per excel·lència. · que li va servir en els últims temps per seguir la missa i la pregària...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.505 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 14 de maig de 2017 Diumenge V de Pasqua Lectures † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Als cent anys de Fàtima L es aparicions de la Mare de Déu amb més ressonància han ngut com a protagonistes nens: Juan Diego a Guadalupe (Mèxic), Bernadee a Lourdes (França), i els pets Lucía, de 10 anys, i els seus cosins Francisco i Jacinta, de 9 i 7, a Fàma (Portugal). D’aquesta úlma fa justament cent anys i per aquest mou el papa Francesc va acudir al Santuari, com ho havia fet Pau VI quan va ser el cinquantenari. Va succeir el 13 de maig de 1917, quan els tres pastorets havien portat el seu ramat a pasturar al costat de la Cova d’Iria, un paisatge de Portugal absolutament ignot per a la humanitat fins aquell moment. La Mare de Déu els va demanar que hi tornessin cada dia 13 fins a l’octubre, i així ho van fer, cada vegada amb més expectava de la gent que s’hi va anar sumant. Va ser també un dia 13, encara que de febrer, quan l’any 2005 va morir Lucía. Els seus cosins van morir poc després de les aparicions, però ella va viure fins als 97 anys, primer en convents de Tui i de Pontevedra, i finalment en un de Coïmbra, on va ser enterrada. El seu nom va ser conegut universalment. El santuari que es va aixecar en el lloc de les aparicions registra milions de visites cada any. Mentrestant, durant els seus vuitanta anys de vida religiosa, sor Lucía els va passar en la discreció més absoluta, sent una més de les germanes del convent. En la seva cel·la es podien veure imatges dels tres pastorets, una butaca, la cadira de rodes, un pet escriptori, i un altaveu que li va servir en els úlms temps per seguir la missa i la pregària comunitària. La premsa intentava inúlment entrevistar-la o filmar-la. I molts es preguntaven, amb certa morbositat, sobre els missatges secrets que custodiava el Papa, fins que l’any 2000 Joan Pau II els va fer públics. Es va veure llavors que al·ludien a la Revolució Russa de 1917, a la caiguda del comunisme de 1989 i a l’atemptat que va par el mateix Papa el 13 de maig de 1981. Sant Joan Pau II, sempre va considerar que la Mare de Déu li havia salvat la vida, calculant la coincidència de dates: 13 de maig. Un any després de l’atemptat va acudir a Portugal i a Fàma a donar gràcies i va donar la bala extreta del seu cos per enriquir la corona de la imatge de Maria. En complir cent anys de la primera aparició recordem aquests fets, però sobretot hem de tenir present el fons dels missatges marians als pastorets: la necessitat de fer oració i penitència demanant pel perdó dels pecats, i el consell de la Mare de Déu de resar el rosari, oració mariana i cristològica per excel·lència. El santuari que es va aixecar en el lloc de les aparicions registra milions de visites cada any Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 6,1-7) Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres connuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.» Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un anoquè convert al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe. Salm responsorial (32) Justos, aclameu el Senyor, fareu bé de lloar-lo, homes rectes. Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l’arpa els vostres cants. R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós O bé: Al·leluia La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa; esma el dret i la juscia, la terra és plena del seu amor. R. Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam. R. Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,4-9) Esmats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà vícmes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat.» És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convert en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclamo la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,1-12) En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo esc. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.» Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.» Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que esc amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo esc en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu- me: jo esc en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.» Viure sense atabalar-se Sempre he experimentat admiració per les persones equilibrades, serenes, que no es posen nervioses i no manifesten atabalament. Transmeten pau i seguretat. Això no vol dir que la processó vagi per dins. L’esperit del Senyor ressuscitat infon pau, serenor, harmonia, ponderació, aplom. Totes aquestes virtuts ajuden a trobar solucions als conflictes que neixen en les comunitats. Si es dialoga, si s’analitzen els problemes amb intenció de trobar la millor solució per a tots, no nguem cap mena de dubte que tots en surten beneficiats. La comunitat crisana va superar la prova de la discriminació a parr de la reunió de tots els creients. Tots se senen implicats. I quan tots creuen en l’Església com a comunitat de Jesucrist, els parcularismes, les «capelletes», els grupets, no hi tenen cabuda. Diuen que la paciència és la ciència de la calma, de la serenor, de la pau interior. Demanem al Senyor la serenor per poder veure els pros i els contres de cada acció a realitzar. 5 DESTAQUEM... Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre. Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents» (p.5) (p.2) —Finalitza la visita pastoral del Sr. Arquebisbe a l’arxiprestat del Priorat. A la secció En un minut —Commemoració del V Centenari del naixement de l’arquebisbe Antoni Agus. A la secció Proposta Diumenge V Pasqua proposta Cicle de conferències, exposicions i visites culturals en el V centenari del naixement de l’arquebisbe Antoni Agustí D urant aquest mes de maig i el proper mes de juny la Biblioteca del Seminari juntament amb la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Instut Català d’Arqueologia Clàssica, la Biblioteca Hemeroteca Municipal, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili han organitzat un cicle de conferències, exposicions i visites culturals al voltant de la figura de l'arquebisbe Antoni Agus (1517-1586) amb mou dels cinc-cents anys del seu naixement. Tots els actes seran públics, gratuïts i oberts a tothom, excepte les visites culturals que requereixen inscripció prèvia. Un total de set conferències, tres sordes culturals i tres exposicions resseguiran la figura de l'arquebisbe Antoni Agus en el Renaixement a Catalunya. L’anàlisi del seu paper en la diplomàcia poncia o el repàs als seus anys com a arquebisbe de Tarragona es complementaran amb les seves aportacions a disciplines com la numismàca, la bibliolia o l’anquària. Abans d’arribar a Tarragona, va ser auditor de la Rota (1554-1561), bisbe d’Alife (1557-1561), al Regne de Nàpols i bisbe de Lleida (1561- 1576). No seria fins el dia 17 d’octubre de l’any 1576 quan li va arribar el nomenament com a arquebisbe de Tarragona de mans del papa Gregori XIII. Va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1576-1586. > Actes programats al maig 16 de maig —Conferència: «Los contextos culturales y arscos de Antonio Agusn en la Europa del Renacimiento», a càrrec de Manuel Parada, invesgador i professor especialitzat en arqueologia i belles arts. Lloc i hora: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 19.00 h. 18 de maig —Exposició d’exemplars ancs d'obres d'Antonio Agusn. Col·lecció parcular presentada per Eloy Hernández Fernández, de l'Associació Bibliòfils de Tarragona. Lloc i hora: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 19.00 h. 23 de maig —Sorda cultural: «Antonio Agusn i la Capella del Sanssim» a càrrec de Sofia Mata, professora d’art de la Universitat Rovira i Virgili i directora del Museu Diocesà de Tarragona. Lloc i hora: Catedral de Tarragona, 18.00 h. Cal fer reserva prèvia a la Biblioteca Pública de Tarragona, presencialment o per correu electrònic a [email protected]. 30 de maig —Conferència: «Fahia fort bell de veure». L’entrada solemne d’Antonio Agusn a Tarragona: rituals, cerimònies i festejos en el seu primer ingrés a la ciutat. A càrrec d’Eduard Juncosa, historiador, especialitzat en l’època baixmedieval i segle XVI i professor de la Universitat Complutense de Madrid. nomenament El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, ha signat amb data de 3 de maig el següent nomenament: —Mn. Joan Magí i Ferré, rector de la Parròquia de Sant Magí de Rocamora-Santuari de Sant Magí de la Brufaganya.

Upload: others

Post on 25-Feb-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: per excel·lència. · que li va servir en els últims temps per seguir la missa i la pregària comunitària. La premsa intentava inútilment entrevistar-la o filmar-la. I molts es

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.505

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

14 de maig de 2017 Diumenge V de Pasqua

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Als cent anys de Fàtima

Les aparicions de la Mare de Déu amb més ressonància han tingut com a protagonistes nens: Juan Diego a Guadalupe

(Mèxic), Bernadette a Lourdes (França), i els petits Lucía, de 10 anys, i els seus cosins Francisco i Jacinta, de 9 i 7, a Fàtima (Portugal). D’aquesta última fa justament cent anys i per aquest motiu el papa Francesc va acudir al Santuari, com ho havia fet Pau VI quan va ser el cinquantenari.

Va succeir el 13 de maig de 1917, quan els tres pastorets havien portat el seu ramat a pasturar al costat de la Cova d’Iria, un paisatge de Portugal absolutament ignot per a la humanitat fins aquell moment. La Mare de Déu els va demanar que hi tornessin cada dia 13 fins a l’octubre, i així ho van fer, cada vegada amb més expectativa de la gent que s’hi va anar sumant.

Va ser també un dia 13, encara que de febrer, quan l’any 2005 va morir Lucía. Els seus cosins van morir poc després de les aparicions, però ella va viure fins als 97 anys, primer en convents de Tui i de Pontevedra, i finalment en un de Coïmbra, on va ser enterrada.

El seu nom va ser conegut universalment. El santuari que es va aixecar en el lloc de les aparicions registra milions de visites cada any. Mentrestant, durant els seus vuitanta anys de vida religiosa, sor Lucía els va passar en la discreció més absoluta, sent una més de les germanes del convent. En la seva cel·la es podien veure imatges dels tres pastorets, una butaca, la cadira de rodes, un petit escriptori, i un altaveu

que li va servir en els últims temps per seguir la missa i la pregària comunitària.

La premsa intentava inútilment entrevistar-la o filmar-la. I molts es preguntaven, amb certa morbositat, sobre els missatges secrets que custodiava el Papa, fins que l’any 2000 Joan Pau II els va fer públics. Es va veure llavors que al·ludien a la Revolució Russa de 1917, a la caiguda del comunisme de 1989 i a l’atemptat que va patir el mateix Papa el 13 de maig de 1981.

Sant Joan Pau II, sempre va considerar que la Mare de Déu li havia salvat la vida, calculant la coincidència de dates: 13 de maig. Un any després de l’atemptat va acudir a Portugal i a Fàtima a donar gràcies i va donar la bala extreta del seu cos per enriquir la corona de la imatge de Maria.

En complir cent anys de la primera aparició recordem aquests fets, però sobretot hem de tenir present el fons dels missatges marians als pastorets: la necessitat de fer oració i penitència demanant pel perdó dels pecats, i el consell de la Mare de Déu de resar el rosari, oració mariana i cristològica per excel·lència.‘ El santuari que es va aixecar en el lloc

de les aparicions registra milions de visites cada any

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 6,1-7)

Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d’ajuda als pobres, les seves viudes no eren ateses. Llavors els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixéssim la predicació de la paraula de Déu i ens poséssim a distribuir l’ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set homes fiats, plens de l’Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta feina; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.» Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l’Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans. La paraula de Déu s’anava estenent, i a Jerusalem creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial (32)

Justos, aclameu el Senyor,fareu bé de lloar-lo, homes rectes.Celebreu el Senyor amb la lira,acompanyeu amb l’arpa els vostres cants.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;aquesta és l’esperança que posem en vós

O bé: Al·leluia

La paraula del Senyor és sincera,es manté fidel en tot el que fa;estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor. R.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,els qui esperen en l’amor que els té;ell els allibera de la mort,i els retorna en temps de fam. R.

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 2,4-9)

Estimats, acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor». També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist. Per això diu l’Escriptura: «Jo poso a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui creu, no quedarà defraudat.» És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen «la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici», i «s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure». Ensopeguen quan no fan cas de la predicació. Sempre n’hi haurà, que no en fan cas. Però vosaltres sou «un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu», perquè «proclamo la lloança» d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,1-12)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré a casa meva, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.» Tomàs li diu: «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu. Com podem saber quin camí hi porta?» Jesús li diu: «Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist.» Li diu Felip: «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.» Jesús li diu: «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic no vénen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Us ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.»

Viure sense atabalar-seSempre he experimentat admiració per les persones equilibrades, serenes, que no es posen nervioses i no manifesten atabalament. Transmeten pau i seguretat. Això no vol dir que la processó vagi per dins. L’esperit del Senyor ressuscitat infon pau, serenor, harmonia, ponderació, aplom. Totes aquestes virtuts ajuden a trobar solucions als conflictes que neixen en les comunitats. Si es dialoga, si s’analitzen els problemes amb intenció de trobar la millor solució per a tots, no tinguem cap mena de dubte que tots en surten beneficiats.

La comunitat cristiana va superar la prova de la discriminació a partir de la reunió de tots els creients. Tots se sentien implicats. I quan tots creuen en l’Església com a comunitat de Jesucrist, els particularismes, les «capelletes», els grupets, no hi tenen cabuda. Diuen que la paciència és la ciència de la calma, de la serenor, de la pau interior. Demanem al Senyor la serenor per poder veure els pros i els contres de cada acció a realitzar.

5

DESTAQUEM...

Mirada endins per Creu Sàiz Ruiz, pvre.

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

(p.5)(p.2)

—Finalitza la visita pastoral del Sr. Arquebisbe a l’arxiprestat del Priorat. A la secció En un minut

—Commemoració del V Centenari del naixement de l’arquebisbe Antoni Agustí. A la secció Proposta

Diumenge V Pasqua

propostaCicle de conferències, exposicions i visites culturals en el V centenari del naixement de l’arquebisbe Antoni Agustí

Durant aquest mes de maig i el proper mes de juny la Biblioteca del Seminari juntament amb la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Institut

Català d’Arqueologia Clàssica, la Biblioteca Hemeroteca Municipal, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili han organitzat un cicle de conferències, exposicions i visites culturals al voltant de la figura de l'arquebisbe Antoni Agustí (1517-1586) amb motiu dels cinc-cents anys del seu naixement. Tots els actes seran públics, gratuïts i oberts a tothom, excepte les visites culturals que requereixen inscripció prèvia.

Un total de set conferències, tres sortides culturals i tres exposicions resseguiran la figura de l'arquebisbe Antoni Agustí en el Renaixement a Catalunya. L’anàlisi del seu paper en la diplomàcia pontifícia o el repàs als seus anys com a arquebisbe de Tarragona es complementaran amb les seves aportacions a disciplines com la numismàtica, la bibliofília o l’antiquària.

Abans d’arribar a Tarragona, va ser auditor de la Rota (1554-1561), bisbe d’Alife (1557-1561), al Regne de Nàpols i bisbe de Lleida (1561-1576). No seria fins el dia 17 d’octubre de l’any 1576 quan li va arribar el nomenament com a arquebisbe de Tarragona de mans del papa Gregori XIII. Va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1576-1586.

> Actes programats al maig

16 de maig

—Conferència: «Los contextos culturales y artísticos de Antonio Agustín en la Europa del Renacimiento», a càrrec de Manuel Parada, investigador i professor especialitzat en arqueologia i belles arts. Lloc i hora: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 19.00 h.

18 de maig

—Exposició d’exemplars antics d'obres d'Antonio Agustín. Col·lecció particular presentada per Eloy Hernández Fernández, de l'Associació Bibliòfils de Tarragona. Lloc i hora: Reial Societat Arqueològica Tarraconense, 19.00 h.

23 de maig

—Sortida cultural: «Antonio Agustín i la Capella del Santíssim» a càrrec de Sofia Mata, professora d’art de la Universitat Rovira i Virgili i directora del Museu Diocesà de Tarragona. Lloc i hora: Catedral de Tarragona, 18.00 h. Cal fer reserva prèvia a la Biblioteca Pública de Tarragona, presencialment o per correu electrònic a [email protected].

30 de maig

—Conferència: «Fahia fort bell de veure». L’entrada solemne d’Antonio Agustín a Tarragona: rituals, cerimònies i festejos en el seu primer ingrés a la ciutat. A càrrec d’Eduard Juncosa, historiador, especialitzat en l’època baixmedieval i segle XVI i professor de la Universitat Complutense de Madrid.

nomenament

El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol Balcells, ha signat amb data de 3 de maig el següent nomenament:

—Mn. Joan Magí i Ferré, rector de la Parròquia de Sant Magí de Rocamora-Santuari de Sant Magí de la Brufaganya.

Page 2: per excel·lència. · que li va servir en els últims temps per seguir la missa i la pregària comunitària. La premsa intentava inútilment entrevistar-la o filmar-la. I molts es

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

tarraconense

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 14: Diumenge V de Pasqua [Ac 6, 1-7; Salm 32, 1-2.4-5.18-19; 1Pe 2,4-9; Jn 14, 1-12 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 15: Sant Isidre Llaurador (MO) [Ac 14, 5-18; Salm 113b, 1-2.3-4.15-16; Jn 14, 21-26]

Dimarts, 16: [Ac 14,19-28; Salm 144, 10-11.12-13ab.21; Jn 14,27-31a] Sant Honorat, bisbe

Dimecres, 17: [Ac 15, 1-6; Salm 121, 1-2.3-4a.4b-5; Jn 15, 1-8] Sant Pasqual Bailón, religiós (ML)

Dijous, 18: Sant Pròsper, bisbe (MO) [Ac 15, 7-21; Salm 95, 1-2a.2b-3.10; Jn 15, 9-11]

Divendres, 19: [Ac 15,22-31; Salm 56, 8-9.10-12; Jn 15, 12-17] Sant Joan I, papa i màrtir (ML)

Dissabte, 20: [Ac 16, 1-10; Salm 99, 2.3.5; Jn 15, 18-21] Sant Bernardí de Siena, prevere (ML)

Diumenge, 21: Diumenge VI de Pasqua [Ac 8, 5-8.14-17; Salm 65, 1-3a.4-5.6-7a.16 i 20; 1Pe 3,15-18; Jn 14, 15-21 (LE/LH pròpies)]

per a reflexionaragendaen un minut

MARCA LA X A FAVOR DE L’ESGLÉSIAA LA TEVA DECLARACIÓ DE LA RENDA

RERE CADA XHI HA UNA HISTÒRIA

www.pertants.arqtgn.cat

18 de maig

—Jornada de portes obertes al Museu Bíblic Tarraconense amb motiu del Dia internacional dels Museus. Es podrà visitar de les 09.00 a les 13.00 h i de les 17.00 a les 19.00 h. El dia 20 de maig, coincidint amb el Festival Tàrraco Viva, obrirà les seves portes de les 10.00 a les 13.00 h i de les 18.00 a les 24.00 h.

20 de maig

—Conferència «Antic testament i manifestacions artístiques paleocristianes. Algunes claus per a la seva interpretació» a càrrec del director del Museu Bíblic Tarraconense, Dr. Andreu Muñoz. L’entrada és lliure i l’aforament limitat. Tindrà lloc a la sala d’actes del Museu Bíblic Tarraconense (c. de les Coques 1-C), a les 11.00 h.

20 de maig

—Nit dels museus a Tarragona. Amb motiu d’aquesta celebració el Museu Diocesà de Tarragona obrirà de les 19.00 a les 23.00 h. L’accés a les seves sales i a les galeries del claustre serà lliure (la Catedral romandrà tancada). També el Museu Bíblic Tarraconense obrirà de les 18.00 a les 24.00 h. Ambdós museus participaran en l’activitat «Viatge a la Constel·lació dels Museus», un recorregut pels diversos museus de la ciutat de Tarragona que es fa amb el trenet turístic i amb un guia acompanyant. L’activitat és gratuïta però cal fer reserva prèvia. Més informació al web www.aurigasc.com.

21 de maig

—Trobada arxiprestal de cristians del Baix Camp a Cambrils (Casa Sant Josep – La Salle), a les 18.00 h. La trobada comptarà amb una xerrada a càrrec del Dr. Armand Puig sobre el tema «Ecologia a la Bíblia», una reflexió a partir de la carta encíclica del papa Francesc Laudato si’ seguida del rés de vespres.

—Visita pastoral al Priorat. El Sr. Arquebisbe, després d’onze anys de la seva primera visita pastoral a l’arxiprestat del Priorat, l’ha visitat de nou. El dissabte dia 14 de gener va iniciar la visita pastoral a la parròquia de Santa Maria de Cornudella de Montsant i l’ha finalitzat el dia 9 de maig, dia del Jubileu de Siurana. Durant aquest temps ha estat a les divuit parròquies que conformen l’arxiprestat: Albarca, Bellmunt del Priorat, Capafonts, Cornudella de Montsant, Falset, La Febró, Gratallops, La Morera de Montsant (Escaladei), Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, Prades, Siurana, La Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vilanova de Prades i La Vilella Alta.

—Alt Camp. Aquest any la 30a trobada de cristians de les parròquies de l’arxiprestat de l’Alt Camp, celebrada el diumenge dia 30 d’abril, va subratllar la importància del cant en la litúrgia. La jornada es va iniciar a l’església del Monestir de Santes Creus amb un concert a càrrec de l’Schola Gregoriana de Catalunya i del cor Arsmusica acompanyats per l’organista Santi Vilarubia. Amb aquest concert es va posar de relleu la influència del cant gregorià a la polifonia. Un cop acabat, Mons. Miquel Barbarà, director del Secretariat diocesà de Música Sacra, va oferir una reflexió sobre el cant i la música en la litúrgia parroquial partint de la diferència entre què vol dir cantar la litúrgia i cantar durant la litúrgia com també el fet de diferenciar una celebració litúrgica d’un concert. A la tarda, a l’església parroquial del Pont d’Armentera va tenir lloc l’explicació sobre el retaule barroc de Santa Magdalena i del Sant Crist i la celebració de l’eucaristia.

—Pastoral juvenil. Del 28 al 30 d’abril Granada ha acollit, sota el lema «...i es posà a caminar amb ells» (Lc 24, 15), la II Trobada d’equips de pastoral juvenil organitzada pel Departament de pastoral de joventut de la Conferència Episcopal Espanyola. Amb aquesta convocatòria, que ha aplegat més de 600 participants representant a 62 diòcesis, 17 moviments i 26 congregacions i instituts seculars, s’ha pretès conscienciar i motivar sobre la importància i necessitat de l’acompanyament en la pastoral juvenil i impulsar-lo en les diferents realitats. Entre els participants hi ha assistit una representació de l’equip de la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

—Orde cistercenc. El dia 1 de maig moria als 96 anys d’edat el monjo cistercenc Edmon Maria Garreta i Olivella, abat emèrit del Monestir de Poblet i primer prior de Solius, lloc on es va celebrar la missa exequial. El dia 4 de juliol de 1954 rebia la benedicció abacial de l'abat general del Cister, Sighard Kleiner i amb trenta-tres anys va ser el primer abat de Poblet des de la restauració monàstica. Ho seria fins l’any 1967 moment en que es va traslladar a Solius d’on va ser prior fins l’any 1999. També va ser assistent religiós de la Federació de Monges de l’Orde Cistercenc i l’any 1995 va participar en les sessions del Concili Provincial Tarraconense escollit com a representant dels superiors dels ordes religiosos de Catalunya.

—Montserrat. El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va presidir, el dijous dia 27 d’abril, la missa conventual de la Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. Davant de centenars de fidels que van pelegrinar, com cada any, fins el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat en aquesta data tan assenyalada, Mons. Jaume Pujol, en l’homilia, va manifestar «que no és temps per a la dispersió sinó per a la unió en la mateixa fe i caritat.» També va encoratjar els presents a ser «missioners del Crist». «El cristianisme no es propaga per imposició ideològica i menys per imposició violenta», va dir, «es propaga per atracció i fascinació.» En la festa de la patrona de Catalunya, l’arquebisbe de Tarragona va constatar que «el cristianisme forma part de la identitat del nostre poble i no podem permetre de cap manera que sigui rebutjat com a obsolet».

El beat Josef Mayr-Nusser

Pot ser que a molts de vosaltres aquest nom no us digui res. Però és un cristià, màrtir, que té molt a dir amb poques

paraules. Josef Mayr-Nusser va ser beatificat a Bolzano (Tirol italià) la seva terra, el dia 18 de març d'aquest any. Josef Mayr-Nusser va néixer el 27 de desembre de 1910 a Masso Nusser (Nuserhof) als Piani di Bolzano. En aquella època la immensa majoria dels habitants d'aquesta zona del nord d'Itàlia parlaven alemany, avui el parlen un 25%.

Els seus pares l'educaren en la fe catòlica. Quan va acabar el estudis va treballar de comptable a Bolzano, i de forma auto-didacta estudiava dos temes que l'apassionaven: la teologia i l'astronomia. Era una persona molt instruïda. Ja d'estudiant es va in-teressar pels treballs de Fréderic Ozanam, escrip-tor laic i fundador de les Conferències de Sant Vi-cenç de Paül. Quan tenia 22 anys es va unir com a laic a les Conferències i en va ser president fins el 1937.

Vull remarcar que durant aquest període es va de-dicar al pobres alimentant-los no sols humanament, sinó també acompanyant-los «almenys 10 o 15 minuts», així ho deia en una carta escrita als membres de les Conferències. L’any 1934 presidí l'Acció Catòlica de la diòcesi de Trento, abans ho havia sigut dels joves de llengua alemanya. L’any 1942 es casà amb Hildegarda Straub i l'any següent va néixer el seu fill Albert.

L’any 1943 l'exèrcit alemany assumí totalment el control del Sud Tirol i va reclutar, per la força, els habitants joves de llengua alemanya. Josef Mayr fou cridat a files i enviat a Alemanya, contra la seva voluntat, per ingressar en les SS. El dia abans de la cerimònia oficial d'ingrés, es va negar a jurar fidelitat a Hitler, i menys quan en la fórmula de jurament es

feia servir el nom de Déu. La fórmula que li exigien i que ell es va negar deia. «Et juro a tu, Adolf Hitler Führer i Canceller del Reich, fidelitat i valor; prometo solemnement a tu i als superiors que em designis, fidelitat fins a la mort. Que Déu m'assisteixi».

Segons un dels seus companys, en Franz Treibenreif, en Josef aixecà la mà i va cridar: «General, no puc pas prestar jurament a Hitler en nom de Déu. No ho puc fer perquè la meva fe i la meva consciència m'ho impedeixen». Això succeïa el 4 d'octubre de 1944. Hitler era incompatible amb la seva consciència com a catòlic. Immediatament va ser acusat de

traïció i de derrotisme.

Durant el temps d'instrucció havia escrit algunes cartes a la seva família en les quals els deia que «donar testimoni és ja inevitable»...«és millor perdre la vida que abandonar el camí del deure».

Durant el judici fou traslladat a Danzig. En el temps d'espera els amics li demanaven que es retractés de les paraules, però ell es va mantenir ferm. Va ser condemnat a morir en

el camp de Dachau, però va morir de disenteria durant el trasllat. En el moment de la mort li van trobar un rosari i una Bíblia.

Si una lliçó en podem treure de la vida del beat Josef Mayr-Nusser és que no va fer servir el nom de Déu en va, i això li va costar la vida. No es va servir del nom de Déu per salvar la vida, era un home de profundes conviccions cristianes.

A la seva beatificació hi va estar present el seu fill Albert, avui un avi de 72 anys. El papa Francesc el diumenge dia 19 de març després de l'Àngelus va proposar el beat Josef com a «model per a tots els fidels laics i especialment pels pares.» Les restes del nou beat reposen a la catedral de Bolzano.

P. Pere Cardona, caputxí (o.f.m.c.)

Una seixantena de preveres joves de tot Catalunya, ordenats en els darrers anys, van reunir-se el dia 2 de maig a la

Casa d’Espiritualitat Maria Immaculada de Tiana (Barcelona) amb Mons. Jorge Carlos Patrón Wong, arquebisbe secretari de la Congregació per al Clergat. Mons. Patrón va presentar als sacerdots els punts claus de la nova Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis (nou Pla de formació sacerdotal) «El do de la vocació presbiteral» que va ser promulgada el 8 de desembre del 2016 i que tracta del temps de formació inicial als seminaris però també de tota la formació permanent dels sacerdots.

El mateix dia, a la tarda, al Seminari Conciliar de Barcelona, Mons. Patrón, amb la presència dels bisbes de Barcelona, Urgell, Terrassa, Tortosa i auxiliars de Terrassa i de Barcelona com també dels rectors dels Seminaris de Catalunya (Barcelona, Terrassa i Interdiocesà) va presentar la nova Ratio a tots els seminaristes.

Els preveres joves i seminaristes de Catalunya participen en la presentació del nou Pla de formació sacerdotal a Tiana

Litúrgia de la setmana