Per Vicent Gil i Vicent

Durant el segle XVIII, el "Tribunal delSanto Oficio" de valencia, despatxatrenta set processos per superstició ifetil!eria (1). En nou d'ells trobem testi-moniatg~s de gent de la Vila o de lesrodalies.

La major part deis encausats i deistestimonis son persones d'esc8s nivel!d'alfabetització. A més, aquests dosti pus d'heterodoxies s'integren en untrinomi volutiu de clares resson8nciespopulars: salut, diners i afecte. Es peraixo que aquests processos amb I!urcontinuitat cronologica i Ilur contingut,ens poden ajudar a coneixer les acti-tuds, creences i sistema de valors indi-viduals o de grup, socials o mentals,deis illetrats.

D'altra banda, qualsevol procésinquisitorial ens mostra el control sociald'una cultura oficial en contraposició auna "cultura popular" amb perdurabili-tat, malgrat tot, all!arg deis segles.

corazón de un zorro en aceite y des-pués se muele hasta hacer una especiede polvo que tomarás nueve semanascon aguardiente.-Tercianes: Dice el maestro Logrero,que tomes la harina de cebada, el zumode berbena, de la bernaja, de la ortiga ydell/antén y cuatro huevos. Amassalotodo en uno, haz emplasto y ponselo enel vientre antes de que venga la calen-tura".

El repertori s'amplia molt més, jaque tambe pot curar "mal trances eoreuma, prunons en los pies y manos,mal de mamelles, forats, Ilagues, foc defeche, hacer cagar a uno que no puede,curar siatica...".

Moltes d'aquestes receptes les tro-bem amb pareguts ingredients i si fa ono fa per les mateixes dolencies al "Te-soro de pobres". Tant sois un inconve-nient. La nostra curandera, com lamajoria d'aquests encausats, no ensap de lIetra. Ella tot ho ha vist ter i comho ha vist, així ho fa, demanant I'ajutd'algun sant o conjurant amb un com-plicat ritual les potencies del mal.

Eis testimonis que ens ofereixendades sobre la practica curativa com-parada amb receptes recollides en el

"Libro de Medicina llamado Tesoro dePobres..." (4), ens mostren uns criterisde retornar la salut perduda molt arre-lats en la tradició de la Mediterrania:utilització de la Ilir:na, de conegudes vir-tuts depuratives; .de la mel, antigamateria terapeutica; d'especies de pro-pietats analgesiques com el clau, percalmar el dolor despres de I'extracciód'un quixal i combatre les tercianes, ode tantes herbes de les nostres munta-nyes.

Deis testimoniatges contra la nostra"curandera supersticiosa", natural deNules, i visitada per un bon grapat deisnostres ve"ins, recollim les següentsreceptes:-"Para mal de vientre: Pendre untaleco que estiga en pols de Farina ycalfalo en Romero vert y senirlo al ven-tre y li pasa dins una hora.-Dolor de costado: Confortate concarne, canela, clavo y vino hasta sudesaparición.-Telo en el ojo: Emplastos de miel ypolvos de lucia.-Accidente de orina: Toma nuevamananas en aiunas el sumo de un limónserenado tres gotas dentro del oido ytaparlo con unos algodones.-Mal de curación (mal de cor): Freir el

2. l 'atzar o la Sort: l 'art de trobartresors.

Si per una mentalita burgesa lariquessa i el benestar son el productede la laboriositat, la capacitat d'em-presa i I'estalvi, per al pensamentpopular aquestes virtuts son insuti-cients, sobre tot en els mals anys. Tantsois I'atzar o la sort poden contribuir acambiar-hi I'existencia material deishomes. Sempre ha estat així i el carac-ter trascendental d'aquesta ansia deter canviar la sort va ter que, al primertery del segle XVIII, els dissortats anysde tam i penúria propicien nombrososprocessos per "saca de tesoros" (5).

Al sí de qualsevol d'aquests proces-sos, I'ansia de riquesa i la seua propi-ciació mitjantyant un variat repertori deritus populars desenvolupen dos ves-sants: una important tradició narrativa,adhuc des de temps anteriors a la

1. El Curanderisme, expressió sub-versiva de la Medicina Academica.-

Quan Eugenia Patino, "curanderasupersticiosa", processada en 1747 ,és demanada de si sap el perque ésdavant I'inquisició, no ho dubta: "pre-sume sea por instancia de los médicosy chiruganos (sic)..." (2). Aquestamateixa resposta trobem en la majorpart deis encausats. Eis testimonisconfirmen I'enfrontament entre curan-der i medicina oficial. Es molt poc fre-qüent que els individus denuncien alsqui els ha guarit o coneix els secrets delseu cos. Eis seus testimoniatges sonsempre reverents i temerosos ambI'encausat i, gairebé en la majoria, for-yats per les circumstancies. Tan soisquan els remeis no donen bons resul-tats, perilla la vida del pacient, i davantI'evidencia de la mort, algú deis mésacostats amb col.laboració del clerguedel poble, el metge o, més aviat, elcirurgia, és denunciat el curander 0curandera.

De tota manera, fora ingenu tanma-te ix reduir les raons d'un procés inqui-sitorial per curanderisme a competen-cia deslleial amb I'aparell sanitari delpoble. Al segle XVIII, la convivenciadeis dos sistemes de salut era patent il'lnquisició tan sois actuava davant desituacions massa conegudes de fla-grant superstició (3).

difussió al lIarg deis segles XVII i XVIII(8). Un deis devetllaments de PedroMir, més conegut per Antonio LaFuente o Monsieur Pierre, "cirujanoquímico, natural de A ix (Reyno de Fran-cia), arbolario", processat dues vega-des en 1724 i 1742, va ser copiar dites,conjurs i oracions, dibuixos de tradició

cabalística per poder trobar or. FraFrancisco Tárrega té les mateixescuriositats. Una quarentena de testi-monis recolzen I'exit de les oracions deSanta Helena per obten ir riqueses queel bon frare veni~. L 'italia Manuel Dupreconvencera a una heterogenia concu-rrencia per anar a la Serra d'Espada a

romanitzaciá, atape'ida de tresors cus-todiats per essers magics (6), i, d'altrabanda, una segona tradiciá mésmoderna i intel.lectualitzada, avaladapels escrits hermetics i alquímics, con-cede ix a I'or capacitat intrínseca pergenerar-hi poder i riquesa. En tots doscasos, per propiciar I'atzar o per acce-dir-hi, cal el Ilenguatge de la magia.

Eis protagonistes son lIauradors,artesans o clergues, generalment ambun cert grau de benestan9a, per als quiI'obtenciá de tresors, mitjan9ant artsformalment heretiques (7), esdevé, enalguns casos, en un mig de vida. JoséMiguel de Segovia, estudiant, es des-pla9a als lIocs on es deja Que hi existien

tresors ocults. Hi aplegava un grup deIlogarens, als quals enlluernava ambpromeses, els venia papers amb ora-cions per a efectuar uns conjurs i escri-via el seu nom amb sang a tal! de tinta aldors del paper amb el qual s'invocavael diable. Tanmateix, els esperats tre-sors mai no van apareixer i I'estudiantfou denunciat.

Eis buscadors de tresors saben,generalment, Ilegir i escriure i tots esconfessen cristians vells, batejats iconfirmats. El seu saber esta recolzatper I'existencia d'una serie de I!ibres deconjurs i arts magiques, manuscrits iimpressos que gaudiren d'amplia

batejar monedes. Aquestes, despresde gastades, tornarien als seues pro-pietaris amb els conjurs descrits al Ili-bre que el! posseia. Malgrat els esfor-vos i merits de Dupre, els conjurs novan sortir efecte i "no se pudo desatar alos demonios que en aquella parte cus-todian un tesoro".

En secret, qui més qui menys, tots hanpassat per casa seua en busca deisseus pertrets -faves mossegades,alum, sal, cera, un diner, una pedra,sofre, un drap vermell per combatrecert mal d'ull o retrobar I'afecte deI'amat absent.

Ais processos, les denúncies venendonades per frustrades esperances iper por davant la mort o en tempsd'epidemia i malaltia. Malgrat queCayetana Mundo sap de filtres, fetsamb gripaus deis canyars de Vila-real iaigua del Millars, per poder volar comles aus, com tots diuen, ella mate ix diui ningú mai no ha vist, i de les amenacesi pro meses fetes al veinat i bestiar, unestercianes la duen davant el Sant Ofici.

Les declaracions de Serafina Fuer-tes i Anna Berenguer, completadesamb altres, son un discurs plagat desímbols de fecunditat i d'heroinesfemenines, com Santa Elena a larecerca de la creu i els claus de Crist,Santa Marta en la seua Iluita contra eldrac, o la singular figura de Doña Mariade Padilla. La finalitat de les seuesintencions, ben clares: endevinar, pro-piciar i subjectar a I'amant (13).

NOTES(1) Tots els processos esmentats estan aArchivo Histórico Nacional (A.H.N.), Inquisi-ción: Alegaciones Fiscales.(2) A.H.N. Inq., Llig. 3722, n.o 31 "EugeniaPatino, natural de Villanueva de los Infantes,nueva de los Infantes, residente en Nules.Curandera supersticiosa", 1747 (?).(3) Francisco Adella, laurador (1749, lIig.3725, n. 133); Bautista Vila "Calatraque"(1763, lIig. 3722, n. 61); Pasqual Aixa (s.d., lIig.3732, n. 30?); Eugenia Patino (1747 ?, lig.3722, n. 31).(4) Alberto Magno. Opus preclarissimum phi-losophia Alberti nuncupatum phisica paupe-rum. López Pinero i Bujosa Homar recullen lessegüents ediciones: 1492,1495, 1519, 1532,1535, 1538, 1543, 1547, 1548, 1551, 1554,1562,1564, 1588, 1589, 1594, 1598. cfr. Losimpresos científicos españoles de los siglos

3. La Fetilleria: de les supersticionsals maleficis.

Serafina Fuertes (1741 ), CayetanaMundo (1746), Ana Berenguer (1767) iGretrudis Homs (s.d.) fan la nóminad'encausats en els nostres indrets persupersticions il.luses o endivinatories,sortilleries, maleficis i fetilleria (9).

Si tenim en compte que representenel 21 ,05% del total de processosincoats per aquesta causa, la mostra ésprou representativa per poder coneixerla complicitat i el reconeiximent o elretop a la fetilleria en una comunitatcamperola com la nostra.

La fetilleria valenciana -encara pre-sent, en aquest segle, amb les "caspo-lines" de la Cova de la Balma (10)- éssemblant a la stragoneria italiana osarda (11 ).

En ella s'adverteixen trets molttímids de satanisme, son absents elsaquelarres col.lectius o el sabbat (12).Es, alhora, una manifestació cultural detransmissió oral, eminentment practicai vitalista.

Les fetilleres procedeixen general-ment de families de Ilauradors. Totesson cristianes velles batejades i confir-mades. les seues edats oscil.len entreels 35 i els 60 anys. Personatges devida marginal i solitaria, conviuen en unmedi que, tot i que les utilitza, els ésgairebé sempre profundament hostil.S'ajuden de lIurs coneixences per asobreviure. Poden esser Ilen9adoresde SOrtS o, més sovint, curanderes.Saben de practiques endevinatories,canviar la malaurada SOrt, de filtres id'herbes, de rituals propiciatoris 0 del"mal de ojo".

Totes aquestes practiques endivi-natories o propiciatories son acompan-yades de pregaries -a les ja esmenta-des de Santa Elena, Sant Antoni Abat oSant Antoni de Padua- i conjurs, com eldit Anima Sola o el de la Puerta y elUmbral.

L'estructura de les oracions permetsuposarque eren conegudes i utilitza-des arreu per a expressar qualsevoldesig del tríptic volutiu popular. Encaraa hores d'ara, algú d' aquests sants ésinvocat amb la mateixa finalitat. Noesdevé el mate ix amb els conjurs. Pro-ductes exclusius de la tradició oral feti-Ilera, en ells esta arrelat el joc aritmo-magic del número tres com propiciadordel fi desitjat. El conjur de I' Anima espronuncia després d'una retafila detrenta-tres avemaries, parenostres iglories,70 pregats al lIarg de nou diesseguits.

Tal i com deixen entreveure els tes-timoniatges, oficialment, els seus ve'jnsels son hostils, les respecten per por.

XV-XVI. Inventario, b;bliome~ría y thesaurus.Valencia, 1981, n. 770. Al nostre estudi sobrela literatura médica al Castelló deis segles XVIi XVIII assenyalem la quotidiana presenciad'aquest tractat en gairebé tots els inventarispost-mort. Gil Vicent V. i Salavert Fabiani V.:Lectores y libros de medicina en la sociedadrural valenciana de los siglos XVI y XVII: Cas-telló de la Plana en "Estudis castellonencs",n.O 2, 1984-85, pp. 164-187. Una visió de con-junt de I'exit popular de I'obra a Thorndike. L..Oiscussion of Magic in Portugal and Spain en"A History of Magic and Experimental Scien-ce". New York, 1958, VII, pp. 323-337.(5) José Manuel Africano, cristiano nuevo(Valencia, 1690, lIig. 3732, n. 313); AguedaVicente (1718, llig. 3?25, n.o 228); Pedro Mir(1724 i 1742, llig. 3725, n. 165; 177 i llig. 527,n. 3) Fray Francisco Tarrega (1727, llig. 3725,n. 226); José Miguel Segovia (1728, llig. 3725,n. 226); Fray Vicente Jimeno Valencia (1731,llig. 3725, n. 231 i llig. 528, n. 2); Manuel Dupre(1726, llig. 3725, n. 217); Pablo Esbart (1739,llig. 3725, n. 135); Pedro Gomis (Alfafar, 1787 ,llig. 3732, n. 308 i llig. 525, n. 9).(6) Aquests mítics tresors tenen un fonamenthistoric, com han posat de manifest algunestroballes arqueologiques. Encara avui esparla de "tresors enterrats pels "moros" entrela bona gent plana del nostre poble.(7) En tots els processos i malgrat la por, s'in-voca a diferents di monis mitjanl;:ant llibres deconjurs i arts m8giques aljamiats. Atés que lasu ea lectura resultaba gairebé impossible aaquests buscadors de riqueses, solien esserutilitzats a tall de talismans. Pérez García, P.:Apunts per a un estudi de la supersitició i feti-Ileria a I'Horta: segles XVII i XV"" en "Afers 1",Catarroja, 1985, pp. 127.(8) Thorndike, L. Op. cit. p. 33.(9) Margarita Caselles (1690), Pascuala Llo-vera (1717), Beatriz Montoya, gitana (1725),Josefa Transit, més coneguda per "la Sarda"(1736), el comerciant francés Juan AndrésSimón Blanco (1737), Serafina Fuertes (1741 ),Francisca García, "la desnarigada" (1745),Manuel Fernández de Sousa (1746), Caye-tana Mundo (1746), Francisco Gandía (1758),Antonio Sáncehz (1761 ), Joaquin Llisteri(1765), ana Berenguer (1767), María Franco(1775), Baltasar Fernández de Sanso, MaríaGosalvez, Gertrudis Homs, Carlos Lloresn,TeresadeOr.(10) Prats y Beltrán, A.: Tres días con losendemoniados, Valencia, 1929. Avui, a EisPorts, quan algún veí es fa ferida, és secretcontat en veu somorta a I'entrada de la missadel diumenge, les excel.lencies d'algú deisnostres últims bruixots, hereus respectatsd'exorcismes i ciencia de la Balma.(11) Un estudi excel.lent i controvertit, malau-radament encara no tradu.jt, a Gingburg, C.: Ibenandanti. Ricerche sulla streghoneria e suicu/ti agrari tra 500 e 600. Torino, 1966.(12) Aixó, malgrat el rebombori i les afirma-cions d'ara fa més o menys un any de certes"bruixes", queda -o s'importa actualment perper la bruixeria del nord 0 centre europea i, al'Estat espanyol, per Galicia i Euskadi. Unavisió acurada d'aquest fenómen tant distint alde la Mediterr8nia a Henningsen G. El abo-gado de las brujas. Brujería vasca e Inquisi-ción española. Madrid, 1983.(13) Una detallada descripció del ritual de lesfetilleres a Pérez García P .: Op. cit., pp. 135-142.