• Col·lecció Cooperativistes Catalans – 12 •

pere dausà i arxer

pere bosch i cuenca

2008

Pere Dausa�.indd 3 4/12/08 17:13:53

Primera edició: desembre del 2008

© del text: Pere Bosch i Cuenca© d’aquesta edició: Fundació Roca i Galès i Cossetània Edicions

Editen:

Fundació Roca i GalèsC. Aragó, 281, 1r 1a • 08009 Barcelona

Tel. 932 154 870 • Fax 934 873 283fundacio@rocagales.org • www.rocagales.org

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 • 43800 Valls

Tel. 977 602 591 • Fax 977 614 357cossetania@cossetania.com • www.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, sl

Impressió: Arts Gràfiques Requesens

IsBn: 978-84-9791-436-9

Dipòsit legal: T-2.073-2008

Director de la col·lecció:

Antoni Gavaldà, Fundació Roca i Galès i Universitat Rovira i Virgili

Consell Assessor:

Joaquim Albareda, Universitat Pompeu FabraJosep Casanovas, Universitat de VicÀngel Duarte, Universitat de Girona

Montserrat Duch, Universitat Rovira i Virgilinúria Esteve, Fundació Roca i Galès

Pere Gabriel, Universitat Autònoma de BarcelonaJoan Josep Gonzàlez, Fundació Roca i Galèssantos Hernández, Fundació Roca i GalèsAndreu Mayayo, Universitat de Barcelona

Josep santesmases, historiador

Pere Dausa�.indd 4 4/12/08 17:13:54

�

índex

1. introducció ................................................................................................... 9

2. La formació del sacerdot social (188�-1910) ...................................... 15

3. La resurrecció del sindicat (1911-1919) .............................................. 23

4. L’apòstol de la sindicació agrària (1913-1921) .................................. 37

5. Les espines del camí (1913-1925) ............................................................. 495.1. l’actitud oscil·lant de la jerarquia eclesiàstica gironina ..................... 505.2. De l’aïllament inicial a l’articulació d’una federació gironina........... 545.3. la difícil relació amb els propietaris .................................................... 605.4. l’intent fallit de penetrar en l’àmbit industrial ................................... 65

6. La retirada (1920-1935) ............................................................................ 67

Fonts documentals i bibliografia ............................................................... 75Testimonis o o documents ........................................................................... 75Publicacions periòdiques ............................................................................. 76Fonts secundàries generals ........................................................................... 76

apèndixs ............................................................................................................ 79El paper dels sacerdots en les obres socials ................................................. 79El sindicat integral ........................................................................................ 80

Pere Dausa�.indd 7 4/12/08 17:13:54

Entre la usura i les dificultats del crèdit ...................................................... 81l’oposició dels propietaris ........................................................................... 83la condemna del sindicalisme de classe ..................................................... 85

8

Índex

Pere Dausa�.indd 8 4/12/08 17:13:54

9

1. introducció

El 9 de juny del 1919, en una publicació d’homenatge a mossèn Pere Dausà i Arxer, personalitats ben significatives del sindicalisme agrari catòlic valoraven la figura del consiliari del sindicat Agrícola de Banyoles. El president de la Federació sindical Agrària de Girona, Jaume Rosich, remarcava que

[…] aquí, en la nostra província, tots els qui volem donar un pas en actuació sindical agrària, hem de consultar allò que heu fet a Banyoles sota la direcció de Mossèn Dausà, per a prendre’n model. I això sol ja constitueix un gran mèrit.

En el mateix sentit, Josep Maria Boix, president de la Unió social Agrària de Barcelona, confessava que

al conèixer el sindicat Agrícola de Banyoles no vaig dubtar un moment que en el si d’aquella obra hi havia també un gran home i que l’home i l’obra estaven directament ordenats a la instauració integral de l’esperit de Crist […].

I, finalment, Antonio Monedero, president de la Confederación nacional Católico Agraria (d’ara endavant, CnCA) i director general d’Agricultura, el definia com

uno de esos hombres guías de nuestra organización católico agraria […]. solo, aislado, incomprendido, empezó en Bañolas luchando con todas las dificulta-des con que luchan y lucharán todos los hombres de acción, pero venció como vencen todos los hombres de corazón; hoy el pueblo entero y la comarca a una, reconocen que la luz de su inteligencia y el ejemplo de sus virtudes ilumina y enseña a multitud de gentes […].1

1 Butlletí Sindical, número extraordinari, 9 de juny del 1919, p. 2-3.

Pere Dausa�.indd 9 4/12/08 17:13:55

11

pere Dausà i arxer

Portada del Butlletí dedicat a mossèn Pere Dausà, que va publicar-se amb motiu de l’homenatge al consiliari que es va celebrar el 1919.

Pere Dausa�.indd 11 4/12/08 17:13:57

12

pere bosch i cuenca

l’actitud oscil·lant de la jerarquia eclesiàstica gironina, les dificultats per vertebrar una federació de sindicats agrícoles d’abast nacional o diocesà, les friccions amb els propietaris rurals i, finalment, l’intent fallit de penetrar en l’àmbit industrial. Tots aquests condicionants sembla que propicien, al marge de les circumstàncies personals (sobretot del seu estat de salut, cada vegada més precari), la retirada de mossèn Pere Dausà (objecte del darrer apartat), abocat a abandonar no només el seu paper actiu en el sindicat de Banyoles, sinó també qualsevol altra participació en l’àmbit del sindicalisme agrari i a centrar-se, en els darrers anys de la seva vida, en una tasca molt més espiritual, tot i els enfrontaments en què es veurà implicat durant la segona República.

Cal remarcar, de bon principi, que el període d’implicació estrictament sindical de Pere Dausà és sorprenentment curt. De fet, va morir a una edat relativament jove, amb només 48 anys. Però, més enllà d’aquest fet, la seva dedicació a la sindicació agrària es restringeix a una etapa molt breu, de només nou anys, entre el 1913 i el 1921. Tot i acceptant la possibilitat d’ampliar aquest interval incloent l’etapa prèvia de formació i la del procés de retirada, que no es concreta definitivament fins al 1925, no deixa de sorprendre la brevetat i, com podrem comprovar, la intensitat de la seva etapa sindical; sobretot si la contrastem amb l’empremta que va arribar a deixar al bisbat de Girona. Altrament, cal remarcar que aquest període de dedicació coincideix amb el de major creixement, arreu de l’Estat i de la diòcesi de Girona, del sindicalisme agrari catòlic, sobretot durant els tres darrers anys (entre el 1918 i el 1920):4 la intensitat de les fundacions, clarament estimulades per la por de la creixent conflictivitat social, i la concreció, després de diversos intents frustrats, d’una federació sindical agrària gironina el 1918, en són dues bones mostres. Igualment, la seva retirada també s’esdevé de forma paral·lela a l’inici d’una etapa «de grisor i de decaïment ben remarcables»,5 tant a Catalunya com a la diòcesi de Girona, tot i la consolidació d’alguns sindicats i el manteniment de la Federació fins al període de la segona República.

Un darrer element que cal subratllar és que Pere Dausà no va destacar pel seu vessant com a sindicalista teòric. O, dit en altres paraules, no va sobresortir especialment per aportar una visió innovadora sobre l’acció social de l’Església en l’àmbit agrari. El seu company de seminari, mossèn Josep Comerma, recordava durant l’homenatge que se li va fer el 1919, que

a classe no era gens amic de qüestions metafísiques […], es posava nerviós da-vant aquelles distincions acadèmiques in sensu composito i in sensu diviso. Quedava atabalat. En canvi, li plaïen les coses pràctiques. Tot allò feia preveure l’home d’acció que seria en el futur.6

4 Un intent de periodificació i de balanç estadístic, a samuel Garrido, Treballar en comú. El cooperativisme agrari a Espanya (1900-1936) (València, Edicions Alfons el Magnànim, 1996), p. 19-47.

5 Vegeu, per exemple, el balanç que feia Josep M. Gich a la revista Catalunya Social, «1921. l’infe-conditat de l’acció social catòlica», desembre del 1921, p. 8.

6 Butlletí Sindical, número extraordinari, 9 de juny del 1919, p. 3.

Pere Dausa�.indd 12 4/12/08 17:13:57

13

pere Dausà i arxer

De fet, els articles que va escriure al Butlletí Sindical o, de forma molt més puntual, a d’altres publicacions, defugen les reflexions excessivament teòriques i s’alimenten directament de l’experiència viscuda o coneguda de primera mà per transmetre, a través d’una orientació eminentment moralista i divulgadora, els entrebancs o les receptes que cal aplicar en l’àmbit del sindicalisme agrari catòlic. Això no vol dir, però, que no destaqués, sobretot a partir de les qualitats que els seus coetanis li reconeixien com a orador eloqüent, en un vessant intens de propagandista arreu de la diòcesi de Girona. Com veurem més endavant, mossèn Dausà va esdevenir, a partir d’aquestes qualitats i de l’admiració que va generar la «seva» obra, un confe-renciant convidat assíduament per impulsar o batejar nous sindicats sorgits arreu del territori. En qualsevol cas, va destacar sobretot per ser un «home d’acció»: per haver contribuït decisivament a bastir un sindicat (el de Banyoles) que va esdevenir modèlic per a la pròpia Església i, a partir de la plataforma que aquest va suposar, per la seva tasca com a propagandista incansable durant alguns anys, primerament de forma aïllada i a partir del 1918 com a col·laborador de la CnCA.

Pere Dausa�.indd 13 4/12/08 17:13:57

15

Pere Dausà i Arxer va néixer a Arenys de Mar l’11 de maig del 1887, fill de Pere Dausà i solés i Adela Arxer i Oliva. la seva família, si bé tenia importants propietats rústiques a la província de Girona, ens apareix fortament vinculada a la indústria surera: l’avi patern, narcís Dausà i Riembau, era propietari d’una empresa instal·lada a sant Feliu de Guíxols, amb establiments subsidiaris a Arenys de Mar, Jerez de los Caballeros (a la província de Badajoz) i a lisboa. Aquesta ramificació empresarial explica el naixement del seu germà narcís a la població extremenya i la del mateix Pere a Arenys de Mar. El 9 de setembre del 1889, quan només tenia dos anys, la vida familiar es va veure durament sacsejada per la mort del seu pare, la qual cosa provocà que la seva mare decidís abandonar el negoci familiar i cercar refugi a sant Feliu de Guíxols, on va passar a regentar un estanc de la seva família, que es trobava situat a la placeta de sant Joan.

Tot i que va començar els estudis de batxillerat a sant Feliu de Guíxols, arran de la seva voluntat de seguir la carrera sacerdotal (que va combinar amb la de mestre), va seguir-los, des del 1902, al Col·legi de la Mare de Déu del Collell, on des del 1852 s’havia establert el seminari Menor de la Diòcesi de Girona. Aquí va coincidir, entre d’altres, amb mossèn Miquel Raset i Ensesa, catedràtic d’Agricul-tura i pioner del sindicalisme catòlic al bisbat, que, anys després, concretament el 20 de maig del 1905, començaria a posar les bases per fundar el sindicat Agrícola de Banyoles. Desconeixem, en tot cas, quin tipus de relació van mantenir amb-dós. I, encara més, si l’exemple de mossèn Raset va esdevenir un primer estímul per abocar-lo cap a l’acció social; sobretot tenint en compte que, en aquells anys, el també rector de Briolf (al terme municipal de sant Miquel de Campmajor) ja

2. La formació deL sacerdot sociaL (1887-1910)

Pere Dausa�.indd 15 4/12/08 17:13:58

16

pere bosch i cuenca

impulsava alguna experiència primerenca a la seva rectoria, segons sembla, «ayudado de algun estudiante del seminario del Collell».7

no resulta gens senzill, sobretot sense disposar de documents del biografiat, discernir quins factors van incidir, entre el 1905 i el 1910, en l’abocament del se-minarista cap a l’acció social. Els seus dos biògrafs coincideixen a remarcar, com un factor que devia influir en la seva preocupació envers la problemàtica social, l’experiència que va viure l’estiu del 1909, quan es trobava passant les vacances a sant Feliu de Guíxols. Justament al davant de l’estanc que regentava la seva mare hi havia l’església de sant Joan, que fou incendiada durant els aldarulls de la setmana Tràgica. En qualsevol cas, ambdues biografies donen per segur que Pere Dausà «ar-riscant la seva vida, salvà de les flames el reliquiari (conegut amb el nom del sant Drap) tot roent encara, amb els vidres trossejats però amb les filagarses intactes».8 Això no obstant, no hi ha evidències escrites que deixin testimoni d’aquesta acció.9 sí que és possible, però, que el coneixement, a través de la seva vila adoptiva, del ressò de la setmana Tràgica li deixés algun tipus d’empremta i estimulés, encara més, la seva preocupació per la qüestió social. Però, més enllà d’aquest episodi i de la primera presa de contacte al seminari del Collell, Pere Dausà beurà de dues fonts que, molt probablement, condicionaran la seva posterior implicació en el catolicisme social: d’una banda, del mirall que representaven les experiències pio-neres que s’impulsaven al bisbat de Girona i, de forma molt especial, la tasca de mossèn sants Boada a la vila que l’havia vist créixer;10 de l’altra, també s’alimen-tarà, de forma directa, de l’ambient favorable a les obres socials que es respirava en aquells moments al seminari de Girona i que es va traduir en una experiència periodística certament interessant: el setmanari La Regeneración (1906-1912), del qual Pere Dausà fou redactor en cap.

El 1905, quan ingressa al seminari diocesà, començaven a posar-se les primeres fites del sindicat Agrícola de Banyoles. Era justament a les beceroles del sindi-calisme catòlic al bisbat de Girona, quan ni tan sols s’havia aprovat la coneguda llei de sindicats agrícoles que hauria d’estimular, de forma notable, aquest tipus d’associacions. Però, a desgrat d’aquest inici prematur i de l’impuls que va rebre en els primers mesos, el sindicat, fundat el novembre d’aquell any a iniciativa de

7 El Tradicionalista, núm. 104 (25 de març del 1905), p. 1.8 Josep M. Cervera, Un apòstol dels temps moderns. Assaig biogràfic de Mossèn Pere Dausà i Arxer (Girona,

Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació social, 1989), p. 20. També, Arturo llopis, Creer es crear. Una vida al servicio de Dios (Barcelona, 1952), p. 23-25.

9 Àngel Jiménez, «notes per a un millor coneixement històric de la nostra setmana Tràgica, juliol de 1909», a Es Corcó, juliol-agost, 1982, p. 28-32. En el seu documentat article, l’autor es refereix a aquesta possibilitat i conclou de forma taxativa que «l’heroïcitat atribuïda a Mn. Pere Dausà […] no té cap mena de fonament». En aquest sentit, l’informe publicat en el Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona (BOEOG), núm. 13 (13 d’agost del 1909), p. 377-378, esmenta exclusivament el nom de Josep Rodas i Valls com a protagonista d’aquest acte.

10 sobre sants Boada, vegeu Àngel Jiménez, «Moviment cooperatiu a sant Feliu de Guíxols (1885-1939)», dins Estudis del Baix Empordà, núm. 3 (1984), p. 243 i ss.; del mateix autor, Sants Boada i Calsada, (Valls/Barcelona, Cossetània Edicions / Fundació Roca i Galès, 2006).

Pere Dausa�.indd 16 4/12/08 17:13:58

1�

pere Dausà i arxer

mossèn Miquel Raset, va entrar, ben aviat, en una fase de decadència: d’una banda, perquè es va trobar enmig del camp de batalla de les dissensions entre els catòlics banyolins, que van acabar competint per controlar i legalitzar el sindicat Agrícola, i de l’altra, perquè també, com altres sindicats fundats en aquesta primera etapa, es va limitar a un paper gens atractiu per als pagesos de la comarca i es va veure mancat dels suports necessaris per garantir el seu creixement. Anys després, el mateix Pere Dausà intentava descriure de forma ben gràfica el context d’aquelles primeres iniciatives socials a la diòcesi de Girona:

Quasi totes les obres socials existents en el nostre bisbat varen néixer dins un període de 3 a 5 anys. llavors semblava allò una febre apostòlica. no hi havia setmana que els periòdics no ens anunciessin la fundació d’un sindicat, d’una Caixa, d’un Patronat, d’una Mutualitat, etc. etc. Allò era un devessall d’entusias-me: festes esplèndides, llistes de socis… Ruixat d’estiu. Passa avui per aquells mateixos llocs dels que tant magnífiques correspondències en llegies i, amb honroses excepcions, trobaràs el pessimisme que deplorem.11

11 El Norte, núm. 1970 (24 de juny del 1916), p. 1.

Vista exterior del Seminari del Collell, on va ingressar mossèn Pere Dausà el 1902 després de decidir seguir la carrera sacerdotal.

Foto: M. Burch.

Pere Dausa�.indd 17 4/12/08 17:14:00

�5

Testimonis o documents

chalbaud, l., s. J.: Sindicatos y Cajas Rurales. Su administración y contabilidad. Barcelona, Acción social Popular, 1908.

herranz estables, Anselmo: Creación y caida. Barcelona, lib. luis Gili, 1911.

Jiménez, Inocencio: «los sindicatos agrícolas católicos», dins La Paz Social, núm. 26 (1909), p. 169-180.

Le soc (I. Jiménez): Vademécum del propagandista de Sindicatos Agrícolas. saragossa, Biblioteca de la Paz social, 1909, 4a ed.

Llovera, Josep M.: Tratado elemental de sociología cristiana. Barcelona, Acción Popular, 1921, 4a ed.

Monedero Martín, Antonio: Orientación y indicaciones para la formación de los sindicatos agrícolas. Palència, Gutiérrez, 1912.

——: Por Dios y por los humildes. Colección de folletos, conferencias y artículos de divul-gación. Madrid, V. Rico, 1920.

——: Siete años de propaganda (Crónicas de «Juan Hidalgo»). Palència, 2003, reed.

——: La Confederación Nacional Católico-Agraria en 1920. Su espíritu, su organización, su porvenir. Madrid, V. Rico, 1921.

palau, Gabriel: La Acción social del sacerdote. Un campo de acción. Barcelona, Gustavo Gili, 1907.

fonts documentaLs i BiBLiografia

Pere Dausa�.indd 75 4/12/08 17:14:24

�6

Fonts documentals i bibliografia

pujolar i huguet, Ramon: La qüestió agraria del pla d’Olot. Olot, Imp. R. Bonet, 1919.

rosich, Jaume: Els Sindicats agrícoles gironins. Girona, Tipografia Masó, 1919.

Semana social de España. Quinto curso, Barcelona, del 27 de noviembre al 4 de diciembre del 1910. Barcelona, Acción social Popular, 1912.

Torras i bages, Josep: Obres complertes. Barcelona, selecta, 1948 [sobretot les pastorals «la pagesia cristiana», del 19 de març del 1903, p. 1010-1022, i «El clero en la vida social moderna», p. 1687-1737].

Vicent, Antonio: Socialismo y anarquismo. València, Imp. de José Ortega, 1895.

Publicacions periòdiques

Anuario Social de España, 1915-1918.L’Autonomista (Girona), 1931-1935.Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Gerona, 1905-1925.Butlletí de la Federació Sindical Agrària (Girona), 1920-1931.Butlletí Sindical (Banyoles), 1914-1934.Catalunya Social (Barcelona), 1921-1936.La Creu. Setmanari Catòlic de Banyoles i comarca (Banyoles), 1913-1917.El Deber (Olot), 1910-1921.Diario de Gerona (Girona), 1910-1935.Empordà Federal (Figueres), 1931-1935.El Norte (Girona), 1910-1936. La Paz Social (Madrid), alguns números 1909-1915.La Regeneración. Revista Semanal de Acción Católica (Girona), 1906-1912.Revista de l’IACSI (Barcelona), 1913-1921.Revista Social (Barcelona), 1910-1922.Setmanari de Banyolas, 1910-1912.El Social (Barcelona), 1913-1917.El Tradicionalista (Girona), 1904-1910.La Veu de l’Empordà (Figueres), 1926-1936.Vida Parroquial (Figueres), 1928-1935.

Fonts secundàries generals

andrés-Gallego, José: «El movimiento agrario confesional de principios del siglo xx», dins Hispania, núm. 147 (1981), p. 155-195.

——: Pensamiento y acción social de la Iglesia en España. Madrid, Espasa-Calpe, 1984.

Pere Dausa�.indd 76 4/12/08 17:14:24