millorant la gestió de la nostra colla en tots els sen-tits.

És igual el lloc que ens està assignat a la colla, ja

sigui a la pinya o al tronc. No oblidem que la canalla també es molt important.

Continuem units per llui-tar per la colla, us dema-

no tota la implicació que podeu assolir.

ÀNIMS I AMUNT, CAR-GOLINS.

Una salutació.Jaume Calvo “Pare”

Tinch un buyt

Tinc un buit, i no vull dir a La Revista, ni al budell, que això és palmari. Tinc un buit cada dilluns, di-

marts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge que no hi ha diada. De vegades, hi ha setmanes

que m’enfaixo vuit vegades: una dilluns, dues dimarts, potser dimecres i dijous, una altra divendres, dissabte i

diumenge. Però això sovinteja rarament, i els assaigs són només un mecanisme per alleugerir les ànsies d’anar

a plaça tot sublimant-les en una mena de farsa al local. Cada dia sense diada és com l’església atrotinada d’un

poble abandonat, i les ànimes en pena del cementiri que hi entren i surten com volen per la portalada o el sos-

tre ensorrat. Patir amb un peu que t’enfonsa la clavícula, anar de crossa a una torre on els baixos poden fer-se

petons, el dit gros d’un segon que va a l’ull de l’agulla, una desafortunada trepitjada que et contusiona quatre

dits, la calor escanyant del xafogós estiu mediterrani, el fred glaçat que empedreeix els músculs un vespre a

Lleida, la llenya que trenca braços i cames i tenyeix el terra de vermell. La por, el respecte i l’equilibri entre

l’individualisme més stirnerià i el col·lectivisme més utòpic, la duresa de les llambordes: què més puc demanar

als castells? Potser, que tinguessin cap sentit racional? La gràcia està en què els castells són origen, camí i ob-

jectiu en si mateixos, que no serveixen per res més que per fer-los i patir amb un peu que t’enfonsa la clavícula,

esclafat de crossa, amb un dit a l’ull, ofegat amb la calor i el fred repatanis i amb por de prendre mal. Fer castells

és patiment, però també és satisfacció de superar-se un mateix, orgull de pujar més amunt, el goig dels objectius

assolits, el caliu de la colla, etc. Direu que fer castells és irracional, i jo hi estaré d’acord: però cap sentiment no

és racional i bé que a tothom li agrada de tenir-ne. I de fet la vida... és un castell i un gintònic. JS.

18 PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUES gent de la colla

19 PEUS NEGRES COLLA CASTELLERA D’ESPLUGUESgent de la colla

peusnegres09

Documents