Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

http://tgnapau.blogspot.com tgnapau@tarragona.tinet.org

núm. 118 juny 2011

Aquesta iniciativa vol aconseguir que en la nova llei espanyola per a la prohibició de les bombes de dispersió, hi quedi expressament prohibit tot tipus de finançament d’aquestes armes.

Diferents organitzacions llatinoame-ricanes convoquen el Tribunal Ètic sobre Bases Militars Estrangeres a Amèrica Llatina i el Carib, que se celebrarà a Buenos Aires el 31 de maig.

NEGOCIOS SUCIOSBancos españoles

que financian armas

Setem

L’informe "Negocios Sucios. Bancos españoles que financian armas" presentat per SETEM, confirma que des de 2006 fins a l'actualitat, 14 bancs espanyols estan implicats financera i econòmicament en 19 de les principals empreses fabricadores d'armes controvertides i prohibides que causen centenars de milers de morts de civils a tot el món. Entre aquestes armes hi ha armament nuclear, d'urani empobrit i armes prohibides com les armes químiques, biològiques, les bombes de dispersió i les mines antipersones.De l'informe es destaca que el BBVA, el Banc Santander i BANKIA (Banco Financiero y de Ahorros, entitat per Caja Madrid, Bancaja, Caja Segovia, Caja Ávila, Caja Rioja, Caixa Laietana i Caja Insular de Canarias) són els tres bancs espanyols amb més activitat en finançament de companyies productores d'armes controvertides.A més, l’informe destaca que el Banc Sabadell és el quart banc espanyol que més inversions té en empreses d’armament, amb accions en 7 empreses productores d’armes. Els altres bancs espanyols implicats en la fabricació d'armes controvertides són: Bankinter, BBK, Ibercaja, MAPFRE, Banco Madrid, Banco Popular, Catalunya Caixa, Banco Pastor, Finanduero i Banca March.L'informe ha estat elaborat per a SETEM per Profundo i es pot descarregar íntegre des de http://www.bancalimpia.com/pdf/bancos-sucios-informe.pdf

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procedènciaNo comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

"Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la PauD.L.: T-1274-2005Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinació i maquetació: Equip R A. La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors.

pàgina 2 Materials per la pau núm. 118 juny 2011

Materials per la pau Amadeo López

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar:cada primer diumenge de mes a Paraules per la Pau

cada dilluns, a les 20h, a Rambla Nova, 97-2nenviant un email a tgnapau@tarragona.tinet.org

http://tgnapau.blogspot.comal Facebook: tarragona patrimoni de la pau

pàgina 3 Campanya d'Objecció Fiscal núm. 118 juny 2011

El passat dissabte 21 de maig la Coordinadora Tarragona Patri-moni de la Pau vam estar, com cada any, a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica celebrada a la Plaça de la Font de Tarragona.Aquesta vegada vam organitzar una paròdia del programa "Pasapalabra" per tal d'explicar què és l'objecció fiscal a la despesa militar d'una manera divertida. Els concursants van anar responent les preguntes que el presentador els hi feia sobre temes diversos: l'exèrcit, polítics, dades sobre el pressu-post militar, etc. L'hostessa anava "provocant" al públic per aplaudir o escridassar als concursants.

S'ha denunciat que, durant l'any 2010, l'Estat espanyol destinà cada dia 49,75 milions d'euros a la despesa militar i s'ha convidat a tothom a fer l'objecció fiscal, un acte de desobediència civil que consisteix a separar de l'im-post sobre la ren-da la part que correspondria a la despesa mili-tar, i desviar-la cap a un projec-te social i solida-ri. Desarma els teus impostos!

Comença així la campanya que

durarà fins a finals de juny i que comptarà amb alguna acció més, assessorament per fer l'objecció fiscal, xerrades i l'entrega col·lectiva de declara-cions.

Guia ràpida per fer l'Objecció Fiscal

Esquemàticament, el que cal fer és el següent:

1. No corfirmeu l'esborrany ni per telèfon ni per internet.2. Ompliu els impresos de la declaració de renda fins a l'epígraf "quota líquida".3. Calculeu l'impost de l'objecció fiscal i incloueu-lo en alguna de les caselles posteriors de retencions (742 a 752), tot ratllant el text i escrivint-hi "per a objecció fiscal".4. Adjunteu comprovant per objecció fiscal d'haver realitzat l'ingrés a l'entitat escollida.5. Adjunteu carta al ministre d'Hisenda en la qual s'explica què es fa i la raó. Podeu demanar un model a la Coordinadora.6. Envieu l'enquesta amb les dades al centre coordinador (correu electrònic obfiscal@pangea.org) o a la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau (tgnapau@tinet.org).

El càlcul de l'import a desviar per objecció fiscal es realitza partint de si s'objecta el percentatge que es destina a "despesa militar" (4,70% l'any 2010) o si s'objecta una quantitat fixa de 84 €. Tant l'una com l'altra es descompten de la quota líquida i conseqüentment es pot realitzar l'objecció fiscal sempre, independentment de si la declaració de renda surt "a pagar" o "a retornar". També hi ha la possibilitat de fer l’objecció fiscal encara que no s’hagi de fer declaració, en aquest cas s’aplica la “quota zero”.

Per tal que tothom que ho desitgi pugui aclarir qualsevol dubte a l’hora de preparar la seva declaració de la renda, es pot demanar suport a la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Podem assumir assessoraments individuals o col·lectius, xerrades informatives, etc.

Passa la cabra... de la Legión Marc Suanes

pàgina 4 Actualitat núm. 118 juny 2011

Sergio Yahni és israelià, d'orígens argentins. Es va criar en un kibbutz, una de les comunes agràries hebrees, des-prés d'emigrar el 1979 amb la seva família, exiliada de la dictadura del general Videla. Fa cinc anys, va complir 28 dies d'arrest en una presó militar per desobediència, en negar-se a prestar servei com a reservista a l'exèrcit israelià. És periodista i director de projectes del Centre d'Informació Alternatiu (IAC en les sigles en anglès), una associa-ció formada per israelians i palestins amb dues seus, una a Betlem i una altra a Jerusalem. Considera el conflicte àrab-israelià com un enfrontament per la terra, i emfatitza que la història d’Israel és la d’un estat colonial, que manté una política d’apartheid, concentració i vio-lència contra la població palestina amb l’objectiu de con-trolar els recursos i crear un estat jueu ètnicament homogeni. A començaments de maig va visitar Catalunya, en una gira de xerrades que el va portar a la Península.

Projectes com el Centre d’Informació Alternatiu con-tradiuen la teoria del xoc de civilitzacions...L’arrel del sionisme és el conflicte per la terra. Se l'intenta donar un tint religiós, confessional o ideològic a la situació, però en realitat no existeix contradicció teològica entre l’islam i el judaisme. Es parla de xoc de civilitzacions entre un orient autoritari i un occident democràtic, però a Palestina va haver-hi uns comi-cis nets, encara no reconeguts per Europa. La realitat és que els pobles originaris de Palestina constituïen un cresol de cultures composat per palestins, jueus, bosnians, caucasians... El con-flicte neix de la colonització i de l'expulsió dels residents de la seva terra, a partir de 1948. En aquesta colonització, l’objectiu

era principalment la conquesta del territori, però també va haver-hi una qüestió de classe: els terratinents venien les terres als colons jueus i expulsaven els camperols.

Quin impacte ha tingut aquest projecte informatiu, en els seus 20 anys de trajectòria, per a la creació d’un pont de diàleg contra l’enfrontament i la separació?El moviment de l’IAC sorgeix de l’esquerra radical palestina, amb la intenció de crear un espai sobre la frontera per nodrir les diferents lluites a Israel i Palestina. El que fem és disseminar informació sobre els moviments populars, enfortir la coordinació entre els territoris i promoure una cultura alterna-tiva de resistència, contrares-tant el règim colonial.

Els mitjans de comunicació ofereixen molt poca infor-mació sobre l'oposició que existeix a Israel a l’ocupació de territoris palestins. Com ha evolucionat l’opinió que té la societat israeliana del conflicte?Hi ha una elit que guanya amb

l’ocupació i amb la guerra, però la major part de la població hi perd. Després de tres genera-cions, des dels avis que comba-tien l’any 1948, hi ha un desgast de la societat israeliana, que està exhausta, cansada dels conflictes armats. Fins al 1982, l’argument era que ens havien imposat la guerra. A partir d’aleshores, la idea dominant és que podíem haver rebutjat la guerra, però hi hem anat. L’exèrcit d’Israel ja no pot justificar les seves guerres. Hi ha un creixent escepticisme d’un 20% de la població, que té objeccions davant del discurs populista. A més, tot i que els indicadors macroeconòmics són sorprenents, Israel té un índex de pobresa superior a la de Mèxic. I tot i que hi ha pluralitat democràtica, no és un estat de dret: dins de la societat jueva hi ha diferències de privilegis de base ètnica. Ni la societat palestina ni la israeliana són monolítiques, estan composades d’elements contradictoris, ja siguin de classe, d’origen ètnic... I aquestes desigualtats socials també generen malestar en la població israeliana.

Entrevista a Sergio YahniDirector del Centre d'Informació Alternatiu Palestí-Israelià

Maria Romano

núm. 118 juny 2011

Aquest escepticisme, està incrementant el nombre de persones que es neguen a fer el servei militar?El moviment dels refuseniks neix del sentiment que l’estat només et vol per a la guerra, i que aquesta és injustificada. La pena pot arribar a 2 anys de presó per als joves de 18 anys que es neguen a fer el servei militar. Però els números de l’absentisme a l’exèrcit són un secret. Jo crec que no es dóna tant el cas de persones que es neguen, sinó que s’absenten: van al psicòleg i al·leguen algun problema. De nou, en l’antimilitarisme hi ha també un element de classe: per a molts joves etíops o beduïns, l’entrada a l’exèrcit és una via d’ascens en l’escala social. Per mi és fàcil, vinc dels Kibbutz, de l’elit, l’Estat d’Israel es va crear per mi, puc dir: “no vull anar”. Però, per a un etíop no anar a l’exèrcit és tancar-se una porta que li permet obtenir ingressos i millorar la vida que van tenir els seus pares.

Creus que és viable la convivència de dos estats? Només veient la distribució actual del territori palestí, sembla difícil imaginar-se’l...El problema és la naturalesa colonial de l’estat d’Israel, no si són un o dos Estats. Bèlgica té una densitat de població major que Palestina, per exemple.

Fonamentalment, és un problema de drets. Per establir l’estat palestí als territoris de Gaza i Cisjordania, hi ha l’obstacle dels as-sentaments de colons a Cisjor-dània, i també exis-teix el risc que es converteixi en un estat d’apartheid, amb totes les en-trades i sortides controlades per Israel. El futur depèn d’una mobilització conjunta en la cerca d’una alternativa. Així veurem si la solució és la creació d’un estat únic o no.

Els països occidentals són condescendents amb les viola-cions del dret internacional per part d’Israel i amb la violència sistemàtica contra el poble palestí. Quin paper pot jugar el moviment de solida-ritat internacional?Durant el procés d’Oslo moltes persones internacionals van arribar a Palestina. En començar la segona Intifada, l’Estat d’Israel intentava mitigar la marea de mobilitzacions populars amb l’ús de la violència contra manifestants, amb l’objectiu que els morts i ferits dissuadissin la població de mobilitzar-se. La presència internacional pot ser molt útil per frenar la violència,

per canviar les bales per pals i gasos. D’altra banda, la solida-ritat internacional i el moviment pel Boicot, Desinversió i San-cions (BDS) poden tenir un impacte immediat quan es fan servir per temes concrets. No només el boicot econòmic, també l’esportiu, cultural i mediàtic, aconsegueixen que, davant la complicitat dels governs euro-peus, s’evidenciï que la violència de l’estat colonial té un cost de bloqueig i aïllament per a la societat israeliana.

Què hauria de succeir per resoldre el conflicte?Crec que hem de cercar una solució en un moviment conjunt entre israelians, palestins i la solidaritat internacional, per assolir una societat post colonial, alternativa al sionisme. Però la lluita, essencialment, és palesti-na. El nostre lloc, com a movi-ments israelians, és proporcionar l’espai perquè aquesta lluita es pugui donar. És el rol que desenvolupen Anarquistes contra el mur, que acompanyen el poble palestí, amb la seva presència, per fer oposició als murs cons-truïts que mantenen l’aïllament i la reclusió tant dels territoris palestins com a les aldees palestines dins de l’estat d’Is-rael. Avui mateix ha tingut lloc una trobada històrica de 300 perso-nes a Hebrón (Cisjordània), en què organitzacions de l’esquerra palestina han convidat els moviments anticolonials d’Israel per plantejar un horitzó conjunt.

pàgina 5 Actualitat

"L'exèrcit d'Israel ja no pot justificar les seves guerres"

pàgina 6 Conflictes "oblidats" núm. 118 juny 2011

pàgina 7 Crònica núm. 118 juny 2011

Ens trobem en una fase de perversió del capitalisme, ja que aquest per tal de mantenir les seves taxes de beneficis no en té prou en robar-nos el treball, ara ens roba la vida en totes les seves formes i utilitzant els mitjans que siguin necessaris. Tot té preu, tot es pot comprar i vendre: les matèries primeres, els produc-tes elaborats, els serveis pú-blics, els béns comuns, els afectes, les postes de sol, la comunicació, les expressions artístiques ... Tot es redueix a mercaderies i el capital s’ha apoderat de la nostra vida i l’ha convertit en un altra cosa. “Si un dia el poble volgués la vida, hauria de respondre el destí ...” aquest vers del poeta tunisià Abu Al-Quassim Al-Sahih (1909-1934) inspirà als seus conciutadans en la revolució contra els francesos. La lluita per la vida, per la llibertat, per la literatura... tot va lligat, tot és una mateixa cosa. La vida és un procediment per aprendre, la vida com a escola de vida. La literatura ens ensenya altres vides perquè les visquem com a nostres , així com els llibres científics o teòrics ens ensen-yen com funciona l’univers o els processos històrics. La lluita de la literatura és deixar constàn-cia de nosaltres mateixos.Per això cal estar preparats i romandre desperts perquè no ens passin davant els que no dormen, perquè ben aviat tornarà la vida de veritat, que és molt diferent de la que ens ha tocat viure, i no serem capaços de suportar-la. La vida que fa mal, que fereix. El lloc no-segur. Are you ready?Tornarà també la llibertat de veritat i no sabrem què fer amb ella. No aquesta il·lusió de-mocràtica on ens fan creure que participem, que triem i decidim. Però si fins i tot els botons que hi ha per petjar als semàfors són un pur engany, si desmuntessis un rovelló d’a-questos comprovaries que dins

no hi ha cables ni hi ha res. És sols una il·lusió perquè et creguis amo del teu destí.

Quin perill si tornés la literatura de veritat, no aquesta merda que venen als supermer-cats, no aquestes novel·les negres escrites als països nòrdics. A l’estació de Lebrija (Sevilla) hi ha un cartell que diu: “Circulan por esta vía trenes sin parada” Això fa que et passi quelcom per dins. Quan tot sigui de veritat, no aquesta broma macabra, po-drem entrar als hipermercats i comprar gratis, alhora que desmuntem a patacades els prestatges carregats de best-sellers. Irromprem a les tertú-lies literàries disfressats de Pere Gimferrer, col·locats de tant contemplar reggae incendi-ari. Mentirem als mentiders, no

tolerarem als intolerants, tren-carem el silenci d’anys i anys amb molt de soroll, que esde-vindrà música. Podrem dester-rar l’egoisme i la ignorància, acabar amb l’autocomplaença i fruir d’un hedonisme pragmà-tic. Quan no hi hagi déu, ni nacions, ni moral, ni exèrcits... tornarà la vida de veritat, la llibertat de veritat, la literatura de veritat.

Ai! Si jo tingués la capacitat d’escriure de veritat. Coses que t’emocionin, directes del meu cor al teu, que et facin actuar, que em fessin millor a mi mateix i als altres. Però amb prou feina ajunto una paraula darrera l’altre i em veig forçat a escriure cançons d’esperan-ça, esperar i preparar-me, perquè un dia tornarà la literatura de veritat.

Pau GomisAre you ready? (Canço d'esperança)

Pere Gimferrer

Manifest "Paraules per la Pau"Des de 1997, si més no, Tarragona ve acollint regularment en el seu port vaixells militars de l'OTAN i de la VIa Flota dels EUA, sense cap control sobre el seu tipus d'armament i amb la possibilitat que alguns siguin de pro-pulsió nuclear. Joan Miquel Nadal i Lluís Badia, en aquell moment, alcalde de la ciutat i President de l'Autoritat Portuària, respectivament, van liderar una campanya, que va incloure gestions amb autoritats militars a Washington i a Madrid, per tal que Tarragona esdevin-gués seu logística dels vaixells de la VIa Flota dels EUA. En aquell moment l’equip de govern de l’Ajuntament, que va mostrar el seu suport a la campanya, estava format per representants de CiU i del PSC. Els arguments per impulsar la campanya es van basar en suposats beneficis econòmics per a la ciutat. Posteriorment els arguments han donat pas a d'altres que ens presenten els

vaixells de guerra com a garants de suposades operacions "humanitàries". Més recentment, uns i altres fan refe-rència a "obligacions derivades de con-venis bilaterals entre Estats". Abans que els atemptats de l’11-S justifiquessin l’adopció de “mesures de seguretat” i restriccions de les llibertats civils, els arguments esmentats es van barrejar amb l'espectacle de veure màquines flotants sofisticades o comèdies propa-gandístiques sobre voluntariosos marins-que fan tasques socials. Finalment, l'experiència dramàtica de pobles opri-mits com l'iraquià i l'afganès - convertits en víctimes de "danys col•laterals"- mostra la crua realitat i fa caure la disfressa: els vaixells i els seus tripulants no són més que eines de matar. Les escales que fan les embarcacions estan considerades de rutina, utilitzant els serveis portuaris per aprovisionament i per fer les reparacions que consideraven adients, a banda d'operacions més opaques que, clar està, no transcendei-xen. En aquest sentit, i com a exemple, ens hem assabentat de transports de

tropes utilitzant port i aeroport del Camp de Tarragona, maniobres militars amb instal•lació de campaments en el port i transports militars amb tren i, com no, de la visita constant de vaixells de guerra provinents de l’Iraq. La presència dels vaixells de la VI Flota dels EUA i de l'OTAN no ens agrada pel que suposa de militarització de la ciutat; per la nostra disposició a viure sense la protecció dels armaments; perquè no creiem en la força per a vèncer sinó més aviat en el diàleg per a convèncer; i per la manca d'informació i el secretisme inherent a la lògica militar que, a més, comporten riscos importants per a la població. Pensem que la Pau i la seguretat dels nostres familiars, amics i veïns són massa importants per deixar-les en mans dels polítics professionals que sovint només es preocupen d'aconseguir quotes de poder per posar al serveis dels seus interessos personals o de grup. Si creus que tens alguna cosa a dir vine cada primer diumenge de mes a les 12h a la Plaça de la Font a PPaarraauulleess ppeerr llaa PPaauu

Fa uns dies una persona preguntava a l’assemblea de les persones Indignades de Tarrago-na què preteníem a l'estar allà, quin objectiu teníem, què es-peràvem aconseguir d’estar ocupant la plaça i manifestar-nos. Ràpidament hem oblidat les normatives cíviques que impedeixen totalment les acam-pades a la ciutat, a l'igual que fer actes al carrer sense haver demanat el permís corresponent o el de concentrar-se o mani-festar-se sense comunicar-ho a l’autoritat... gestos que avui en dia són prohibits per les auto-ritats pel bé comú, amb norma-tives cíviques aprovades en plens municipals a conveniència del poder, normalment.

El que ha passat i està passant aquests dies és que la gent ens hem reapropiat del carrer, l’hem tornat a prendre per xerrar, per comunicar-nos, per discutir-nos, per construir no sabem ben bé què, tot i que sabem què no. Aquest acte, el de reprendre el carrer, penat i multat, és un aprenentatge per molts, tant que potser no han arribat a caure en el parany que tots plegats estem cometent una irregularitat normativa.

Innocentment, ens podríem preguntar com pot ser que sigui il·legal un fet tant necessari com el que està succeint a les places espanyoles aquests dies. Vist en perspectiva podria tenir el sentit d’estar emparats legal-ment per tal que no es tornessin a repetir acampades ja històri-ques: les acampades del 0’7 fa 18 anys, el campament de l’esperança de Sintel que va estar 8 mesos a Madrid, l’acam-pada contra la desfilada militar a Barcelona l’any 2001.

Però més enllà d’aquestes acampades tan significatives i massives, com les indignades, el que pretenen és coartar la possibilitat que les persones no

puguin manifestar el seus drets, que no es puguin visualitzar al carrer, en definitiva tancar el carrer a la legítima expressió del poble. L’ordenança general cívica de l’ajuntament de Tarra-gona ordena que “qualsevol activitat o ocupació de la via pública tingui autorització municipal, sent considerada una falta greu realitzar qualsevol activitat sense permís". Al igual que l’acampada lliure, òbvia-ment. Avisades estem i està--vem; siguem conscients que ja estem trencant una primera barrera, posant una pica. Si hi som és perquè som molts i tenim la raó. Una altra cosa és ser legals, i és que legalitat i legitimitat no sempre van de la mà, ni molt menys. I hem d’estar amatents per quan no siguem tants. Legitimitat i quantitat a vegades són inversa-ment proporcionals.

Fora de les matemàtiques, el carrer ha de ser un pal de paller on la democràcia directa es pugui expressar i manifestar, amb la paraula i el gest. Clara i confusa, energitzant i caòtica, no sabem on esclatarà la guspira que tot ho cremi. Ni tan sols sabem si ja ha pres.

pàgina 8 - La contraportada

La memòria invisible

núm. 118 juny 2011

Toni Álvarez

Reprendre els carrers