PARAULES i FETSPARAULES i FETSCol·lectiu de Dones en l’Església, per la ParitatNúmero 60 · juliol - agost - setembre 2011

Una font d’esperança

Déu l’escollí, la dona.Déu que brollà d’ella,esclatarà diàriament,germà home,també sobre els altars

de la terra,florint de les mans d’ella:la germana dona.(Rosa Fabregat)

2

EDITORIAL

Butlleta de subscripcióQuota anual 6eFotocopiar i

enviar la butlletaNom i Cognoms AdreçaPoblació D.P. Telèfon Correu electrònic

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular ............................................................................................................................................................................................................... Adreça...................................................................................................................................................................................

D.P. .......................................................... Població .........................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Banc o Caixa ......................................................................................... Entitat ......................................................... Control .......................................................... Oficina ................................................. No. compte/llibreta ..............................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripció al Butlletí Paraules i fets de Dones.

Signatura

B./Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 (Caixa Catalunya) o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596 (Caixa d’Enginyers)

Col·lectiu de Dones en l’Església C./Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - cde@donesesglesia.cat - www.donesesglesia.cat

Amb el suport de: On podeu comprarPARAULES I FETS DE DONES

Llibreria ClaretLlúria, 5

(Barcelona)

A peu,de pàgina

Major de Sarrià, 50(Barcelona)

LlibreriaPròleg

Sant Pere Més Alt, 46(Barcelona)

Racódel Llibre Dr. Robert, 12

(Rubí)

Escric aquest editorial el dia que recordem la visita de Maria a la seva cosina Elisabet (31 de maig). En llegir aquest relat evangè-

lic, jo també he sentit una part de l’alegria que sentien aquelles dones, mares totes dues, plenes de la gràcia de Déu i de gratitud envers ell. I pen-sant en el contingut d’aquesta revista, he sentit que tot lligava amb el relat de la trobada i el cant del Magnificat.

D’una banda, els benaurats d’ara podrien ser ben bé els indignats de les nostres places («der-roca els poderosos del soli i exalta els humils»), els que han sacsejat la nostra societat conformis-ta i no han deixat indiferent a ningú: la Mariona Saurí ens parla d’aquest esdeveniment que vivim amb passió i intensitat. De l’altra, el cant d’espe-rança de Maria, «l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació», ens diu que ara ens toca a nosaltres d’omplir la nostra generació de vida i d’esperança. Per a nosaltres, dones creients, cristianes i feministes, la teologia feta des dels grups de dones de l’ATE i des del

Col·lectiu és una font d’esperança que fa canviar les nostres vides i la nostra manera d’entendre la religió: on abans hi havia culpa, ara hi ha goig; on solament hi cabia la submissió, ara hi ha la llibertat (la M. Pau Trayner, en el seu article, ens obre molts camins per recórrer a través de la teo-logia feminista) i l’esperança i alegria que ens fan córrer a dir als altres que Jesús és viu i que, com Elisabet i Maria, sabem reconèixer Déu en els signes del nostre cos i en els sentiments més ma-terns i sagrats atribuïts solament a Déu (l’article de la M. Assumpta Torrens parla amb extensió i profunditat d’aquests sentiments, que atribuïts a Déu ens el fan més proper).

I com ens recorda la portada, estem d’aniver-sari: la Piua Salvatella ens ho explica amb els seus dibuixos tan expressius i dins la revista trobareu articles que manifesten el goig per aquests vint-i-cinc anys de recorregut del Col·lectiu de Dones en l’Església a Catalunya. Felicitem a totes i tots els protagonistes d’aquesta aventura que té en-cara molt de camí per fer.

Una font d’esperança

3

TEOLOGIA FEMINISTA

Trobada de Teologia Feminista a Salamanca Agost de 2011: un esdeveniment fet de paraula viva i compromís per la justícia

“Ens cal amb paraules canviar els dies!” Cal admetre que és a partir

de l’ús de la paraula i el llenguatge que bastim la nostra identitat, tant la pròpia com la comunitària. El biblista caputxí Frederic Raurell ens recorda que l’ésser humà no és només un ésser dotat de pa-raula, sinó que neix, creix i viu de la pa-raula i amb la paraula. La paraula li dóna forma i cos, i nia en el més profund de la seva consciència. Ens diu també que les cultures més antigues i els pobles del Pròxim Orient donen a la Paraula un lloc privilegiat en l’esforç comú d’explicar els orígens còsmics i el sentit de la història: per exemple, la creació és vista com a fruit de la paraula; la paraula afaiçona l’univers; la paraula engendra pobles i els porta a la maduresa cultural.

Aquest és el sentit del dabar (parau-la) que en la cultura semítica usaven els profetes i les profetes per referir-se a “l’autèntica existència”. La paraula va íntimament lligada a un “fet històric i concret”. Una paraula és també, doncs, un esdeveniment, una experiència amb dimensió històrica. A la Bíblia, el profeta és el cridat a parlar. La paraula obliga el profeta a posar tot el seu ésser a dis-posició de Déu, no només el llenguat-ge, sinó la seva fe, la seva sensibilitat, la seva cultura, la seva vida personal i familliar, perquè en la seva vida s’encar-ni la paraula de Déu. El dabar que predi-quen a la comunitat no surt únicament de la boca del profeta, sinó que tota la seva vida esdevé dabar.

Per a nosaltres, el relat de Maria Magdalena n’és un exemple. Ella torna al lloc on han enterrat Jesús per l’amor que l’empeny. És allà, en el límit del do-lor i de la donació, que comprèn en pro-funditat allò que ha viscut. És una expe-riència de pasqua; és llavors que entén les paraules que ha sentit de Jesús d’una manera diferent, i descobreix un sentit nou que la mort no ha vençut; i a més, se sent enviada a anunciar la paraula alliberadora i humanitzadora (Jn 20, 17).

És a partir d’aquesta potència huma-nitzadora de la paraula tal com s’entén en la tradició semítica, que es convoca la trobada de dones teòlogues i grups creients a Salamanca a finals d’agost. Un espai per escoltar i aprendre de la

realitat de dones immigrants, o d’altres religions, que conviuen en les ciutats europees. La María José Torres, que treballa amb dones de barris populars a Madrid, ens parlarà de la realitat de les dones migrants. S’ha convidat l’As-sociació de Dones musulmanes de Cata-lunya i la Ndeye Andújar, musulmana conversa que ha organitzat els darrers Congressos de Feminisme Islàmic.

Un espai, també, per fer-nos consci-ents de la realitat econòmica, social, polí-tica i secular d’Europa. Així, podrem sentir parlar del posicionament de la teologia feminista davant els discursos del poder hegemònic. Les alemanyes Ulrike Auga o Heike Walz, o la historiadora Adriana Valerio, d’Itàlia, o la Carmen Bernabé, presidenta de l’ATE, ens parlaran sobre quin discurs pot qüestionar allò que cons-treny o subjuga la llibertat de les dones. La coreana Meehyun Chung ens parla-rà de l’escriptura, la parla i el gènere; la María José Arana, parlarà de l’amor i la creativitat com a recursos per bastir la plenitud que cerquem; la Marta López, de l’ATE, ens parlarà de la teologia re-lacional i de la cura; Lisa Isherwood, d’Anglaterra, sempre amb el seu humor i el seu coratge, ens proposa com ento-mar els reptes de conviure en una Eu-ropa complexa i molt plural. També és un repte la recerca de nous llenguatges estètics, artístics i d’expressió d’allò que viuen les dones. La Sylvia Grevel, artis-ta holandesa molt reconeguda, planteja quin paper té l’art en la transformació política i de sentit.

La trobada és també un espai per celebrar els 25 anys de recorregut no només del Col·lectiu de Dones en l’Es-glésia, sinó de Mujeres y Teología, i de la mateixa Associació Europea (ESWTR) que convoca la trobada. Un espai per

pregar, celebrar i assajar nous llenguat-ges litúrgics i simbòlics per expressar la nostra fe i esperança en l’opció de lluita per la justícia, pel benestar i la millora de les condicions de vida per als altres. Hi haurà també espais d’intercanvi (tro-bades de grups, grups temàtics, tallers simultanis) i estones per gaudir de la música i el cant.

En un Occident cada cop més indivi-dualista i tancat, l’espai privat és la “re-pública independent de casa meva”, tal i com resa un anunci publicitari d’una coneguda casa de mobles pràctics, lleu-gers i a bon preu. Ens cal revaloritzar i gaudir dels espais públics d’intercanvi, de l’àgora o el fòrum que s’interessen pel bé comú.

En època d’eleccions, tornem a notar com també en la política, la paraula s’ha desprestigiat, no té cap valor, i menys un valor transformador. Ens cal trobar-nos per compartir experiències, lectures, nar-rar de nou allò que hem viscut i que cre-iem: trobem-nos per fer poesia i gaudir del dabar de les nostres vides i del nos-tre recorregut cristià. Com deia la poeta Maria Mercè Marçal, “per això ens cal amb paraules canviar els dies!”.

Volem tornar-vos a convidar, doncs, a la trobada que es convoca a Salaman-ca, del 24 al 28 d’agost. Fins a finals de juny hi ha temps per fer la inscrip-ció. Podeu demanar la documentació i la fitxa d’inscripció al Col·lectiu de Do-nes, cde@donesesglesia.cat; i si voleu, consultar la pàgina web de l’Associació Europea de Dones per a la Recerca Teo-lògica: www.eswtr.org.

Neus Forcano i AparicioMembre del Col·lectiu de Dones en

l’Església i membre del Comitè organit-zador de l’ESWTR-Salamanca 2011

Judit Figuerola, Neus Forcano, Mariángeles Cosculluela, Esther Ruizaguirre, M. Assumpta Torrents, M. Dolors Figueras, M. Antònia Sabater, M. Pau Trayner i Roser Solé a la Trobada de l’ESWTR, a Nàpols, el 2007.

4

TEOLOGIA FEMINISTA

Fa 25 anys que en el Col·lectiu vam descobrir una nova manera de fer teologia, i al llarg d’aquest temps his-tòric i estimat per nosaltres sovint s’ha parlat d’aquest

tema.Ens adonem que, mirant el nostre quefer, en aquest

procés, hem construït nous camins; nous, perquè consci-enciades de la música que anava transformant el nostre in-terior, mentre ens obríem a nous horitzons de fe, espiritua-litat i estudi per comprendre aquest Déu amb entranyes de misericòrdia i espill de creació constant en la nostra vida, hem begut en les fonts d’aigua viva i també hem pouat en el coneixement d’altres dones que, com nosaltres, anem obrint-nos camins vers allò que anomenem “Déu”.

Dones com Fiorenza Schüssler, Elizabeth A. Johnson, M. Teresa Porciles, Ivone Gebara, M. José Arana, Mercedes Navarro, Lucía Ramón... i moltes més, ens han donat segu-retat per ficar-nos dins el preciós bosc de la interpretació biblioteòlogica.

En compartir jornades formatives i festives amb els dife-rents grups de “Mujeres y Teología”, en llegir la producció sorgida d’ATE, i també a partir de les nostres trobades d’es-tudi en el Col·lectiu, tot plegat, ens autoritza per poder dir que la “nostra teologia”, “la nostra interpretació bíblica” ha donat i dóna els seus fruïts.

Són moltes les dones que expliciten que la descoberta de la teologia feminista els ha obert el cor i les entranyes per engendrar dintre seu una nova llibertat i joia no coneguda fins llavors. La seva vida havia seguit el pasturatge de la teolo-gia tradicional que es viu dins els esquemes, massa patriar-cals i obsolets, que segueix l’Església Jeràrquica.

Fer nostra la vida que sorgí a la porta del sepulcre de Je-sús, comprenent la seva resurrecció, junt amb M. de Mag-dala; assaborir l’aigua de vida que brolla dins nostra com la Samaritana; tastar amb delit les engrunes que cauen de la taula dels opressors amb la siriofenícia; perfumar hu-milment els peus de les persones que al nostre entorn ens donen l’experiència d’un Déu proper i fins i tot desvalgut i perseguit; redreçar-nos superant les nostres càrregues i humiliacions estructurals, tant en la societat com en els àmbits religiosos..., tot plegat ens ha fet mirar, de fit a fit, la nostra vida i la vida de tot allò que ens rodeja i qui ens rodeja.

Ja veieu que estic convençuda que la nova perspectiva de lectura i comprensió de la Bíblia i la Teologia, ens omple de benedicció i per això m’atreveixo a donar-vos unes pautes que per a mi han estat la base per transformar i inte-rioritzar una mirada femenina sobre tot allò que té a veure amb la vida, i facilita seguir les petjades d’un Jesús, encara molt desconegut per nosaltres, tant per la seva radicalitat,

com per les dificultats que cal superar en nosaltres quan topem amb esculls i/o foragitem pors heretades d’un passat fosc.

Cal que fem nostre l’esquema d’hermenèutica feminis-ta i també ens cal fer exercicis de lectura “nova” d’allò que creiem que ja sabem, però que ens empeny cap a tastar l’infinit.

No tingueu por, no tinguem por i anem per feina:

Esquema d’hermenèutica feminista1.- Cal fer un esforç per superar els esquemes d’anàlisi co-neguts anteriorment.2.- Lectura del text proposat per l’estudi. 3.- La sospita sobre el text que ja coneixem és el primer pas que cal fer: Coneixem realment el text?4.- Esquema proposat dels passos a seguir per fer l’anàlisi:

a) Comentar els personatges. b) Situar els llocs i el possible significat. c) Llegir les “perícopes” que acompanyen el text (textos

d’abans i després del text a estudiar).d) Aprofundir en el diàleg.

e) Idees principals que es treuen de l’anàlisi i conclu-sions, si cal.

f) Actualització (dins la nostra cultura viscuda en un temps i espai concrets, quines possibilitats es troben de po-der aplicar el text bíblic, en les nostres actuacions?).

No és fàcil, però l’estudi fet amb aquesta metodologia engendra entusiasme perquè descobrim sempre noves possibilitats en les nostres vides i en les nostres relacions humanes.

Ens ajuda a:Saber diferenciar les postures de les dones i els homes

enfront d’un fet concret.Descobrir la profunditat dels diàlegs.Assolir amb nova llum nous conceptes per superar els

que hem sentit sempre.Aprendre a escoltar assegudes tranquil·lament, enmig

d’aquelles i aquells que seguien i segueixen avui Jesús pels camins de Galilea.

Escoltar les diferents respostes de Jesús quan ell es diri-geix als poderosos o als humils.

Desbloquejar i trencar l’escorça que a vegades ens opri-meix i no ens deixa veure més lluny.

No tinguem por i posem-nos a fer-ho. La teologia fe-minista és la porta més propera i accessible per aprendre a assolir la nostra grandesa de filles i fills de Déu, fetes i fets a la seva imatge i semblança.

M. Pau Trayner Vilanova

Teologia feminista, per què?

5

TEOLOGIA FEMINISTA

Queremos el pan y las rosas Emancipación de las mujeres y el cristianismo

Aquest és el títol del llibre de Lu-cía Ramón Carbonell, filòsofa i teòloga laica. És professora a

la Facultat de Teologia de València, a la Càtedra de les Tres Religions de la Universitat pública d’aquesta ciutat i a EFETA (Escola Feminista de Teologia d’Andalusia), vinculada a la Universitat de Sevilla. Ha participat en congressos internacionals de teologia feminista i ecumenisme a diversos llocs del món.

El pròleg de José Ignacio González Faus, de forma molt amena i audaç, res-salta el que l’autora vol deixar clar: les dones volem el pa però també les roses.

L’autora assenyala que el crit de les obreres l’any 1912 ”Volem el pa i també les roses!” neix en un context d’opressió per a les dones obreres, amb grans lluites per tal d’obtenir justícia, la qual no es basa només en la qüestió econòmica. Demanaven la justícia tam-bé com a partícips de la societat.

Destaca la visió evangèlica de la jus-tícia com a plenitud, que no sempre l’hem vist així les persones cristianes perquè moltes vegades reduïm la justí-cia al pa, quan també són necessàries la plenitud i l’alegria, la vida abundant, la festa i la participació de totes les perso-nes en el banquet de la vida i la creació.

La justícia de les roses ens parla d’una justícia entranyable, que sana

les persones i les seves relacions, que va més enllà de la justícia distributiva, que fa possible una vida nova plena-ment humana, lliure de qualsevol do-minació, alliberada per estimar, fruir i crear més vida com ens ensenyen les benaurances de Jesús de Natzaret.

Dedica dos capítols a les diverses violències de gènere que reben les do-nes: la domèstica, la social, la de les es-glésies..., i com neix el feminisme com a procés alliberador de les dones per donar resposta des de l’ecofeminisme i l’ecosofia on les paraules clau són: interdependència i coresponsabilitat en totes les formes de vida i els seus ecosistemes.

Explica com diversos grups de do-nes cristianes a Espanya donen respos-ta compromesa davant aquesta reali-tat. Entre aquests grups cita el nostre Col·lectiu.

Fa una crítica sobre el patriarcat capitalista modern com a expressió del paradigma de la dominació, sobre la violència de les guerres que manté aquesta forma patriarcal d’Occident d’entendre el poder.

Diu que les dones ens hem d’apren-dre a qüestionar l’existència cristiana en clau feminista, fent una valoració crítica de les formes tradicionals de construccions socials i eclesiàstiques

sobre què vol dir “ser dona”, i un cop coneguda, cal valorar l’aprenentatge que hem de fer per deconstruir i re-construir la condició de ser dona, revi-sant les nostres concepcions i sobretot les nostres pràctiques, especialment dins l’Església.

Remarca que “el judici de Jesús con-tra les actituds, les lleis i les institucions que condemnaven les dones a l’exclu-sió és un tret constant del seu ministeri que encara avui ens interpel·la”. També fa un repàs de diverses dones signifi-catives, excepcionals, capaces de viure una gran espiritualitat i que en van dei-xar testimoni escrit, dones conegudes i reconegudes per l’Església

Parla de la necessitat d’una espiri-tualitat que tingui en compte la bon-dat de la creació, la compassió creativa que lluita contra la injustícia, i que ens porti a beneir i assaborir el do de la vida. Cal compartir una nova saviesa adquirida en el seguiment de Jesús, en la seva dinàmica de compassió i perdó, d’inclusió i curació.

Llibre molt complet en estudis i refe-rències d’obres d’autores i autors actuals que ajuden a fer molt més rica tota la teoria i ensenyament que ens transmet aquesta obra que us recomano.

Montserrat Biosca Duch

Collage d’Enrica Casademont.

6

ÀMBIT OBERT

Carta a l’entorn de M. Àngels Anglada

Estimada amiga:Fa molt temps em vas dema-nar que escrivís sobre la meva

germana Àngels per a una revista en la qual tu col·labores. Però em trobo davant de moltes pregun-tes, principalment dues: Què puc dir jo que no sóc crítica literària ni escriptora? I d’altra banda, què sa-ben les lectores sobre la M. Àngels Anglada? Així que faré unes quan-tes pinzellades de la seva persona i obra i una recomanació.

M. Àngels Anglada era una poe-ta. Ella mateixa es defineix: “Sóc una poeta que escriu novel·les”. Si bé la seva obra es comença a co-nèixer a partir d’haver guanyat el Premi Josep Pla amb Les Closes, ella ja escrivia versos des que va néixer (1930) o des que va aprendre a es-criure.

La seva lírica és breu, 83 poe-mes publicats junts, per primera vegada, l’any 2009, Poesia com-pleta, Edicions Vitel·la. Aquesta brevetat s’explica pel seu amor al rigor, a la necessitat del vers, a la síntesi, a la perfecció. Però és que aquests principis, aquesta paraula/poesia es pot fer extensiva a tota la resta de la seva obra: les novel·les i els contes, els assaigs, les cròni-ques de viatges literaris, les traduc-cions...

És difícil destriar què és poesia i què és narrativa en l’obra angla-diana, perquè trobem elements poètics en els seus relats, i trobem elements narratius en la seva lírica. La veu poètica de M. Àngels An-glada ho impregna tot.

També voldria dir que des de l’Empordà, on va viure la major part de la seva vida, la seva lite-ratura no va parar de viatjar so-bre tot el món clàssic del qual era una apassionada. Així, Les sandà-lies d’escuma, Artemísia, Paisatge amb poetes, Paradís amb poetes, Retalls de la vida de Grècia i Roma.

Us agradarà saber que va ser una escriptora compromesa i sem-pre va alçar la veu, la paraula per

protestar i denunciar qualsevol injustícia, menyspreu, opressió... sigui sobre els homes, els po-bles, la llengua, la terra. De tots aquests temes en fa ressò a El violí d’Auschwitz, Quadern d’Aram, No em dic Laura...

Ella mateixa deia (1991): “Res del món no és estrany a la poe-sia”. I en el poema Senyal de perill: “Convidar les poetes és cosa peri-llosa. No us fieu, per sota les fràgils aparences tenim un cor salvatge i a estranys senyors servim...”

Ja que aquesta Revista es adre-çada sobretot a dones, també vol-dria dir que la dona és la protago-nista de moltes de les seves obres. Les Closes és la història d’una dona acusada injustament de la mort del seu marit. A Sandàlies d’escuma explica la vida de Glauca, música i poeta de l’època hel·lenística. A Quadern d’Aram, la mare d’Aram és una dona forta i coratjosa que s’escapa del genocidi armeni. I així podríem fer tota una galeria de personatges femenins.

I ara acabo amb la recomana-ció. Si voleu conèixer el pensa-ment i l’opinió de l’Àngels, llegiu un llibre poc conegut: Compromís de poeta, articles d’opinió, edició a cura d’Eusebi Ayensà i Francesc Foguet, Eumo editorial. És un re-

cull d’articles al llarg de molts anys en diverses publicacions. La selec-ció, entre més de cinc-cents arti-cles, permet veure l’amplitud d’in-teressos de l’autora; i com també aquí és una “poeta” que opina a consciència sobre temes de la “ve-lla” actualitat.

A banda de l’actualitat de molts articles, el tractament de les notí-cies és d’una profunditat concep-tual i d’una delicadesa formal que cada cop fa de més mal trobar en el periodisme d’avui. Només us donaré algun títol d’aquests arti-cles, alguns molt breus perquè us vinguin ganes de llegir-los: Platges i llibres, La veu dels més pobres, Nous llocs per a la dona, La fira del llibre feminista, Les dones del vel, Entorn de la conferència de la Xina, Entorn de la grega Melina, Una monja trempada... i així una gran diversitat.

Bé, amiga, he fet una petita aproximació de l’obra de l’Àngels. El millor que podeu fer és llegir-la perquè com ella mateixa deia “mentre llegeixin ulls, romandràs viu”.

Gràcies als lectors per la pacièn-cia de llegir aquesta llarga carta i si voleu saber més coses...

Pilar Anglada

M. Àngels Anglada amb una néta i dos renebots.

7

ÀMBIT OBERT

Dona indígena - Dona Terra:resistència cultural i reserva espiritual dels pobles

Els vertiginosos processos d’aculturació agreujats per la globalització neoliberal comporten canvis i pèrdues a l’interior de les comunitats indígenes i

menyscaben els seus valors ancestrals. Les conseqüències d’aquestes pèrdues culturals i espirituals es veuen d’una manera especial en la infància i en la joventut que –en-cara inconscientment– regiren valors, perden autoesti-ma i s’aparten de les pràctiques culturals, dels ritus i de la simbologia, que són entre altres els elements que mantenen vives la identitat de les cultures mil-lenàries.

No obstant això, a l’interior de pobles i comunitats indígenes subsisteix, com a brases sota les cendres, com a caliu o espurna viva i fumejant, la presència de la dona índia que fidel i compromesa amb els seus an-cestres s’aferra als seus valors, a la mare terra de la qual se sent part viva, a la comunitat i a les pràctiques culturals que donen vida i sentit al seu poble.

Qui si no la DONA-MARE-ÍNDIA és la que transmet a la seva prole la llengua originària, els valors comuni-taris i espirituals com el ranti1, la minga2, makita kus-hun3, la reciprocitat, el bescanvi i la pertinença a la comunitat?

Qui si no la DONA ÍNDIA és la que possibilita que els seus fills ja des de molt petits estimin, s’identifiquin, valorin i defensin la seva identitat, la seva mare terra, el territori, la vida comunitària, la nutrició i medicina ancestral?

I qui si no la DONA ÍNDIA és la que manté la vesti-menta, la ritualitat, la llengua pròpia i tota la simbolo-gia ancestral?

A l’interior de la cultura indígena la dona és compa-rada amb la PACHAMAMA, amb la mare terra, que és pròdiga, fecunda, generosa, que dóna sense mesura i és sinònim de fertilitat. Pachamama–dona que en el seu ventre amorós ens rep, acull i manté a tots sense

distinció i que, com és temps espacial o espaciotempo-ral sobrepassa els límits espai temporals.

Emulant la Pachamama, la dona índia, sent que és do, i que la seva feina primordial és la maternitat con-cebuda com a protecció, cura i amor no sols als seus sinó a tots els éssers vius existents en la natura. DONA TERRA que cerca la complementació amb el baró en totes les activitats quotidianes i en les lluites de de-fensa de la seva heretat i els seus drets, així, és normal trobar la dona índia en la primera fila, encapçalant les mobilitzacions i alçaments reivindicatius. DONA INDÍGENA generosa i oberta que sent que “quan n’hi ha per a tots, n’hi ha”; que sol·lícita entrega amor ja a la granja necessitada de reg; ja al xaiet ferit; o al porquet senglar famolenc amb qui comparteix el seu propi pit.

DONA TERRA, DONA ÍNDIA, símbol i artífex de la resistència cultural, que es dreça indòmita enfront de les dificultats, problemes, patiments, limitacions i agressions; que no es doblega enfront de les discri-minacions i exclusions i que amb tenacitat defensa la seva identitat i valors; amb quanta raó la poeta i líder quitxua, Dolores Cacuango, deia: “Som com la palla de l’erm que la tallen i torna a créixer, i amb la palla de l’erm, sembrarem el món”.

Nidia Arrobo RodesDirectora Executiva

Fundación Pueblo Indio del Ecuador(Traducció)

1 Suport mutu, obligació moral2 Feina col·lectiva per una obra comuna3 Dóna suport a les necessitats imprevistes i a les emergències.

8

PÀGINES CENTRALS

La societat civil, per mitjà de la Generalitat de Catalunya, l’Entitat més important del

nostre país, ha atorgat la CREU DE SANT JORDI al Col·lectiu de Do-nes en l’Església en el vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. Ho justifica amb arguments sòlids i constatables que avalen la tasca feta per l’Associació durant aquest període de temps:

“En el 25 aniversari d’un grup de reflexió i acció que treballa per aconseguir una major presència de les dones en els òrgans de direcció de l’Església Catòlica. Per la impor-tància que aquest objectiu té per a la Comunitat Cristiana, d’acord amb uns valors d’igualtat, fraterni-tat i justícia, que, en la nostra èpo-ca, són àmpliament compartits.”

És tot un honor, una gran sa-tisfacció i un aval positiu per a la

nostra feina, el reconeixement pú-blic que se’ns fa de la defensa d’uns valors que repercuteixen de mane-ra altament positiva en el nostre món cada vegada més sensible als Drets Humans de les persones, i que manifesta davant de la socie-tat la realitat injusta i antievangè-lica d’una situació eclesial que, en no tenir-los en compte, atempta la dignitat de les dones que formem l’Església Catòlica i, de retruc, de les dones en general, donada la re-percussió i la incidència que l’Esglé-sia té encara avui en el món. D’aquí la nostra joia i el nostre agraïment pel guardó.

D’altra banda, aquesta valora-ció social, contrasta amb la indife-rència i l’immobilisme institucional d’una Església lligada a models antics, avui superats en la nostra societat, i que no tenen res a veure

amb el missatge de Jesús, allibera-dor, igualitari i integrador de do-nes i homes sense condicionants sexistes, i sí, en canvi, amb el po-der absolut provinent d’antigues civilitzacions paganes o temps me-dievals. Aquest reconeixement fet a la tasca d’unes dones, l’objectiu de les quals no és altre que acabar amb la injustícia envers el femení que encara té lloc en el món ecle-sial, hauria de fer replantejar a la institució la seva actitud masclista i humiliant per a nosaltres, i a la vegada empobridora per a la co-munitat. Tant de bo que la distin-ció que hem rebut de la societat civil constitueixi un toc d’atenció i contribueixi que l’Església oficial surti d’uns criteris enquistats que no s’avenen gens ni mica amb la Bona Notícia del Regne de Déu, ans al contrari, constitueixen un

El CDE guardonat amb la Creu de Sant JordiEl 27 d’abril de 2011 marca aquest fet important i remarcable

Montserrat Biosca, presidenta del CDE, i les representants de les Delegacions: M. Teresa Relat, Piua Salvatella, Montserrat Grau, Teresa Mollà, Núria Jiménez i Esther Ruizaguirre, amb el President de la Generalitat.

9

PÀGINES CENTRALS

escàndol i un antitestimoni davant la societat d’avui.

Alguns mitjans de comuni-cació s’han fet ressò de la notícia del guardó al CDE i ho han co-mentat molt favorablement, cosa que encoratja la nostra entitat ja que, una vegada més, fa públic l’objectiu que li dóna vida i sentit: aconseguir que l’Església Catòlica reconegui la dignitat de les dones en tots els àmbits sense restriccions de cap mena per qüestió de sexe. En una entrevista que el passat 10 de maig, el diari ARA va fer a Lluís Duch, monjo de Montserrat i antropòleg, amb motiu d’haver-se-li concedit també la Creu de Sant Jordi, destaca la coincidència que tant “el Col·lectiu de Dones en l’Església” com Lluís Duch ha-gin rebut enguany la Creu de Sant Jordi i comparteixin alguns replan-tejaments que l’antropòleg també reclama a la jerarquia eclesiàstica, com el sacerdoci femení.

Vint-i-cinc anys treballats amb entusiasme i convenciment per a una bona causa, suposen un ba-gatge immens d’esforços, de fets i de persones implicades, unilate-ralment dones, que des de diversos angles i diferents responsabilitats han donat i continuen donant al CDE el seu temps, el seu saber, la seva energia, l’estudi i l’acció, de manera gratuïta, desinteressada, amb lucidesa i generositat, per-què creuen fermament que el seu treball pot ajudar a desbloquejar una Església que, en no acceptar de reconèixer el femení en paritat amb el masculí, ha perdut, i con-tinua perdent, una font immensa de riquesa per a tota la comunitat. Vint-i-cinc anys d’un itinerari femi-nista conscient i responsable, en el qual apareixen retrets sobre ac-tituds sexistes, però també iniciati-ves i propostes per a superar-les, és la manera de manifestar una actu-ació coherent amb l’ideari marcat per la voluntat de fer un bon servei a la causa de l’Evangeli, i voler ser un revulsiu de millora, un llevat per a l’Església i per a la societat en ge-neral, i de Catalunya en especial.

La reflexió i el raonament po-uats en la Tradició evangèlica, més que no pas en una tradició pagana, treta de cultures antigues i filosofi-es provinents de personatges, que malgrat ser referents de la huma-nitat, com Plató, Aristòtil, Agustí i Tomàs, etc., estaven imbuïts d’una gran misogínia, d’un profund re-fús cap a les dones, considerades inferiors en tot, han tingut com a resultat que nosaltres hem enfortit

les conviccions i refermat la nos-tra constància. L’Església Catòlica continua lligada a tot aquell ideari filosòfico-teològic i fins ara ha es-tat incapaç de superar les directrius patriarcals, jeràrquiques i sexistes que se’n deriven en lloc de seguir el model dels fets i les actituds de Jesús de Natzaret que ens revelen

els textos evangèlics. Com a insti-tució continua sent l’excepció en la societat occidental i es nega a replantejar-se el lloc que ocupen les dones que la formem. Malgrat tot, el desvetllament de moltes ca-tòliques, un cop recuperada ja la seva autoestima i la seva afirmació com a persones, amb drets i deures inclosos, aquest sentiment esde-vé, cada vegada més, una realitat esperançada. I el replantejament, que per lògica, també es fan ho-mes laics i clergues sobre el tema, va sovintejant actualment. Aquesta Creu de Sant Jordi n’és una bona mostra.

Volem un canvi en la nostra Església, un canvi sense esteriotips masclistes, per tant des del CDE continuarem treballant perquè aquesta esperança, un dia no llu-nyà, esdevingui realitat. Fets com el que celebràrem el 27 d’abril, ens estimulen a seguir per aquest camí amb renovada il·lusió i fe en l’idea-ri marcat. Un ideari just i necessari d’aconseguir plenament.

Aquest premi rebut, de la Creu de Sant Jordi, ha estat, sens dubte, una bona plataforma perquè els nostres objectius siguin coneguts arreu i d’aquesta manera consti-tueixin un signe de renovació, de justícia i d’esperança evangèlica, sobretot per al reconeixement per part de l’Església de la plena digni-tat de les dones a tots els efectes; atribut que correspon per voler de Déu a tota criatura humana.

“Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vos-tra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorifica-ran el vostre Pare del cel” (Mt 5, 14-16).

I només ens cal afegir: Que així sigui!

Sefa Amell i Comas

Joana Ripollès i Ortiz Magda Tomàs i Ribes

“En el vint-i-cinquè aniversari d’un grup de reflexió i d’acció que treballa per aconseguir

una major presència de les dones en els òrgans de

direcció de l’Esglèsia catòlica.

Per la importància que aquest objectiu té per a la comunitat

cristiana, d’acord amb uns valors d’igualtat,

fraternitat i justícia que, en la nostra època, són

àmpliament compartits.”

10

SAUREJANT DES DE LA XARXA

Déu ens regala la vida i la llibertat

Déu ens ha fet dos regals: la vida per a viure-la plena-ment; i la llibertat per a decidir sobre la nostra vida”. Aquesta frase, que molt bé podria ser un lema,

l’hem extret del fullet Para despenalizar el aborto, hay que despenalizar la consciencia, de María López Vigil, editat per Católicas por el Derecho a Decidir, de Nicaragua amb motiu de la celebració, el 28 de setembre, del Dia per a la despe-nalització de l’avortament a Amèrica Llatina.

Católicas por el Derecho a Decidir és una xarxa d’or-ganitzacions que es troba present als Estats Units, Argenti-na, Brasil, Mèxic, Nicaragua, Bolívia, el Salvador, Paraguai, Colòmbia, Xile i també a Espanya. Cadascuna d’aquestes organitzacions té el seu propi lloc web (al lloc web del nostre Col·lectiu teniu l’enllaç amb l’associ-ació dels Estats Units).

Aquestes associacions es pre-senten a si mateixes com a organit-zacions independents, sense finalitat de lucre, compromeses amb la re-cerca i l’anàlisi polític. Busquen im-pulsar la justícia social i el canvi dels patrons culturals i religiosos vigents en la societat, promoure els drets de les dones, en especial els que es refereixen a la sexualitat i a la reproducció humana i lluitar per l’equitat en les relacions de gènere, tant en la societat en general, com dins de les esglésies.

A nivell general, des dels respectius llocs web, o bé organitzant conferències, o bé editant fullets, la tasca que realitzen té un caràcter informatiu i formatiu. En l’aspecte informatiu, a més a més de les activitats pròpies s’hi recullen informacions d’activitats, o de premsa, relacionades amb els objectius que hem esmentat més amunt. També hi trobem enllaços amb altres organitzacions que incideixen en els ma-teixos temes. A nivell formatiu, podríem dir que se centren a “desmuntar tòpics”, sobretot relacionats amb l’avortament i l’Església catòlica, sempre basats en estudis.

Un parell d’exemples d’aquests estudis ens poden il-lustrar sobre el que acabem de dir. L’un és extret del lloc web de Católicas por el Derecho a Decidir de Mèxic, i l’altre és una publicació que es pot baixar d’Internet, de la pàgina de l’associació dels Estats Units.

A Mèxic l’avortament és permès en el supòsit de sal-var la vida de la dona i la campanya va encaminada que les dones que decideixin avortar no se sentin culpables, o que sàpiguen que la condemna a l’excomunió de l’Església no és automàtica. En aquest darrer aspecte es basen en l’articulat del Dret Canònic, Títol III: del subjecte passiu de les sancions penals (cànons del 1321-1330) i concretament en el cànon 1323, que ens diu, en set punts, en quines condicions no queda subjecte a cap pena qui va infringir la llei o precepte (podeu consultar la resta de l’articulat a la web del Vaticà). D’aquestes condicions l’associació de Dones de Mèxic en destaquen: quan la dona és menor de 16 anys (punt1); si va actuar pressionada per la por (punt 4); si ho

va fer per necessitat (punt 4); si va actuar per evitar un dany greu (punt 4); quan ignorava que infringia una llei (punt 2); si va actuar en legítima defensa (punt 5); si va actuar per violència o de manera accidental (punt 3); quan no tenia ús de raó o bé patia alguna deficiència mental (punt 6). Aquest és un dels temes de la campanya, el que destaquen en portada, però n’hi ha d’altres

que fan referència als mites de l’Església, les opinions di-vergents entre la jerarquia i la feligresia, constatades en una enquesta del 2010; per exemple, 6 de cada 10 catòlics mexicans estan d’acord que la llei permeti l’avortament en segons quines circumstàncies i 7 de cada 10 dóna suport a aquesta opció quan la vida de la dona està en perill o ho està la seva salut, si la dona és portadora de la Sida i si l’embaràs és el resultat d’una violació. Un altre tema de la campanya és l’anomenat “Probabilisme en una societat plural”, una doctrina que proporciona la base teològica al pluralisme catòlic en el tema de l’avortament. El principi que guia el probabilisme és que on hi ha dubte, hi ha lliber-tat. En podeu trobar un fulletó explicatiu en l’enllaç del lloc web del Col·lectiu que mencionàvem més amunt. No cal dir que aquestes associacions tenen els seus detractors que podeu trobar també a Internet.

Mariona Saurí

Recollida de firmes contra la violència sexual a Nicaragua

La tira de cargols, de Franchu

11

REFLEXIONS

Baixada a la Terra

Durant un mes, entre gener i febrer d’aquest convuls any 2011, vaig recórrer quatre paï-

sos centreamericans. I ara, en la cons-ternació d’aquest mes de març, entre el possible perill nuclear al Japó i el ne-fast acord de París per a la intervenció militar a Líbia, indago si de debò els pobles són estimats o si només són meres conjuntures.

Malgrat les dures condicions de subsistència en què es veu immersa la majoria de la població dels països visi-tats, les ànsies de viure, de fer, de com-partir, de ser feliços i de tenir cura de la tendresa del somriure s’han mantingut com la més gran esperança que Un Món Millor és Possible. Per què aquest entusiasme?

La solidaritat, la cooperació i la fraternitat són les millors caracterís-tiques dels pobles. Aquests aspectes s’alimenten allà. Quan fallen aquests elements la barbàrie està garantida. És palpable el desastre de la “Cooperació Interna-cional”, el promès 0,7% del PIB dels països desen-volupats o els Objectius del Mil·lenni de les Naci-ons Unides. Mentre les multinacionals establer-tes en l’anomenat Primer Món continuïn saquejant aquests països s’està ga-rantint la destrucció dels pobles, de tots, els d’allà i els d’aquí.

La Humanitat ha re-corregut múltiples camins innobles. Unes i altres nacions han guerrejat fins a la sacietat. S’han aixecat i han caigut nombrosos imperis. Els éssers humans ens hem anat transformant. Tot ha passat segons el costum de voler millo-rar. En molts aspectes s’ha aconseguit. Sembla que avui dia, amb les conques-tes de la “Democràcia”, els “Drets Hu-mans” i altres arguments per al bon viure i conviure, el nostre bell planeta blau hagués aconseguit la saviesa per al natural suport de la nostra existència. Quan s’observen els resultats actuals de

la “Globalització neoliberal” es desco-breix l’abisme on estem abocats.

El Primer Món, potser per la seva fúria espoliadora amb els països “po-bres” –que és el que sosté la prosperitat econòmica capitalista aconseguida–, s’està buidant dels valors populars. Per això resulta tan difícil aquí trobar aquests ànims, esperances i gaudis vi-tals sempre absents en les soledats de l’individu. Els pobles estan abandonant els grans compromisos espirituals i es converteixen en divertiments robòtics per als nens, botellones per a la jo-ventut, escapades inútils d’estiu amb síndrome postvacacional per als adults i en excursions de karaoke amb l’IM-SERSO per als grans. L’alegria de la vida es va esfumant de forma incontrolable. La felicitat queda relegada a les presen-tacions televisives amb el major morbo possible. No sorgeix la pregunta: “És

que realment som feliços?” I es conti-nua excavant en el buit.

Llavors penso que una de les mi-llors vies perquè sorgeixi la pregunta i es trobi alguna resposta és la recu-peració de les principals característi-ques dels pobles; i per a trobar-la hem d’anar al Sud. Justament un “baixar” a la terra dels empobrits, els exclosos i fins on es troben aquells que són per-seguits per defensar les causes més le-gítimes de les seves comunitats. Quan això sigui “el nostre pa de cada dia” desapareixerà el mal que ens envolta.

La solidaritat, la cooperació i la fraternitat no són joguines del destí; impliquen sacrificis, noves concepci-ons de la vida i sobretot la convicció, les ganes, la necessitat i la urgència de recuperar les ànsies de viure, de fer, de compartir, de ser feliços, de te-nir cura de la tendresa del somriure i de mantenir l’esperança que Un Món Millor és Possible. Haurem començat a eliminar les superficialitats, les in-congruències i les imbecil·litats que tant mal ens fan.

Tot, efectivament, té la bella melodia dels anomenats “contes xinesos”. Es diu que la condició hu-mana comporta el desordre, l’abús, l’aprofitament dels més febles i tot aquest tumult de desànims i aber-racions que no permetran mai la sà-via permanència dels pobles units. Si ens quedem amb aquesta histò-

ria no farem res per transformar-la, ben al contrari, cada vegada col·laborarem una mica més a extingir-nos com a espècie.

Però si “baixem” a la Terra dels entusiastes –quelcom gens extraor-dinari, ni complicat, ni arriscat–, i comencem a veure’ns en les se-ves condicions de vida, convivint amb ells, ima-ginant-nos que néixer ha estat fruit de l’atzar, que tenim en els nos-

tres cors i en les nostres consciències la màxima possibilitat de transformar-ho tot, segurament els components de la condició hu-mana podrien ser uns altres. Llavors sí que la Humanitat podrà fer uns al-tres recorreguts.

Podem prescindir de tantes co-ses...! Però l’alegria de la vida és im-prescindible. Avui dia es troba allà, ben avall, on ens esperen amb les majors ànsies de transmetre’ns-la.

Andrés Marí

escriptor cubà (Traducció)

Mural central “La Resurrecció” (Managua)

12

INFORMACIONS

Acampada a Barcelona

Arran de la manifestació del 15 de maig, s’ha decidit fer una acampada a la plaça de Catalu-

nya. Aquesta acampada ha trobat res-sò tant entre la gent que s’apropa a la plaça per donar-hi el seu suport, com en els mitjans de comunicació atès que estem a les acaballes de la campanya electoral de les eleccions municipals. Aquest moviment de les acampades s’inicià a Madrid i ha continuat a dife-rents capitals de l’Estat.

Visitant els acampats a la plaça de Catalunya, el dijous 19 de maig, es veu que aquest moviment popular, està integrat per gent molt diversa, sobretot joves, però no únicament. Tot aquest col·lectiu d’”indignats”, es defineixen a si mateixos, en la seva De-claració de Principis, com a gent que lluiten per la dignitat: “No representem cap partit ni associació. Tampoc cap partit ens representa.” El nexe d’unió d’aquest col·lectiu heterogeni és la llui-ta pacífica pel canvi. Un canvi estruc-tural del model de societat en la qual volem viure. Declaren que se senten “trepitjats per l’economia capitalista i exclosos del sistema polític actual, que no ens representa. Apostem per una transformació profunda de la societat. I sobretot que sigui la societat la prota-gonista d’aquest canvi”.

I com s’organitza aquest mo-viment? Com ha de continuar, més enllà de les acampades o les actua-cions puntuals? Seguint els mitjans de comunicació convencionals, ens assa-bentàvem que s’havia convocat mit-jançant les xarxes socials d’Internet, si més no pel que fa als joves i als no tan joves, que utilitzen aquestes xar-xes. Un bon nombre dels que van anar a la plaça de Catalunya a donar-los suport, ho van saber pels mitjans de comunicació convencionals. Una part de la població es va sentir identifica-da amb aquests joves que expressen el que senten i que havien decidit fer-hi alguna cosa, manifestar en públic la seva opció de rebuig de la situació actual i obrir espais de diàleg perquè cadascú pogués dir el que en pensa, aportar idees, propostes, actuacions

o peticions concretes, etc. En aquests espais de diàleg, hi ha intervencions espontànies i també la possibilitat de participar en comissions de treball sobre diferents temes, i/o exposar-ho directament a l’assemblea. Altres vies de participació que se’ns ofereixen per poder manifestar les nostres opi-nions eren escriure-les en pancartes o cartells, o via xarxes socials. Com es diu en la seva declaració de principis,

que esmentàvem més amunt, “estem lluitant –pacíficament però amb de-terminació– per la vida que tots me-reixem... Ara toca estendre la lluita i prendre la paraula”.

Pel que fa a la infraestructura, a la plaça de Catalunya hi ha tres es-pais per al diàleg: Tharir, Islàndia i Pa-lestina; i els espais de les comissions, cadascuna amb unes tasques especí-fiques: Acció–activitats (organització d’accions, promoure i mobilitzar) Co-municació–premsa (grafisme, xarxes socials); Continguts (propostes, filtrat d’idees, comunicacions als medis); Cuina (recollida, preparació i reparti-ment dels aliments); Extensió (contac-te amb altres col·lectius, promoure, mobilitzar); Infraestructures (muntat-ges, materials, gestió del lloc); Inter-nacional (traducció dels continguts, comunicats internacionals de premsa) i Sanitat (tallers sanitaris. Prevenció). En el tendal de cadascuna d’aquestes comissions hi ha un cartell amb les co-ses que necessiten, per si s’hi vol col-

laborar. També hi ha un tendal d’infor-mació on es pot fer el seguiment del moviment en altres indrets.

Després de recordar les comis-si-ons d’organització de l’acampada, comentarem també les comissions cre-ades per tractar els continguts i les ide-es que s’anaven recollint i que després es portaven a l’assemblea. Per exemple, tractarem de les que van participar en l’assemblea del dia 20 de maig. Ben entès que es tracta d’una mostra del que es fa, amb tots els problemes que pot plantejar una assemblea multitu-dinària. Les comissions es reuneixen abans de l’assemblea, per preparar-la. En aquesta assemblea hi han intervin-gut, a més a més de les comissions or-ganitzatives, la “Comissió legal” –cal no oblidar que les acampades estan prohibides per la Junta Electoral–; “Co-missió indignades”; “Comissió audio-visuals”; “Comissió d’art”; “Comissió d’economia”; “Comissió d’educació”. També hi va haver un torn obert de paraula, per a tractar d’altres temes no plantejats per les comissions. Els temes i punts aprovats han estat, entre d’al-tres: no a les retallades en educació, estendre la solidaritat amb la plaça a altres col·lectius, associacions i cen-tres d’ensenyament. No a la reforma laboral, una nova llei electoral, exigir als polítics que compleixin les prome-ses electorals, una societat en què el centre siguin les persones i no els mer-cats, etc.

Les actes de les assemblees, així com d’altres informacions o interven-cions i comentaris es difonen per in-ternet: www.acampadabcn.word-press.com

Sobre com continuar, la proposta és fer-ho als barris i amb aquest ob-jectiu hi ha una llista de barris de Bar-celona amb les adreces dels centres i associacions on es pot anar. També hi ha un fòrum obert a internet per fer-hi propostes.

Mariona SauríNota: Quan la revista és a la impremta hem de lamentar els fets de la Ciuta-della.

13

INFORMACIONS

Trobada anual de la Xarxa Europea per una Església Alliberadora

Des del 28 d’abril fins a l’1 de maig ha tingut lloc, a Barcelo-na, la XXI Assemblea General

de la Xarxa Europea per una Església Alliberadora, que ha coincidit amb la commemoració dels 20 anys de la fundació de la Xarxa. Hi han assistit representants de 24 organitzacions de cristians de base pertanyents a 11 països europeus, i també del CDE. A més hi eren presents un observador del grup American Catholic Council i un altre de la Federació Europea per a la Llibertat Religiosa. El seu com-promís és contribuir a la construcció d’una Europa més solidària i una Es-glésia més igualitària. Església Plural n’ha estat l’amfitriona.

Va haver-hi tres tallers sobre: Eu-ropa, Àfrica i Justícia Social, Futur de la Xarxa Europea i el Concili 50.

Al taller sobre Europa, es va de-batre la participació de François Becker en el Consell d’Europa. Ell va manifes-tar que les institucions estan comen-çant a tenir en compte les opinions de les bases i no sols les de les jerarquies. És molt important que els membres de la XE li donem suport en aquesta acti-vitat. A la segona part, Hubert Tournès va informar sobre l’activitat de la XE en el Consell assessor de la Platafor-ma Multipartita per a la Laïcitat en la Política del Parlament Europeu i sobre la seva proposta, ratificada pel Grup de Coordinació amb un vot en contra, perquè la XE formés part de l’Aliança per a una Europa laica. No obstant això, l’esmentada proposta va ser re-butjada pel plenari de l’assemblea per diverses raons: desconeixement de la diferència entre laïcitat i laïcisme; ne-gació, per un grup membre, de per-tànyer a qualsevol organització que promogués la reducció de fons insti-tucionals a l’Església jeràrquica; absèn-cia d’informació sobre els objectius de l’Aliança.

Al taller sobre Àfrica i Justícia Social, es va informar sobre les acti-vitats de la coalició PLQP (Publican lo

que pagan) que promou la transpa-rència en els pagaments de les trans-nacionals de les indústries extractives als governs dels països africans perquè les organitzacions de ciutadans puguin interpel·lar els seus governs sobre la despesa responsable d’aquests fons.

Al taller sobre el futur de la Xarxa Europea i el Concili 50, es co-mentà que aquest és un objectiu es-pontani creat per 8 organitzacions que inclouen la XE, IMWAC (Som Església), humanistes i altres per aconseguir una reunió a Roma el 2015, als 50 anys de l’obertura del Vaticà II. A Dakar es va buscar el suport de diversos grups de comunitats de base llatinoamericans però aquests no poden manifestar-lo públicament per pressions de la jerar-quia.

La XE proposa continuar treba-llant a favor de la convivència social en les institucions europees i proposa una jornada d’estudis sobre la separa-ció d’Església i Estat des d’un plante-jament canònic i financer. Hi ha diver-gències entre quin és el tema de major importància: La laïcitat o els DDHH a l’Església.

L’assemblea ha decidit ratificar el seu compromís participant activa-ment en institucions i altres grups per tal d’avançar en la separació de poders entre Església i societat. Igualment, s’ha tornat a insistir en la necessitat de progressar en el desenvolupament dels Drets Humans i la Solidaritat com l’element més distintiu de la contribu-ció religiosa a la construcció europea. Finalment, l’assemblea sol·licita a la jerarquia catòlica la tornada a l’esperit del Concili Vaticà II, a la democratitza-ció de les seves estructures i a la par-

ticipació igualitària de la dona al si de l’Església.

També es va celebrar el II Fòrum Església Plural, sota el títol: Cristia-nisme per a una nova ètica mun-dial. La ponència principal va estar a càrrec del teòleg basc José Arregi, que va reafirmar la vigència dels valors del cristianisme per contribuir a una nova ètica dels pobles i les persones, ressal-tant la necessitat que el cristianisme es recolzi en l’exemple de Jesús i no en estructures de poder.

Els assistents a l’Assemblea van realitzar una visita privada a la Sagrada Família, on se’ls va explicar que el geni de Gaudí no va ser comprès en el seu temps i se’ls va animar a continuar tre-ballant per una societat i Església més justa i solidària, malgrat les incom-prensions i dificultats actuals.

També es va realitzar una visita a Montserrat, on van ser rebuts pel pare prior. Va destacar la importància que des de la pluralitat es vagin creant espais eclesials on oferir a la societat la possibilitat d’experimentar el missatge alliberador de l’Evangeli. També va re-calcar la importància que els moviments i organitzacions eclesials es coordinin en xarxes per enriquir-se amb les expe-riències d’altres contextos culturals.

Els invitem a mirar sovint la pàgina de la Xarxa Europea ttp://www.en-re.eu i participar directament en accions i correspondència amb altres grups membres.

Hugo Castelli (Traducció)Membre de la comunitat de base de

Santo Tomás de Aquino de Madrid, una comunitat molt activa en

moviments socials del FSM i laïcitat

14

INFORMACIONS

Una història necessària

El 31 de març a la llibre-ria Bertrand, i uns dies més tard a la llibreria

Claret, es va presentar el lli-bre Una història necessària del Col·lectiu de Dones en l’Església, conjunt d’articles de fons i contribucions parti-culars, editat per Sefa Amell, Joana Ripollès i Magda To-màs.

Es pot dividir en sis parts que, al llarg de 356 pàgines, recorren l’origen, la ideolo-gia i el futur d’aquest grup profètic que parla de i per la meitat del món catòlic: el femení.

Supera l’àmbit de l’Es-glésia catòlica catalana, en-cara que en gran mesura i per raons òbvies se centri en ella, per donar una visió uni-versal de la situació encara greu però esperançadora de la dona creient al món.

En el mateix títol, i en moltes contribucions, s’al-ludeix a la importància de l’aparició i el desenvolupa-ment del Col·lectiu, que és la mateixa cosa que el des-pertar de la dona en l’Es-glésia.

En general, i des de di-ferents àmbits: creient/no creient, laic/religiós, repre-sentants públics/membres privats, persones de Cata-lunya, de l’Estat espanyol o estrangeres, van desen-volupant els seus estudis, opinions o vivències, de ma-nera que el llibre esdevé un mosaic plural on teologia, estudis bíblics, sociologia, lingüística, poesia i mística incideixen a presentar un món de teologia alliberado-ra i inclusiva, en el qual la dona recuperi públicament la dignitat que com a ésser humà ha tingut sempre.

El llibre té l’honor de co-mençar amb un pròleg de

Montserrat Viñas, abadessa de Sant Benet de Montser-rat, en què declara que el pas previ necessari perquè el femení sigui acceptat en l’Església sense restriccions és admetre la total igualtat dins de la diversitat.

Segueix una declaració de principis de futur del Col-lectiu com a tal: volen ser un grup de reflexió i d’acció i intervenir com a membres de la comunitat cristiana en la marxa del món; volen viu-re la fe de manera adulta i responsable desbloquejant la situació marginal en què l’Església manté la dona; volen un canvi d’actitud ne-gativa de l’Església cap a les dones; lluitar a favor de les dones siguin quines siguin les seves creences, aportant una nova visió, reflexió, llen-guatge i acció, estructura social i espai de llibertat.

En tercer lloc hi ha arti-cles de les tres presidentes que ha tingut el Col·lectiu; Sefa Amell explica l’origen i finalitats de l’Associació en el seu primer moment, M. Dolors Figueras comenta els canvis estructurals entre 2005 i 2008 i Montserrat Biosca parla de projectes de

futur vivint el moment pre-sent.

Magda Tomàs fa un ex-haustiu estudi del Col·lectiu des dels inicis; subratlla les difícils relacions que sem-pre ha mantingut l’Església institucional amb elles, en contraposició amb el bon acolliment de les universitats catalanes i grups feministes d’arreu. Aquest estudi se-ria mereixedor d’una edició independent en forma de separata per poder consta-tar l’esforç d’un grupet de dones que ha anat creixent, no tant en quantitat com en importància, per la seva tas-ca docent, social, ecumènica i, sobretot, de rebel·lia da-vant les injustes respostes de bisbes, arquebisbes i papes. És un crit davant el silenci que la jerarquia de l’Esglé-sia, la qual es creu portadora de la Bona Nova de l’amor universal, exerceix en contra de l’eficiència del 53% de la població mundial.

En cinquè lloc hi ha nou articles de fons. Són un re-corregut per la història del femení/matriarcal que ha anat canviant de signe. Des del matriarcat del paleolític hi ha hagut una involució en

què, passant pel neolític i al-tres cultures primitives fins al món grecoromà, judeocris-tià i, fins i tot, en l’actualitat, l’estructura patriarcal ha es-tat la dominant. En la sego-na part del s. xix comencen moviments de valoració del femení al món polític social, que arriben al món religiós entrat el s. xx, excloent la religió catòlica i musulmana que, en ple s. xxi, segueixen discriminant la dona.

Cadascun dels articles mereixeria un estudi parti-cular, donada la profunditat, l’erudició i la forma estilísti-ca de tots ells. Sefa Amell fa un exhaustiu i apassionant estudi del primitiu matriar-cat i el culte a la deessa fins a les posteriors evolucions patriarcals i de culte a Déu Pare Omnipotent. Concep-ción Domènech, Magda To-màs, M. Ángeles Coscullue-la, Elisabeth Schüssler, Roser Garriga i Assumpta Torrens insisteixen en la desconstruc-ció dels termes lingüístics del femení per donar-los nous significats que els sacralit-zen. Amb exemples vetero-neotestamentaris van rea-firmant la independència, la llibertat i l’exemplaritat de moltes dones que havi-en estat silenciades o fins i tot escarnides en interpreta-cions anteriors. Per aquest camí s’arriba a una feminit-zació de Déu alliberat de la imatge que el presenta com a un ídol de la ideologia do-minant.

Joana Ripollès mostra la dignitat humana com a atribut per excel·lència de la persona: des del Gènesi fins a l’actualitat va buscant dades concloents que de-mostren la igualtat de l’és-ser humà sense exclusió de sexe. Només raons socials

Joana Ripollès, Sefa Amell, Montserrat Biosca, presidenta del Col-lectiu de Dones en l’Esglèsia, i Magda Tomàs.

15

EL GORG

A la primeria de dedicar-me a l’en-senyament, un dia en una sessió d’avaluació, una profe amb més

experiència que jo em va veure vacil·lar a l’hora de posar una nota a un alumne i de manera amable em va dir: Quan no sàpi-gues quina nota posar, procura decantar-te de la banda de la misericòrdia. No li vaig fer cas, però he recordat el consell moltes ve-gades i he procurat trobar arguments que em mostressin que la misericòrdia és bona i pot fer-nos millors. Han passat ben bé qua-ranta anys i durant aquest temps he furgat tant com he pogut sobre la misericòrdia i les qualitats parentes seves que també neixen de les entranyes humanes, la compassió, la pietat, el perdó, la bondat, totes de la ma-teixa família.

Escrutant la Bíblia he vist que la com-passió i la misericòrdia es fan servir indis-tintament; són forces femenines que tenen l’origen en l’entranya que guarda l’origen de la vida, l’úter de la dona, i són qualitats que operen entre les mares i els fills o filles pròpies. Pròpiament la misericòrdia és una qualitat que experimenta la mare pels seus fills. La misericòrdia o la compassió fan que una mare no oblidi mai un fill o filla seva, encara que aquests siguin només un cúmul de disbarats i mals fills. Al contrari, com més desgraciat és un fill o una filla, més lligada se sent la mare al fill o filla. La dona no obli-da mai algú nascut de les seves entranyes. Aquesta estimació que la mare té pel fill, els profetes, casats i amb fills i amb ulls a la cara, l’anomenen rhm, que és el nom de l’úter femení. Ells prenen de model la forma com les dones estimen llurs fills, per expli-car com estima el Senyor i ensenyar com ha d’estimar la humanitat. Les traduccions bíbliques de rahum o de rahumin són: mi-sericòrdia, misericordiós, pietat, compassió, perdó, tenir cor tendre. I cada vegada que algun personatge bíblic estima s’usa la pa-raula rahum o rahumin.

Els profetes prenen les qualitats fe-menines, compassió, misericòrdia, perdó, per explicar els sentiments de Déu envers les seves criatures, les dones i els homes. Déu té en la Bíblia sentiments que li surten de l’en-tranya per les seves criatures i posa accents especials quan parla dels emigrants, viudes i orfes. Reflexionem: si el Déu bíblic té úter i estima com una dona és que era dona.

Un profeta com Jonàs que era un «ho-menot», tira en cara, a Déu, la «mal anome-nada» debilitat femenina de canviar d’opinió com fan algunes dones a l’hora de complir les amenaces que han fet quan el fill no es porta bé. Jonàs diu que Déu canvia sovint d’opinió a l’hora de complir les amenaces que ha fet. Vegem el final del llibre (Jo 4) quan Jonàs confessa molt enrabiat que ell no volia anar a Nínive a predicar penitència i conversió al poble; Jonàs temia que el Se-nyor que havia amenaçat amb la destrucció de la ciutat a causa de la vida corrupta dels ninivites, canviaria d’opinió i no els destrui-ria. Jonàs després de predicar surt de la ciu-tat i s’asseu a la falda de la muntanya per contemplar la destrucció de Déu i fruir de l’espectacle. Però, realment, al Senyor se li canvia el cor quan veu que Nínive tothom es penedeix, fa penitència, es vesteix de sac, dorm sobre la cendra i, com una mare, el Senyor es compadeix i perdona aquella colla d’impresentables.

Les qualitats femenines, de compas-sió, pietat, misericòrdia i perdó han pas-sat a ser qualitats que els escriptors bíblics atribueixen a Déu i també als homes. I és que aquesta forma d’estimar femenina era la millor manera que van trobar per parlar dels sentiments de Déu. Els profetes encara hi afegeixen altres accents a aquest amor de Déu: diuen que si el Senyor ens estima sense límits és perquè té dins seu la bondat plena. En Déu l’amor surt de la bondat, en la dona bíblica surt de les seves entranyes perquè Déu ho va voler, perquè l’autor de l’amor sempre és Déu.

La compassió és la qui ens fa sentir prop de les persones, ens ajuda a fer-nos càrrec del dolor dels altres, ens fa ser respectuoses amb el patiment de la humanitat, ens fa ser millor companyia en situacions difícils i ens fa ser persones més humanes. Com totes les qualitats properes, la compassió és una força que surt de les entranyes i les estova si algú les té dures, però també es pot cultivar amb el cap.

Consulteu les citacions següents i tots els seus paral·lels: (1Re 3,26) (Os 18, 8·9) (Is 49,15) (Is 63,7·15) (Jr 31,20) (Jonàs 3,10-4,11) (Dn 2,18) (Sl 25,6) (Sl 40,12) (Sl 112,4) (Lm 3,22).

M. Assumpta Torrens i Gardela

Gràcies a unes donesexclouen la dona de la possi-bilitat d’arribar al sacerdoci. Conclou el seu estudi inter-pretant la famosa imatge de les monges a la basílica de la Sagrada Família en la recent visita del Papa a Barcelona, com a una epifania de l’Es-perit: en ella el món sencer va veure el paper de la dona a l’Església. També ha elabo-rat un glossari de termes de diferent temàtica adaptats a l’actualitat dels estudis teo-lògics de gènere.

Finalment, Neus Forcano i Judith Seubas advoquen per la unió cos/ànima per defensar des dels pressu-postos de la ideologia queer una teologia crítica i allibe-radora feta des de la plena acceptació del cos. Només així podran desconstruir-se les fronteres de raça, classe, paper o identitat sexual. Par-teixen del Crist com a Déu encarnat i que per tant ha assumit el cos amb totes les seves diferències.

La sisena part té contribu-cions de les delegacions de Girona, Horta, Sabadell, Sant Just, Santa Coloma, Rubí i Sitges, en què expliquen el seu origen i evolució poste-rior. I també aportacions in-dividuals, en les quals socis/es, coneguts/des, membres d’altres confessions, perso-natges intel·lectuals i profe-tes vius mostren el reflex de la importància del Col·lectiu. Crida l’atenció les nombroses ocasions en les quals es par-la d’un inesperada i sobtada trobada amb el Grup, que ha fet canviar la mentalitat de molts d’ells; és també un tret comú la valoració que fan de la tasca del Col·lectiu com a teologia inclusiva i alliberado-ra amb un futur obert que, encara que se sap lent, està ple d’esperança.

Luisa Francisco(Traducció)

16

ACTUALITAT

PARAULES i FETSPARAULES i FETSEdita

PER LA PARITAT

SUMARI 2 Editorial

3 i 4 Teologia feminista

5, 6 i 7 Àmbit obert

8 i 9 Pàgines centrals

Preu 1,50 €

C/ Mare de Déu del Pilar 15, pral. 08003 BCN · cde@donesesglesia.cat · www.donesesglesia.catCoordina: Paquita Arcas · Tallers Gràfics de Rúbrica Editorial · D.L.B-22227-1995

Pare Manel: més a prop de la terra que del cel de Francesc Buxeda i Aliu (Angle Editorial). D’aquest llibre sobre la personalitat de Manel Pousa, tot reco-manant-lo, en destaquem aquests trets: la sinceritat en primer lloc, la fe en el Déu-vida, l’amistat amb els més desafavorits, els plantejaments conscients, el cant a la vida, i sobretot la llibertat evangèlica.

Alejandro Solalindo, sa-cerdot mexicà amenaçat perquè es dedica a la de-fensa dels drets dels immi-grants. Diu que són trac-tats com a mercaderies i no com a persones.

El dia 23 de maig de 2011 va morir, als 97 anys, Elisa-beth Eidenbenz, creadora de la Maternitat d’Elna.

El Bisbat d’Almeria re-corre la sentència del Tribunal Constitucional que l’obliga a readmetre la professora de Religió Resurrección Galera, que havia perdut la pla-ça per casar-se amb un divorciat.

El problema irresolt de Palestina i Israel. Les de-núncies continuen.

Segons l’informe de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPR), la par-tida armamentística mun-dial de 2009 va pujar a un total de 293.000 milions d’euros, un 8% més que l’any anterior.

Un tribunal de Zimbabwe ha absolt Ellen Chade-mana, auxiliar administrativa de la destacada ONG Gais i Lesbianes, que estava empresonada pel sol fet de ser lesbiana.

10 i 11 Reflexions

12, 13 i 14 Informacions

15 El Gorg 16 Actualitat