pesca a vilanova - diba.cat · en el mar. el navegant l’identifica consul-tant el llibre de fars,...

Servei del Medi AmbientÀrea de Medi AmbientComte d’Urgell, 187, 2n. pis08036 Barcelona

Centre d’Estudis del Mar

La pesca a Vilanova i la GeltrúGuia per a la visita del port i la llotja de peix

LA PESCA A VILANOVA I LA GELTRÚ

GUIA PER A LA VISITA DEL PORT I LA LLOTJA DE PEIX

Segona edició revisada i ampliada

Lluís del Cerro i Flora Portas

PESCA A VILANOVA 3/8/06 12:17 Página 3

EdicióServei del Medi Ambientde la Diputació de Barcelona

TextosLluís del Cerro i RamonFlora Portas i Grau

DibuixosJosep MadaulaM. Àngels Puig i GarciaLlorenç Ferrer i Domènech

© Diputació de BarcelonaAgost de 20062a. edició

Producció: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaComposició: Fotoletra, S.A.Impressió: Gertograf, s.l.ISBN: 84-9803-145-1Dipòsit legal: B-40393-2006


Índex

7 Presentació

9 CAPÍTOL 1: EL PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

11 Situació i descripció13 Estol de barques de pesca13 Els caladors vilanovins

17 CAPÍTOL 2: BARQUES I ARTS

19 Les barques20 Quillats o bous22 Barques de llum23 Caros o llaguts

27 Els arts, els ormeigs i el seufuncionament

27 El bou28 La pesca amb l’art del bou30 La cinta o art d’encerclament30 La pesca amb la cinta32 Les gàbies de marisqueig33 La pesca amb les gàbies

de marisqueig34 El rastell de cadenes34 La pesca amb el rastell de cadenes36 El palangre39 La pesca amb el palangre40 El tremall

42 La pesca amb el tremall43 La nansa44 La pesca amb la nansa

47 CAPÍTOL 3: ESPÈCIES DE MÉSIMPORTÀNCIA COMERCIAL

49 Introducció49 Classificació dels organismes

50 Esquema de les diferents parts d’un crustaci

51 Galera52 Escamarlà 53 Gamba54 LIagosta

55 Esquema de les diferents parts d’un mol·lusc

57 Cargol de punxes58 Margarida llisa59 Rossellona60 Sípia61 Calamar62 Pop

63 Esquema de les diferents parts d’un peix

65 Sardina66 Seitó67 Congre


68 Maire69 Bròtola70 Lluç71 Llíssera72 Llobarro73 Pagell74 Esparrall75 Boga76 Moll77 Pixota vermella78 Sorell79 Aranya80 Verat81 Lluerna82 Palaia de reballa

83 Llenguado84 Rap

87 CAPÍTOL 4: ELS PESCADORS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

89 L’organització entre els pescadors90 Els oficis de pescador93 Refranys mariners93 La confraria de pescadors94 La llotja i la subhasta

97 AGRAÏMENTS

99 BIBLIOGRAFIA


Presentació

La pesca és una activitat ancestral que s’ha desenvolupat durant milers d’anys. A les ribes de laMediterrània la pesca artesanal ha explotat els recursos del mar, essent una de les activitatseconòmiques primàries dels nostres pobles.De mitjans del segle XX ençà, ha patit una revolució, ja que les barques han incorporat motorsde gran potència a més d’aparells amb noves tecnologies, com ara els radars, les sondes i mésrecentment els GPS, la qual cosa ha permès l’augment del rendiment pesquer. El resultat de totaixò és que hem arribat als límits de la sobreexplotació; per tant, ara, s’han d’aplicar criteris desostenibilitat per tal de conservar aquest recurs renovable, tan important.Dins de les activitats del Centre d’Estudis del Mar, una part important es vol dedicar a un mi-llor coneixement del món dels pescadors.La proximitat del port de pesca i de la Llotja del peix de Vilanova i la Geltrú ens ha semblat unamagnífica ocasió per apropar els joves i els educadors a les tècniques de pesca, a les barques ia la vida marinera.Pensem que aquest llibre proporcionarà uns mitjans útils per comprendre millor els homes queviuen del mar i ens proporcionen part del nostre aliment.

Servei del Medi Ambient


Capítol 1

EL PORT DE VILANOVA I LA GELTRÚ


11

SITUACIÓ I DESCRIPCIÓ

El port de Vilanova i la Geltrú és el més me-ridional de la província de Barcelona. La vilai el port pertanyen a la comarca del Garraf.El port és totalment artificial, és a dir, tots elsmolls de protecció han hagut d’ésser cons-truïts, vist que la costa d’aquesta zona no ofe-reix llocs de resguard i protecció o naturals.Les obres del port es van iniciar l’any 1949 iencara avui se n’hi continuen fent per ade-quar i aprofitar millor l’espai del port.El port és format per tres molls principals.Els molls són obres construïdes amb pedra,serveixen per a amarrar les embarcacions,per l’embarcament i desembarcament depersones i mercaderies i ofereixen abric ales naus. Aquests tres molls són (figura 2):El moll de llevant (núm. 4), de 700 metresde longitud, que comença al costat del far.El moll de ponent (núm. 5), que fa 630 me-tres i té una prolongació de 175 metres.El moll de migjorn (núm. 6), d’una llargadade 80 metres, que té una prolongació de625 metres.Dins el port hi ha tres dàrsenes, que són elsllocs més resguardats. Aquestes dàrsenessón (figura 3):La dàrsena de pesca (núm. 1), on atraquenles barques de pesca. Al costat hi ha l’edificide la Confraria de Pescadors, la fàbrica degel i les llotges vella i nova.

La dàrsena comercial (núm. 2), on atra-quen vaixells mercants petits. Abans hi ha-via, a més, una drassana per al desballesta-ment de naus.La dàrsena de maniobra (núm. 3) és lamés gran i permet que les embarcacions hipuguin fondejar emparant-se dels vents.Des de fa uns quants anys allotja el ClubNàutic, que s’hi traslladà des de la dàrsenade pesca.Aquest port és transitat per les barques depesca, per embarcacions esportives i pervaixells mercants de petites dimensions.La fondària màxima dins del port és de 5metres i va minvant cap a l’interior de lesdàrsenes.Els llums de senyalització del port tenen lafinalitat de servir de guia a aquelles embar-cacions que entren o surten del port de nit.

Plànol general de la comarca del Garraf.

BAIXPENEDÈS

BAIXLLOBREGAT

ALT PENEDÈS

Pantà de Foix

CUBELLES

VILANOVA I LA GELTRÚ

CANYELLES

OLIVELLA

SITGES

SANT PERE DE RIBES

MAR MEDITERRÀNIA

N

Riu

Foi

x


Hi ha llums de dos colors, l’un de color verd,a l’extrem del moll de migjorn i l’altre de co-lor vermell, a l’extrem del moll de ponent i laseva prolongació. Per tant, quan una embar-cació entra a port, ha de veure els llumsverds del port a la seva dreta i els vermells al’esquerra. En el moment de sortir és al con-trari: per la dreta s’han de veure els llumsvermells i per l’esquerra els verds.El far o farola serveix per a guiar els vai-xells que naveguen de nit a mar obert, tot i

que cada cop té menys importància en lasenyalització i navegació. El far del port deVilanova i la Geltrú està situat al turó deSant Cristòfol. Cada far emet unes llampa-des de durada i periodicitat determinades icaracterístiques i que serveixen al nave-gant per a identificar-lo i, per tant, situar-seen el mar. El navegant l’identifica consul-tant el Llibre de Fars, un cop determinadesla durada i la periodicitat del que està ob-servant.

12

Port de Vilanova i la Geltrú.

1 Dàrsena de pesca2 Dàrsena comercial3 Dàrsena de maniobra4 Escullera de llevant5 Escullera de ponent6 Moll de migjorn7 Farola8 Confraria de Pescadors9 Drassanes

10 Club Nàutic

1

2

34

5

6

7

8910


Estol de barques de pesca

Els bastiments de pesca ocupen la dàrsenade pesca i el moll que la separa de la demaniobra en ambdós costats. El trasllat delClub Nàutic a la dàrsena de maniobra pro-porcionà molt més espai a la dàrsena depesca per a aquesta mena de vaixells i lapossibilitat al Club Nàutic d’oferir molta mésquantitat d’amarratges als seus socis.Normalment, en el port veurem que les bar-ques que es dediquen al mateix sistema depesca o d’ofici estan atracades més omenys a prop les unes de les altres (vegeul’esquema), tot i que sovint les necessitatsde reparacions o el moviment de materialfan que no sempre segueixin aquesta distri-bució.Totes les barques que pesquen a Vilanova ila Geltrú han d’estar inscrites a la Confrariade Pescadors. El nombre de barques inscri-tes varia al llarg del temps pel fet que can-vien de base, es venen, se’n desballesten,se’n fan de noves, etc. Vegeu la següenttaula a tall d’exemple.

Quan una barca de pesca es vol inscriure ala Confraria, la Junta decideix si es pot ac-cedir a la petició. Els arguments a favor o encontra d’una sol·licitud poden ésser tan di-versos com l’espai disponible per a atracar ol’estat de les poblacions marines que s’ex-ploten, per posar un parell d’exemples.

Els caladors vilanovins

Els caladors són els llocs on els pescadorscalen l’art o les xarxes de pescar. Cada ca-lador té unes característiques determinades,

13

Ofici 1982 2002

Arrossegament 42 29

Arts menors 65 46

Encerclament 18 16

Palangre 20 13

Situació de les barques a la dàrsena de pesca.

1 Quillats2 Almegeres i llaguts3 Barques de llum4 Barques petites de rossegall5 Confraria de Pescadors6 Farola

1

2

3

4

5

6•


definides per la qualitat del fons, la fondària,les roques que hi ha, els obstacles que eldelimiten, etc.Els caladors i totes les zones compreses en-tre la línia de costa i la fondària, aproxima-da, de 50 metres tan sols poden ésser ex-plotats per a la pesca menor (que correspona la pesca amb tremall, palangró, nansa omarisqueig). Aquests caladors prop de terra,segons la legislació vigent, no poden ésserutilitzats per les barques d’arrossegament,que poden pescar a partir de 50 metres defondària.A menys de 50 metres trobem els caladorssegüents:Brut gran. És una zona extensa amb fonsformat per una praderia d’herbes marines(fanerògames), que també es coneix amb elnom d’alguer. La fondària mínima és de 14metres i la màxima és de 30 metres, tot ique per causes naturals i antròpiques la de-limitació no és exacta. Les praderies sónllocs amb una gran varietat d’espècies ani-mals. Actualment, sobretot a causa de la so-breexplotació i la pesca irresponsable, elnombre d’espècies hi ha disminuït. Lesespècies que s’hi poden pescar són moll,lluerna, serrà, llíssera, calamars, sípia, mus-sola, etc.Els Penyals. Zona no gaire gran, formadaper pedres, molt apropiada per a la pescaamb palangre. La fondària és de 36,8 me-tres. S’hi pesquen besuc, sard, esparrall, ga-lera, etc.

La Babaia. Àrea bastant àmplia formada perroques. És potser el lloc més profitós per apescar amb el palangre. La fondària variaentre 44,8 i 50 metres. Entre les espèciesque s’hi pesquen hi ha rajada (dita aquí es-crita), congre, polla, pagre, pagell, besuc,etc.Mar de nit o Mar de Sitges. És una extensaplanassa formada per fons de graspallà ograpissar (pedra menuda) i sorra. Es trobaentre 43,2 i 48 metres. S’hi pesquen galera,congre, moll, lluerna, gerret, etc.Entre 50 i 700 metres, aproximadament, hitrobem els següents caladors principals:Les Barres. N’hi ha dues, la de terra i la defora. La primera està entre 50 i 51 metres ila segona entre 64 i 96 metres. Totes duessón un conjunt de roques. Entre les espè-cies que s’hi poden trobar hi ha llagosta,barraca (és la bròtola de roca), rajada (ditaaquí escrita), lluerna, etc.Fons de les Roques. És un calador consti-tuït per muntanyes molt altes (algunes de 48metres d’alçària), que es troben en un fonsd’entre 144 i 160 metres. S’hi pesquen lla-gosta, polla, rap, mòllera, llamàntol, etc.Fons de Sant Salvador, fons de la Sella ifons del Vinyet. Aquests tres caladors sónl’un al costat de l’altre; el de la Sella és eldel mig. Formen pendents que baixen agrans fondàries, tant, que ni les antiguessondes de paper de les barques no detecta-ven el fons. La màxima fondària a què espesca és de 512 metres al fons de Sant Sal-

14


15

Els caladors vilanovins.

Sant Salvador

Brut gran

La T

renc

ada

El Pla

Fons de lesRoques

SantSalvador

El

Par

dell

Caroba

El V

inye

t

La S

ella

Mar de nit

Els Penyals

La Babaia

Les Barres

CubellesVilanova

SitgesGarraf

50

50

100

100

200

200

300400600 500


vador i de 600 metres al fons de la Sella.Les espècies que s’hi pesquen són lluç, brò-tola, maire, polla, llagosta, etc.Caroba. Zona que forma una planassa ambfons de sorra i fang. La fondària mínima ésde 96 metres, on limita amb una àrea de pe-dres escampades, i la màxima és de 400metres. No té gaire pendent. Entre les espè-cies que s’hi pesquen tenim rap, lluç, maire,bròtola, aranya, moixina, etc.El Pla. És un dels caladors on es pot arribara pescar a més fondària. És un bon lloc per a pescar la gamba, quan n’hi ha. Co-

mença a partir de 400 metres i arriba fins als700 metres. A més de gamba s’hi pesquenbarraca, bròtola, etc.El Padruell. Àrea en forma de vall, ambfondàries que varien entre 80 metres i 290metres. És un bon calador per a la pesca dela gamba i de l’escamarlà. També s’hi pes-quen maire, lluç, rap, etc.La Trencada. És el calador més gran de lamar vilanovina, puix arriba fins a Tarragona.El fons és format per sorra i fang. S’hi po-den pescar lluç, maire, rap, aranya, pene-gal, etc.

16


Capítol 2

BARQUES I ARTS


19

LES BARQUES

Les barques de pescar, també dites basti-ments, es construeixen a les drassanes. Pre-dominaven les de fusta, tot i que actualment latendència és a fer-les de fibra de vidre i ferro.

En el dibuix podeu observar els punts mésimportants d’una barca genèrica:La part de baix del bastiment, horitzontal inormalment recta, és el que s’anomena qui-lla. És l’eix longitudinal i la columna verte-bral de la barca.La roda forma la proa o part de davant delbastiment.

Noms de les parts d’una barca.

roda quilla

cornamusa

tapa d’escotill

coberta

canya

quaderna

varenga

regala

hèlice

timó


El codast és el punt on van fixats el timó il’hèlice.Les quadernes són, per entendre’ns, lescostelles del bastiment.Els baus, com les bigues d’una casa, són labase dels taulons de la coberta.L’orla o borda és com la barana de la barca.La cornamusa és una estructura en formade doble T que serveix per a lligar-hi elscaps per amarrar. Quan parlem de les bar-ques de marisqueig, veurem que la corna-musa té altres funcions.El timó és una peça normalment de fustaque serveix per a governar o «conduir» labarca.L’arjau, o mal dit canya, és un pal perpendi-cular al timó i serveix per a moure’l. Les bar-ques més grosses, en comptes de timó decanya, porten timó de roda, que són els tí-pics amb forma de volant.En llenguatge mariner, l’eslora és la llarga-da de la barca, mentre que la mànega n’ésl’amplada.També en llenguatge mariner, la proa és lapart de davant del bastiment; la popa, la deldarrere; babord és la banda esquerra mi-rant de popa a proa, i estribord, la de ladreta.Apart de la forma (vegeu els diversos dibui-xos), hi ha dos criteris bàsics per a classifi-car les barques:– Potència del motor: es representa amb

les lletres HP o CV, i indica els cavalls depotència.

– Tones de Registre Brut: es representaamb les lletres TRB, i indica el volum delsespais tancats del bastiment. Cada TRBequival a 2,83 m3.

Gairebé sempre el motor és enmig de labarca i sota la coberta.

Quillats o bous

Els quillats, també anomenats bous, són lesbarques que es dediquen a la pesca d’arros-segament.Són barques relativament grosses i de to-natge de registre brut força variable.Hi ha barques d’arrossegament petites1 quepesquen amb la mateixa tècnica i art que elsquillats. Es diferencien dels quillats perquèduen un motor més petit i tenen entre 2 i 34TRB, normalment.La tripulació depèn en certa manera de lamida de la barca. Abans els quillats porta-ven més homes, però amb la millora de latecnologia de pesca el nombre de personesha anat minvant fins a un màxim de 5.El pont de comandament és el lloc coberton va el patró i on hi ha els aparells per agovernar la barca (timó, compàs, instru-ments del motor, etc.) i per a ajudar a lapesca (sonda, radar, GPS, plòter, etc.).

20

1. Aquestes barques d’arrossegament petites és el queels pescadors anomenen arrastrillos, paraula castellana.En català el mot correcte és «barca d’arrossegament».


21

La cuina també és un lloc cobert i sovintserveix de menjador.Sota la coberta sol haver-hi lliteres per adescansar, perquè sovint s’ha d’anar llunydel port i mentrestant els mariners podendormir una mica més.Damunt de la coberta, i com a eines ne-cessàries per a la pesca, trobem:– Gigre.2 És un torn doble on s’enrotllen els

dos cables que serveixen per a pujar ibaixar la xarxa. Va connectat amb el mo-tor i es fa servir tant per donar cable comper a recollir-lo i per a cobrar els caps queajuden a pujar el cóp.

– Gabietes. Són dues corrioles i per dinsde cadascuna hi passa un dels cables.Tenen una funció d’orientació dels cablesi per a evitar que aquests freguin entreells. Normalment es desplacen a mà alllarg de la guia sobre la qual van munta-des, però de vegades poden ésser mecà-niques.

Quillat.

2. El nom que fan servir els pescadors per a aquestaparell és maquinilla. El nom català que s’hi ajustariaés «gigre enrotllador», car fa les dues funcions, i enca-ra hi hauria la possibilitat de dir-ne «maquineta».

pal

gavieta

cable

gigre

pont de comandament

cuina

porta


– Portes. Són unes peces de forma rectan-gular; en un quillat d’uns 400 - 500 CV,cadascuna fa, aproximadament, 1,10 ×× 0,6 × 0,15 metres i pesa entre 150 i 200kg. Són fetes de fusta i ferro o totalmentde ferro i n’hi ha una al final posterior decada cable. La seva funció és d’oferir re-sistència a l’aigua i actuar de divergent fí-sic, amb la qual cosa s’aconsegueix obrirhoritzontalment la boca de la xarxa.

– Pal. Els quillats més antics acostumen atenir un pal vertical (també dit palo), coml’arbre d’un veler, darrere el pont de co-mandament. Actualment, com que lesbarques ja no van a la vela, el pal serveixper a ajudar a pujar el cóp damunt de labarca i és per això que té una o més cor-rioles al capdamunt. És una peça feta deferro (també anomenada pal), en formade trapezi, situat en el terç posterior de labarca. La funció és la mateixa que la delpal tradicional, però és més resistent.

Barques de llum

Són les barques que fan la pesca d’encer-clament (també anomenada teranyina,«cerc» o cèrcol3). La fan dos bastiments,una barca gran, que és la que descriurem ique s’anomena barca de l’art, i una o dues

de petites anomenades bots de llum, queduen els fanals emprats en aquesta pesca.La barca de l’art és gran i de mànega ampla.La part de sota, a ambdós costats de la qui-lla, acostuma a ésser de fons molt aplanat, ifa que el moviment lateral de gronxat siguimés accentuat. És per això que duen duesquilles laterals que ajuden a esmorteir aquestbalanceig i l’abatiment a causa del corrent.Com en els quillats, sota la coberta tenenuna cabina amb lliteres per als mariners.Damunt la coberta trobem el pont de co-mandament, que en aquests bastimentssempre és a popa. A dins hi ha també elsinstruments necessaris per a la navegació ila pesca.Aquestes barques, a més de la sonda, solenanar equipades amb un sonar que els ajudaa trobar més fàcilment les moles de peix quecerquen. Dins del pont de comandamentacostuma a haver-hi una senzilla llitera per-què hi descansi el patró, si pot.Damunt la coberta, normalment a la banda debabord, s’hi estiben les caixes en què es po-sarà el peix a mesura que es treu de la xarxa.A la banda d’estribord, a la part del mig de labarca, hi ha dues grans politges mecàniquesamb un peu de ferro anomenades llevadors(mal dites haladors). Són gigres que funcio-nen amb la força del motor i que serveixenper a ajudar a pujar la xarxa damunt de labarca.A la proa, hi trobem un gran enrotllador ambuna corda gruixuda anomenada sàgola.

22

3. «Cèrcol», en aquest cas, és una forma més o menyscatalanitzada de la paraula cerco (castellà).


23

Aquestes barques no tenen pal i la cobertaés molt ampla per facilitar la cabuda de lesgrans quantitats de peix que acostumen acapturar.El bot de llum, que és com se sol anomenar,és una barca petita amb coberta o sense ique tant pot tenir cabina com no tenir-ne.Porten d’un a tres llums de gas o, més mo-dernament, elèctrics i connectats al motor.Són de petites dimensions i acostumen aportar dos homes de tripulació.La barca de l’art fa uns 14 metres i té entre10 i 25 TRB o més. El motor no és tan po-

tent com el dels quillats i no acostuma apassar de 300 CV. Si hi comptem el patró,una barca de llum porta al voltant d’uns deuhomes de tripulació.De les barques de llum, a la costa del nordde Catalunya en diuen «teranyina» (catala-nització de la paraula castellana traíña).

Caros o llaguts

Antigament, el caro era una embarcació em-prada en la pesca, de forma llarga estreta i

Barca i bot de llum.

pont

llevador

caixes de fusta

bot de llum

llums

enrotllador sàgula


24

sense pal. També aleshores, el llagut era unaltre tipus d’embarcació, que duia una velallatina i es dedicava principalment a la nave-gació de cabotatge. Actualment, el mot«caro» rarament s’empra, mentre que el de«llagut» s’utilitza per a designar les embar-cacions d’aquesta mena però dedicadesprincipalment a la navegació d’esbarjo. Nor-malment, entre el col·lectiu dels pescadorssovint anomenen «barca» als bastimentsmenors. En aquest text els utilitzarem totstres indistintament.Aquestes barques s’utilitzen en cinc sistemesprincipals de pesca o «oficis»: marisqueig,4

tremall, palangre, nansa i ròssec de cargol.Habitualment, aquests tipus de barques os-cil·len entre 1 i 10 TRB i la tripulació acostu-ma a ésser d’un a tres homes.La potència del motor és variable segons l’o-fici al qual es dedica l’embarcació, però po-

dríem dir que per norma general les dedica-des al marisqueig en tenen una mica mésperquè, com es veurà més endavant, aques-ta modalitat de pesca els obliga a arrosse-gar. Els altres tres tipus van amb uns motorsde potències més o menys semblants, queoscil·len entre 10 i 100 CV. N’hi ha amb méspotència, segons la distància que han de re-córrer per arribar al lloc habitual de pesca.L’aparença de les barques també és sem-blant, amb certes variacions que depenendel mestre d’aixa o constructor. Fan, habi-tualment, entre 5 i 10 m d’eslora i d’1,5 a 3m de mànega. Acostumen a tenir pont decomandament aquelles barques que van apescar lluny i que, per tant, han de resistircondicions meteorològiques més dures, tot ique, actualment, n’hi ha poques que no entinguin.a) Marisqueig i cargolaires. Per tal de rea-litzar aquestes modalitats de pesca, les bar-ques van equipades semblantment, tot i queels arts són completament diferents i elscomponents de les barques s’empren enfunció de l’ofici al qual es dediquen.

Tremallera. Almegera.

4. Sovint, ens trobarem que els pescadors anomenenaquest ofici pesca de la «almeja». Evidentment, almejaés un mot castellà i, de vegades, també s’hi refereixencom a «cloissaires» o «pesca de cloïssa».


En el cas del marisqueig, al mig de la barca icol·locat transversalment hi duen un gigreon s’enrotlla un sol cable. Aquest cable vaen direcció a popa i a l’extrem posterior s’hiamarra una àncora (en llenguatge marinersovint en diuen «ferro»). El cable passa peruna corriola, situada a poca alçada sobre lacoberta, abans d’arribar al ferro.El pont de comandament el trobem a la partanterior de la barca.A la proa, per dins de dues corrioles sobrel’orla, l’una a estribord i l’altra a babord, hipassen quatre cables (dos per banda) inde-pendents del cable del gigre i que van unitsa unes gàbies de ferro, que són les que cap-turen les espècies encerclades.Igual que totes les altres barques, les dedi-cades al marisqueig també tenen cornamu-ses, però mentre que la major part de lesbarques les fan servir per amarrar-se almoll, en aquestes, a més d’aquesta funció,s’utilitzen per a fermar els cables de les gà-bies abans esmentades al bastiment.Per als cargolaires, la barca és bàsicamentla mateixa, amb la diferència que estiren unart que veurem després i la forma d’arrosse-gar-lo és cap endavant, com ho faria un qui-llat. Evidentment, no utilitzen el ferro ni lesgàbies de marisqueig.Per llei tenen limitada la potència del motora 150 CV i el tonatge a 14 TRB.b) Xarxaires, palangreres i nansaires.Aquestes barques poden tenir pont de co-mandament o no tenir-ne, perquè n’hi ha

moltes que treballen prop de la terra i no elsés de menester. A Vilanova i la Geltrú, però,com que el pendent del fons és poc accen-tuat, moltes d’aquestes barques han de re-córrer algunes milles per anar a pescar i ésper això que la majoria en tenen. En altresports, normalment a la costa del nord de Ca-talunya, on el fons marí té un pendent mésfort i de qualitat més variada, no han de na-vegar tant i no els cal el pont.Normalment, el pont de comandament el tro-bem a la part posterior de la barca per tal dedisposar de la coberta anterior per situar-hiel llevador (diferent segons si van a palan-gre, xarxa o nansa) i apilar els arts.En aquesta mena d’embarcacions, a bandadels instruments de navegació i pesca, quesovint són més senzills que en els quillats iles barques de llum, la peça fonamental igairebé imprescindible és el llevador o gigre(mal anomenat halador). Aquest estri és dedimensions més petites que els de les bar-ques de llum. En la actualitat, rarament hi habarques que no en portin, però no fa gairesanys només en diuen les que pescaven amés fondària.Els aparells de navegació són el compàs(nom mariner de la brúixola), que és obliga-tori, i la sonda, per a la pesca (de dimen-sions petites). Encara podríem trobar algunabarca que no porta sonda.Parlant ara de totes les menes de barquesesmentades, s’ha generalitzat la instal·laciói utilització de nous aparells electrònics

25


mercès a la baixada de llur preu de mercat.Estem parlant del GPS (Global PositioningSystem) i del plòter. En resum, l’aparell ditGPS (molt popular ara en cotxes i, fins i tot,persones) és un receptor de senyal desatèl·lit que proporciona informació sobre laposició geogràfica amb una precisió depocs metres, velocitat i altres dades deriva-des. El plòter és un aparell semblant a unmonitor de sonda que pot incorporar, entremoltes altres, bases gràfiques de dades ge-

ogràfiques i on podem afegir-ne d’altres quecontinguin informació d’interès particularcom, per exemple, roques, vaixells enfon-sats, alguers, etc. Si a aquesta informacióvisible en una pantalla hi afegim les dadesque constantment ens proporciona un GPS,tenim una gran precisió a l’hora de saber onestem pescant, quins impediments ens po-den malmetre la calada o bé on són les ro-ques que cerquem per calar-hi les nanses,per exemple.

26


ELS ARTS, ELS ORMEIGS I EL SEU FUNCIONAMENT

El bou

Amb aquest nom s’anomena la xarxa queutilitzen els quillats en la pesca d’arrossega-ment.Mirant el dibuix de l’art es pot veure que laxarxa té la forma d’un embut que s’eixamplaal final. La boca de l’art (lloc on s’obre) noés, però, totalment circular.La part que hi ha més a prop de la barcasón dues peces de xarxa que formen comdos braços estrets i bastant llargs. Aquestsbraços tenen la malla força clara (de forat

gran) i per la part que mira a la barca aca-ben pràcticament en punxa. Aquestes pecesde xarxa reben el nom de bandes.En el dibuix també es veu que les bandesvan lligades a unes cordes gruixudes, tantper la part de dalt com per la de baix. De lade dalt se’n diu buldau de suros, i hi vanlligats uns flotadors plàstics o metàl·licsque els pescadors anomenen boles, bom-billes o, simplement, flotadors. Tenen lafunció d’obrir verticalment la boca de l’art,que, en llenguatge mariner, es diu gola. Lacorda inferior de les bandes duu ploms icadenes de ferro; s’anomena buldau deploms.El buldau de suros és més curt que el deploms i, per tant, la xarxa de la part superiorde la gola (que s’anomena cel) està més

27

El bou.

ralinga de ploms

cóp o corona

cornaló goleró

gola de l’artralinga de suros

bombilla

malleta

cable

porta

plom

banda


avançada que la de la part inferior. El buldaude ploms s’arrossega pel fons i va aixecantel peix, que no pot sortir per dalt car es trobaamb el cel.La xarxa s’estreny progressivament fins aarribar al màxim en el goleró, que despréss’eixampla formant el cóp o corona, que ésel lloc on el peix queda retingut. A cada can-tó del cóp hi trobem unes bagues de cordaque s’anomenen cornalons i serveixen pera moure el cóp.De cadascuna de les bandes del bou, i endirecció a la barca, en surten dues cordes,anomenades malletes, que, per l’altre ex-trem, van lligades a la part externa de lesportes. A la part interna de cadascuna d’a-questes, s’hi ferma un dels cables que, perl’altre extrem, s’enrotlla al gigre.

La pesca amb l’art del bou

Teòricament, a Vilanova i la Geltrú les bar-ques de la pesca al bou tenen la sortida es-tablerta a les set del matí.El patró governa el bastiment cap allà oncreu que pot fer una bona pesquera. D’a-quests llocs els pescadors en diuen caladoro mar i cadascun té un nom determinat, comhem vist en el capítol 1. Per exemple: marde Sitges, mar de Caroba, etc.Un cop s’ha arribat al calador, es cala l’art,que vol dir que es llança la xarxa a l’aigua.Aquesta operació es fa sempre començantprimer pel cóp i anar seguint fins a arribar ales bandes i, tot seguir, les malletes i mante-nint sempre un mínim de màquina endavantper evitar que s’apili.

28

Funcionament de l’art del bou.


S’amarren les malletes a la part exterior deles portes. S’afluixa el fre del gigre alliberantel cable, les portes s’enfonsen i el bou lessegueix, donant més màquina i, per tant,augmentant la velocitat de navegació. Uncop s’ha donat tot el cable necessari, es fre-na el gigre, es redueix la màquina perquèles portes arribin al fons i, a poc a poc, estorna a augmentar la potència del motor pertal que la xarxa comenci a pescar.Quan la barca es posa en moviment, la xar-xa es va arrossegant pel fons per la tracciódel motor i s’obre lateralment per la resistèn-cia a la tracció que ofereixen les portes queactuen com a divergents, i verticalment perl’acció de flotació exercida per les boles delbuldau de suros.Passat el temps que el patró considera sufi-cient per a haver agafat prou peix, o bé per-què l’orografia o la superfície del calador nopermeten seguir, comença la maniobra dexorrar o llevar (treure l’art de l’aigua).Amb la barca parada, el gigre comença a gi-rar i, a poc a poc, va plegant els cables a labobina fins que arriben les portes, que s’a-marren als laterals del pal. Es deslliguen lesmalletes de la part externa de les portes i,normalment, s’enrotllen en una bobina ex-clusiva per a elles situada més a popa delgigre del cable o bé s’estiben a coberta. Fi-nalment, arriba l’art, que, com que ve carre-gat de peix i pesa molt, s’acaba de pujar daltde la barca amb un bossell senzill o dobleque hi ha al capdamunt del pal.

Quan el cóp és dalt de la barca, se’l bellugautilitzant els cornalons i se l’obre per una lli-gada o una gran cremallera que té a l’ex-trem posterior. Aleshores cau damunt la co-berta tot el que s’ha capturat. Després, esfa la tria de la pesquera, es renta, s’encai-xa, es fa una darrera tria i s’estiba a la gele-ra fins a arribar a port per vendre-ho a lasubhasta.El bou és una xarxa que pesca arrossegant,ja que és la barca qui l’estira. A diferènciade la majoria dels altres arts, és el bou elque va a cercar el peix, naturalment senseque el patró sàpiga si n’agafarà o no.Amb aquesta xarxa es pot pescar en fons detota mena sempre, és clar, que no hi hagiobstacles, perquè l’art hi quedaria arrapat ies trencaria.Amb aquest art també es pot pescar enmoltes fondàries. Les limitacions són, d’u-na banda, els mínims que la legislació im-posa per a la protecció d’aigües somes perevitar la destrucció del fons deguda a l’ero-sió que produeix aquest art, i de l’altra,que amb la tecnologia actual no surt acompte ultrapassar els 700 o 800 m defondària.La diversitat d’espècies que es captu-ren amb aquest art és molt alta i depèn de la tipologia del fons i la fondària. En-tre les més habituals hi trobem: maire, brò-tola, lluç, rap, congre, pixota vermella, pa-laia, gamba, escamarlà, pop i un llarg etcè-tera.

29


La cinta o art d’encerclament

Amb aquest nom coneixem la xarxa ambquè pesquen les barques de llum i amb ellafan l’encerclament o «cèrcol».Pel que fa a la forma, la xarxa és gairebérectangular i mesura, si fa no fa, uns 175 mde llargada i entre 50 i 100 m d’alçada, perposar un exemple. Els extrems de la xarxas’escanyen per la part de baix per acabar enpunxa a la part del buldau de suros formantel que s’anomenen les cues.A la part de dalt de la cinta hi ha una cordamés o menys gruixuda que travessa unmunt de flotadors plàstics de forma tòrica idistribuïts en tota la seva llargada. Aquestacorda és el buldau de suros. A la part debaix, la cinta va amarrada a una corda total-ment farcida de ploms; és el buldau deploms.

A determinats intervals i en el buldau deploms s’hi lliguen unes anelles amb una cor-da i per dins seu hi passa la sàgola, que ésuna corda gruixuda que serveix per a tancarl’art per sota estrenyent-lo (cenyir en llen-guatge mariner).

La pesca amb la cinta

La pesca amb aquest art comença de nit,entre les onze i les dotze, i rarament acabamés tard de les vuit del matí. De tota mane-ra, depenent de l’època de l’any, aquest ho-rari pot variar.La barca de l’art surt del port amb el bot oels bots de llum remolcats per la popa i vanavegant sense seguir un rumb determinatperò vers on el patró intueix que pot trobar-hi les moles de peix. No hi ha caladors

30

La cinta.

anella

cúa suro baldau de suros cúa

sàgola

plom

baldau de ploms


estrictament delimitats per a aquesta pes-quera.El patró va observant el sonar i la sonda finsque hi detecta una mola de peix. Normal-ment, mentre el patró va a la recerca delpeix, els mariners aprofiten per dormir.Quan el patró considera que ha trobat lamola de peix que cercava, es deslliga el botde llum i se’l deixa a la deriva. Aleshores,els mariners d’aquest bot encenen els llumsper atreure el peix, que pugi a la superfície i,sobretot, que perdi contacte amb el fonsmarí; altrament, podria fugir per sota laxarxa.L’espera és més o menys llarga. Quan elpatró considera que el peix és prou lluny delfons, desperta la resta dels mariners i, totseguit, es cala ràpidament la xarxa, que caucom una cortina encerclant la mola de peix,

fent un cercle al voltant del bot de llum i auna certa distància d’ell.A bord de la barca de l’art s’uneixen lesdues cues de la cinta i, tan ràpidament comsigui possible, i amb l’ajut d’un gigre, es tibala sàgola, que estreny l’art per sota i el tancaformant una gran bossa. En aquest moment,si l’art no s’ha estripat en topar amb algunobstacle, el peix ja ha quedat atrapat.Ara comença la feina més lenta i penosa,que comença amb la maniobra de pujar lacinta a bord amb l’ajut dels grans llevadors.Mentrestant, el bot de llum surt del cercle.Quan s’ha llevat pràcticament tota la cinta ija es veu el peix a flor d’aigua, el bot dellum es posa paral·lel a la barca de l’art iamb el mànec d’un gran salabre (cistell fetde xarxa amb un pal llarg) va passant elpeix que hi ha a la bossa de cinta que que-

31

La pesca amb la cinta.


da, cap a la barca de l’art, on els marinersel van posant en caixes per després portar-lo a vendre.En una nit poden fer-se fins a quatre cenyi-

des i les quantitats capturades solen ser im-portants (6.000 kg de peix, per exemple).

Les gàbies de marisqueig

A la figura podeu veure-hi la gàbia i el ferro(àncora) que es fan servir en la pesca demarisqueig per a obtenir diferents espèciesde mol·luscos.És un ormeig molt senzill. Consta únicamentd’una estructura de forma paral·lelepipèdicafeta de ferro i oberta per un costat. És el quese’n diu boca.A la part de la boca que toca el fons hi haunes llargues punxes de ferro que fan que lagàbia es clavi parcialment al fons i així es

32

Trasllat del peix de la cinta a la barca de l’art (vist desde dalt).

El ferro i la gàbia.

Bot de llum

Cinta amb peix

Salabre

Barca de l’art


puguin agafar els animals que estan méscolgats. Les parets de la gàbia són fetes dereixat metàl·lic.En aquestes barques, el ferro té una espe-cial importància perquè s’empra de forma di-recta en la pesca. No té la forma clàssicad’àncora de fondejar. Podem dir que s’as-sembla a un rampí que fa que es clavi milloren el fons i serveixi de punt de suport per-què la barca reculi i pugui arrossegar les gà-bies.Lligada al ferro, normalment amb dues ca-denes i una corda, hi trobem una boia queserveix per a assenyalar el lloc on hi ha l’àn-cora, a tall de gall.La pesca amb les gàbies és força senzilla iles barques que s’hi dediquen no han d’anarlluny de terra per trobar les espècies quecerquen. Rarament pesquen més enllà delsquinze metres de fondària i sovint ho fan aprop dels rompents de les onades.

No calen instruments electrònics per a lapesca, sinó únicament saber el lloc on s’had’anar a pescar a fi d’evitar trobar-se roquesque podrien fer malbé les gàbies. Com amolt, en tot cas, amb una sonda senzilla n’hiha prou per a saber la fondària i si hi ha capobstacle imprevist.

La pesca amb les gàbies de marisqueig

Un cop s’ha arribat al lloc on el patró volpescar, la tripulació (normalment hi van elpatró i un mariner) llança el ferro al mar lo-calitzable amb la boia corresponent.La barca té un gigre de petites dimensionson va enrotllat el cable a l’extrem del quals’amarra el ferro. Aleshores, s’allibera el fredel gigre i la barca s’allunya de l’àncora en-tre 200 o 300 metres, depenent de les ca-racterístiques del calador. Per la proa es

33

Pesca amb gàbies.

cable gigre


34

llancen quatre gàbies, dues per cada bandade la barca. Cada gàbia va lligada de mane-ra independent a un cap o a un cable i elsde les gàbies del mateix cantó passen peruna mateixa corriola i es lliguen a una odues cornamuses a la banda corresponentdins de la barca.Un cop tot és ben amarrat, el gigre de labarca va recollint i enrotllant, a poc a poc, elcable del ferro, fent que la barca reculi. D’a-questa manera, les gàbies s’arrosseguenpel fons amb l’esperança de capturar lesespècies cercades.Quan s’arriba a tocar la boia amb la popas’han de llevar les gàbies. Normalment, enaquesta operació, la barca ha estat pescantal voltant de vint minuts.El producte de la pesca se separa per espè-cies i després es passen els animals per unsedàs, de manera que només quedin a bordels que tenen la mida establerta per la legis-lació i són aptes per a vendre. Els altres estornen al mar.

El rastell de cadenes

Aquest art té com a única espècie objectiuteòrica el cargol de punxes i és un art moltcontrovertit.No es pot pescar amb aquest art a menysde 12 m de fondària i té absolutament prohi-bida la pesca en fons d’alguer independent-ment de la fondària.

Aquest art el forma una estructura de ferroo acer de forma rectangular i vertical, amplai baixa. Aquesta estructura va soldada per-pendicularment a una altra igual o moltsemblant on s’amarren un seguit de cade-nes a la part posterior formant com un se-micercle. Aquestes estructures porten unaxarxa posterior on es recull la captura. Pertal de reforçar aquests rectangles allargas-sats i baixos, es posen transversalment unseguit de travessers per donar resistènciaal conjunt.Una barca pot pescar simultàniament ambun o dos rastells i, quan se n’empren dos,poden posar-se en sèrie o en paral·lel. Se-gons el nombre de rastells i si van en sèrie oen línia, les dimensions permeses i el nom-bre de cadenes és variable.És una pesquera molt senzilla on no cal gai-re instrumentació. Amb una sonda, com amolt, n’hi ha prou per a saber el fons i qual-sevol obstacle.

La pesca amb el rastell de cadenes

Com ja hem dit, aquest és un art força con-trovertit i la legislació és força clara pel quefa als detalls de la pesca.Les barques no poden sortir abans de lesset del matí, moment en què surten per labocana del port i enfilen cap al calador, nor-malment planasses sorrenques de poca omitjana fondària.


35

Rastell de cadenes.

Pesca amb el rastell de cadenes.


Un cop arribats al lloc triat, la tripulació amo-lla per la popa l’art que baixa fins el fons rà-pidament mercès al seu pes. Es treu el fredel gigre i el cable va sortint de l’enrotlladormentre l’art va baixant i arriba al fons. El pa-tró continua filant una mica més de cableper tal que la boca de l’art no s’aixequi delfons. Quan es considera suficient, es frenael gigre i es dóna potència al motor per talque comenci a pescar.La barca així ajustada va arrossegant l’artdurant un temps determinat per les dimen-sions i l’orografia del calador, la fondària i lameteorologia.Quan el patró considera que ha passat eltemps escaient, atura la barca i comença axorrar l’art per la popa cobrant el cable delgigre.Quan ha arribat l’art, se’l puja dalt de la bar-ca i es cobra la xarxa buidant-ne el continguta la coberta.El patró governa aleshores la barca vers unaltre punt on calar l’art i, mentrestant, el ma-riner o mariners trien, renten i estiben lacaptura. Els cargols han de passar pelsedàs per tal de confirmar que tenen les di-mensions correctes estipulades per la legis-lació. En cas contrari es retornen al mar.Després de fer un nombre de volts variableamb un màxim, normalment, de quatre, labarca retorna a port. Durant la tornada, es fala darrera tria de la captura, es torna a ren-tar i s’estiba fins al moment de portar-lo a lasubhasta.

Abans de les 3 de la tarda les barques hand’estar amarrades al port, altrament podenésser penalitzades per incompliment de l’ho-rari establert.L’espècie objectiu d’aquesta pesquera és elcargol de punxes, però també s’hi capturenaltres mol·luscos gastròpodes, bivalves, al-gun pop, rajada, llenguado, rèmol i algunesaltres espècies bentòniques (de vida total-ment vinculada al fons). Tot i això, la legisla-ció limita la captura d’espècies acompa-nyants al 20% del pes de la captura.

El palangre

Un palangre genèric consta, fonamental-ment, de tres parts:a/ Una corda de teixit sintètic que s’anome-na mare.b/ Uns trossos de fil de niló monofilament(transparent), cadascun dels quals s’anome-na braçolada, i que per un extrem van lli-gats a la mare a intervals regulars i per l’al-tre s’hi enfereix un ham.c/ Els hams, el nombre dels quals és el ma-teix que el de braçolades i de mida variablesegons el peix que es vol pescar.Per evitar que el corrent s’endugui el palan-gre que es cala damunt del fons, els ex-trems s’amarren al capdavall d’un cap mésgruixut que s’anomena sirga i que porta unpes que, d’una banda, ajuda que el palangres’enfonsi i, de l’altra, que romangui en el lloc

36


on s’ha calat. Aquest pes s’anomena mort iés fet de ferro, normalment en forma de tor-pede o de cilindre amb un extrem acabat enpunta i una anella en l’altre. Antigament,però, era una simple pedra.Per l’altre extrem, a la part de la superfície,la sirga va lligada a un gall, que és el nomque rep el conjunt format per algun objecteque suri i un altre que serveixi per a senyalit-zar. En els palangres més senzills i que escalen prop de terra, el gall pot ésser tan sen-zill com una post de suro amb un pal que eltravessa i un tros de drap o de plàstic enl’extrem superior. En el cas més complex,com en els palangres de superfície utilitzatsper a capturar grans peixos, acostuma a és-

ser una boia grossa de goma amb un llargpal que la travessa i en l’extrem superior unreflector de radar.La sirga, doncs, és el vincle entre el palan-gre i la superfície.Hi ha moltes maneres de pescar amb el pa-langre; depenen, bàsicament, de l’espècieque el pescador vulgui aconseguir. Com queuna de les més apreciades és el lluç, tot se-guit en descrivim amb una mica més de de-tall aquest tipus concret.En els palangres de lluç, fins no fa gairesanys, la mare era feta de niló trenat d’unstres mil·límetres de diàmetre i cada «peça»feia uns 190 metres de llargada. Cadascunad’aquestes «peces» ja constituïa un palan-

37

Palangre calat.

ham braçolada

gall

mort

mare

sirga


gre i al conjunt format per la unió de diver-ses peces d’aquestes se l’anomena tambépalangre.Cadascun d’aquest palangres, diguem-los«individuals», tenia unes 19 braçolades deniló monofilament (del transparent comuna-ment utilitzat per a pescar amb canya) d’unsquatre metres de longitud. Cadascuna d’a-questes braçolades anava lligada per un ex-trem a la mare i per l’altre s’hi enferia unham. La separació entre la lligada de duesbraçolades consecutives era d’entre 8 i 10metres. En cada extrem de la mare s’hi po-sava un plom d’entre 100 i 200 grams depes per ajudar-lo a enfonsar-se. Tot aquestconjunt anava plegat dins d’una cofa de ví-met, que era una mena de cistell circular, deparets baixes i inclinades enfora i amb elfons de xarxa per permetre escórrer l’aigua.Els hams anaven clavats correlativament ala vora lleugerament més engruixida de lacofa. Els palangres així estibats en cofess’amarraven consecutivament els uns ambels altres fins a formar un llarg palangre alsextrems del qual s’hi amarrava la sirga ambels morts i galls corresponents.En els darrers 10 anys, però, això ha canviatradicalment.Actualment, una «unitat» de palangre de lluçés fet d’una mare de niló monofilament d’en-tre 1 i 2 mil·límetres de diàmetre, normal-ment d’una sola peça i que ja ve preparat«de fàbrica» amb uns giratoris col·locats aintervals regulars. Un giratori és una peça

de llautó, de forma i mida variable, que per-met que la braçolada (o el cap que s’hi ama-rri) giri sobre el seu eix sense transmetre latorsió a l’altre cap al qual s’amarra, evitant oreduint, doncs, la possibilitat d’embolics.Com en el palangre «antic», les braçoladeses lliguen a la mare, però en aquest cas nodirectament sinó a través del giratori. Comsempre, a l’extrem de cada braçolada hi vaenferit un ham.Aquest palangre «unitari» és molt més llarg ivoluminós que els antics i la quantitat d’-hams que s’hi posen depèn, en gran part,del gust del patró. Diguem que un nombreraonable d’hams per a un palangre «unitari»voltaria les 200 unitats. Cadascun d’aquestspalangres «unitaris» ja no s’estiba en unacofa de vímet, sinó en un caixó quadratobert per la part de dalt i amb unes pecesmòbils rectangulars en una de les cares la-terals que s’introdueixen de dalt a baix perunes guies i que, apilades, formen una deles parets del caixó. A la part superior de ca-dascuna d’aquestes peces hi ha, tot al llarg,una tira de goma gruixuda amb un tall verti-cal on es fica l’extrem de la braçolada propde l’ham per tal de mantenir-lo al seu lloc.Si, amb el palangre antic, la feina d’escar elshams era força lenta, amb els nous palan-gres i la disposició dels hams, que tot justhem descrit, aquesta tasca és notablementmés ràpida.A l’hora de pescar, el patró decideix quantscaixons de palangre calarà.

38


La pesca amb el palangre

El primer que s’ha de fer per a pescar ambpalangre és aconseguir un bon esquer perposar als hams. Normalment, per al lluç,l’esquer acostuma a ésser sardina.Amb tot preparat, la barca surt del port.Abans d’arribar al calador i mentre es nave-ga s’esquen els hams.Quan s’ha acabat d’escar, es lliguen els ex-trems dels palangres que hom pretengui ca-lar. Seguidament, es mesura la quantitat desirga necessària segons els fons que hi ha is’amarra als dos extrems lliures del palan-gre.Un cop s’ha arribat al lloc desitjat per a ca-lar, el pescador llança el gall al mar i el se-gueix tota la sirga i el mort. S’ajusta la velo-

citat de la barca a la de qui cala l’art per talde no prendre mal amb un ham i així, demica en mica, va sortint tot el palangre,sempre a favor del corrent per evitar que totcaigui en una pila.Quan s’ha arribat al final del palangre, esllança l’altre mort, la resta de la sirga i l’altregall, per aquest ordre. En acabar es torna aport i, normalment, l’endemà ben de matí estorna al calador a llevar-lo, i millor si eltemps és bo.L’operació de llevar el palangre és lenta igens fàcil, perquè el palangre té l’inconve-nient d’embolicar-se amb molta facilitat.Primerament cal esbrinar d’on ve el corrent,per tal de llevar tenint-lo de popa. Despréss’agafa el gall i es posa la sirga al llevador,que fa la feina de pujar el mort, el que queda

39

Calada de palangre.


de sirga entre aquest i el palangre i el palan-gre mateix.A mesura que van sortint els peixos agafatsals hams, un pescador els desenganxamentre una altre va endreçant el palangre alcaixó.Quan l’ham s’ha clavat molt endins del peixo s’agafen peixos de mossegada perillosa,el més senzill és tallar la braçolada.Abans de tornar a fer servir el palangre ques’acaba de llevar, el pescador ha de fer lafeina que s’anomena d’»enllestir» el palan-gre. El significat d’aquest verb inclou totesaquelles tasques que cal fer per tal que elpalangre torni a estar en òptimes condicionsper a pescar: posar braçolades perdudes,enferir hams tallats, desfer embolics, etc.Amb el palangre es pot pescar a tot arreu,tant en fons de sorra com de roca, en un al-guer o en fons de fang. Pescar en roca,

però, és compromès pel risc d’enrocar quehi ha.Les espècies que es capturen amb aquest artsón molt diverses, depenen bàsicament del’esquer i de la mida de l’ham. Les més co-mercials són: lluç, congre i llobarro, d’algunesde les quals en parlarem en el capítol tercer.

El tremall

El tremall, sovint anomenat genèricament«xarxa», és un art de pesca extremamentpopular a les nostres costes.És format per peces d’aproximadament 1,5 md’alçada per uns 80 a 100 metres de longi-tud, aproximadament. De tota manera, de-penent del fabricant i del tipus de malla, lesdimensions poden variar notablement. Decadascuna d’aquestes peces «individuals»

40

Xarxa de tremall.

plom

corda suro


se’n diu tremall o, també, «peça». No obs-tant això, quan es cala el tremall no se’ncala mai una peça sola, sinó que se n’unei-xen unes quantes pels extrems. D’aquestconjunt de peces, els pescadors també endiuen tremall o «peces».Un tremall consta de tres xarxes, de lesquals les dues exteriors són iguals i cadas-cuna d’elles s’anomena armall.

La xarxa interna té la malla molt més petita ila seva superfície és d’aproximadament eldoble que la dels armalls. Els pescadors,d’aquesta xarxa, en diuen lli.En tota la longitud el tremall té dues cordes.La de dalt és el buldau de suros i la de baixel buldau de ploms. A aquestes cordes su-perior i inferior s’hi amarren verticalment lestres peces que formen el tremall.

41

Emmallament del peix.

lli

armall


L’eficàcia del tremall com a art ve del fet queel lli és notablement gran que els armalls.Com que les tres xarxes van lligades als bul-daus i el lli és més gran que els armalls, el llifa bosses i els peixos hi queden embolicats.És a dir, quan un peix arriba a la xarxa, tra-vessa un dels armalls sense saber-ho, per-què la malla d’aquesta xarxa és ampla.Aleshores toca el lli amb el musell però, comque aquesta xarxa és molt més gran i quedafluixa, no se n’adona i el va empenyent finsque travessa l’armall del cantó contrari d’a-quell per on ha entrat. Quan ja ha estirat tantel lli i aquest ja no es dóna més, el peix in-tenta girar cua, però ho fa per una malla di-ferent de la que ha passat i, a més, les espi-nes se li queden enganxades a les malles.

El peix, doncs, queda agafat al tremall, i ésel que en llenguatge de pesca se’n diu«quedar emmallat».

La pesca amb el tremall

El pescador de tremall acostuma a sortir acalar les peces cap a la tarda.Quan ha arribat a lloc, com succeïa amb elpalangre, llança el gall, la sirga i el mort.Després va calant el tremall, operació quecal fer sense que s’emboliqui, és a dir, ambels suros sempre amunt i els ploms a la partinferior per tal que quedin al fons formantuna paret vertical perquè si no l’art no pes-ca.

42

Tremall calat.


Quan s’ha acabat de calar el tremall, esllança el segon mort, l’altra sirga i l’altre gall.El pescador torna a port i normalment l’en-demà, a trenc d’alba, hi tornarà per llevar laxarxa.Per a xorrar el tremall també s’empra un lle-vador que va col·locat a la proa de la barca.A mesura que el van traient de l’aigua, eltremall s’apila damunt la barca, deixant abanda els trossos de xarxa on hi ha quedatpeix emmallat per desemmallar-lo després,ja al port o tornant a terra, i que és l’operaciómés feixuga d’aquesta pesca, deixant debanda la de «remendar» les peces (quans’hi ha fet algun estrip).Amb aquest art es pot pescar en fons detota mena (llevat d’impediments tècnics),sempre tenint la precaució que en el lloc ones cali l’art no hi hagi obstacles excessiva-ment punxeguts, com corall, per exemple.que podria estripar la xarxa.Les espècies que es pesquen són molt diver-ses. En el capítol tercer en veurem unesquantes: galera, cargol de punxes, sípia, lloba-rro, moll, llíssera, llenguado, i un llarg etcètera.

La nansa

És un parany que atreu els peixos, que des-prés hi queden atrapats a l’interior.La forma més comuna d’una nansa és tron-cocònica i la paret s’estreny per un extremper formar la boca.

Les nanses es construeixen (o més ben dit,es construïen) quasi totalment amb jonc ovímet. També hi intervenen la corda i la fus-ta, tot i que en molt petita proporció.La boca de la nansa es pot obrir i tancaramb una tapadora. Per la boca s’hi fica l’es-quer abans de pescar i per ella es treuen elspeixos que hi han quedat atrapats.La cabestrera és una corda que va lligadalongitudinalment a banda i banda de la nan-sa i prop de la boca i que serveix per a ama-rrar la nansa a una altra corda que va unidaper un dels extrems a un mort i que seriaanàloga a la mare d’un palangre.

43

La nansa.


Els bastons són uns pals de fusta lligats perfora de la nansa i que li donen rigidesa, ac-tuant a tall de costella.A la part de baix, que forma la base, la nan-sa té un embut, anomenat afàs, orientat capendins. Del lloc on les parets laterals s’unei-xen amb la part inferior de l’afàs se’n diu res-sabagai. L’entrada de l’embut per on neda elpeix abans de ficar-s’hi s’anomena barbada.Com que la nansa és un parany, a la partmés interior de l’afàs hi ha uns bastonetsprims i flexibles, també de jonc o vímet, quetenen un dels extrems en punxa i mirant capendins. Aquests bastonets permeten l’entra-da del peix, que els empeny en ficar-s’hi,però li impedeixen la sortida. S’anomenenpuntalets de la barbada.

Les nanses així descrites mesuren, en ge-neral, entre 1,20 i 1,30 m d’alçària i uns 70cm de diàmetre en el ressabagai.La majoria de vegades les fabriquen elspescadors mateixos, però també se’n podentrobar en botigues especialitzades en arti-cles de pesca.De nanses n’hi ha de moltes formes i dimen-sions, tot i que aquesta que hem descrit ésla més corrent al port de Vilanova i la Geltrú.

La pesca amb la nansa

Les nanses es calen individualment o bé,més sovint, lligades a intervals regulars a unacorda horitzontal, el que se’n diu calar en to.

44

Nanses calades en to.


Com que les nanses s’acostumen a deixardurant uns quants dies o una temporadadins de l’aigua, el pescador, on hi ha perillde robatoris, no sempre fa servir galls visi-bles exteriorment, sinó que pren senyes (en-filades i situacions respecte de terra) per tro-bar-les després.Quan les nanses es deixen uns quants diescalades no hi ha una hora exacta per sortir.Quan el pescador canvia diàriament de lloc(cosa poc habitual), acostuma a sortir almatí amb les nanses ja escades.Quan ha arribat al lloc on pretén calar, llançael gall, la sirga i el mort. Segueix la mare, iles nanses baixen a intervals regulars.És important fixar-se que en aquesta pescanomés es fa servir un gall, una sirga i un mort.Això és així perquè, com que les nanses pe-sen molt poc, elles mateixes es van movent ies posen sempre a favor del corrent.Normalment, no es calen més de deu nan-ses, separades cadascuna entre deu i quin-ze metres.

Les nanses es deixen tota la nit i l’endemà oquan convingui es lleven. A mesura que vanarribant damunt de la barca, s’obren per laboca i se’n treu el peix que hi ha.La nansa és un sistema molt bo per a pes-car sípies. Per fer-ho no s’hi posa esqueranimal, sinó que s’hi posen branques i fu-lles de galzeran, normalment. L’època quemés se’n pesquen (març, abril i maig) ésquan es reprodueixen i les femelles entrena dins per pondre els ous a les branques.Empaitant-les, també hi entren els mascles.Els ous queden penjant de les branques degalzeran on es desenvolupen i eclosionennormalment, per la qual cosa aquesta mo-dalitat de pesca de sípia és poc o gens per-judicial per a les poblacions d’aquestaespècie.Amb la nansa es pot pescar a tot arreu i entota mena de fons.Les espècies més freqüents que s’agafenamb nansa són: llagosta, sípia, congre, brò-tola i algun llobarro.

45


Capítol 3

ESPÈCIES DE MÉS IMPORTÀNCIA COMERCIAL


INTRODUCCIÓ

En aquest capítol es fa un comentari sobreuna sèrie d’espècies que són d’interès co-mercial a la llotja de Vilanova i la Geltrú. Nototes les espècies que es porten a vendre ala llotja són comentades, en primer lloc perlimitar l’extensió d’aquest capítol. D’altrabanda, hi ha espècies que no són tan fre-qüents i d’altres que ho són estacionalment.EI comentari que es fa tracta de diferentspunts. Primerament, es fa una descripcióanatòmica, del color i de la mida de l’orga-nisme. A continuació, es parla de l’hàbitat,sistema de vida, alimentació, reproducció ialtres notes d’interès. Aquest comentari vaacompanyat d’un dibuix per tal de facilitar laidentificació de cada espècie. Hi ha espè-cies respecte de les quals no es fa cap es-ment referit a la biologia, ja que no està to-talment estudiada.Es comenten 30 espècies diferents, cadas-cuna de les quals és situada en el lloc que licorrespon en la classificció zoològica. D’acordamb això, les fitxes estan ordenades evoluti-vament.

Classificació dels organismes

Els organismes es reuneixen segons elsseus caràcters comuns, i d’aquesta maneraes fan els diversos grups que hi ha dins d’u-na classificació.En una classificació, es comença situant elsorganismes en el tipus. En les fitxes se-güents trobarem que els organismes perta-nyen a dos tipus diferents: els invertebrats iels vertebrats.A partir del tipus, trobarem unes altres sub-divisions. Així doncs, tenim la classe, l’or-dre, la família, fins a arribar a l’espècie.L’espècie representa el grup més petit. Atota espècie se li dóna un nom, el nomcientífic, que s’escriu en llatí. Moltes espè-cies tenen, a més a més, el nom comú, queés el que utilitza la gent. A les fitxes se-güents trobarem que totes les espècies ques’esmenten tenen nom comú.Per situar una espècie dins d’una classifica-ció, quan no se sap de quina es tracta, esfan servir les claus de determinació. En elsesquemes que segueixen es donen unesclaus mitjançant les quals s’arriba a determi-nar la família a què pertany qualsevol de les30 espècies de les fitxes. Per utilitzar lesclaus esmentades, s’ha de saber prèviamentsi l’animal en qüestió és un crustaci, unmol·lusc o bé un peix.

49


50

ESQUEMA DE LES DIFERENTSPARTS D’UN CRUSTACI

Clau de determinació dels crustacis.A. AI tèlson hi ha dues taques negres molt

visibles. ...Squillidae

B. Sense les taques negres al tèlson1. Primer parell de potes desenvolupades

en forma de pinces...Nephropsidae

2. Sense pincesa1. Antenes filoses

... Penaeidaea2. Antenes gruixudes i dures

... Palinuridae

potes toràciques

antènula

rostre

ull

cefalotòrax abdomen

pleopodis

telson

antena

maxil·lípides


51C

rust

acis

Altres noms: galera (castellà); galère (fran-cès); mantis shrimp (anglès); Heuschrecken-krebs (alemany).Són crustacis de closca curta. La resta delcos, que és articulat, és més llarga que laclosca mateixa. EI segon parell de potestoràciques és molt vistós i forma unes pin-ces molt fortes semblants a les d’un pre-gadéu.

EI color és blanc grisenc, com transparenti nacrat. Sobre el tèlson hi ha dues taquesrodones de color molt fosc, característi-ques d’aquest animal.La mida comuna és de 18 a 20 centíme-tres. Poden arribar fins a 25 centímetres.Viu preferentement sobre fons de fang, onpot excavar forats. Les fondàries on se’ntroben són de 13 a 67 metres (8 a 42 br.).Durant l’estiu les femelles porten ous.

Galera

Tipus: Artròpodes Classe: CrustacisFamília: SquillidaeOrdre: Estomatopoda

Squilla mantis (Linnaeus, 1758)

Fitxa C1


52C

rust

acis

Altres noms: cigala (castellà); langoustine (francès); norway lobster (anglès); Kronen-hummer (alemany). És un decàpode reptador (Reptantia).EI cefalotòrax és pubescent i presenta es-pines agudes. EI primer parell de potestoràciques s’ha desenvolupat en forma depinces allargassades, recobertes d’espi-nes punxegudes i disposades en filereslongitudinals.La coloració que presenta consisteix en di-ferents tons de rosa.Les mides més comunes oscil·len entre 17 i 20 centímetres. Naturalment, n’hi haque poden ésser més grans.

Els escamarlans viuen en fons de sorra,fang o mescles d’ambdós tipus de mate-rial. En trobem en fondàries de 200 a 800metres (125 - 312 br.), però són, potser,més abundants en fons de 350 a 450 me-tres.Entre l’octubre i el desembre les femellesporten ous.Els escamarlans es comercialitzen bàsica-ment en fresc. Són molt apreciats i degran valor en el mercat; no tant, però, comla gamba.

Fitxa C2

Escamarlà

Tipus: ArtròpodesClasse: CrustacisFamília: NephropsidaeOrdre: Decàpodes

Nephrops norvegicus (Linnaeus, 1758)


53C

rust

acis

Altres noms: gamba (castellà); crevetterouge (francès); little red shrimp (anglès);Rote kleingarnele (alemany).És un decàpode nedador (Natantia).EI cefalotòrax és llis. L’abdomen és seg-mentat. Els ulls són pedunculats. Tenencinc parells de potes toràciques. A la partdistal del rostre hi trobem tres dents (pun-xes).La coloració és d’un rosa o vermell moltclar.

La mida màxima que poden assolir és de22 centímetres. La grandària més comunaés de 15 a 18 centímetres.Viuen damunt de fons fangosos a gransfondàries, principalment entre 450 i 700metres (281 - 440 br.). Es pesquen a propo en el mateix talús continental o bé en elsclots de les fondàries esmentades.La gamba és un crustaci molt apreciat i degran valor econòmic en el mercat. Es co-mercialitza en fresc o també salada.

Fitxa C3

Gamba

Tipus: ArtròpodesClasse: CrustacisFamília: PenaeidaeOrdre: Decàpodes

Aristeus antennatus (Risso, 1816)


54C

rust

acis

Altres noms: langosta (castellà); langouste(francès); spiny lobster (anglès); Languste(alemany).Les llagostes són crustacis reptadors (Rep-tantia) i amb aquest nom se’n coneixendues espècies.La closca del cefalotòrax és recoberta d’u-na gran quantitat de dents espinoses dediferents mides. Les antenes són molt llar-gues i gruixudes. Les potes toràciques noacaben en pinces sinó en punxa.La coloració varia segons l’espècie. Unade les espècies presenta coloració general

vermella o marronosa i a l’abdomen hi téunes taques més fosques. Les potes sónde color clar. L’altra espècie té tonalitatsmés clares i d’uns tons roses verdosos.La mida d’aquest animal varia entre 30 i40 centímetres. Poden fer fins a 50 centí-metres.Les llagostes viuen en grups. En trobem,principalment, en llocs de roques i enfondàries entre 1 i 400 metres (0,6 - 250br.).Les llagostes són crustacis molt apreciats ies comercialitzen en fresc i congelades.

Fitxa C4

LIagosta

Tipus: ArtròpodesClasse: CrustacisFamília: PalinuridaeOrdre: Decàpodes

Palinurus elephas (Fabricius, 1787)


55

ESQUEMA DE LES DIFERENTSPARTS D’UN MOL·LUSC

Clau per a la determinació dels mol·luscosA. Amb conquilla externa

1. Conquilla formada per dues valves(com el musclo)

...Veneridae2. Una sola conquilla

a1. Conquilla amb punxes...Muricidae

a2. Conquilla sense punxes...Nassidae

múscul adductor posterior

sifó exhalant

sifó inhalant

múscul adductor anterior

dentspseudocardinals

massa visceral

peu

brànquies


B. Sense conquilla externa1. Amb 8 potes i sense tentacles

...Octopodidae2. Amb 8 potes i 2 tentacles

a1. Cos ovalat...Sepiidae

a2. Cos en forma de fletxa...Loliginidae

56

braços boca

sifó cavitat paleal

ull

tentacle

ventoses


57G

astr

òp

od

es

Altres noms: canadilla (castellà); rocherépineux (francès); spinous murex (anglès);Stachelschnecke (alemany).La conquilla és panxuda. Presenta dues fi-les d’espines allargades. EI canal sifonalés llarg. L’opercle és ovalat.La coloració de la conquilla és de colorcrema. L’opercle és de color gris o brufosc i l’obertura tapada per I’opercle ésataronjada.

La mida comuna és de 6 a 8 centímetresde l’àpex a l’extrem del canal sifonal, i de2 a 3 centímetres d’ample.Aquesta espècie viu en fons de sorra, fangi alguer, preferentment en fondàries entre9 i 16 metres (6 a 10 br.).Són animals carnívors que s’alimentend’altres mol·luscos més petits i animalsmorts.

Cargol de punxes

Tipus: Mol·luscosClasse: GastròpodesFamília: MuricidaeOrdre: Monotocardis

Bolinus brandaris (Linnaeus, 1758)

Fitxa M1


58G

astr

òp

od

es

Altres noms: bígaro (castellà); nasse polie(francès); smooth mud snail (anglès); Glat-te Geusenschnecke (alemany).La conquilla és llisa i no està reticulada.És un animal de petites dimensions quemesura de dos a dos centímetres i mig ala part més llarga.La coloració general és a base de tonsclars d’aspecte cremós. Tota la conquilla

té dibuixos de línies longitudinals més fos-ques. A l’espiral hi ha unes taques mésnegres.Viu en fons de sorra o fang a fondàries en-tre 6 i 12 metres (4 a 8 br.). Normalmentestan colgats en el fons esperant la presa.Es nodreixen de cadàvers d’animals i d’in-vertebrats petits.

Fitxa M2

Margarida llisa

Tipus: Mol·luscosClasse: GastròpodesFamília: NassidaeOrdre: Monotocardis

Nassa variabilis (Linnaeus, 1758)


59

Altres noms: chirla (castellà); vénus (fran-cès); littleneck (anglès); Venus muschel(alemany).Les dues valves que formen la conquillade la rosseIlona són iguals. Aquesta con-quilla té quasi la forma d’un triangle. Perdamunt de la superfície externa presentaun gran nombre de línies concèntriques, fi-nes i més o menys regulars. Per la part de

dins de la conquilla, les impressions delsmuscles adductors són iguals.La coloració general és d’un blanc grisenca l’exterior i presenta taques marronoses.Per la part interna és blanca.Les rossellones mesuren entre quatre iquatre centímetres i mig com a molt.Viuen a poca fondària, entre 4 i 8 metres(2,5 a 4,5 br.). Es colguen dins la sorra.

Fitxa M3

Rossellona

Tipus: Mol·luscosClasse: BivalvesFamília: VeneridaeOrdre: Eulamellibranchia

Venus gallina ( Linnaeus, 1758)

Biv

alve

s


60C

efal

òp

od

es

Altres noms: sepia (castellà); seiche (fran-cès); cuttlefish (anglès); Sepia (alemany).Són animals de cos robust i de forma ova-lada. Aquest cos és deprimit i un xic ar-quejat en el dors. La conquilla la trobemen el dors de l’animal i recoberta per lapell. És de naturalesa calcària i relativa-ment gran comparada amb la mida de lasípia. Tenen vuit braços prènsils, curts igruixuts, i dos tentacles més llargs. EI capés un xic comprimit dorsoventralment. Lapell forma unes expansions laterals querecorren tot el llarg de l’animal i que s’u-neixen en la part posterior del cos formantuna petita escotadura. Per a la natació,aquestes membranes es mouen ondulatò-riament i, igual que el calamars, es des-placen d’esquena.

A la cara ventral, la coloració és blanca.La part dorsal és jaspiada de color bru,negre o ocre. Aquesta coloració varia enfunció de l’estat dels cromatòfors.Comunament mesuren de 20 a 25 centí-metres.Viuen preferentment damunt de fons desorra, on s’ajeuen o es colguen, sempre apoca fondària.S’alimenten de peixos i de crustacis.L’època de reproducció és principalmentla primavera, i els mascles i les femellesformen una parella en què el primer se-gueix la segona. Els ous són de color ne-grós, de la mida d’una oliva i amb una pe-tita expansió cònica. Els col·loquen engrups d’aspecte semblant al raïm i sobresubstrats durs, d’on els pengen.

Fitxa M4

Sípia

Tipus: Mol·luscosClasse: CefalòpodesFamília: SepiidaeOrdre: Decàpodes

Sepia officinalis (Linnaeus, 1758)


61C

efal

òp

od

es

Altres noms: calamar (castellà); calmar(francès); squid (anglès); Kalmar (ale-many).EI calamars té el cos gran, allargassat igairebé cilíndric. De cap és petit. Té dostentacles llargs i vuit braços prènsils. Lesaletes laterals arriben fins a I’extrem pos-terior del cos. Recoberta per la pell de lapart dorsal, s’hi troba la ploma, que és unaconquilla còrnia, fina, vestigi dels avant-passats del grup.EI color general dels calamarsos és blancrosat, però el cos és recobert de cromatò-fors que li permeten canviar els tons, demés foscos a més clars.

Els calamarsos són bons nedadors i nos’ajeuen mai al fons. Neden mitjançant lesexpansions laterals de la pell, que mouenondulatòriament.Els dos tentacles llargs normalment estanreplegats cap a la boca, però a l’hora decapturar alguna presa els estenen molt rà-pidament.Ponen els ous en unes masses gelatino-ses en forma de pera allargada i translúci-da. Aquestes postes es fan de maneraque pengin d’un substrat dur, com és araun forat d’una roca, i, de vegades, ho fana les cordes dels arts, com nanses, tre-malls o palangres.

Fitxa M5

Calamar

Tipus: Mol·luscosClasse: CefalòpodesFamília: LoliginidaeOrdre: Decàpodes

Loligo vulgaris (Lamarck, 1799)


62C

efal

òp

od

es

Altres noms: pulpo (castellà); pieuvre(francès); common octopus (anglès); Oc-topus (alemany).EI cos-cap, curt i globós, presenta unesestructures com una mena de berrugues,a excepció de la part ventral, que és llisa.AI voltant de la boca hi ha una corona devuit tentacles, tots de la mateixa longitud.Aquests tentacles estan proveïts de duesfileres de ventoses, més grans com més aprop són de la boca. La secció d’aquestsbraços és gairebé cilíndrica. Els ulls sóngrans i vorejats d’una mena de parpelles.Si bé la coloració del pop és variable, po-dem dir que hi predominen els tons ver-mellosos sobre els bruns o grisos.La mida més normal i apreciada dels popsés de 50 a 70 centímetres de llargària desdel cap fins a la punta dels braços. Aixòno vol dir que no se’n pesquin exemplarsde més d’un metre.Són animals bentònics que viuen sobretota mena de fons, preferentment els deroca, on troben caus on amagar-se i

caçar. Els que viuen en fonscom poden ésser els de sorrao fang, hi practiquen un forati envolten l’entrada amb res-tes de conquilles d’altres mol·luscos, pe-dres, etc. Aquesta espècie de pop viu enzones litorals. Altres espècies que ací notractem viuen a més fondària i els pes-quen els quillats (pop blanc).Com passa en els altres cefalòpodes, elssexes són separats. Quan la femella ponels ous, els enclou en una substància ge-latinosa i els fixa en un substrat dur.Els pops es nodreixen especialment decrustacis i mol·luscos. Això no treu queocasionalment es puguin alimentar de pei-xos petits. Cacen a l’aguait llançant-se rà-pidament sobre la presa i fermant-la ambels braços.

Fitxa M6

Pop

Tipus: Mol·luscosClasse: CefalòpodesFamília: OctopodidaeOrdre: Octòpodes

Octopus vulgaris (Linnaeus, 1758)


Clau per a la determinació dels peixosA. Peixos aplanats

1. Boca molt gran i munida de dents for-tes. Pell sense escates

...Lophiidae2. Boca i dents petites. Forma asimètrica

a1. Ulls al costat esquerre...Citharidae

a2. Ulls al costat dret...Soleidae

B. Peixos molt allargats (en forma de serp) 1. Cos cilíndric. Sense aletes ventrals

...Congridae2. Cos en forma de cinta. Amb aletes ven-

trals ...Cepolidae

C. Sense les característiques anteriors1. Amb una sola aleta dorsal

a1. Radis tous a l’aleta dorsal b1. La mandíbula superior no ultrapas-

sa l’ull, boca petita

...Clupeidae

63

ESQUEMA DE LES DIFERENTSPARTS D’UN PEIX

1a. aleta dorsal

capull

mandíbulapreopercle opercle

aleta dorsal

aleta pectoral aleta anal peduncle caudal

línea lateral

2a. aleta dorsal

pínnulesaleta caudal


b2. La mandíbula superior ultrapassal’ull, boca grossa

...Engraulidaea2. Radis espinosos a l’aleta dorsal

...Sparidae2. Amb dues aletes dorsals

a1. Primera aleta dorsal curta; la sego-na, molt més llarga

b1. Aletes ventrals com un fil (filifor-mes)

...Gadidae b2. Aletes ventrals sense aquestes ca-

racterístiques c1. Espina molt forta a I’opercled1. 3 radis, com potes, lliures a l’aleta

pectoral...Triglidae

d2. Sense cap radi lliure a l’aleta pecto-ral

...Trachinidae

c2. Sense espina d1. Línia lateral molt visible, composta

dè plaques...Carangidae

d2. Línia lateral poc aparent, sense pla-ques

...Merluccidaea2. Primera i segona aletes dorsals de

mida similar b1. Aletes ventrals situades més enrere

que les pectorals...Mugilidae

b2. Aletes ventrals sota les pectoralsc1. Amb 2 barbetes sota la mandíbula

inferior ...Mullidae

c2. Sense barbetesd1. Presència de pínnules darrere la

segona aleta dorsal...Scombridae

d2. Sense pínnules...Serranidae

3. Amb tres aletes dorsals...Gadidae

64


65P

eixo

s

Altres noms: sardina (castellà); sardine(francès); pilchard (anglès); Sardine (ale-many).La secció transversal del cos és oval. AI’opercle s’hi observen unes estries moltmarcades. La línia lateral no és visible.Les escates són grosses. Tenen una solaaleta dorsal.EI color en el dors és verd oliva. La zonaventral és d’un blanc argentat. En elsflancs hi ha una banda longitudinal blavo-sa i una renglera de punts negres.La mida pot arribar a ésser de 25 centíme-tres; la més corrent, però, va de 10 a 20centímetres.Aquest peix viu formant grans moles. És

gregari. EI seu tipus de vida és pelàgic iefectua moviments migratoris, tot i que li-mitats. De nit es troba a menys fondària:és quan s’aprofita per pescar-ne. Alesho-res viu entre 15 i 96 metres (9,5 - 60 br.).S’alimentà de copèpodes, de zooplànctoni, vegades, de fitoplàncton.Durant l’hivern té lloc l’època reproductivamés intensa. La femella pon de 50.000 a80.000 ous pelàgics. La larva es forma en-tre dos i quatre dies després, té una midad’uns tres mil·límetres i mig, i s’alimentade fitoplàncton.La sardina es consumeix fresca o bé enconserves d’oli, de tomàquet o bé amb sali vinagre.

Fitxa P1

Sardina

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: ClupeidaeOrdre: Isospondyli

Sardina pilchardus (Walbaum, 1792)


66P

eixo

s

Altres noms: anxova; boquerón, anchoa(castellà); anchois (francès); anchovy(anglès); Sardelle (alemany).La secció transversal del cos és semicircu-lar. EI musell és prominent. La boca ultra-passa netament la vora posterior de l’ull, laqual cosa el diferencia de la sardina, en laqual la boca no ultrapassa pas l’ull. La línialateral no és visible. EI cos és molt esvelt.EI dors és de color verd o bé blau verdós.Els flancs i el ventre són argentats.Poden arribar a tenir 20 centímetres delongitud.EI seitó és un peix pelàgic i efectua gransmigracions. S’agrupen formant moles moltgrans. Durant la primavera i la tardor fancap a les platges. Les captures més im-

portants es fan entre el març i el setem-bre. A l’hivern van a cercar més fondària,al voltant d’uns 100 o 150 metres (62,5 -93 br.).S’alimenten de copèpodes, petits crustacisi larves variades que formen part delplàncton.L’època de reproducció té lloc entre l’abril iel setembre, amb un màxim entre el juny i el juliol. La femella pon uns 40.000 ousplanctònics i de forma el·líptica. La larvaes forma al cap de dos o tres dies i té dosmil·límetres de longitud, i tot seguit co-mença a fer una vida pelàgica i gregària.EI seitó es menja fresc o bé en conservad’oli o amb sal i vinagre. Són famoses lesconserves d’anxoves de l’Escala.

Fitxa P2

Seitó

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: EngraulidaeOrdre: Isospondyli

Engraulis encrasicolus (Linnaeus, 1758)


67P

eixo

s

Altres noms: congrio (castellà); congre(francès); conger eel (anglès); Meeraal(alemany).És un peix de cos serpentiforme. La pell,que no té escates, és nua i mucosa. EI ros-tre és allargassat. Els opercles estan totsrecoberts per la pell. Tenen una sola aletadorsal que es confon amb la caudal i l’anal.EI color del dors és gris, més aviat fosc. EIventre és blanc.La mida que pot arribar a fer és de dosmetres, o més i tot.Viuen sobre fons de roca, de graspallà o

de sorra. Cerquen caus per amagar-se.Són peixos solitaris i sedentaris. En tro-bem des de pocs metres de fondària fins auns 560 metres (350 br.).EI congre és un peix molt voraç que va acercar l’aliment a partir del capvespre. S’a-limenta d’altres peixos, de diferents menesde crustacis i de cefalòpodes.Es comercialitza en fresc. Quan són debona mida són més apreciats, perquè se’npoden fer filets. Només se’n menja el trosentre el cap i l’anus, perquè la cua té mol-ta espina.

Fitxa P3

Congre

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: CongridaeOrdre: Apodes

Conger conger [(Artedi, 1738)Linnaeus, 1758]


68P

eixo

s

Altres noms: mare del lluç, Ilúcera; bacala-dilla (castellà); potassou (francès); couch’swhiting (anglès); Blaner Wittling (ale-many).Cos allargassat amb el musell prominent.Els ulls són grans. Té dues aletes anals itres de dorsals.EI color del dors és grisenc clar. Els flancsi el ventre són argentats.La talla mitjana d’aquesta espècie és de25 centímetres. Poden arribar, però, a me-surar uns 40 centímetres.Les maires s’agrupen en moles i són unaespècie principalment mesopelàgica. Enaquesta zona, se’n pesquen entre 144 i

500 metres (90 - 312 br.). De tota manera,també poden viure en aigües molt mésfondes. De nit pugen cap a la superfíciede l’aigua mentre que de dia van més alfons.Com a aliment, la maire captura peixets icrustacis pelàgics.La reproducció té lloc a final de l’hivern icomençament de la primavera (març -abril). Els individus més joves viuen moltallunyats de les costes i no se’n solen pes-car. Quan fan uns dotze centímetres s’a-costen a terra i al fons.La carn és bastant apreciada i es comer-cialitza en fresc.

Fitxa P4

Maire

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: GadidaeOrdre: Anacanthini

Micromesistius potassou (Risso, 1826)


69P

eixo

s

Altres noms: mamona; brótola de Tango(castellà); moustelle (francès); greaterforkbeard (anglès); Gabeldorsch (ale-many).Aquest gàdid es caracteritza perquè lesaletes ventrals són molt llargues, bifurca-des i filamentoses. Té dues aletes dorsals.Les escates són grans i li cauen amb faci-litat. Els ulls són grans i el cos fusiforme.EI color del dors és gris-violaci clar (potvariar). La zona ventral és blanca argenta-da. Les aletes dorsals, anal i caudal sónvorejades de negre.

La mida més corrent és de 35 centíme-tres. Pot mesurar, però, entre 60 i 70 cen-tímetres.Viu sobre fons fangosos i sorrencs enfondàries que oscil·len entre 176 i 288 me-tres (110 - 180 br.). També se’n poden tro-bar a 800 metres (500 br.).S’alimenten, principalment, de peix i decrustacis.També poden menjar invertebrats variats.La reproducció té lloc durant la primavera.Aquests peixos sempre es comercialitzenen fresc.

Fitxa P5

Bròtola

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: GadidaeOrdre: Anacanthini

Phycis blennioides (Brünnich, 1768)


70P

eixo

s

Altres noms: merluza (castellà); merlu(francès); hake (anglès); Seehecht (ale-many).Cos allargat. Ulls petits. Escata petita i ca-duca. Dues aletes dorsals, de les quals lasegona és molt llarga. La línia lateral ésmolt visible, recta i contínua. La boca ésmunida de fortes dents. La mandíbula in-ferior és més llarga que la superior.En el dors, la coloració és d’un gris marro-nós o gris olivaci. Els flancs són argentatsi el ventre blanc. La mida normal oscil·laentre 15 i 35 centímetres, tot i que en po-den arribar a mesurar 90.El lluç viu sobre fons de sorra o fang. Se’npoden trobar entre 30 i 700 metres (18,7 -437 br.). A la zona de Vilanova es pescaentre 176 i 320 metres (els de bona mida)

(110 - 200 br.). De lluç, tot l’any se’n trobaa mercat. Els exemplars més apreciatssón els pescats amb palangres, perquè nohan rebut tants cops com els agafats ambl’art del bou.EI lluç és un peix molt voraç. Menja crus-tacis (gambes) i peixos com ara sardines,seitó, verats, etc.AI final de l’hivern ponen els ous, entre elfebrer i el març. Els ous són pelàgics i elsponen prop de la plataforma continental.Les larves també són pelàgiques i viuenprop de la costa. Quan mesuren tres cen-tímetres baixen cap al fons de la platafor-ma continental.EI lluç es ven, principalment, en fresc,però també en trobem de congelat i en fi-lets.

Fitxa P6

Lluç

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: MerluccidaeOrdre: Anacanthini

Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758)


71P

eixo

s

Altres noms: lisas (castellà); muge (francès);mullet (anglès); Meerräsche (alemany).Dintre de les Ilísseres s’inclouen diversesespècies de diferents gèneres, tot i quepertanyents a la mateixa família.Són peixos d’aspecte fusiforme i robust,amb el cos recobert de grans escates. EIcap és més o menys deprimit per la partsuperior. La boca és petita i terminal, ambllavis carnosos i dents molt petites. Pre-senten dues aletes dorsals.En el dors, la coloració varia d’un verd bla-vós a un bru més o menys fosc. Els flancsi el ventre són de color blanc argentat. Lamida comuna d’aquest peixos varia entre15 i 40 centímetres. N’hi ha, però, quearriben a mesurar més de mig metre.Són peixos costaners. Neden tant en grupspetits com en colles més grans, però maino van sols. Se’n poden trobar en aigüesdolces i salabroses, a més dels que viuenal mar. Mentre cerquen aliment se’n poden

trobar en els abocadors d’aigües residuals,així com dintre de l’aigua bruta dels ports.La fondària on habitualment viuen va d’1,6a 32 metres (1 a 20 br.).Les Ilísseres, com a grup, s’alimenten depetits organismes bentònics i pelàgics, dematèria orgànica en suspensió o contingu-da en la sorra. També es poden alimentard’algues que surin per la superfície.La reproducció té lloc durant la tardor, laprimavera o l’estiu, segons l’espècie dequè es tracti. Tot i que poden viure en ai-gua dolça o salabrosa, les postes sempreles fan al mar. Assoleixen la maduresa se-xual al cap d’uns anys (n’hi ha que sónmadurs al cap de sis anys i d’altres que hosón al cap de tres). Els ous són pelàgics ide forma esfèrica.La carn d’aquests peixos no és pas de lesmés bones; en altres països, l’aprecienmés que ací. En alguns llocs del Me-diterrani en mengen els ous salats.

Llíssera

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: MugilidaeOrdre: Percomorphi

Fitxa P7


72P

eixo

s

Altres noms: llobina; lubina (castellà); bar(francès); common bass (anglès); Wolfs-barsch (alemany).Cos allargassat. La mandíbula és promi-nent. La boca és gran i munida de petitesdents punxegudes. L’opercle és proveïtd’una o dues espines fortes. Té dues ale-tes dorsals i és un peix d’aspecte robust.En el dors la coloració varia, de gris a ne-gre verdós. Els flancs són de color argen-tat i el ventre és blanc.La mida més comuna d’un peix adult ésde cinquanta centímetres, tot i que podenarribar a mesurar un metre de longitud ipesar fins a dotze quilograms.Aquests peixos són litorals i se solen tro-bar entre un i seixanta metres de fondària(0,5 - 40 br.). Viuen en fons de qualitat va-

riable (roca, sorra, alguers, etc.). De jovessón més aviat gregaris, tot i que quan sónadults s’estimen més viure aïllats. EIllobarro es pot trobar dins de llacunes, ales bocanes dels rius i fins i tot riu endins.Viu molt bé dins dels aquaris.És un peix molt voraç. S’alimenta de pei-xos i d’una gran quantitat d’invertebratsbentònics (gambes, crancs, calamarsos,etc.). És un nedador molt àgil que atacasobtadament les seves preses.Les postes es fan entre el gener i el març.Els ous mesuren d’un mil·límetre a unmil·límetre i mig. La larva fa tres mil·líme-tres, aproximadament. La reproducciósempre té lloc dins del mar, mai dins delsrius o llacunes.La carn és molt apreciada i es ven fresca.

Fitxa P8

Llobarro

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: SerranidaeOrdre: Percomorphi

Dicentrarchus (Gill, 1860)


73P

eixo

s

Altres noms: breca, pagel (castellà); pa-geau commun (francès); common pandora(anglès); Rotbrassen (alemany).Aquesta espècie és de cos oblong, el capno és gaire alt, però el musell és punxeguti la boca gran. Les aletes pectorals sónllargues i acaben en punta. Les escatessón bastant grans i primes.La coloració del dors és d’un vermell viu,que es va tornant pàl·lid a mesura que s’a-costa a la part ventral. EI cap i la part cau-dal són també d’un color vermell pàl·lid.La mida més corrent d’aquests peixos ésde vint-i-cinc centímetres. Poden arribar amesurar cinquanta-cinc centímetres.

Viuen sobre diferents tipus de fons, comsón fons de roca, arenós fangós i fons de-trítics. Se’n troben a partir d’uns quantsmetres de fondària fins al voltant de 100metres.Tenen una alimentació variada. Podenmenjar peixos, crustacis, cucs i mol·luscospetits.La reproducció té lloc entre la primavera il’estiu.Es comercialitzen en fresc i són de carnmolt apreciada.

Fitxa P9

Pagell

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: SparidaeOrdre: Percomorphi

Pagellus erythrinus (Linnaeus, 1758)


74P

eixo

s

Altres noms: raspallón (castellà); sparai-llon (francès); annular gilthead (anglès);Ringelbrassen (alemany).Aquests peixos tenen el cos elevat i bas-tant comprimit. En el peduncle caudal hiha una banda negra (això és una caracte-rística molt útil per a identificar-los). Lesescates del cos són bastant grans.La coloració general dels flancs i del dorsés argentada. A les aletes ventrals i analpresenta un color groguenc.Són peixos no gaire grans, que poden arri-bar a mesurar uns 20 centímetres.

Viuen sobre fons variats, com és ara elsfons de sorra o de roca. Solen nedar molta prop de la costa, des d’una fondària demenys d’un metre fins al voltant de cin-quanta metres. De vegades formen petitesagrupacions amb individus de la mateixaespècie o d’altres.S’alimenten d’invertebrats, principalmentde crustacis i mol·luscos petits.Són peixos hermafrodites: de primer sónmascles i després esdevenen femelles. Lareproducció té lloc entre l’abril i el juny.Les larves són planctòniques.

Fitxa P10

Esparrall


Diplodus annularis (Linnaeus, 1758)


75P

eixo

s

Altres noms: boga (castellà); bogue(francès); bogue bogue (anglès); Gelbs-triemen (alemany).EI cos és allargassat i fusiforme, un xiccomprimit lateralment. Els ulls són grans.Les bogues tenen una sola aleta dorsal méso menys desenvolupada i el musell curt.La coloració del dors és d’un verd clar oolivaci. Els flancs són argentats i traves-sats per tres o quatre línies longitudinalsdaurades o grogues.La mida més corrent oscil·la entre 20 i 30centímetres. Pot arribar a mesurar 36 cen-tímetres.És un peix molt comú a les nostres costes.És gregari i forma moles. Normalment sónmesopelàgics, de manera que en trobementre dues aigües o bé sobre fons de rocao praderies de fanerògames marines. AVilanova se’n pesquen des de molt pocs

metres fins a uns 96 metres (60 br.). Prin-cipalment, es pesquen amb el bou i ambles barques de llum.Són peixos omnívors. S’alimenten tant dematèria vegetal com d’esponges, crustacispetits i animals planctònics.La reproducció té lloc entre la primavera il’estiu. Són hermafrodites proterògins. Elsous són pelàgics i formen part del plànc-ton costaner. Quan són joves (100 mil·lí-metres, aproximadament) viuen molt aprop de les costes. A partir d’aquesta midaes comencen a dispersar cap a les aigüesde més fons.La carn de la boga no és gaire apreciada,però se’n pesquen grans quantitats. Ésmolt utilitzada com a esquer per als palan-gres.Són peixos que s’adapten bé a la vida enaquari.

Fitxa P11

Boga


Boops boops (Linnaeus, 1758)


76P

eixo

s

Altres noms: roger; salmonete (castellà);rouget (francès); mullet (anglès); Meer-barbe (alemany).De molls, n’hi ha de dues espècies, el defang i el de roca. Els molls es caracterit-zen perquè tenen el cos bastant comprimitlateralment. EI cap és alt i curt amb el per-fil més o menys convex. La boca és petitai per sota hi tenen dues barbetes que gau-deixen del sentit del gust i del tacte. Elsulls són grans i tenen dues aletes dorsals.La coloració és diferent segons l’espècie.EI moll de fang té el dors i els flancs d’uncolor rosat vermellós. EI moll de roca, en eldors i els flancs, és d’un color vermell es-carlata de tons més vius. A més a més, ala part inferior del flanc, hi té unes barbesgrogues horitzontals. Els de mida més co-muna oscil·len entre deu i vint centímetres,tot i que en poden assolir quaranta i tot.Aquests peixos són bentònics i litorals. EImoll de roca acostuma a trobar-se en llocs

amb roques i praderies de fanerògamesmarines. Se’n poden trobar fins a cent me-tres de fondària. EI moll viu aïllat o engrups petits. EI moll de fang viu en fons desorra i fang a més fondària (fins a 300 me-tres). És un peix gregari. A Vilanova i laGeltrú, la millor època de pescar-ne ésl’estiu.S’alimenten d’invertebrats bentònics petits(crancs, cucs, mol·luscos) i també de pei-xet. Amb les barbetes remouen el fonsprojectant-les endavant quan cerquen l’ali-ment.La reproducció té lloc a finals d’abril i durafins a l’agost. Els ous són pelàgics i mesu-ren un mil·límetre. Quan la larva mesuratres mil·límetres de longitud, neda cap a lacosta i comença la vida bentònica.La carn d’aquests peixos és molt aprecia-da, principalment la del moll de roca. To-tes dues espècies es comercialitzen enfresc.

Fitxa P12

Moll

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: MullidaeOrdre: Percomorphi

Mullus (Linnaeus, 1758)


77P

eixo

s

Altres noms: cinta (castellà); cépole(francès); red bandfish (anglès); RoterBandfisch (alemany).Cos molt allargassat i recobert d’escatamolt petita. La boca és obliqua i proveïdade petites dents punxegudes. Els ulls sónmolt grans. Té una sola aleta dorsal moltllarga. EI peduncle caudal es distingeix bé.La coloració de la pell presenta tons ro-sats pertot arreu, més forts en el dors. Lesaletes són del mateix color i les puntesdels radis de les aletes dorsal i anal sóngrogues.

Poden arribar a mesurar fins a 50 centí-metres.La pitxota vermella viu sobre fons de fango de detritus. Normalment es troba entre64 i 96 metres (40 - 60 br.), i ocasional-ment a més fondària. Són peixos bentò-nics.S’alimenten principalment de petits crusta-cis.La reproducció té lloc durant la primavera.Els ous són esfèrics i pelàgics.Les pixotes vermelles es comercialitzenen fresc i són apreciades per fer sopa.

Fitxa P13

Pixota vermella

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: CepolidaeOrdre: Percomorphi

Cepola macrophthalma (Linnaeus, 1758)


78P

eixo

s

Altres noms: jurel (castellà); chinchard (fran-cès); horse mackerel (anglès); Stöcker(alemany).EI cos és fusiforme. La mandíbula és pro-minent. Té dues aletes dorsals. La línia la-teral s’observa molt clarament i presentauna inflexió molt marcada. A més a més,aquesta línia lateral presenta uns escu-dets grans, forts i molt visibles.La coloració en el dors va d’un gris verdósa un gris blavós. Els flancs són argentats iel ventre blanc. EI sorell comú fa una midaque oscil·la al voltant de 30 centímetres,però en pot arribar a mesurar uns 50.Aquests peixos són pelàgics i migradors.Formen moles bastant grans. A l’estiu s’a-proximen a les costes. A Vilanova es pes-

quen des d’una fondària de 96 metres (60br.) cap a terra. De vegades, naturalment,també se’n poden trobar a més profundi-tat.EI sorell menja petits crustacis planctònicsi també peixos petits.Es reprodueixen principalment a l’estiu,però comencen a I’abril. Els ous formenpart del plàncton. Durant el primer tempsde vida, els joves viuen i es protegeixensota les ombrel·les de les meduses, sotales quals podem trobar uns quants peixetsd’una mida que va d’un a dos centímetresi mig.Els sorells normalment es comercialitzenen fresc, tot i que hi ha llocs on es conser-ven salats i congelats.

Fitxa P14

Sorell

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: CarangidaeOrdre: Percomorphi

Trachurus (Rafinesque, 1810)


79P

eixo

s

Altres noms: araña (castellà); vive (fran-cès); weeber (anglès); Petermännchen(alemany).Dintre del gènere Trachinus, hom conside-ra quatre espècies diferents. Entre les ca-racterístiques comunes a totes quatre, te-nim que el cos és allargassat i comprimitlateralment. La primera aleta dorsal éscurta i té de quatre a set radis espinososamb un verí molt fort. La segona aleta dor-sal és molt llarga. Els ulls són situats a lapart alta del cap mirant cap amunt. Laboca és obliqua. A cada os opercular hi hauna espina molt gran i forta, que té el ma-teix verí que els radis de la primera aletadorsal.La coloració és variable segons l’espècie.No són, però, de color uniforme, i en elsflancs presenten taques o línies longitudi-

nals (també obliqües) de coloració varia-ble.La mida d’aquestes espècies varia entre20 i 25 centímetres. Alguns exemplars po-den mesurar més de 40 centímetres.Viuen sobre fons de fang i sorra des depocs metres fins a uns 100 metres defondària (62 br.). Es colguen en el fonsdeixant tan sols els ulls al descobert i aixís’esperen per capturar alguna presa. Sónpeixos bastant agressius i quan claven lesespines fan molt de mal; sovint produeixenfebre, disminució cardíaca i dificultat respi-ratòria. Els exemplars grans que piquenpersones febles poden produir estat decoma transitori. EI remei que utilitzen elspescadors consisteix en amoníac rebaixatal 10% en aigua.Es comercialitzen en fresc.

Fitxa P15

Aranya

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: TrachinidaeOrdre: Percomorphi

Trachinus (Linnaeus, 1758)


80P

eixo

s

Altres noms: caballa (castellà); maquereau(francès); mackerel (anglès); Makrele (ale-many).Dins d’aquest gènere s’inclouen duesespècies. Són de cos fusiforme. EI rostreés prominent i punxegut. Una part de l’ullés recoberta d’una parpella adiposa. Tédues aletes dorsals curtes i bastant sepa-rades. Entre la segona aleta dorsal i lacaudal tenen unes pínnules característi-ques dels túnids. EI mateix succeeix entrel’aleta anal i la caudal.La coloració en el dors presenta tonsblaus i verdosos metàl·lics i iridescentsamb línies negres més o menys gruixu-des, obliqües o transversals. Els flancs i elventre són d’un blanc argentat.La mida més comuna oscil·la entre 20 i 35centímetres. Poden arribar a mesurar finsa 50 centímetres.

Es pesquen, principalment, amb les bar-ques de llum, de 96 metres (60 br.) cap aterra. També se’n poden pescar a mésfondària, però no és tan freqüent i, alesho-res, els pesquen els quillats. Són pelàgicsi grans nedadors. Viuen formant molesmolt grans.S’alimenten d’altres peixos pelàgics comla sardina i el seitó. També mengen inver-tebrats pelàgics.La reproducció es produeix entre el de-sembre i l’abril, però el febrer i el març sónels mesos amb més activitat reproductora:és quan s’aproximen més a les costes. Elsous mesuren de 0,8 a 1,4 mil·límetres. Lalarva mesura de 2,8 a 4 mil·límetres. Crei-xen molt ràpidament.Aquests peixos es venen en fresc a lesllotges. També es comercialitzen en llau-na.

Fitxa P16

Verat

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: ScombridaeOrdre: Percomorphi

Scomber (Artedi) (Linnaeus, 1758)


81P

eixo

s

Altres noms: alfondega (castellà); grondincabote (francès); tub gurnard (anglès); Ro-ter Knurrhahn (alemany).Les lluernes tenen el cos allargat. EI capés gran, de forma quadrangular i comple-tament cobert de grans plaques amb espi-nes. La boca està en posició subínfera.Les aletes pectorals són molt llargues i lamembrana que uneix els radis presentauna coloració variada entre negre, blau ivermell, a la part inferior, i de color violacinegrós, a la part superior.La coloració general del cos és d’un ver-mell marronós. A la part dels flancs ésmés clara; el ventre és de color argentat.

La mida més comuna de les lluernes ésd’uns 30 centímetres, però n’hi ha que enfan 60.Viuen sobre fons de fang i sorra; són ani-mals bentònics. La seva distribució verticalés bastant àmplia, va des de pocs metresde fondària fins a 200 metres.Principalment s’alimenten de crustacis, enespecial dels decàpodes, però tambémengen peix i mol·luscos.La reproducció té lloc des de l’hivern fins ala primavera.Es comercialitzen en fresc.

Fitxa P17

Lluerna

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: TriglidaeOrdre: Scleroparei

Trigla lucerna (Linnaeus, 1758)


82P

eixo

s

Altres noms: solleta (castellà); cithare(francès); Cinflossige Scholle (alemany).La palaia pertany al grup dels peixos plans.Es caracteritzen perquè tenen el cos moltcomprimit lateralment. Tenen un sol flancpigmentat, que és on són situats els dosulls (cantó ocular). L’altre flanc és blanqui-nós (cantó cec). EI costat ocular pot éssertant el flanc dret com l’esquerre, cosa quevaria segons les famílies. La asimetria que esdóna en aquest grup és un cas únic dinsdels vertebrats. La asimetria es detecta enla posició dels ulls, en la configuració de laboca, de les dents, en la línia lateral i, prin-cipalment, en la posició de l’anus, que, na-turalment, sempre ha d’ésser ventral, ambla qual cosa sabrem quin és el costat cec iquin és l’ocular. La posició dels budells novaria respecte de la dels altres peixos.Les larves d’aquest peix són pelàgiques i,curiosament, simètriques. Pocs mesos des-prés de sortir de l’ou sofreixen una meta-morfosi per adaptar-se a la vida bentònica.

En el cas de la palaia de reballa els ullssón al flanc esquerre, és a dir, que l’ull dremigra cap al costat esquerre.EI rostre és allargassat i agut. La formadel cos és el·líptica. La boca és gran i obli-qua. Els ulls són grans i molt a prop l’unde l’altre. EI peduncle caudal es distingeixmolt bé.La coloració del costat ocular és d’un grocgrisenc clar.La mida normal és de 20 a 25 centíme-tres, però també arriben a fer 30 centíme-tres.Viuen sobre fons de fang. Es pesquen en-tre 40 i 96 metres (25 - 60 br.), aproxima-dament.S’alimenten de peixos i de petits crustacis.En el mercat es venen frescos, normal-ment barrejats amb altres peixos petits deno tanta qualitat, sobretot quan se n’hapescat poca quantitat. També en venenper peces si se n’agafen prou per ompliruna caixa.

Fitxa P18

Palaia de reballa

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: CitharidaeOrdre: Heterosomata

Citharus macrolepidotus (Bloch, 1787)


83P

eixo

s

Altres noms: lenguado (castellà); solecommune (francès); common sole(anglès); Seezunge (alemany).EI llenguado pertany al grup dels peixosplans. Tal com s’ha explicat de la palaiade reballa, també presenta asimetria.Dins del nom de llenguado s’inclouen di-verses espècies, però totes tenen els ullsal costat dret del cos, la qual cosa vol dirque en aquest cas l’ull esquerre passa alcantó oposat del cap.EI cos és de forma oval i allargassada. EIcap és arrodonit. La línia lateral s’observaa tots dos costats del cos. EI pedunclecaudal és molt curt.La coloració del costat pigmentat presentatons diferents de color bru. Segons l’espè-cie, el color és més fosc o més clar. Tam-bé presenten taques o franges fosques.Segons l’espècie, la mida també varia.Com a norma general, oscil·la entre 12 i40 centímetres.

Sobre el costat pigmentat s’observa mime-tisme i canvi de coloració segons les con-dicions ambientals. Viuen sobre fons desorra i fang, preferentment entre 5 i 67metres de fondària (3 - 42 br.). Durant eldia s’estan colgats en el fons, amb el quales confonen. A la nit manifesten activitat icerquen l’aliment.Es nodreixen d’invertebrats petits i peixos.La reproducció té lloc entre el desembre iel maig. Cada espècie té uns mesos pre-ferents.Aquests peixos són molt apreciats a lesnostres costes, on es comercialitzen gene-ralment en fresc. Últimament, als mercatscomencen a aparèixer algunes espèciesque es venen congelades i manufactura-des des del Japó.Poden viure bé en un aquari.

Fitxa P19

Llenguado

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: SoleidaeOrdre: Heterosomata

Solea (Quensel, 1806)


84

Altres noms: rape (castellà); baudroie(francès); anglerfish (anglès); Seeteufel(alemany).Amb el nom de rap agrupem dues espè-cies que pertanyen al mateix gènere.L’aspecte del rap és inconfusible. EI cosés aplanat dorsoventralment. EI cap és lapart més gran del cos. És aplanat i la bocaocupa la totalitat de l’amplada, amb lesmandíbules munides de dents molt fortes iganxudes. Els ulls són a la part superiordel cap. La pell és llisa i sense escates.

Les ganyes són sota les aletes pectorals itambé al darrere. Tenen dues aletes dor-sals. Tenen un radi entremig dels ulls, mo-dificat, formant un filament llarg i mòbilacabat en una membrana bilobulada osencera (segons l’espècie), anomenatil·lici o filament pescador.La coloració és variable, sobretot en elsexemplars joves: és d’un bru fosc que potésser clar i vermellós. Quan són grans, elsdos tipus de rap es distingeixen molt bé: elnegre (color marró fosc o negre) i el ros

Fitxa P20

Rap

Tipus: VertebratsClasse: PeixosFamília: LophiidaeOrdre: Pediculati

Lophius (Artedi) (Linnaeus, 1758)


85P

eixo

s

(bru vermellós), que corresponen a lesdues espècies.Poden assolir grans dimensions, de l’ordred’1,5 a 2 metres. De vegades se n’ha tro-bat de més grans. Les mides més comu-nes i també més apreciades oscil·len entre50 i 60 centímetres.Són peixos bentònics que viuen sobrefons detrítics, de sorra o de fang. Tambén’hi ha al fons de praderies fanerògamesmarines. Es troben des de pocs metres defondària (sobretot els joves) fins al voltantde 480 metres (300 br.). No són gairebons nedadors i passen molt de tempscolgats en el fons, on queden molt bendissimulats mercès al mimetisme, la qual

cosa els ajuda a capturar les preses, queatrauen mitjançant l’il·lici, que oscil·la comun cimbell damunt de la boca oberta finsque la presa s’acosta, moment que aprofi-ten per saltar i atrapar-la amb rapidesa.Es un peix molt voraç i carnívor: menjapeixos, crancs, calamarsos, etc.La reproducció es produeix a l’hivern i laprimavera. Els ous queden reunits enunes masses gelatinoses molt allargas-sades i flotants. La larva és pelàgica i me-sura uns quatre mil·límetres; posterior-ment es transforma per tal d’adaptar-se ala vida bentònics.Es comercialitza en fresc, i el rap ros ésmés apreciat que el negre.


Capítol 4

ELS PESCADORS DE VILANOVA I LA GELTRÚ


La història de Vilanova i la Geltrú com a vilapescadora és molt antiga i no es pot donarcap dada exacta sobre el moment en què hiapareix l’activitat dels pescadors. Tot i així,en el segle XIV, l’any 1340, el rei Pere III au-toritzà la càrrega i descàrrega de mercade-ries en aquesta platja. Amb això començauna activitat de comerç marítim que dó-na una gran importància a la vila i que avuies manté viva i emprenedora.Fruit de la importància de la vida marinera ala vila és el barri mariner, que s’estenia alllarg de la platja, entre l’ermita de SantCristòfol, per la part de Sitges, i la de SantGervasi, per la de Cubelles. Aquest mateixbarri estava dividit en dos just al lloc on de-sembocava la claveguera que baixava de laFàbrica de Mar, indret que s’anomenava Ai-gua Calenta.Avui, el barri de pescadors com a tal noexisteix. Les transformacions que ha sofertla vila de resultes del creixement industrial,econòmic i turístic durant el segle XX han fetque l’estructura d’aquest barri antic es per-dés. Ara, els pescadors viuen repartits pertota la vila, però encara n’hi ha que tenencasa molt a prop de la platja. Al barri obrerde les Roquetes hi resideixen molts pesca-dors, principalment els emigrats d’Andalusia.Entre els pescadors de Vilanova i la Geltrú,n’hi ha una part que vénen de l’Ametlla deMar (anomenada entre els pescadors cata-lans «la Cala») i que s’han anat establintaquí en diverses èpoques, sobretot a co-

mençament del segle XX, abans de la gue-rra europea. Aquests pescadors, tot i serd’altres llocs, s’han adaptat perfectament ala vila i se senten vilanovins. Cap als anyscinquanta hi hagué un augment de la pobla-ció de pescadors causat per l’arribada d’e-migrants andalusos.

L’organització entre els pescadors

Dins del món dels pescadors hi ha una se-paració molt simple. Normalment, cada bar-ca té un patró, un motorista i els mariners.D’altra banda, tenim el propietari del basti-ment, l’armador, que, de vegades, és el pa-tró mateix, tot i que no és el més habitual.El patró és el responsable de la barca. Elldecideix el lloc on anar a pescar i el sistemade pesca que cal seguir en cada cas. Totesles altres persones de la barca hi estan su-bordinats i l’obeeixen en tot moment. Gau-deix d’un títol de la Marina, que acredita quepel cap baix ha fet els estudis de patró depesca i tres anys de pràctiques amb un cà-rrec diferent del de patró i que el capacitaper exercir el comandament sobre equips ipersones.El motorista és l’especialista en motors abord. S’encarrega d’engegar el motor unaestona abans de sortir a pescar i n’és el res-ponsable en tot moment, tant en la navega-ció com durant la pesca. La seva feina tam-bé inclou la conservació de tots els equips

89


mecànics, elèctrics i electrònics del basti-ment. Ha de tenir els estudis de motorista iacostuma a ser el segon de bord.De vegades, el motorista també té el títol depatró o és una persona amb molta experièn-cia que aconsella el patró sobre les tàcti-ques de pesca que cal seguir.Per entendre’ns, els mariners són els treba-lladors de la barca. Segueixen fil per randales ordres i indicacions del patró i del moto-rista i són els que fan les feines de calar illevar, netejar i triar el peix, etc.Una conseqüència directa d’aquesta jerar-quització és el sistema de cobrament delpescador que, potser per raons d’equanimi-tat, evita que es produeixin vagues laboralsper motius de sou.Els pescadors no cobren mai un salari fix alcap del mes, sinó que reben el que s’ano-mena la «part de carn». La part que té ca-dascú dels qui treballen en la barca s’obté,setmanalment, sumant el valor total de ven-dre el peix de la setmana. Normalment, d’a-quest total, el 50% és per a l’armador i l’altre50% se l’han de repartir entre el patró, elmotorista, els mariners i la barca, a partsiguals. Per exemple, si el total a partir és de1.000 euros (50%) i hi ha dos mariners, elmotorista i el patró, se’n fan cinc parts, unaper cada home i una per la barca. Cadahome rep 100 e. Ara bé, està estipulat perells mateixos que el patró ha de cobrar duesparts: l’una prové del 50% que s’ha repartitentre la tripulació, i l’altra és el que li ha de

pagar l’armador del seu 50%. És a dir, en to-tal el patró cobraria 200 e. El motorista hade rebre una part i mitja; la mitja la rep de lapart de l’armador i per tant se’n va a casaamb 150 e. Cada mariner cobra una part i,segons això, s’endurà 100 e. La part setma-nal que cobra la barca és per pagar despe-ses comunes i de manteniment.Segons l’ofici (llum, marisqueig, tremall,etc.), la proporció que s’ha de repartir entrel’armador i la tripulació varia una mica, tot ique el funcionament és, bàsicament, sem-blant.A cada mena de barca hi ha una sèrie dedespeses, de les quals les unes són a cà-rrec de l’armador i prou, mentre que en lesaltres hi participen l’armador i la tripulació.Les del primer tipus fan referència a la com-pra de la barca, motor, arts, cables, etc.,mentre que les del segon són despesescompartides i que fan referència al consumde benzina, lubrificants, compra d’aliments,etc.

Els oficis de pescador

En el llenguatge mariner, la paraula oficis’empra per a indicar la modalitat de pescaa què es dedica un pescador i que pot serpermanent o temporal. Dins del món de lapesca hi ha un cert nombre d’oficis que nocomentarem, perquè no s’hi dedica tantagent com als altres. En són un exemple els

90


anomenats bonitaires (pescadors de tonyi-nes amb xarxa), els pescadors dits sonsai-res (pescadors de sonso), etc.El pescador és una persona que ha de tre-ballar moltes hores al cap del dia, tant almar com a partir del moment d’arribar a port.El pescador, normalment, s’estima la sevafeina, li agrada i no l’amoïna gaire el nombred’hores que hi dedica.La vida al mar és dura i exigeix molt d’es-forç, però per al pescador el fet de no obte-nir la captura que esperava no el fa abando-nar l’ofici sinó que es converteix en un repteper l’endemà. En el fons, el pescador neces-sita el contacte permanent amb la mar i, peraixò, el fet de pescar deixa d’ésser per a ell,en certa manera, la manera de guanyar-sela vida per esdevenir una part important dela seva existència com a individu.En el capítol de BARQUES I ARTS s’hancomentat quatre tipus o variants d’embarca-cions amb set arts diferents. Els homes quehi treballen embarcats han condicionat lesseves vides a l’ofici a què es dediquen. Se-gons això, tenim:Quillats. La vida del pescador d’aquest oficicomença pels volts de les sis del matí, quanarriba a port i comença a preparar els estrisque caldran durant la feina del dia. Quan elmotorista arriba, engega el motor perquè es-tigui calent abans de sortir a pescar. La sor-tida per la bocana del port està estipulada ales set del matí, i les barques no en podensortir fins que s’encén un llum damunt l’edifi-

ci de la Confraria. Si alguna banca surtabans d’hora, se l’hauria de penalitzar ambuna multa quan tornés a port. Només sortir,cada barca fa cap al calador que el patró de-cideix; mentrestant, els mariners aprofitenper descansar o per enllestir els darrers de-talls abans de començar a pescar.Després de calar, sovint, a les barquesgrans s’hi prepara un petit esmorzar calent.Hi ha un mariner que fa les funcions de cui-ner. Com que l’estona dedicada a arrosse-gar és llarga, els mariners descansen, tot ique sempre n’hi ha un o dos que queden adisposició per si el patró els necessita perajudar-lo en alguna maniobra. El patró i elmotorista estan pendents del descabdella-ment de la pesca en tot moment i no aban-donen gairebé mai el pont de comandamento la vigilància dels controls del motor.En general, en els quillats es fan una o duescalades diàries. També de vegades se’n fantres, però això no és gaire freqüent.Després de llevar l’art, els mariners trien elpeix, el posen en caixes i el renten, mentreel patró governa la barca fins on es tornaràa calar l’art. Un cop hi han arribat, els mari-ners deixen la feina que puguin estar fent ies preparen per a la maniobra. Si encara nohavien acabat de triar el peix del primer vol(= calada), ho seguiran fent després d’havercalat.Amb una petita part del peix que s’ha agafaten el primer vol es fa el ranxo, que es menjacap a les dotze o la una del migdia. Si hi ha

91


molta feina, de vegades no hi ha temps dedinar. El ranxo s’acostuma a fer amb peix iacompanyat de patates, alls, cebes, fideus oarròs.Es lleva la xarxa després de l’últim vol i elpeix es tria, es renta i s’endreça en caixesque s’estiben a la nevera per després anar-ho a vendre a llotja. Els quillats han d’arribara port sempre abans de l’hora límit permesaper la Confraria. La barca que ho fa desprésd’aquesta hora també és penalitzada.Només arribar la barca a port, un mariner vaa demanar tanda per vendre el peix a la sub-hasta. Aleshores es desembarquen les cai-xes de peix, en el moment que els toca ven-dre els mariners mateixos les col·loquen a lacinta i les deixen llestes per a subhastar.Barques de llum. En aquest ofici el ritme devida és totalment diferent dels altres, puix espesca de nit. Els homes han de ser a la bar-ca abans de les deu o les onze del vespre,depenent de l’hora de sortir, que canvia se-gons l’època de l’any. En aquest ofici,abans, hi trobàvem molts mariners que dedia feien una altra feina a la fàbrica Pirelli.Aquestes barques no surten a pescar tansovint com els quillats, ja que a causa de laforma de la barca (plana per sota) i la relati-va fragilitat de l’art, es veuen més afectadesper l’estat de la mar i no poden fer la feinaamb seguretat.En havent sortit del port, els mariners nor-malment se’n van a dormir. Mentrestant, elpatró s’està al pont governant la barca men-

tre cerca les moles de peix mitjançant el so-nar i la sonda, acompanyat del motorista.Quan localitza una mola, que apareix a lespantalles com una taca de color intens, cridaels homes, que van al bot de llum, i els dónainstruccions del que han de fer.Quan la mola està pujant, es crida la restade la marineria i tothom es prepara per fer lacenyida. Normalment, se’n fan dues per nit.Si la primera ha estat productiva, mentre elsmariners renten i estiben el peix que acabende pescar, el patró va cercant una altramola.Després de l’última cenyida es torna a port,de matinada, entre les sis i les vuit, per ven-dre tot seguit el peix. Si la pesca ha anat bé,cada barca pot desembarcar entre 200 i 400caixes de peix.Marisqueig i cargolaires. Aquestes bar-ques fan la feina de dia. Les barques no s’a-llunyen gaire de la costa, ja que les espèciesque s’han de pescar (mol·luscos gastròpo-des i bivalves) no són a gaire fondària.Durant el mateix dia no acostumen a canviarel lloc de pesca i només treballen al matí,car no tenen temps per canviar gaire de lloc.Les barques de marisqueig arriben a portentre les dotze i les dues del migdia, mentreque les del rastell del cargol no ho fan méstard de les tres i guarden el producte de lapesca per vendre’l posteriorment a la sub-hasta.Les barques de marisqueig també es veuenafectades quan fa una mica de mal temps,

92


car aquesta feina no vol gaire moviment i,com que pesquen molt a prop de la platja,les onades rompents els podrien posar enperill.Algunes de les barques de rastell de cargolsón força resistents i ni de bon tros els afec-ta la meteorologia com a les de les gàbies.Algunes, doncs, aguanten força i poden tre-ballar molts més dies que les de marisqueig.Tremallers, palangrers i nansaires.Aquests tres oficis es poden considerarglobalment, perquè tots tres fan un horarisemblant. Cal esmentar, però, que hi hatemporades millors que d’altres per a deter-minades espècies amb determinats arts,com és ara la sípia amb nansa i el moll ambtremall, que obliguen a canviar els hàbits peradaptar-se a les circumstàncies.Generalment, en aquests tres oficis els artss’han de calar al capvespre. Un cop s’hancalat els arts, els pescadors tornen a port.L’endemà, abans de l’alba, tornen a sortirper anar a llevar. No es pot dir amb precisióles hores que triguen a llevar, perquè aixòdepèn de la longitud de l’art que han calat,la meteorologia i la quantitat de peix ques’ha de desemmallar (en el tremall, perexemple), rentar, triar, etc. Això fa que notinguin un horari fix per entrar a port i quesegueixin el cicle natural del sol per a laseva feina.Després de llevar, i mentre tornen a port,aprofiten per enllestir el peix i els arts sem-pre que les circumstàncies ho permeten. De

vegades, el mal temps fa perillós o impossi-ble treballar a coberta. En general, arriben aport abans de les tres de la tarda. Quan novan lluny, solen arribar pels volts de les dot-ze del migdia.

Refranys mariners

De dites relacionades amb la professió n’hiha unes quantes, però com a mostra vegeuaquestes:«De llevant o de ponent, de la dona siguesparent»«Cel rogent, pluja o vent»«Salpa i dona, que tot l’any és bona»«A garbí, ni pa ni vi»«Peix de prima, de matinada put»«Barco parat no fa camí»

La confraria de pescadors

Segons Xavier García (1980), el Gremi deMarejants és la primera societat de pesca-dors que es funda a Vilanova i la Geltrú a fi-nals del segle XVI. Cap a l’any 1575 apareixla Confraria de Sant Elm, l’afiliació a la qualera voluntària. Com a patró principal d’a-questa societat tenien aquest sant. Tant elGremi de Marejants com la Confraria deSant Elm foren dissolts cap a l’any 1865 i esvaren tornar a organitzar l’any 1898. El llocon aquestes societats tenien l’estatge ha

93


anat canviant al llarg dels anys, cosa que calatribuir als canvis polítics que ha passat elnostre país.L’actual Confraria de Pescadors de Vilanovai la Geltrú és al moll de la dàrsena de pes-ca i fou construïda a finals dels anys 60. Alcostat de l’edifici de la Confraria hi trobemles llotges vella i nova i la fàbrica de gel.Al capdavant de la Confraria trobem el patrómajor, que fa de president, i un secretari.També hi ha el capítol o cabildo, que és unconsell de pescadors. A més a més, hi ha elpersonal d’oficina, encarregat de les tasquesadministratives.La Confraria cobra diàriament a cada barcaun percentatge del total de la venda. Els di-ners que es recapten per aquest procedi-ment són destinats a activitats socials i aajuts als pescadors i les seves famílies.Com a cosa singular, la Confraria té barquesen propietat i que donen feina a unes quan-tes persones. La Contraria cobra en qualitatd’armador els beneficis que donen aquestesbarques, els quals contribueixen al fons d’a-juda als pescadors associats.

La llotja i la subhasta

La nova llotja és un edifici a tocar del coberton fins fa molt pocs anys es feia l’antigasubhasta. Actualment, aquest cobert es faservir per a estibar temporalment les caixesde peix que s’han subhastat abans de carre-

gar-les als camions que les distribuiran pelsmercats.A l’altra banda d’aquest cobert, i a la plantabaixa de l’edifici de la Confraria, hi ha unesdependències d’aquesta on els treballadorss’encarreguen de les tasques administrati-ves, econòmiques i de gestió de la subhasta.La llotja s’obre dos cops el dia: al matí persubhastar el peix de les barques de llum, i ala tarda, a dos quarts de quatre, per a lasubhasta del peix pescat amb els altres ofi-cis durant el dia.La bellesa i atractiu de l’antiga subhasta «aveu» s’ha perdut totalment amb la nova sub-hasta automatitzada. S’ha passat de l’encísdel comerç basat en les relacions personalsa l’eficàcia i rapidesa dels ordinadors. Nopodem dir si això és millor o pitjor, però sensdubte és absolutament diferent.A tall de comparació entre una i altra formade subhastar, incloem ací el text revisat dela primera edició d’aquest llibre sobre el de-senvolupament d’una subhasta que ara hapassat a la història:Per vendre el peix, després d’haver dema-nat tanda, els pescadors posen, ordenada-ment, les caixes de peix damunt el terra dela llotja (l’actual «cobert» del qual parlàvemmés amunt).Antigament, cada patró subhastava el seupeix, però ara ho fa un treballador de laConfraria. Els compradors es posen tot alvoltant de les caixes i l’encantador (el quisubhasta) comença a «encantar» el peix.

94


El preu el posa l’encantador i la subhasta ésa la baixa, és a dir, comença amb una quan-titat i va baixant el preu fins que un delscompradors, amb un crit, l’atura, volent dirque compra aquella caixa o lot. A la subhas-ta sempre es parla en duros (cinc pessetes)i en roves (10 kg). És a dir, si l’encantadorha venut una caixa a 300 duros la rova, voldir que el comprador ha de pagar 150 ptes.per quilo de peix.No es fa així, però, quan se subhasta el peixde les barques de llum. En aquesta venda,l’encantador ven «a ull» i el peix no es pesa,sinó que es ven a preu per caixa. Per exem-ple, l’encantador ven 30 caixes de fusta desardina i un comprador l’atura quan el pri-mer diu: «150 duros». Aleshores, el compra-dor pot agafar totes les caixes que vulguipagant-ne 150 duros per cada caixa, inde-pendentment del pes del peix que hi hagi encadascuna.Una altra cosa que cal saber per anar a lasubhasta és el significat de les «bandes».Cada banda són 100 duros. Aquesta unitates fa servir per a evitar d’haver de cantaruna xifra massa llarga. Per exemple, si l’en-cantador comença a subhastar amb 399 du-ros diu: «En tres bandes i noranta-nou».Aleshores, ensenya tres dits i només diu:«Noranta-nou, noranta-vuit, noranta-set,etc.» Si ningú l’atura abans d’arribar a zero,aleshores ensenya només dos dits i co-mença de nou amb noranta-nou duros i aixísuccessivament, sempre a la baixa.

Fins ací el desenvolupament de la subhastatradicional. En la actualitat, com dèiem, latransformació ha estat radical.El nou edifici de la llotja és una construccióbaixa i quasi cilíndrica, amb vidre a la partmés alta. Té una porta d’entrada per a lespersones i una cinta mecànica que la traves-sa de banda a banda, amb la sortida vers elcobert que feia d’antiga llotja. És a dir, si te-nim el mar a l’esquena, l’entrada del peix ala llotja es fa per la banda a la nostra esque-rra i la sortida del peix ja venut, per la dreta.L’interior de la llotja és força senzill: a la partbaixa, i travessant-la, hi passa la cinta trans-portadora. A les parets i a diferents nivells hiha bancs per asseure’s els compradors i lespersones autoritzades. Unes connexions perpolsadors electrònics on s’asseu la gent ser-viran perquè el comprador pugui participaren la subhasta. Un rètol també electrònicpermet a tothom veure les dades del peixque es ven, com ara l’espècie, el pes, elpreu, etc. Un sistema d’aire condicionat man-té l’ambient a una temperatura confortable.Quan una barca porta el peix a subhastar, vaposant les caixes damunt la cinta transporta-dora. Just abans que aquesta travessi la paretper penetrar a la llotja, hi ha una petita cam-bra de vidre on una persona de la confraria,mitjançant un ordinador, introdueix les dadesque calen per a la venda i les posteriors ope-racions d’estadística i liquidació econòmica.Un cop feta aquesta operació, la caixa entraa la rotllana de la llotja i en el rètol electrònic

95


hi apareixen les dades que interessen per ala venda. L’indicador que mostra el preu desortida començarà a canviar baixant cons-tantment el preu fins que algun dels compra-dors premi el polsador indicant que adqui-reix aquella caixa. Aleshores, i abans queaquesta surti per l’altra banda de la llotja ipassi a estibar-se per carregar-se posterior-ment a un camió, un dels components delsistema informàtic imprimirà i hi afegirà unaetiqueta amb totes les dades necessàries i,a més, el preu de venda.Els compradors que trobem a llotja són pei-xaters i majoristes. Els primers tenen boti-

gues o parades en un mercat i després ve-nen directament al públic el peix que hancomprat. Els majoristes poden tenir peixate-ries, però n’hi ha molts que tenen parades al Mercat Central del Peix de Barcelona (aMercabarna), per exemple, on el peix es tor-na a vendre a altres peixaters.De compradors en vénen de tot arreu. Moltssón de la mateixa vila, d’altres dels poblesdel voltant. També en vénen de Terrassa,Barcelona, Saragossa, Madrid, el País Basc,etc. Els grans majoristes s’enduen el peixper fer-ne conserves i, fins i tot, se n’exportaa altres països.

96


AGRAÏMENTS

Volem expressar en primer lloc el nostreagraïment més sincer a les Confraries dePescadors de Vilanova i la Geltrú, Sitges iCalafell, i als seus presidents i secretarisque, d’una manera o altra, han ajudat a pre-parar aquest llibre.Un agraïment especial mereixen de partnostra els pescadors següents: Ramon Gon-

zalvo («Canyeco»), Albert Font («Celles»),Joaquim Peris («Ursus»), Genís Muntaner,Enric Batlle («Sereno»), Fèlix Mateu («Fe-lip»), Pau Pons («Pauet»), Miquel Gassó(«Miquelet»), Joan Ramon Domingo («Ja-mà» o «Popet») i Josep Guasch («Piu»),que en tot moment ens han ofert ajut, infor-mació i, sovint, la seva amistat.

97


99

BIBLIOGRAFIA

BAS, C. & CAMPRUBÍ, R. (1980). La pescaa Catalunya. Ed. Destino, Barcelona. 345pp.

BAS, C., MORALES, E. & RUBIÓ, M.(1955). La pesca en España. 1. Catalu-ña. C.S.I.C. Instituto de InvestigacionesPesqueras de Barcelona (Ed.). 468 pp.

FABRA, P. (1977). Diccionari General de la Llengua Catalana. Ed. Edhasa. Barce-lona. 7a edició. 1.768 pp. 1a edició.1932.

FISCHER, W. (Ed.) (1973). Fiches F.A.O.d’identification des espèces pour les be-soins de la pêche. Méditerranée et MerNoire (Zone de pêche 37). Vols. I & II.Roma, F.A.O., pàg. var.

GARCIA, X. (1980): La vida marinera a Vila-nova i la Geltrú. Ed. Selecta, Barcelona.369 pp.

GRASSE, P. P., POISSON, A. A. & TUZET.O. (1976). Zoología. 1. Invertebrados.Ed. Toray-Masson, Barcelona. 938 pp.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995).Diccionari de la Llengua Catalana. Edito-rials diverses. 1.908 pp.

INSTITUTO HIDROGRÁFICO DE LA MARI-NA (1979). Derrotero de las costas delMediterràneo. Ed. Instituto Hidrográficode la Marina. Sección Náutica, Cádiz.Número 3 - Tomo 1. 394 pp.

MEDINA, M. (1980): La mar y el tiempo. Ed.Juventud, Barcelona. 2a edició. 179 pp.


Servei del Medi AmbientÀrea de Medi AmbientComte d’Urgell, 187, 2n. pis08036 Barcelona

Centre d’Estudis del Mar

La pesca a Vilanova i la GeltrúGuia per a la visita del port i la llotja de peix

pesca a vilanova - diba.cat · en el mar. el navegant l’identifica consul-tant el llibre de fars,...

Documents