www.diaridegirona.catRECICLEU-ME

DdGDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DEL ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

Míriam Iscla és la protagonista ensolitari de «Dona no reeducable»,un text sobre la periodista AnnaPolitkóvskaia, assassinada el 2006per la seva posició «antirussa» enel conflicte txetxè. Es podrà veuredissabte al Teatre de Salt

Que el poder et consideri «no re-educable» és un elogi?

En aquest cas sens dubte, perquè elque volia el poder rus era sotmetre-la,iennopoder, lavanqualificarde«donanoreeducable».Ellacreiaenelquefeia,fins al punt que li va costar la vida. I sa-bia que l’hi podia costar.

El poder vol una premsa educada?Temps enrere el poder polític va

comprar els diaris, i ara el poder eco-nòmic ha comprat polítics i diaris. Vo-len una premsa afí, sotmesa. Per sort,queda encara bon periodisme que fa lasevafeina,queésexplicarobjectivament

la realitat. Com feia l’Anna, però això alpoder no li interessa.

Aquí també ens afecta?Penso que sí. Miri tot el que han des-

fermat els papers de Panamà, fins i totdirectors de diaris se salten la llibertatd’expressió. Per això el poder se sap im-mune encara que apareguin més casosde corrupció. Estic convençuda quen’hi ha més dels que sabem, 4.000 ve-gadesmés.GràciesaDéu,millorditgrà-ciesalbonperiodisme,enconeixemal-guns. S’agraeix que quedin periodistesno reeducables.

Per més que els acomiadin.Això és molt greu, jo he deixat de

comprarElPaís. Jaelsdarrerstempses-tava en declivi, però encara el compra-va.Aixòjahasigutlagotafinal,esticem-prenyada com una mona.

ArafanunfilmsobreDaltonTrum-bo. Vostè també es jugaria la carreraper no delatar, no parlar?

R

P

R

P

R

P

P

R

P

«Passar pàgina de lahistòria està bé, peròabans cal llegir-la»

Míriam IsclaOstres!M’agradariadirquesí,pen-

sar que sóc tan íntegra, tots volem dirque som els més guais. Hi vaig pen-sar tot preparant aquest monòleg:com es pot ser tan conseqüent de sa-ber-te amenaçada i ni tan sols mar-xar de Moscou? És molt difícil, m’a-gradariapensarquesí,perònohosé.

Què seria una societat sensepremsa lliure?

Una dictadura. En una societatdesinformada no hi ha democràcia.El poble ha de pensar, si el poble nopensa no hi ha democràcia.

És trist que quasi ningú recordiPolitkóvskaia ni el conflicte txetxè.

I fa quatre dies! M’agrada quan al-gunsespectadorsemdiuenquenoensabienresiquearribantacasaenbus-caran informació. Passa el mateixambelfranquisme,faquatrediesqueesvaacabarijaeltornema teniraquí.Sapperquè?Perquènosen’hafetre-flexió. Està molt bé passar pàgina delahistòria,peròabanscalllegiraques-tapàgina.Idelfranquismenise’npar-la ni s’ha reconegut què va ser.

Hi ha esperança?És clar! Quan surt una mica d’ac-

ciósocial,políticsialgunapremsaensdiuen que són quatre gamberros.Però és igual, hem de seguir lluitant.Llegint aquests textos he crescut, heentès que hem de ser valents.

R

P

R

P

R

P

R

ACTRIU

«Fa quatre diesque elfranquisme vaacabar i ja eltornem a teniraquí, sap perquè? Perquè nose n’ha fetreflexió»

Míriam Iscla hadeixat de comprarEl País pels atacscontra la llibertatd’expressió delgrup Prisa

�

CONTRACORRENT

ENTREVISTA DE

Albert SolerGIRONA

TEAT

REDESA

LT

mb 130 milions es podenatendre bona part delsdependents que ja famolt temps que no reben

cap ajut per la retallada dràstica de ladespesa pública. O es poden destinara evitar el desnonament de famíliesamb tots els seus membres a l’atur ique ja no perceben cap prestació so-cial. O bé es poden invertir en aque-lles comunitats que han abandonatels malalts de l’hepatitis mortal a laseva sort, però que es curarien ambun medicament que les administra-cions no volen pagar. Òbviament,amb aquesta quantitat podríem aco-llir uns quants refugiats, força, estal-viant-los el patiment i la decepció deveure’s rebutjats com si fossin porta-dors d’alguna malaltia infecciosa.Però cap d’aquestes necessitats im-perioses serà coberta per aquesta xi-fra, al contrari; 130 milions és el costque suposa repetir les eleccions aljuny més el pressupost ordinari de lacampanya, que procedeix de les ar-ques de l’Estat. Una bona part d’a-questa partida econòmica electoralse l’enduen Correus, les paperetes,locals, escrutini i difusió de les dades.Tot plegat per la incapacitat dels qua-tre líders dels partits més votats alscomicis del 20 de desembre per arri-bar a un pacte de governabilitat. Alllarg de la legislatura més curta de lademocràcia hem vist com els interes-sos partidistes han acaparat el debatpolític i les opcions de les negocia-cions, mentre que els votants hem as-sistit estupefactes per la possibilitatanunciada ja fa temps de noves elec-cions. Els sondejos pronostiquen larepetició dels mateixos resultats pelque fa al bipartidisme i sembla serque els caps visibles continuaran en-capçalant el cartell electoral. Vaja, undéjà vu massa car, una pèrdua detemps i una presa de pèl que segura-ment penalitzarà els candidats.

A130 MILIONS

L’APUNT FINAL

PROFESSORA DE LA UDG� carmen.echazarreta@udg.edu

Carmen Echazarreta