pdc de les illes balears 2017-2027 - placulturaib.cat€¦ · donar suport a sistemes sostenibles...

PdC de les Illes Balears2017-2027

Tercer document

Juliol 2018

01. Abast del Pla de Cultura

03. Pla d’actuacions

04. Diagnosi i mancances detectades en l’àmbit de la cultura

05. Implementació dels reptes del Pla de Cultura, relacionals amb el Document 2

02. Un nou escenari cultural per a les Illes Balears

1. Abast del Pla de Cultura, segons els principis i accions en l’àmbit competencial del Govern de les Illes Balears

1. Principis que orienten l’acció de govern en cultura

2. Marcs de referència

1. Introducció2. Els eixos i objectius del pla d’actuació 3. Pla d’actuacions

1. Mancances detectades en l’àmbit de la cultura2. Mancances en referència al dret constitucional d’accés a la cultura 3. Mancances en referència als valors de la cultura4. Mancances en referència al sistema cultural de les Illes Balears5. Mancances en referència a les institucions públiques6. Mancances en referència al teixit cultural

1. Implementació dels reptes del Pla de Cultura, relacionals amb el Document 2

1. Un nou escenari cultural per a les Illes Balears

67

89

15161820

46474849505254

5657

1112

06. AnnexosAnnex 1. Primer document. Pla del llibre i la lectura de les Illes Balears

Annex 2. Decret de creació del Consell de Cultura de les Illes Balears

Annex 3. Codi de les bones pràctiques de les Illes Balears

Annex 4. Resum jornades. Nous relats per a la cultura

6263708187

00. Introducció 3

Índex

3

Pla de Culturade les Illes Balears2017-2027Document 3


Introducció00

4


Introducció

Si els primers documents del Pla de Cultura, incidien especialment en el marc conceptual i teòric de les polítiques culturals, aquest tercer capítol articula els principis i valors que aquests documents desplegaven, així com les propostes i recomanacions de diferents organitzacions europees com ara l’Agenda 21 de la Cultura o la Unesco, a través del seu nou informe Re/shaping cultural policies, amb les competències i prioritats del Govern de les Illes Balears en matèria de cultura, que s’actualitzen a través de l’escolta i la recollida de propostes per part d’agents culturals i socials de les Balears.

El document vol proposar actuacions concretes que responguin als grans reptes d’una societat canviant i transformadora i es basa en una concepció de la cultura entesa com a element clau per a la cohesió, el diàleg i la convivència entre les persones, en tota la seva diversitat, que conformen una ciutadania plural que contribueix de forma decisiva en l’expressió de les cultures a les Illes Balears.

5


Introducció

1.

2.

3.

4.

5.

6.

Desplega un pla d’actuació fonamentat, essencialment, en les competències del Govern de les Illes Balears en matèria de cultura

Actualitza la diagnosi en funció de jornades, reunions i documentació aportada per diversos agents culturals

Inclou el primer document del Pla de Patrimoni

Un primer document del Pla del llibre i la lectura

Es mostra el treball que s’està desenvolupant del Mapa d’equipaments

Inclou també el Decret de creació del Consell de la Cultura de les Illes Balears, ja iniciat el treball amb els serveis jurídics previ a consulta pública i el Codi de bones pràctiques en cultura, també en procés d’anàlisi intern, econòmic i jurídic.

El capítol 3 del Pla de Cultura és un document que s’articula en funció de diferents objectius i processos de treball:

6


01Abast del Pla de Cultura


7


Abast del Pla de Cultura

1

El Pla de Cultura se centra essencialment en revisar les polítiques culturals a les Illes Balears, tenint en compte la seva estructura competencial des de la base que la cultura i les arts són el reflex d’una societat que està en constant transformació.

Si els primers capítols del Pla de Cultura han volgut recollir reptes, objectius i possibles actuacions en el conjunt de l’acció cultural a les Illes Balears, aquest document pretén fer-ho en el marc competencial del Govern del les Illes Balears, per tal de posar en marxa les actuacions i les modificacions necessàries en l’acció cultural del govern en base a aquestes competències.

Abast del Pla de Cultura, segons els principis i accions en l’àmbit competencial del Govern de les Illes Balears

8


Els principis que orienten l’acció de govern en cultura, recollits a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, són:

1. Principis que orienten l’acció de govern en cultura Dret a la participació

Tots els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a participar de forma individual o col·lectiva en la vida política, econòmica, cultural i social de la seva comunitat. Els poders públics han de promoure la participació dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics.

La defensa dels drets Socials Els poders públics de les Illes Balears han de defensar i promoure els drets socials dels ciutadans de les Illes Balears, que representen un àmbit inseparable del respecte dels valors i drets universals de les persones i que constitueixen un dels fonaments cívics del progrés econòmic, cultural i tecnològic de la comunitat autònoma.

Igualtat d’accés a la cultura i a la creació Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura, a la protecció i a la defensa de la creativitat artística, científica i tècnica, tant individual com col·lectiva. Els poders públics han de procurar la protecció i la defensa de la creativitat

Identitat cultural vs diversitat cultural Totes les persones tenen dret que els poders públics promoguin la seva integració i participació cultural. Els poders públics de les Illes Balears han de vetllar per la protecció i la defensa de la identitat i els valors i interessos del poble de les Illes Balears i pel respecte al seu llegat i cultura pròpia, compatible amb la diversitat cultural de la comunitat autònoma i al seu patrimoni històric.

La cultura com a oportunitat per a un desenvolupament turístic sostenible Els poders públics de la comunitat autònoma reconeixen l’activitat turística com a element econòmic estratègic de les Illes Balears. El foment i l’ordenació de l’activitat turística s’han de dur a terme amb l’objectiu de fer-la compatible amb el respecte al medi ambient, al patrimoni cultural i al territori, i també amb l’impuls de polítiques generals i sectorials de foment i ordenació econòmica que tenguin com a finalitat afavorir el creixement econòmic a mitjà i a llarg termini.

Noves tecnologies En l’àmbit de les seves competències, els poders públics de les Illes Balears han d’impulsar l’accés a les noves tecnologies, a la plena integració en la societat de la informació i a la incorporació dels processos d’innovació.


9


Conjuntament amb l’Agenda 21 de la cultura, esdevindrà clau en el desenvolupament de polítiques culturals el nou informe de la Unesco, ‘Re/Pensar les polítiques culturals’ (http://unesdoc.unesco.org/images/0026/002605/260592e.pdf) és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.

El nou informe planteja que el seu full de ruta és molt clar, i requereix de la cooperació d’agents governamentals i no governamentals en quatre àrees clau:

Donar suport a sistemes sostenibles de governança per a la cultura. Cap a una governança cultural més col·laborativa

Aconseguir un flux equilibrat de béns i serveis culturals i augmentar la mobilitat d’artistes i professionals culturals.

Integració de la cultura en estratègies de desenvolupament sostenible.

Promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals

Són quatre objectius estretament relacionats amb l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que genera un marc de cooperació general entre els països que la ratifiquen, pels pròxims anys.

Entre molts objectius i recomanacions, destaca les persistents desigualtats en l’accés a la cultura, en especial la infrarepresentació de dones en molts àmbits, les dificultats econòmiques que impedeixen l’accés a bens i serveis, la vulnerabilitat dels artistes per manca de llibertat i precarietat o la necessitat de nous marcs estratègics adequats a l’entorn digital. Atenent a l’Agenda 21 de la Cultura (http://www.agenda21culture.net/es), aquesta també assenyala la necessitat d’un compromís ferm dels governs per relacionar estretament cultura, ciutadania i desenvolupament sostenible i, entre moltes d’altres recomanacions, assenyala la necessitat d’assolir un equilibri entre “la continuïtat i el desenvolupament de les cultures locals originàries, portadores d’una relació històrica i interactiva amb el territori” i “l’expressió i la participació de les persones amb cultures procedents de la immigració o arrelades originàriament en altres territoris”, i que aquest compromís recíproc “és el fonament dels processos de convivència i interculturalitat que, de fet, sense aquest nom, han contribuït a configurar la identitat de cada ciutat”.

2. Marcs de referència


10


El document Per un nou impuls a la cultura (https://culturaipaisbalears.wordpress.com/2011/05/25/per-un-nou-impuls-a-la-cultura-el-document/), redactat el 2011 per un grup de persones vinculades al món de la cultura a les Illes Balears, i reunides en el Grup d’anàlisi i d’opinió, resulta un document de referència per a qualsevol espai de planificació de polítiques culturals de les Illes Balears, ja que fa presenta una encertada diagnosi i no menys rellevants propostes per a la transformació del sistema cultural a les Balears. Parteix de la visió de la cultura com a element constituent, estructural i estratègic per al conjunt de les polítiques públiques, de la cultura i la llengua catalana com a espais imprescindibles en la construcció de cohesió social, obre reflexions sobre identitat cultural o sobre la dimensió econòmica del fet cultural, per aterrar en necessitats específiques per a les Balears, com la necessitat d’un sistema cultural propi i un marc competencial clar, la prioritat de treballar en l’apropament de la ciutadania a la cultura o les noves tecnologies com a oportunitat per a la transformació social, entre d’altres.

Les jornades Nous relats per a la cultura a les Illes Balears (http://www.placulturaib.cat/) , amb la participació imprescindible del conjunt de persones que van participar i que han realitzat aportacions essencials per a la identificació de camps prioritaris de treball, han obert també reflexions en torn a nocions com la participació, les governances, la mediació i educació, les desigualtats en cultura, la precarietat o les economies de la cultura.


11



02Un nou escenari cultural per a les Illes Balears

12


Un nou escenari cultural per a les Illes Balears

1

Resultat de la diagnosi que en el marc de les jornades, documentació, trobades i reflexions (vegeu Apartat 4: Diagnosi i mancances detectades en l’àmbit de la cultura), el conjunt de propostes, objectius i actuacions que desplega el Pla de Cultura, aborda els grans reptes de la cultura, avui, a les Illes Balears: garantir l’accés a la cultura per a tota la ciutadania, que el teixit cultural en el seu conjunt i diversitat sigui sòlid, creatiu, fort i visible i que es posin els mecanismes necessaris per assolir els grans reptes que, al seu torn, inclouen estratègies en referència al conjunt de l’ecosistema de la cultura a les Illes Balears.


13



Per garantir l’accés a la cultura

Per un teixit cultural estable i enfortit

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

Que s’hagin reduït les desigualtats d’accés a la cultura i que totes les persones, sense barreres geogràfiques o econòmiques, puguin accedir-hi lliurement

Que s’hagi posat en marxa el Consell de la Cultura de les Illes Balears, com a primer pas cap a un sistema participatiu obert i permanent

Que les institucions, projectes i iniciatives culturals de tots tipus (amateur, semi-amateur i professional) es desenvolupin de forma equilibrada en tot el territori balear i es fomenti la cultura de proximitat, l’associacionisme cultural i la cultura comunitària com a espais de democratització de la cultura

Que els equipaments públics, espais imprescindibles per reduir les desigualtats d’accés, treballin amb més recursos tècnics, humans i econòmics per poder treballar projectes a llarg termini

Que aquests equipaments públics s’obrin a les comunitats plurals que conformen la societat balear, que generin complicitats i, en definitiva, que siguin més obertes, transparents i participades

Que la cultura s’integri al sistema educatiu i que totes les institucions, entitats, agents culturals integrin els programes de mediació i educació a les diverses iniciatives

Que artistes i agents culturals desenvolupin el seus projectes en condicions de treball adequades, amb llibertat i autonomia

Que els programes d’ajuts i subvencions siguin més àgils, mes accessibles i que es decideixin sota criteris clars i transparents i en un marc de confiança entre l’administració I els agents culturals

Que la ciutadania estigui sensibilitzada en torn els valors de la cultura, com a espai de cohesió social, de diàleg, de convivència i de llibertat creativa i llibertat d’expressió

Que les indústries culturals i creatives tinguin eines adequades per desenvolupar-se, que es repensin des de noves formes d’organització i des de la sostenibilitat, i que es treballi des del punt de vista del retorn social que produeixen

Que augmenti el nombre d’empreses culturals que treballin sota els principis de l’economia social i solidaria

14



12.

13.

Que la representació de les dones en tots els àmbits de la cultura es normalitzi i es doni en condicions d’igualtat

Que la cultura esdevingui una de les principals eines per accedir al coneixement de la llengua catalana i protegir i difondre el patrimoni artístic en català

Per un sistema cultural coordinat i reforçat 14.

15.

16.

17.

18.

Que les administracions públiques de suport a la cultura, intensifiquen la seva coordinació i treballin en el marc d’un pla comú

Que les polítiques culturals es desenvolupin en espais de cooperació entre la ciutadania i les administracions

Que es millorin les estructures organitzatives de les institucions, per tal de poder assolir els objectius i reptes en cultura

Que s’hagin assolit els pressupostos adequats per a la cultura

Que s’hagin revisat, modificat i creat les normatives necessàries per a la cultura, tenint en compte les continues transformacions i innovacions socials i tecnològiques que afecten de forma permanent als processos i produccions culturals

15



03Pla d’actuacions

16


Pla d’actuacions

1

Des d’una mirada cap a aquest nou escenari desitjable per a la cultura a les Illes Balears, així com del desplegament del document 2, i reformulant algunes qüestions sobre les quals els agents culturals han aportat diferents mirades, s’ha desenvolupat un pla d’actuació basat en les estratègies i objectius a assolir. Un pla d’actuació fonamentat, per tant, en l’anàlisi del context cultural, des d’un treball col.laboratiu, i als principis i compromisos del Govern Balear en matèria de cultura.

Introducció

17


El fet cultural està plenament vinculat a les grans transformacions de la societat, les transformacions econòmiques, les noves migracions, les innovacions en les tecnologies de la informació o la sostenibilitat ambiental, que són elements que condicionen els continguts i formats dels processos culturals.

Es per això que el Govern de les Illes Balears n’és conscient que la renovació en política cultural s’ha d’abordar des d’aquesta complexitat i de forma transversal des del conjunt de les polítiques públiques, perquè des de la cultura es construeixen valors que canvien percepcions, actituds, experiències vitals i formes de convivència.

I és tenint en compte les competències del Govern en matèria de cultura, així com els principals objectius que es volen assolir per a la cultura a les Illes Balears, que s’han articulat en cinc grans reptes el conjunt d’objectius i línies d’actuació que, a diferents ritmes temporals, s’hauran d’encarar des del conjunt d’institucions culturals públiques del Govern.

Pla d’actuacions

5 eixos estratègics9 objectius 35 línies d’actuació

Eixos estratègics Fites a assolir

Objectius Com?

Actuacions Amb quines accions?

18


Pla d’actuacions

2

1. La participació

Treballam per organitzar un sistema on la participació formi part estructural de les seves metodologies de treball (Exemple: les jornades de participatives i de debat a totes les illes)

2. Una xarxa d’institucions obertes, accessibles i participades La xarxa d’equipaments públics que cal millorar, consolidar i ampliar, però també concebre com a institucions de i per a la ciutadania i, per tant, obrir-se al treball col.laboratiu i generar mesures per fomentar el seu ús (Exemple: ampliació d’horaris dels equipaments gràcies a la dotació de més personal)

3. L’accés a la cultura Un repte que també implica una mirada a curt, mig i llarg termini. És necessari que el conjunt d’institucions i entitats culturals, polítiques i socials treballin de forma coordinada per garantir un accés a la cultura en igualtat de condicions per a tota la ciutadania.

4. Un teixit cultural enfortit i divers El ecosistema cultural és plural, divers i ric. Només des de la cooperació entre els diferents agents que conformen aquest sistema, públics i privats, assolirem els reptes que un àmbit, com el de la cultura, amb un grau de retorn social i de valors enorme, demanda.

5. El sistema organitzatiu de la cultura Les millores estructurals no es poden plantejar a curt termini, però són imprescindibles per a assolir transformacions radicals en el sistema cultural i la creació d’espais de major coordinació entre institucions i ciutadania és un objectiu a curt termini.

Els eixos i objectius del pla d’actuació

Els eixos estratègics

19


Pla d’actuacions

1. Creació d’espais per a la participació i la democratització de la cultura

2. Millora i revisió dels projectes i recursos dels equipaments culturals com a espais imprescindibles d’accés a la cultura i de dinamització del patrimoni cultural

3. Creació de mesures i actuacions, a curt, mig i llarg termini, que apropin la cultura a la ciutadania, en tota la seva diversitat

4. Implementació de solucions per a la innovació tecnologia i digital en l’àmbit de la cultura, garantint alhora l’accés a la informació (Exemple: digitalització dels fons documentals dels arxius públics)

5. Creació de mecanismes concrets per a la millora de les condicions de treball i de desenvolupament de projectes dins del sector cultural (Exemple: Clàusules laborals a les línies de subvencions de l’IEB)

6. Creació de mesures específiques per a la indústria cultural i creativa, tenint en compte les noves formes d’economia en l’àmbit cultural

7. Foment de l’associacionisme cultural

8. Desenvolupament d’estratègies per a la coordinació entre les institucions competents en l’àmbit de cultura i recuperació de les juntes interinsulars i les comissions tècniques

9. Ampliació del pressupost en cultura

Els objectius

20


3

Constitució del Consell de la Cultura de les Illes Balears

Creació de les Meses Sectorials de les diferents disciplines artístiques

Revisió i recuperació d’òrgans i mecanismes de participació ciutadana, dels patronats i comissions assessores a les institucions i organismes, coincidint amb la posada en marxa del Codi de Bones Pràctiques en cultura del Govern Balear

Pla d’actuacions

Creació d’espais per a la participació i la democratització de la cultura

1

Pla d’actuacions

Actuació 1

Actuació 2

Actuació 3

21


Pla d’actuacions

Presentació i aprovació del Pla de Patrimoni de les Illes Balears

Presentació del Mapa d’equipaments

Elaboració i aprovació del Pla d’Equipaments Culturals de les Illes Balears

Elaboració dels Plans Directors específics dels equipaments culturals dependents de la Conselleria.

Revisió i actualització de la Legislació que regula els equipaments culturals i el patrimoni

Creació i suport a nous centres per a la cultura, com a nous espais d’accés a la cultura per part de la ciutadania

Millora de la xarxa d’equipaments dependents de la Conselleria de Cultura, participació i Esports

Col·laboració amb els Consells insulars per a la recuperació i dinamització del patrimoni i la memòria de les Illes Balears

Museu virtual del Patrimoni: creació d’una plataforma online concebuda com un arxiu del conjunt del patrimoni de les Illes Balears dispers o desaparegut

Millora i revisió dels projectes i recursos dels equipaments culturals com a espais imprescindibles d’accés a la cultura i de dinamització del patrimoni cultural

2

Actuació 4

Actuació 5

Actuació 6

Actuació 7

Actuació 8

Actuació 9

Actuació 10

Actuació 11

Actuació 12

22


Pla d’actuacions

Col·laborar amb la Conselleria d’Educació i Universitats en els programes d’educació en les arts i en la cultura.

Revisar i potenciar el programa Viu la Cultura, com a programa estructural de la Conselleria de Cultura en relació al desenvolupament d’activitats dedicades a l’educació en cultura, intensificant la participació d’agents culturals en el disseny del programa

Creació d’estratègies per l’apropament i participació activa de nous públics a la cultura, implicant al conjunt d’institucions i entitats culturals (El Pla de públics i inclusió social)

Creació d’una línia de suport i incentius per a entitats culturals que desenvolupin projectes de creació de públics, programes de mediació i programes educatius

Suport als mitjans de comunicació públics per a una major presència de les arts i la cultura i per reforçar programes especialitzats

Creació de mesures i actuacions, a curt, mig i llarg termini, que apropin la cultura a la ciutadania

3

Actuació 13

Actuació 14

Actuació 15

Actuació 16

Actuació 17

23


Pla d’actuacions

Millores i innovacions tecnològiques als equipaments culturals per facilitar la seva adequació als nous entorns digitals

Digitalització i accés públics als arxius públics o privats relacionats amb la memòria democràtica

Creació de nous mecanismes i espais per tal de garantir el màxim accés a la informació

Presentació i aprovació del Codi de Bones Pràctiques en Cultura del Govern Balear

Elaboració de la Guia d’honoraris als artistes

Introducció de millores als programes de subvencions i d’altres programes de suport a la creació i la producció, amb l’objectiu d’agilitzar els procediments i millorar la seva adequació a la diversitat d’entitats i projectes culturals

Revisió del pla de mobilitat per intensificar la projecció internacional de la creació i el patrimoni cultural de les Illes Balears

Creació del circuit de cultura popular o tradicional entre les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, acordat pels respectius governs a la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir lligams en benefici comú dels tres territoris de parla catalana en els àmbits de la llengua i la cultura.

Enfortir i ampliar els programes de cooperació cultural a nivell nacional i internacional

Implementació de solucions per a la innovació tecnològica i digital en l’àmbit de la cultura, garantint alhora l’accés a la informació

Creació de mecanismes concrets per a la millora de les condicions de treball i desenvolupament de projectes dins del sector cultural

4

5

Actuació 18

Actuació 19

Actuació 20

Actuació 21

Actuació 22

Actuació 23

Actuació 24

Actuació 25

Actuació 26

24


Pla d’actuacions

Desenvolupament de l’ICIB, un organisme que tindrà l’objectiu de promoure i acompanyar a les empreses culturals i creatives, atenent al codi de bones pràctiques per a la selecció de la seva direcció i en la composició dels òrgans de governança i tenint en compte nous models d’organització i economies i el retorn social dels projectes

Foment de noves formes de treball per tal que augmenti el nombre d’empreses culturals que apostin per l’economia social

Cooperació amb altres administracions per a trobar formules per a millorar el finançament de les associacions culturals que duen projectes a llarg termini, per tal de facilitar suport estructural

Creació de xarxes de relació entre el teixit associatiu del mon cultural, promovent el treball cooperatiu entre elles i amb l’administració

Creació de mesures específiques per a la indústria cultural i creativa, tenint en compte les noves formes d’economia en l’àmbit cultural

Foment de l’associacionisme cultural

6

7

Actuació 27

Actuació 29

Actuació 30

Actuació 28

25


Pla d’actuacions

Constitució del Consell de la Cultura de les Illes Balears, com a organisme que, a més de ser concebut com a espai de participació, reforci la coordinació institucional

Recuperació d’espais de coordinació interinsular del desenvolupament de l’acció cultural a les Illes Balears

Creació de l’Observatori de la Cultura en el marc de les funcions del Consell de la Cultura de les Illes Balears

Objectiu: duplicar el pressupost en cultura en el termini de 5 anys

Aplicació de l’1,5% cultural de les Illes Balears

Impulsar el desenvolupament de la Llei del Mecenatge cultural

Desenvolupament d’estratègies per a la coordinació entre les institucions competents en l’àmbit de cultura

Ampliar els pressupostos de cultura

8

9

(Ref. Actuació 1)

Actuació 33

Actuació 34

Actuació 35

Actuació 31

Actuació 32

26


Pla d’actuacions

Objectiu 1 Creació d’espais per a la participació i la democratització de la cultura

Indicadors: Nombre de espais i processos de participació ciutadana, noves normatives, documentació dels processos

Organismes implicats: Conselleria de Cultura, Participació i Esports

Organisme executor: Direcció General de Cultura. Consell de la Cultura. Equipaments culturals gestionats per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports

Actuació 1 Constitució del Consell de la Cultura de les Illes Balears

El Consell de Cultura de les Illes Balears es constitueix com a òrgan de naturalesa assessora, participativa i consultiva, la finalitat del qual és la d’esdevenir l’òrgan de participació, assessorament i consulta sobre les polítiques públiques en matèria de cultura

Grau o situació d’implementacióRedacció del Decret finalitzada i en consulta a serveis jurídics

27


Pla d’actuacions

Actuació 2 Creació de les Meses Sectorials de les diferents disciplines artístiques

Les Meses es constituiran amb el conjunt d’associacions representatives i altres institucions, entitats o agents implicats en els diferents sectors. Es creen amb els següents objectius transversals, que es creuaran amb els objectius específics de cada disciplina: Buscar solucions als problemes laborals i jurídics detectats en les professionals artístiques i culturals i dissenyar una estratègia d’actuació que permeti millorar la legislació (aquest treball es lliurarà a la Subcomissió per l’elaboració de l’Estatut de l’Artista al Congrés dels Diputats). Afavorir la creativitat a les Illes Balears. Com apropar la cultura i l’art a noves comunitats i nous públics. Com articular i millorar els circuits nacionals i internacionals. Com articular i potenciar els espais de programació i difusió, com equipaments, festivals o fires. La sostenibilitat de les indústries culturals. L’economia social i solidària en l’àmbit cultural

Grau o situació d’implementacióRedactada proposta i metodologia. Vinculades al Consell de la Cultura de les Illes Balears

Actuació 3 Revisió i recuperació d’òrgans i mecanismes de participació ciutadana, dels patronats i comissions assessores a les institucions i organismes, coincidint amb la posada en marxa del Codi de Bones Pràctiques en cultura del Govern Balear

Recollint les recomanacions del Document Zero del sector de l’art contemporani elaborat pel Ministerio de Cultura, Educación y Deporte, la composició dels òrgans de govern haurà de garantir la presència de representants institucionals i representants de la societat civil i experts i científics. La tendència general, en cas de no existir patronats, és crear espais de relació i participació

Grau o situació d’implementació 1) Aprovació de la Llei del Voluntariat redactada per la Plataforma del voluntariat.2) Hem reactivat els següents organismes de participació:

a. Consell Social de la Llengua Catalanab. Consell de la Joventutc. Juntes Interinsulars d’Arxius, Biblioteques, Patrimoni i Museusd. Consell d’Economia Social

28


Pla d’actuacions

Objectiu 2 Millora i revisió dels projectes i recursos dels equipaments culturals com a espais imprescindibles d’accés a la cultura i de dinamització del patrimoni cultural

Indicadors: existència dels plans, informes o normatives corresponents, millores executades, nous espais creats, nous convenis per al suport a espais culturals

Organismes implicats: Conselleria de Cultura, Participació i Esports

Organisme executor: Direcció General de Cultura i el conjunt d’equipaments i organismes dependents de la Conselleria de Cultura

Actuació 4 Presentació i aprovació del Pla de Patrimoni de les Illes Balears

Un Pla basat en les competències que atorguen al Govern de les Illes Balears els diferents textos normatius, però també reunint a totes les administracions competents en la matèria amb un objectiu comú: posar en valor el patrimoni de les Illes Balears i promoure de forma equilibrada la recerca, la conservació, difusió, interpretació i dinamització del Patrimoni cultural balear

Grau o situació d’implementacióRedacció del primer document del Pla de Patrimoni finalitzada el juliol del 2018

Actuació 5 Presentació del Mapa d’equipaments i xarxa de treball col·laborativa

Elaboració del Mapa d’equipaments culturals que tindrà un objectiu a curt termini (en marxa), el cens d’equipaments, i dos objectius a mig termini, un mapa escalable que pugui incloure entitats, associacions i iniciatives culturals i un espai de compartició de recursos

Grau o situació d’implementació2018Iniciada l’elaboració del Mapa d’equipaments (Annex 6.1)

29


Pla d’actuacions

Actuació 6 Elaboració i aprovació del Pla d’Equipaments Culturals de les Illes Balears

La necessitat del Pla d’Equipaments culturals des d’un marc global de planificació permetrà coordinar les intervencions de les diferents administracions autonòmiques, insulars i locals en la recuperació, millora, creació i manteniment d’equipaments i vetllar per la seva sostenibilitat. Aquest Pla, contemplarà els diferents plans nacionals i sectorials que preveu el Pla de Patrimoni de les Illes Balears (vegeu punt 3. Pla de Patrimoni)

Grau o situació d’implementació2019-2021

Actuació 7 Elaboració dels Plans Directors dels equipaments culturals dependents de la Conselleria

Plans estratègics a mig i llarg termini, que inclouran els plans educatius i de públics, en col·laboració amb professionals en aquests àmbits i es definiran polítiques de col·lecció i adquisicions, com a objectius estratègics en cultura

Grau o situació d’implementació2018 - 2019

30


Actuació 8 Revisió i actualització de la legislació que regula els equipaments culturals i el patrimoni

Del desplegament genèric de competències en matèria de patrimoni, es proposen una sèrie d’actuacions normatives, tenint en compte la potestat d’autoorganització dels consells insulars. Es tracta de modificacions, revisions i actualitzacions de lleis i normatives, que pretenen adequar-se als contextos de l’actualitat.

Grau o situació d’implementació

Desplegament de la Llei de museus (en procés)Llei del patrimoni immaterial (en procés)Modificació de la Llei d’Arxius i del patrimoni documental de les Illes Balears (en procés)Nova llei d’Arxius, a mig terminiNova Llei del patrimoni, a mig terminiNova Llei de museus, a mig termini

Desenvolupament segons diferents calendaris, entre 2 i 5 anys

Actuació 9 Creació i suport a nous centres per a la cultura, com a nous espais d’accés a la cultura per part de la ciutadania

Si bé el futur Pla d’Equipaments Culturals permetrà ampliar la xarxa d’equipaments en funció d’una mirada global, sota el convenciment que els equipaments dedicats a la cultura fan un paper destacat en l’accessibilitat a l’art i la cultura, alguns nous projectes representen oportunitat per ampliar i millorar la xarxa (Exemple: Museus marítims a Mallorca i Eivissa)

Grau o situació d’implementacióINICIAT I VINCULAT AL FUTUR PLA D’EQUIPAMENTS CULTURALS

a) Fundació Toni Catany: elaboració del projecte, construcció i posada enmarxa del centre que allotjarà el llegat del fotògraf i esdevindrà el centreinternacional de fotografiab) Nova seu de la Fundació OSIB a Nou Llevant, Palmac) Museu de Formentera: el museu d’història, arqueologia i art, la resoluciód’un deute històric amb Formentera, i en compliment de la Llei de Patrimonide les IB (Llei 12 de 21 desembre del 1998)

Pla d’actuacions

31


Pla d’actuacions

Actuació 10 Millora de la xarxa d’equipaments dependents de la Conselleria de cultura, participació i esports

El capítol 2 del PdC, plantejava el doble objectiu quant a les institucions culturals: unes institucions més obertes i accessibles i per tal de garantir una correcta gestió i possibilitar nous programes, dotar els equipaments de més recursos. És essencial, avui, treballar intensament en la implicació de les persones i comunitats en aquestes institucions, és necessari que es relacionin amb elles de forma quotidiana, activa i a llarg termini. Abordem també la necessitat de reforçar i adaptar el conjunt de les institucions culturals a les transformacions socials i tecnològiques, modernitzar la gestió, professionalitzar-les i dotar-les dels recursos adequats.


a) Per incrementar l’accessibilitat, s’han ampliat horaris al Museu de Mallorca i l’Arxiu del Regne de Mallorcab) S’han ampliat també els equips humans per la gestió dels equipamentsc) S’han augmentat els recursos als 6 equipaments culturals que gestiona la Conselleriad) S’han posat en marxa els Plans Directors dels equipaments, que permetran obtenir el diagnòstic de debilitats i fortaleses, i elaborar una planificació dels recursos necessaris

32


Pla d’actuacions

Actuació 11 Col·laborar amb els Consells insulars per a la recuperació i dinamització del patrimoni i la memòria de les Illes Balears

Una de les línies prioritàries del Govern es la recuperació del patrimoni cultural i la memòria com a eina per posar en valor el present de la Comunitat i per construir el seu futur. Les polítiques de conservació del patrimoni, més enllà de la preservació, volen transmetre el patrimoni com a instrument de dinamització científica, cultural i educativa per a la societat. Aquesta actuació preveu recuperar béns patrimonials de valor que són fora de les Illes, en funció del seu valor i viabilitat (vegeu punt 3. Pla de Patrimoni) o adquirir bens patrimonials a través de l’ITS.


a) S’ha adquirit el llegat de Baltasar Samper a l’exili mexicà, un dels més importants del segle XX, que inclou obra inèdita i correspondència, entre altres documents.b) Col·laborar en la digitalització i posada en valor del patrimoni documental de les Illes, que tengui un abast interinsular o suprainsularc) El traspàs de la gestió del Museu de Mallorca al Consell de Mallorca, té per objectiu plantejar noves vies de gestió d’equipaments patrimonials amb l’objectiu de millorar la gestiód) Posada en pràctica de la Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics amb la creació de la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics

Actuació 12 Museu virtual del Patrimoni: creació d’una plataforma online concebuda com un arxiu del conjunt del patrimoni de les Illes Balears dispers o desaparegut

La plataforma permetrà no només investigar i documentar, si no donar accessibilitat al conjunt de la ciutadania al coneixement del patrimoni balear.


33


Pla d’actuacions

Objectiu 3 Creació de mesures i actuacions, a curt, mig i llarg termini, que apropin la cultura a la ciutadania, en tota la seva diversitat

Indicadors: noves activitats d’educació i cultura, nombre de persones implicades en les activitats, estat de l’execució de plans, impacte comunicatiu

Organismes implicats:Conselleria de Cultura, Participació i Esports i Conselleria d’Educació i Universitat


Actuació 13 Col·laborar amb la Conselleria d’Educació i Universitats en els programes d’educació en les arts i en la cultura.

Cooperar i coordinar programes a curt, mig i llarg termini amb la Conselleria d’Educació per reforçar la integració de programes d’educació en cultura als entorns educatius

Grau o situació d’implementació2019

34


Pla d’actuacions

Actuació 14 Potenciar el programa Viu la Cultura

Ampliar i potenciar el programa Viu la Cultura, com a programa estructural de la Conselleria de Cultura en relació al desenvolupament d’activitats dedicades a l’educació en cultura, intensificant la participació d’agents culturals en el disseny del programa

El programa Viu la Cultura te l’objectiu d’integrar en l’activitat de les escoles de les Illes Balears (des de l’ensenyament infantil fins a l’ensenyament secund-ari i el batxillerat) les arts i la cultura i desenvolupar així la seva sensibilitat artística. Viu la cultura és alhora una oportunitat i un repte per avançar radi-calment en l’educació en cultura. D’aquest forma, el programa s’ampliarà en diverses direccions:

1) S’introdueixen activitats a llarg termini a través de programes-pilot:Artistes en residència2) Generant programes de formació a docents, a través de l’IEB3) Cooperant amb associacions i agents culturals en el desenvolupamentdel programa i les seves activitats4) Elaborar campanyes i incentius per l’assistència d’escoles i famíliesals equipaments culturals en el seu conjunt5) Generant programes destinats a entitats socials que treballin amb personesamb situació de vulnerabilitat


Per al proper curs s’està preparant noves activitats relacionades amb les arts plàstiques i la literatura (artistes a les aules i a les llibreries)

35


Pla d’actuacions

Actuació 15 Creació d’estratègies per l’apropament i participació activa de nous públics a la cultura, implicant al conjunt d’institucions i entitats culturals

Des de les escoles, famílies, joves i el públic en general, desenvolupant una especial atenció envers col·lectius en risc d’exclusió social, es necessari augmentar la participació activa de la ciutadania en els programes i projectes culturals.

El Pla de públics i inclusió social s’està dissenyant des de la base de que, més enllà del consum cultural, avui hem de parlar de participació i implicació de la ciutadania en els projectes, per tal d’assolir


• Pla de públics i inclusió social: 2018• Els nous programes de l’OSIB tenen com a objectius l’apropament a nous col·lectius, actuant a presons i centres sociosanitaris• Al maig del 2018, l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears actua per primera vegada en el Centre Penitenciari d’Eivissa

Actuació 15 Creació d’una línia de suport i incentius per a entitats culturals que desenvolupin projectes de creació de públics, programes de mediació i programes educatius

Per tal d’incentivar programes de mediació, educació i de creació de públics, s’obrirà una convocatòria oberta de projectes que tinguin com a objectiu apropar nous públics i noves comunitats a la cultura, incloent-hi projectes adreçats a col·lectius en risc d’exclusió social o comunitats específiques (escolar, joves, gent gran...).

Grau o situació d’implementacióDefinició del programa 2018- mitjans de 2019, posada en marxa 2019

36


Pla d’actuacions

Actuació 17 Suport als mitjans de comunicació públics per una major presència de les arts i la cultura i per reforçar programes especialitzats

Si be actualment la proliferació de continguts culturals i de canals per difondre’ls és enorme, els mitjans de comunicació tradicionals segueixen fent un important paper en la visibilitat i posada en valor de determinats àmbits o temes. La cultura mereix guanyar espais principals als mitjans, com a espai de generació de valors i de cohesió social, tant a nivell informatiu, com a nivell de continguts.


Objectiu 4 Implementació de solucions per a la innovació tecnologia i digital en l’àmbit de la cultura, garantint alhora l’accés a la informació

Indicadors: millores implementades, noves plataformes creades, nombre d’usuaris de les diferents actuacions

Organismes implicats: Conselleria de Cultura, Participació i Esports i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme


Actuació 18 Millores i innovacions tecnològiques als equipaments culturals per facilitar la seva adequació als nous entorns digitals

Aquesta actuació està vinculada a la redacció dels Plans Directors dels equipaments, que plantejaran objectius relacionats amb l’adaptació dels serveis a l’entorn tecnològic, així com l’ús de les tecnologies per millor l’accés i difusió dels continguts al conjunt de la ciutadania. S’aplicaran mesures urgents a curt termini (wifi, pàgina web, xarxes socials...) i amb un pla a mig i llarg termini (digitalització, accés públic als documents...)


37


Pla d’actuacions

Actuació 19 Digitalització i accés públics als arxius públics o privats relacionats amb la memòria democràtica

Convocatòria d’ajuts per a la recuperació d’arxius, la seva digitalització i accés públic per a entitats públiques o privades


Actuació 20 Creació de nous mecanismes i espais per tal de garantir el màxim accés a la informació

Tant utilitzant els mitjans digitals com a través de mitjans analògics, millorar l’accés a la informació, tan pel que fa referència a l’acció de govern (publicació d’actes, normatives, consultes i altres informacions que afectin a l’articulació de les polítiques culturals, com millorant la difusió d’ajuts i programes, tenint especial cura en la igualtat de accés a la informació a totes les illes i territoris.


S’estan realitzant sessions informatives a totes les Illes: 1. Jornades informatives sobre programes europeus en l’àmbit de la cultura i el patrimoni a totes les illes2. Sessions informatives sobre els nous ajuts de l’IEB3. Sessions de debat en relació al Pla de Cultura de les IB4. Publicació de la pàgina web del Pla de Cultura de les IB

38


Pla d’actuacions

Objectiu 5 Creació de mecanismes concrets per a la millora de les condicions de treball i desenvolupament de projectes dins del sector cultural

Indicadors: aprovació del codi i seguiment de la implementació de mesures per part de les administracions públiques, publicació de la guia, nova proposta de línies i modificacions en les subvencions i ajuts

Organismes implicats: Conselleria de Cultura, Participació i Esports i Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

Organisme executor: Direcció General de Cultura, Institut d’Estudis Baleàrics, Institut d’Indústries culturals, Direcció general de Treball, Economia Social i Salut Laboral

Actuació 21 Presentació i aprovació del Codi de Bones Pràctiques en Cultura del Govern Balear

Un Codi que pretén afrontar i resoldre els problemes i regulació en funció d’uns criteris ètics, en els procediments que presenten els espais culturals dependents del Govern i oferir pautes i recomanacions a d’altres administracions

Grau o situació d’implementacióFinals del 2018

Codi de Bones Pràctiques redactat i en consulta a serveis jurídics i econòmics de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports

Actuació 22 Elaboració de la Guia d’honoraris als artistes

Es fa necessari acompanyar el Codi de les Bones Pràctiques amb informació relativa als rangs d’honoraris de les diferents professions de la cultura, en no existir l’Estatut de l’artista o convenis laborals que ho regulin. Prenent de model una iniciativa que s’està aplicant a diferents països, la Guia d’Honoraris oferirà pautes en els preus sistemes de contractació i pagament.

Grau o situació d’implementacióPrimer semestre 2019

39


Pla d’actuacions

Actuació 23 Introducció de millores als programes de subvencions i d’altres programes de suport a la creació i la producció, amb l’objectiu d’agilitzar els procediments i millorar la seva adequació a la diversitat d’entitats i projectes culturals

Els programes d’ajuts a creadors i creadores, projectes i entitats culturals per la projecció internacional i la circulació de les produccions, així com altres mesures de suport, es concentren a l’IEB. Una institució que està en constant revisió dels seus continguts, per tal de respondre a les demandes de la producció cultural, i que intensificarà el diàleg sectorial per continuar treballant en l’agilització i millora dels seus programes.

Caldrà analitzar i revisar, ja que existeix certa confusió, en un treball conjunt amb les administracions que tenen programes d’ajuts a la cultura, la definició del tipus i finalitat de cada entitat i adequar les diferents línies al tipus d’entitat (amb ànim de lucre, sense ànim de lucre, professional, amateur...)


a) Revisió del pla de formació a creadors i agents culturalsb) Revisió del conjunt de línies d’ajutsc) Les noves línies d’ajuts incorporen:

- Avançament de la despesa- Clàusules laborals i socials

Actuació 24 Revisió del pla de mobilitat per intensificar la projecció internacional de la creació i el patrimoni cultural de les Illes Balears

Revisió dels programes destintats a artistes i professionals de la cultura amb l’objectiu d’ampliar i millorar la circulació transnacional de creadors, produccions culturals i professionals, i millorar les possibilitats de formació, tenint un compte les recomanacions de la Comissió Europea quant a la mobilitat dels artistes.


Creació d’una línia d’ajuts amb l’objectiu de promoure la mobilitat entre illes i la projecció exterior de projectes del patrimoni immaterial

40


Pla d’actuacions

Actuació 25 Creació del circuit de la cultura popular o tradicional entre les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, acordat pels respectius governs a la Declaració de Palma, per la qual es comprometen a enfortir lligams en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura.


Actuació 26 Enfortir i ampliar els programes de cooperació cultural a nivell nacional i internacional

Reforçar els programes de cooperació cultural sobre la base que, més enllà d’entrar en determinats circuits d’exhibició, es necessari ampliar els programes d’intercanvi, programes de residències artístiques o d’investigació, o programes entorn a la mediació o educació: una cooperació entesa com l’espai a on compartir experiències, coneixement, processos o llenguatges.


1) Dotació de 170.000 euros per una línia de projectes de cooperació cultural de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, a distribuir entre diferents projectes de qualsevol disciplina i expressió artística en els àmbits de les arts escèniques, art contemporani, cinema, audiovisual, patrimoni material i immaterial, llengües euroregionals (català, occità, francès i castellà), música, literatura, etc. Oberta tant a projectes de dimensió estrictament euroregional com a projectes que prevegin una dimensió més àmplia i siguin potencials candidats a ajuts d’àmbit europeu a través dels programes destinats per la Unió Europea a aquest efecte

2) Augment de l’aportació del GOIB a l’Institut Ramon Llul. 2016: 125.000€, 2017: 500.000 €, 2018: 600.000 €. S’han materialitzat amb actuacions espe-cífiques de la creació a les Illes Balears a Cuba, Argentina, Mèxic... sempre segons selecció dels espais culturals de destinació.

41


Pla d’actuacions

Objectiu 6 Creació de mesures específiques per a la indústria cultural i creativa, tenint en compte les noves formes d’economia en l’àmbit cultural

Indicadors: nombre de noves empreses, nombre de treballadors, noves iniciatives de cooperació, plans de foment i difusió

Organismes implicats: Conselleria de Cultura, Participació i Esports i Conselleria d’Innovació

Organisme executor: Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears, Direcció general de Treball, Economia Social i Salut Laboral de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

Actuació 27 Desenvolupament de l’ICIB, un organisme que tindrà l’objectiu de promoure i acompanyar a les empreses culturals i creatives, atenent al codi de bones pràctiques per a la selecció de la seva direcció i en la composició dels òrgans de governança i tenint en compte nous models d’organització i economies i el retorn social dels projectes

L’ICIB treballarà en l’àmbit de les indústries culturals i creatives, tenint en compte que cal desbordar l’enfocament exclusivament economicista de les industries culturals i aprofundint en nous models d’organització, producció i circulació i tenint en compte les noves formes d’economia que des del Govern Balear també s’estan fomentant, com l’economia social i solidària. És necessari que es fomenti el suport a espais com llibreries o galeries, plataformes com editorials o productores, sota els valors social de la cultura, i com a element clau en l’articulació dels processos creatius.


S’ha desenvolupat el Decret de creació de l’ICIB i fins el passat 18 de juliol de 2018, ha estat en període d’al·legacions, mitjançant el qual tots els ciutadans i ciutadanes poden informar-se del Projecte de decret pel qual s’aproven els Estatuts de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears, i incorporar-hi les seves propostes i suggeriments.

Una de les jornades del Pla de Cultura va estar dedicada a la reflexió i debat al voltant de la creació de l’ICIB i els que haurien de ser els seus objectius i principis.

42


Pla d’actuacions

Actuació 28 Foment de noves formes de treball per tal que augmentin el nombre d’empreses culturals que treballin sota els principis de l’economia social

D’acord amb el Pla Director de l’Economia social de les Illes Balears, col·laborar amb la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria en el foment de les empreses d’economia social i solidària dins l’àmbit del sector cultural, a través de les actuacions que proposa el Pla d’ESS: fomentar la creació d’empreses d’economia social, fomentar la formació, o donar suport al sector.


Actuació 29 Cooperació amb altres administracions per a trobar formules per a millorar el finançament de les associacions culturals que duen projectes a llarg termini, per tal de facilitar suport estructural


Objectiu 7 Foment de l’associacionisme cultural

Indicadors: nombre d’associacions amb major suport estructural, nombre de participants a xarxes de cooperació, elements de difusió

Organismes implicats: Conselleria de Cultura, Participació i Esports, Consells Insulars, Ajuntaments i ens locals

Organisme executor: Direcció de Cultura, Departaments de cultura dels Consells Insulars

43


Pla d’actuacions

Actuació 30 Creació de xarxes de relació entre el teixit associatiu del mon cultural, promovent el treball cooperatiu entre elles i amb l’administració

La creació d’un portal Web de l’associacionisme cultural i difondre i visibilitzar el moviment associatiu, i que permetria no només obtenir un cens d’associacions, sinó de compartir projectes, experiències i recursos.

Grau o situació d’implementació2019A través de la Llei del Voluntariat, recentment aprovada, es fomenta la participació ciutadana en aquelles tasques d’interès social com a complement de les polítiques públiques

(Ref. Actuació 1)

Constitució del Consell de la Cultura de les Illes Balears, com a organisme que, a més de ser concebut com a espai de participació, reforci la coordinació institucional

Objectiu 8 Desenvolupament d’estratègies per a la coordinació entre les institucions competents en l’àmbit de cultura

Indicadors: creació de l’Observatori amb els seus propis mecanismes d’avaluació, creació i recuperació de mecanismes de coordinació

Organismes implicats: Conselleria de Cultura, Participació i Esports, Consells Insulars, Ajuntaments i ens locals

Organisme executor: Direcció de Cultura, Departaments de cultura dels Consells Insulars

44


Pla d’actuacions

Actuació 31 Recuperació d’espais de coordinació interinsular del desenvolupament de l’acció cultural a les Illes Balears

Existeixen ja alguns organismes per a reforçar la coordinació interinsular, com les Juntes intersinsulars, com la d’Arxius, Biblioteques, Museus o Patrimoni. Es essencial reactivar-les


Per a potenciar la coordinació, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha recuperat les reunions de les Juntes de Patrimoni, Biblioteques, Arxius i de desplegament de la Llei de Museus per primera vegada després d’anys de paralització

Actuació 32 Creació de l’Observatori de la Cultura en el marc de les funcions del Consell de la Cultura de les Illes Balears

La recerca, documentació, estadístiques i dades entorn al sector cultural no ha estat sistematitzada. Si bé existeixen diversos estudis realitzats de forma puntual, és necessari tenir mecanismes permanents de recerca, estudi i avaluació. Tant a l’ICIB, centrat en estudis més relacionats amb les economies de la cultura, com al Consell de la Cultura de les Illes Balears, que desenvoluparà l’ Observatori referit al conjunt del sector cultural en estreta coordinació amb l’ICIB, es desenvoluparà aquest espai permanent d’observació, anàlisi i seguiment de l’acció cultural.


Per a potenciar la coordinació, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports ha recuperat les reunions de les Juntes de Patrimoni, Biblioteques, Arxius i de desplegament de la Llei de Museus per primera vegada després d’anys de paralització

45


Objectiu 9 Ampliar els pressupostos de cultura

Indicadors: pressupost assolit, noves inversions realitzades

Organismes implicats: GOIB

Organisme executor: Secretaria General de Cultura

Actuació 33 Es planteja com a objectiu duplicar el pressupost en cultura en el termini de 5 anys

Un augment de pressupost que permetria fer realitat els reptes que planteja el Pla de Cultura, millorar els equipaments, augmentar el suport al teixit cultural, conservar i augmentar l’accessibilitat al nostre patrimoni i situar per tant la cultura al centre de les polítiques públiques


Actuació 34 Aplicació de l’1,5% cultural de les Illes Balears


Actuació 35 Desenvolupar la Llei del Mecenatge cultural.

Objectiu: fomentar les iniciatives del mecenatge cultural i promoure la participació de la societat civil en la defensa del patrimoni cultural, la creativitat i la cultura en tota les seves expressions, a través de la implantació d’ incentius fiscals, i de la millora de la fiscalitat de les entitats sense finalitats lucratives


Pla d’actuacions

46



04Diagnosi i mancances detectades en l’àmbit de la cultura

47


Diagnosi i mancancesdetectades en l’àmbit de la cultura

1

Les jornades, documentació i trobades realitzades en el marc de l’elaboració del Pla de Cultura, han permès recollir part de les inquietuds, reivindicacions i propostes d’agents culturals i socials en l’àmbit de les polítiques culturals de les Illes Balears.

S’han pogut identificar algunes línies que travessen el conjunt d’actuacions que hauran de derivar dels reptes i objectius a assolir. S’han definit els equipaments culturals, les estratègies d’educació des de la cultura, el suport a l’associacionisme cultural o el foment de les pràctiques artístiques i culturals com a elements clau en l’accessibilitat i participació en cultura.

La necessitat de fomentar la creació i producció d’obres i coneixement a les Illes Balears, que ha mostrat el talent creatiu de creadors i creadores al llarg dels anys, però que no ha pogut evitar la sortida de molts d’ells per manca d’oportunitats, obliga també a formular i articular línies d’acció que facilitin, que facin fàcil, viure i crear al territori balear.

I, de forma transversal, una preocupació comú: assolir el dret d’accés a la cultura amb igualtat de condicions per a tota la ciutadania, que ha de marcar reptes i obligacions al conjunt d’institucions, equipaments i entitats dedicades al desenvolupament i la difusió cultural, que inevitablement hauran de repensar-se en clau d’obrir-se a les comunitats, de fomentar la participació activa i de democratitzar les formes de governança.

Les reflexions, debats i anàlisi de la situació i el context actual a les Illes Balears en cultura, han permès identificar les mancances clau en el desenvolupament cultural de la comunitat.

Mancances detectades en l’àmbit de la cultura

48



2

Dificultats i desigualtats en l’accés a la cultura segons el lloc on vius, la situació econòmica o la procedència

Si bé existeixen projectes puntuals impulsats per iniciativa pública i/o privada, es necessari un pla per desenvolupar polítiques culturals i educatives estructurals, transversals i participades, qüestió fonamental per desenvolupar les capacitats pròpies de les persones i de les comunitats

Cal intensificar les polítiques de participació cultural que atenguin les diversitats i desigualtats de les persones. Cal incloure altres veus als processos culturals

Accés insuficient a la informació

Mancances en referència al dret constitucional d’accés a la cultura

49



3

La cultura i la llengua catalana, com a generadores de valors socials, han de situar-se al centre de les polítiques públiques

La cultura hauria de ser considerada un element constituent, clarament estructural i estratègic, de qualsevol projecte col·lectiu que s’impulsàs des de l’àmbit de la política, de l’activitat econòmica, des del món mediàtic, des de la iniciativa de la societat civil o des de l’àmbit de la convivència interpersonal. (...) La cultura no pot continuar essent com fins ara un element marginal, prescindible com element configurador dels grans objectius col·lectius... (Per un nou impuls a la cultura. Cultura i País. Grup d’anàlisi i d’opinió)

Cal que l’administració prioritzi el retorn social de la cultura

Les polítiques culturals necessiten canvis estructurals i tempos més pausats

Cal sensibilitzar sobre la importància de la cultura en la generació de valors comunitaris

Existeix consens generalitzat, entre agents cultural, institucions culturals i entitats que l’educació en les arts i la cultura ha de ser un tema prioritari en l’aplicació del dret d’accés a la cultura

Mancances en referència als valors de la cultura

50


4

La ciutadania no té suficientment clar el marc competencial de les diverses institucions dedicades a les polítiques culturals. Cal identificar i visibilitzar objectius comuns, evitar duplicitats, fomentar la complementarietat i augmentar l’eficiència i agilitat de gestió

Mai no ha existit la consciència de la necessitat d’imaginar per a les Balears un sistema cultural complet, homologable a les de les societats europees avançades i al de les nacions culturals normalitzades, que fos alhora realista i ambiciós i totalitzador, compartit per les diferents institucions públiques i pels agents culturals implicats, consensuat políticament i socialment per tal de garantir la continuïtat de la seva execució més enllà dels canvis governamentals que s’anassin produint, amb els compromisos pressupostaris imprescindibles per tal d’afrontar-ne els costos que serien necessaris. ... (Per un nou impuls a la cultura. Cultura i País. Grup d’anàlisi i d’opinió)

Necessitat d’una major coordinació i diàleg entre institucions i incloure a la ciutadania en aquests espais de participació activa. Són escasses les possibilitats de participació en la creació de polítiques i accions culturals i la poca consulta a la que es sotmeten les decisions que afectaran al sector. En aquest sentit l’acció del govern es clau, per transmetre a administracions insulars i locals la importància de la participació ciutadana en decisions que afecten a la vida quotidiana d’un territori o municipi.

El disseny i la creació d’un sistema cultural per a les Balears, desglossat i concretat al nivell de cada illa, sempre ajustat a les dimensions territorials i demogràfiques de cada una d’elles, ha de ser sobretot impulsat per les institucions públiques, en l’àmbit de les seves competències. Aquestes institucions han de tenir en compte

Mancances en referència al sistema cultural de les Illes Balears


51



l’existència dels equipaments, les empreses, les entitats i associacions, en molts de casos amb una llarga trajectòria, de caràcter empresarial o civil que siguin operatives dins el territori. La iniciativa pública i la privada han de ser concebudes com a complementàries i s’han de relacionar basant-se en els principis de la cooperació i l’eficiència.. (Per un nou impuls a la cultura. Cultura i País. Grup d’anàlisi i d’opinió)

No sempre és fluida la relació entre institucions i agents culturals, es percep una manca de permeabilitat, el que sovint genera una percepció de manca de resposta a algunes reiterades reivindicacions

Cal augmentar les plataformes de participació ciutadana o consells ciutadans de cultura: reduïdes possibilitats de participar en processos i decisions en l’àmbit cultural per part de la ciutadania

La diversitat cultural existent a les Illes Balears demana polítiques d’inclusió i es fa imprescindible, en aquest sentit, incloure la diversitat de cultures de les Balears als espais de participació i interacció cultural. Cal incloure “altres veus”.

La manca de dades sobre l’activitat i processos culturals, complica tant el desenvolupament de polítiques culturals com l’avaluació de l’eficàcia de les mateixes a favor de la diversitat d’expressions culturals.

52


5

Mapa d’equipaments Manca d’un mapa d’equipaments culturals que permeti tenir una mirada global i, per tant, una diagnosi de debilitats i fortaleses i un pla d’equipaments per a les Illes Balears consensuat entre totes les institucions i la ciutadania

Obrir les institucions Continuar treballant per adoptar el model d’institucions públiques que posen al centre la transparència i la participació activa de comunitats i ciutadania

Els pressupostos i els recursos tècnics, materials i humans Dotacions pressupostaries insuficients a les institucions, no permeten desplegar tot el seu potencial i fomenten la precarietat del treball cultural

La incorporació de les tecnologies de la comunicació als equipaments culturals Que haurà de permetre als equipaments facilitar processos de digitalització i modernització de la gestió, la connexió dels equipaments a comunitats i xarxes i el posicionament en els fluxos globals de la cultura digital

Plans directors Cap institució ha de treballar sense un Pla que desplegui uns objectius i plans d’actuació, una política patrimonial, un pla educatiu i de connexió amb la ciutadania

Mancances en referència a les institucions públiques


53


Continguts S’ha invertit en continents, però es fa necessària una major inversió en continguts, així com en la producció de teixits i comunitats en torn les institucions

Patrimoni i memòria Es necessari un programa coordinat entre totes les institucions i agents implicats en l’àmbit del patrimoni, com a espai de reflexió, debat i acció sobre el patrimoni i el turisme cultural

Així mateix, cal establir criteris per la valoració de les donacions patrimonials privades i fomentar la seva recuperació -si s’escau sota aquests criteris- per la seva preservació i difusió, per tal de recuperar el patrimoni històric-artístic de les Illes Balears i per tant, la seva memòria col·lectiva


54


6

Precarietat en les condicions de treball dels artistes i treballadors i treballadores de la cultura

Cal treballar per sensibilitzar el conjunt d’equipaments culturals públics el respecte al treball artístic i cultural. Les administracions han de complir i fer complir les normatives laborals

Excés de burocràcia i falta d’agilitat per a optar als recursos públics

Cal posar al centre de les polítiques públiques les iniciatives ciutadanes (de persones, associacions, entitats i col·lectius), cal acompanyar-les i recolzar-les mantenint la seva autonomia i independència

El sistema de subvencions i recursos per a projectes culturals ha quedat desfasat respecte les transformacions dels processos culturals i no estan clars els criteris sota els quals les diferents administracions donen suport als projectes. Així mateix, cal simplificar i agilitzar processos i crear eines d’acompanyament als agents culturals en els processos administratius.

Es necessari augmentar les possibilitats de formació artística i en gestió cultural

Mancances en referència al teixit cultural


55


Es important repensar i actualitzar les formes de suport a les ICC des d’indicadors no exclusivament economicistes. I en el marc d’aquesta doble mirada, des de la dimensió social-ciutadana de la cultura i des de la productiva-professional, així com des de la interacció entre les dues, es necessària l’estreta col·laboració entre els departaments de cultura i indústria.

La necessitat de crear un òrgan que serveixi de catalitzador per a l’impuls o l’enfortiment de les indústries culturals és causada, precisament, per la manca de xarxes empresarials pròpies del sector. Només un 3% del total de les empreses establertes a les Illes Balears es dediquen a l’activitat econòmica cultural (dades de l’Anuario de Estadísticas Culturales 2017 publicat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Deporte)


56



05Implementació dels reptes del Pla de Cultura, relacionals amb el Document 2

57


Implementació dels reptes del Pla de Cultura, relacionals amb el Document 2

1Implementació dels reptes del Pla de Cultura, relacionals amb el Document 2

El Capítol 2 del Pla de cultura plantejava 10 reptes per al 2018, amb mesures i propostes concretes a assolir, tant a més llarg termini, com actuacions més a curt o mig termini.

Moltes d’elles són o seran fruit de la cooperació institucional, tal com proposa l’Eix 3 del PdC, Intensificar la col·laboració amb les institucions responsables de la protecció i difusió del patrimoni cultural i el foment de de la circulació i difusió del coneixement.

Amb l’objectiu: col·laboració en nous equipaments culturals de titularitat municipal a partir de l’aprovació dels pressupostos del 2018

Exemple: Futura casa de la Música a Eivissa

Amb l’objectiu: recuperació d’espais emblemàtics per a la ciutadania a partir de l’aprovació dels pressupostos del 2018

Exemple: Aportació de 400.000€ per a l’equipament i la reobertura del Teatre del Born de Ciutadella

Amb l’objectiu: implicació en espais culturals ja existents a través de l’aprovació dels pressupostos del 2018, per a consolidar una xarxa de relació entre les Illes

Exemples: a. Col·laboració a Can Oliver a Maó, amb una aportació de 25.000 € b. Col·laboració amb el MACE a Eivissa, amb una aportació de 25.000 € c. Col·laboració a Can Saura a Ciutadella, amb una aportació de 25.000 € d. Col·laboració a l’antic refectori a Eivissa, amb una aportació de 25.000 €

1

2

3

58



Amb l’objectiu: creació de nous espais culturals per contribuir a un equilibri territorial i a la igualtat d’oportunitats d’accés a la cultura per part de la ciutadana de totes les Illes

Impuls del Museu de Formentera: s’ha registrat el solar cedit per Sa Nostra a nom de la Fundació del Museu, i s’ha traspassat al Consell insular de l’aportació de 500.000 € per part de la Conselleria per a la compra de sa Senieta.

Redacció i aprovació dels estatuts de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB)

L’eix estratègic 4 del Document 2 del PdC plantejava en el seu objectiu específic 2 Enfortir les indústries culturals de les Illes Balears, Proposava recolzar la indústria cultural i potenciar-la i fer-ho amb les eines adequades al desenvolupament empresarial i amb la implicació de les conselleries d’Innovació, Recerca i Turisme i la de Treball, Comerç i Indústria.

S’ha desenvolupat el Decret de creació de l’ICIB i fins fa pocs dies ha estat en període d’al·legacions, mitjançant el qual tots els ciutadans i ciutadanes poden informar-se del Projecte de decret pel qual s’aproven els Estatuts de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears, i incorporar-hi les seves propostes i suggeriments.

Constitució del Consell de la cultura de les Illes Balears (CCIB).

L’eix estratègic 1 del Document 2 del PdC, llençava diverses propostes en torn a la creació d’espais per a la participació ciutadana en l’àmbit de les polítiques culturals. En aquest sentit proposava analitzar les diferents possibilitats i, en concret, la creació d’un Consell de les arts i la cultura. Es en aquesta direcció que s’està desenvolupant la creació del Consell, que serà el primer pas cap a una participació activa de la ciutadania en las polítiques culturals i que te, entre les seves diverses funcions, la de proposar a la Conselleria de Cultura del Govern Balear, metodologies de treball col·laboratives, que puguin incloure en els debats i reflexions sobre la política cultural a diferents professionals, científics, acadèmics de diferents disciplines, artistes, grups i moviments socials o altres sectors ciutadans.

S’ha desenvolupat i actualment està en procés de valoració per part del serveis jurídics, el decret de creació del CCIB. El qual també serà oberta a la consulta i la participació de la ciutadania.

6

4

5

59



Pacte per a un Pla de Cultura de les Illes Balears

El document final del Pla de Cultura de les Illes Balears, que es presentarà a finals d’any, persegueix l’assoliment d’un consens polític pel que fa a les polítiques culturals, per tal d’assolir una cultura inclusiva, basada en el retorn social, en la participació activa i en la diversitat.

Aprovació del Codi de Bones pràctiques de la Cultura a les Illes Balears

Integrat a l’eix estratègic 3, es llençaven algunes propostes relatives a un problema de gran sensibilitat no només a les Balears, sinó al conjunt de comunitats autònomes: la precarietat dels treballadors i treballadores de la cultura. Essent aquest un tema que desborda àmpliament les competències autonòmiques, actualment hi ha una gran expectativa en el treball que està realitzant la Subcomissió per l’elaboració de l’Estatut de l’Artista al Congrés dels Diputats.

Conscients de la necessitat de crear mesures que permetin millorar les condicions del treball artístic i cultural, s’ha desenvolupat el Codi de Bones pràctiques de la Cultura a les Illes Balears, actualment en revisió als serveis jurídics i econòmics de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, donades les seves implicacions en molts àmbits econòmics, jurídics, laborals i contractuals. També serà obert a la consulta i participació de la ciutadania.

Desenvolupament del Pla Estratègic de Patrimoni

L’eix estratègic 2 del PdC proposava intensificar la col·laboració entre les institucions responsables de la protecció i difusió del patrimoni cultural i fomentar la circulació i difusió del coneixement i avançava la proposta d’elaborar el Pla Estratègic del Patrimoni en col·laboració amb els Consells Insulars, que tenen transferides les competències des de l’any 1995.

Es presenta, per tant, en el marc del Document 3 del PdC, el primer avanç del Pla de Patrimoni, un document que concebut amb l’objectiu de planificar la gestió del patrimoni cultural per part de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i redactat en base a l’atribució de les seves competències en la matèria i tenint en compte l’objectiu a assolir: que el patrimoni de les Illes sigui un eix clau en el desenvolupament social, econòmic i cultural de la societat, amb actuacions equilibrades en matèria de recerca, conservació i difusió.

9

8

7

60



Desplegament de lleis i normatives (PdeC#2. Eix estratègic 2. Línia d’actuació 3)

Llei del Patrimoni Immaterial de les Illes Balears

Actualització i millora de la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional de les Illes Balears.

Decret pel qual es desplega la Llei de museus de les Illes Balears

Desplegament de la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus i col·leccions museogràfiques de les Illes Balears.

Llei de consultes populars i processos participatius

Regular els referèndums municipals i les consultes i els processos participatius en l’àmbit de les Illes Balears

Modificació de la Llei 15/2006 de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears

Actualització i millora de la llei vigent.

Llei del voluntariat de les Illes Balears

Redacció d’una nova Llei del voluntariat de les Illes Balears que suposi adaptar la regulació anterior (Llei 3/1998) a la normativa estatal (Llei 45/2015) i a les noves formes de voluntariat que demana la societat actual a les Illes Balears.

FINALITZADA

EN PERÍODE

D’AL·LEGACIONS

AVANTPROJECTE

EN PROCÉS

FINALITZAT

PERÍODE

D’AL·LEGACIONS

10

61



Decret pel qual s’aproven els estatuts de l’entitat pública empresarial Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears

Aprovació dels estatuts que regulen l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears.

Decret pel qual s’aproven els estatuts de l’entitat pública empresarial Institut d’Estudis Baleàrics

Aprovació dels estatuts de l’entitat pública empresarial Institut de la llengua i la cultura de les Illes Balears.

Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears

Publicada al BOIB 19 d’abril 2018

Decret de creació del Consell de la Cultura de les Illes Balears

Decret pel qual es crea i regula el Consell de la Cultura de les IB

Codi de Bones Pràctiques en Cultura de les Illes Balears

Codi sense caràcter normatiu

EN PERÍODE

D’AL·LEGACIONS

EN PERÍODE

D’AL·LEGACIONS

FINALITZADA

EN REVISIÓ

JURÍDICA, PRÈVIA

A CONSULTA

PÚBLICA

EN REVISIÓ

JURÍDICA

I ECONÒMICA

62



AnnexosA

63


A1Primer documentPla del llibre i la lectura

de les Illes Balears

Pla del llibre i la lectura de les Illes Balears

El Pla del llibre i la lectura de les Illes Balears ha de ser el resultat d’un treball conjunt entre les diferents administracions públiques, el sector del llibre i la ciutadania, perquè es tracta d’un projecte que afecta al conjunt de la societat, un projecte imprescindible en el desenvolupament de la comunitat balear, tant a nivell social, com cultural i econòmic. És necessari, per tant, intensificar la coordinació entre tots els agents implicats i obrir espais col.laboratius en l’elaboració del Pla.

Segons l’estudi de consum cultural elaborat pel Govern, les dues activitat culturals que més interès desperten són escoltar música i llegir llibres o diaris, tot i que existeix una preocupació generalitzada pels baixos índex lectors. El mateix estudi observa que, entre les activitats que menys interès desperten, es troba el fet d’anar a biblioteques. Per altra banda, s’observa també que en la mesura que augmenta el nivell educatiu de les persones, augmenta també l’interès per la lectura.

El canvi de paradigma que han generat les tecnologies de la informació quant els hàbits de lectura, que han aportat també noves formes de lectura i nous lectors, modifica, sens dubte, les funcions i formes de fomentar la lectura des dels entorns lectors, que reforcen el seu paper com a espais de trobada i relació, i desenvolupen activitats amb l’objectiu de compartir l’experiència lectora.

Els formadors i mediadors de la lectura, bibliotecaris, docents, gestors culturals o les pròpies famílies, acompleixen un rol fonamental en l’accés a la lectura i a la promoció de l’hàbit lector i, per tant, fomentar espais formatius de forma continuada i oferir recursos per facilitar la seva tasca, és una actuació que és necessari abordar i que ja s’està fent.

Presentació

Annex 1

64


Estem per tant davant d’un escenari que ens parla de desigualtats i ens parla d’oportunitats, i cal per tant generar programes continuats de promoció de la lectura, l’escriptura i la difusió del llibre que s’abordarà des de nivell suprainsular, però a on la participació dels consells insulars i els ajuntaments, resulten del tot imprescindibles. I s’haurà de treballar en aquestes direccions:

- Cooperació entre tots els agents implicats en el desenvolupament de programes i iniciatives de foment de la lectura

- Promoció de la lectura en llengua catalana, reforç de la identitat pròpia i foment de l’expressió de la diversitat cultural que conforma la societat balear

- Foment de la participació de les comunitats en les accions i programes del Pla, per garantir un accés a la lectura en igualtat de condicions

- Incorporació de la territorialitat per tal de tenir en consideració les especificitats de cada territori, i per tal d’impulsar la igualtat i la inclusió social.

El primer document del Pla del llibre i la lectura de les Illes Balears es concep com un document que haurà de generar un espai de coordinació interinstitucional i ciutadana per al consens i l’elaboració d’un projecte definitiu que asseguri la seva perdurabilitat. Com el propi Pla de Cultura, es tracta d’un document obert i flexible.

El Pla de la llibre i la lectura neix, doncs, per abordar el repte d’articular els diferents agents i institucions per tal d’augmentar els hàbits lectors, garantir l’accés al coneixement, prestigiar la lectura i donar suport al conjunt de l’ecosistema del llibre i la lectura, un sector que s’ha vist especialment afectat per les tecnologies digitals i la crisi econòmica.

1.

2.

3.

4.

5.

La creació, en el marc del Consell de la Cultura de les Illes Balears, de la Comissió del llibre i la lectura

El treball de foment de la lectura des dels entorns lectors: les famílies, escoles, biblioteques, llibreries i espais de lectura

El foment de la lectura i el desenvolupament de l’hàbit lector al conjunt de la ciutadania

El suport a la creació literària augmentant i potenciant les ajudes a l’edició i la promoció del llibre i del seu circuit

L’impuls al sector editorial i a la distribució del llibre

Els eixos que integren el conjunt d’iniciatives i programes per al desenvolupament del Pla del llibre i la lectura són:

Annex 1

65


La creació, en el marc del Consell de la Cultura de les Illes Balears, de la Comissió del llibre i la lectura L’objectiu de la creació de la Comissió del llibre i la lectura és constituir una taula que, de forma permanent, elabori propostes i polítiques de suport a la creació literària, la promoció de la lectura, la indústria del llibre, els programes literaris o a les biblioteques públiques i escolars.

El treball de foment de la lectura des dels entorns lectors: les famílies, escoles, biblioteques i llibreries El desenvolupament de programes de foment de la lectura són fonamentals quan es vinculen als entorns importants per l’educació de les persones i a entorns de socialització vinculats al llibre.

La promoció de la lectura i el desenvolupament de l’hàbit lector al conjunt de la ciutadania Desenvolupament de programes per garantir l’accés a la lectura del conjunt de la ciutadania, mitjançant accions que articulin a formadors i creadors amb els entorns lectors

El suport a la creació literària Incrementar el suport a la creativitat d’autors i autores i traductors i traductores de les Illes Balears, potenciar la creació i producció en llengua catalana i proporcionar eines perquè les seves obres s’editin i es difonguin

L’impuls al sector editorial i a la distribució del llibre Les llibreries, més enllà de la seva funció de venda de llibres, s’estan reconvertint, cada vegada més, en centres de cultura de proximitat, que permeten establir lligams i relació social en un entorn lector. Contribueixen decisivament en el foment de la lectura, però és un sector que, com l’editorial, no ha estat aliè als canvis en els hàbits lectors que han provocat les noves tecnologies. El sector editorial, a més, es troba amb dificultats en la distribució i la pirateria. És necessari, per tant, generar mesures que donin suport al sector editorial i llibreter des del nou Institut d’Indústries Culturals, que acompanyin els projectes, com a espais clau en el foment de la lectura, el coneixement i, per tant, la cohesió social.

1

2

3

4

5

Annex 1

66


El Pla, proposa obrir programes i actuacions en diferents línies i formats:

Programes Desenvolupar programes coordinats que generin oportunitats de trobada entre les persones, els docents o mediadors, materials i recursos i els autors i les autores. Exemple, en el marc de Viu la Cultura, s’impulsarà el programa L’escriptor a l’aula.

Recursos Posar textos, materials i recursos a l’abast de la ciutadania a través de diferents plataformes fomentant la seva accessibilitat. Exemple: mitjans de comunicació

Nous espais de lectura Crear nous espais de lectura que possibilitin i obrin noves formes d’accedir a la lectura al màxim de la ciutadania, que desenvolupin activitats culturals i de formació. Ca N’Oleo, nou espai per la lectura

Documentació i recerca Recollir dades de forma permanent entorn als hàbits lectors per orientar en torn a nous programes que responguin a aquestes avaluacions continues

Visibilitat Posar en valor, comunicar, i difondre activitats, espais o iniciatives de la societat balear en torn a la lectura i el llibre, sensibilitzar en torn als grans valors de la lectura com a eina de coneixement, enfortiment del diàleg i la cohesió social i establir aliances amb els mitjans de comunicació per aconseguir una major visibilitat del llibre i la lectura

Annex 1

67


Objectius i actuacions

Creació, en el marc del Consell de la Cultura de les Illes Balears, de la Comissió del llibre i la lectura

El treball de foment de la lectura des dels entorns lectors: les famílies, escoles, biblioteques i llibreries

Objectiu 1

Objectiu 2

Línies de treball

1. El Consell de la Cultura de les Illes Balears inclou la creació de la Comissió del llibre i la lectura, amb representació dels consells insulars, municipis i representació acadèmica i educativa i que proposarà, analitzarà i avaluarà propostes i polítiques coordinades de foment de la lectura i al llibre.

Línies de treball

1. Conjuntament amb la Conselleria d’Educació i Universitats, revisar i actualitzar el PSLE. Pla de Suport a la Lectura i l’Escriptura, analitzant la possibilitat de que esdevingui una plataforma virtual adreçada a docents i a lectors de totes les edats

2. Millora dels recursos de les biblioteques i donar suport a la creació de noves biblioteques a municipis on sigui necessari

3. Potenciar el CABIB. Catàleg bibliogràfic de les Illes Balears

4. En el marc del programa Viu la Cultura, es desenvoluparan noves activitats vinculades al foment de la lectura: activitats d’encontre entre autors i autores de les Illes Baleares i lectures dramatitzades a càrrec d’actors i actrius a les escoles, biblioteques i llibreries

5. Elaborar i implementar campanyes de difusió de les biblioteques i la xarxa de llibreries i, en general, de campanyes de sensibilització envers el llibre i la lectura

Annex 1

68


El foment de la lectura i el desenvolupament de l’hàbit lector al conjunt de la ciutadania

El suport a la creació literària

Objectiu 3

Objectiu 4

Línies de treball

1. La Nit de la Lectura. Promoure un esdeveniment festiu i adreçat a totes les edats, en el qual institucions i entitats culturals organitzin activitats en torn al llibre, la lectura a través d’activitats de totes les disciplines. Model: Nuit de la lecture a França.

2. Intensificar el suport a festivals, fires, activitats a l’espai públics i altres esdeveniments relacionals amb el llibre, la creació literària, la lectura i la llengua catalana.

3. Elaborar materials, impresos i electrònics que permetin la pràctica i docència de la lectura

4. Suport a la creació de nous espais, no tradicionals, per a la lectura que possibilitin un més ampli accés de les persones a la lectura

5. Elaborar i implementar una campanya anual de sensibilització de la lectura

6. Acord amb IB3 i altres mitjans de comunicació per a la presència d’espais de foment de la lectura

7. Suport als plans de lectura municipals i insulars

Línies de treball

1. Incrementar el suport, reconeixement i visibilitat a la creació literària i als escriptors i escriptores de les Illes Balears

2. Continuar amb el suport a la creació d’obres literàries, donant visibilitat als autors i autores. Línies d’ajut ja en marxa: Creació d’obres literàries en llengua catalana,

3. Suport a residències per desenvolupar el treball de creació en literatura

4. Fomentar l’ús de la llengua catalana com a vehicle de comunicació i cultura

5. Continuar les línies de suport a la traducció com a formes de creació literària i d’accés a la universalització del coneixement, a través de l’Institut Ramon Llull i l’Institut d’Estudis Baleàrics. Línies d’ajut ja en marxa: suport a la traducció d’obres al català i del català a altres llengües

Annex 1

69


L’impuls a la distribució del llibre: el suport al sector editorial i llibreter

Objectiu 5

Línies de treball

1. Analitzar, conjuntament amb els consells i els municipis, mesures facilitadores per a les llibreries, com a prescriptores i espais de foment de la lectura. Mesures de reconeixement, de visibilitat, de suport i de coneixement (difusió).

2. Elaborar accions específiques: mapa de llibreries, dins del mapa d’equipaments culturals, itineraris temàtics vinculats a fires i dies especials dedicats a la literatura, suport a accions literàries des de les llibreries o campanyes de promoció.

3. Revisar els mecanismes de suport al sector editorial i millorar-lo. El sector editorial, un àmbit d’actuació clau en el marc del nou Institut de les Indústries Culturals de les Illes Balears

4. Augmentar el suport al sector del llibre i la producció editorial a les Illes Balears, en especial al llibre en català, mitjançant línies d’ajut al finançament o co-finançament que contribueixin a reforçar el sector a nivell interior i a nivell internacional.

5.Incrementar el suport per a la internacionalització del sector editorial per l’assistència a fires internacionals i projectes comercials per a l’obertura de nous circuits de distribució. A través de l’IEB es participa a fires i festivals de fora de les Illes Balears amb l’objectiu de promocionar la indústria cultural editorial de Balears.

6. Incrementar els ajuts a editorials petites i mitjanes per a la promoció d’obres en català, amb l’objectiu de donar suport a campanyes de comunicació que permetin generar nous públics

7. Incentivar la lectura en suport digital es avui, una línia de treball clau en el foment de la lectura, el llibre i, per tant, el coneixement dels autors i autores. Per tant, desenvolupar accions destinades a la promoció dels llibres en diferents suports, contribuirà decisivament en generar espais per al coneixement des de la infància, els joves i els adults.

8. Potenciar espais de lectura en la xarxa

Annex 1

70


A2Decret de creació del Consell de Cultura de les Illes Balears

Decret pel qual es crea i regula el Consell de la Cultura de les Illes Balears

L’article 15 de l’Estatut d’Autonomia de les illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de Febrer, relatiu als drets de participació de la ciutadania, estableix que els poders públics han de promoure la participació dels agents econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics en condicions d’igualtat, directament o per mitjà de representants, i participar, per tant, en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural. L’article 18, aborda drets de totes les persones en l’àmbit cultural i exposa que les institucions públiques han de promoure el dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura, a la protecció i defensa de la creativitat artística, científica i tècnica tant individual com col·lectivament i disposa que els poders públics han de vetllar pel respecte a la diversitat cultural de la comunitat autònoma i el seu patrimoni històric.

La creació del Consell de les Arts és un dels compromisos de l’Acord per a l’estabilitat política i el futur sostenible de les Illes Balears del 2007, en què la majoria de partits polítics acorden, per tal de garantir l’estabilitat política i un futur de progrés, d’avenços i de modernitat per a les Illes Balears, una sèrie de mesures entre les quals figura el foment i promoció dels creadors i artistes locals, la millora de la xarxa d’equipaments culturals i la creació del Consell de les Arts i la Cultura, Consell que es crea d’àmbit balear, sense perjudici de la possible creació de consells de cultura insulars o locals. En aquest sentit, el Consell de la Cultura de les Illes Balears, com a màxim òrgan de canalització de la participació de la ciutadania en les polítiques públiques en matèria de cultura, es constitueix també com a organisme que acompanyarà

Preàmbul

Annex 2

71


la creació dels consells de la cultura insulars i locals, tenint en compte els principis de bona regulació establerts en l’article 129 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre del procediment administratiu de les administracions públiques i la facultat que l’Estatut atorga al Govern per dictar els principis generals en les competències que els consells insulars tenen com a pròpies (article 58.3 de l’Estatut d’Autonomia) com es el cas de les referents a patrimoni monumental, cultural, històric, artístic, arquitectònic, arqueològic i paisatgístic en el seu àmbit territorial, dipòsit legal de llibres, activitats artístiques i culturals. Foment i difusió de la creació i la producció teatral, musical, cinematogràfica i audiovisual, literària, de dansa i d’arts combinades. Promoció i animació sociocultural, museus, arxius i biblioteques de titularitat autonòmica, en el seu àmbit territorial. Conservatoris de música, serveis de belles arts, hemeroteques i institucions semblants d’àmbit insular (article 70, punts 6, 18 i 19).

Tot i que han passat deu anys des de l’elaboració de l’Estudi previ per a la creació del Consell de les Arts i la Cultura de les Illes Balears, impulsat per la Conselleria d’Educació i Cultura a principis del 2008, moltes de les reflexions i propostes que s’hi inclouen segueixen sent vàlides per reprendre i fer realitat la creació d’un organisme que contribueixi decisivament a assolir les responsabilitats del Govern balear en matèria de cultura i que aquest organisme sigui un espai permanent de participació activa de la ciutadania en el desenvolupament cultural de les Illes Balears.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports està elaborant el Pla de Cultura de les Illes Balears 2017-2027, que es constitueix con un full de ruta en referència al desenvolupament de l’acció i la política cultural a les Balears, tenint en compte l’àmbit de competències del Govern en matèria de cultura. Un Pla que podrà esdevenir la base a partir de la qual obrir els debats i reflexions en torn a la cultura a les Illes Balears.

Annex 2

72


Disposicions generals

Article 1

Objecte Aquest Decret té per objecte crear i regular el Consell de la Cultura de les Illes Balears (en endavant, CCIB) com a màxim òrgan de participació del sector cultural i de la ciutadania en el desenvolupament de les polítiques públiques en matèria de cultura, de les accions que se’n derivin i de la promoció exterior de la creació cultural de les Illes Balears.

Article 2

Naturalesa i adscripció a. El CCIB es constitueix com a òrgan de naturalesa assessora i participativa,, la finalitat del qual és la d’esdevenir un òrgan de reflexió i debat en torn les polítiques públiques en matèria de cultura, que ha d’actuar amb autonomia i independència en el compliment de les seves finalitats i en el desenvolupament de les seves tasques i que ha de treballar en el marc del Pla de Cultura de les Illes Balears.

b. El CCIB s’adscriu a la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, o a la Conselleria competent en matèria de cultura.

c. El Consell de la Cultura es regeix per aquest Decret i pel reglament de funcionament intern, que serà elaborat pel CCIB.

Article 3

Són funcions del Consell de Cultura: a. Col·laborar amb la Conselleria competent en l’àmbit de Cultura, en el desenvolupament del Pla de Cultura, i els corresponents plans estratègics sectorials, sempre dins del marc competencial del Govern Balear.

b. Proposar a la Conselleria de Cultura del Govern Balear, metodologies de treball col·laboratives, que puguin incloure en els debats i reflexions sobre la política cultural a diferents professionals, científics, acadèmics de diferents disciplines, artistes, grups i moviments socials o altres sectors ciutadans.

c. Informar i elaborar propostes i recomanacions sobre les principals mesures en matèria de cultura impulsades pel Govern Balear: pressupostos, avantprojectes de llei, creació de nous equipaments u organismes culturals o les grans inversions i elaborar dictàmens quan així ho sol·liciti la persona màxima responsable en matèria de cultura del Govern Balear.

d. Opinar i assessorar a institucions i entitats sobre aquelles mesures i aspectes que sol·licitin aquests organismes

Capítol I

Annex 2

73


e. Proposar membres participants als jurats dels Premis o altres certàmens o concursos que suposin la selecció de persones i/o projectes, que es convoquin des de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports i dels organismes adscrits a la mateixa

f. Cooperar en el desenvolupament del projecte de l’Observatori de la Cultura que tingui entre les seves funcions generar informació sobre l’àmbit cultural a través de recerques, elaboració d’estadístiques i mapejats, anàlisi de la realitat cultural de les Illes Balears, de les debilitats i fortaleses dels sectors, l’avaluació dels equipaments i entitats, les subvencions públiques, indicadors quantitatius i de retorn social i mecanismes de seguiment. La Conselleria competent en matèria de cultura haurà de facilitar els mitjans necessaris per a l’acompliment d’aquestes funcions.

g. Elaborar l’Informe Anual de la Cultura a les Illes Balears, que haurà d’incloure Una valoració sobre les polítiques i l’acció cultural de les administracions en matèria de cultura, com ara la gestió i difusió del patrimoni, dels equipaments públics, les mesures de suport al teixit cultural i a la indústria creativa, les actuacions en matèria de projecció internacional i la generació d’espais de diàleg entre l’administració i la ciutadania.

h. Col·laborar amb els organismes del la Conselleria competent en matèria de cultura, i en funció dels reptes i objectius determinats al Pla de Cultura, assessorant en la definició dels sistemes d’ajuts i en la revisió dels existents, en referència als programes de suport a la recerca, creació, a projectes artístics i organitzacions i associacions culturals

i. Crear espais de diàleg amb els Consells Insulars i els seus organismes anàlegs al Consell de Cultura

j. Col·laborar en la creació d’espais per al diàleg entre els sectors culturals i el Govern Balear

k. Qualsevol altra funció o encàrrec que li assigni la Conselleria competent en l’àmbit de cultura i especialment aquelles que tinguin a veure amb el desenvolupament dels objectius, principis i compromisos recollits al Pla de Cultura de les Illes Balears.

Annex 2

74


Annex 2

Disposicions Estructura organitzativa i composició del CCIB

Article 5

Òrgans i funcionament El Consell de la Cultura de les Illes Balears s’estructura a través dels següents òrgans:

a) El Ple

b) La Comissió Executiva

Són òrgans unipersonals de govern del Consell de la Cultura de les Illes Balears

a) La presidència i la vicepresidència

b) La secretaria

Article 6

El Ple Es el màxim òrgan de representació i decisió del CCIB i li corresponen les màximes facultats de direcció del Consell. El pot convocar la presidència o les 2/3 parts dels membres del Ple.

Funcions a. Aprovar les línies d’actuació i el programa anual del CCIB

b. Elegir els membres de la comissió executiva, en funció del que s’estableixi al reglament de funcionament intern

c. Aprovar totes les normatives que afectin el funcionament del Consell

d. Acordar la creació de comissions sectorials, per iniciativa del Ple o a proposta de la comissió executiva

e. Aprovar les noves incorporacions al Ple

f. Aprovar els informes

Capítol II

75


Annex 2

Composició, nomenament i mandat del Ple a. Són nomenats per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports

b. El mandat és de 4 anys, renovables per un nou mandat de 4 anys més com a màxim

c. El Ple s’haurà de reunir 2 vegades a l’any de forma ordinària i amb caràcter extraordinari tantes vegades com sigui necessari

d. El Ple del Consell de la Cultura de les Illes Balears te la composició següent:

Estarà format per 1 (UN) representant de cadascuna de les següents institucions, organismes i entitats. Quan n’hi hagi més d’una associació representant d’un sector es seleccionarà la d’àmbit balear o es seleccionarà un representant entre totes elles i s’anirà alternant sota una periodicitat anual.

- Conselleria competent en matèria de Cultura del Govern Balear. Director/a General de Cultura i Cap de Departament com a suplent

- Conselleria competent en matèria d’Educació del Govern Balear. Director/a General d’Innovació Pedagògica i Cap de Departament com a suplent

- Consell de la Joventut de les Illes Balears. President/a o persona en qui delegui

- Consell social de la Llengua Catalana. CSLC. Una persona de reconegut prestigi nomenada pel plenari del Consell

- Consell Insular de Mallorca. CIMA. Conseller/a en matèria de cultura o persona en qui delegui

- Consell Insular de Menorca. CIME. Conseller/a en matèria de cultura o persona en qui delegui

- Consell Insular d’Eivissa. Conseller/a en matèria de cultura o persona en qui delegui

- Consell Insular de Formentera. Conseller/a en matèria de cultura o persona en qui delegui

- Federació de les Entitats Locals de les Illes Balears. FELIB. President/a o persona en qui delegui

- Universitat de les illes Balears. UIB. Vicerector/a de Projecció Cultural, Universitat Oberta i Seus Universitàries o persona en qui delegui

- IB3. Radiotelevisió de les Illes Balears. Una persona representant del Consell assessor de continguts i programació d’IB3

- Fundació Orquestra Simfònica de les Illes Balears. OSIB. Gerent

- Institut d’Estudis Baleàrics. IEB. Director/a gerent

76


Annex 2

- Institut d’indústries Culturals. ICIB. Director/a gerent

- Institut Ramon Llull. IRL. Director/a

- Institut d’Estudis Catalans. IEC. Delegat a les Illes

- Obra Cultural Balear. OCB. President/a o coordinador/a

- Institut Menorquí d’Estudis. IME. President/a

- Institut d’Estudis Eivissencs. IEE. President/a

- Obra Cultural Balear Formentera. OCBF. President/a

- Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional. President/a

- Associació de bibliotecaris, arxivers i documentalistes de les Illes Balears

- Associació o associacions de productores audiovisuals de les Illes Balears

- Associació o associacions d’escriptors i dramaturgs de les Illes Balears

- Associació o associacions de professionals de la gestió cultural de les Illes Balears

- Associació o associacions d’actors i actrius professionals de les Illes Balears

- Associació o associacions empreses d’arts escèniques de Balears

- Associació o associacions d’artistes visuals de les Illes Balears

- Associació o associacions de cineastes de les Illes Balears

- Associació o associacions de Galeries d’Art de les Illes Balears

- Associació o associacions de Comissaris i Crítics d’Art de les Illes Balears

- Associació o associacions de música de les Illes Balears

- Fins a 5 persones o col·lectius, nomenades o nomenats per la persona màxima responsable en Cultura al Govern Balear, que destaquin per la seva contribució a l’àmbit cultural a les Illes Balears i qie no ostentin cap càrre1

polític

Nous membres del Consell de la Cultura

- El Ple pot proposar la incorporació de nous membres, sota criteris d’equilibri territorial i/o sectorial, entre entitats, agrupacions o col·lectius de l’àmbit cultural, social o educatiu, amb o sense personalitat jurídica, que es consideri d’interès especial que hi participin.

- El Ple podrà convidar puntualment experts o representants d’altres institucions, associacions culturals o socials que puguin interessar per la reflexió o anàlisi de temes específics.

- Es tindran en compte criteris de paritat, per tal d’assolir una presència

77


Annex 2

equilibrada d’homes i dones en el consell i les comissions que es puguin crear

Article 7

La comissió executiva La comissió executiva és l’òrgan encarregat d’executar els acords del Ple de CCIB i responsable de la gestió ordinària del Consell.

Funcions a. Proposar el programa anual d’actuació per a aprovació del Ple, així com els plans plurianuals que es considerin necessaris

b. Proposar al Ple l’aprovació i la modificació del reglament de funcionament intern

c. Informar sobre les noves sol·licituds d’admissió al Ple

d. Proposar la creació de comissions de treball i altres processos participatius que es puguin impulsar

e. Proposar membres de les comissions de valoració de projectes, per la selecció de responsables d’equipaments culturals, de jurats en l’àmbit de les competències de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports.

f. Executar els acords del Ple del CCIB

g. Col·laborar en la definició del projecte de l’Observatori de la Cultura de les Illes Balears

Composició i nomenament

a. La Comissió Executiva estarà formada per 7 membres, inclosa la Presidència i vicepresidència. La comissió es nomenada pel Ple, entre els seus membres, tal com s’estableixi al reglament de funcionament intern.

b. La comissió pot nomenar el secretari o la secretària, d’entre els membres del Consell, que actuarà amb veu però sense vot

c. La comissió es reuneix amb caràcter ordinari de forma bimensual, i amb caràcter extraordinari, tantes vegades com sigui necessari convocar-la.

d. Assistiran a totes les reunions del Ple

78


Article 8

La Presidència i vicepresidència

Elecció La Conselleria competent en matèria de cultura nomenarà la Presidència i Vicepresidència a proposta del Ple, que haurà d’oferir 3 noms com a possibles candidats o candidates.

Funcions

a. Exercir la representació del CCIB

b. Convocar, presidir i moderar les reunions del Ple

c. Determinar l’ordre del dia de les sessions del Ple, segons les necessitats de funcionament del Consell i prèvia consulta als membres del Ple

d. Coordinar l’execució dels acords adoptats per la Comissió Executiva

e. Representar el Consell en les relacions amb el Govern i exercir de portaveu del CCIB

f. La presidència, per al compliment de les seves funcions, compta amb la col·laboració de la vicepresidència, escollida pel Ple entre els seus membres.

g. La vicepresidència substitueix la presidència en cas necessari

Article 9

La Secretaria Actuarà com a secretari o secretària un funcionari o una funcionaria de la Direcció General de Cultura o la competent en matèria de cultura, ho farà amb veu però sense vot. Es nomenarà titular i suplent.

Funcions

a. Preparar les ordres del dia i redactar les actes de les reunions

b. Convocar les reunions del Ple i de la Comissió Executiva, en coordinació amb la Presidència

c. Rebre i canalitzar totes les comunicacions que es remetin al CCIB

d. Desenvolupar les tasques administratives

e. Les tasques que se li puguin atribuir en el reglament de funcionament intern

f. Emetre certificacions

Annex 2

79


Article 11

Les Comissions

a. Estan constituïdes per persones membres del Ple, les quals poden integrar persones expertes en les matèries de que es tracti. Actuen sota la direcció de la Presidència del Ple

b. Les comissions que es creen a través del present Decret són:

a. Comissió Cultura i Educació b. Comissió Cultura i Ciutadania c. Comissió Patrimoni d. Comissió del Llibre i la Lectura

c. El Ple determina la seva composició

d. Són grups de treball amb l’objectiu d’elaborar projectes, informes o propostes

e. Les comissions poden ser sectorials o temàtiques en funció del que estableixin els principis estratègics del CCIB

Annex 2

Retribucions i indemnitzacions

Article 10

Despeses derivades de l’assistència a reunions o de desplaçaments en l’exercici de les seves funcions de representació

a. Els membres de la Comissió executiva tenen dret a rebre retribucions o indemnitzacions d’acord amb la normativa aplicable i segons s’estableixi al reglament de funcionament intern

Els membres del consell de la Cultura tenen dret a despeses en concepte de desplaçament per representació, i segons s’estableixi al reglament de funcionament intern (O SEGONS DECRET DE LA CONSELLERIA)

Disposició transitòria primera La Presidència del primer Ple del Consell de la Cultura l’exercirà la persona màxima responsable del govern en matèria de cultura fins a la selecció del càrrec. A partir d’aquell moment el Conseller o Consellera de Cultura exercirà la Presidència honorífica.

Capítol III

80


Disposició transitòria segona En el termini d’un mes des de l’entrada en vigor d’aquest Decret, la persona titular de la Conselleria del Govern de les Illes Balears en matèria de cultura ha de nomenar els membres del Consell de la cultura de les Illes Balears.

Disposició transitòria tercera La infraestructura administrativa necessària per al funcionament del CCIB s’adscriu a la Direcció General de Cultura

Disposicions finals

Disposició final primera Es faculta a la persona titular de la conselleria del Govern de les Illes Balears en matèria de cultural perquè, en l’àmbit de les seves competències dicti les disposicions i adopti les mesures necessàries per a l’execució i desplegament del que estableix aquest Decret

Disposició final segona Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears

Annex 2

81


Annex 3

A3Codi de les bones pràctiques de les Illes Balears

Codi de bones pràctiques en cultura de les Illes Balears

El Codi té per finalitat proporcionar a les institucions culturals i organismes competents, associacions, entitats i agents que treballin en la programació cultural, d’orientacions i pautes per a les formes de governança, selecció de persones o projectes o contractació o polítiques de recursos humans en la gestió al capdavant d’equipaments, entitats, empreses o activitats i projectes.

Si bé el Codi no te caràcter normatiu, la seva aprovació generarà instruccions internes del Govern per tal que se segueixin, de de tots els departaments, les orientacions que es recullen. Així mateix, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports és competent per a establir requisits o criteris de valoracions a les subvencions en funció del compliment del present Codi de Bones Pràctiques, amb l’objectiu de vetllar pels drets que treballadors i treballadores de la cultura, segons els convenis de regulació dels diferents sectors.

Finalitat del Codi

82


El Codi inclou recomanacions en 5 punts:

1) En la governança dels equipaments culturals públics

2) En la creació de jurats, comissions de valoració i altres processos de selecció de projectes

3) En la contractació d’empreses culturals, artistes i altres professionals de la cultura

4) En la contractació de serveis

5) En l’accessibilitat a la cultura de la ciutadania

6) En les línies de subvencions i ajudes

Si bé algunes recomanacions poden ser més difícils d’assolir en centres o equipaments de dimensions més reduïdes, el Govern Balear insta a tots els equipaments i agents culturals a treballar segons el principis i valors que regeixen l’establiment d’aquest Codi:

— Transparència

— Participació i diàleg

— Llibertat de creació i d’expressió

— Respecte entre els agents que intervenen en els processos culturals

— Normalització laboral de creadors i creadores, treballadors i treballadores de la cultura

— Servei a la ciutadania, accessibilitat i inclusió social

— Coresponsabilitat

— Avaluació

Annex 3

83


La governança dels equipaments culturals públicsDocument de referència: Document Zero del sector de l’art contemporani. Bones pràctiques als museus i centres d’art. Ministerio de Cultura

1) Les formes de governança

A les Balears existeixen diferents formes de gestió dels equipaments culturals: gestió mixta de diverses administracions, dependència plena de la Conselleria de Cultura, dependència plena d’altres administracions o les institucions dotades d’una forma jurídica amb major autonomia i dotades d’un òrgan de govern, normalment el Patronat.

En aquest últim cas, la composició dels òrgans de govern haurà de garantir la presència de representants institucionals i representants de la societat civil. Recollint les recomanacions del Document Zero del sector de l’art contemporani. Bones pràctiques als museus i centres d’art.

En el cas de les institucions dependents d’administracions, es proposa la creació de Consells o Comissions vinculats a la Direcció, que garanteixin la participació de la societat civil en els projectes, fent seguiment dels objectius, treballant per connectar-les amb la societat i elaborant propostes de millora.

La diferenciació entre experts i científics independents, i societat civil sembla rellevant per obrir la participació en cultura a un àmbit que, més enllà del sectorial, inclogui a persones i entitats no necessàriament pertanyents als propis sectors i obrir la participació a altres veus.

2) La contractació i selecció de directors i directores dels equipaments culturals públics

La forma de selecció de les direccions dels equipament serà la del concurs públic. Recollint i adaptant de nou les recomanacions del Document Zero del sector de l’art contemporani. Bones pràctiques als museus i centres d’art el procés a seguir serà el següent:

- La decisió sobre el nomenament de la nova Direcció es responsabilitat del Patronat (prèviament organitzat segons les indicacions del punt 1) que nomenarà al seu torn a un Jurat que comptarà amb professionals independents de l’àmbit d’actuació de l’equipament.

1

Annex 3

84


- En el cas de les institucions dependents de l’administració, seran els Consells o Comissions creades segons s’indica al punt 1, les que proposaran el nomenament de la Direcció, a través d’un Jurat que tendrà majoria de professionals independents de l’àmbit d’actuació de l’equipament, nomenada també a proposta de Consells/Comissions

- La selecció es basarà en els mèrits i experiència professional i també en el projecte concret que el candidat o la candidata presentin per el període de contractació.

- Es proposa un període de contractació no inferior a 5 anys. En cas de renovació, aquesta haurà de basar-se en un projecte a proposta de la Direcció per al nou període de renovació de contracte.

3) En la transparència, avaluació i seguiment

- Implantació de mecanismes per garantir el coneixement i informació als ciutadans sobre la gestió (econòmica, recursos humans, tecnològics...), el projecte (objectius, prioritats, actuacions, millores, pla estratègic...) i qualsevol iniciativa d’interès públic.

- Els Patronats i/o els Consells/Comissions dels equipament tindran entre les seves funcions l’avaluació del grau de compliment del projecte i els objectius presentats per la Direcció de l’equipament.

- Els equipaments culturals, de menor o major dimensió, hauran d’elaborar un plans de gestió que adapti els projectes a l’organigrama laboral i de treball i al pressupost necessaris per dur-los a terme, per tal que les administracions corresponent elaborin plans de millora d’acord amb aquests plans de gestió.

Annex 3

85


La creació de jurats, comissions de valoració i altres processos de selecció de projectes

1) Les administracions públiques vetllaran perquè, sempre que un projecte, activitat o mecanisme d’ajuts contempli una selecció d’una persona o projecte en el marc d’una concurrència o concurs, es creï una comissió independent composada per membres de l’administració expertes i membres de la societat civil.

2) Es vetllarà també per què la selecció de comissaris o persones responsables de projectes artístics o culturals, sigui realitzada via concurs (en les seves diverses modalitats) o a proposta de les comissions/consells corresponents

En la contractació de personal, artistes i altres professionals de la cultura

1) En la formació de professionals

- Formació continuada del personal tècnic de les administracions i equipaments tècnic per a gestionar amb implicació i eficàcia. Una formació que vetlli per l’adaptació del personal a les noves formes de gestió, producció i maneres de fer, especialment, en l’àmbit cultural.

- En cas de necessitat de contractació de persona extern, adaptar els mecanismes de concurrència pública i contractació en el marc de les bones pràctiques i segons la legislació vigent

2) En la contractació d’artistes i professionals de la cultura.

- Els artistes i les artistes professionals són treballadors i treballadores que desenvolupen un servei d’interès públic i de gran impacte social. Es un deure de les institucions i entitats que els programin, que produeixin obra o que requereixin de la seva col·laboració professional, contemplar uns honoraris adequats al seu encàrrec..

- Sempre dins del marc legislatiu i normatiu, s’intentarà adequar el termini de pagament dels honoraris a les necessitats de producció i creació dels projectes. En el cas de les subvencions s’intentarà realitzar el pagament o part del pagament per avançat.

- La relació institució/entitat amb els creadors i creadores, comissaris, direccions artístiques de projectes o companyies i col·lectius s’ha de formalitzar a través d’un contracte signat per ambdues parts en el qual s’especifiquin les condicions i els drets i deures de les parts.

2

3

Annex 3

86


En la contractació de serveis

1) En els processos de contractació, el pressupost s’elaborarà d’acord amb els salaris derivats del conveni sectorial que correspongui

2) En el cas de tasques o funcions que no estiguin encara recollides en el marc d’un conveni sectorial, establir clàusules i criteris que valorin positivament sous comparables amb convenis sectorials de responsabilitat similar

3) Es proposa fer una valoració en dues fases: una primera que elimini les empreses que no arribin a una qualitat tècnica suficient. S’evita així que una mala proposta pugui resultar adjudicatària per un baix preu

4

Documents recomanats

Document Zero del sector de l’art contemporani. Bones pràctiques als museus i centres d’art. Ministerio de Cultura http://www.iac.org.es/documentos/documento-buenas-practicas-

museos-centros-arte-contemporaneo.htm

Guia de Bones pràctiques en la gestió cultural www.gestorcultural.org/images/noticies/noticia57857430.pdf

Codi de Codi de Bones Pràctiques en la contractació pública dels serveis d’atenció a les persones http://governobert.gencat.cat/ca/detalls/noticia/bonespractiquescont

Codis de bones pràctiques pel que fa la contractació d’artistes

Arts visuals https://aavib.wordpress.com/bones-practiques/

Música. Codi de bones pràctiques en l’àmbit de la creació i de la interpretació musicals. CONCA. Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Catalunya http://conca.gencat.cat/ca/detall/publicacio/727d5946-c8f8-11e5-b488-000c2996ceab

Annex 3

87


Annex 4

A4Resum jornadesNous relats per a la cultura

Primers encontres en torn

al pla de cultura

(febrer-març 2018)

Resum jornades Nous relats per a la cultura. Primers encontres en torn al pla de cultura (febrer-març 2018)

Els primers encontres en torn al Pla de Cultura de les Illes Balears van llençar a debat i reflexió els eixos estratègics que proposava el Document 2 del Pla. Les sessions van reunir a diferents persones amb experiències diverses en torn als diferents temes i van donar lloc a taules de treball en les que s’analitzaven i debatien els conceptes i relats sorgits durant les ponències.

88


L’encontre Nous Relats per a la Cultura a les Illes Balears va desplegar les següents sessions:

Jornada 1 Plataformes de participació ciutadana en l’àmbit de les polítiques culturals

Jornada 2 Obrir les institucions a les comunitats ciutadanes

Jornada 3 Abordant les diferents economies de la cultura

Jornada 4 Cultura i ciutadania. Cultura i Educació

Jornada 5 Enfortir el teixit cultural

Jornada 6 El Pla de cultura, a debat. Menorca i Eivissa

Han participat:

David Lareo (David Alfonsín Lareo) // Claudia Delso // Zemos98- Pedro Jiménez // Aatomic Lab// Yolanda Tarramero // Diana Canela // Pere Perelló // Jaron Rowan // Margalida Mateu // Miquel Ferrer // Rafa Gallego // Mireia Mora // Olivier Schulbaum // Edgar Garcia // Marina Planas // Nicolas Barbieri // Pau Andreu Sitjar // Sebasità Mascaró // Taula educadores culturals de Mallorca // Santi Eraso // Margalida Castells // Nacho Jiménez // Marta Terrassa Vivern // Arquitectives // Tonina Matamalas // Maggie Adrover Juan i les persones que van assistir, participar i contribuir al treball de reflexió a les taules de treball.

Annex 4

89


Plataformes de participació ciutadana en l’àmbit de les polítiques culturalsDurant la primera jornada s’escolten experiències de processos participatius amb les seves fortaleses i debilitats, experiències d’elaboració de plans de cultura i del model Laboratori ciutadà com a dispositiu d’escolta i a on es comparteix el coneixement. Algunes idees a destacar:

- La importància que l’administració sigui facilitadora dels processos, que els acompanyi i que reculli les propostes que neixen de la ciutadania

- La importància del retorn dels processos participatius i de materialitzar propostes sorgides del mateixos

- Cal desbordar els sectors culturals en l’elaboració d’un Pla de Cultura

- Els laboratoris com a espais espai interdisciplinaris en la que desaparegui el rol dels experts, assumir que no existeix un expert natural per a tots els problemes; un coneixement obert, ja que ha de ser un laboratori accessible i operatiu per a tots; la mediació; el prototip ràpid i generar comunitats d’aprenentatge

Resum jornada 1

Les taules de treball es despleguen en tres grups que sota tres mirades al tema de la participació llencen 3 reptes que donen lloc a l’elaboració de propostes a través de treballar

1. Naturalesa d’espais de participació. Repte: fomentar una cultura de participació a través de la proximitat

2. Eines digitals i presencials per la participació. Repte: crear una plataforma de participació ciutadana estable i permanent, que treballi a llarg termini

3. Sostenibilitat i arquitectura institucional. Repte: com contagiar-nos del virus de la participació per tal que sigui irreversible?

Annex 4

90


Obrir les institucions a les comunitats ciutadanesLa segona jornada obre la reflexió la necessitat de generar complicitats entre les institucions i la ciutadania i es llencen algunes afirmacions i reptes:

- La necessitat de dissenyar unes institucions més transparents, traçables i capaces de retre comptes. Unes institucions més properes a la ciutadania, més obertes.

- La importància de crear polítiques públiques que acompanyin les institucions ciutadanes. La institució pública no ha de fer tot. Hi ha d’haver altres institucions regides pels interessos dels ciutadans i les ciutadanes que responguin a interessos molt concrets i que generin espais que permetin la creació de la política rara, aquella que no és la dels polítics. La cosa pública té tendència a absorbir i legitimar aquestes institucions ciutadanes i, contràriament, la majoria de vegades necessiten ser lliures. L’arquitectura institucional és molt tancada.

- La participació és molt cara. En un sector tan precari com el de la cultura, qui té temps i doblers per debatre un subjecte molt concret?

- La necessitat de polítiques públiques valentes i participades

- Les polítiques culturals necessites fer dialogar als diferents actors: a l’equip de Govern, la ciutadania, el personal administratiu i les empreses privades

- El fet de que es generi una proposta ciutadana i no s’executi genera molta insatisfacció

Resum jornada 2

Les taules de treball es divideixen en 1) com introduir la governança compartida a les institucions i 2) a qui arriben les institucions, quines eines són necessàries per garantir la participació i qui són els agents i qui s’està quedant fora

Taula 1) Sota el titular Resetejant les institucions la taula analitza l’arquitectura institucional en l’àmbit cultural i es conclou que ha quedat obsoleta ja que no respon a les noves demandes de democratització. La majoria dels sistemes de governança vigents són de direccions verticals, opaques i que responen a directrius polítiques.

Taula 2) La taula aborda aquestes qüestions: Com són en l’actualitat les institucions culturals. Qui s’està quedant fora de la cultura?. Com es pot fer perquè la ciutadania siguin agents actius? S’estableix una dicotomia entre la cultura institucional i la cultura popular (segons un concepte que va més enllà de la cultura tradicional). La institucional sol tenir poc poder de convocatòria, molt limitada i, la no institucional té més tendència a la proximitat i a la participació activa. La institucional sol ser no inclusiva i en canvi la no institucional es defineix per la seva diversitat, això genera obstacles des d’ambdues bandes.

Annex 4

91


Abordant les diferents economies de la culturaAquesta tercera jornada vol abordar els diversos factors que afecten a les economies de la cultura i, alhora, entoma la nova creació de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears com a tema per a focalitzar el debat. Amb aquest doble repte, les ponències despleguen reflexions en torn a les economies socials, solidaries i cooperatives i experiències concretes sobre les formes de suport a les indústries cultural. Algunes de les reflexions i enunciats de les ponències:

- Davant el repte de crear un Institut d’Indústries culturals és fonamental controlar a que es destinen els diners públics, que han d’anar destinats a projectes que beneficiïn al màxim de persones.

- L’administració pública ha de vetllar perquè s’apliquin criteris de bones pràctiques

- No es pot reduir la política cultural a política econòmica cultural

- En lloc d’abordar les diferents economies de la cultura, s’hauria de repensar l’economia des de la cultura

- En el marc d’una ponència més tècnica, s’expliquen el conjunt de formules de suport a les empreses culturals, en la seva diversitat

Resum jornada 3

Taula de treball

La taula de treball se centra en reflexionar, repensar i proposar qüestions en torn al nou Institut d’Indústries Culturals. Es llencen algunes reflexiones, i es proposen objectius, funcions, principis i metodologies de treball que s’haurien de contemplar en el nou Institut. També es reflexiona en torn a realitat cultural de les Balears. Algunes reflexions i propostes:

- Feblesa de la indústria cultural a Balears “venim d’un desert”, d’un sector cultural configurat per petites empreses

- Hi ha un problema competencial entre les diferents institucions.

- És important que hi hagi un marc legal, que actualment no existeix, és necessària una Llei d’Indústries.

- Com aglutinar creadors/artistes amb empreses/productors?

- L’institut ha de crear indústria, ja que és una mancança històrica

- És necessària una regulació flexible

- Una màquina de donar ajuts a fons perduts no ens fa més competitius ni més intel·ligents.

Annex 4

92


- S’ha de fomentar la capacitat productiva

- Davant el repte de posar fi amb la precarietat dels treballadors culturals, creu que és necessari arribar a acords laborals entre empreses i treballadors i aconseguir que les administracions públiques ho assumeixin

- S’ha de tenir en compte que anomenar “Indústries Culturals” crea grans expectatives però hem de ser conscients que no és la solució a tots els problemes del sector cultural

- Començam amb la necessitat de definir un model de governança on estigui representat el sector cultural i es destaca la necessitat que el director es triï per concurs públic

- Hi ha consens en què s’ha d’aprofitar aquesta oportunitat històrica i que s’ha de fixar uns mínims i després ja s’anirà redefinint. Si ajudes a les empreses, ajudes als creadors

- La taula acaba amb un debat entorn de les bones pràctiques i la necessitat de tenir en compte les bones pràctiques, la qüestió de gènere, la sostenibilitat ambiental, clàusules socials

- És necessari l’avaluació dels projectes i indicadors

- Es fa una reflexió, i es mostra la preocupació de que part dels sectors han vista a les empreses culturals com causants del problema de la precarietat dels treballadors culturals. I es demana que quedi clar que no ho són.

Annex 4

93


Cultura i ciutadania. Cultura i educacióLa quarta jornada se centra en la reflexió en torn a les desigualtats que existeixin en les possibilitats d’accés a la cultura. S’exposen reflexions com:

- Es parla de desigualtat econòmica o d’accés a l’educació en funció del lloc on vius. Però, què passa en l’àmbit cultural? també hi ha algunes evidències de les desigualtats en l’exercici dels drets culturals depenent del barri de residència.

- Existeixen tres grans factors que poden crear aquestes desigualtats en drets culturals tenint en compte que el concepte de drets culturals engloba el dret a participar i el dret a crear, produir i comunicar:

- Els recursos (materials i simbòlics) - La diferència de territori, gènere, edat... - La connexió (digital, física)

- L’equitat, la lluita contra la desigualtat no és un dels eixos principals en la societat. Això fa que les desigualtats en els drets culturals estiguin en un lloc secundari. No pas com passa en altres sectors, per exemple, el dret a un habitatge és ara en l’agenda pública, en canvi els drets culturals, no. En els discursos i les pràctiques de les organitzacions culturals la idea de drets culturals moltes vegades no hi és i tant en la investigació dins de la universitat com a fora es genera molt poca evidència sobre el que està passant amb els drets culturals.

- La política més reclamada és la cultural - educativa, en aquest sentit l’agenda compartida ens està fallant, si que hi ha projectes concrets, però no hi ha unes polítiques culturals i educatives estructurals i transversals, i participades.

- Hem cregut que fer polítiques culturals és construir infraestructures, fer una obra i omplir-la d’un contingut mínim creient que això podria resoldre les desigualtats, però no s’ha pensat pas en les comunitats i en els seus drets. Hem pensat que tenir una política educativa en un museu és fer polítiques culturals educatives però no és així, sinó que va molt més enllà.

- La cultura tant pot ser una eina de control social (instrucció) si no una plataforma de promoció social (inclusió), és en aquest equilibri i dualitat que s’ha de trobar el camí que volem

- Estam colonitzant les veus de les persones que consideram desiguals, les hi estam negant la veu. No estam practicant polítiques de participació cultural que atenguin les desigualtats de les persones. Per tant, es produeix una clara expulsió social provocada pels neo-post-elitismes en els quals se silencien veus i s’instrumentalitzen consciències de classe.

Resum jornada 4

Annex 4

94


- Les solucions: el diàleg, escoltar la multiculturalitat i començar a trencar el xip de la verticalitat, és a dir, “anar més enllà”, aquí hi ha el gran repte que hem de ser capaços de fer entre tots

- Els reptes:

- Posar les desigualtats en l’agenda de les polítiques culturals - Reconèixer les altres veus - Fer polítiques d’associacionisme - Treballar el bé comú i el sentiment comunitari “tendim massa a pensar en estereotips” - Com a societat tenim el deure del retorn a la comunitat - Descentralitzar el circuit de treball - Trencar la verticalitat - No sobre-estigmatitzar els col·lectius - Repensar que esperam de la ciutadania i com obrir els marges - Fer autocrítica - No banalitzar la dificultat - Replantejar-se els conceptes d’una altra manera - Assumir que és un treball a llarg termini

Respecte a les taules de treball, es reflexiona els conceptes de participació i desigualtats que s’havien plantejat a les ponències. Es va fer autocrítica de la mateixa confecció del Pla de Cultura en tant a les desigualtats que s’han produït en les jornades de debat i l’absència de la part institucional, així com de la participació de la ciutadania o altres col·lectius. També es reflexiona de nou sobre la figura del mediador: tots podem ser mediadors, no sols aquell especialista amb art o expert, qualsevol persona pot ser mediadora i com aquesta figura pot contribuir a través del binomi indissoluble d’educació i cultura a la transformació de la societat. I sobre la necessitat de crear xarxes reals entre les institucions, evitar institucions com a oasis que no tenen vincles entre elles, crear unes xarxes a través de plataformes reals i que siguin no verticals, que es puguin capgirar. No sols professionals sinó també persones que formen part de la institució.

Annex 4

95


Enfortir el teixit culturalL’antic CAC Palma, a Ses Voltes, va ser l’escenari escollit per fer la cinquena sessió de les Jornades Professionals del Pla de Cultura del Govern balear. La primera part de la jornada es va basar en la intervenció de Santi Eraso sobre el títol d’aquesta, «Enfortir el teixit cultural». A la taula, va estar acompanyat de la gestora cultural Margalida Castells, que va moderar la intervenció, i també, posteriorment, el col·loqui entre Eraso i els assistents a la sessió, arrencant la intervenció entorn el concepte de precarietat i sobre la situació dels creadors i creadores des de dos punts clau: l’autonomia que tenen, i la diferència entre un perfil professional, semiprofessional i amateur, posant l’accent, sobretot, en aquesta darrera figura i en la seva importància en la societat i el teixit cultural de base.

Resum jornada 5

Tant les ponències com les trobades posteriors, van generar reflexions i debats intensos, dels que el document de la relatoria aporta les següents conclusions:

1. L’artista ha de ser reconegut com un professional més en els seus tres segments: el professional, el semiprofessional i l’amateur.

2. Cal garantir l’accés dels ciutadans a la cultura, i ha de ser un accés fàcil, senzill i inclusiu.

3. Cal crear un estatut de l’artista.

4. S’han de recuperar els pressupostos destinats a la política cultural que es varen perdre durant la crisi. En alguns casos, aquesta pèrdua arriba al 50 %.

5. Cal traçar un mapa d’equipaments culturals, tant públics com privats, i dels recursos econòmics dels quals es disposa per gestionar-los correctament.

6. Cal una transformació institucional que permeti incloure veus noves en la política cultural. La participació ciutadana té un paper clau en aquest sentit. Cal escoltar totes les veus.

7. L’administració ha de ser més flexible a l’hora d’abordar la presentació de projectes culturals per part del sector. En aquest sentit, hi ha d’haver una comunicació correcta entre ambdues parts.

8. Cal una reducció dràstica de la burocràcia.

9. Els tècnics i funcionaris de l’administració s’hi han d’implicar. Els tècnics han de formar-se periòdicament per adaptar-se a les necessitats del moment. Passa igual amb els funcionaris, han de facilitar la feina i no entorpir-la.

10. Els espais en desús s’han de tornar a la ciutadania.

Annex 4

96


11. L’administració ha d’aplicar els codis de bones pràctiques en tots els processos.

12. La tria dels responsables dels espais públics no ha de ser interferida pels patronats polítics. Han de complir cicles de quatre a cinc anys.

13. Cal evitar la propaganda cultural i la despesa massiva en una promoció buida i sense contingut ni retorn social i econòmic.

14. Cal evitar la duplicació de competències entre institucions d’una mateixa regió o comunitat.

15. S’han de repensar els patronats dels espais públics i s’han de despolititzar.

16. Hi ha d’haver una simplificació administrativa i transparència en els processos.

17. Hi ha d’haver proximitat entre administració i ciutadania. D’aquesta manera, es pot lluitar contra el rebuig social a la institució.

18. Cal desenvolupar unes administracions permeables, que es puguin «tocar».

19. Cal crear un decàleg d’accions culturals.

20. En el cas concret de les Balears, cal establir un flux permanent i efectiu entre les quatre illes.

21. Cal repensar la concepció d’un institut d’indústries culturals.

Annex 4

97


98


Documents de partidaPer al debat i consens

3.2

Institutd’Indústries

Culturals (ICIB)

Conselleria de Treball, Comerç

i Indústria

Conselleria de Cultura, Participació

i Esports

InstitutBalear de

la Joventut (IB-Jove)

Institutd’Estudis Baleàrics

(IEB)

Institut Ramon Llull

(IRL)

Plans estratègics i polítiques públiques.

Suport a la recerca, creació, projectes

artístics, organitzacions i associacions

culturals

Promoció cultural

de la joventut i promoció

de joves artistes

Projecció

internacional

i mobilitat

Indústries Culturals,

desenvolupament

empresarial

(empreses creatives)

Consell de les Arts i la Cultura