1)Partint del text presentat, situa’l dins del moment de la història de la psicologia. Explicita el

pensament de l’autor, l’època i el context teòric.

Al darrer quart del segle XIX, la ciència va aconseguir un gran prestigi gràcies al mètode

inductiu, emprat per Copèrnic.

Els grans avenços científics en els camps de física, química i la biologia que atorgaven unes

millores considerables a la societat ja que donava suport als procediments científics de l'època.

El predomini de la investigació científica al segle XIX va tenir una gran importància en el

moment en el qual la psicologia va començar a distanciar-se de la religió i la filosofia

especulativa.

En aquella època, hi havia una gran influencia de l'empirisme angles i els filòsofs

naturalistes investigaven les associacions mentals com intermediari dels processos

cognoscitius i emocionals.

Aquesta idiologia es basava fonamentalment, en l'experiència ja que era la font del

coneixement per l'estudi de l'home .Aquest és va centrar en els sentits, les sensacions i les

imatges fonamentades per l'associacionisme.

Aquest moviment és un teoria psicològica que explicava la consciencia com a un principi

d'idees.

Durant el segle XIX, tal i com havíem exposat abans, la fisiologia va incrementar el seu

coneixement del sistema nerviós.

Un dels grans científics de l'època va ser Von Helmholtz que va realitzar investigacions sobre

l'òptica i gràcies a teories com la de percepció dels color, va contribuir amb la psicologia.

Gràcies a un seguit d'investigacions va classificar la sensació com l'experiència produïda per

la impressió sensorial (procés dependent dels mecanismes) i la percepció, va ser definida

com, interpretació dels processos sensorials, procés amb el qual implica el qüestionament del

subjecte.

Entre el 1850 i 1860 Fechner va postular que tots els estímuls pertanyen al món físic, on

totes les sensacions pertanyen al món mental. Va deixar constància que a cada

experiència de consciencia li correspon un fet fisiològic.

Fechner va portar a terme la primera investigació sistemàtica en psicologia experimental i va

proposar la quantificació de sensacions de manera indirecta, demanant als subjectes

experimentals destriar entre els diferents estímuls.

L'elementalisme era un anàlisi patent a la psicofísica d'Ernst Weber i Gustav Fechner, i a

psicologia fisiològica de Wilhem Wundt, on s'inicia per les sensacions individuals i aïllades,

i relacionades funcionalment amb l'estímul.

Wilhem Wundt va ser un filosof, fisiòleg i psicòleg; va fundar el primer laboratori de

psicologia experimental al 1879, a la Universitat de Leipzig.

La definició de la psicologia, donada per Wundt, és la doctrina dels fenòmens espirituals i

es constitueix en el fonament de la ciència de l'esperit.

Wundt considerava, com a propòsit principal de la psicologia, l'estudi de les associacions

de sensacions i idees simples que formen les complexes.

Va fundar l'estructuralisme ja que el seu objectiu era aconseguir l'estudi de la consciencia de

les emocions o l'estructura dels processos conscients. Aquesta composada d'imatges i

emocions. L'estructuralista analitza la experiència mental a través dels elements més

simples, anomenades sensacions per esbrinar la combinació dels elements i connectar-los

amb les connexions fisiològiques de l'individu. El mètode emprat és l'experimental, i per

primera vegada, gràcies a l'ús de la psicologia experimental es descriu el temps de reacció i

el descobriment de les primeres localitzacions cerebrals.

Però en el cas del nostre text, Wundt no estudia a l'individu sinó que esta interessat en

l'estudi de la psicologia dels pobles o ètnica.

L'objectiu d'aquest estudi és el comportament del grup en relació a la identitat ètnica, és a dir,

l'estudi dels productes culturals dels pobles (llenguatge, mites i costums).

Ja que l'interessa la ment col·lectiva entesa com el conjunt de pensaments, sentiments i

formes de viure compartits pels membres d'un mateix grup social. En aquest cas, el mètode

emprat va ser el descriptiu de les ciències socials . Wundt va entendre que no podia realitzar

un estudi experimental però si històric i evolutiu.

Encara que Wundt consideres inviable l'estudi experimental dels processos mentals

superiors com la memòria o el pensament, altres psicòlegs experimentals estaven

aconseguint importants progressos en aquests estudis en altres universitats alemanyes.

Segons Wundt, l'observació i l'anàlisi psicològica d'aquests productes eren instruments

útils per a poder comprendre els processos psíquics més complexos responsables de la

seva gènesis i desenvolupament (Feger, 1981; Rodriguez-Marín, 1981;

Samelson,1974;Dazinger,1980)

2) Tenint en compte el text presentat en aquesta PAC i les idees de Wundt, explica la

metodologia utilitzada per aquest autor i el seu objecte d’estudi.

La preocupació central de Wundt era el mètode per a esbrinar el descobriment de les lleis

naturals que regeixen la ment humana, és a dir, les unitats bàsiques del pensament a partir

dels estímuls sensorials.

Wundt va utilitzar el laboratori i va mantenir una actitud rigorosament experimental. Va

ser molt insistent en la identificació de les variables psicològiques estudiades, amb un estricte

control i va poder quantificar-les donat que va poder mesurar el temps de reacció que es

triga en realitzar una activitat mental.

El mètode d'observació que va realitzar és experimental en el qual es provocà la

fenomenologia, intencionadament, per a estudiar les sensacions del subjecte en estudi.

Aquest subjecte ha d'estar preparat de manera que ell pugui realitzar-se una autoavaluació de

les sensacions experimentades durant l'estimulació. Aquest mètode és l'anomenat

introspecció analítica.

Aquesta metodologia estava molt limitada per la selecció i l'entrenament dels individus que

participaven a la investigació. Aquests estudis, normalment, es realitzava amb una única

persona que havia d'estar capacitada.

Només es pot estudiar aspectes concrets i, tot i així, no hi havia manera de provar la veracitat

i validesa de les troballes introspectives.

Aquest mètode presenta un alt grau reduccionista ja que l'interessa desfer-se de la visió

de conjunt de l'organisme humà.

Aquest mètode era vàlid per la psicologia fisiològica però no per la psicologia etnològica o

dels pobles.

En aquest cas, l'estudi es realitzava mitjançant els mètodes de l'observació i deducció, és a

dir, s'utilitzava el mètode històric-descriptiu per a l'estudi de fenòmens socials i formes

culturals.

3) Per què es considera Wundt com a pare de la psicologia científica? Cal tenir en compte el

material treballat en el Debat de la PAC1 i, sobretot, allò referent a la historiografia.

Wilhem Wundt esta considerat com a pare de la psicologia científica donat que va ser el

primer en crear un laboratori de psicologia experimental a la Universitat de Leipzig al

1879.

Va ser el primer en situar la psicologia en el grup de teories metal·listes de la qual van

sortir diferents teories a partir d'aquesta (funcionalisme, psicoanàlisis, etc.). I va aconseguir

diferenciar- la de les altres ciències (biologia, física , química i fisiologia) degut a que el

seu mètode i la seva doctrina va aconseguir molts deixebles que van estendre-la arreu del

món.

4)Explica la influència de Wundt en relació la psicologia de la Gestalt.

Wilhem Wundt al igual que la psicologia de Gestalt tenen en comú que totes dues

consideren que la psicologia ha d'estudiar la experiència immediata total.

La psicologia de Gestalt és un moviment de la psicologia que va sorgir a principis del

segle XX, amb teòrics com Kurt Lewin, Mar Wertheimeri Kurt Koffka.

Els psicòlegs de Gestalt defensen una psicologia holística basada en la percepció de

formes completes per part de la ment.

Els elements estan determinats com a parts per les condicions intrínseques de la seva totalitat.

Aquest corrent de pensament creia que la experiència és un camp constituït de parts que

interactuen dinàmicament.

La psicologia de Gestalt va crear el concepte de "awareness" (adona-se) que estava

diferenciat en tres parts: el món exterior, el qual estava relacionat amb el contacte físic amb

els objectes i les sensacions que percebem; el món interior, sensacions i sentiments que

nosaltres tenim internament; i, per últim, la zona entremitja que és tota l'activitat mental

que ocorre més enllà del present (imaginar, pensar, planificar, etc.).

Per a Wundt, no diferencia l'objecte natural extern i l'objecte psíquic intern perquè

l'experiència actual immediata s'unifiquen.

Wundt va proposar tres principis de la causalitat psíquica i tres lleis generals del

desenvolupament psíquics. Els principis de la causalitat psíquica s'apliquen als processos

elementals per adonar-se de l'aparició i desenvolupament de formacions psíquiques

compostes.

Les lleis generals del desenvolupament psíquic estan formades per 6 lleis: la llei dels

resultants psíquics explica el procés dels elements simples fins a la formació psíquica

superior; llei de les relacions psíquiques donant significat al contingut mental; llei dels

contrastos on s'explica que les experiències oposades es reforcen mútuament; llei del

creixement mental, enuncia la continuïtat dels processos en amplis intervals de temps; llei

de la heterogènia dels fins, on les conseqüències de les accions humanes son imprevisibles

ja que poden convertir-se en objectius i, per últim, la llei del desenvolupament dels

oposats.

Els integrants de la psicologia de Gestalt, van proposar unes lleis principals: de

proximitat, els estímuls pròxims es perceben agrupats; de semblança,els estímuls

semblants es perceben agrupats; de tancament, figures incomplertes es perceben

complertes; de destinació comuna on es desvien d'una manera similar respecte a una

agrupació; i de pragnància, l'organització perceptiva tendeix a formar una bona gestalt.

Referència bibliogràfiques

Balltondre, M.(2007). La psicologia Europea de la consciència:orígens i principals

desenvolupaments.

Cagigas, A.(2002). Guía de viaje por una historia de la psicología (pp. 14-36). Jaén:Ed. del

Lunar.

Gondra, J.M.(1997). Nacimiento de la psicología científica (vol. 1, pp.156-163). Madrid:

Editoriales Síntesis.

Leahey, Th.H.(2005). Historia de la Psicología (pp- 186-191).Madrid: Pearson Educación.

Saíz Roca,M.; Anguera, B.;Civera,C.; de la Casa,G.;Marín, J.; Mülberger, A.;

Pastor,J.C.;Pedraja, M.J.; Pérez-Garrido, A.; Romero, A.; Ruiz, G.; Sáiz, D.;Sánchez,N.;

Tortosa, F.; Valldeneu, A. y Vera, J.A. (2008).Llindars de la psicologia científica. En M.Saíz Roca

y A. Valldeneu (Eds.) Historia de la Psicología (pp. 7-35). Barcelona:UOC

Saíz Roca,M.; Anguera, B.;Civera,C.; de la Casa,G.;Marín, J.; Mülberger, A.;

Pastor,J.C.;Pedraja, M.J.; Pérez-Garrido, A.; Romero, A.; Ruiz, G.; Sáiz, D.;Sánchez,N.;

Tortosa, F.; Valldeneu, A. y Vera, J.A. (2008).Fundació i establiment de la psicologia científica.

En M.Saíz Roca, D. Sáiz, G.de la Casa, G. Ruiz y N. Sánchez (Eds.) Historia de la Psicología

(pp. 16-24). Barcelona:UOC

Saíz Roca,M.; Anguera, B.;Civera,C.; de la Casa,G.;Marín, J.; Mülberger, A.;

Pastor,J.C.;Pedraja, M.J.; Pérz-Garrido, A.; Romero, A.; Ruiz, G.; Sáiz, D.;Sánchez,N.; Tortosa,

F.; Valldeneu, A. y Vera, J.A. (2008).La psicologia en la primera meitat del segle XX. En M.Saíz

Roca;B.Anguera;C.Civera;G. de la Casa;J.Marín;A. Mülberger; J.C.Pastor;M.J.Pedraja; A.Pérez-

Garrido;A. Romero;G. Ruiz;D.Sáiz; N.Sánchez; F.Tortosa; A.Valldeneu y J.A.Vera(Eds.).

Historia de la psicologia (pp. 61-79). Barcelona:UOC

Saíz Roca,M.; Anguera, B.;Civera,C.; de la Casa,G.;Marín, J.; Mülberger, A.;

Pastor,J.C.;Pedraja, M.J.; Pérz-Garrido, A.; Romero, A.; Ruiz, G.; Sáiz, D.;Sánchez,N.; Tortosa,

F.; Valldeneu, A. y Vera, J.A. (2008).La psicologia en la primera meitat del segle XX. En M.Saíz

Roca;B.Anguera;C.Civera;G. de la Casa;J.Marín;A. Mülberger; J.C.Pastor;M.J.Pedraja; A.Pérez-

Garrido;A. Romero;G. Ruiz;D.Sáiz; N.Sánchez; F.Tortosa; A.Valldeneu y J.A.Vera(Eds.).

Historia de la psicologia (pp. 12-18). Barcelona:UOC

Tortosa Gil, F. (1998). Una historia de la Psicología moderna (pp.98-108). Madrid: McGraw-Hill

Webgrafía

http://biblioteca.uam.es/psicologia/exposiciones/james/documentos/CartelaA4%20%20Estruct

uralismo%20vs%20Funcionalismo.pdf

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/wundt.htm

http://www.monografias.com/trabajos/wilhelm/wilhelm.shtml

http://www.psicologia-online.com/colaboradores/cvasquez/gestalt.shtml