paraules i fets de 40 - donesesglesia.catdonesesglesia.cat/revista/paraules40.pdf · pació. la...

Paraules i Fets de Dones 1

Paraules i fets de DonesEdita

Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaD.L.: B-22227-1995 - Preu: 1,50

Número 40Juliol-Agost-Setembre 2006

2 Editorial

3 Maria de Magdala• Que en va ser de diferentMaria Magdalena!• Ell m’ha cridat pelmeu nom• Maria, la de Magdala

6 Teologia Feminista• Mares bíbliques• Sèrah i Anna• La viuda pobra

9 Àmbit obert• Margarida Porete• Judes, amic o traïdor

11 Relacions Grups• Xarxa Europea de l’Esglésiaen Llibertat• Pasqua Feminista: La Ruahomple la terra

12 Activitats del CDE• Una xerrada que nooblidarem

• Benet XVI, un papa decontinuïtat ambaccent propi

14 Bústia• Agraïment• Les dones i el Vaticà• La Instruccióde la CEE

15 Flaixos

15 Llibres

Redescobrint

Sumari

dones

Paraules i Fets de Dones22

Editorial

n la nostra trobadad’inici de curs, el passatsetembre a Lloret, và-

rem plantejar l’esquema sobrela manera de desenvolupar lesactivitats del curs. D’una bandacontinuaríem amb les trobades,que ja han esdevingut clàssi-ques, dels 1ers. i 3ers. dilluns, itambé amb l’espai de pregària del’últim divendres de mes ques’havia iniciat el curs anterior;per altra banda, anunciàvem uncurs de Teologia Feminista; alho-ra dèiem que cadascuna de lesDelegacions del CDE organitza-ria les seves activitats amb totalautonomia i d’acord amb el seucontext concret i la seva pròpiaidiosincràsia.

Val a dir que a través de l’In-forma i Convoca que heu rebutcada mes, us ha arribat tots elsactes programats per al messegüent, tant a la seu del CDEcom a les seves diverses Dele-gacions; així es facilitava que,amb temps suficient, pogués-siu planificar la vostra partici-pació. La nostra Revista “Pa-raules i Fets de Dones” tambés’ha fet ressò de les aportaci-ons i comentaris sobre les di-verses activitats realitzades.

Pensem que aquests dos mit-jans han estat uns bons canalsde comunicació entre totes lespersones sòcies i simpatitzantsdel CDE i que, a més, us han per-mès anar copsant i analitzantel desenvolupament de tot elcurs.

Enmig de molts actes queconsiderem ben reeixits, envoldríem ressaltar, per les se-ves característiques, quatre: 1)el curs de Teologia Feminista“Les dones estudiem la Bíblia”,2) les conferències impartidesdurant el mes de març, 3) lesconferències per a tractar de

Maria de Magdala i 4) les duesAssemblees Generals Extraordi-nàries celebrades els passatsmesos de maig i juny.

1) El curs de teologia feministaEl curs de teologia feministaEl curs de teologia feministaEl curs de teologia feministaEl curs de teologia feminista“Les dones estudiem la Bíblia”“Les dones estudiem la Bíblia”“Les dones estudiem la Bíblia”“Les dones estudiem la Bíblia”“Les dones estudiem la Bíblia”representava tot un repte per alCDE. Pensem que les seves quin-ze sessions han estat un instru-ment que ha respost a un dels in-terrogants seculars que han pe-sat sobre moltes dones cristia-nes: “La Bíblia reflecteix la mar-ginació de les dones?” Sí, perquèés un mirall de la situació de lesdones en aquella època. I a més,posteriorment, se n’han fet inter-pretacions misògines.

El curs ha tingut un bon nom-bre de participants. La seva bonaacollida anima a continuar ambnoves sessions.

2) Les conferències imparti-Les conferències imparti-Les conferències imparti-Les conferències imparti-Les conferències imparti-des durant el mes de marçdes durant el mes de marçdes durant el mes de marçdes durant el mes de marçdes durant el mes de març s’hanmultiplicat amb escreix aquest2006. En moltes de les nostresDelegacions s’ha hagut de res-

pondre a les sol·licituds quehan arribat des d’ajuntaments,centres cívics, centres cultu-rals ..., per tal de col·laborar enel marc de la celebració del 8de març, Dia Internacional dela Dona. Ens complau que elnostre Col.lectiu sigui un puntde referència del feminismecristià enmig de la societat ci-vil.

3) Les conferències sobreLes conferències sobreLes conferències sobreLes conferències sobreLes conferències sobreMaria de MagdalaMaria de MagdalaMaria de MagdalaMaria de MagdalaMaria de Magdala. L’èxit, alho-ra que l’enrenou que s’ha ge-nerat entorn del llibre “El Codida Vinci” ha motivat l’interèsde molts grups per a conèixerla figura de Maria de Magdala,la nostra patrona. Reconei-xem que el context actual haafavorit que aquesta figuraemblemàtica de la fortalesa ila generositat femenines sor-tís del pou en què interessospatriarcals l’havien enfonsa-da. Les persones assistents ales conferències han quedatmeravellades d’escoltar el quemai havien escoltat.

4) Les dues Assemblees Ge-Les dues Assemblees Ge-Les dues Assemblees Ge-Les dues Assemblees Ge-Les dues Assemblees Ge-nerals Extraordinàries celebra-nerals Extraordinàries celebra-nerals Extraordinàries celebra-nerals Extraordinàries celebra-nerals Extraordinàries celebra-des els passats mesos dedes els passats mesos dedes els passats mesos dedes els passats mesos dedes els passats mesos de maigmaigmaigmaigmaigi junyi junyi junyi junyi juny, per a aprovar els nousEstatuts i el Reglament de Rè-gim Intern –22 de maig- i la ra-tificació del nou Equip de Co-ordinació –17 de juny- han con-solidat el nou funcionament delCDE, tan a nivell d’organitzaciócom de l’esperit que ha d’infor-mar les relacions entre totesles persones que el formem.

Estem satisfetes de la tascafeta, però sabem que tot és mi-llorable. En tot cas, hem “aprèsa aprendre” i hem “aprèsfent”. Hem fet una mica mésde camí. Contem amb vosal-tres per continuar avançant.

Bon estiu, bones vacances,bona retrobada!!!

Temps d’estiu, temps de fer balanç

Ens complau queel nostreCol.lectiu sigui unpunt de referènciadel feminismecristià enmig de lasocietat civil.

Les persones as-sistents a lesconferèncieshan quedat me-ravellades d’es-coltar el que maihavien escoltat.

EEEEE

Paraules i Fets de Dones

Paraules i Fets de Dones 3Paraules i Fets de Dones 3

egons Lluc, diverses do-nes van acompanyar Je-sús al llarg de la seva

vida; també els altres tres evan-gelistes parlen de les dones coma testimonis de la resurrecció deJesús.

L’Església s’ha obstinat en miti-ficar ”a la seva manera” Maria deMagdala, una dona genial, que vaviure a l’època de Jesús, i per tanten un context i cultura molt dife-rent de la nostra. Però un cop lavas coneixent més t’adones de laseva categoria excepcional coma dona.

Jesús, que va venir per a fer-nos a totes/tots iguals en digni-tat, es va enamorar de Maria deMagdala per la seva bellesa, sin-ceritat, coratge, independència,alegria, llibertat..., i perquèella també es va enamorarde Jesús li va dir “sí”, i elva seguir. Era una dona in-dependent econòmica-ment, culta, bonica, decidi-da, disposada a fer el que fosprecís pel que ella creia, jo diriaque era una dona llançada. Viviaen un poble actiu pel seu comerç,pels negocis que s’hi gestionaven,i pel interès que despertaven elsesdeveniments polítics, ja que escreuaven tot tipus de persones,cultures i idees.

Jesús va descobrir Magdale-na (o la va buscar) i li va fer totala confiança, anomenant-la laprimera dona deixeble perquèella estava disposada a seguir-lo. Ella va oferir tot a Jesús, di-ent-li:

Que en va ser de diferent Maria Magdalena!

SSSSS -“No et preocupis, jo t’ajudaré iet seguiré. I no pateixis quan nodisposis de diners, els meus sóntambé teus”. I Jesús, amb un gest

enamorat d’aquesta dona,va confiar i va valorar in-tensament tot el que ella li

oferia, o s’oferien mútua-ment, és a dir, seguir el camí

que el Pare els demanava.Ella va estar sempre al costat de

Jesús, de la mare de Jesús, delsseus germans, dels apòstols, deles comunitats que s’anaven cre-ant; va marxar amb Jesús quan elvan perseguir, no el va deixar quanel van crucificar i va buscar aquellcos tan estimat un cop mort, i noel va trobar mort, el va trobar viu!Llavors Ell li va dir: -“Vés i diguesque m’has vist”.

Aquesta és la Magdalena que ami m’ha fet tant de bé. Jo no en-tendria la vida de Jesús sense es-tar enamorat, sense estimar, sen-se experimentar tots els senti-ments que totes/tots hem tinguta la vida. Aquesta és la Magdale-na que l’Església no ha volgut quedescobríssim perquè implica valo-rar tot el que he exposat i no elsinteressa que la figura d’una donaadquireixi protagonisme. Penso,de totes maneres, que així els vanles coses.

Esther RuizaguirreEsther RuizaguirreEsther RuizaguirreEsther RuizaguirreEsther Ruizaguirre

iu l’evangeli de Marc 16,10:“Després que Jesús haguéressuscitat el diumenge de

bon matí, es va aparèixer primer aMaria Magdalena, de qui havia tretset dimonis. Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut ambJesús i que ara estaven afligits iploraven. Però aquests, quan vansentir que Jesús vivia i que ellal’havia vist, no la van creure. (Marc

Maria, la de Magdala16,10) Massa sovint els homes nocreuen les dones i menys quan elque diuen són coses que superenels seus esquemes.

Jesús ressuscitat “es va aparèixerprimer a Maria Magdalena de quihavia tret “set dimonis”. Recordemque set és una xifra simbòlica, és elnombre total, complet. Set dimonisvol dir que a Maria de Magdala Jesúsli va treure “tots els dimonis”, o si-

gui: tot el mal físic i moral, i així ellava esdevenir la preferida del Senyor.

No es diu res semblant de cap dei-xeble i precisament, perquè no elshan tret “tots els dimonis”, veiem elsapòstols i deixebles barons fent tan-tes fallades de fe i d’amistat: Perenega Jesús tres vegades, es barallenentre ells per saber qui ocuparà els

DDDDD

> continua a la pàgina següent

Paraules i Fets de Dones4 Paraules i Fets de Dones4

De l’Evangeli de Pere, XII 501

A trenc d’alba, Maria Magdalena, deixebla del Senyor,se’n va anar amb les seves amigues al sepulcre.

De l’Evangeli de Felip, 32.2 N’hi havia tres quesempre anaven amb el Senyor: la seva mare Maria,la seva germana i Magdalena, que era anomena-da la seva companya. La seva germana, la sevamare i la seva companya eren cadascuna unaMaria.

De l’Evangeli de Tomàs 114 3 : Simó Pere digué:“Que Miriham se’n vagi d’entre nosaltres, car lesdones no són dignes de la vida”

De l’Ev. de Felip 55,56. La companya del Salva-dor és Maria Magdalena. Crist l’estimava més queals deixebles i solia besar-la a la boca. Els altresdeixebles s’ofengueren i mostraren llur desaprova-ció dient:”Per què l’estimes més a ella que a totsnosaltres? El Senyor respongué:”Per què no us es-timo com a ella? Quan un cec i un que hi veu estantots dos a les fosques, no són diferents l’un de l’al-tre. Quan es fa la llum, aleshores el qui té vista veula llum, mentre el cec roman a les fosques.”

De l’Ev. de Maria Mgdalena, 8 i 15-19.4

Pere digué: Mariham, germana, nosaltres sabemque el Salvador t’estimava més que a les altresdones... Explica’ns les paraules del Salvador, les querecordes, les que saps i nosaltres no, les que nos-altres no hem sentit. Mariham respongué dient:”Elque és amagat, us ho anunciaré”. (segueix unallarga exposició de Maria Magdalena).

15. Després de dir tot això, Mariham romanguéen silenci atès que el Salvador havia parlat ambella fins aquí.

Algunes referències a Maria Magdala en els evangelis apòcrifsAlgunes referències a Maria Magdala en els evangelis apòcrifsAlgunes referències a Maria Magdala en els evangelis apòcrifsAlgunes referències a Maria Magdala en els evangelis apòcrifsAlgunes referències a Maria Magdala en els evangelis apòcrifs

Aleshores Andreu respongué dient als germans: “Di-gueu que us sembla d’això que ha dit. Jo, per la mevapart, no crec pas que el Salvador hagi dit totes aquestescoses. Certament aquestes doctrines són ben estranyes.”

16. Pere respongué i parlà en el mateix sentit, iels interrogà respecte al Salvador: “És que ha par-lat amb una dona sense saber-ho nosaltres i nopas obertament? Hem de capgirar-nos i escoltar-la tots? És que l’ha preferida a nosaltres?”

17. Aleshores Mariham plorà i digué a Pere: “Pere, ger-mà meu, què penses? Creus que jo he pensat aquestescoses tota sola o que menteixo respecte del Salvador?”

18. Leví prengué la paraula i digué a Pere: “Pere,des de sempre has estat impetuós. Ara et veig exer-citant-te contra una dona com si fos un adversari.Però si el Salvador la féu digna, qui ets tu per a re-butjar-la? Ben cert que el Salvador la coneix perfec-tament. Per això l’ha estimada més que a nosaltres.Més aviat, doncs, avergonyim-nos i revestim-nos del’home perfecte, anem tal com ell ens ho manà i pre-diquem l’evangeli, sense establir cap més precepteni cap més llei fora del que digué el Salvador.

19... I començaren d’anar-se’n per anunciar i predicarApòcrifs del Nou TestamentApòcrifs del Nou TestamentApòcrifs del Nou TestamentApòcrifs del Nou TestamentApòcrifs del Nou Testament

Facultat teologia de Barcelona. Ed. Proa, Barcelona 1990Facultat teologia de Barcelona. Ed. Proa, Barcelona 1990Facultat teologia de Barcelona. Ed. Proa, Barcelona 1990Facultat teologia de Barcelona. Ed. Proa, Barcelona 1990Facultat teologia de Barcelona. Ed. Proa, Barcelona 1990

1 Vers l’any 200 hi ha notícies històriques anteriors d’aquest evangeli dePere. És citat pet textos maniqueus. En ell Pilat és exonerat de culpa querecau sobre els jueus. Pere no nega el seu mestre sinó que es plany per ell.2 No és un evangeli que contingui cap revelació de Jesús, com el de Tomàs,Joan o Maria. S’acosta al gènere de l’Evangeli de la Veritat: un comentariteològic orientat a la religiositat pràctica.3 L’existència d’aquest evangeli era coneguda per Orígenes i Hipòlit. A mit-jans del s. II circulava per Síria i Egipte.4 Segles II i III. La Mariham dels escrits coptes és la Maria o Mariam (laMagdalena) dels evangelis canònics i la Mariammè dels gnòstics conegutsper Hipòlit i per Epifani. L’original grec devia existir a primers del s. III.

primers llocs en el Regne, rondinenen veure com la dona ungeix Jesúsamb un perfum car, els deixebles allu-nyen els infants i Jesús s’indigna,Judes el traïciona i el ven, els deixe-bles l’abandonen quan el detenen,Tomàs no creu Pere quan li diu queha vist el Senyor i per això se’l co-neix com el prototipus de l’incrèdulperquè no ha cregut en un home,però fixem-nos que Pere, Joan i elsaltres tampoc no creuen el missat-ge que els envia el mateix Jesús res-suscitat a través de les dones, iaquests, paradoxalment, l’evangelis-ta no els titlla “d’incrèduls”, perquè? Senzillament perquè no hancregut “unes dones”, encara que

Per què Maria Magdalena, l’esti-mada de Jesús, ha estat desvalo-ritzada fins a presentar-nos-la fal-sament com una prostituta? Jesúsvolia una comunitat d’iguals on noexistirien jerarquitzacions: “ni pa-res, ni mestres, ni senyors”. (Mateu23, 8-11). Però molt aviat es va obli-dar la voluntat de Jesús, i la donase la va anar marginant progressi-vament en les primitives comuni-tats on va perdre paulatinament elseu paper decisori i de lideratge.

Les dones deixebles, fidels iconstants, van seguir Jesús des deGalilea fins a Jerusalem, i després

La tradició primitivai els evangelis apò-crifs són un fil con-ductor que ens mos-tren l’enveja, “elfred de peus” quesentien molts delsdeixebles baronsper les dones deixe-bles de Jesús.

portessin un missatge directe i ex-prés per a ells de part de Jesús. > continua a la pàgina següent


Todos los textos de la Escritura deben ser leídos conla brillante sombra de la resurrección cubriéndonos(Megan McKenna).

quin personatge hi ha més unit a la resurreccióque M. Magdalena ?. Quin text hi ha més sugges-tiu, esperançador i tendre que el relat de Joande l’aparició de Jesús a M. Magdalena?. Per a mi,

com a dona, la seva figura ha estat un mirall, en elque contemplar la valentia i la disponibilitat de ladeixebla i la dignitat de la dona.

Me la imagino una dona intel·ligent, forta, apassi-onada, capaç d’arriscar-se pels qui estima i pel quecreu. Tots els evangelistes parlen d’ella, de com vaacompanyar Jesús pel camí de la creu, com va ferpinya amb els deixebles (homes i dones) desprésdel trauma de la creu, de com es va animar amb lesaltres dones a anar diumenge a embalsamar el cosde Jesús; totes elles més valentes que els homes,que havien fugit del Calvari i estaven amagats iplens de por. I entre les dones, sempre present, M.Magdalena que es va quedar al costat del sepulcrebuit, quan tot semblava perdut, quan la desil·lusió i

la desesperança ho envaïen tot. Em commou la sevadesesperació i la seva tenacitat. Ella es manté, mal-grat no entendre, disposada a tot: “diga’m on és il’aniré a buscar”. Resisteix, espera, plora i resta enl’única certesa que tenia: havia vist com enterra-ven Jesús en aquell sepulcre, i allí pensava estar-se fins a trobar-lo.

Crec que als primers deixebles, els va haver d’im-pressionar molt una dona com ella, d’aquí ve quesigui tan recordada als evangelis, i que hagi esde-vingut un testimoni privilegiat de la Resurrecció deJesús, en una època en què el testimoni d’una donano tenia valor.

També crec que, en escoltar Jesús, ells van sercapaços d’anar trencant esquemes i escriure unsevangelis on el principal testimoniatge de la resur-recció foren les dones.

M. Magdalena, lliure i agosarada, capaç de regalarel seu amor i les seves energies als seus amics i alprojecte que entre tots, i en companyia de Jesús,intentaven dur a terme, és el model que més m’agra-da per a nosaltres, dones i cristianes.

Carme GarcíaCarme GarcíaCarme GarcíaCarme GarcíaCarme García

“Ell m’ha cridat pel meu nom”

fins al Calvari. Elles servien Jesúsi el sostenien amb els seus béns.Diu l’evangeli de Lluc 8,8: “Acom-panyaven Jesús en la seva predi-cació els Dotze i Maria Magdale-na, Joana i Susanna i moltes al-tres que el proveïen amb els seusbéns i havien estat lliurades d’es-perits malignes”. Les dones dei-xebles foren després constituïdespel mateix Jesús en “apòstolesdels apòstols”, missatgeres de laGran Notícia de la Resurrecció, iMaria Magdalena la primera d’en-tre elles. Jesús ressuscitat va re-criminar amb duresa els apòstolsper la seva incredulitat: “Final-ment, mentre eren a taula, Jesúses va aparèixer als onze i els re-protxà la seva falta de fe i la sevaduresa de cor ja que no haviencregut les qui l’havien vist ressus-citat”. (Mc 16,14).

A causa del paper preponderantde Maria de Magdala, en les comu-nitats primitives i en les comunitatsdel “Deixeble estimat”, se la va anarmarginant fins a convertir-la en

Però, malgrat tot, en la festa deSanta Maria Magdalena es resa-va obligatòriament l’Ofici d’Apòs-tols només i excepcionalment pera aquesta única dona. L’últimamarginació que ha sofert la Mag-dalena, la va promoure inexplica-blement el Concili Vaticà II: en lareforma litúrgica va suprimiraquest Ofici en la seva festa, i pertant, li va treure la categoriad’apòstol donada pel mateixJesús, i que havia perdurat a tra-vés dels segles fins a aquest úl-tim Concili.

La tradició primitiva i els evan-gelis apòcrifs són un fil conductorque ens mostren l’enveja, “el fredde peus” que sentien molts delsdeixebles barons per les dones dei-xebles de Jesús. La seva simplelectura ens obre molts interro-gants, ens mostra gelosies i enve-ges i fa palès el per què Maria Mag-dalena va ser marginada, malgratel seu valor, la seva fidelitat i ¡elseu amor!

Roser Garriga i TrullolsRoser Garriga i TrullolsRoser Garriga i TrullolsRoser Garriga i TrullolsRoser Garriga i Trullols

IIIII

Ella anà a anunciar-ho als qui havienconviscut ambJesús i que ara es-taven afligits i plo-raven. Però aquests,quan van sentir queJesús vivia i que ellal’havia vist, no lavan creure. (Marc16,10) Massa sovintels homes no creuenles dones i menysquan el que diuensón coses que supe-ren els seus esque-mes.

una prostituta convertida, tingudaper una penitent ploranera per re-dimir els seus pecats “sexuals”.


Mares bíbliquesn tot l’Antic Testament les do-nes són valorades, majoritàri-ament, pel fet de ser mares.

La maternitat era considerada do deDéu. L’esterelitat de les dones serveixperquè, a través d’ella, s’hi vegi l’ac-tuació de Déu en convertir la donaestèril en mare.

Hi ha la creença que és Déu qui faque la dona esdevingui fecunda. L’es-terilitat era una ofensa i un deshonorper a la dona que no engendrava. Entenim força exemples: “Isaac va pre-gar el Senyor per la seva dona, queera estèril. El Senyor el va escoltar iRebeca quedà embarassada (Gn25,21)”

El Senyor premiava la fidelitatdels seus servents i de les sevesserventes amb una llarga descen-dència. En el Levític, però, la donaque pareix es considerada impu-ra, talment com si tingués la regla(Lv 12,1-5).

Podem concloure, doncs, que enl’A.T. la dona és valorada en pri-mer lloc, per la seva capacitat degestar fills i filles, pel fet de sermare. Aquesta és la seva princi-pal funció.

El desconeixement científic procre-atiu en què intervenen, a parts iguals,l’esperma del baró i l’òvul femení, feiaque es considerés la dona com laprincipal responsable, davant Déu idavant el poble, de no tenir descen-dència.

Aquesta concepció, juntament ambla creença que la dona era impura perla seva menstruació, ha arribat finsals nostres dies i ha estat una de lescauses del refús del femení en totesles religions que han considerat ladona indigna per a l’altar a causad’aquest fet natural i del tot necessa-ri per esdevenir mare.

Hi ha també un diferent grau d’im-puresa pel fet de tenir un fill o bé unafilla. Romandrà impura set dies perhaver donat a llum un nen, el circumci-daran el vuitè dia i s’haurà de quedara casa durant trenta dies esperant eltemps de purificar-se la sang. Si dónallum a una nena, quedarà impura du-rant dues setmanes, com si tingués la

EEEEE regla i es quedarà a casa seixanta diesmés esperant el temps de purificar-se de la sang.

El vessament de sang, per a la gentde l’època, sobretot per als homes,que eren els que feien les Lleis adre-çades a les dones, era considerat untabú i un misteri. El flux de sang ves-sat, per les dones en la seva menstru-ació i totalment natural per al funcio-nament del seu cos respecte a la pos-sibilitat d’engendrar, es tractava comuna impuresa i un menyspreu que re-queia sobre la dona. I això ha arribatfins als nostres dies. Avui, encara lesdones musulmanes tenen prohibittocar l’Alcorà els dies que tenen laregla. I nosaltres les catòliques, finsfa ben poc, encara ens purificàvemquan s’havia tingut una criatura. Per-què el pecat estava en el vessamentde sang en el part, no pas en l’actesexual, ja que l’home no necessitavade cap purificació

Veiem, doncs, que totes aquesteslleis discriminatòries per a les dones,a causa del seu sexe, vénen de lluny,s’han transmès de generació en ge-neració i han servit per reforçar el rolmasculí en tots els àmbits, sobretoten el sagrat, refusant la dona a causade la seva naturalesa. D’aquí ve queaquesta teologia defineix la vocacióde la dona en una sola direcció:esposai mare, fidel, respectuosa i sacrifica-da.

La marLa marLa marLa marLa mareeeee i els germans de Jes i els germans de Jes i els germans de Jes i els germans de Jes i els germans de Jesúúúúússsss(Mc 3,31-35; Llc 8,19-21)(Mc 3,31-35; Llc 8,19-21)(Mc 3,31-35; Llc 8,19-21)(Mc 3,31-35; Llc 8,19-21)(Mc 3,31-35; Llc 8,19-21)

“Mentre Jesús s’adreçava a la gent,la seva mare i els seus germans, queeren fora, volien parlar amb ell. Algúli digué:

-La teva mare i els teus germans sónaquí fora, que volen parlar amb tu.

Ell li respongué:-Qui és la meva mare i qui són els

meus germans? Llavors assenyalantamb la mà els seus deixebles digué:Aquests són la meva mare i els meusgermans. El qui fa la voluntat del meuPare del cel, aquest és el meu germà,la meva germana, la meva mare.” (Mt12, 46-49)

“Mentre Jesús parlava, una donaalçà la veu entre la gent i li digué:

-Sortoses les entranyes que et vandur i els pits que vas mamar!

Però Ell va respondre:-Més aviat sortosos els qui escolten

la paraula de Déu i la guarden (Llc11,27-28)”

ComentariComentariComentariComentariComentari

En els Evangelis, veiem que Jesús re-lativitza el fet maternal. Ell trenca ambl’estructura patriarcal i inaugura unaaltra mena de família: la família delsfills i filles de Déu, a la qual no s’hi per-tany per la sang ni pel voler humà,sinó per la pròpia decisió de qui optaper realitzar, en aquest món, comuni-tàriament, el Regne de Déu, és a dir,fer la voluntat del Pare del cel, compregona Jesús.

No són els llaços de la sang ni de lacarn els que Jesús valora, sinó la res-posta de cadascú a fer la voluntat deDéu. Aquesta és la nova estructurarelacional que Jesús pregona: unacomunitat d’iguals on la figura del“pater familiae” queda diluïda i perdprotagonisme a favor dels altresmembres que composen el discipulatd’iguals que segueixen les seves pet-jades. Jesús forma un nou parentiuamb totes les persones que l’estimeni que s’esforcen a fer un món més just,més habitable, on la pau i el bé siguinel fruit d’aquest treball: aquestes iaquests són la seva mare i els seusgermans i germanes de debò.

Cal tenir en compte aquests concep-tes evangèlics per anar desacralitzanti posant en el seu lloc concepcions hu-manes més pròpies d’un desig mitifi-cador que no pas del voler de Jesús.Ell valora la seva mare, Maria, no pasper una concepció virginal, impregna-da d’interrogants i en la qual la jerar-quia ha posat tot l’accent, sinó per laresposta fidel a la voluntat de Déu queella va donar al llarg de la seva vida.Això és l’important més que no pas elfet d’haver-lo dut al món a partir d’unfet miraculós o del fet natural com tot-hom.

Magda TomàsMagda TomàsMagda TomàsMagda TomàsMagda Tomàs


eurem dues dones que te-nen funcions importants enels moments decisius de la

història de la salvació. S’ha debuscar especialment en les fontsde la tradició antiga d’Israel queno van patir gaire les onades delpatriarcat. Sèrah és una profetes-sa de l’antigor coneguda del po-ble i honorada, i Anna és la profe-tessa del Temple de Jerusalem enel moment en què és presentatJesús, i ha de ser interpretada ala llum de la profetessa antiga per-què Lluc la té present quan escriuel seu evangeli.

SÈRAH SÈRAH SÈRAH SÈRAH SÈRAH de la tribu d’Aser, la pro-de la tribu d’Aser, la pro-de la tribu d’Aser, la pro-de la tribu d’Aser, la pro-de la tribu d’Aser, la pro-fetessa dels secrets,fetessa dels secrets,fetessa dels secrets,fetessa dels secrets,fetessa dels secrets, (Gn 46,17),(Nm 26,47)

Pel Gènesi sabem que els fillsd’Aser es deien Limmà, Lishwà, Lis-hví, Berià i la seva germana Sèrah,i a Nombres es diu que Sèrah és lafilla d’Aser. Aquesta Sèrah va emi-grar a Egipte amb Jacob i la sevafamília, aproximadament cap el1650 aC., (Gn 46,17) i en va sortiramb el grup de l’Èxode, qua-tre-cents anys després, cap el 1250aC., (Nm 26,47)1 . Sèrah va ser en-carregada per la tribu d’Aser, de re-velar a Jacob que el seu fill Josepera viu a Egipte; algunes fonts di-uen que a l’època de David, Sèrahencara vivia i que no va morir sinóque va ser transportada al Jardí del’Edèn, sense morir, quan tenia sis-cents anys llargs. La tradició creuque Sèrah tenia una missió moltespecial, per aquest motiu Déu vadisposar que visqués els anys ne-cessaris per a poder acomplir-la.Segons aquesta tradició2 , Sèrahestava destinada a transmetre elssecrets que li havia encomanat elseu pare abans de morir. Un delssecrets que va transmetre era eldel “secret de la redempció” i l’al-tre el dels “ossos de Josep”; totsdos estaven relacionats amb lamissió de Moisès, l’alliberador del

poble. La que ens interessa peril·luminar Anna és la primera.

Les missions de SèrahLes missions de SèrahLes missions de SèrahLes missions de SèrahLes missions de SèrahLa missió més important de Sè-

rah és la del secret de la redemp-ció. Aquest secret està explicat enuna narració del llibre del Gène-si.3 Gràcies a Sèrah, Israel va po-der reconèixer Moisès com el seualliberador, el seu (go’el)4 re-demptor. Jacob abans de morirhavia confiat a Josep els signesdistintius del “redemptor del po-ble”. De la mateixa manera Josephavia confiat aquests signes alsseus germans entre els que hihavia Aser i aquest en morir ha-via transmès el secret a la sevafilla Sèrah. El signe de reconeixe-ment era que “el redemptor

va permetre reconèixer el go’elautèntic d’Israel.

ANNA, ANNA, ANNA, ANNA, ANNA, la profetessa del Temple,la profetessa del Temple,la profetessa del Temple,la profetessa del Temple,la profetessa del Temple,de la tribu dde la tribu dde la tribu dde la tribu dde la tribu d’ASER’ASER’ASER’ASER’ASER. (Lc 2,36-38),(Lc 1,72-73), (Lc 1,68-79)

El nom de la tribu d’Aser era co-negut a l’època dels Patriarques ifins el segle VII aC, al Regne delNord, però aquesta tribu ja noconstava a les llistes de la gent queva tornar de Babilònia cap a Pales-tina, l’any 520 aC. Lluc només diuque Anna era d’aquesta tribu i nogaires coses més. Però ja hem vistque la tradició antiga d’Israel sapmés coses que la Bíblia.

El perfil que dibuixa Lluc és moltcuriós. Anna és una dona “vella”,viuda, austera, pietosa, que viu iserveix en el Temple; “parla molt”però no pronuncia ni una sola pa-raula. Una dona de fiar, fins i tot pera un jueu. Una dona que parlava delnen Jesús a tots els qui esperavenla redempció de Jerusalem; quedevien ser la majoria dels qui ana-ven al Temple. Les paraules que elladeia no consten enlloc i el nen l’aca-bava de conèixer. És com si aques-ta Anna sabés més coses que elsaltres o com si hagués rebut algu-na informació secreta, especial.Lluc escriu per a persones que jatenien fe en Jesús i al·ludeix a co-ses que eren conegudes per aquellsque coneixien les escriptures juevesi la tradició antiga. La narració so-bre Sèrah era coneguda a Israel.Què vol dir això que Anna era de latribu d’Aser? Lluc fa un paral·lelamb Sèrah, profetessa que haviaviscut molts anys abans i que haviareconegut el redemptor d’Israel aEgipte; igualment, Anna havia reco-negut el redemptor d’Israel de l’èpo-ca contemporània. Aquest paral·lelés un recurs teològic molt utilitzata la Bíblia, anomenat midrash quesignifica estudi, recerca.

Profetesses Bíbliques: Sèrah i Anna

VVVVV

d’Israel a Egipte seria aquell quepronunciés dues vegades el verbvisitar”.5 Quan Déu envia Moisèsa trobar els ancians d’Israel (Ex3,16) li dictà les paraules que ha-via de dir perquè els ancians li fes-sin cas (Ex 4,1-9). Moisès noméshavia de repetir el senyal que Déuli revelava com “una paraula clau”.Però com que qualsevol es podiapresentar amb la pretensió de serel redemptor dient una frase in-ventada, calia que fos identifica-da per algú que la coneguésd’abans. Explica la narració queels ancians després d’haver escol-tat Moisès, en tornar del Sinaí, vanrepetir les paraules a Sèrah queles va identificar tot seguit i això continua a la pàgina següent

Les dues donesLes dues donesLes dues donesLes dues donesLes dues dones[Sèrah i Anna][Sèrah i Anna][Sèrah i Anna][Sèrah i Anna][Sèrah i Anna]tenen la missió detenen la missió detenen la missió detenen la missió detenen la missió dereconèixer ireconèixer ireconèixer ireconèixer ireconèixer iconfirmar elsconfirmar elsconfirmar elsconfirmar elsconfirmar elsredemptors delredemptors delredemptors delredemptors delredemptors delseu pobleseu pobleseu pobleseu pobleseu poble


De Sèrah se n’expliquen moltesaltres tradicions conegudes a Israelen l’època de Lluc perquè s’expli-caven a la sinagoga. Però tornema la profetessa Anna. Quina rela-ció té Sèrah amb la viuda de l’evan-geli de Lluc? El punt de contacteentre les dues profetesses és quel’evangelista diu misteriosamentque Anna és de la tribu d’Aser comSèrah. I tan misteriosament! L’últi-ma vegada que el nom d’aquestatribu apareix a la Bíblia és set-centsanys abans amb motiu de la cele-bració de la Pasqua, després, el seunom desapareix definitivamentdels llibres d’Israel.

És evident que aquesta narraciódóna llum sobre la funció d’Annaen el naixement de Jesús, el re-demptor. En dir que Anna era de latribu d’Aser, Lluc fa una al·lusió cla-ra a Sèrah; una de les missionsd’aquesta era confirmar que Moi-sès era el redemptor dels hebreusa Egipte. En el mateix moment enquè Déu realitza la promesa fetaals pares i visita el seu poble peratorgar-li la salvació, una profetes-sa de la tribu d’Aser, Anna, ja vella,reconeix el redemptor d’Israel. Lesdues dones tenen la missió de re-conèixer i confirmar els redemp-tors del seu poble. Sèrah a Egipte iAnna al Temple de Jerusalem; lesdues en el moment en què Déu esdecideix a visitar el seu poble talcom havia estat promès: “Déu, vi-sitar, us visitarà”. Només que Llucposa les paraules en boca d’unhome, (Lc 2,29ss.) Simeó, companyd’Anna, perquè en aquests mo-ments el testimoni d’una dona noés vàlid.

Maria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. Torrents

1 SOR9, Seder Olam Rabbà 9.2 Recordem que la tradició d’Israel no amagava elmèrit de les dones quan el tenien com havia fet ambMíriam, la profetessa, germana d’Aharon i Moisès.3 Gn R 97,6 basat en Gn 48,21.4 El go’el és una institució semítica d’Israel quetotes les famílies tribals tenien. Era un home de lafamília encarregat d’alliberar-la de qualsevol ofen-sa rebuda per gran que fos i que en esborrar elgreuge restituïa l’honor malmès per qualsevol ofen-sa o agressió rebuda. El greuge s’esborrava segonsla llei del Talió.5 Això és una forma que l’exegesi rabínica utilitzahabitualment. S’anomena “infinitiu absolut” i sonacom una promesa: “Déu visitar us visitarà”.

quest evangeli es troba en l’última part de la vida de Jesús aJerusalem. El “Power Point” començàva per una panoràmicade la ciutat de Jerusalem. L’anomenada Terra Santa és terra de

Profetes, on han aparegut les tres grans religions. Podríem dir que ésla terra que ha proclamat els grans ideals de justícia, pau i amor, peròés també terra de conflictes, de lluita i misèries, és la terra que haoriginat més guerres, i que ha vessat més sang.

Marc en el seu evangeli destaca la presència d’algunes figures femeninesen moments decisius del missatge de Jesús. Aquest text, ordenat i profund,ens transmet una humanitat d’iguals on desapareixen tots els privilegis.

Per entendre bé l’evangeli hem de tenir present les perícopes (frag-ments) en el seu context:

La viuda pobra enl’evangeli de Marc

(Mc 11,15-19) Jesús quan arriba a Jerusalem el primer que fa és treu-re els venedors del temple i proclamar que la seva casa, és casa d’ora-ció per a tots els pobles.

(Mc 12,38-40) En aquesta perícopa Jesús acusa els mestres de laLlei, els amonesta per la seva ostentació i els culpa de devorar elsbéns de les viudes.

(Mc 12,41- 44) El text comença dient que Jesús es va asseure davantla sala del tresor. Recordem que asseure’s era una posició d’autoritat(ho feien sempre els rabins quan ensenyaven). Aquest mateix gest eltrobem en altres moments de l’evangeli.

(Mc4,1;13,3) Després veu la viuda que fa una donació de dues mone-des. Ho dóna tot; tot el que té per viure. Podem veure l’actitud de ladona des de tres aspectes:

• Pobresa, és la condició de la possibilitat.• Totalitat, dóna tot el que té per viure.• Gratuïtat no espera res. És un acte completament lliure.Jesús cridacridacridacridacrida els deixebles perquè vegin l’acció de la viuda. Aquesta

crida es troba també en molts passatges,(Mc 1,16-20;3,13;6,7; 8,34;9,35;)El punt central de la història és que la viuda ofereix exemplarment tot el

que té, i ens mostra la seva generositat. Semblant a Jesús que donarà lavida. Jesús ho proclama amb unes paraules que tenen molta força Us asse-Us asse-Us asse-Us asse-Us asse-guro guro guro guro guro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.

En el col·loqui es planteja la pregunta: Es contradiu Jesús, quan re-crimina que els escribes devoren els béns de les viudes, i ara la posad’exemple davant dels apòstols?

Pregunta contradictòria, en diferent situació, que també plantegema tots els lectors de la revista, i com a pista donem una altra perícopa.(Mc13,1-2).

Maria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater Montserrat

CONTEXT I TEXTCONTEXT I TEXTCONTEXT I TEXTCONTEXT I TEXTCONTEXT I TEXT

CONTEXT(Mc 11, 15-19)

Purificació del temple(Mc 12, 38-40)

Acusacions mestresde la llei

CONTEXT(Mc 13, 1-2)

Anunci de laDestrucció del temple

TEXT(Mc 12, 41-44)

La viudapobre

AAAAA


ls coneixements que tenimde la vida i personalitat deMargarida Porete proce-

deixen del procés que acabà en lacondemna a la foguera l’any 1310.Desconeixem quan i on va néixerMargarida. Probablement a mit-jans del segle XIII (1250-60) alnord de França, a la regiód´Hainaut, i és també bastant se-gur que fos una de les anomena-des beguines “independents” quevivien soles o com a màxim ambuna o dues dones més. La inde-pendència femenina sempre hatingut un preu, més encara enplena Edat Mitjana i amb la Inqui-sició molt atenta a qualsevol pos-sible desviació de l’ortodòxia. Enel seu cas, com en tants d’altres,la foguera fou el preu a aquestainiciativa personal. Se la conside-rà una amenaça contra l’ordre es-tablert.

Sotmesa a un llarguíssim procésinquisitorial fou acusada d’heret-gia per les idees expressades enla seva obra. Era evident que lanotorietat del seu llibre, Miroir desMiroir desMiroir desMiroir desMiroir dessimples âmessimples âmessimples âmessimples âmessimples âmes (L’espill de les àni-mes simples), que estés escrit enllengua vernacle, i la difusió deprincipis teològics sospitosos cri-darien l’atenció de les autoritatseclesiàtiques. En el procés hi vanintervenir personatges molt im-portants de l’església francesa del’època, però tot i així Margaridaes va mantenir ferma en tot mo-ment en allò que creia i allò quehavia expressat en el seu llibre. Afinals de l’any 1308, o a principisdel 1309, fou empresonada a Pa-rís per ordre de l’Inquisidor deFrança i vint-i-un teòlegs van con-demnar com a herètics quinze ar-ticles del seu llibre. Finalment l’1de juny de 1310 fou cremada pú-blicament a la Place de la Grèvea París.

Margarida ens ha deixat com allegat el seu llibre, que ha pogut

Margarida Porete

EEEEE arribar fins a nosaltres perquè enel manuscrit no hi figurava el nomde l’autora. És degut a aquest fetque tot i la proliferació de còpies(entre els segles XIV i XV tenimconstància de traduccions medi-evals al llatí, a l’italià i a l’anglès)que es feren en època ja de Mar-garida, no se’l relacionà amb elnom de la beguina heretge, cre-mada públicament. El nombre decòpies en l’època degué ser alt ila seva prohibició no aturà la di-fusió sempre amagant el nom ve-ritable de l’autora. No és fins al’any 1946 que una historiadoraitaliana, Romana Guarnieri, rela-cionà el nom de Margarida ambel manuscrit del Miroir des sim-ples âmes.

Però, de què parla aquest llibreque porta la seva autora a l’ex-trem de ser cremada i que és vistamb tant de temor per part delspoders eclesiàstics?

El Miroir des simples âmes escompon de dues parts assimè-triques. En la primera d’elles (ca-pítols 1-122) n’és protagonista eldiàleg entre diferents figures al·-legòriques femenines: damaAmor, Ànima i l’antagonista Raó;i en la segona part la forma tea-tral desapareix per deixar lloc auna prosa en forma de meditaci-ons o regards que partint de l’ex-periència de l’autora explica laprogressiva transformació del’Ànima.

El propòsit final és explicar l’ex-periència d’unió mística o deïfica-ció. L’Ànima ha tingut la màximaexperiència de Déu i parteix d’aquíper conduir a totes aquelles iaquells que la vulguin seguir. Coml’explica Margarida aquesta uniómística? Com es presenta i comhi arriba?

Margarida comença per a pre-sentar-nos un itinerari a prime-ra vista convencional: “L’Ànimatocada per Déu i despullada del

pecat en el primer estat de grà-cia, és elevada per gràcia divi-na al setè estat de gràcia” (Prò-leg: 2-4). Són set estats o es-glaons pels quals ha de passarl’ànima que vol arribar a fer-se“una” amb la transcendència iesdevenir així ànima lliure i a-norreada.

Dels tres primers estats Marga-rida pràcticament no en parla. Elprimer sabem que correspon a lavida de gràcia que és dóna des-prés de la mort del pecat. A con-tinuació l’Ànima que segueix l’iti-nerari, mor a la natura amb el con-seqüent naixement a la vida del’esperit que ocupa el segon, ter-cer i quart estat. Del segon i el ter-cer Margarida se n’ocupa moltpoc, sabem que pertanyen a lavida de l’esperit.

L’apassionat diàleg entre Amori Ànima i que ocupa la quasi tota-litat del llibre, se centra en els es-tats quart, cinquè i sisè. Desprésdel quart esdevé a l’Ànima lamort de l’esperit a partir de laqual neix a la vida divina que duramentre és en el cinquè i sisè es-tat. I finalment s’esdevé la mortfísica; del setè estat ens diu no-més que el tindrem en la glòriaeterna de la qual no tindrem co-neixement fins que l’ànima hagiabandonat el cos.

L’itinerari poretià, en cap mo-ment lineal ni gradual com pas-sa en altres itineraris espirituals,ens explica la via de despreni-ment o despossessió voluntàriade totes les afeccions que por-tarà la criatura a l’experiènciaunitiva. És per això que l’Ànimaprotagonista, a partir del procésde nuesa progressiva que va ex-perimentant al llarg del recorre-gut, arriba a esdevenir autènticaànima lliure anorreada. I ens brin-da a nosaltres aquesta experi-ència.

Rosamaria Aguadé i BenetRosamaria Aguadé i BenetRosamaria Aguadé i BenetRosamaria Aguadé i BenetRosamaria Aguadé i Benet


Amb motiu de la presentació del documental de NationalGeographic sobre L’Evangeli prohibit de Judes, el pro-grama de TV2 “Amb ulls de dona” dirigit per Sílvia

Cóppolo va invitar el CDE, representat per MariángelesCosculluela ; junt amb tres contertulians més es va de-batre el tema, evidentment des de perspectives diferents.

Judes, amic o traïdor?

La pregunta inicial va ser: Judes,amic o traïdor?

• El Sr. Josep Montserrat (Dr.en Filosofia i Teologia, i traduc-tor de copte), va partir des de laperspectiva cristiana-gnòstica,filosofia molt estesa en el S.II, ala qual pertany aquest evangeli.I des d’aquests textos, va indicarque Jesús i Judes eren moltamics fins el punt de demanar aJudes que el traís per acomplirel pla de Déu i alliberar-lo de “lapresó del cos”, malgrat que elseu honor quedés maculat du-rant molt de temps; no obstantJudas seria finalment rehabilitati presentat com l’apòstol prefe-rit de Jesús. Aquest evangelidescobert recentment és una cò-pia en llengua copta de l’originalgrec, no desconegut per l’Esglé-sia, ja que a l’any 180, SantIreneu el va denunciar en la sevaobra Adversus haereses; per-tany al grup dels Evangelis Apò-crifs, declarats heretges per l’Es-glésia oficial. Un cop mort Jesús,els seus seguidors no van anara l’uníson, hi havia moltes ten-dències i filosofies, fins que enel S. IV, el Cristianisme s’institu-cionalitza i un sector es va eri-gir en hegemònic. I a causa d’ai-xò, l’Evangeli de Judes és un lle-gat històric dels primers temps,i a la vegada, una font interes-sant per aprofundir en el Gnos-ticisme. Quant al Credo cristià,aquests textos no afecten per ares la fe.

• La Sra. Montserrat Vadillo(Membre del Consell E-Cristians)va mantenir la postura oficial del’Església Catòlica declarant queaquest evangeli és “perillós” pelseu intent de rehabilitar JudesIscariot i “emmascarar” la narra-ció dels Evangelis Canònics amb

textos Apòcrifs. Judes va ser untraïdor, primer va pecar per ava-rícia i després per supèrbia, i de-gut a això es va penjar sense de-manar perdó.

• El Sr. Jordi Teixidor (Llicenci-at en Filosofia clàssica i especia-litzat en enigmes de la Història),va argumentar que Judes va serun traïdor des del punt de vistahistòric, ja que a nivell de docu-mentació i verificació –tenim méstextos en llatí i en grec rebutsd’una tradició oral –així ho con-

amb l’esperança de mantenir viuel messianisme políticoreligióscontra el poder d’ocupació romà.En sentir -se desencantat deJesús perquè no complia les se-ves expectatives, el va lliurar ales autoritats, no per a què el ma-tessin, sinó per a forçar-lo a de-clarar la seva divinitat messiàni-ca; i d’aquesta manera, es provo-caria una crisi general i el poblees revoltaria contra Roma. Judesno pretenia la mort de Jesús, peraixò, penedit es va penjar, doncssegons el costum jueu, el suïcidiera la única sortida pública queli quedava al jueu per tal de re-cuperar l’honor perdut i que lavergonya no afectés la seva fa-mília. De totes maneres, va de-fensar clarament la idea que elsevangelis NO SÓN UNA BIOGRA-FIA DE JESÚS i han de ser inter-pretats en clau simbòlica. L’her-menèutica d’aquest text ens pre-senta dos arquetips contrapo-sats: Judes i Pere. Encara quetots dos traeixin Jesús, les pos-tures de penediment són dife-rents. Judes es va allunyar del’amor per orgull, i es desespera;en canvi, Pere va tornar a l’amor,esperant-ho tot.

Diferents perspectives que am-plien les nostres petites realitatsi percepcions, és un fet que ensenriqueix perquè ens fa pensar ievolucionar. El Magisteri eclesi-al condemna el pluralisme inter-pretatiu, imposant un pensa-ment únic i uniforme que no al-teri en absolut l’ortodòxia “orto-pèdica”.

I com a conclusió vull recordarallò que diuen: Encara que el se-cret es divulgui, la veritat conti-nua sent un misteri.

Mariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles Cosculluela(traducció)

firmen. Va defensar la idea delsincretisme religiós i que el Cris-tianisme “begué” en les fonts he-brees, gregues i romanes, socia-litzant tot allò que encaixava mésbé en el seu missatge primigeni.Va donar l’exemple de “les 30monedes”, valor que es donavaa un anyell pasqual, i amb la fi-gura de Judes es podien acom-plir les profecies d’Isaïes sobre elMessies.

• El CDE se’n va sortir per latangent, dient que va ser “un de-cebut”. Va presentar la teoriad’alguns exegetes que assenya-len Judes com a Zelot (naciona-lista i independentista) i que esva vincular al moviment de Jesús

El Magisteri eclesialEl Magisteri eclesialEl Magisteri eclesialEl Magisteri eclesialEl Magisteri eclesialcondemna elcondemna elcondemna elcondemna elcondemna elpluralisme interpre-pluralisme interpre-pluralisme interpre-pluralisme interpre-pluralisme interpre-tatiu, imposant untatiu, imposant untatiu, imposant untatiu, imposant untatiu, imposant unpensament únic ipensament únic ipensament únic ipensament únic ipensament únic iuniforme que nouniforme que nouniforme que nouniforme que nouniforme que noalteri en absolutalteri en absolutalteri en absolutalteri en absolutalteri en absolutl’ortodòxial’ortodòxial’ortodòxial’ortodòxial’ortodòxia“ortopèdica”“ortopèdica”“ortopèdica”“ortopèdica”“ortopèdica”


Xarxa Europea de l’Església en llibertate assistit a la 16ª Assembleaanual de la Xarxa Europea del’Església en Llibertat i la 17ª

Assemblea Europea sobre els DretsHumans en l’Església que aquestavegada s’ha fet a Wiesbaden, Ale-manya. Ha estat una experiència deveritable Pasqua.

El tema: Les tres religi-Les tres religi-Les tres religi-Les tres religi-Les tres religi-ons abrahàmiques tenenons abrahàmiques tenenons abrahàmiques tenenons abrahàmiques tenenons abrahàmiques tenenfutur sense el patriarcat?futur sense el patriarcat?futur sense el patriarcat?futur sense el patriarcat?futur sense el patriarcat?Qüestionament del patri-Qüestionament del patri-Qüestionament del patri-Qüestionament del patri-Qüestionament del patri-arcat en el cristianisme, is-arcat en el cristianisme, is-arcat en el cristianisme, is-arcat en el cristianisme, is-arcat en el cristianisme, is-lam i judaisme a través delam i judaisme a través delam i judaisme a través delam i judaisme a través delam i judaisme a través dela igualtat de gènere. la igualtat de gènere. la igualtat de gènere. la igualtat de gènere. la igualtat de gènere. A lataula on es va iniciar la dis-cussió hi havia un imam,un matrimoni jueu (ellaprogressista i ell ortodox)i una dona i un home cris-tians. Aquestes discussi-ons demostren la força del patriar-cat, i veiem que en les religions estroba la legalització d’aquest siste-ma, en un món cada vegada més laic.

Hi va haver taules rodones, po-nències i pregàries de tradicionsreligioses del Llibre; visita a unamesquita, on en el moment de lapregària, els homes es van que-dar a baix i les dones a dalt. Nosal-tres, un grup d’unes 50 persones,traient-nos i posant-nos les saba-

tes per a anar, després del tempsdedicat a Déu, a intentara intentara intentara intentara intentar dialogardialogardialogardialogardialogar.Però el diàleg el tanquen expres-sions com: “Ho diu el Profeta”, “Ésla voluntat de Déu”, “Està inter-pretat al Talmut”... perquè es ba-sen en fonamentalismes.

Quan assistim aquí a les troba-des interreligioses de la UNESCO odel Parlament de les Religions ensadonem que sempre van ressonantles mateixes paraules però senseclarificar-ne el seu contingut, ni lainterpretació des d’on es parla.

Interreligiositat i InterculturalitatInterreligiositat i InterculturalitatInterreligiositat i InterculturalitatInterreligiositat i InterculturalitatInterreligiositat i Interculturalitatsón dos termes barrejats amb les re-ligions, les cultures i les polítiques, itot plegat resulta un embolic de ca

l’ample. A vegades es magnifica unmatís, i segons interessi, un altre. Lamateixa paraula diu moltes vegadescoses contradictòries.

El patriarcat o l’androcentrisme varelliscant per sobre les definicions iinterpretacions amb una gran lleuge-

resa fins que tot queda...barrejat? justificat? enre-dat? I així, l’autoritat he-gemònica de pensament“masculí” pot mantenir-sesense que les escletxesfacin perillar el sistema.Viure el grup de Wies-baden ha estat una expe-riència per poder copsarcom es va transformantl’espai europeu. Buscar es-pais comuns de respecte idiàleg ajuda a obrir-nos i

a comprendre els diferents senti-ments religiosos que vivim la huma-nitat. Són les diferents cares de Déu,oi? Arribarem a una convivència sen-se imposició i amb justícia?

El canvi és lent i sembla llarg. Iles dones podem desbrossar mol-tes dreceres. Des de la màxima sub-missió i opressió, cal que sorgeixila justícia que s’expressa amb la lli-bertat.

M. Pau Trayner i VilanovaM. Pau Trayner i VilanovaM. Pau Trayner i VilanovaM. Pau Trayner i VilanovaM. Pau Trayner i Vilanova

HHHHH

Pasqua Feminista: La Ruah omple la terra

Relacions Grups

er primera vegada, el Moviment Feministade Catalunya, als seus 30 anys, va demanaral Col·lectiu si volíem tenir el nostre espai i

parlar de dones i religions. Així doncs, en la Tro-bada de Dones 2006, l’espiritualitat, des de dife-rents tradicions religioses: quàquera, protestant,jueva, budista, la cristiana catòlica romana, i tam-bé la musulmana (aquestes no va ser representa-da per un problema familiar de la ponent). Es dia-logà sobre les respectives creences, en dues tau-les rodones.

El feminisme de la diversitat ha demostrat la sevamaduresa i ha reconegut que tota vida té uns va-lors espirituals que cal enriquir per poder viure-la

en plenitud, sense negar-nos res. L’imaginari religi-ós-patriarcal, està també qüestionat a fons des denosaltres, dones creients de totes les tradicions re-ligioses.

La “Ruah” ( mal traduït Esperit Sant), és la “Sofia”( la Saviesa) que ens fa descobrir els trets feministesarreu, fins i tot en llocs volgudament patriarcals comsón les religions. Les 45 dones que parlarem d’aquestfet, creiem que la millor manera d’obrir camins d’uni-tat i llibertat és dialogant juntes.

LES DONES SABEM FER I FEM SABER: Que e-xisteix un espai de feminisme i tradicions religi-oses.

Equip organitzador CDEEquip organitzador CDEEquip organitzador CDEEquip organitzador CDEEquip organitzador CDE

PPPPP


Activitats del CDE

Una xerrada que no oblidarem

Paraules i Fets de Dones

Aquest any, Càritas Fraga, a lesJornades de formació per a volun-taris, va voler incorporar un temanou: La situació de la dona dins: La situació de la dona dins: La situació de la dona dins: La situació de la dona dins: La situació de la dona dinsl’Esglésial’Esglésial’Esglésial’Esglésial’Església.

Així doncs, els organitzadors in-vitaren el nostre Col·lectiu, que amés podria fer conèixer una partde l’Església més acollidora i alli-beradora. Per tant, el 25 d’abril laM. Pau Trayner, la M. DolorsFigueras i jo mateixa arribàrem aFraga, on vam comprovar com ésd’encantadora aquesta població.

L’acolliment fou molt cordial. Laxerrada s’havia anunciat a la co-munitat. Assistiren una cinquan-tena de persones, la majoria do-nes de mitjana edat, i alguns ho-mes. Mentre fèiem temps s’enra-onava en català amb naturalitat.Abans d’iniciar l’exposició algú vacomentar en quin idioma es faria.Els organitzadors van dir que tot-hom entenia el català. És clar,érem a la Franja.

Presento la ponent: la M. Pau.Un assistent demanà que continu-és en castellà, perquè érem aAragó. Vaig comentar que s’aniriaalternant català i castellà. No cre-ia que això pogués ser font deconflicte.

La ponència començà en cata-là. A la gent li cridava l’atenció allòque es deia. Una dona comentà:“el meu marit diu que les donessolament hem de manar a casa ”.La M. Pau, tot fent moure lesmans, contestà que no s’havia degirar la truita. No havien de ma-nar les dones. Calia que els dossexes aprenguéssim a caminarjunts, i no un gènere trepitjant l’al-tre, com fins ara.

El mateix home que anterior-ment havia objectat la qüestió lin-güística, insistí per dificultats deseguir el que deia la M. Pau, la qual

preguntà si això li passava a algúmés. Qui coneixia la persona quees queixava deien que portavaquaranta anys a Fraga i que no eraper qüestió de llengua. Per tant escontinuà sense canviar d’idioma.

Hi havia un altre home, vestitde negre i coll blanc, el proble-

la referència a la igualtat entrehome i dona...” “...St. Tomàs opi-nava que les dones no tenienànima...”

La mateixa persona, que ja feiaestona que estava remenant-seper la cadira intranquil·lament, esmanifestà en desacord i pregun-tà: En quin text es deia això? Vos-tè coneix Teresa de Lisieux? Estàd’acord amb Sant Agustí? Final-ment comprovant que la M. Pau,com a teòloga, sabia donar raóde tot allò que estava dient, l’ho-me va marxar. Es tractava del Sr.Rector. L’incident va fer que escreés un clima una mica tens, finsal punt de plantejar-se si calia ono prosseguir la xerrada. Les per-sones de la sala van demanar quecontinués. I així va ser.

No feia ni deu minuts que s’ha-via reiniciat, quan va tornar a ai-xecar la mà la persona que ja ha-via fet un parell d’interrupcions,mostrant aparentment proble-mes en la comprensió de l’idio-ma. Deia que entenia el fragatí,però desconeixia el català delscatalans ! Serà que amb tants“idiomes i variants” que tenim ac-tualment en el món tothom es faun embolic ?. Va comentar que

Abans d’iniciarl’exposició algú vacomentar en quinidioma es faria. Elsorganitzadors vandir que tothom en-tenia el català. Ésclar, érem a laFranja.

ma del qual no era d’idioma sinód’entendre allò que es deia. Ellacontestà que finalitzada l’expo-sició estava oberta a les diferentsqüestions o plantejaments quees fessin. I continuà: “... l’Esglé-sia no havia pogut signar la De-claració dels Drets Humans per-què els incomplia, per exemple,


Extracte de la conferència organit-zada pel Col·lectiu i l’AcadèmiaCatòlica, de Sabadell.

En aquest primer aniversari delpontificat de Benet XVI volem des-tacar-ne el seu caràcter continuis-ta. De fet podem afirmar que elpontificat del cardenal Ratzingerva començar a mitjans de la dèca-da dels vuitanta.

Durant aquests anys he vist comes reafirmaven les posicions delPapa en:

• La defensa de l’ortodòxia doc-trinal i la repressió de les línies depensament i de les persones quese’n desmarquen.

• La condemna sense pal·liatiusde tot intent de reformular els po-sicionaments morals tradicionals,especialment sobre l’homosexua-litat, els mètodes anticonceptius, lainvestigació genètica i l’eutanàsia.

• La reconducció del procés d’ac-tualització que va iniciar l’Esglé-

sia en el Concili Vaticà II, cap a in-terpretacions tradicionals ambl’objectiu d’aparentar l’aplicaciódels decrets conciliars, però sen-se realitzar els canvis profundsque se’n podrien derivar.

•La negativa a estudiar canvis enl’organització interna de l’Esglésiamés en consonància amb les reali-tats culturals actuals. Incorporacióde la dona a tots els nivells de res-ponsabilitat, inclosos els ministe-ris ordenats, celibat opcional, or-denació de persones casades, par-ticipació dels fidels en els proces-sos d’elecció episcopal, etc.

Tot i això,durant aquest any depontificat, els accents que el nouPapa ha posat de relleu, permetenunes certes expectatives positivesque no s’han de passar per alt:

• Primers passos vers un majorgrau de col·legialitat en el governde l’Església. Més espais perquè bis-bes i cardenals puguin debatre ambllibertat sense control de la cúria.

• Acotament del que s’ha ano-menat la “papalatria”. Menys pre-sència mediàtica i limitació delsactes de masses.

• Impuls al diàleg ecumènic i in-terreligiós.

• Discurs entenedor, directe, pro-fund i actual.

• Indicis d’intents de reestructu-ració de la burocràcia vaticana.

Com a valoració final diem que hamillorat la percepció sobre la possi-bilitat del papat de Benet XVI i quemalgrat els greus efectes negatiusque tindrà per a l’Església una líniacontinuista de rigor i tancament doc-trinal i moral, s’obren expectativespositives que poden originar canvismés profunds en el futur, especial-ment si el missatge essencial de l’A-mor, proclamat en la primera encí-clica del Papa, aconsegueix imposar-se al legalisme, a la repressió i a lapor que avui impera en amplis sec-tors de la jerarquia.

Josep TorrensJosep TorrensJosep TorrensJosep TorrensJosep Torrens

Benet XVI, un Papa decontinuïtat amb accent propi

estant a Aragó s’havia de parlaren castellà. La M. Pau va dir quecertament sabia el castellà, ja quehavia tingut la desgràcia de néi-xer en dictadura i l’havien obliga-da a parlar-lo a l’escola a Cata-lunya. Llavors va continuar encastellà.

La senyora que parlà a l’inici,digué que calia dedicar-se més alspobres i no a les coses que sem-pre havien estat així. La M. Pau hova corroborar, tot informant queella era monja i havia dedicat laseva vida al servei del Regne deDéu per estar al costat dels mésfebles. Havia treballat per CentreAmèrica...

Un altre home aixecà la mà (estractava del capellà de la parrò-quia) i per dir que no estavad’acord amb la ponència, perquèla directriu que ell seguia de l’Es-glésia anava en la línia dels papes:Joan Pau II i Benet XVI i en canvi

la que s’estava exposant era lad’una simple monja. Era qüestióde títols. La contesta va ser afir-mativa: havia de ser així, perquèell estava “ordenat” i per tant obli-gat.

-“Mai no havia sentit ningú queparlés amb tanta autoritat i cone-gués tantes coses de Déu”

-“Jo intuïa, fregant els plats acasa, que el nostre Déu no podiaveure les dones amb inferioritatals homes”

- “T’agraeixo la teva exposicióperquè ens has fet obrir els ulls...”

Finalment l’Enric, el presidentde Cáritas, va agrair la visió d’Es-glésia que s’havia donat. Tambédemanà disculpes per l’actitud delrector. La tolerància, va dir, és unvalor que ja fomentem i treballemdes de Cáritas.

Junt amb d’altres voluntàriesproposaren que l’any vinent elCol·lectiu tornés.

I així va finalitzar aquesta xer-rada tan accidentada: “La po-nent voltada de moltes donesque li agraïen les seves parau-les”.

Montserrat Saladrigues Montserrat Saladrigues Montserrat Saladrigues Montserrat Saladrigues Montserrat Saladrigues

Finalment va acabar l’exposiciói el públic, aquelles dones que finsllavors no havien dit res, vanexpresar-se amb les següents pa-raules:

No han de manarles dones. Cal queels dos sexesaprenguin a cami-nar junts, i no ungènere trepitjantl’altre, com fins ara.


BústiaAGRAÏMENTAGRAÏMENTAGRAÏMENTAGRAÏMENTAGRAÏMENT

Vaig rebre la vostra felicitació i elvostre testimoni de solidaritat.Gràcies. Continuarem units, inten-tant amb llibertat i senzillesa, és-ser fidels a l’Evangeli del Regne deDéu. Vosaltres, fidels i lliures, do-nareu la gran contribució particu-lar de transformar la presència dela dona a l’Esglèsia i al Món.

Som en temps de la Pasqua i lesapòstoles de la Pasqua acompa-nyen i estimulen.

Una forta abraçada i la pau mili-tant de l’Evangeli.

Pere CasaldàligaPere CasaldàligaPere CasaldàligaPere CasaldàligaPere Casaldàliga

LES DONES I EL VATICÀLES DONES I EL VATICÀLES DONES I EL VATICÀLES DONES I EL VATICÀLES DONES I EL VATICÀ

Quina vergonya!Com pot el Vaticà condemnar el

fet que les dones tinguem els ma-teixos drets que els homes (tre-ball, família, església,...)?

Fa molts anys que formo part del’Església Catòlica, intentant aju-dar en allò que puc, però ara, sen-to “verguenza ajena” quan llegei-xo que el Vaticà confirma el quesempre ha demostrat: una esglé-sia “masclista”.

Les dones, segons ells, sols ser-vim bàsicament per a realitzar lestasques domèstiques i procrear, osigui, igual que els animalons (ellsno fan, però, les tasques de casa).

L’església sempre s’ha mantin-gut en aquesta posició. Encararecordo quan em tocava recosiraquelles sotanes curulles de bo-tons!.

L’església, ha enganyat les do-nes, fent veure que es posava aldia: ens ha deixat que fóssim lec-tores en l’Eucaristia, que dirigís-sim els cants de les celebracions,que féssim de catequistes, que...,en fi, com si pensessin donar-nosquelcom a fer que no fos gaireimportant i sempre controladespel rector o sacerdot adient (grà-

cies a Déu, n’hi ha uns quants queno pensen així).

I jo pregunto:Quants homes imparteixen ca-

tequesi? (la catequesi, després del’evangelització és la tasca de di-fusió cristiana més important).

I vers les moltes dones que fande caequistes, s’han preguntat elssacerdots responsables, si aques-ta catequesi es limita a ensenyaruna lliçó o a trametre la seva prò-pia vivència de fe, que és el quedemana Jesucrist que fem?

I el que és més important: comvolem que l’església s’envolti dejoventut, amb aquesta actitudequivocada, sorgida del mateixVaticà, que impulsa una esglésiaavorrida i caduca, sense desper-tar i encoratjar l’interès de joves igrans per seguir.-la?

Si filem prim, al Pare del cel po-dem pregar-li des de qualsevol llocque estiguem.

M. Rosa ArboixM. Rosa ArboixM. Rosa ArboixM. Rosa ArboixM. Rosa Arboix

LA INSTRUCCIÓ DE LA CEELA INSTRUCCIÓ DE LA CEELA INSTRUCCIÓ DE LA CEELA INSTRUCCIÓ DE LA CEELA INSTRUCCIÓ DE LA CEE

Estimades germanes: Sóc un an-tic capellà obrer de Buenos Ai-res, Argentina. He rebut el vos-tre manifest en resposta a la ins-trucció (¿!instrucció!?) PastoralTeologia i Secularització a Espa-nya.

El Manifest em sembla molt bo,fort i correcte. Valent i clar, direc-te.

Tal vegada s’haurien pogut afe-gir dos paràgrafs. El primer, refe-rit al celibat eclesiàstic obligatoridel presbiteri: parlar del presbite-ri de la dona, sense referir-se alcelibat és, avui, afegir-hi una novaexclusió, ja que la dona hauria deser cèlibe per a ordenar-se. Parlode Presbiteri i no de Sacerdoci,donat que el Sacerdoci és condi-ció de tot el Poble de Déu i no solsdels preveres. En els textos neo-testamentaris, en la Carta als He-

breus, Pau parla del “ Gran Sacer-doci i Únic de Crist”, del qual par-ticipa tot el Poble de Déu, i Pereen la seva 1ª Carta anomena elscristians com a “comunitat de sa-cerdots”, “raça elegida”, “regnede sacerdots”, “nació consagra-da”, “poble de Déu elegit”. I enaltres textos es parla de la impo-sició de les mans i de la unció depreveres i bisbes, no de sacerdots.(...)

I l’altre paràgraf podria referir-se a l’Església dels Pobres, signedistintiu de la seva Missió comJesús assenyala als emissaris deJoan Baptista. Els pobres, avui, nosón evangelitzats per l’Església deJesús o, almenys, no és la princi-pal preocupació de l’Església (nide la Jerarquia ni del col·lectiueclesial), fora d’un cert nombre decristians/es, relativament petit,consagrat a evangelitzar-los i aacompanyar-los en la marxa i llui-ta per al seu alliberament i con-quista dels seus drets usurpatspels poderosos de la terra (entreels quals hi ha força “cristians”, aqui la jerarquia assisteix, llevat depoques excepcions). (...)

I podem recordar que els méspobres entre els pobres són do-nes.

Els pobres es troben molt llunyde les nostres preocupacions i deles nostres esglésies, no sols ma-terialment. I si mirem les nostresesglésies en el seu emplaçamentgeogràfic i en el seu interior, ve-iem que no hi ha lloc per als po-bres i no és un lloc on els pobreses puguin sentit còmodes. I aques-I aques-I aques-I aques-I aques-ta és la gran exclusió. ta és la gran exclusió. ta és la gran exclusió. ta és la gran exclusió. ta és la gran exclusió. (...)

La jerarquia està més preocupa-da per la Teologia i la Secularitza-ció que per la Cristianització.

¿Podríem dir que Jesús és elgran exclòs de les nostres esglé-sies i del món...?

(...)Fernando PortilloFernando PortilloFernando PortilloFernando PortilloFernando Portillo

(traducció)


L’Església d’IrlandaL’Església d’IrlandaL’Església d’IrlandaL’Església d’IrlandaL’Església d’Irlanda ha celebrat el 15è aniversari dela primera ordenació d’una dona al presbiterat; actu-alment ja són 87 les dones que exerceixen com a rec-tores en parròquies, constituint el 25% del total delclergat. Està pendent la primera ordenació a l’epis-copat. (Brothers and Sisters in Christ). Irlanda. Gener2006.

El programa de la BBC “I Challenge”El programa de la BBC “I Challenge”El programa de la BBC “I Challenge”El programa de la BBC “I Challenge”El programa de la BBC “I Challenge” va donar la notí-cia d’una dona musulmana anglesa, Salma Qureshi,que ha manifestat la seva ambició d’esdevenir la pri-mera dona Imam. El que estic fent en aquest momentés quelcom de nou. –Fins ara no ha existit cap donaImam, sempre han estat barons; no s’ha pensat maique ho pogués ser una dona, i aquest és un reptemolt gran, va dir en el programa televisiu. Comentàque des dels 7 anys llegeix l’Alcorà, i que de jove nodistingia el que era cultural o religiós. Ara sap quemolts dels costums són merament culturals i que desdel punt de vista religiós no hi ha res que s’oposi a

què una dona sigui Imam. B.A.S.I.C. (Brothers andSisters in Christ). Irlanda. Gener 2006

Escola Feminista de Teologia d’AndalusiaEscola Feminista de Teologia d’AndalusiaEscola Feminista de Teologia d’AndalusiaEscola Feminista de Teologia d’AndalusiaEscola Feminista de Teologia d’AndalusiaSabem que durant molts anys les dones que tenienganes d’aprendre i formar-se s’han anat reunint engrups, han llegit i estudiat pel seu compte, han publi-cat articles i llibres (fins i tot tenen una col·lecció quees diu En clave de mujer), però al final han constatatque la formació autodidacta no els resultava suficient;en volen més, i si els altres no els la donen, ara queelles disposen de llicenciades i doctores, oferiran la for-mació per a si mateixes i per a els barons interessats.Acaben de crear la Escuela de Teología Feminista deEscuela de Teología Feminista deEscuela de Teología Feminista deEscuela de Teología Feminista deEscuela de Teología Feminista deAndalucía, Andalucía, Andalucía, Andalucía, Andalucía, les inicials de la qual formen una paraulamolt significativa aramea efeta, utilitzada per Jesúsen la curació d’un sordmut, i que significa: obre’t. Par-teixen d’un programa sistemàtic, ben ordenat, perquèdesitgen “posar unes bones bases” i fer-ho des d’unaperspectiva feminista. : [email protected] (Traducció)

MMMMMITCHITCHITCHITCHITCH A A A A ALBOMLBOMLBOMLBOMLBOM,,,,, Martes con mi viejoMartes con mi viejoMartes con mi viejoMartes con mi viejoMartes con mi viejoprofesorprofesorprofesorprofesorprofesor, (Madrid: Ed. Maeva,2006, 4a. edició)Martes con mi viejo profesor és unaobra agradable de llegir i que passamolt bé. Aquestes qualitats les té benmerescudes. Ho explicaré. Les sevesdimensions són molt còmodes: ténomés 19 x 12,5 cm. i 211 pàgines,coses que fan que pesi poc i sigui fàcild’aguantar sense que les mans se’nressentin. Pel que fa al contingut ésllaminer. El tema central és “el sen-tit de la vida”, cosa no gens fàcil de

i el llibre s’acaba aviat. No desvetllo resespecial si dic que hi ha dos personat-ges centrals, un professor i un anticalumne seu, però que sense la donad’aquell no seria possible la novel·la.

És una narració distreta que espot reemprende a tot arreu. Buscala complicitat d’aquelles personesque de vegades han sentit el desigde viure la vida pròpia des de dins,sense tolerar els embuts que se’nsimposen ni respectar els tabús ha-bituals.

Maria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. Torrents

tractar. La intenció és mostrar quees pot viure el propi sentit de la vida,compartint-lo amb d’altres. Insisteixen què això es possible, fins i tot enaquelles situacions de malaltia quela nostra societat habitualment ama-ga perquè les considera tabú.

És un llibre senzill semblant a unconte d’aquells que encanta el perso-nal; tot llegint-lo, sovint el lector es diu:“d’això me n’he de recordar”, o tam-bé “això ho tindré present” encara quedesprés se n’oblidi. Els capítols sóncurts, no duren el temps de cansar-se

Flaixos

LlibresRESSENYA

PPPPPERERERERER REFLEXIONARREFLEXIONARREFLEXIONARREFLEXIONARREFLEXIONAR

· John Riches. “El mundo de Jesús”, El judaismo delsiglo I, en crisis. Córdoba: Ediciones El almendro, 1996.És un llibret petit de 200 pàgines que explica com erael món en que vivia Jesús. Això sempre ajuda a enten-dre la seva persona· Bénédicte y Patrice des Mazery. “Opus Dei, una iglesiaen el corazón de la Iglesia”. Barcelona: Editorial Base,2006.La pàgina 249 conté un comentari de Raimon Panikkarque amb 20 línies defineix l’Opus Dei i els seus objec-tius de manera clara.

(Són en la biblioteca del CDE).

Stefan Zweig: El món d’ahir. Quaderns Crema

NNNNNOVELOVELOVELOVELOVEL·····LESLESLESLESLES ENTRETINGUDESENTRETINGUDESENTRETINGUDESENTRETINGUDESENTRETINGUDES

Albert Sànchez Piñol: Pandora al Congo. La Magrana.• Alfred Bosch: Àlia, la sublim.Columna • Donna Leon:Muerte en La Fenice. Seix i Barral. • Paul Auster: Lainvenció de la solitud. El Balancí. • Bernardo Atxaga:Memòries d’una vaca. Cruïlla • Susan Vreeland: La jovende azul jacinto .Salamandra

BIBLIOGRAFIA


Col·lectiu de Dones en l’Església C/. Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - [email protected] - www.cdonesesglesia.org

Butlleta de subscripcióQuota anual 6

Nom i cognoms AdreçaPoblació Telèfon

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular .............................................................................................Adreça .....................................................................................D.P. ............................Població .....................................................................................................................................Banc o Caixa ........................................................Entitat .........Control........Oficina..............Nº compte/llibreta ..................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripcióal Butlletí Paraules i fets de Dones.

B/. Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596

Signatura

Amb el suport de:

Regidoria de Serveis Personals

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Afers Religiosos

Generalitat de CatalunyaInstitut Català de la Dona

Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886

Major de Sarrià, 57Tels. 93 204 17 91 - 93 203 07 14

Plaça de Sarrià, 12-13Tel. 93 203 04 73 - Fax 93 280 65 56

BARCELONA

Recordeu i reserveu-vos sempre:

PRIMERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Tema teològicTema teològicTema teològicTema teològicTema teològic

TERCERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Vida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiu

ÚLTIMS DIVENDRES DE MES (19,30 h.)Temps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregària

Punts de Venda: LliberiesClaretClaretClaretClaretClaret (Llúria, 5) Ona Ona Ona Ona Ona (Gran Via, 654)

Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg (Dagueria, 13)


paraules i fets de 40 - donesesglesia.catdonesesglesia.cat/revista/paraules40.pdf · pació. la...

Documents