l' excursionista - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus hermes, thor ú osiris; y...

16
L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ASSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANY III. BARCELONA 3O DE JUNY DB 1880 NÚM. 20. CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ U<comunl'cácion»íf°eníasllib*r¿r!ísd'e Verd^rlVextóo™£3%",/Felíp 1 . ir ' 8 ' rB e tola s SESSIÓ Y EXCURSIONS JUUOLYAGOSTDKISSO. Dia 23.—Sessió preparatoria de la excursió á Gualba, y de la visi- ta á la esglesia y claustre de Sant Pau del Canip. 25.—Excursió á Gualba. i. tr Agost.—Visita á la esglesia y claustre de Sant Pau del Camp. SOCIS ENTRATS DURANT LO MES W ; J^NY. D. Sever Porta y Soler. » Ramón Nicolau y Riba. » Pau Feíxas. » Caries Maurer. » Marcelí Coll y "¿rugada. » Joseph Presno. » Amat de Lázaro. f> Frederich Bonay y Carbó. ?> Joseph Sabat y Viure. » Pelegrí Pomés y Pomar. » Caries Héym. » Manel Marqués y Puig. » Enrich de Grau. SOCIS DELEGATS. D. Víctor Lietaud, á Marsella. » Ramón Rosich, á País. » Víctor Aragón, á Montpellier. » Serafí Coma, á Malgrat.

Upload: dangliem

Post on 08-Jul-2018

219 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANY III. BARCELONA 3O DE JUNY DB 1880 NÚM. 20.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

U<comunl'cácion»íf°eníasllib*r¿r!ísd'e Verd^rlVextóo™£3%",/Felíp1. ir'8'rBe tolas

SESSIÓ Y EXCURSIONSJUUOLYAGOSTDKISSO.

Dia 23.—Sessió preparatoria de la excursió á Gualba, y de la visi-ta á la esglesia y claustre de Sant Pau del Canip.

— 25.—Excursió á Gualba.— i.trAgost.—Visita á la esglesia y claustre de Sant Pau del

Camp.

SOCIS ENTRATS DURANT LO MES W ; J^NY.

D. Sever Porta y Soler.» Ramón Nicolau y Riba.» Pau Feíxas.» Caries Maurer.

» Marcelí Coll y "¿rugada.» Joseph Presno.» Amat de Lázaro.f> Frederich Bonay y Carbó.?> Joseph Sabat y Viure.» Pelegrí Pomés y Pomar.» Caries Héym.» Manel Marqués y Puig.» Enrich de Grau.

SOCIS DELEGATS.

D. Víctor Lietaud, á Marsella.» Ramón Rosich, á País.» Víctor Aragón, á Montpellier.» Serafí Coma, á Malgrat.

Page 2: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

CONFERENCIAS SOBRE NOCIONS D' ARQUEOLOGÍAContinuant la serie d' aquestas imeressants conferencias, cu tres

de ellas (14 Novembre v 6 Desembre 1879, 9 Janer 1880) s' ocupaD. Eduart Támaro de la Paleografía, de la Epigrafía, y de la Di-plomática y Bibliografía.

En tant extensa y variada materia foren tnoltas las novas y con-sideracions de la ma)or importancia donadas per 1T ilustrat confe-renciant essent difícil ferne un breu resumen. Exposá respecte á lapaleografía los remots orígens de P escriptura suposada per los In-dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs delFenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-grada err son origen, y consigna que Ja forma general d1 escripturade las nacions semíticas fou T alfabética. Enumera entre aquestas1' escriptura hebraica ab sas deri^acions prüicipalment la Siríaca;I'Arábiga y sa especialitat la Cúfica; y en la India I1 escripturaTibetina, las del Mogol y altres que caracterisá. Establí des-prés que los Grechs havian derivat en gran part sa escripturadeis Fenicis. conservan! ab ella grans analogías lo Uatí antich ydesprés d'alguna digressió sobre los.alfabets iiálichs, s' ocupa de1'alfabet celtibérich espanyol y de Y antich us del alfabet grechen ]a Galia. Parla deis carácters Rumichs usats en los paíssos delISort d' Europa: y de sas formas generáis ab certas variacions fetasprincipalment peí bisbe Ultilas, deduhí 1' origen de 1' escripturaanomenada gótica. Feu notar que la major part de escrípturus se-míticas com I1 hebreu van de dreta a esquerra y las jaféticas d' es-querra á dreta; altres anomenadas Bustrofedon van á la vegada dedreta á esquerra y více-versa; altres preñen la forma de roda y sedihuen cídocas, altres son verticals com la Xina, y altres en formade cistell com 1' Etrusca. Descrigué per últim las materias de 1'es-criptura com lo papyrus, las cartas, las tauletas enceradas o dip-ticns, los pergamrnsy lo paper, enumerant, comerá consegüent, losestils y demés medís usats pera la formado clara y expedita de las

En la Epigrafía, després de ponderada sa importancia pera lahistoria, enumera primerament las materias mesgeneralment usa-das com foren la pedra y lo bronzo pera major estabilitat deis fetsu ue 's conmemoravan, fent notar que generalmcnt s' escrivian en1 idioma peculiar de cada país y no en llenguas clássicas ó conven-cionals. Entra en las llargas y utilissimas consideracions relativasá las abreviaturas constantment usadas en las inscripcions epigrá-ficas y portadas tins al abús en las Romanas y detaUadament ana-lisa las diferents especies d' inscripcions, a saber: sagradas ó voti-vas, históricas, honoríficas ó laudatorias, públicas ó essencialmentmonumentals, jurídicas, sepulcrals y mixtas. De totas ellas presen-ta alguns exemples, demostrant sa molta concisió y eleganis for-mas d' estil en lo general; y éspecialment feu notar la dolsa expre-

Page 3: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

sió deis epitafis tant üntichs com cristíans deis primers selles, encontraposició de lasgeneralment secaséinsubstancialsinscripdonsmodernas.

Respecte á la Diplomática, ademes de enaltir son especial obj'ec-te, qual es lo de autenticar los actes solemnes per la gravetat y n i -mia observancia de tas formas y de las circunstancias extrínsecasdeis diplomas, després de enumerar los que principalmcnt s' ha-vian ocupat d'ella com Petrarca, Poggio y Sigonio, establí quePapebrochio fou lo primer que en 1675 publica un iractat com-plert de Diplomática. Enumera los grans monuments de 1' anti-guetat, com las Taulas de la l!ey, las Pirámides d' Egipte, 1' Escutdel Temple de Júpiter y altres en que íbren escrits los principáisdocumenis públichs de 1' antiguetat, usantse després lo Papyrus, ydesde Justiniá los protocols ó papers timbráis. Las formas deis d i -plomas generalment anomenats Cartas, si be en la CancilleríaPontificia prevalgueren los noms de Butllas y Breus pera los do-cuments mes solemnes, li donaren també camp pera notables con-sideradons, no essent menys oportunas ías que feu sobre sos se-gells y firmas.

Per últim en lo referent á la Bibliografía realsá la ¡usía impor-tancia de la ordenada colecció de lhbres de tota mena, empresaportada molt endavant per alguns antichs pobles, tal vegada enca-ra no aventatjats. Cita alguna d' aquellas célebres bibliotecas^ ex-posá la formado de varias que son 1' ornament principal de diver-sas ciutats d' Europa y pera demostrado del valor obtingut peralguns Uibres en 1' etat mitjana, cita lo cambi fet ab joyas de granvalía. Exposá la riquessa que afegian ais Uibres sas delicadas í lu-minacionsy encuadernacions las mes escullidas; y per últim ex-posá la revolució portada per 1' imprenta en aquesta materia absos avensos grandiosos é imponderables. Las tres conferencias fo-ren oídas ab lo major gust y vivament aplaudidas.

CRÓNICA DE L' ASSOCIACIÓ.(Continuado.)

ABRIL.—Día r 6.—Conferencia del Sr. Rubio y Lluch sobre lo tema-«Expedició deis catalans á Orient segons recientspublicacions.n

Dia 23.—Vetllada literaria ab motiu de la festa patronal de Sant JordiSe llegiren composicions en prosa deis Srs. Argullol, Companv, ]>au y Tá-maro, y en vers deis Srs. Aguiló, Blanch y Romaní, Calvct' FranquesaMasriera, Olivó y Verdú. Lo local estaba artísticament adornat ab guir-landas de rosas, y se destacava en la testera del saló la estatua del patróde Catalunya. Nombrosa concurrencia assisti á fa vetllada

Dia So.—Conferencia del Sr. Cornet y Mas, que versa sobre lo tema:

MAIG.—Dia 7.—Conferencia del Sr. Ixart, tema: nArt. de la lectura >Dia 13.—Sessió preparatoria de la excursió á Manresa, Fals, Talaman-

Page 4: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

ca y Mura. En dita sessió lo Sr. Vidal (D. M.l Ucgí la memoria de la cx-cursió verificada al casiell de Castellbell. •

Dia 14. —Conferencia del Sr. Martí {D. Odo) tema: «Excursió á An-dorra.» __________

EXCURSIÓ AL MONTGRÓS DE MONTSERRATLOS DÍAS 5 V 6 DE JUNY DIÍ 1880.

A las 6 de la tarde del dia 5 del present mes sortiren ab lo liende Barcelona á Martorell los assoeiats Srs. Bordas (D. Frcdcrkh),Cuadras, García (D. Domingo), Massó, Medina, Portas, Piqué,Torras [D. Cessar) y Vergés, á despit de forta pinja, que era benmala perspectiva pera efectuar excursió á llochs solitaris y enas-prats de la montanya. Passaren a pernociar á Collbató pera enca-minarse lo dia següent, per poch que '1 temps los ho permetcs, alMontaros de Montserrat.

A punta de dia del següent dia 6, ab tot y presentarse lo cel bas-lant nuvolós, emprengueren lo camí de la Vinya nova, masía si-tuada entre Collbató y '1 Bruch, pera efectuar desde aqueli puntlo pás de la canal del Mitjdia y 1! ascensióal Montgrós.

Lo termometre marcaba 9 R.¡ barometre aneroide 739^275metres altitut.

Desde la Vinya nova y desprésde rápida cosía arribaren ul turódel Bassal deis gats á las 7 del matí. Temps humit y calma; boi-ras altas, amenassant emplujarse; termometre 90 R.; barometre708; 647 metres sobre 'I niveíl del mar. Continuaren 1' aspre pu-jada, arribant després de 112 hora de camí al Serrat del Mitjdia.Bellíssim y sorprenent panorama de enaspradas puntas, enlayradascimas é inaccessibles mogots en la montanya; en direcció al plá lavista agafa ampie espay de terreno; se destaca ais peus lo llocn his-torien y memorable ahont hi hagué la gloriosa acció del Bruch.Lo temps seguía encalmat y humit; termometre 9° R.; barometre698, altitut 764 metres.

Baixaren desde allí al fons del torrent del Mitjdia, recorregue-ren. la canal, lloch en extrém bell y rublert de vegetació y devariats efectes y contrasts pintorescos, essent un deis punts mesdignes d' esser visitats per los excursionistas aymadoradelas mon-tanyas. Seguiren fins á la Font de la Cadireta y allí feren descans.Eran las 9 del matí, lo termomeire continuava marcant la meteixatemperatura; baromeire 682; lo temps indicava tendencia á seré;altitut 974 metres.

Torna á empendres la ascenció, essent en aquests llochs en ex-trém difícil; y per lo rellcix del Montgrós s'arribá á sa propia y es-padada cima envers las 10 y i5 minuis. Lo temps seré; nuvols átot horizont. Vent suau del O. i¡4 S. O. Termometre 8o R. .Baro-metre 664, altitut 1179 metres.

La cima del Montgrós ofereix un fistret plá prolongat, de 25o á3oo metres de ¡largaria per uns 5 metres de ampiaría, de un com-

Page 5: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

- 4 5 3 -

pacte aglomerat Huiré de la mes insignificant vegetado. Escompler-tament recte y espadar per lots sos indrcts, escepte en un sol puntd' estrebadó ab lo resiant de la montanya, punt únich per ahontes per tant accessible. Lo panorama que 's disfruta desde lo Mont-grós es magnifich. Siluat en lo beli centre de las puntas y pen-yals del Montserrat domina y descubreix tots los indrets d é l amontanya. La falta d'espay nos impossibiliia de ferne una descrip-cio, per concreta que sia, descreció que's podrá assaborir en lamemoria detallada de la excursio.

Desde '1 Montará- se retorna á la font de la Cadireta, d' ahont s'guanyá lo Portel! del Mitjdia franquejant accidents extremáis delterreno, tant per las agudas rocos-que debían escalarse com per laespessor de la boscuria. La calor s'havia anat fent sofocant á causano sois del sol de la mitjdiada, si que també per la falta d' aireocasionada per trovarse dins del fons formal entre Sant Jeroni ylos mogots del Mitjdia A la i de la tarde arribaren al Porteil delMitjdia, coll que forma la partió de lasaiguas entre lo torrent delmitjdia y la canal de la Font del.Llum. Lo temps eslava seré; lotermómetro en la ombra marcava en aqueUa altura i6° R..; lo ba—rometre 667; altitut 1177 me tres.

D' allí, per la recte canal, baixaren á la Font del Llum, lloch ex-tremadament agreste y pintoresch. La font neix en una fosca bau-ma en lo interior de unas partidas y enlayradas penyas. Se deíxavasentir un vent fresquet O. S. O.; lo termometre marcava ro° R. ála ombra: barometre 677; altitut 1024 metres.

De la Font del Llum baixaren á la carretera antigua del Monas-tir per Can-Massana. D' allí passaren á Sta Cecilia ahont baixarenper la dressera á Monistrol pera pendre, després de diñar, lo trenque los retorna á Barcelona á las 9 del vespre. La jornada fou fa-ngosa empero agradable. Se prengueren las altituts deis punts mesnotables recorreguts, per medi del barometre ab comprobado; s'•explora un nou punt d' ascenció al Montgrós desde 'I Bruch y perlas comas de TSaps; s' exploraren aixis meteix los punts .vulnera-bles que ofereixen,pera esser franqueijats, altres penyals molt meseleváis ab los que sf estreva'l Montgrós, y ais quals pro¡ectan inten-tar una ascenció alguns assocíats; y 's reculliren aixis meteix va-rios exemplars notables de botánica.

Gracias á haberse fet arreglar per la Associació lo pas que con-duheix al Montgrós, no presenta !a ascenció moltos de las dificul-tats ab que tingueren que bregar los assodats que hi practicaren fáalguns mesos la primera excursio.

Lo Montgrós es generalment desconegut fins per los meteixosguias de la montanya. En Jaume Subirana de Collbató (Casa ma-jorl. qui "ns acomp'anyá, es un excelent practich de tota la mon-tanya del Montserrat, per qual motiu creyem un deber recomenar-lo ais excursionistas que vulgan coneixer la montanya.

Page 6: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

EXCUR5IÓ Á MALGRAT Y CASTELL DE PALAFOLLSEN LO DÍA 20 DE JUNY 1880.

Conforme estava anunciat verifica riostra Assocució una excur-sió á Malgrai y PalafoUs lo diumenge día 20 del present ¡uny.

Formavan purt de lu meteixa los nostrcs consocis Srs. Olivo,Muston. Gaza, Vergés, Soriano, Barberi y Coll (M) los qui sortintde Barcelona á las 5 del matí, arrivaren á Malgrat á las 7 m. i5(meridiá de Madrid).

, A Malgrat visitaren I1 esglesia parroquial. Porta aquell temple,

aue es de gust grechromá, la fetxa de 1783 y es bastant espayós ye bonas proporcions; la fatxada es iota ella de marbre de Girona.

Sortiren inmediatament los excursionistas envers la carretera deBlanes, ahont pogueren veure un senzill y curios monument, con-sistem en una pedra tallada á quatre caras á ánguls rectes y com detresmetresd' altura ahont está grabada esta moderna inscripdóencastellá MVRIO D' VNA DSGRACIA EN ESTE SITIO ELDR D* RAMÓN SARRA— DÍA a DICG 1829.—Seguint la ex-

Eressada carretera arribaren á un carrer de PalafoUs, aislat del po-le y nomenat las Perrerías, puix allí 's creu que existían las del

castell en los temps del feudalismo. Desde allí fins á aquell, se-gueix lo camí súmametit pintoresch, ja per ombrívolas torrenterasplenas d' olms y alzínas, ja per planas cuberías de vinya, ja percurriols que s1 obran entre alzinas sureras ó geniadas brollas, finsque 's pert á mida que va mes enlayrantse y assolint la cima, es-sent precís escalar per entre enderrocadas pedras, migrats arbres, yrevessas argelagas una accidentada costa fins arribar al castell. Ex-tensíssima es 1'área que 'Is enderrochs ocupan dihent ben oh sa"amiga importancia; mes per desgracia res d' ell ne queda enter,que deixc endevinar lo gust que hi dominava. Las parets que 'sconservan son encare moltas, totas d' un notable gruix puix es perterme general de 5 á 6 palms, trovantse varias d' ellas 1' una al eos-tat de 1 altre paralelament y apenas separadas entre si, fins a! nom.bre de tres» En I1 interior d1 una de las que miran á la pan demítxdia se conserva una escala de deu grahons los quals teñen unpalm y mitx d' ampiada per dos de llargaria, qual escala condueUá una finestra que serviría segurament pera deféndrer 1' entrada.l^n lo portal, pertectament conservat, se venuen encare las pedrasixents sobre fas que descansarían las fekugas portas. Duas horaspassaren los excursionistas entre las ímponents y fantásticas despu-llas de 1' amiga fortalesa senyorial, trayent los uns desde '1 cim desas mes altas paréis la planta general, cercant altres los mellorspunts de vista pera tráurer diferents croquis y escorcollant altrestots los recons per si trovavan alguna cambra ó camí subterrani.La vista aue 's descubreix desde Tcastell es magnífica; per una partla conca del Tordera travessada per lo riu, que las montanyas de

Page 7: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

pan „. . „ „ . . . -„..., ... „_ „,„ „», J.IU.B»»., —mitx punt y corra damunt d' ella una senzílla ceya sobre la que 'sveuunpetitSantChristy dessoia, també en la part central, unas lie-tras góticas de péssima execucióquedihuen aixís: «Iohan destlapésbaile dona aqet portal, an MD VIC.» En 1' interior del temple, qualvoltadecanóseguit sostenen tres archs de mitx punt que descansansobre travalladas impostas, es notable la trona de delicadas laborsgóticas, una antiga Verge bisantina, una lápida del any i383 de laqual promete lo Sr. Rectoráis excurf ' ' . . -

f ULitlKJHS, J J U U C m U U I U L J I 1 J LÜ11L1 JIU11I11C14 i u l l ^ u t a u ^ . V ^ U « . . H ~ . .

contrada y la bcllesa de sos paissaties, y, un colp ó Malgrat, pren-gueren de nou lo tren, arribant á Barcelona á un quart de nou dela vetlla, emponánise de la excursíó los mes agradables recorts.Durant ella los Srs. Olivo y Muston s' ocuparen en tráure la plan-ta del Castell y los meteixos v los Srs. Vergés y Coll, varias vistasd1 aquell y de la ¿sglesia de Palafolls.

EXCURSIÓÁ SANTA COLOMA ni: QUERALT, SOLIVELLA, TALLAT Y VAU.BONA

EN LOS DÍAS 23, 24, 25, 26 Y 27.

Lo dia 23 á dos quarts d' una sortiren ab lo camí de ferro deMartorell los senyors Torras (C. A.) García Vilamala, Aulestia,Güasch, Faura, Mariezcurrena y Arólas, pera verificarl'anunciadaexcursió á Solivella y Vallbona.

Arrivats á Martorell prengueren la diligencia que ']s porta áIgualada, seguint la carretera que passa per Esparraguera, lo Bruchy Castellolí. A Igualada los reberen los socis delegáis que 'ls ob-sequiaren acompanyanttos á visitar 1' esglesia y 1' «Ateneo iguala-dino de la clase obrera.» En la primera se 'ls mostrá la banderaque guia ais igualadins qu' ajudaren ais valents del Bruch.

Lo día 24, navent sortit d' Igualada de bon matí, y per la pinio-

Page 8: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

resca carretera que puja cjp a! plá de Ferrant. se dirigeren á SantaColoma de Queralt, ahont arribaren á las deu del matí. Es notableSanta Coloma per son aspecte antiquíssim, per lo portal de la portaferrissa ab duas torras quadradas, y per los típichs porxos de la

Visitaren lo casiell qu' está ben conserva: y ahont foren ob-sequiats per lo scnyor Aromí qu'actualment 1' habita. Hi hade notable un retaule gótich y una torre rodona. L' csglesia par-roquial gótica es de molt bon gust y particularment las finestras,la vofta y la porta qu' está em'blanquinada y lapada per un' altrede construcció moderna y un altar d' alabastre.

A la tarde se tregueren vistas fotográficas del magnífich portalde 1' esglesia románica del convent qu : es I1 únich que queda delmeteix, y d' un sepiliere de marbre qu' está empotrat, dividit endos, en las parets d1 una de las alas del creuer.

Lo día 25 se dirigeren envers Solivella. Desde 1' última revoltadel camí, 's veu lo gran castell, y agrupadas ais seus peus totas lascasas del poblé. Lo castell es digne d' ésser conservat per sas duasfatxadas S. y O; per lo pati ab elegants finestras y una bonica portaal extrem de 1' escala y per una colossal ximenea, situada en unade las grans salas. Tot es d' estil gótich florit.

Lo día 26 pujaren aí Tallat situat en lo punt mes alt de las últi-mas ramiricacions de las montanyas del O. de la Segarra. Al arri-var á dalt estavan los excursionistas volte¡ats per la boyra y pochsmoments després lo vent que bufava ab forsa y los raigs del sol es-triparen aquell vel y pogueren contemplar ab goig lo gran pano-rama que 's disfruta en aquella altura d' uns 800 metres; vegentsedesde fas montanyas de Prades y de las de la costa de Tarragona,fins al Pirineu, tot lo pía del Urgell y tota la fértil valí del Fran-coli y la mes gran pan de las montanyas de la Segarra á un y altracostat, dividint los dos panoramas.

Lo priorat del Tallat, mítj destruit, es notable per un pati óclaustre ahont s'hi conservan los esbelts archs sostinguts per primascolumnas que formavan una galería; y sas difereutas finestras yportas son d' un gust exquisit y travall primorós. Se varen pendrecroquis d' alguns detalls y capnells, y mentras los Srs. García, Mi-riezcurrena y Arólas sequedavan allí pera treurc una vista fotográ-fica, los demés excursionistas comensaren á baixar cap á Vallbona.Los altres hi arrivaren á las quatre de la tarde.

Fent us del pcrmts que 1' Ilustríssim Sr. Arquebisbe de Tarra-gona havia concedit á lf ASSOCIACIÓ, y acompanyats del capellá delconvent, entraren en lo meteix, qu' es de monjas cistercienses. Loclaustre es impor'tantíssim; cada galería es de diferent estil y la ado-sada al temple es gótica, de molía elevado y ab magníficas arcadas.En lo sol del cor y de la sala capitular se vehuen un gran nombrede sepulcres y llosas sepulcrals deis segles xiu y xiv.

Page 9: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

- 4 5 7 -La plassa de Vallbona es un deis punís que poiser reuncix mes

construccions antiguas en poch espay; de modo que cbl-locat 1' es-pectador d' espatllas á la casa que serveix d' estutii lots los objec-les que 's presentan á la vista son de 1' etat mitjana. En un costatla paret lateral de 1' esglesia y al fons una porta bisan tina. Des-sota d1 una porta gótica aparedada, y en forma de nitxo, h¡ bá unpantheó, y altres tres sepulturas adossadas á la paret de T esglesia.

Lo dia següeni 27, després d1 haverse despeditdels consocis sen-yors Torras'y Mariezcurrena que devian quedarse allí pera seguirfent fotografías, emprengueren los altres lo camí de Bellpuig.

En aqueix uitim punt varen visitar lo convent de oant Franccschahoni se veuhen dos claustres, de tres pisos, molt gran 1'un d'ells; abdos de transido gótich-plateresca.

Las ruinas son molt pocas y pertanyen solsament á obra de ma-hó, de modo que fora molt fácil conservarlo y habitarlo. Visitarentambé los molins d' oli del Duch y lo castell.

En 1' esglesia parroquial se veu lo gran y magnífich sepiliere•>-íicK~VS deis Met»«ÉÍiui escuipit tot en rnarbre blanch, ab alts y baixos re-

lleus d' un mc'rit y finura remarcables, y adornat tot ab petxinas y

A las duas de la tarde ab lo tren correu que venia de Lleyda re-tornaren á Barcelona ahont arribaren! á las sct.

ASCENSfÓ AL PUIGMAL

Assistircn d aquesta excursió-ascensió los Srs. Massó, Sunol,Tusquets, Garriga (D. Francisco), Maurer, García (D. Domingo)y Carbó (D. Francisco) soci proposat.

No obstant los temors que oreria lo primerench de la estació,los expedicionaris pogueren disfrutar d un temps expléndit, y 1'exit fou cómplert.

Després de recorreguda en ferro-carril la valí del Ter fins á Ri -poll. en la que, tant com los bellíssims paisatjes, son d' admirarlas atrevidas o"bras del camí de ferro, per lo que 'ns complahem enfelicitar á la catalana empresa del Ferro-carril y Minas de S. Joande las Abadessas, visitaren rapidament lo monastir fundat per Wi-fredo, que, gracias á la iniciativa y perseverancia del nostre socidelegat D. Joseph M. Pellicer y Pagés, se veurá lliure de la des-trucció de que estavn amenassat com tants altres notables monu- .

En efecte, ab los recull de totas las despullas del richs claustre,del que sois faltan tres capitells, que '1 Sr. Pellicer espera trobar,quedará aquell reconstruit del tot. Las obras pera restituir la esgle-sia al cuite se rependrán aquest estiu ab nou vigor y en quant alal magnífich ábside, desembarassat ja de runa, presenta I1 aspeetc

Page 10: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

_ 4 5 8 _

que tindría en la época de la construedó del monastir, ara realsatper k color del segles, y consagrat per lo recon de gloriosas tra-dicions,

Al enviar al Sr. Pellicer las mes expressivas gracias per los ob-

teligents esforsos en benefici del art histórich de la nostra patria.De Ripoll á Ribas se recorregué la may prou celebrada valí del

Fresser, dominada per los cims nevats del Puigmol, en la que es-tán situáis magníficns establiments de las ayguas de Ribas, essentmolt notable la circunstancia de que s1 hi trobe, á la vorera del riu,una casa-torra propietat d' una senyora suissa, qui no hi há dubtede que la aixecá allí per la complerta semblansa que aquella co-marca té ab las pintorescas valls deis Alpes.

Després de diñar á Ribas, ahont s! efectúa la confluencia delRigart, que baixa del Coll de Tosas y del Sagadell que ve de Par-dinas ab lo Fresser que s' estimba de las montanyas de Nuria, se-guiren la valí d' aquest últim. Notaren al pasunas inmensas rocascontenint 1' óxit de ferro en gran cantitat y a poca distancia de lavila la fábrica de paper montada peí difunt D. Narcís Ramirez,una de las mellors de Catalunya.

A Queralps (i h. de Ribas| vejeren un precios ponto, en 1' atride la petita esglesia, compost de sis urchs románichs ab sas corres-ponents columnas y capitells de fullatje é imatjería, rivals deis de •Ripoll, si bé d1 estil un poch mes pesat. Lo Sr. Rector, á qui tam-bé enviém las gracias en nom de la ASSOCIACIÓ per haver faciliwtais nostres consocis lo auxili necessari y fet tota mena d' oferi-ments, los mostré entre 'ls objectes del cuite, una safata d' estil

f ;ótich ab una inscripció, y relien representant á Adam y Eva eno Paradís, y una cenefa de casulla antiga (sigle xv?) aplicada á una

de las modernas.Queralps es un miserable poblet en que hi viuhen mols cretins

ab sos repugnants goüs.Allí deixéren la valí principal del Fresser y pujaren per la del

seu afluent lo Riu de Nuria. Desde aquest punt la naturalesa prenun aspecte del tot salvatje. Escumosos torrents saltón en cáscalasper tot arreu, produhint un brugit qu' aturdeix, y á cada banda s'alsan grans murallas de granet. Desde dalt del single anomenatSalt del Sastre ahont ha sígut precís ferhi barana pera evitar loperill qu'ofereix, vejeren despenyarse una preciosa cáscala, ano-menada Font Alba, perqué al caure d' una elevado inmensa sedesfá tota ella en blanca escuma. També es molt notable lo Saltdel Aygua per hont se precipita lo riu enter y mes amunt lode la Font Negra. En aquest punt se [roba un boix florit que noes altre cosa que una varietat apenas distinta de la célebre rosadeis Alpes, flor que viu á la altura de 2,000 metres. A entrada defosch saludaren la Creu d' En Ríbes ahont diu la tradidó se feu in-

Page 11: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

móvil la Vcrgc de Nuria y 10 minias despres ¡3 h. de Ribas) s'allotjavan en lo Santuari.

Lo meteix vespre fou visitat aquest, y lo Sr Rector los mostrélacren, Ja olla y la campana miraculosas y quantas curiositats s'endouhen en aquell lloch, entre ellas un cálzer al que s' atribueixremotíssima anttguetat.

A la una de la marinada del 28 tornavíá estar en moviment y una hora desprespropiament dita.

Seguiren per las vessants de la dreta lo torrent que 's desprenper una cascata del Coll de Finestrellas, frontera de la Fransa;atravessaren lo pía anomenat deis Aguacers, ahont trobaren lasprimeras congestas; faldejaren la Coma del Embut, coberta d' her-bas de pastura, y per fi, emprengueren la sobtada pendent N. E.del Puigmal al travers de graos congestas, quina fondada fou im-posible sondar, mes pot assegurarse que 1' espessor de la neu va-riava en general entre 2 y 4 metres, y en molts indrets excedía demolt aquesta mida, Lo cim del Puigmal está format de rocas endesordre y de camells vius, enterament despresas unas de las al-tres, lo que fa penosíssim 1' escalament: mes, person, la neu esta-va glassada y se pogué pujar en gran part per la superficie de lasextensas congestus.

A la eixida del sol 1'espectacle fou enlluernador é indescripti-ble. Las neus perpetuas de la carena se tenyiren de color de foch,mentres las fondas valls quedavan embolcalladas per la densa yblavosa fosca.

Lo panorama del Puigmal, no destorbat aquell dia per la mespeiita boyra, es inmens. A 1' E. lo Canigó y lo Costabona cubertsde neu, a'ixí com las crestas mes inmediatas de la Coma de Vaca;al N. las serras del Carlitte també ab son espés mantell blanch, at>las duas Cerdanyas ais peus; cap á Ponent s' extenen totas las ci-mas que vigilan lo curs del Segre y envers lo quadrant del S. s'abaixun las valls de Catalunya, fins al mar, entre tus que sobressur-ten lo Montserrat, lo San Llóreos del Munt y lo Montseny, apun-tant tot just, com boyra lleugera, la carena del Tibidabo.

Lo cim del Puigmal, segons la medido del Estat ma¡or francéss' eleva á 2909 metres sobre '1 nivell del mar, traspassant per con-següent lo íímit de las neus perpetuas de 100 á 200 metres. Noobstant, en los vessants meridionals la neu desapareix alguns anysá principis d' agost. La temperatura á las 5 del matí era o".

L1 estat de la montanya no permeté recorre la carena com s' ha-via projectat per lo qué 's baixá á Nuria (las g\ y despres d' uncurt deseans se cmpreirgué de nou la pujada cup á la Coma de Va-ca; se vejé lo naixement de la Font negra, atravessantsc despres loColl de Torreneulas, desde hont se domina 1' eiecte de conjunt delcim del Puigmal y de la Coma de Gombrenys, sobre la que s' apo-

Page 12: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

- 4 6 o —ya per la pan de Llevant.Ala mítxdiada los expedicionaris desean-savan y dinavan en los deserts de la Coma de Vaca, ahont la sole-tar mes imponent encongeix I1 esperít. Mes lart desembocavan enla Fossa del Gegant y veyan correr lo Fresser naixent per son Hitenvellutat de flayrosas herbas y molsa y després d' una horriblecosta, guanyaren la valí del Ter peí Coll de la Marrana, baixantper tas pasturas de Font Lletera y per Tragurá. Atravessat lo Ter ápoca distancia d' aquest poblé, seguiren fins á Camprodon. pas-sant á la vorera del riu per S! Maní de Vilallonga y Llanas. ALlanas una preciosa esglesia románica, de lo mes característich quepuga véures, ostenta una gran ydcsvergonyida tacad' ertblanquinatque compren lomes interessant de la portada. Hi es notable lacircunstancia de que 'I campanar forma partyremat de lafatxada.

Era negra n¡t á la arribada á Camprodon.Lo dia 29 no se emplea mes que en veure de pas lo que s' oferí

en lo camí de retorn per S. Joan de las Abadessas, mes lleugera-x 1' objectiu de la excursió estaba complert y per oltre

Eart Llanas, Camprodon, S. Joan de las Abadessas, Ripoli y altresochs d' aquellas comarcas son dignes de excursions especiáis.

, Los traválls efectuáis foren: lo recull de minuciosos datos itine-raris, la. reprodúcelo fotográfica d' alguns deis llochs recorreguts yJa anotado de Jas observacions (barométricas y termo métricas enlos punts mes notables, tot lo que los Srs. sócis podrán veure de-tallat en la memoria acostumada.

No acabarém sense recomanar ais botanichs especialment quefixen la atenció en aquellas montanyas, segurs de que hi trabaránun camp extens pera llurs estudis,

COMUNICACIO_ Pera que'1 públich puga comparar la protecciú que dispensa ala

civilisádora acció del oxcursionisme la primera companyía de fur-ro-carrils extrangera, á la qual s' ha dirígit Ja ASSOCIACIÓ, ab laslaciJitats Que en los viaties donan totets las companyias catalanas!trasladem, sense comentario, la següent comunicació de la Em-presa del ferro-carril del Non.

Compañía de los Caminos de Hierro de! Norte.—Dirección: Pa-seo de Recoletos, 9.—N." 1434.—Objeto: Denegando la reduc-ción de precio en los billetes solicitada para los individuos deesta Asociación.

Madrid, á 26 dt Junio de 1880.Sr. D. José de Argullol.

Presidente de la Associació catalanista d' excursions científicas.—Paradís, 10, 2,0—Barcelona.

Muy Sr. mío: en contestación al atento oficio que, con fecha 29

Page 13: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

de .Mayo anterior, se ha servido V. dirigirme solicitando, en nom-bre de esa Asociación, alguna bonificación en el pasage de sus in-dividuos cuando por asuntos propios de su instituto tengan queviajar por estas líneas, tengo el sentimiento de manifestarle, quecontra lo que fuera mi deseo, en gracia á los fines instructivos deesa Asociación, no me es posible concederles reducción alguna enla tarifa de viajeros, por no permitírmelo los Reglamentos vigen-

Sin otro motivo, se reitera de V. atento. S. S. Q, B. S. M.El Director de la Compañía,

Una firma ilegiMe.

NOVAS.rsió darrerament feta per 1' Associació & Igualada, Sta. Coli, Tallat, Vallbona y Bellpuij?, tingueren ocasió d' obsei

, c- , , , - --— - ...ucció,y ab poch gasto podría destinarse á habityorial de robust é imposant aspecte exterior, te un pati moit interessantahont hi há una cisterna que abans abastia d1 aygua á tot lo poblé, y ensas habitacions s' hi veu, entre altres preciosos detalls, com son capitells,enteñeinats, finestrals, cornisas, etc., una íimenea colossal ab relleus ycalats sótichs d1 un gust exquisit, que val ella sola tots los sacrífi^ís que nsfassen pera evitar sa ruina, ja decretada per V actual propietari que tédeterminat invitar al públich á que vaje á traure pedra del castell alpreu de UNA PESSETA LA CARRETADA.

Si no estessem acostumats á veure desaparecer per moments totas nos-tras joyas artísticas, nos causaría sorpresa aquest fet; mes fins trobantlonatural, en nostre malaventura! país, no podem menys que deplorarlo,y aixecar nostra veu enérgica á la Comissió de Monurnents y Díputacióprovincial de Tarragona, pera que vejan d' evitar semblant atentat al art,adquirint un monument que, amds de ser 1' exemplar en sa clase mes benconservat de Catalunya, tením la convkció que podría lograrse ab unacantitat que per lo ínfima está en las mans de qualsevol corporació lo dis-posarne.

En aquest sentit ha dirigit I1 Associació una comunicado á aquellasduas corporacions,y no dubta de que sos desitjos se veurán atesos, evitantaixfs a! pays en general, y á la provincia de Tarragona en particular, la

Page 14: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

Ab moiiu de la calurosa temporada que estém atravessant, han quedatsuspesas las conferencias que ab tant d' éxit s' han víngut donant en lo

démich.

En un deis passats números del periódich de París Le Patil Jnurnal lle-girem ab agradable sorpresa la nova de que lo Ccrclc mercantil que téson local en lo boulevard Sebastopol de Paria, y al qual pertanyen prin-cipalment los dependents de Jahricants y alguns principáis d aquén me"

Saínt-Germain-en-Laye,' ab lo meteix objecte que la CATALANISTA, es á dir,donant importancia, no solsament á la part pintoresca y científica, si quetambé á la arqueológica é histórica, ja que 's visita de aquell punt lobosch, lo casiell y la vila, fentne, altre deis excursionistas, la explicado óhistoria, ab gran aplaudimcnt de tots los que hi.assistíren.

Digne de notarse es aqueixa fase que va prenent en Fransa 1' alpinismoy que tama scmhlansa te ab la tendencia natural del excursionismo ca-íala.

Nos congratulan, ab nostre digne consocí D. Jascinto Verdaguer, Pbre.de que fins lo Papa S. S. Lleó XIII 1' haje felicitat per medí de son Sc-cretari d1 Estat lo Cardenal Nina per sas selectas é inspiradas poesías.

A despesas del Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona han sigut tretas de damuntde la'volta de 1' iglesia de S. Cugat del Valles mes de mil carretadas deierra. Sabém també que per 1' arquitecte diocessá se busca sens descans la

obras de restaurado tenim ent¿s que venen taxadas en 2000 duros. Llas-tima molt gran es que no poguem concebir solament esperansas respecteá la digne restaurado ó per lo menys decorosa conservado del claustre, ácarrech avuy de I1 Ajuntament de S. Cugat del Valles.

En la capella del Chrísto de Lepanto en la Catedral de Barcelona, ha

d igual materia, toe ímitacio d alrre de las millors reixas antigás de 1 in~icrior, quina bona execució honra al mestre ¡serraller Sr. Deop que 1' haportada á terme.

A excitado de la Junta Directiva se reuniren darrerament en lo loca! de

Page 15: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

_ 4f>3 —

V Associació alguns deis socis que professan carreras científicas, ó 's dedi-can a llur estudí pera veurc de donar impuls ais travalls de 1 Associacióen aquest ram. Després de una lluminosa discussió se nomná una comis-sió que deu presentar & la Directiva un plan ó sistema complert de tra—valls é indicarli los apáralos é instrumenta que poden adquirirse pera rea-lis'arlos.

Constant la CATALANISTA en son propósit de facilitar los'viatjes perCatalunya ha emprés la redacció d' un complert estat de itineraris de totslos cotxes que Jan lo servey en los diferents punts del Principat, lo qual,així que estiga termmat será publicat en los principáis periódichs pera

los meieixos apareixen.

A fí de facilitar la visita y estuJi de monuments y arxius deis pobles dela provincia de Barcelona', s' ha solícita! y obtingut del Gobernador incomunicado següent, que s' ha circulat cstarnpada y es favorable y henentesa recomanació á tots los senyors Batlles. L1 Associació, com es de su-posar, ha donat las gracias al Exm.Sr. D. Leandro PérezCossio. Diuaixís:

«Gobierno déla provincia de Barcelona. — de de 1880.—Sr. Alcalde de LA ASOCIACIÓN CATALANISTA DE EXCUUSIONES CIENTÍ-FICAS, con domicilio en esta capital y cuyo objeto es el estudio y pro-pagación de todo lo notable en Cataluña, en historia, en ciencia y enarte, merece todas las simpatías y es digna de aplauso.

«Será probable que visite la citada Asociación el Municipio de su dignacargo, y para Cuando este caso llegue ruego á V. y encarecidamente leencargo, que no tenga el menor inconveniente en ponerle de rnaninestodocumentos, códices, pergaminos, libros y objetos (Je arte que tengan ensus museos y archivos y le permitan sacar copias, calcos, dibujos, fotogra-fías, darle datos y facilitarle los medios de investigar los monumentos quedeseen, pues todq ello contribuye á los laudables fines de la Asociacion>que no puede mir_ar con indiferencia este Gobierno civil.

«Este encargo viene también recomendado por el Eicmo. Sr. Ministrode la Gobernación, lo cual espero que hará que V. procure cumplirlo conmayor eficacia.

»De V. atento y seguro servidor<'Q. 13. S. M.»

Han sigut cedits á 1' Associació los objectes y obras següents:Per lo Sr. Barberí: Una balansa de pesar moneda. Per la Diputado

Provincial de Girona: Memoria sobre la Organización métodos y progra-

Page 16: L' EXCURSIONISTA - ddd.uab.catbnc.pdf · dis invencíó deis deus Hermes, Thor ú Osiris; y pels Grechs del Fenici Cadmo; enumera las especies d1 escriptura geroglífica ó sa-

mas de la enseñanza secundan (accesoria! especial en Francia por donN. Carlos del Cora!, Gerona. 2 exemplars. Per lo Sr. D. Alfrct Gaza:Cansons se wlonsermt per Mossen Jascinto Verdaguer Vich 1 $80 Per loSr. D. Caries Barberí: Exortacion pastoral, que hizo para su grei ellimo. Sr. D. Francisco de Boca negra y Givaja, arzobispo y señor de laciudad de Santiago, con motivo de la expedición de Marruecos y Argel,año de 1775, Santiago 1776; Dos obras manuscritas llatinas de Filosofía;Catálogo dé los cuadros que existen colocados en el Real Museo del Pra-do, Madrid 1821; Octavas bilingües castellanas ó catalanas según su pro-nunciación al arribo y permanencia en Barcelona de la Serenísima In-fanta D." Luisa Carlota, por el Padre D, Ramundo Ferrer, Pbro del ora-torio de S. Felipe Neri de la misma ciudad, dedicadas al Excmo. SeñorD. Francisco Xavier de Castaños Capitán general délos Reales ejércitosy en Gefe del Principado de Cataluña, etc., etc. ?er lo Sr. D. JosephCruspinera; Calendario para el .Principado de Cataluña de los años I8IG,17, 20, aS, 26, 3o y 58; Calendario para la Provincia de Cataluña de losaños 1815, ai, 2a,23 y 24; Qiíadro de las cuaranta horas peral' any 1817;Carie de surete durant (polície de Barcelonne| del any 1814; un coneixe-ment del any 1824; Un ofleí impr¿s invitant la congregado de Nostre Se-nyor de la Bona Mort pera la puofessó del dívendres Sant en Barcelona enT any 1816. Per 1' Associacióde Católichs de Barcelona; Reseñuy discur-so leídas por el vocal secretario, i .D D. Luis M." de Llaudcr y el presidenteD.Francisco Rotnaní y Puigdengolas en la Junta general de socios celebra-da el 20 de Marzo de 1880, Barcelona 1880. Per lo Sr. D. Jaume Arólas:Varis fossils, un fossil de la familia deis Espatangoides; G. Micraster (?)quatre exemplars de nummulites, dos de fecten, trováis en S. Fclíu deTorelló. Per lo Sr. Marcelí Coll: dos ditxuixos al llapis del castell, y unde la portada de V esglesia parroquial de Palafolís. Per lo S. D, Pere Sal-vany resídent á Madrit; un petit idol egipci de pasta bronzejada proce-dent del collaret d' una momia; uii floró de guix policromat procedent dela sinagoga de Toledo; una rajóla cxa&onal barnisada procedent de lamcsquita de Toledo; 32 monedas romanas, petits bronces, una monedade coure, set monedas espanvolas de coure altre tnmbc" de courc de laIndia y quatre monedas de coure de diferents paíssos, un patjuet de mo—nedas Japonesas, Per lo Sr. D. Lalislao de Velasco y Fernanez de la Cues-ta soci delegat á Vitoria: Los Euskaros en Álava, Guipúzcoa y Vizcayasus orígenes, historia, lenguas, leyes, costumbres y tradiciones escritasporD. Ladislao de Velasco Fernandez de la Cuesta, Barcelona 1880;

Imprenta do «La Itenaixonsa», Xucla, 13, balsos.