parc natural de la muntanya de montserrat el camí de ronda de
TRANSCRIPT
R E P O R T A T G E
E N T R E V I S T A
I T I N E R A R I S
P A R C S N A T U R A L S
AmicsD E L S P A R C S N A T U R A L S
núm. 13 abril 2010 preu: 3,5 €
Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
Isabel Cabrera, directora de l'Espai Natural
de les Guilleries-Savassona
El camí de ronda de Palamós.Allà on mar i muntanya es troben en un matrimoni perfecte
La Reserva Natural de Muniellos,Astúries. Un bosc encantat
A R B R E S D E L S
El pi roig(Pinus sylvestris)
P A R C S N A T U R A L S
Barcelona
XPN
AG
NÈS
PER
ELLÓ
L O C A L I T Z A C I ÓA L S P A R C S
El pi roig, també conegut amb els noms de pi silvestre i rojalet, deu el nom al colordel tronc, que és d’una tonalitat ataronjadaintensa, especialment a la part alta. El seuport és cònic, sobretot en els arbres joves,per bé que amb el creixement es potdeformar. El tronc és alt, de 20 a 40 md’alçada, i força dret, tot i que pot arribar a ser nuós i recargolat. Les agulles estanagrupades de dos en dos, i són d’un colorverd amb tonalitats blavoses. Són curtes en comparació amb les d’altres pins, ja que fan de 3 a 6 cm de longitud, i podenpresentar una lleugera torsió.
Floreix entre el maig i el juny, i la pinyamadura a la tardor de l'any següent, però esmanté unida a l'arbre durant un o dos anys.Les pinyes són també petites, de 3 a 6 cm dellargada. Tenen els escudets prominents i estroben adherides a les branques per unpeduncle curt. La llavor, el pinyó, no és fèrtilfins que l’arbre no arriba a una certamaduresa.
El pi roig forma pinedes de manera natural,però també aprofita la pressió secular quel’home ha exercit sobre altres formacions,com ara les rouredes, per substituir-les.Paisatgísticament, es tracta d’un bosc ambressonàncies centreuropees i, alhora, tambémediterrànies. De fet, és el pi més abundantd’Euràsia, on s’estén des de Sierra Nevadafins a Lapònia i la Sibèria Central. A lesnostres latituds, és un arbre muntanyenc quecreix per sobre dels 600 metres d’altitud.
El pi roig ha estat un arbre típic de plantaciói de posterior explotació forestal, i va sermolt valorat en el passat per elaborar els palsde les línies elèctriques i telefòniques.
Gonçal LunaBosc de pi roig.
Els municipis han pres en els últims anys una posició activa en la protecció i increment
de la biodiversitat. No pot ser d’altra manera, si considerem que la seva salvaguarda
està directament lligada al planejament urbanístic i als usos del sòl no urbanitzable, i, per
tant, a competències genuïnament locals.
Les ciutats i els pobles juguen un paper decisiu en la defensa del territori, en la
conservació i gestió dels seus ecosistemes i en el desenvolupament de les potencialitats
ambientals. Al capdavall, la seva corresponsabilitat és imprescindible per garantir l’equilibri
entre el desenvolupament de l’economia local i la protecció del territori, i també per ajudar
que els ciutadans entenguin que les polítiques de biodiversitat són positives pels municipis
i per fer possible el desplegament de les estratègies d’àmbit superior, com per exemple, de
la Xarxa Natura 2000 que impulsa la Unió Europea.
A les comarques de Barcelona, que formen part de la regió europea de major riquesa
biològica (Espanya té la major superfície de la UE inclosa a la Xarxa Natura 2000), el 92%
dels municipis compten amb masses forestals d’importància, que reclamen una gestió
activa del món local; 111 municipis participen sistemàticament en el Programa de
Restauració i Millora Forestal que desenvolupa la Diputació de Barcelona; més de 280
apliquen Plans Específics de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals amb una xarxa viària
bàsica de prevenció de 15.000 quilòmetres i una xarxa de 700 punts d’aigua; 100 municipis,
juntament amb la Diputació, gestionen i protegeixen més de 100.000 hectàrees agrícoles
i forestals, mitjançant la Xarxa de Parcs Naturals.
Un altre exemple d’impuls local de la biodiversitat és el de les actuacions per a la
recuperació i millora dels cursos fluvials, rieres i torrents. Casos com el de molts trams de
la conca del riu Besòs, que decennis enrere era una vertadera claveguera a cel obert, avui
són espais protegits per la seva biodiversitat, com el Congost a Granollers. O la
transformació per a ús públic i la protecció de nou quilòmetres de llera del curs baix a
Montcada i Reixac, Santa Coloma
de Gramenet, Sant Adrià
de Besòs i Barcelona que
configura el Parc Fluvial
del Besòs.
I tants d’altres.
Cal eixamplar i reivindicar la
participació activa del món local en el
desplegament de les polítiques de millora
de la biodiversitat i el territori de més alt
valor natural. Segurament, el treball
en xarxa en el qual molts municipis
estan compromesos és una eina
eficaç per avançar-hi.
S U M A R I
R E P O R T A T G E
Parc Natural de laMuntanya de Montserrat
E N T R E V I S T A
Isabel Cabrera, directora de l’EspaiNatural de lesGuilleries-Savassona
I T I N E R A R I S
El camí de Rondade PalamósAllà on mar i muntanya estroben en un matrimoni perfecte
P A R C S N A T U R A L S
La Reserva Natural de Muniellos, AstúriesUn bosc encantat
N O T Í C I E S
La protecció de la biodiversitat només és possible amb la implicaciódel món local
abril 2010
13
4
12
14
18
25
E D I T O R I A L
3
Consell de redacció: Anna Agenjo,
Carles Castell i Josep Melero.
Coordinació: Clara Arnedo i Mar Coma (FUSIC).
Documentació gràfica: Arxiu XPN, Arxiu Patronat Muntanya de Montserrat,
Jordi Calaf, Oriol Alamany, FUSIC,
Arxiu Reserva Integral de Muniellos, Clara Arnedo,
Jordi Ribas i Toni Llobet.
Disseny gràfic: QUOD.
Maqueta i realització: Dsignum estudi gràfic, s.l.
Il·lustracions: Agnès Perelló, Toni Llobet
Edita: Àrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona.
Urgell, 187. 08036 Barcelona, telèfon: 934 022 420
Foto portada:ISSN: 1135-5972
Dipòsit legal: B-47321-2000
AG
NÈS
PER
ELLÓ
Duc (Bubo bubo).
Des de lluny Montserrat es dibuixa comuna carena irregular i estranya, amb unasilueta que reconeixem d'un cop d'ull jaque és una de les icones mésrepresentativa del nostre país. De prop,Montserrat és un mosaic de valors quecal entendre en conjunt. Espiritualitat,cultura, territori, història i natura, sóningredients que converteixen aquest espaien un indret riquíssim que cal protegir.Per aquest motiu naixia, un llunyà any1950, el Patronat de la Muntanya deMontserrat, la voluntat del qual és,sobretot, assegurar la conservació delmassís però, també, fer compatibleaquests valors amb la vida diària delsseus habitants.
Més enllà del turisme massiu que omplela zona més urbanitzada de la serralada,és a dir els entorns del monestir,Montserrat constitueix un espai naturalde primera categoria on val la penaendinsar-se.
El Patronat i el territori
El Patronat de la Muntanya de Montserratés una entitat autònoma de caràcteradministratiu de la Generalitat deCatalunya. A diferència de la resta de parcsnaturals de la Generalitat, que depenen delDepartament de Medi Ambient i Habitatge,el de Montserrat depèn del Departamentde Presidència. El Patronat, és, per tant,
l'administració que actua en l'àmbit deMontserrat i que gestiona el Parc Naturaldes del decret de creació de la figura deprotecció el 1987. La participació iimplicació dels municipis que en formenpart (el Bruc, Collbató, Marganell iMonistrol), de l'Abadia de Montserrat id'altres petits propietaris, és clau per lamillora d’aquest esplèndid espai natural.
Aquests quatre municipis constitueixen elsportals d'entrada a l'espai protegit delmassís montserratí, que actualment ocupauna extensió de més de 7.500 hectàrees, deles quals més de 3.500 són parc natural.També cal tenir present que el cor de lamuntanya fou declarat Reserva Natural
amb la finalitat de protegir d’una maneraabsoluta les formacions geològiques igeomorfològiques i de preservarestrictament la riquesa de flora i fauna. Unaflora i fauna que viu envoltada de la pressióde la gran ciutat i la seva àreametropolitana. Una zona, a més, inclosadins de tots els manuals turístics deCatalunya, paradís pels excursionistes i elsescaladors, i en risc, els mesos de calor,d'incendis forestals. Tot i que el parc repcada any més de dos milions de visitants,que arriben en cremallera o aeri, a peu o envehicle privat, pocs d'aquests saben que estroben en un espai natural protegit. I d'aquíla importància d'aquest parc natural tanparticular.
Parc Natural de la Muntanya deMontserrat
5
R E P O R T A T G E
El de Montserrat és un parc que compta amb moltsingredients per fer-lo un espai especial i atractiu.
Montserrat presenta una estampa idíl·lica quan hineva. Vista des de Marganell.
L'aspecte més natural de la muntanya sagrada
PA
TRO
NA
T D
E LA
MU
NTA
NYA
DE
MO
NTS
ERR
AT
PA
TRO
NA
T D
E LA
MU
NTA
NYA
DE
MO
NTS
ERR
AT
6
M A P A D EL O C A L I T Z A C I Ó
P A R C N A T U R A L D E L A M U N T A N Y A D E M O N T S E R R A T
7
d'absència aquest ocell tornà a recolonitzarMontserrat a partir del 1995 arran de ladisminució de la coberta vegetal causada pelsincendis forestals. Que Catalunya sigui ellímit nord-est de la seva distribució mundial ique la població de l'Empordà es consideriextingida, dóna a la conservació del còlitnegre a Montserrat una especial rellevància.Òlibes, mussols i rapinyaires nocturnes, sónaltres dels habitants del parc.
Pel que fa a amfibis i rèptils, cal destacar, delprimer grup, l’abundància de tòtil i desalamandra a la muntanya, mentre que és ales faldes on el canvi d’hàbitat comportal’aparició d’altres espècies com el gripau comú,el gripau corredor, la reineta, el gripauet o lagranota comuna. De rèptils cal destacar lapresència de l’escurçó, un dels rèptils mésamenaçats i l’única espècie d’amfibis i rèptilsde Montserrat considerat com a amenaçat aescala mundial. L’altra espècie singularpresent als entorns de Montserrat, a la voradel riu Llobregat, és la tortuga de rierol.
Els valors naturals
Segurament el tret més remarcable delmassís sigui la seva particular morfologiaque a més, bateja la muntanya, el monestir ila verge negra. Una morfologia claramentmarcada per parets força verticals i sensegairebé sòl. El material que li dóna forma,color i, per tant, encant, és la roca calcàriade conglomerat, d'una gran duresa. Aquesta va quedar sedimentada, a partir del Paleocè, en forma de capes successives.Els primitius moviments tectònics i l'erosióhan anat modelant les figures de les roques montserratines, creant aquest perfil tan característic. Així apareixiaMontserrat al llarg dels segles, una visióinusual al cor de Catalunya caracteritzadaper les seves curioses agulles. La més alta,és el conegut cim de Sant Jeroni, queapunta cap el cel amb els seus 1.236 metresd'alçada.
Al cor de l'àrea mediterrània, Montserratens ofereix hiverns suaus i primaveres itardors càlides i humides, amb plugesirregulars, així com estius calorosos i secs.A l'hivern, a més, és freqüent la inversiótèrmica, amb temperatures més suaus a les parts altes de la muntanya que a les baixes.
Més humida és la cara del Bages sud, en contrast amb l'eixuta banda del BaixLlobregat. A més, el desnivell de més de1.100 metres i la particularitat del seu relleucol·laboren en el domini d'una vegetacióvariada i pròpia de diferents ambients quevan des de les cingleres a les codines de les carenes, fins a les canals ombrívoles del vessant del Bages.
R E P O R T A T G E
La cabra salvatge va ser reintroduïda a Montserratara fa uns 15 anys.
Les formes de Montserrat el converteixen en unmassís geològicament únic. O
RIO
L A
LAM
AN
Y
JOR
DI C
ALA
F
La fauna
Montserrat és un niu de vida animal que hasabut superar tràgics impactes sobre el medicom ara incendis i aiguats, gràcies a l'especialprotecció que es fa sobre el territori. Hidominen les espècies mediterrànies, per béque, en alguns indrets de la serra, conviuenamb animals més propis del centre d'Europa.Destaca, al grup dels mamífers, la presènciadel porc senglar i de la cabra salvatge.Aquesta va ser reintroduïda el 1995 ambexemplars procedents de la ReservaNacional de Caça dels Ports de Tortosa iBeseit i que actualment es troba bendistribuïda arreu de la Reserva Natural de laMuntanya de Montserrat. En els darrers anysla població s'ha mantingut constant gràcies ala gestió de la caça.
Les coves i avencs que foraden la serraladaafavoreixen la vida de 17 espècies deratpenat, de les quals set han estatqualificades com a "quasi amenaçades"(ratpenat muntanyenc, ratpenat nòctul petit,ratpenat orellut meridional, ratpenat debosc, ratpenat de ferradura gran, ratpenat deferradura petit, ratpenat cuallarg) i quatrecom a "vulnerables" (ratpenat nòctul gros,ratpenat d'orelles dentades, ratpenat decova, ratpenat de ferradura mediterrani).
Pel que fa a les aus, s'hi trobem duesrapinyaires, l'àguila cuabarrada i el falcó, deles quals se n'ha realitzat el seguiment des defa més de catorze anys; en els darrers anys hiha hagut un territori ocupat d'àguilacuabarrada i entre sis i vuit territoris ocupatsde falcó. El duc també és present a lamuntanya. Una altra de les espècies d'interèsés el còlit negre, després d'uns decennis
TON
I LL
OB
ET
Còlit negre.
8
La vegetació
La muntanya de Montserrat és típicamentmediterrània, amb alzinars i petits estratsd'arbres de fulla caduca, que en zones detorrents i canals formen exemplars magnífics,com ara les blades. Dels perennifolis, el teixés present principalment a les canals de lavessant nord de la muntanya. L'existènciad'unes condicions ecològiques molt singularsfa que hi trobem també espècies endèmiquesen cingleres i roquissars. La campaneta granés una espècie protegida dins d’aquest espainatural, és abundant entorn de camins ipistes. Cal esmentar també la presència de lacorona de reina i l’orella d’ós, ambduesespècies rupícoles que es troben àmpliamentrepresentades a Montserrat i que presentenunes poblacions estables.
R E P O R T A T G EPA
TRO
NA
T D
E LA
MU
NTA
NYA
MO
NTS
ERR
AT
JOR
DI C
ALA
F
El bonic pit-roig, també el trobarem a Montserrat.
La granota perezi, un dels amfibis montserratins
PA
TRO
NA
T D
E LA
MU
NTA
NYA
MO
NTS
ERR
AT.
Els ametllers florits, un bonic paisatge que es potveure els primers mesos de l’any.
Els ecocomptadors de
Montserrat
Amb els tres ecocomptadors instal·lants
al Parc, el Patronat pretén obtenir dades
per primera vegada sobre la freqüentació
dels excursionistes pel Parc Natural. Si
fins a l'actualitat les dades de visitants al
Parc Natural eren el sumatori de les
persones que accedien al recinte del
monestir mitjançant vehicle particular,
cremallera i aeri, a partir d'ara es podrà
disposar de dades reals sobre l'ús
d'alguns dels camins de la muntanya, fet
que ha de permetre realitzar una gestió
més acurada del Parc Natural. La tria
dels indrets on s'ha col·locat un
ecocomptador s'ha realitzat prioritzant
els camins que duen un major volum
de persones a la muntanya, així s'han
escollit el GR-4 que recull les persones
que pugen a la muntanya des de
Manresa o Sant Vicenç de Castellet,
el GR-5/GR-96 per on s'ascendeix des
de Monistrol de Montserrat i pel qual
passen algunes de les grans caminades
com la Matagalls - Montserrat,
i el GR-5/GR-6/GR-172 per on arriben
part dels caminaires que provenen
de Collbató.
PA
TRO
NA
T D
E LA
MU
NTA
NYA
MO
NTS
ERR
AT
Camins com aquest, el de la font Guilleumes,permeten algunes tranquil·les passejades. Això si, caldesembrossar-los per fer-los aptes pel senderisme.
La regulació de l'escalada
La regulació de l'escalada, de les vies
ferrades i de les canals equipades al Parc
Natural de la Muntanya de Montserrat és
resultat de l'acord d'una comissió mixta
de la qual forma part el Patronat de la
Muntanya de Montserrat, la Federació
d’Entitats Excursionistes de Catalunya
(FEEC), representant del Cos d'Agents
Rurals , de Medi Ambient, escaladors i
representants del territori. Aquesta
pràctica a Montserrat és molt popular i
heterogènia: s'hi realitzen escalades de
tots els nivells de dificultat, en tota la
muntanya (no només en sectors
concrets), escalades de gran paret i també
d'un sol llarg, tant en zones molt
massificades com en sectors tranquils
amb poca càrrega d'escalada, etc...
Es feia necessari, per tant, de fer
compatible aquesta activitat amb els
valors naturals del Parc, especialment
les àrees de campeig de les aus
rapinyaires i la ubicació dels seus nius.
En el primer any de la regulació es pot
dir que aquesta ha estat majoritàriament
acceptada i respectada pel col·lectiu;
són molts els escaladors que veuen
necessària una regulació de l'escalada
per poder seguir gaudint dels valors
que busquen en la muntanya i, per
aquest motiu, entenen que la regulació
ha de ser la norma bàsica necessària
que permeti la coexistència de la
naturalesa amb l'escalada. Pel que
respecta a la temporada de nidificació
d'aus rapinyaires rupícoles,
cal destacar que una de les parelles
de falcó que més fracassos havia
acumulat en els darrers anys,
a causa suposadament de la pressió
per l'escalada, enguany han envolat
tres polls.
Els plafons explicatius, com aquest de Collbató,ajuden a fer entendre els motius de la regulacióde l'escalada, una activitat molt comú a Montserrat.
PA
TRO
NA
T D
E LA
MU
NTA
NYA
MO
NTS
ERR
AT
9
R E P O R T A T G E
La corona de reina, molt present al parc.
PA
TRO
NA
T D
E LA
MU
NTA
NYA
DE
MO
NTS
ERR
AT
compta amb un interessant nucli antic irepresenta, des de sempre, un gresold'artesans i comerciants. S'hi celebra unapopular Fira de la Coca i el Mató.
D'altra banda cal remarcar que la ricagastronomia del parc es veu plasmada enels seus restaurants i botiguesespecialitzades. La mel, el mató, les herbesaromàtiques, el senglar, el vi o eltomàquet, són alguns dels productesmontserratins per excel·lència que val lapena tastar en qualsevol dels municipis.
Clara Arnedo
Els municipis
Els quatre municipis del parc constitueixenels anomenats Portals de Montserrat, desd'on es proposa un itinerari a peu perarribar a la muntanya. Viuen de Montserrati li donen vida, a la vegada, a través delsseus valors històrics i culturals. El Bruc, vaser el protagonista d'un dels fets històricsmés significatius de la Catalunya de l'inicidel segle XIX: l'any 1808, durant la invasiónapoleònica, dues columnes franceses vansofrir una severa derrota els dies 6 i 14 dejuny davant la resistència catalana, en unsfets coneguts com les Batalles del Bruc.
Cada any, el primer diumenge de juny, elpoble organitza la Festa del Timbaler, que,segons la tradició, amb els seus repics detambor va espantar els francesos enaquella batalla. Al seu torn, Collbató, elmés antic dels portals de Montserrat,disposa del tresor de les coves de Salnitre,que, amb 549 metres de llargària i 20 dedesnivell, contenen les cavitats més gransdel conjunt de coves de Catalunya, a mésd'un interessant conjunt de masostradicionals. Marganell és un petit municipimolt sensibilitzat vers les fórmules deturisme sostenible, amb un precióspaisatge natural. Per últim, Monistrol,
10
P A R C S N A T U R A L S
COM ARRIBAR-HI
Carreteres
Autopista AP-7, sortida MartorellAutopista C-16, sortida MontserratAutovia A-2, Barcelona-Igualada, sortida Montserrat
Ferrocaril
Línia Barcelona – Martorell – Manresa. Estació a Monistrol de MontserratInformació: Tel. 932 051 515Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Informació: www.fgc.net
Funicular , aeri i cremallera
Aeri de Montserrat: Estació Aeri de Montserrat – Monestir (cada 15 min)Informació: Tel. 938 350 005www.aeridemontserrat.com
Cremallera de Montserrat: Monistrol de Montserrat – Monestir (cada 20 min)Informació Tel. 902 31 20 20www.cremallerademontserrat.com
Funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova (cada 20 min)Informació: www.fgc.net
Autobús
Barcelona (C/Viriat, al costat de l’estació de Sants) – Monestir de MontserratInformació: Autocars JuliàTel. 932 615 858
Manresa – Monestir de MontserratInformació: ATSA – (castellà) Tel. 938 746 800 / 902 026 028Només circula diumenges i festius.
Vilafranca del Penedès – Monestir de MontserratInformació: Hispano IgualadinaTel. 902 447 726
TELEFONS D’INTERES
Oficina de Turisme de MontserratTel. 938 777 77708199 Montserratinformacio@larsa-montserrat.comwww.montserratvisita.cat
Oficina de Turisme de Collbató Tel. 937 779 07608293 Collbató [email protected]
Ajuntament de Monistrol de MontserratTel. 938 350 01108691 Monistrol de [email protected]
Ajuntament del BrucTel. 937 710 00608294 El [email protected]
Ajuntament de Marganell Tel. 938 357 06308298 Marganell [email protected]
Patronat de la Muntanya de MontserratTel. 932 956 810 / 938 350 644 patronatmontserrat.presidencia@gencat.catwww.muntanyamontserrat.gencat.cat
Portals d’entrada a Montserratportalsmontserrat.presidencia@gencat.catwww.portalsmontserrat.net
Associació Amics de la Gastronomia del Montserrat info@gastronomiadelmontserrat.catwww.gastronomiadelmontserrat.cat
Entorn de protecció
Parc Natural
Reserva Natural
Itinerari: CAMI DE L’ARREL (ANADA)
Des de Can Massana (El Bruc)
Aquest llarg recorregut ens durà per sota
l’ombrívola cara nord, i per la base de
l’imponent vessant est del massís de
Montserrat, regalant-nos unes vistes
excel·lents de les parets més llargues de tota
la muntanya. El recorregut té alguns passos
delicats, amb desnivells sobtats, però està
senyalitzat íntegrament com a GR 172.
Començarem al coll de Can Massana (716 m).
Situats al coll agafem la pista, tancada al
trànsit de vehicles particulars, que enfila
amunt. Anem pujant amb un pendent suau.
Can Massana és l’indret on segons les
cròniques de l’època, les tropes sota les ordres
del brigadier Schwarzt (6 de juny de 1808), van
recular en rebre un seriós càstig per part del
Sometent, al revolt de la Devesa, després de
sentir el timbal del cèlebre Timbaler del Bruc.
Aviat trobem un trencall a la dreta que ens
portaria al poble del Bruc; el deixem i seguim
pujant direcció al monestir de Montserrat-
Agulles fins arribar a un trencall a mà dreta
que ens acosta a Sant Pau Vell. Si no tenim
pressa paga la pena d’acostar-s’hi, doncs es
troba a uns cinc minuts i podrem veure les
restes consolidades de la petita esglesiola.
Des d’aquest punt i mirant cap al cim del
turó, veurem les restes de mur en opus
spicatum on s’aixecava el castell de la
Guàrdia o Bonifaci, documentat del s.X.
Del trencall de Sant Pau Vell arribem en pocs
minuts al collet de Guirló. A mà dreta deixem
una pista que baixa pel torrent de la
Diablera. Gaudim d’una espectacular vista de
la paret oest d’Agulles. A uns cent metres
passat el trencall del torrent de la Diablera i
també a mà dreta, trobem un nou trencall.
Aquest corriol ens portaria a la Portella i al
refugi Vicenç Barbé. Continuem recte per un
camí, encara ample, situant-nos ja sota del
vessant nord d’Agulles; una imponent paret
que continua fins al Portell Estret on s’acaba
de sobte i comença de la mateixa manera, la
paret nord dels Frares Encantats. Aviat
entreveiem una de les agulles més
característiques de Montserrat: la Cadireta,
que és la més septentrional del massís. Al
seu costat, hi ha la Roca Foradada.
Portem més de mitja hora caminant i ens
trobem amb una bifurcació de camins. A la
dreta s’enfila el camí que es dirigeix al Coll
de Porc i al Portell Estret, nosaltres però,
seguim per l’esquerra, de baixada. A
l’esquerra veurem l’Embut, un avenc de 13
metres de fondària.
Deixem aquest trencall que porta a la Font de
Sant Josep i a la carretera a l'esquerra, i
continuem a la dreta. A partir d’ara el camí
presenta alguns trams acanalats, amb alguns
passos equipats que ens ajuden en el descens.
A la nostra dreta puja el corriol per la canal del
Miracle, a 810 metres d'alçada. Nosaltres
seguim pel mateix camí.
Arribem a la cruïlla cap a la Creu Regató. El
camí de l’esquerra davalla en ziga-zagues
cap a la carretera, i nosaltres prosseguim per
la dreta. Sota la paret dels Ecos travessem el
torrent que davalla de l’Hort de Malany i
continuem endavant. Creuem la canal de la
Font del Llum, de 816 metres i, al cap de
pocs metres, se’ns uneix per la dreta el
corriol que baixa del Portell de Migdia.
Seguim de baixada a l’esquerra. Som al camí
de la Font del Llum. Després de diverses
llaçades arribem a un trencall. Arriba a l’antic
restaurant de Santa Cecília. Hem de deixar
enrere el camí de l’esquerra que surt a la
carretera, on abans hi havia el restaurant.
Som a la canal de Sant Jeroni, de 730 metres.
Creuem la canal, que davalla de la paret oest
de Sant Jeroni, i seguim pel mateix camí per
sota la Paret de Santa Cecília, veient el
monestir de Santa Cecília i el refugi
d’escaladors Bartomeu Puiggròs. Ja portem
dues hores caminant. Passem de llarg el
trencall de Santa Cecília i continuem la ruta. En
aquest punt des d'on comença el tram conegut
com a Camí de l’Arrel, que va resseguint per
sota tot el mur abans esmentat, per on
transcorre el PR-C 19, el GR 4 i el GR 172. Les
vistes durant tot el tram son excel·lents, i amb
l’afegit que anem guanyant alçada amb
pendent suau, que el converteixen en un dels
trams més concorreguts de la muntanya.
Travessem la canal del Moro i més endavant
passem per sota de la Paret dels Diables.
Deixem a la dreta la difícil canal del Cavall,
creuem el torrent del Balaguer. Uns metres
enllà, deixem a la dreta el camí de pujada
per la canal Plana.
Deixem enrere la canal del pou del Gat,
de 865 metres, i seguim pujant pel sender
fins a una gran esplanada on es creuen
quatre camins. És el pla de la Trinitat,
de 946 metres. D’aquest punt podem veure
les roques de la Trinitat on era l’antiga
ermita, l’ermita de Sant Dimes, i just a sobre
d’aquesta, el turó on hi havia encimbellat
un castell, on encara podem observar on
s’assentava el pont llevadís. A l’altre costat
de la vall Mala, veiem les Gorres i l’estació
superior del funicular de Sant Joan.
Del pla de la Trinitat irradien camins cap
a la plaça de Santa Anna, la Trinitat,
Sant Benet, Sant Dimes i la Santa Creu.
No deixem, però, el camí principal que,
ara ja molt pla, en pocs minuts ens porta
a la Plaça de Santa Anna. Sortim a un
encreuament de camins, on el de la dreta
puja cap a Sant Benet, però nosaltres
agafem el camí de baixada cap al monestir.
En aquest indret, tot veient la inconfusible
Panxa del Bisbe, agafarem a l’esquerra les
escales que menen directament fins al
monestir, pel pas dels Francesos,
de 860 metres, on acabaríem aquest
intens itinerari.
11
R E P O R T A T G E
Fitxa tècnica
Distància: 10 km
Durada: 3h 40min
Desnivell: 30 m
Dificultat: Alta
L'opus spicatum o espina de peix és un tipus deconstrucció utilitzada en temps romans imedievals, tot i que en construccions rurals tambés'aplicà en el decurs dels segles XVII i XVIII. Constade maons, rajoles o pedra tallada posades en unpatró en forma d'espina de peix. FU
SIC
modificació del Pla especial per determinarquina serà la superfície d’aquest municipi que entri a formar part de l’espai protegit.
Per què “Espai Natural” en comptesde “Parc Natural”?
El de Guilleries-Savassona és un territori on,afortunadament, hi ha un nivell important depoblació local que hi viu i hi treballa. Quan esva plantejar la possibilitat de la creació delparc, els habitants van agafar por de que aixòsignifiqués un volum excessiu de gent que elvisités. La paraula “parc”, tenia, per a ells,una connotació negativa. Aleshores es vapensar en la denominació d’Espai Naturalque era més ben acceptada. I d'aquí ladenominació actual.
Quina és la particularitat quan agestió d'aquest espai natural dins dela Xarxa de Parcs Naturals de laDiputació de Barcelona?
La nostra gestió és consorciada i es fa através del Pla especial. Per tant ha de ser unagestió molt consensuada i directa de laDiputació de Barcelona amb els cincmunicipis que formen part del consorci elqual disposa de pressupost propi que provémajoritàriament de la Diputació. Una de lesnovetats d’aquest 2010 és que disposemd’una nova oficina de l’espai natural aVilanova de Sau, fet que ens permet unagestió més eficient i propera al territori.
Com veus, amb el pas dels anys, elpaper del propietari?
Des del meu punt de vista, i desprésd’aquests anys treballant a l’Espai Natural deles Guilleries-Savassona, penso que la gent hafet un canvi, i ha integrat la idea de viure al’Espai Natural a la seva vida quotidiana.Això s’ha aconseguit gràcies en part, a parlarmolt amb ells i escoltar les seves necessitats.Un dels aspectes que els preocupava era laprevisió d’una gran afluència de visitants deforma descontrolada. Durant tots aquestsanys s’ha estat treballant en un model d’úspúblic sostenible i de qualitat, amb el consensdels diferents agents del territori per tal quegeneri avantatges pel desenvolupamentsocioeconòmics de la zona. Igualment, estreballa en generar noves expectatives dins
Com s'origina aquest espai natural?
Tot va començar ara fa 12 anys, amb lacreació del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona per iniciativa de laDiputació de Barcelona i dels municipis deVilanova de Sau, Tavèrnoles, Folgueroles iSant Julià de Vilatorta, amb la idea degestionar, conservar i dinamitzar una zona de gran valor, que conformava el sòl nourbanitzable d’aquests municipis.Posteriorment, l’any 2004 amb el Pla especialde protecció i millora de l’Espai Natural deles Guilleries-Savassona es van marcar els criteris de control i gestió per garantir la seva protecció i conservació. Recentment, a finals del 2008, s’ha incorporat un nou municipi al Consorci, Sant Sadurníd’Osormort. Ara caldrà treballar en la
12
E N T R E V I S T A
del sector ramader, agrícola i forestal. Lanostra gestió es basa molt en la fórmula deconveni de col·laboració amb els diferentsagents per tal d’aconseguir objectius comuns. Un exemple seria el conveni que tenim amb laCasa Museu Verdaguer, a Folgueroles, per talde potenciar determinats valors culturals iliteraris de l’espai natural. Igualment, ambl’Associació Catalana de Cases de Colònies, lafórmula de conveni ha possibilitat la creaciód’un itinerari adaptat que transcorre al costat delpantà de Sau a la finca de Can Mateu, ondisposen d’una una casa de colònies totalmentadaptada a col·lectius amb mobilitat reduïda.Amb les societats de caçadors també tenim unconveni per tal de desenvolupar l’activitatcinegètica de manera sostenible, i en aquestalínia, ara tenim un projecte que pretén crearespais oberts i corredors que afavoreixin larecuperació dels hàbitats de les poblacions deconill i perdiu. Hem de tenir en compte que elConsorci quasi no disposa de terrenys de laseva propietat. La majoria del territori és depropietat privada, i aquesta mena d'acords enshan permès desenvolupar projectes que tant ensinteressen a nosaltres, com a gestors, com alsmateixos propietaris. Aquesta forma de treballarmitjançant convenis, tot i que a vegades éslenta, és també efectiva. S’han d'invertir molteshores i esforços però els resultats ques’aconsegueixen són molt interessants pel nivelld’implicació d’ambdues parts.
Quines són les característiquesespecials de l'Espai Natural deGuilleries-Savassona?
Aquest territori és el resultat de l’evolució deles condicions naturals i de la sevahumanització. Hi ha tota una sèrie de factorsque influeixen en la configuració de lafotografia actual d'aquest territori. Es tractad'un espai amb uns valors naturals remarcablesque conviuen amb el desenvolupament d’unaactivitat agrícola, ramadera i forestal encaraviva, que genera aquest mosaic d’ambients ipaisatges. Trobem des de zones amb densosalzinars, rouredes, boscos de ribera, fagedes,castanyeredes i pinedes a d’altres, amb viversforestals i camps de pastura amb ramats devaques, ovelles i cavalls. La singularitat de lescingleres, el pantà de Sau i una xarxahidrogràfica important a banda dels valors de
Isabel Cabrera,directora de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona
Enginyera de forests i enginyera tècnicaagrícola. Està a l’Àrea d’Espais
Naturals de la Diputació de Barcelona desde l’any 1997 on ha treballat al Parc deSerralada de Marina i al Parc del Foix,Actualment és la directora de l’EspaiNatural de les Guilleries-Savassona is’encarrega de coordinar la gestió i donarsuport tècnic a aquest territori. Des de fa12 anys constitueix una peça més enl’engranatge d’un Consorci, el de l’EspaiNatural de les Guilleries Savassona, quelluita pel futur d’un espai desconegut peròple d’encants.
CLA
RA
AR
NED
O
Membres de l’equip de treball del Consorci del’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.D’esquerra a dreta: Isabel Cabrera, Ana Mimoso(guarda), Olga Blasi (administrativa), Gemma Bau(secretària) i Joan Pareja (guarda).
13
caràcter històric, cultural o arquitectònicexistents, converteixen les Guilleries en unespai molt interessant a gestionar. Es tracta quetots aquests valors es conservin i desenvolupinfent possible que la gent hi visqui de maneradigna. I que els visitants en puguin gaudir totvalorant l'espai que trepitgen i entenent quemolts cops es troben en propietats privadesque cal respectar. Si es vol continuar gaudint del'espai cal aprendre a responsabilitzar-se entenir-ne cura i respectar-lo.
Quina és la situació real actual pelque fa a activitat agrícola i ramadera?Es manté?
Potser precisament pel tema de la crisi hi hagent interessada en endegar projectesrelacionats amb el medi rural. I seguramentcaldrà seguir lluitant pel mantenimentd’activitats com l’agricultura o l’activitat forestal;es tracta d'un manteniment complicat ja que ensarriben productes de l’altra banda del món apreus molt competitius i els propietaris d’aquíhan de fer mans i mànigues per treurerendiment a les seves explotacions. S'ha detreballar en generar un producte de qualitat quees pagui bé, i que sigui difícil de trobar o fins itot de produir en un altre lloc. Per exemple, espot treballar el tema de la tòfona, o el de labiomassa en gestió forestal. També cal trobar lacompatibilitat entre l’activitat agrícola iramadera i el turisme rural, i fomentar el temade l’educació ambiental.
L'objectiu és que la gentromangui al territori. Ells sónels gestors i còmplices mésimportants que podem tenir…
Potser caldrien més sinèrgies entreels propis propietaris?
Una de les nostres funcions és la de generarprojectes d’interès per a grups de propietarisforestals, ramaders i agricultors. De fet estemtreballant en veure quines són les alternativesde futur que pot tenir el sector ramader itambé, pel que fa als caçadors, s’estantreballant determinats productes cinegèticsque poden tenir sortida, com ara la carn desenglar. Penso que hi ha moltes alternatives isortides però cal plantejar-les bé per podermotivar a tots els agents.
Per tant, hi ha molta feina a fer...
Afortunadament és un territori que et permetgenerar idees. La gent quan veu que estàsintentant treballar per trobar una sortida imillorar la seva situació t’ho agraeix molt.
Pel que fa als visitants, s’ha incrementatel nombre d'aquells que vénen al'Espai Natural de Guilleries-Savassonaels darrers anys?
Cal tenir en compte que quan es va redactarel Pla d’Ús Públic una de les preocupacionsprincipals dels propietaris era l'expectativa de
l’augment de visitants. Hem observat queaquest augment només es produeix endeterminats punts d’interès, com per exempleel pantà de Sau o Sant Feliuet de Savassona.És a dir que bàsicament tenim alguns puntson es concentra el major volum de visitants,però això és tot. I de fet és el que volemmantenir. Per les característiques de l’indrets’ha procurat tractar-lo amb cura, amb laintroducció d'un ús públic de qualitat quepreservi l’essència del lloc. Es tractad’adequar zones i dotar amb equipamentsadients els indrets més freqüentats. El nostreés un espai molt jove on es van incorporant apoc a poc altres experiències que es duen aterme amb èxit en d’altres parcs.
S’ha treballat en aspectes com ara el tenir unaseu permanent, o comptar amb centres ipunts d’informació als diferents municipis, entenir senyalitzats els accessos a l’espai naturali a finals del 2008 es va redactar el Pla d’úspúblic de les Guilleries-Savassona, d’on esderiva la necessitat de disposar d’un plad’itineraris que siguin assimilables a PR, a GRo bé a senders locals. Actualment, des delConsorci, com a itinerari propi només teniml’itinerari adaptat de Can Mateu, tot i queexisteixen a la zona tota una sèrie d’itinerarisno promocionats ni senyalitzats directamentdes del Consorci. Igualment, publicacionscom ara el desplegable, el plànol excursionistao la guia de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona serveixen com a informació iprimera presa de contacte.
La gent del carrer coneix lesGuilleries?
Poc. Crec que d'alguna manera és unavantatge que la carretera mori al pantà deSau. Això preserva el misteri d’aquestterritori. I, per a molts visitants que vénen deBarcelona o de les seves rodalies, és una gransorpresa topar-se amb un indret així, tan aprop de casa seva. Volem fomentar que elsvisitants entenguin i respectin l’essència i laidentitat d’aquest territori. Per això creiemque cal treballar especialment en el campeducatiu. En aquest sentit s’han iniciat enaquests darrers anys, en aquest espai,programes com el Viu el parc o com elConeguem els nostres parcs.
Una de les nostres inquietuds no només ésgenerar un ús públic destinat als visitants defora l’Espai Natural sinó igualment generaruna oferta adaptada i interessant per a lapoblació dels municipis de l’Espai Natural idel seu entorn més immediat.
Com treballeu aquest aspecte?
A nivell de la campanya “Viu el Parc” escompta amb un programa escolar, amb unasortida de camp a Sant Feliuet de Savassona(Tavèrnoles), per tal que els alumnes delsmunicipis que conformen l’espai naturalaprofundeixin en el coneixement de lahistòria del territori on viuen i conviuen.
Se'ls explica als nens i a les nenes, com haestat el desenvolupament del paisatge des dela prehistòria fins a l’època actual. La idea ésque entenguin que el paisatge actual és fruitde l'evolució natural i humana, i, alhora, ésimportant fomentar les relacions entre elsnens dels diferents municipis. També es fauna matinal a la Font Trobada (Folgueroles) afinals de setembre, que és una festa destinadaa les famílies. A l’octubre, i també a SantFeliuet de Savassona, es fa una activitat dinsel programa de la Poesia als Parcs. Finalment,al 2009, s’ha iniciat el Viu el Parc “local” ambactivitats culturals impulsades pels municipisde l’Espai Natural. Amb tots aquests actes esbusca aquesta vinculació entre la poblaciólocal i l’Espai Natural.
També heu començat a treballar ambel Cercle d'Amics dels ParcsNaturals...
Aquest any ens van fer la proposta de venir afer una activitat de voluntaris, i va sorgir lapossibilitat de fer una actuació de neteja enun dels marges del pantà de Sau. Es va fer elpassat mes de novembre i es va recollir unatona de brossa del camí que voreja el pantà.També va col·laborar amb nosaltresl’Associació Catalana de Cases de Colònies,que ens va cedir les instal·lacions de CanMateu per utilitzar-ne els serveis dels quedisposa. Aquesta acció ha tingut la sevacontinuïtat el mes de febrer d'enguany, quans'ha fet neteja a l'altra banda del pantà.
I quin és el camí a seguir a partir d'ara?
Penso que la feina feta fins ara és un punt departida per tirar endavant moltes més coses ientrar en més detalls sobre la problemàtica iels valors del territori. Hem passat la fase mésdura, que és l'acceptació del projecte per partdel territori. Un cop fet això hem decontinuar treballant en aquesta línia ambl’objectiu de facilitar que la gent romangui alterritori. Ells són els gestors i ajudants mésimportants que podem tenir…
Clara Arnedo
FUSIC
L’equip de voluntaris del Cercle d’Amics dels ParcsNaturals després de les tasques de neteja al pantàde Sau.
Baixem a la sorra per caminar damunt unaarena daurada en direcció a tramuntana.Travessem la pineda d’en Gori fins toparamb un carrer asfaltat. Aquest enfila cap auna petita urbanització i després baixa capa cala s'Alguer, una de les joies del'itinerari. Cala s'Alguer es mostraencisadora, exhibint amb orgull lesblanques casetes de pescadors quesemblen sortides d'un conte de fades.
Amb una certa enveja cap els privilegiatspropietaris d'aquestes casetes amb vistesimmillorables, seguim la nostra ruta per uncaminet que voreja completament la caletai ens mena cap a cala de Castell. Es tractad'un arenal força gran, similar a cala Fosca,però completament lliure d'edificacions.Salvada d'una mort segura gràcies a unreferèndum que en va evitar laurbanització ara fa uns 15 anys, la platja esconserva tal i com la gent l'estima. Laplataforma ciutadana “Salvem Castell” esva aixecar amb una força excepcional el1992 quan un projecte faraònic, amb campde golf inclòs, amenaçava amb ladestrucció del paratge. La plataforma,juntament amb Depana, van aconseguirfinalment que Castell fos zona protegida ique la Generalitat comprés els terrenys peratorgar-los una figura de protecció. Pertant, els anys de lluita i la consulta popularvan aconseguir mantenir aquesta cala tal icom ara la gaudim, és a dir, verge i ambtots els elements d'una típica platja del'occident mediterrani. El sorral en formade mitja lluna besa el mar d'un intens colorblau, on, el fèrtil fons marí dóna lloc aformacions de plantes que s'agafen a les
deixat urbanitzacions bullicioses i el tràfecd'una costa força alterada. De cop però,aquest indret és com un glop d'aire fresc.Entre pins es dibuixa aquesta platja, benprotegida pels rocs superiors i al sud, pelcap Gros. Algunes torres de principis delsegle XX esquitxen la cala, i li donen un aireromàntic de postal. A la mateixa cala hitrobem les runes del castell de Sant Estevede Mar. Aquest va ser fet fortificar per Pere II el Gran l’any 1277 sobre els terrenysd’un antic castell romànic i amb la voluntatde fundar-hi, als seus peus, el port reial arecer del qual havia de créixer la població.
14
Les ràfegues de tramuntana sacsegen elspinars, mentre el cel, quasi sempre blau,
s'emmiralla en el tranquil mediterraniempordanès. En aquest marc, us proposemuna excursió tranquil·la que parteix del'extrem nord del municipi de Palamós. Unterritori farcit de tresors que descobrireuamb aquesta caminada, fresca i forçaassequible. L'itinerari ens aproparà a un BaixEmpordà encara verge i amb un litoralcoster encantador.
El punt d'inici és la cala Fosca de Palamós,on hi arribarem en cotxe. Enrere haurem
I T I N E R A R I S
El camí de Ronda de Palamós
Allà on mar i muntanya es troben en un matrimoni perfecte
La singular bellesa d'aquest tram de la costamediterrània ens sorprèn ara i adés.FU
SIC
normalment en solitari, fora dels mesosd'estiu, quan hi trobem algunesembarcacions.
Tornem al camí principal (si ens hemaventurat a baixar), per contemplar perdarrer cop la cala des del mirador.Frescos per la remullada continuaremcaminant per l'estret camí de ronda perendinsar-nos en un aromàtic bosc de pinson, els mesos primaverals, hi trobemmultituds d’estepes negres florides. Sortim un altre cop a la línia costera fins al’alçada de cala Canyers i, d'aquí, a la
Punta dels Canyers, farcida de carpobrotuso ungla de gat, una planta invasora que haarrelat amb força en aquesta zonacostanera.
Des d'aquí descobrim el petit peròinteressant i històric arxipèlag de les illesFormigues, format per quatre illots; el seu nom sona a batalla naval, la protagonitzada sota el regnat de Pere elGran per l’almirall Roger de Llúria, que vavèncer el rei francès Felip III l’Ardit. Just asota hi tenim la cala Corbs, d’aigües d’unblau intens. Ens hi dirigim per continuar la
roques de banda i banda de la cala. Laplatja queda arrecerada pels penyals degranit rosa propis de la Costa Brava. Unariera hi desemboca, fent possible la vida denombrosos amfibis i ocells.
Seguint la línia de la platja arribarem al'Agulla de Castell, nucli inicial de l'indretal qual dóna nom. Encara s'hi poden veureles ruïnes del que fou una de les moltesfortificacions que proliferaven per la costacatalana. Des d'aquí es té una panoràmicaexcel·lent sobre la platja.
Deixarem el GR per seguir fins al jacimentdel poblat iber de Castell que es troba alpromontori de sa Cobertera, a la costa dellevant de Palamós en un istme envoltatper aigua en els seus tres costats. Enaquest indret hi ha documentatsassentaments humans des del segle VI aC.Del poblat dividit en dues terrasses, endestaquen uns murs ciclops que formencarrers.
Just sota el poblat ens aboquem a unmiratge de somni. És cala Foradada deCastell. Si volem baixar-hi, haurem deparar atenció als cartells que ensadverteixen sobre el perill de baixar per lesroques. Però un cop salvat el desnivell enstrobarem en un racó encatifat pels còdols i esquitxat per les onades marines. Podemfer un bany i nedar fins la pedra foradadaque dóna nom al paratge. Just a sota laformació rocosa, l'aigua és d'un verd-blauturquesa intens: els canvis de color derivendel joc capriciós dels raigs solars. Tot unespectacle, del qual en podrem gaudir
15
I T I N E R A R I S
L'acolorida Cala l'Alguer, antics habitatges de pescadors reconvertits en cases d’estiueigbenestants. FU
SIC
FUSICEl mirador de la Foradada ens mostra aquest mític
racó de la Costa Brava.
16
I T I N E R A R I SFU
SIC Camins vora mar i l'esclat de la primavera un
còctel molt recomanable!
nostra ruta en direcció a la cala Estreta, totdeixant els esculls de Rocabona al'esquerra. Un cop a la cala, unes barraquesde pescador ens donen la benvinguda i ensconviden a fer parada i fonda en el camí.Ja portem una hora caminant, peròdesprés del descans podem continuar untram més fins a la cala el Crit per arribar ala qual hem de fer un tram bastant verticalde baixada amb escales i travessar unaescletxa. L’aventura final ens porta a lapetita cala pedregosa, ja al municipi deMont-ras i on segons la llegenda en Barba-roja va degollar una noia. El nom de lacala no se sap del cert si és pels crits depànic de la noia o el crit de dolor del pirata
per la mossegada que aquesta li va fer totintentant defensar-se. El que no ésllegenda sinó un fet històric és l’atac queva patir la població de Palamós a mans delpirata turc l’any 1543.
Si encara volguéssim podríem continuarpel corriol que ens duria fins a Cap Roig i,encara, fins a Calella de Palafrugell.
Però girem cua i desfem el camí d'anadaque ens retornarà de nou a la cala Foscaper recollir el vehicle. Anem a menjar unesgambes a Palamós?
Clara Arnedo
Els camins de ronda
Els camins de ronda són uns antics
senders que ressegueixen el litoral a
través de les cales i l'interior del
territori. Ben coneguts des de temps
remots pels veïns de la zona, eren
utilitzats pels traginers, ramaders i pel
transport de mercaderies. Van ser
testimoni de les fugides de
contrabandistes que realitzaven la seva
activitat des del mar, ja que, els camins,
constituïen per uns la via d’escapada i,
pels altres, la via de persecució. Amb la
millora de les infrastructures viàries i la
popularització dels cotxes, aquests
senders van quedar en desús, mentre
veien com els seus entorns es
transformaven perillosament per culpa
del boom immobiliari.
En els darrers anys s'ha fet un
important treball de restauració
d’aquests camins que constitueixen un
mirador perfecte per observar la bellesa
de les nostres costes. Existeixen
diferents rutes per descobrir els racons
naturals més bonics i el ric patrimoni
cultural.
Darrer tram de l'excursió, més dificultós, però ambun bon premi, la solitud de la cala el Crit.FU
SIC
17
I T I N E R A R I S
M A P A
CalaFosca
Calas’Alguer
Cala deCastell
Agullade Castell
Poblat Ibèric
CalaEstreta
Calael Crit
Calella dePalafrugell
Cap Roig
illesFormigues
Punt desortida iarribada
GR-92
GR
-92
PR
-C 1
50
PR-C 150
PR
-C 1
50
0 1 km0,5
FITXA TÈCNICA
Durada: 4 hDificultat: baixa
Com arribar-hi
Amb cotxe: Per l'autopista AP-7 direccióGirona sortir per la carretera C-35 idesprés desviar-se per la C-31 finsarribar a la cala Fosca on iniciarem el recorregut.
Amb autocar: Es pot arribar a Palamósamb els autocars de l'empresa Sarfa,des de Barcelona, Girona i altres pobles de l'Empordà.Tel. 972 30 06 23www.sarbus.comEn la ruta, no serà estrany veure corbs marins
emplomallats assecant les ales al sol sobre el rocam dels penya-segats. A
GN
ÈS P
EREL
LÓ
Assentat sobre un substrat paleozoic d’uns500 milions d’anys d’antiguitat, Muniellosse’ns presenta amb un paisatge homogenique dóna lloc a un relleu molt uniformecaracteritzat per pendents pronunciades ivalls estretes i profundes. Sembla quenomés es relaxi al cor de les valls principals,la del riu Muniellos, a l’alçada de Tablizas ladel riu Aviouga, a l’alçada de Valdebois i lamés ampla, la del riu Ibias, a l’alçada de LaViliella. Els forts pendents fan que en lamajoria dels vessants hi dominin els rocams,amb sòls molt pedregosos. Especialmentinteressants són les evidències dels períodesglacials que trobem en àrees de major altitudal capçal del riu Tablizas. En són prova lesllacunes al peu de la Candanosa, quatregraons d’aigua de bellesa enigmàtica ques’amaguen entre valls, corriols i cims.(vegeu el recorregut a la pàg. 22)Sigui quin sigui el mes de l’any, Muniellossempre ens sorprèn. Amb una climatologiatípicament de muntanya, l’aigua es deixa
Quan hom pensa en Astúries, el primerque li ve al cap és la verdor d’un paisatge
idíl·lic. I és que, la Red Regional de EspaciosNaturales Protegidos de Asturias comptaactualment amb un total de 49 zonesprotegides, que van des del meravellós ParcNacional de los Picos de Europa, a parcsnaturals tan destacables com Somiedo oRedes, fins a espais més desconeguts com elPaisatge Protegit de les Conques Mineres. Detots aquests n’hem volgut escollir un que,potser pel seu estat de conservació, quasiprimigeni, es converteix en un dels paisatgesmés pintorescs de la bonica comunitatasturiana: Muniellos.
La Reserva Natural Integral de Muniellos,amb 55 km2, és l’únic conjunt forestal queconserva inalterables les característiques delsboscos que van cobrir la serralada Cantàbricadesprés de les glaciacions. Es tracta de laroureda més gran de tota Espanya i una de lesmillor conservades d’Europa. Així, els seusentorns són un esclat de natura verge quereneix a cada estació tot adaptant-se al medi.En constant transformació, dibuixa, a cadaestació de l’any, el típic exemple de paradísasturià que, ha estat, des de ben antic, font
d’inspiració de llegendes i mitologia astur. I ésque, perdent-nos per aquests boscos potserpodrem sentir encara la remor dels seushabitants més secrets: «huestias, diañus,transgus i xanas…»
Situació geogràfica
Situada a l’extrem sud-occidental d’Astúries,la reserva comprèn les muntanyes deMuniellos i la Viliella (Cangas del Nancea) iValdebois (Ibias). Cadascun dels tres montsque integren la Reserva, constitueix unaconca hidrogràfica diferent. Podríem dir queMuniellos rau en un amfiteatre natural,obert al nord-est per l’estret pas de Tablizasi envoltat per les línies de cimeres d’uns1.500 metres d’alçada.
Aquest amfiteatre s’organitza en tres vallsprincipals: la de La Candanosa o de lesLlacunes, la de Las Gallegas o de Refuexo ila de La Zreizal o de Teixeirúa. Totes tresvalls es troben en el riu Muniellos que, uncop supera el congost de Tablizas, esconverteix en l’afluent del riu Narcea. Pertant, som en una zona eminentment humida,regada sovint per rierols i salts d’aigua.
19
P A R C S N A T U R A L S
(esquerra) Bosc de roures a la Reserva Integral deMuniellos.
(a sota) Els colors tardorencs tenyeixen les vallsd’aquesta Reserva natural.
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
La Reserva NaturalIntegral de Muniellos,Astúries Un bosc encantat
sotabosc pobre en espècies. Són boscsquasi de llegenda, que constitueixen el límitoccidental d’aquesta mena de formacions,ja que més a l’oest desapareixen.
En les zones de més alçada, els vessantsd’obaga queden dominats pels tortuososbedollars, mentre que a solana hi sovintejael roure rosat (Quercus rosacea). Al Montede Valdebois, en canvi, les escassesprecipitacions fan que hi domini el rourepirinenc (Quercus pyrenaica)
I la fauna?
Muniellos conté la pràctica totalitat delsvertebrats asturians, és a dir, un total de160 espècies. Destaca, per damunt de tot,la presència de l’ós bru cantàbric (Ursusarctos) i del gall fer (Tetrao urogallus),espècies protegides que troben aquí un delsseus darrers reductes. També hi fan vidallops (Canis lupus), cabirols (Capreoluscapreolus), senglars (Sus scrofa), isards(Rupicapra pyrenaica parva) i fins a unacentena d’espècies d’aus i 15.000invertebrats. S’hi pot trobar la pu-put debec menor i mitjà (Dendrocopos minor imedius), la merla d’aigua (Cinclus cinclus), imés rarament, el blauet (Alcedo tais).Nombroses rapinyaires sobrevolen aquestsboscos, com ara l’aligot comú (Buteo buteo)l’aligot vesper (Pernis apivorus), l’esparvervulgar (Accipiter nisus) o de nit, diversesespècies de mussol i òliba. Cal destacartambé la gran varietat de ratpenats, delsquals se n’han enregistrat 15 espècies, entreelles el rar ratpenat de ferradura(Rhinolophus mehelyi), en perill d’extinció a
20
P A R C S N A T U R A L S
veure sovint, donant lloc a paisatges verdsdurant la primavera i l’estiu, acoloritsmosaics a la tardor i hiverns enfarinats per laneu. El marc idoni per la convivència dediversitat d’ambients que donen lloc a unagran varietat de formes de vida vegetal ianimal.
Sobretot, roures
Les atapeïdes fagedes i els grogencsbedollars, queden esquitxats els mesos detardor pels intensos verds i vermells delsreis perennes d’aquests boscos, el boixgrèvol (Ilex aquifolium), sempre protegit, iel teix (Taxus baccata). Al seu torn, al boscde ribera, farcit d’oms i freixes, hi creixensovint avellaners, alisos i moixeres de guilla(Sorbus aria), una planta acostumada a
resistir el clima fred d’aquestes contrades.L’amo i senyor d’aquests boscos, és, però,el roure. En trobem de diverses espècies ide fins a 6 metres de diàmetre. És alsvessants de la solana, orientats cap al sud,on el roure pènol (Quercus petraea) es fal’amo del bosc, acompanyat ocasionalmentdel bedoll. Són boscos que destaquen per laseva gran naturalitat i les escassesevidències de presència humana, on cobrenvida una gran diversitat de fongs i líquens.
Als vessants d’obaga, el bosc es fa mésdivers i apareixen les espècies abansanomenades, com ara el freixe o el faig,amants de la humitat. Localment, en zonesde molta obaga, la roureda s’enriqueix fins aformar autèntiques fagedes. Es tracta deformacions molt tancades on amb gransdificultats hi penetra la llum, amb un
(dreta) Els roures són els protagonistes dels boscosde Muniellos, com aquests del bosc de “Las barbasdel capuchino”.
(esquerra) Petites notes de color omplen de vidaMuniellos.R
ESER
VA
IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
La boira omple de formes fantasmals els bonicsboscos d’aquest indret. R
ESER
VA
IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
P A R C S N A T U R A L S
21
El cabirol i el gall fer, dos espècies salvatges quetrobem en aquest parc
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
tota Europa, així com el ratpenat d’orelles dentades (Myotis emarginatus),entre d’altres.
Etnografia
Dins la Reserva de Muniellos sobreviuennomés dos llogarets, històricamentvinculats amb el territori. Són La Viliella iValdebois, que sumen, entre els dos, pocmés d’una trentena d’habitants que viuendels horts, les pastures i el bosc. Camperolsorganitzats al voltant del nucli i unitatd’explotació de la casería són els pobladorsmés habituals d’aquesta zona d’Astúries,que ha patit un gran abandó idespoblament les darreres dècades del seglepassat. Encara es conserva però, més enllàde les terres i els estables pel bestiar, algunexemple de tipologia original d’habitatge,caracteritzat per la planta circular amb sòlde terra, murs de pedra seca de materialsderivats de la pissarra i el quars, i cobertade palla de sègol, anomenada centolla. Els«hórreos» i «paneras», una mena deconstruccions en forma de bagul elevat,van arribar a aquesta zona força tard, elsegle XIX, coincidint amb la generalitzaciódel cultiu de blat. Solen ser de fusta i ambcoberta de palla de sègol. Altres elementsarquitectònics propis de la zona són els«cortinos», unes construccions de plantacircular amb murs de pedra seca destinats a la protecció dels eixams d’abelles davantels atacs dels óssos. Les «corripas», molt abundants en aquesta zona, erenconstruccions similars als «cortinos»destinades, en aquest cas, a assecar les castanyes.
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
Les cascades, els tolls i els rierols refresquenaquest espai natural i dibuixen racons idíl·lics de postal.
El parc per dins: un màxim
de vint visitants per dia
És la seva situació aïllada allò que
converteix Muniellos en la joia botànica
d’Astúries. La mà de l’home, des d’època
romana i fins ara fa trenta anys, ha posat
en perill la roureda més gran d’Espanya.
Els seus explotadors han variat amb els
anys; es té documentat com, el segle XVIII,
per exemple, se’n va extreure la fusta
amb la qual s’havien de construir els
vaixells de l’Armada Invencible.
Corria l’any 1973 quan el nucli del Monte
de Muniellos va ser adquirit pel llavors
Instituto para la Conservación de la
Naturaleza (ICONA), i nou anys més tard,
el 1982, es convertia en Reserva
Biològica Nacional. L’àmbit actual de la
reserva és el resultat de l’ampliació
aprovada el febrer de 1988, i el Patronat
de la Reserva que és qui gestiona aquest
territori. Es tracta, en tot cas, d’una
propietat patrimonial de l’Administració
Autonòmica i aquesta ha decidit no
aplicar-hi mesures especials de protecció.
L’ús públic es limita a una ruta senderista
en la qual no s’admeten més de vint
visitants al dia.
A més, per la seva riquesa ornitològica,
Muniellos és Zona d’Especial protecció
per a les Aus (ZEPA), i, el maig del 2000,
va ser declarada Reserva de la Biosfera
de Muniellos.
L’ ITINERARI:
LA RUTA DE LAS LAGUNAS
Un cop haguem aconseguit el nostre
permís per visitar la Reserva, ho podrem
fer seguint aquest itinerari. Té com a punt
de sortida la casa forestal de Tablizas, on
es troba el Centre d’Interpretació de
Muniellos, i ens permet arribar a les
delicioses llacunes glacials.
L’ascens a les llacunes té forma circular.
Deixem enrere la casa forestal i
comencem la pujada a través d’una de les
pistes utilitzades, anys enrere, per
extreure la fusta de la muntanya. Per
aquest motiu i durant dos quilòmetres, el
sender és força ample. S’estreta quan
creuem el pont que passa per damunt del
regueró de la Cuchada. Ens endinsem, en
aquest punt, dins del reialme del roure,
deixant enrere la vegetació de ribera que
veiem a l’inici. Seguirem pujant i albirant,
en l’horitzó, els cims que envolten el
paratge. Trobem de camí dues cordes
fixes incrustades a la roca que ens
faciliten el pas.
22
P A R C S N A T U R A L Sanomenada així ja que al seu centre hi
sobresurt una petita illa coberta de
vegetació. Les altres tres llacunes es troben
més amunt, i hi arribarem després de
caminar per un corriol que surt a la nostra
dreta, que ens apropa primer fins a La
Honda, segueix per La Grande i mor a La
Peña, més petita. Totes tres formacions
tenen un origen glacial. La vista sobre
Muniellos des d’aquest enclavament màgic
és impressionant.
Desfem el camí fins trobar el sender que
ens permet davallar pel llit del regueró de
La Candanosa. Deixarem enrere alguns
salts i cascades fins a arribar a
Entrambosríos, on es fonen el rierol que
seguíem i el de Los Gallegos. Un cop
creuat el pont de Los Gallegos, trobem
una pista que ens duu al punt de sortida,
al Centre d’Interpretació.
Nivell de dificultat: Mitja
Distància: 20 quilòmetres
(anada i tornada).
Durada: 7,5 h
Desnivell: 770 metres
Una mica més endavant, arribem a la font
de Fonculebrera, on podrem refrescar-nos, i,
a uns 50 metres, descobrim el meravellós
"roblón" de Fonculebrera, un dels roures
més representatius de Muniellos. Amb 7
metres de perímetre i 30 d’alçada, s’ha
convertit en un dels símbols del parc, en
salvar-se de les tales successives que es van
produir en aquesta muntanya. A partir
d’aquí el camí es fa més suau i arribem al
peu de la Pena Velosa on topem amb un
bosc de boix grèvol, on hi destaca el
"xardón" de la Candanosa, un exemplar de
grans dimensions si el comparem a la mida
habitual d’aquesta planta. A l’alçada de
l’anomenada "váchina de Piélagos" creuem
el camí que haurem de prendre per tornar
al punt d’origen. Continuem, però, pel
nostre corriol fins a situar-nos sota el cim
de la Candanosa des d’on ja es poden
apreciar les superfícies blavoses de les tres
llacunes. Som a una alçada d’uns 1.300
metres, i trepitgem un sòl més aviat pobre,
cosa que dóna lloc a una vegetació escassa,
dominada per la bruguera i els nadius.
Portem unes quatre hores caminant quan,
per fi, arribem a la primera llacuna: La Isla,
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
23
P A R C S N A T U R A L S
RES
ERV
A IN
TEG
RA
L D
E M
UN
IELL
OS
(esquerra) L’itinerari ens permet conèixer les llacunes del període glacial.
(a sota) La llacuna amb l’illa al centre rep el nompopular de “La Isla”.
COM ARRIBAR-HI
L’accés principal es realitza des de la
carretera comarcal AS-211, que enllaça
amb la carretera regional AS-15 a
l’alçada de Ventanueva i enfila pel Port
del Connio a San Antolín de Ibias. A 3
quilòmetres de Ventanueva es situa la
població de Moal, d’on surt una carretera
d’uns 10 quilòmetres fins a Tablizas, punt
d’entrada al Monte de Muniellos. L’accés
a la Reserva és restringit i es limita a un
nombre màxim de vint visitants diaris. És
necessari sol·licitar un permís a través
d’Internet a la pàgina del Principat
d’Astúries: www.princast.es
o trucant al 012.
Aquells que no disposin de l’autorització
d’entrada poden gaudir de les
fantàstiques vistes que ofereix la
carretera comarcal AS-211, que travessa
la Reserva pel port del Connio cap a San
Antolín de Ibias. Des d’aquí és obligat
perdre la nostra mirada cap a l’horitzó. A
l’oest, hi rau, enfilada a d’alt del consell
d’Ibias, el poblet de Lucense de
Consagrada. Cap a l’est, treuen el nas els
pics Cancel·las i Cuetu de Arbás. A la
nostra esquerra hi queda el mític cim del
Connio, i, cap a la dreta, l’estreta vall del
riu Cabreiro i el cim del Chano la Piedra.
Més Informació sobre la Reserva
Integral de Muniellos i els permisos
d’entrada:
Centro de Interpretación y Recepción de
los Visitantes de la Reserva Integral de
Muniellos.
Tel. 607 839 670/985 816 039/
985 279 100
24
P A R C S N A T U R A L S
M A P A R E S E R V A N A T U R A LI N T E G R A L D E M U N I E L L O S
Material adaptat per a personesamb discapacitat física a la Xarxade Parcs Naturals
En el marc de l'adaptació de materials delsprogrames escolars Viu el parc i Coneguemels nostres parcs per poder atendre els infantsamb discapacitat i els grups d'educacióespecial, la Xarxa de Parcs Naturals haadquirit 5 handbikes (bicicletes que funcionenamb les mans) i 10 terceres rodes (quemilloren la mobilitat de les cadires de rodes)perquè les puguin fer servir persones ambmobilitat reduïda en els itineraris dels parcs.La compra s'ha finançat en el context delconveni entre la Diputació de Barcelona il'Obra Social “la Caixa”. El material s'haadquirit principalment per poder atendre lesnecessitats especials dels nens que participenals dos programes pedagògics esmentats, peròes posarà a disposició de tots els usuaris delsparcs que ho precisin de forma gratuïta. Perdemanar-los, hauran d'omplir una sol·licitudals mateixos equipaments. Les terceres rodestenen un ancoratge d'elevació automàtica i girde 360 graus. També s'han adquirit 15 cascosi guants. De moment, les bicicletes de mà i lesterceres rodes es poden trobar (hi ha 4 o 5elements per lloc) als equipaments quedisposen d'itineraris adaptats, com són CanGrau i la Pleta (Parc del Garraf), Can Casades(Parc Natural del Montseny) i la Casanova del'Obac (Parc Natural de Sant Llorenç delMunt i l'Obac). Aquest 2010 és previstcomprar-ne per a Hortsavinyà (Parc delMontnegre i el Corredor) i per a un itineraride l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.A banda d'aquesta compra, en els darrers dosanys la Xarxa de Parcs Naturals ha realitzatcursets per a la formació de monitors, haadaptat els programes i el material pedagògic ilúdic i algun dels itineraris.
El Parc Agrari ha tornat a editar el Calendari de les llunesUn cop més el Parc Agrari del BaixLlobregat ha editat el tradicional Calendaride les llunes. Com en les passades dotzeedicions, el calendari del Parc mostra lesfases de la lluna de tot l'any, dia a dia. Aldors del pòster, i seguint amb la voluntat depotenciar la temporalitat dels productesagraris, podreu trobar el calendari de collitadels diversos cultius, fruites, verdures ihortalisses, del Parc. Així, podreu saber que
25
N O T Í C I E S
La recuperació del riu Foix perpart de l'Obra Social "la Caixa" i la Diputació de BarcelonaEl passat 27 de gener, l'Obra Social “la Caixa”i la Diputació de Barcelona van presentar elprojecte de recuperació de la llera del riu Foix.La iniciativa, finançada per l'Obra Social "laCaixa", busca restaurar el bosc de ribera d'untram del riu Foix molt deteriorat per l'acció del'home, millorar-ne l'estat de salut i, alhora,facilitar l'accés al món laboral de persones enrisc d'exclusió. Aquest projecte s'emmarcadins el conveni de col·laboració entre l'ObraSocial “la Caixa” i la Diputació de Barcelona.A més, un dia més tard de la presentació, el Consorci del Parc del Foix va organitzaruna jornada de debat sobre el riu Foix alcastell de Castellet. Hi van participar unrepresentant de l'Agència Catalana de l'Aigua(ACA), un de l'associació Hàbitats (ProjecteRius) i un altre del Centre d'Estudis dels RiusMediterranis, entre d'altres persones. Durant la jornada es va fer ressò de totes lesactuacions i previsions que hi ha per millorarel riu Foix des de diverses administracions ientitats relacionades amb el riu.
I aquest 2010 el Cercle fa 15 anys!Enguany el Cercle d’Amics dels ParcsNaturals celebra 15 anys. Quinze anys d’unaentitat que ha crescut com l’escuma amb laintenció, sempre, d’apropar una mica més lanatura a la gent. En aquest període, més de80.000 persones han participat en les més de1.000 activitats proposades, com són, lessortides d’un dia, conferències, viatges deSetmana Santa, excursions de caps desetmana, o activitats de voluntariat. Tot unèxit que ens fa pensar amb optimisme decara el futur d’aquest grup de personesentusiastes amb el coneixement i la milloradels nostres espais naturals.
tindrem pruna del mes de juny al mes desetembre; porro, de l'octubre al maig, obleda, tot l'any. Cada cosa al seu temps, pertal de gaudir de la frescor i el sabor màxims.Per a l'edició dels 12.000 exemplars delCalendari de les llunes de 2010 el Parc hacomptat amb el suport de la Diputació deBarcelona, de la Generalitat de Catalunya,del Consell Comarcal del Baix Llobregat iUnió de Pagesos. Podeu demanar elcalendari en paper enviant un correuelectrònic a [email protected]. També,podeu aconseguir-lo directament a CanComas, seu de l'Oficina del Parc Agrari, i atotes les fires comercials que es duen aterme al Baix Llobregat amb la participaciódel Consorci del Parc Agrari. A més a més,podeu baixar-vos-en la versió PDF enformat DIN-A3 o DIN-A4.
La Carxofa Prat, l'hortalissa més atractiva L'hivern és el temps de la Carxofa Prat, queens acompanyarà fins al mes d'abril. Per talde celebrar-ho i fer conèixer un delsproductes més emblemàtics del Parc Agrarii de la comarca del Baix Llobregat, elConsorci del Parc, conjuntament amb elsajuntaments del Prat i de Sant Boi il'Associació de Pagesos per a la Promocióde la IGP Carxofa Prat organitzen des delmes de desembre fins al mes d'abrildiverses activitats per poder descobrir,assaborir i experimentar la Carxofa Prat.Durant els propers cinc mesos, la CarxofaPrat serà la protagonista d'itineraris dedescoberta d'aquest cultiu i del seu entorn,degustacions, mostres gastronòmiques icursos i tallers de cuina. Durant els caps desetmana dels mesos de gener a març, elConsorci del Parc organitza activitatsd'holeriturisme (el turisme de l’horta) de laCarxofa Prat, itineraris cada cop méspopulars de descoberta d'aquesta hortalissai de l'entorn on es cultiva, el Parc Agrari.
AR
XIU
XPN
FUSIC
Jose
p M
eler
o(A
RX
IU X
PN
)
AR
XIU
XPN
De gener a desembre, els guies de diferentsentitats ofereixen la possibilitat de conèixerdiversos aspectes del parc, com arapaisatges, patrimoni natural i cultural, faunai flora. Els itineraris tenen lloc elsdiumenges al matí, generalment d'11 a 14hores. El preu és de 3 euros per als adults ide 2 per als majors de 65 anys i els d'entre 6i 16 anys. Els menors de 6 anys no paguen.Així mateix, hi ha un 10% de descompteper a les famílies nombroses i per als socisdel Cercle d'Amics dels Parcs Naturals.Entre els itineraris nous hi ha 'Els ocellsforestals a la fageda' (11 d'abril), 'L'esglésiade Sant Pere Desplà' (20 de juny), 'ElPoemari del Montseny' (19 de setembre),'El patrimoni industrial de la riera' (14 denovembre). Altres que es poden veure són'Descobrint un munt de noms arrelats alterritori' (2 de maig), 'La ruta dels arbres'(16 de maig, 18 de juliol).Aquestes i moltes més propostes usesperen al Parc Natural del Montseny!
Implantació de la Carta Europeade Turisme Sostenible a SantLlorenç del Munt i l'ObacEl passat 27 de gener va tenir lloc al Centre Cívic de Mura la reunió del fòrumpermanent de la Carta Europea de TurismeSostenible amb la participació de 43representants de més 30 institucions,empreses i d'entitats cíviques, científiques itècnics de l'administració públicaencarregats de la promoció turística, quevan treballar en la redacció del documentde la diagnosi de la Carta. A la sessió del fòrum es van analitzar els punts forts i els punts febles, les oportunitats i lesamenaces de l'estructura turística de laCarta Europea de Turisme Sostenible
26
En aquestes jornades, els participants podranconèixer el paper del Consorci com a gestord'aquest espai agrari periurbà sovintdesconegut i, de la mà d'un pagès del baix, elssecrets del cultiu de la Carxofa Prat. També a partir de gener i fins a l'abril, diversesactivitats per a petits i grans a l'entorn de laCarxofa Prat estan programades a Sant Boi iel Prat de Llobregat.
Trobareu més informació awww.elcampacasa.com
Les ADF de Teià i Pla de Bagesguanyen els Premis de prevenciód'incendis forestals de la Diputació
Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF)de Teià i Pla de Bages van obtenir els premisde prevenció d'incendis forestals que cada anyatorga la Diputació de Barcelona, i que vanser lliurats pel diputat d'Espais Naturals,Josep Mayoral, en una festa que va aplegarunes 600 persones a Sant Salvador deGuardiola el dissabte 21 de novembre. ElPremi Rossend Montané, a la millor obra oprojecte de prevenció, dotat amb 8.000 euros,ha estat per l'ADF de Teià, que actua sobre latotalitat del territori forestal d'aquest municipi.L'accèssit de 3.000 euros va correspondre al'ADF de Subirats. Pel que fa al premiPalestra a la millor organització, premiattambé amb 8.000 euros, va correspondre al'ADF de Pla de Bages. L'accèssit d'aquestpremi, dotat també amb 3.000 euros, se'l vaendur l'ADF Alt Maresme. El Premi d'Honor Joaquim M. De Castellarnau, dereconeixement públic a persones que handestacat en aquest camp, va recaure enaquesta XIII edició en Ramon Casamada,vinculat a l'ADF de Castellar del Vallès. Elspremis de prevenció d'incendis forestals de laDiputació de Barcelona, que es lliuren des de1997, pretenen reconèixer públicament lafeina que realitzen durant tot l'any lesagrupacions de defensa forestal (ADF) amb elsuport dels ajuntaments de la província.
El Parc Natural del Montsenyorganitza passejades tots elsdiumenges de l'any Cada diumenge de l'any es pot descobrir unindret nou amb els itineraris guiats queorganitza el Parc Natural del Montseny.
que avarca els 12 municipis que integren elparc. Aquest anàlisi és el punt de partidaper a la definició dels objectius, les líniesestratègiques i el programa d'actuacions per planificar la gestió sostenible delturisme en aquest àmbit. La Carta Europeade Turisme Sostenible (CETS) és unainiciativa de la Federació de ParcsEuropeus (Europarc) que s'inscriu en lesprioritats mundials i europees expressades a la Cimera de la Terra celebrada a Rio deJaneiro l'any 1992. La CETS estableix elsprincipis per a la gestió sostenible delturisme als espais naturals protegits. Ésmolt important que aquest document siguielaborat amb la participació i la implicacióde tots els agents del territori per definir les línies estratègiques i el programad'actuacions d'acord amb els principis deturisme sostenible que marca la Carta.
El 2010, declarat AnyInternacional de la Biodiversitatper la Unesco
Les Nacions Unides van proclamar el 2010com a Any Internacional de la Biodiversitat. Es tracta d'una oportunitat a escala mundialper reconèixer la importància de labiodiversitat per a tota la vida a la Terra per reflectir tot el que hem aconseguit per la salvaguarda de la biodiversitat i perreclamar atenció per als urgents reptes defutur encara pendents, que són molts. Sompart integral de la naturalesa, el nostre destíestà estretament vinculat amb labiodiversitat, l'enorme varietat d'altresanimals i vegetals, els llocs que habiten i elseu entorn circumdant, tot el món.Comptem amb aquesta diversitat de la vidaper oferir els aliments, combustible,medicaments i altres productes sense elsquals no podem viurell. No obstant això,aquesta diversitat s'està perdent a un ritmemolt accelerat a causa de les activitatshumanes. Això ens empobreix a tots idebilita la capacitat dels sistemes de vida,dels quals depenem, per resistir les creixentsamenaces com el canvi climàtic. En les pàgines de la web especial creada percelebrar aquest any es pot descobrir el rolimportant que la diversitat biològica té en lesnostres vides i el que està succeint, el que lagent en tot el món està fent per a lluitarcontra la pèrdua de biodiversitat, quantespersones estan celebrant l'Any Internacionalde la Biodiversitat i alguns dels recursosdisponibles per a les celebracions.
N O T Í C I E SA
RX
IU X
PN
AR
XIU
XPN
AR
XIU
XPN
27
Barcelona
L O C A L I T Z A C I ÓA L S P A R C S
F A U N A D E L SP A R C S N A T U R A L S
El gaig(Garrulus glandarius)
El gaig és un dels ocells més vistosos delnostres espais naturals. Pertany a la famíliadels còrvids, però a diferència de la restadels representants d’aquest grup, que són majoritàriament negres, en el gaigpredomina el color canyella i destaca elplomatge de les ales, que presenta un dibuixcaracterístic a franges blaves i negres.Aquest disseny és especialment visible quanl’ocell emprèn el vol, cosa que succeeixsovint quan detecta la presència humana.Aleshores, el gaig emet el seu característiccrit d’alarma, que sembla imitar el seu nom:«Gaig!, gaig!»
El gaig és una espècie boscana, però devegades, pot visitar els espais oberts, elsconreus o, fins i tot, els jardins periurbans.La seva alimentació està constituïda perllavors, fruits i insectes. És ben conegutque, durant la tardor, enterra les aglans coma reserva per a l’hivern, i que després lesoblida, fet que li atorga el paper dereforestador involuntari.
Els gaigs formen parelles al voltant del mesd’abril, i fan el niu amb fang i branques.Cada parella pon entre 5 i 7 ous, de colorverdós, cap al mes de maig. Les poblacionses troben actualment en expansió, a diferència del que passava ara fa un segle,quan la superfície forestal del país erainferior.
La popularitat del gaig ha estat recollida pel folklore tradicional i per poetes com ara Jacint Verdaguer. Com a anècdota, quanel gaig va ser descrit pel naturalista suecCarl von Linné, va ser inclòs en el grup delscorbs, amb el nom de Corvus glandarius.Més tard va ser creat el gènere Garrulus, on s’ubica actualment. El nom “gaig” prové del llatí gaius.
Gonçal Luna
JOR
DI R
IBA
S
El gaig, sempre amatent als moviments del bosc.
AG
NÈS
PER
ELLÓ
Cercle d’Amicsdels Parcs Naturals
www.diba.cat/parcsn/cercle