IbizaPATRIMONIO NATURAL

SES FEIXES. SES FEIXES. SES FEIXES Ses Feixes constituyen la segunda zona acuática en importancia de la isla de Eivissa y un importan-te pulmón verde a la entrada de la ciudad. Se trata de una amplia zona de humedal con aguas dulces y semi-salobres que , juntamente con las zonas de cultivo, salicornar y cañizo, proporciona una gran diversidad de fauna y fl ora.Si bien en sus inicios las Feixes constituyen una úncia unidad, actualmente las encontramos diferen-ciadas entre las Feixes des Prat de Vila y las Feixes des Prat de ses Monges. Es Prat de Vila es la parte más cercana al centro de la ciudad y tiene una extensión de de 306.000 m². El Prat de ses Monges es la zona más alejada del centro y llega hasta la misma arena de la playa de Talamanca, tiene una extensión de 307.000 m².En las Feixes encontramos zonas de humedal permanentes y otras de periodo de estiaje y una combinación de aguas dulces y salobres que condicionan las comunidades vegetales que podemos encontrar. Así, en el Prat de ses Monges predominan las comunidades saladares de las clases Sali-cornietea que conviven con las comunidades de cañizo presentes especialmenteenlos canales. En el Prat de Vila predominan las comunidades de cañizos (Phragmites australis).La superfi cie de las Feixes, así como la combinación de aguas dulces y salobres y las especies vege-tales existentes, permitiendo alojar una importante comunidad faunística. Destaca especialmente la avifauna de la zona ya que es una importante área de invernada y migración.Las Feixes, no obstante, no tienen únicamente valor como espacio natural, disponen de un ingenioso canal de regadío de la época árabe que todavía es observable en los canales y las propias feixes para aprovechar al máximo un bien escaso como es el agua en los sistemas mediterráneos.Además, encontramos unos elementos arquitectónicos de gran belleza, los portales de Feixa, que constituyen los puntos de acceso a cada feixa totalmente integrado en el medio que suponen un interesante legado histórico y culturalSes Feixes constitueixen la segona zona aquàtica en importància de l’illa d’Eivissa i un important pul-mó verd a l’entrada de la ciutat. Es tracta d’una àmplia zona d’aiguamoll amb aigües dolces i semi-sa-lobres que, juntament amb les zones de conreu, salicornar i canyís, proporciona una gran diversitat de fauna i fl ora. Si bé en els seus inicis ses Feixes constituïen una única unitat, actualment les trobam diferenciades entre ses Feixes des Prat de Vila i ses Feixes des Prat de ses Monges. Es Prat de Vila és la part més propera al centre de la ciutat i té una extensió de 306.000 m². Es Prat de ses Monges és la zona més allunyada al centre i arriba fi ns a la mateixa arena de la platja de Talamanca, té una extensió de 307.000 m².A ses Feixes trobam zones d’aiguamoll permanents i d’altres amb període d’estiatge i una combina-ció d’aigües dolces i salobres que condicionen les comunitats vegetals que hi podem trobar. Així as Prat de ses Monges predominen les comunitats saladars de les classes Salicornietea que conviuen amb les comunitats de canyís presents especialment als canals. As Prat de Vila predominen les co-munitats de canyís (Phragmites australis).La superfície de ses Feixes, així com la combinació d’aigües dolces i salobres, i les espècies vegetals existents, permeten allotjar una important comunitat faunística. Destaca especialment l’avifauna de la zona ja que és una important àrea d’hivernada i migració.Ses Feixes, això no obstant, no tenen únicament valor com a espai natural, disposen d’un engin-yós canal de regadiu de l’època àrab que encara és observable als canals i les pròpies feixes per tal d’aprofi tar al màxim un bé escàs com és l’aigua als sistemes mediterranis.A més, trobam uns elements arquitectònics de gran bellesa, els portals de feixa, que constituïen els punts d’accés a cada feixa totalment integrats en el medi que suposen un interessant llegat històric i cultural.Ses Feixes is the second most important wetland area on the island of Ibiza and a notable green zone at the entrance to the city of Ibiza. It is a large area of marshland, with fresh and brackish water that, along with the farmland and areas of samphire and reeds, off ers a variety of habitats for a range of fauna and fl ora. Ses Feixes was originally a single site but has now been divided between Ses Feixes del Prat de Vila and Ses Feixes del Prat de Ses Monges. El Prat de Vila is the part which is closer to the city centre and has an area of 306,000 m². El Prat de Ses Monges is further from the centre and extends as far as the sand of Talamanca beach, with a surface area of 307,000 m².Th ere are areas of permanent marshland in Ses Feixes and other areas with seasonal variations in sweet and brackish water that aff ect the plant species that we can fi nd there. In Prat de Ses Monges the predominant communities are those of classes of samphire, which exist alongside areas with abundant reeds, especially along the water channels. In Prat de Vila the reeds (Phragmites australis) are the most abundant plant type.Th e expanse of Ses Feixes and its mixture of fresh and brackish water, along with the range of plant species, is home to a large animal population in which the birds that it attracts to settle here are par-ticularly important, making it a signifi cant area for wintering and migration.However, Ses Feixes is not only important as a natural space, it contains an ingenious irrigation channel that dates from the Moorish period that can still be seen in the channels and the terraces (feixes, in Catalan) themselves as a way of making the most of the water, a precious commodity in the Mediterranean.We can also fi nd architectural elements of remarkable beauty, the Portals de feixa, which are the points of access to each terrace and fully integrated in an environment which is a fascinating histor-ical and cultural legacy.

POSIDÓNIA OCEÁNICA. POSIDÒNIA OCEÀNICA. POSIDONIA OCEANICALa posidónia oceánica es una fanerógama marina endémica del mar Mediterráneo que habita prefe-rentemente sobre sustrato blando, a una profundidad variable entre 0 y 40 m. Su desarrollo horizon-tal sobre el sustrato es tal que da lugar a lo que se conoce como las praderas, con una extensión de decenas de kilómetros cuadrados que se extienden por todo el litoral, pero de forma especial delante de playas arenosas de las Islas Baleares.Su función en el medio marino es imprescindible: producen el oxígeno y la materia orgánica necesaria para la vida de muchas especies, albergan multitud de seres vivos: erizos de mar, esponjas, estre-llas, esperdeñas… y numerosas especies de peces que encuentran alimento, refugio y el lugar idóneo para poner sus huevos y que crezcan los alevines.Los benefi cios de estas plantas no solo se limitan al fondo marino sino que sus propiedades benefi -cian también las zonas emergidas de las playas. La posidónia oceánica pierde una parte importante de sus hojas en el otoño, coincidiendo con la época de mayores temporales en nuestras islas y las sustituyen a inicios de la primavera con hojas nuevas. Una parte de estas hojas es arrastrada por el oleaje hacia las zonas emergidas junto con arena del fondo marino que es depositada con la po-sidónia. De esta manera se incrementa el nivel de arena enla zona emergida de nuestras playas. La acumulación de la posidónia, ademas de incrementar la zona de arena de las playas, actua como un efectivo sistema de defensa natural, mientras que reduce y disipa considerablemente la incidencia de energía de las olas sobre las zonas de playa así como los efectos de los temporales y, por tanto, ayuda a mantener año tras año la arena de las playas.Por todos estos motivos la posidónia oceánica ha sido declarada por la UNESCO, junto con la acró-polis de Dalt Vila, la necrópolis feniciopúnica de Puig des Molins y el asentamiento de la Caleta, Patri-monio de la Humanidad.La posidònia oceànica és una fanerògama marina endèmica de la mar Mediterrània que habita pre-ferentment sobre substrat tou, a una profunditat variable entre 0 i 40 m. El seu desenvolupament horitzontal sobre el substrat és tal que dóna lloc al que es coneix com a praderies, amb una extensió de desenes de quilòmetres quadrats que s’estenen per tot el litoral, però de forma especial davant de platges arenoses de les illes Balears.La seua funció en el medi marí és imprescindible: produeixen l’oxigen i la matèria orgànica necessària per a la vida de moltes espècies, alberguen multitud d’éssers vius: bogamarins, esponges, estrelles, espardenyes… i nombroses espècies de peixos que hi troben aliment, refugi i el lloc idoni per posar els ous i que hi creixin els alevins.Els benefi cis d’aquestes plantes no només es limiten al fons marí sinó que les seues propietats be-nefi cien també les zones emergides de les platges. La posidònia oceànica perd una part important de les seues fulles a la tardor, coincidint amb l’època dels majors temporals en les nostres illes, i les substitueix a inicis de la primavera per fulles noves. Una part d’aquestes fulles és arrossegada per l’onatge cap a la zona emergida juntament amb arena del fons marí que és dipositada amb la posidò-nia. D’aquesta manera s’incrementa el nivell d’arena a la zona emergida de les nostres platges. L’acu-mulació de la posidònia, a més d’incrementar la zona d’arena de les platges, actua com un efectiu sistema de defensa natural, en tant que redueix i dissipa considerablement la incidència de l’energia de les ones sobre les zones de platja així com els efectes dels temporals i, per tant, ajuda a mantenir any rere any l’arena a les platges.Per tots aquests motius la posidònia oceànica va ser declarada per la UNESCO, juntament amb l’acròpolis de Dalt Vila, la necròpolis feniciopúnica des Puig des Molins i l’assentament fenici de sa Caleta, Patrimoni de la Humanitat.Posidonia oceanica is a species of seagrass that is native to the Mediterranean and prefers soft sub-strates and a depth of 0 to 40m. It grows in horizontal colonies on the substrate that are referred to as meadows and can cover dozens of square kilometres, extending along the whole coastline, but are especially large near the sandy beaches of the Balearic Islands.Th ey are an essential part of the marine environment, producing the oxygen and organic materials needed by many other species and are a home to many creatures, including sea urchins, sponges, starfi sh, sea cucumbers and many species of fi sh that rely on it for their food, protection and an ideal place to spawn and for their eggs to hatch.Th ey do not just benefi t the marine environment but have a benefi cial infl uence on the beaches and other points near the sea. Posidonia oceanica sheds a lot of its leaves in autumn, at the time when there are many storms in the region, and they are replaced by new leaves in the spring. Some of these leaves are tossed onto the shore by waves along with sand from the sea bed, which is mixed in with the posidona. Th is sand helps to raise the level of the beaches where they emerge from the sea. Besides depositing more sand on the beaches, these banks of posidonia act as a natural system of defence that reduces and disperses the energy in the waves as they roll in towards the shore, espe-cially in storms, and this helps to keep the sand on the beaches from being washed away.Th ese were some of the reasons why the Posidonia Oceanica was declared a World Heritage Site by UNESCO, along with the acropolis of Dalt Vila, the Phoenician and Carthaginian necropolis of Puig des Molins and the Phoenician settlement at sa Caleta.

SA CARROSA. SA CARROSSA. SA CARROSSALos elementos vegetales más vistosos y representativos de sa Carrossa son los tres grandes ejem-plares de eucalipto (Eucaliptus camalduensis) o eucalipto rojo, que podemos encontrar subiendo hacia la iglesia de Santo Domingo.A su parte izquierda, un conjunto de buganvillas tapizan toda la pared, También son plantas que llega-ron de fuera de Europa, concretamente de América del Sur, y con su nombre recuerdan al explorador francés Louis de Buganville que los trajo por primera vez desde Brasil.Los eucaliptos son una especie originaria de Australia que se cultiva ampliamente como materia pri-ma para hacer papel, especialmente el eucalipto blanco.Dentro de su género son existen cientos de variedades, una de las más reconocidas por las virtudes medicinales de sus esencias es el Eucaliptus globulus, las hojas del cual son muy perfumadas.Todos los eucaliptos son muy apreciados por las abejas que fabrican con el néctar d sus fl ores la conocida miel de eucalipto.Els elements vegetals més vistosos i representatius de sa Carrossa són els tres grans exemplars d’eucaliptus (Eucaliptus camalduensis) o eucaliptus vermell, que podem trobar en pujar cap a l’es-glésia de Sant Domingo.A la part esquerra, un conjunt de buguenvíl·lees entapissen tota la paret. També són plantes que va-ren arribar de fora d’Europa, concretament de l’Amèrica del Sud, i amb el seu nom recorden l’explora-dor francès Louis Antonie de Buganville que les va portar per primera vegada des de Brasil.Els eucaliptus són una espècie originària d’Austràlia que es cultiva àmpliament com a matèria prima per a fer paper, especialment l’eucaliptus blanc.Dins el seu gènere existeixen cents de varietats, una de les més reconegudes per les virtuts medici-nals de les seues essències és l’Eucaliptus globulus, les fulles del qual són molt perfumades.Tots els eucaliptus són molt estimats per les abelles que fabriquen amb el nèctar de les seues fl ors la coneguda mel d’eucaliptus.Th e most spectacular and typical plant species in sa Carrossa are the three large examples of eu-calyptus Eucaliptus camalduensis or red eucalyptus, that we see when we ascend to the church of Sant Domingo.On the left there is a group of Bougainvillea that cover the entire wall. Th ese are also plants that originated outside Europe, specifi cally in South America, and their name derives from the French ex-plorer Louis Antonie de Buganville who was the fi rst person to bring them back from Brazil.Eucalyptus trees are a species that originated in Australia and which are planted extensively, espe-cially the white eucalyptus, to provide raw material for making paper.Th ere are hundreds of varieties within the genera, one of which, Eucalyptus globulus, has achieved recognition for the medicinal properties of its essence and its perfumed leaves.All varieties of eucalyptus are attractive for bees, who make eucalyptus honey with the nectar from its fl owers.

PORTAL NOU. PORTAL NOU. PORTAL NOUJunto al Portal Nou se encuentra la zona conocida como el Parque Reina Sofi a. La vegetación más re-presentativa son tres ejemplares de fi cus (Microphila nítida), unos arbustos de madroños (Arbutus unedo) y algunos arbolillos de Prunus pissardii.Tal vez lo más espectacular sean las plantas espontáneas y la fl ora autóctona que cuelgan de las rocas de esta antigua cantera, concretamente las alcaparras (Tapparis spinosa var. Inermis) que for-man unas cortinas de varios metros de largo con hojas de color verde brillante y unas fl ores blancas muy vistosas. Son lanas que pierden las hojas durante el invierno, por lo cual, son más vistosas du-rante la primavera, verano y otoño. Las fl ores recogidas antes de abrirse son las conocidas alcaparras que se conservan en sal.A la gran rinconada que forma la cantera sobre la cual se asienta la muralla, si observan con deteni-miento encontraremos un gran ejemplar de cactus trepador (Hylocereus undatus), que sobrevive y prospera entre las juntas de las rocas a las que se agarra vigorosamente con sus raíces especiales para la escalada.Es una planta originaria de América y actualmente extendida por todo el mundo, produce unas fl ores blancas y perfumadas que solo se abren por la noche, ya que la polinización en su lugar de origen la proporcionan los murciélagos. Algunas variedades producen una fruta comestible que se conoce como pitahaya.En el acantilado también podemos ver algún ejemplar espontáneo de chumberas (Opuntia fi cus in-dica) introducida muy probablemente por los pájaros y otro ejemplar de arbusto armado con unas puas muy agresivas que se conocen como Parkinsonia acculeatta, nacido hace pocos años pero que esta consiguiendo un tamaño considerablementeVora el Portal Nou es troba la zona coneguda com a Parc Reina Sofi a. La vegetació més represen-tativa són 3 exemplars de fi cus (Microfhila nítida), uns arbustos d’arbocer (Arbutus unedo) i alguns arbrissons de Prunus pissardii.Tal vegada el més espectacular siguin les plantes espontànies i de la fl ora autòctona que pengen de les roques d’aquesta antiga pedrera, concretament les tapereres (Tapparis spinosa var. inermis) que formen unes cortines de diversos metres de llarg amb fulles de color verd brillant i unes fl ors blanques molt vistoses. Són plantes que perden les fulles durant l’hivern, per la qual cosa són més vistoses durant la primavera, estiu i la tardor. Les fl ors recollides abans d’obrir-se són les conegudes tàperes que es conserven en sal.A la gran raconada que forma la pedrera sobre la qual s’assenta la murada, si observam amb deteni-ment trobarem un gran exemplar de cactus emparrador (Hylocereus undatus), que sobreviu i pros-pera entre les juntes de les roques a les quals s’aferra vigorosament amb les seues arrels especials per a l’escalada.És una planta originària d’Amèrica i actualment estesa per tot el món, produeix unes fl ors blanques i perfumades que només s’obren a la nit, ja que la pol·linització al seu lloc d’origen la proporcionen les ratapinyades. Algunes varietats produeixen una fruita comestible que es coneix com a pitahaya.Al penya-segat també podem veure algun exemplar espontani de fi guera de pic (Opuntia fi cus indi-ca) introduït molt probablement amb els ocells i un altre exemplar d’arbust armat amb unes punxes molt agressives que es coneix com a Parkinsonia acculeatta, nascut fa poc anys però que està as-solint una grandària considerable.Near Portal Nou there is an area that is known as the Parc Reina Sofía. Th e best-known plants in the park are 3 examples of Ficus Microfhila nítida, some bushes of Arbutus unedo and small Prunus pissardii trees.Th e most spectacular aspect of the park may be the growth of native plants dangling from the rocks of this former quarry, especially the Tapparis spinosa var. inermis which hangs in bright green cur-tains of several metres in length with striking white fl owers. Th ese plants shed their leaves in winter, which means they are most picturesque in spring, summer and autumn. Th e fl ower buds, if harvest-ed before they bloom, can be conserved in salt and consumed as capers.If we look in the angle of the rock face that the walls stand on we can see a large example of the vin-ing cactus Hylocereus undatus which has survived and prospered in the crevices of the rocks where its climbing roots cling tightly to the stony surface.Th e plant originated in America and is found all over the world today. It has white, perfumed fl owers that only open at night, because it was originally pollinated by bats in its native habitat. Some varie-ties produce an edible fruit that is known as Pitahaya.Th e rock face is also home to wild varieties of prickly pear, or Opuntia fi cus indica, that most prob-ably reached here thanks to birds, and another example of a bush that defends itself with fearsome spines known as Parkinsonia acculeatta, recently established but which have already grown to a considerable size.

PASEO VARA DE REY. PASSEIG DE VARA DE REY. PASSEIG DE VARA DE REYEste es el paseo más antiguo de la ciudad de Eivissa; originariamente había dos alineaciones de platanero (Platanus x hispánica) y popularmente era conocido como s’Alamera. De esta antigua plantación sobrevive un ejemplar situado delante del Hotel Montesol y otro en la esquina contraria – aunque este formaba parte del arbolado de las antiguas carreteras de San Antonio, San Jose y Santa Eulalia del Rio- que se desviaban en este punto.El arbolado más numeroso del paseo esta constituido por tipuanes (Tipuna tipu) plantadas en la dé-cada de los años 90, es un árbol originario de América del Sur, de crecimiento rápido y que conserva toda la masa foliar durante todo el invierno, ya que es el árbol caduco que cambia todas las hojas más tardíamente, aproximadamente a principios de la primavera.Existe un gran ejemplar de Ficus elástica situado al centro del paseo que ha alcanzado un volumen bastante considerable y que ofrece una cómoda sombra para descansar durante los meses más cá-lidos del año, también encontraremos un gran ejemplar de Eucalipto camalduensis, que destaca por su alzada y buena formación.Pero las plantas más representativas y valiosas de este paseo son las adelfas (Nerium oleander) con forma de pequeños árboles con cepa, un proceso que necesita muchos años, ya que normalmente esta planta se presenta de forma arbustiva, sin un tronco principal.La actual forma de las adelfas que son como pequeños árboles ha sido posible con una intervención jardinera durante muchas décadas ya que es muy difi cil y costos que un arbusto como este llegue a tener un porte como el que presentan estas adelfas del paseo Vara de Rey.Las adelfas son muy típicos del clima mediterráneo y se pueden encontrar silvestres en los torrentes y lugares que disponen de cierta humedad, aunque sea estacional.La variedad cromática de las fl ores también es bien singular, existen colores que van desde el blanco más típico hasta diferentes tonos rosados y alguno de color salmón y rojizo.La colección de adelfas de este paseo es la más valiosa y la gran variedad de colores de sus fl ores que perduran desde la primavera hasta el mes de octubre las convierten en muy pintorescas. Son los arbolilllos más fotografi ados de toda la zonaUnos ejemplares de drago (Dracaena drago) con un tamaño bastante considerable y una edad de varias décadas, se situan en la parte más próxima al puerto y su valor ornamental es considerable por la forma, además de su volumen y edad.Mirando hacia el puerto descubriremos un conjunto de palmeras datileras (Phoenix dactylifera) altas y esbeltas de unos 60 años de edad que forman un conjunto bien interesante y proporcionan belleza y frescor a las terrazas situadas bajo su sombra.Las palmera datileras también son las plantas más interesantes de la plaza situada junto al paseo, la plaza del Parque, aunque que tienen una alzada considerable y un porte muy elegante, no son tan viejas como las anteriormente descritas, solo cuatro de ellas llevan allí toda su vida, situadas cada una de ellas en uno de las cuatro esquinas de la antigua placeta embaldosada poblada de pinos, las otras fueron trasplantadas durante las obras de reforma, aunque el conjunto actual sea bastante in-teresante desde el punto de vista estético.Un poco más adelante de este conjunto de palmeras encontramos una hilera de bellasombras, alguna de las cuales son de un considerable tamaño. Formaban parte de los primeros árboles que propor-cionaron sombra a los andenes del puerto de Eivissa. En alguna información oral no contrastada se dice que fueron importadas directamente de América del Sur, en algún barco comercial; son origi-narias de la Pampa argentina y en realidad se trata de una herbáceas gigantes porque sus tejidos no forman lignina ni leña, es decir , en realidad no son árboles, aunque su gran volumen, el verdor espléndido que tienen sus hojas y la gran sombra que proporcionan en los mese más calurosos del año, han provocado esta pequeña confusión.Aquest és el passeig més antic de la ciutat d’Eivissa; originalment hi havia dos alineacions de plata-ners (Platanus x hispànica) i popularment era conegut com “s’Alamera”. D’aquesta antiga plantació sobreviu un exemplar situat davant de l’Hotel Montesol i un altre a la cantonada contrària -encara que aquest formava part de l’arbrat de les antigues carreteres de Sant Antoni, Sant Josep i Santa Eulària des Riu- que es desviaven en aquest punt.L’arbrat més nombrós del passeig està constituït per tipuanes (Tipuna tipu) plantades a la dècada dels anys 90, és un arbre originari d’Amèrica del Sud, de creixement ràpid i que conserva tota la mas-sa foliar durant tot l’hivern, ja que és l’arbre caduc que canvia totes les fulles més tardanament, apro-ximadament al principi de la primavera.

Existeix un gran exemplar de Ficus elàstica situat al centre del passeig que ha assolit un volum prou considerable i que ofereix una còmoda ombra per descansar durant els mesos més càlids de l’any, també trobarem un gran exemplar d’Eucaliptus camalduensis, que destaca per la seva alçada i bona formació.Però les plantes més representatives i valuoses d’aquest passeig són els baladres (Nerium olean-der), amb forma de petits arbres amb soca, un procés que necessita molts anys, ja que normalment aquesta planta es presenta en forma arbustiva, sense un tronc principal. L’actual forma dels baladres que són com a petits arbrets ha set possible amb una intervenció jardi-nera durant moltes dècades ja que és molt difícil i costós que un arbust com aquest arribi a tenir un port com el que presenten els baladres del Passeig de Vara de Rey.Els baladres són molt típics del clima mediterrani i es poden trobar silvestres en els torrents i llocs que disposen d’una certa humitat, encara que sigui estacional.La varietat cromàtica de les fl ors també és ben singular, existeixen colors que van des del blanc més típic fi ns a diferents tons rosats i algun de color salmó i vermellós.La col·lecció de baladres d’aquest passeig és la més valuosa, i la gran varietat de colors de les seues fl ors que perduren des de la primavera fi ns al mes d’octubre els converteix en molt pintorescos. Són els arbrissons més fotografi ats de tota la zona.Uns exemplars de drago (Dracaena drago) amb una grandària prou considerable i una edat de vàries dècades, se situen a la part més pròxima al port i el seu valor ornamental és considerable per la for-ma, a més del seu volum i edat.Mirant cap al port descobrirem un conjunt de palmeres datileres (Phoenix dactylifera) altes i esveltes d’uns 60 anys d’edat que formen un conjunt ben interessant i proporcionen bellesa i frescor a les te-rrasses situades sota la seua ombra.Les palmeres datileres també són les plantes més interessants de la plaça situada vora el passeig, la plaça del Parc; encara que tenen una alçada considerable i un port molt elegant, no són tant velles com les anteriorment descrites, només quatre d’elles porten allí tota la seua vida, situades cadascu-na d’elles en un dels quatre cantons de l’antiga placeta enrajolada poblada de pins, les altres varen ser trasplantades durant les obres de reforma, encara que el conjunt actual sigui prou interessant des del punt de vista estètic.Un poc més endavant d’aquest conjunt de palmeres trobam una fi lera de bellaombres, algunes de les quals són d’una considerable grandària. Formaven part dels primers arbres que proporcionaren ombra a les andanes del port d’Eivissa. En alguna informació oral no contrastada es diu que varen ser importades directament d’Amèrica del Sud, en algun vaixell comercial; són originàries de la Pampa argentina i en realitat es tracta d’unes herbàcies gegants perquè els seus teixits no formen lignina ni llenya, és a dir, en realitat no són “arbres” encara que els seu gran volum, la verdor esplèndida de les seues fulles i la gran ombra que proporcionen en els mesos més calorosos de l’any, han provocat aquesta petita confusió.Th is is the oldest avenue in the city of Ibiza and was originally lined by two rows of plane trees (Pla-tanus x hispànica) and was popularly known as “s’ Alamera”. Th ere are survivors from this former plantation, one of which stands in front of the Hotel Montesol, and there is another on the opposite corner, although it used to form part of the trees that lined the old road between Sant Antoni, Sant Josep and Santa Eulària des Riu which ran along this route.Th e most numerous type of tree on the avenue are the Rosewoods (Tipuna tipu) planted in the 1990s. Th is tree originated in South America and grows quickly, but it is the last of the deciduous trees to shed its leaves, keeping its foliage through the winter and shedding it only at the start of spring.Th ere is also a large example of Ficus elàstica in the centre of the avenue that has grown to con-siderable size and off ers abundant shade to relax in during the hottest months of the year. We can also fi nd a large example of Eucaliptus camalduensis, which is notable for its height and good shape.Th e most common and valuable plants on this avenue are the dogbanes Nerium oleander in the form of small trees with trunks, a process that requires many years because they normally grow in the form of bushes without a central stem. Th e current form of the dogbanes as small trees is the result of long-term tending by gardeners over several decades, and it is very diffi cult and costly to train a bush like this to adopt the form that the dogbanes of Passeig de Vara de Rey do.Dogbanes are a native plant of the Mediterranena climate and grow wild near streams and other places where they fi nd humidity, although not always all year round.Th e colours of the fl owers are also singular, ranging from the most common white blooms to a range of pink shades, with some salmon and even crimson varieties.Th e collection of dogbanes on this avenue make these plants more valuable, and the variety in the colour of their fl owers make them picturesque, blooming from springtime until the month of Octo-ber. Th ey are the trees that are most photographed in the whole area.Some examples of Drago (Dracaena drago) of considerable size and several decades old can be found in the area near the port, and their size, age and form give them considerable ornamental val-ue.If we look towards the port we can see a group of tall, slender Date palms (Phoenix dactylifera) that are around 60 years old and provide an attractive backdrop to the terraces that are in their shade.Date palms are also the most interesting plants in the square located at the end of the Passeig and popularly known as Plaça del “Parque” and despite their considerable height and elegant appear-ance, they are not as old as the ones mentioned previously. Only 4 of them have been here all their lives, and they were originally on the corners of the old paved square populated by pines, the others were moved here during reconstruction work, although the group now forms a particularly pleasing aesthetic arrangement.A little further on from this group of palms we can fi nd a row of ombu trees, some of which have reached considerable size. Th ese were among the fi rst trees that were planted to provide shade for the of the Port of Ibiza. Unconfi rmed stories claim that they were imported directly from South America on a merchant ship, from their native Argentinian pampa. Th ey are actually giant herbs and their tissues contain neither lignin or wood, so they are not really trees at all, although their size, the splendid colour of their leaves and the shade they provide in the summer all contribute to this confusion.

ES SOTO. ES SOTO. ES SOTOSubiendo por el Camí del Calvari y hasta al puerta del Soto Fosc, bajo el baluarte de San Bernardo y hasta el baluarte de Santa Tecla y el Revellí, encontramos la zona conocida como el Soto, que limita con la costa.La vegetación espontánea es bastante interesante, muy infl uenciada por la proximidad del mar, la constitución rocosa, predregosa y probre del terreno.La vegetación más visible está constituida por algunos grupos de pinos de repoblación -ejemplares de pino blanco (Pinus halepensis) y pino piñonero (Pinus pinea)- junto con muchos otros ejempla-res deseminados y una abundante y espesa garriga compuesta de variadas herbáceas y arbustos, algunos bastante interesantes como son la lavanda ( Lavandula) que se encuentra alrededor, junto con sabinas (Juniperus phoenicia), lentiscos (pistacea lentiscus) y tomill (Olea europaea var. Syl-vestris) junto con las anteriormente citadas alcaparras, ejemplares de tomillo (Th ymus capitatus) y algunos arbustos poco frecuentes en otros lugares como pueden ser la whitannia que sorprende por ser un arbusto de hoja perenne y unas fructifi cacions de color rojo brillante – que conviene no tocar, ya que su ingesta podría ser peligrosa- Iguales precauciones hemos de tener con la ruda (Ruta graveolens), ya que el contacto de su savia con la piel y la acción de la luz del sol provoca unas que-maduras muy incómodas. Esparragueras ( Asparagus) y marrubio (Marrubium vulgare)son también muy comunes en la zona del SotoOtros arbustos con fl ores que podemos encontrar en la zona del Soto, pero de procedencia exótica, son las banderillas españolas (Lantana camara), que han sido diseminadas las semillas por los pája-ros y la capacidad de colonización que muestran , en este caso estaríamos hablando de fl ora alócto-na, con capacidad de infestación.El Soto,junto con la variada garriga ofrece una vistas espectaculares hacia las playas d’en Bossa, es Cavallet, la torre de ses Portes, es Freus, los islotes más próximos a la costa y la isla de Formentera con la Mola como protagonista. El paisaje, la tranquilidad y la fl ora son unos grandes valores de este espacio bajo las murallas y baluartes dela ciudad de Eivissa, con la torre del Homenage del Castillo y el campanario de la Catedral como los puntos más altos del conjunto histórico y artístico.Pujant pel Camí del Calvari i fi ns a la porta des Soto Fosc, baix del baluard de Sant Bernat i fi ns al baluard de Santa Tecla i es Revellí, trobam la zona coneguda com es Soto, que limita amb la costa.La vegetació espontània és prou interessant, molt infl uenciada per la proximitat de la mar, la consti-tució rocosa, pedregosa i pobre del terreny.La vegetació més visible està constituïda per alguns grups de pins de repoblació -exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyoner (Pinus pinea)– juntament amb molts altres exemplars disse-minats, i una abundant i espessa garriga composta de variades herbàcies i arbustos, alguns prou interessants com són el tomaní (Lavandula) que es troba arreu, juntament amb savines (Juniperus phoenicia), mates (Pistacia lentiscus) i ullastres (Olea europaea var. sylvestris), juntament amb les anteriorment citades tapereres, exemplars de frígoles (Th ymus capitatus) i alguns arbustos poc fre-qüents en altres indrets com poden ser la whitannia que sorprèn per ser un arbust de fulla perenne i amb unes fructifi cacions de color vermell brillant -que convé no tocar, ja que la seua ingesta podria ser perillosa-. Iguals precaucions hem de tenir amb la ruda (Ruta graveolens), ja que el contacte de la seua saba amb la pell i l’acció de la llum del sol provoca unes cremades molt incòmodes. Esparregue-res (Asparagus) i marrubí (Marrubium vulgare) són també molt comuns a la zona des Soto.Altres arbustos amb fl ors que podem trobar a la zona des Soto, però de procedència exòtica, són les banderetes espanyoles (Lantana camara), que s’han estès disseminades les llavors pels ocells i la capacitat de colonització que mostren, en aquest cas estaríem parlant de fl ora alòctona, amb ca-pacitat d’infestació.Es Soto, juntament amb la variada garriga ofereix unes vistes espectaculars cap a les platges d’en Bossa, es Cavallet, la torre de ses Portes, es Freus, es illots més pròxims a la costa i l’illa de Formente-ra amb la Mola com a protagonista. El paisatge, la tranquil·litat i la fl ora són uns grans valors d’aquest espai baix de les murades i baluards de la ciutat d’Eivissa, amb la torre de l’Homenatge del Castell i el campanar de la Catedral com a punts més alts del conjunt històric i artístic.Th e area from Camí del Calvari towards Porta des Soto Fosc, from the Baluard de Sant Bernat as far as the Baluard de Santa Tecla and es Revellí, running along the line of the coast, is known as es Soto.Th e plants that grow here under the infl uence of the sea, the rocky terrain with its poor stony soil are quite interesting.Th e most visible vegetation consists of the repopulation by groups of pines -examples of Aleppo pine or Pinus halepensis, stone pines or Pinus pinea- along with other scattered examples and thick undergrowth consisting of grasses and bushes, including interesting herbs such as rosemary or lavender that grow everywhere, alongside juniper Juniperus phoenicia, mastic, Pistacia lentiscus and wild olive Olea europaea var. sylvestris, as well as the capers we saw previously, wild thyme thymus capitatus and some less common bushes in other areas such as withania which is a surpris-ing perennial shrub with bright red fruits that it is best not to touch, because consumption may be dangerous. Similar caution should be shown to the rue, Ruta graveolens, because its sap reacts with sunlight on skin to cause very painful burns. Asparagus and horehound, Marrubium vulgare are also commonly found in the area of es Soto.Another fl owering shrub that we can fi nd in es Soto that has exotic origins is wild sage, or Lantana cámara, which was spread here as seeds dropped by birds, and by its capacity to colonise new areas. It is an invasive species with great capacity for infestation.Es Soto, with its varied undergrowth, off ers spectacular views towards the beaches of en Bossa, es Cavallet, sa Torre de ses Portes, es Freus, the islands nearest to the coast and Formentera, with La Mola as its most prominent feature. Th e landscapes, peace and fl ora are the main attractions of this space beneath the walls and ramparts of the city of Ibiza, which has the Castle Tower and Bell tower of the Cathedral as the highest points of its historic and artistic legacy.

PARC DE LA PAU. PARC DE LA PAU. PARC DE LA PAUEl Parc de la Pau es un pequeño parque urbano situado en el Eixample de al ciudad y es muy frecuen-tado durante muchas horas del día. Presenta un abigarrado conjunto de árboles que proporcionan una sombra muy apreciada en los mese más calurosos del año.Los árboles más destacables son las lilas (Meliah azedarach), los cipreses (Cupressus sempervi-rens) y algunos ejemplares de fi cus (fi cus rubijinosa).También podemos encontrar un ejemplar de Ficus religiosa, que es el único en el arbolado de la ciu-dad de Eivissa.En la parte central del parque, a los lados de la fuente, encontramos una curiosa colección de plan-tas crasas y cactus que han alcanzado un tamaño bastante considerable, los más destacable por su porte columnar y agresiva púas protectoras son los saguaros (Carnegiea gigantea), originarios de Sonora y muy a menudo protagonistas de los paisajes de las películas de western. Esta colección es muy fotografi ada por los turistas ya que les resulta muy exótica y pintoresca.El parc de la Pau és una petit parc urbà situat a l’Eixample de la ciutat i és molt freqüentat durant mol-tes hores del dia. Presenta un bigarrat conjunt d’arbres que proporcionen una ombra molt apreciada en els mesos més calorosos de l’any.Els arbres més destacables són les mèlies (Meliah azedarach), els xiprers (Cupressus sempervirens) i alguns exemplars de fi cus (Ficus rubijinosa).També podem trobar un exemplar de Ficus religiosa, que és únic en l’arbrat urbà de la ciutat d’Eivissa.A la part central del parc, als costats de la font trobam una curiosa col·lecció de plantes crasses i cactus que han assolit una grandària prou considerable, els més destacables pel seu port columnar i agressives punxes protectores són els saguaros (Carnegiea gigantea), originaris de Sonora i molt sovent protagonistes dels paisatges de les pel·lícules de western. Aquesta col·lecció és molt foto-grafi ada pels turistes ja que els resulta molt exòtica i pintoresca.Th e Parc de la Pau is a small city park in the Eixample area of the city and is very busy during many hours of the day. It has a dense population of trees that provide welcome shade during the hottest months of the year.Th e most noticeable are the chinaberry trees, Meliah azedarach, the cypresses, Cupressus sem-pervirens and some examples of fi cus, Ficus rubijinosa.Th ere is also a Ficus religiosa, the only one of its kind among the tree population of the city of Ibiza.In the centre of the park, around the fountain, we can see a curious collection of succulent plants and cacti that have reached a considerable size. Th e most remarkable, for their appearance and formida-ble spines are the saguaros, Carnegiea gigantea, originating from Sonora and frequently the main feature of the landscape in many western fi lms. Th is exotic, picturesque collection is an attraction for tourists, who often take pictures here.

PLAZA DE ANTONI ALBERT I NIETO. PLAÇA D’ANTONI ALBERT I NIETO. PLAÇA D’ ANTONI ALBERT I NIETOEs otro espacio urbano con un gran conjunto de tipuanas (Tipuana tipu), diversas jardineras donde encontraremos algunos olivos (Olea europaea) y diversas plantas herbáceas y arbustivas típicas de jardines mediterráneos, resistentes a altas temperaturas y a exposiciones muy soleadas.És un altre espai urbà arbrat amb un gran conjunt de tipuanes (Tipuana tipu), diverses jardineres on trobarem algunes oliveres (Olea europaea) i diverses plantes herbàcies i arbustives típiques de jar-dins mediterranis, resistents a altes temperatures i a exposicions molt assolellades.Th is is another urban space with a curious population of trees, especially a large group of Rosewood trees, tipuana tipu, several olive trees Olea europaea as well as a number of native grasses and shrubs that are common to Mediterranean gardens, resistant to high temperatures and exposure to strong sunlight.

NECRÓPOLIS DES PUIG DES MOLINS. NECRÒPOLIS DES PUIG DES MOLINS. NECROPOLIS OF DES PUIG DES MOLINSEs un espacio arqueológico importantísimo y presenta uno valores paisajísticos que poco han varia-do durante muchas generaciones. La combinación de olivos plantados aprovechando los hipogeos y la silueta del monte recortándose contra el cielo del atardecer lo convierten en u en espacio de gran valor en todos los aspectos. La aparición de la agresiva bacteriosis causada por la Xylella, fue repor-tada por primera vez en los olivos de este monte y obligó a un intenso trabajo de control que supuso la pérdida de algunos ejemplares valiosos de olivos centanarios.En el Puig des Molins encontramos algunos ejemplares de cipreses (Cupressus sempervirens) – re-cuerdo de las antiguas instalaciones militares que ocuparon parte de los terrenos- y pinos bordes (Pinus halepensis) que se han extendido y han podido medrar gracias al potencial colonizador que tiene nuestra especie de pino que da nombre a nuestras islas PitiusesÉs un espai arqueològic importantíssim i presenta uns valors paisatgístics que poc han variat durant moltes generacions. La combinació d’oliveres plantades aprofi tant els hipogeus i la silueta del puig retallant-se contra el cel del capvespre el converteixen en un espai de gran valor en tots els aspectes.L’aparició de l’agressiva bacteriosi causada per la Xylella, va ser reportada per primera vegada a les oliveres d’aquest puig i va obligar a un intens treball de control que va suposar la pèrdua d’alguns exemplars valuosos d’oliveres centenàries. As Puig des Molins es troben alguns exemplars de xiprers (Cupressus sempervirens) -record de les antigues instal·lacions militars que ocuparen part dels terrenys- i pins bords (Pinus halepensis), que s’han escampat i han pogut medrar gràcies al potencial colonitzador que té la nostra espècie de pi que dóna nom a les nostres illes Pitiüses.Th is is a very important archaeological site and its landscape has changed very little over many gen-erations. Th e combination of the olives planted to take advantage of the underground chambers and the outline of the hill against the setting sun make it a location of great value in many respects.Th e presence of aggressive bacterial disease caused by Xylella was fi rst reported in the olives of this hill and led to an intense eff ort to control it that entailed the loss of several valuable examples of an-cient olive trees. We can fi nd examples of Cyprus trees, Cupressus sempervirens, which are a reminder of the mili-tary facilities that used to be here, and Aleppo pines, Pinus halepensis, that have spread and pros-pered here thanks to the ability of this species to colonize new areas.

PARQUE DEL POETA MARIÁ VILLANGOMEZ. PARC DEL POETA MARIÀ VILLANGÓMEZ. PARK OF THE POET MARIÀ VILLANGÓMEZEl parque el poeta Mariá Villangomez se encuentra en el barrio de Cas Serres de Dalt, a las afueras de la ciudad de Eivissa.Es un espacio muy grande y luminoso donde crece un gran número de tipuanes (Tipuana tipa) que son la vegetación arbórea más representativa. La rusticidad de la especie les proporciona una gran capacidad de adaptación al clima árido-mediterráneo.Se conservan algunos ejemplares relíquia de cuando los terrenos eran agrícolas, alguna higueras (Fi-cus carica) y olivos (Olea europaea).El resto de vegetación más representativa son romero (Rosmarinus postratus) algunos macizos de rosales y unas grande superfi cies de cesped, formadas por gramíneas de origen subtropical con pasto bahía (Paspalum notatum).El parc del poeta Marià Villangómez es troba al barri de Cas Serres de Dalt, als afores de la ciutat d’Eivissa.És un espai molt gran i lluminós on creix un gran nombre de tipuanes (Tipuana tipa), que són la ve-getació arbòria més representativa. La rusticitat de l’espècie els proporciona una gran capacitat d’adaptació al clima àrid-mediterrani.Es conserven alguns exemplars relíquia de quan els terrenys eren agrícoles, algunes fi gueres, (Ficus carica) i oliveres (Olea europaea). La resta de vegetació més representativa són romanins (rosmarinus postratus) alguns massissos de rosers i unes grans superfícies de gespa, formades per gramínies d’origen subtropical com herba badia (Paspalum notatum).Marià Villangómez Park is in the neighbourhood of cas Serres de Dalt, on the outskirts of the city of Ibiza.It is a very large, bright space where there are a number of Rosewood trees, Tipuana tipa, which are the most common type to be found here. Th e simplicity of the tree endows it with great capacity to adapt to the arid Mediterranean climate.Some trees still remain from when the area was farmland, including some fi g trees, Ficus carica, and olives, Olea europaea. Th e other plants found here are rosmarinus, rosmarinus postratus, some groups of roses and large expanses of grass, consisting of the sub-tropical species, Paspalum notatum, or Bahia grass.

PASEO DE JOAN CARLES I. PASSEIG DE JOAN CARLES I. PASSEIG DE JOAN CARLES IEl paseo de Joan Carles I es una extensa zona que bordea los puertos deportivos de la bahía de Ei-vissa. La presencia del mar y la constitución del suelo que es poco profundo y poco fértil -se trata de te-rrenos ganados al mar hace décadas- inciden y condicionan de manera muy notable la vegetación capaz de vivir en esta situación.Las plantas más vistosas de la zona son las palmeras datileras ( Phoenix dactylifaera) y las palmeras washingtonia (Washingtonia robusta).Algunos ejemplares de eucalipto destacan por su alzada por encima del resto de plantas, se trata de la misma especie más común en la ciudad de Eivissa, el Eucaliptus camlduensis.Podemos encontrar algún ejemplar aislado de taraje (Tamarit gallica) que después veremos en las aceras que se dirigen hacia los muelles de Botafoc, junto con adelfas, algunos ejemplares de ciprés y también de fi cus (Microphyla nítida)El passeig de Joan Carles I és una extensa zona que voreja els ports esportius de la badia d’ Eivissa.La presència de la mar i la constitució del sòl que és poc profund i poc fèrtil -es tracta de terrenys guanyats a la mar fa dècades- incideixen i condicionen de manera molt notable la vegetació capaç de viure en aquesta situació. Les plantes més vistoses de la zona són les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i les palmeres washingtonia (Washingtonia robusta).Alguns exemplars d’eucaliptus destaquen per la seua alçada per damunt de la resta de les plantes, es tracta de la mateixa espècie més comuna a la ciutat d’Eivissa, l’Eucaliptus camalduensis.Podem trobar algun exemplar aïllat de tamarell (Tamarix gallica) que després veurem a les voreres que es dirigeixen cap als molls des Botafoc, juntament amb baladres, alguns exemplars de xiprers i també de fi cus (Microphyla nítida).Th e passeig de Joan Carles I is a wide avenue alongside the leisure harbour of the Port of Ibiza.Th e presence of the sea and the fact that the soil is shallow and relatively infertile, because they were reclaimed from the sea a few decades ago, condition the vegetation that is capable of living in this environment. Th e most noticeable plants in the area are the date palms, phoenix dactylifera and the Mexican fan palms, washingtonia robusta.Th e height of some eucalyptus trees makes them stand out above the other trees, and they are the same species that is most common in the city of Ibiza, Eucaliptus camalduensis.We can also fi nd examples of tamarisks, tamarix gallica, which we can also see on the pavements that lead to the Botafoch docks, alongside dogbane, a few cypresses and Ficus microphyla nitida.

3.Passeig Varade Rei i Plaça

des Parc

8. Passeig deJoan Carles I

10. SesFeixes Prat de

Ses Monges

11. Praderasde posidoniasubmarina

9. Ses FeixesPrat de Vila

4. Es Soto

5. Parc dela Pau

6.Plaça deD’Antoni

Albert i Nieto

7. Puig deMolins

12. Parc MariáVillangómez

8.Poblado Feniciode sa Caleta

2.Recinto fortificados.XVI

1.Catedral

5.Portal deses Talues

4.Portal Nou

6.Monumentoa los Corsarios

3.Convento e Iglesiade Santo Domigo

7.Necrópolis Puigd’es Molins

10 Km

1.Sa Carrossa

2. Parc de laReina Sofía

MONUMENTOS1. Catedral2. Recinto fortificado s.XVI3. Convento e Iglesia de Santo Domingo4. Portal Nou5. Portal de ses Talues6. Monumento a los Corsarios7. Necrópolis Puig d’es Molins8. Poblado Fenicio de sa Caleta

PATRIMONIO NATURAL1. Sa Carrossa2. Parc de la Reina Sofía3.Passeig Vara de Rei i Plaça des Parc4. Es Soto5. Parc de la Pau6.Plaça de D’Antoni Albert i Nieto7. Puig de Molins8. Passeig de Joan Carles I9. Ses Feixes Prat de Vila10. Ses Feixes Prat de Ses Monges11. Praderas de posidonia submarina12. Parc Mariá Villangómez

Ibiza