DIMECRES · 20 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14943 - AVUI / Any XLI. Núm. 13813 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

2043

26Q

8011

75-1

1273

22w

Tot el judici de l’1-O, en directe a El Punt Avui TV. Avui, a partir de les 09.30 hAvui, a partirde les 9.30 h

DECISIÓ · El president deixa elsllaços a la Generalitat en esperade l’informe vinculant que had’elaborar el Síndic de Greuges

REACCIÓ · La JEC no acceptaprorrogar el termini ja caducat iLa Moncloa avisa que els Mossospoden rebre l’ordre de retirar-los

Torra ignora laJunta Electoral

Els mitjans feien guàrdia ahir a la plaça de Sant Jaume per si la Generalitat retirava el llaç groc ■ JUANMA RAMOS

P6-8

May no troba la sortidaa l’atzucac del ‘Brexit’

Europa-Món P18,19

Sol·licita una pròrroga a la UE, però nopresenta cap pla ni n’especifica la durada

Idea un programa de visites exclusivesper als seus espais en restauració

Cultura i espectacles P22,23

Obres de restauració a la Casa Batlló ■ JUANMA RAMOS

Rutes per les obresde la Casa Batlló

Trump i Bolsonaro creenun nou eix americà

Europa-Món P19

NACIONAL P10-12

Les defenses alerten dels testimonisfalsos de dos dels agents declarants El fiscal Javier Zaragoza ■ EFE

La Guàrdia Civilfabula sobre unaviolència extremael 20-S a Exteriors

NACIONAL P13

Artadii Borràsdeixaranel governdillunsBudó va a Presidènciai sona Batallé a Cultura

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 20192 |

o em fa cap grà-cia que el PP faci

servir els personatgesde Barri Sèsam, Epi iBlas, per fer campa-nya electoral. Es van-

ten de dir que no és un joc de nens pe-rò es valen d’aquests referents infan-tils per explicar als seus votants, demanera senzilla perquè fins i tot ho en-tengui una criatura, que no votin altresforces, com ara Vox. Perquè si de veri-tat volen fer fora Pedro Sánchez de LaMoncloa no s’ha de fragmentar el vot,de dretes, i a qui cal votar és al PartitPopular de Pablo Casado. Que el veri-table vot útil, diuen, és el que va parara les saques populars. Que no s’enga-nyin que hi ha una llei que es diud’Hondt que els farà perdre pistonadasi es presenten en circumscripcionspetites on la divisió del vot pot evitarque guanyin escons. El pròxim serà unaltre vídeo protagonitzat per un perso-natge amb una alta capacitat didàcti-ca. Em refereixo a Coco, aquell mons-tre de color blau, pelut, amb els braçosllargs i prims que es desespera fins a

l’extenuació per fer entendre un con-cepte. Segur que el recorden. És aquellninot, bonàs, que posa exemples moltgràfics per assimilar on és a dalt i abaix, quina diferència hi ha entre aprop i lluny, dins i fora, del dret i del re-vés. On en Coco ho tindria francamentpelut i complicat és per explicar quèés l’esquerra i la dreta d’aquest país.Imagineu-vos l’esquetx. Surt en Coco idiu a l’audiència: “Avui us ensenyaré ladiferència entre l’esquerra i la dreta. Ala meva dreta, que és la vostra esquer-ra, Vox, PP i Ciutadans.” I es veuenAbascal, Casado i Rivera. “I a la mevaesquerra, que és la vostra dreta, elPSOE, Podemos i Izquierda Unida.” Isurten Sánchez, Iglesias i Garzón. Decop, se sent una veu en off que li diu aen Coco, que no, que està equivocatque és al revés, que així confon els es-pectadors. Després de diversos intentsdesesperats, Coco es rendeix davant laimpossibilitat de fer veure realment onés la dreta i l’esquerra perquè, es posincom es posin ara, en aquest país elconcepte dreta-esquerra és molt con-fús.

N

Keep calmMartí Gironell

Dreta-esquerra

Es posin com es posin ara, enaquest país el conceptedreta-esquerra és moltconfús

er arribar a la “festa de la demo-cràcia”, que se situa el diumen-ge d’introduir el vot a l’urna,

ens fan passar per una Quaresma pe-nitencial. Fins i tot creen un tribunalinquisitiu especial que vigila que el de-juni i l’abstinència siguin observats.No es poden fer certes manifestacions,no es poden publicar enquestes a par-tir d’un dia fixat, els mitjans de comu-nicació públics han de seguir pautesrestrictives per informar sobre la cam-panya, s’han de despenjar emblemesdels balcons, s’ha d’estar molt atent aqualsevol instrucció nova, sempre li-mitadora, dels jutges. Quan dirigial’edició del Maresme d’El Punt vam do-nar notícia en plena campanya electo-ral d’una enquesta local, festiva i sen-se transcendència que havien organit-zat els veïns de Vilassar de Dalt sobreles eleccions. Més que una enquestaera una juguesca, una llumineta (una“porra”, veig que se’n diu ara). Ens vacaure una multa que ens va deixar es-tabornits i que ni el mateix advocatCarles Monguilod amb totes les sevesarts va poder evitar. Un partit ens vaacusar de no haver obtingut el resultat

P

que esperava a escala nacional per cul-pa de la intromissió periodística i elvam tenir enfadat quatre anys seguits.

La Quaresma original, la religiosa,desemboca en el diumenge de Pasqua,segons el Vaticà el dia més importantde l’any, la “festa de l’Església”. Dosdies abans hi ha hagut el DivendresSant, el del recolliment, el silenci, lameditació... L’Església l’ha acabat fentmolt tolerant. L’anomenada JuntaElectoral és més severa que el papa deRoma i no en deixa passar ni una eldissabte vigília de la “festa de la demo-cràcia”, oficialment dia de reflexió perno dir-ne de l’estat d’excepció.

Ahir va ser Sant Josep. Havia estatuna festa molt grossa, quan a cada ca-sa hi havia un Josep. A les taules apa-reixien grans rostits i grans plates decrema. Què passava si Sant Josepqueia en Quaresma? Bé: sempre hiacostuma a caure, i ahir no va ser unaexcepció. Què passava si queia en undivendres qualsevol de Quaresma, diade dejuni i abstinència? Passava queSant Josep era més fort, i l’Esglésiaadmetia els rostits i els plats de crema.La Junta Electoral no està per france-silles ni butlles. Jo fins i tot diria quese sent més còmoda en la restriccióque en la pròpia “festa de la democrà-cia”, com el cos cardenalici anterior alVaticà II apreciava més els rigors qua-resmals que el dia de Pasqua. La cele-bració pasqual queda resolta en dosdies: diumenge i dilluns. En algunsllocs, ni dilluns. La Quaresma, com elnom indica, dura quaranta dies i qua-ranta nits. Ha anat precedida del car-naval: ni una setmana. De seguida s’in-terposa el dimecres de cendra

El judici a l’independentisme, és lapenitència prèvia a la resurrecció, a lafesta de la democràcia?

“Quan s’entra encampanya ensimposen el dejuni il’abstinència

Vuits i nous

Quaresma democràticaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2019

om molts de vostès, segueixoamb interès el judici de l’1-O. Se-gueixo amb interès no només la

metamorfosi que està patint l’amableMarchena des del primer dia –quem’estalviaré de qualificar per si decas– i segueixo també amb interès lespreguntes de l’advocacia de l’Estat i dela fiscalia. M’interessen sobretot lespreguntes d’aquestes dues parts (ambVox faig objecció de consciència i no-més me’ls escolto per imperatiu legalsi soc dins la sala) perquè són les que,és clar, han de demostrar les acusa-cions de rebel·lió, malversació i no séquantes coses més. Ahir va ser un diainteressant. Per veure com a través dela Guàrdia Civil les declaracions deljutjat número 13 s’han colat en el judi-ci (s’han tornat a colar, de fet) i persentir, és clar, el relat dels fets per bo-ca d’alguns dels guàrdies civils que vanintervenir el 20-S davant el Departa-ment d’Economia i d’Exteriors. Mare-

C “Alguns agentssemblava ahir querelataven unaoperació de combat

dedeu. Sentint-los, en alguns mo-ments semblava que relataven unaoperació de combat, tot i que en comp-tes de bombes i metralletes es veu quede tant en tant els plovia alguna ampo-lla d’aigua –de plàstic–, alguns insults,i es veu que també clavells. Hi va havercap assalt a la seu d’Exteriors, però?, liva preguntar Andreu van den Eynde al’agent que parlava de “tumulto”, de“caras que no eran normales” (les delsmanifestants) i de “ràbia descontrola-da”. “¿Hubo algun asalto?”, li va insis-tir. I l’agent: “No. Però podría haber

ocurrido.” Aquesta és la clau. Al matí,la fiscal Madrigal interrogava l’exsot-ssecretari d’Hisenda Felipe Martínez,sobre la suposada malversació de fons.Martínez explicava, com ja va admetreMontoro en el seu moment, que capdels controls fets per l’Estat va detec-tar que es desviés ni un euro cap al re-ferèndum. Com que no se’n sortia, Ma-drigal –astúcia personificada– al finalli va preguntar: “Es podien haver elu-dit, però, aquests controls? La respos-ta era òbvia: “Els sistemes de controlarriben fins on arriben i tenen els lí-mits que tenen”, va dir Martínez. Fan-tàstic. Un excàrrec d’Hisenda admetque la Generalitat podia haver eluditels controls, titulaven els digitals alcap de res. Caram. Però ho va fer? Quècarai jutgen? Intencions? Jutgen quehi podia haver hagut un assalt? Que lagent feia cara de “ràbia descontrola-da”? Ingenu de mi. Jo em pensava queen un judici feien falta proves.

I què carai jutgen, doncs?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La Casa Batlló, una de les construccions destaca-des d’Antoni Gaudí i de la ruta modernista de Bar-celona, acaba de presentar les obres de restaura-ció, que han afectat la planta noble, la façana inombrosos elements funcionals i decoratius del’interior.

PRESIDENT DEL PARLAMENT

Restauració permanent

Un polític ha de prendre decisions, encara que nosiguin fàcils i, per això, és d’agrair que el presidentdel Parlament posi fil a l’agulla per poder designarmés d’un centenar de càrrecs pendents de nome-nament. La situació s’arrossega des del 2014, pe-rò cal posar ordre.

-+=

-+=

Poesia per sempreRosa Fabregat

Valentia políticaRoger Torrent

-+=

Xavier Villanueva

Un poema de l’escriptora i poetessa Rosa Fabre-gat (Cervera, 1933) ha estat escollit per al DiaMundial de la Poesia, del qual es faran dos-centsactes arreu del país. Tot un honor per a aquestaautora lleidatana que ha conreat sobretot la poe-sia, però que també ha escrit novel·les.

UN POEMA SEU PER AL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

ARQUITECTE. DIRECTOR D’OBRES DE LA CASA BATLLÓ

El llaç groc continua sent elcentre del debat polític en

aquest llarg període preelectoral deles generals, les municipals i les eu-ropees. La Junta Electoral Central(JEC), en la seva funció de vetllarper la neutralitat de les administra-cions en aquests períodes, es man-té en la seva determinació d’orde-nar la retirada dels llaços grocs detots els edificis públics, i el presi-dent de la Generalitat, Quim Torra,es manté en la seva de no retirar elllaç del balcó del Palau perquè és elque va decidir el ple del Parlament iperquè defensa el caràcter no parti-dista d’aquest símbol.

No ens cansarem de repetir queel llaç groc no identifica cap partit,no demana el vot a ningú i per a nin-gú. El llaç groc no trenca la neutrali-tat electoral, que és, presumpta-ment, l’objecte de l’actuació de laJEC. El llaç groc és una expressiócol·lectiva de rebuig contra la situa-ció de manca de llibertat i de vulne-ració de drets civils que pateixendes de fa mesos els presos i els exi-liats polítics. Si avui es posés fi aaquesta situació injusta, desaparei-xerien els llaços, tots, de la Genera-litat, dels ajuntaments, de les pla-ces, els ponts, les baranes i els bal-cons. És un fenomen totalment almarge de les cites electorals.

Potser és una anomalia o un fetexcepcional, però el que sí que ésrealment anòmal i excepcional i ésnecessari recordar-ho i denunciar-ho cada dia, també en períodeselectorals, és la injustícia i la vulne-ració de drets. Els partits estan encampanya i utilitzen amb més omenys vehemència aquest fet perguanyar vots o erosionar els adver-saris, en aquest cas Quim Torra, pe-rò la coartada electoral no amaga laseva irresponsabilitat, assumintacríticament el criteri de la JEC ioblidant deliberadament que dar-rere aquesta branca hi ha tot unbosc.

La batalladels llaços

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Casadoarrasa

ablo Casado està disposat a arrasar amb tot en laferotge competició electoral que manté amb

Ciutadans i Vox. I el tot inclou els afins a Soraya Sáenz deSantamaría, però també el PP de Catalunya. Les llistes ales eleccions espanyoles del 28-A en són l’exemple. Deles candidatures s’ha escombrat l’actual portaveu delgrup popular al Congrés, Dolors Montserrat, ol’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.En la renovació de Casado no hi caben. I no deu serperquè no hagin fet mèrits. O no ho hagin intentat. A

Montserrat li recordemintervencions memorables, com arauna en què va barrejar la prostitució,les dimissions de ministres delPSOE i el suposat plagi de la tesi dePedro Sánchez. “Coordini Moncloa,Waterloo, la datxa de Galapagar i lesherriko tabernas”, va acabaretzibant a Carmen Calvo. I què

podem dir de Millo? Assegut com a testimoni al Suprem,l’exmembre d’Unió Democràtica va relatar la preparaciói el mateix referèndum pràcticament com l’apocalipsi.No hi van faltar la violència, les muralles humanes, unaarmilla suposadament tallada de dalt a baix i fins i tot la“trampa del Fairy”. Res de tot això els ha servit per tenir elfavor de Casado, que ha optat perquè sigui CayetanaÁlvarez de Toledo qui agafi el protagonisme del PP aCatalunya. El partit del barceloní carrer Urgell hi perd. Elseu pes el 28-A és mínim. I Montserrat i Millo haurand’esperar a les europees.

P

El partit delbarcelonícarrer Urgellhi perd, en leseleccions del28-A

http://epa.cat/c/j64v8c

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Elisenda Paluzie respon que nos’havia presentat per ocupar lapresidència de l’ANC i demanaque es treballi per trobar elconsens.

10anys

20anys

Els sindicats calculen unaparticipació del 70%, queEducació rebaixa al 41,5%.Maragall remarca quemantindrà la seva reforma.

Els observadors internacionalsse’n van de Kosova en previsiód’un atac. Retiradad’ambaixadors de Belgrad pelboicot serbi al pla de pau.

Paluzie, a l’ANC Protesta Tensió a KosovaTal diacomavui fa...

es mentides, ladeformació de la

realitat fins a tornar-lairreconeixible, des-criure en un judici,com a prova irrefuta-

ble de l’acusació, que en tal lloc hi ha-via gent amb cara de molta ràbia i ques’havien format tumults de possiblesefectes devastadors que finalment noes van produir però que deu n’hi do lapinta de mala llet que feien, són ele-ments que jo em pensava que queda-ven en el món de la imaginació, la no-vel·lística de gènere i les sèries de Net-flix. Ahir el meu Whatsapp no va pararde sonar amb uns amics indignats quehavien estat el 20 de setembre de2017 davant de la conselleria d’Exte-riors de la Generalitat, i es feien creusdel relat que estaven escoltant delsagents de la Guàrdia Civil citats a de-clarar. Convertir una protesta ciutada-na, massiva, és cert, però pacífica i onningú va prendre mal llevat d’un parellde cotxes que la Guàrdia Civil va aban-donar sense vigilància i que van servirde plataforma per tenir millors vistes,en una mena d’apocalipsi zombi on lagent agitava agressivament banderesd’Òmnium i de CCOO i que no es vanabraonar violentament sobre la bene-mèrita autoritat per alguna casualitatdel destí, és realment sorprenent. Imés quan se suposa que això és la ver-sió de l’autoritat, de les persones a quise’ls dona una arma i se’ls encomanala gestió de la violència legítima de l’es-tat de dret.

Tants anys parlant de l’estat de dreti l’imperi de la llei, i al final aquest esmanifesta en la forma d’un agent de laGuàrdia Civil explicant els fets, en unsfiscals que en lloc d’observar els fetsamb neutralitat intenten posar ambcalçador una violència que no va exis-tir, i un jutge que ni tan sols permetveure els vídeos que contradirien elsrelats esfereïdors que s’intenten donarper bons, tot plegat cap a una sentèn-cia exemplar que, en realitat, ja va fixaramb antelació el cap de l’Estat en unaal·locució d’emergència el 3 d’octubrede 2017. Des de l’Estat estan conven-çuts que l’1-O és fruit de no haver cas-tigat amb prou contundència el 9-N, iper això hi valen totes les mentides itotes les manipulacions i tot el retorça-ment del dret que s’hagi de fer per tald’arribar a un càstig que desactivi l’in-dependentisme per molts anys.

Hi ha imperis que tenen els peus en-fangats en la mentida i la por. Són,malauradament, els més febles i elsque fan més mal quan cauen.

L

Full de rutaDavid Marín

L’imperi de lallei era això

“Demà és el DiaMundial de laPoesia i us vullrecomanar ‘Hybrida’de Mònica Miró

emà és el Dia Mundial de la Poesia.¿Servirà de res, més enllà de con-gregar, en actes diversos, els con-

vençuts de sempre? Potser hi ha algú que,gràcies al poema commemoratiu de RosaFabregat, s’enganxa al gènere de les parau-les essencials. Sigui com vulgui, jo us vol-dria fer una recomanació. Cada mes es pu-bliquen bons llibres de poesia, en català itraduïts d’altres llengües. L’últim que hellegit, però, m’ha deixat el cor ressonantd’un impacte memorable. Em refereixo aHybrida, de Mònica Miró Vinaixa (GodallEdicions). Un títol delicadíssim i d’una be-llesa que qualsevol lector ha de poder com-partir.

LA POETA COMBINA, en les seves poesiestan breus (haikus i tankes, simples o enca-denats), lleugeresa i densitat. Lleugeresaretòrica, per entendre’ns, i densitat delque abans se’n solia dir el missatge. En elpròleg, magnífic, Abraham Mohino Baletho expressa d’una altra manera: transpa-rència i profunditat. Volem dir el mateix, alcapdavall: tots dos fem referència a la con-secució d’una veu poètica d’una admirablepuresa, esmolada i recordable com la de

D tants autors clàssics que la Mònica llegeixdirectament en grec o llatí. Poca broma,amb això del llatí!: la darrera secció del lli-bre, “Cendres”, d’autèntica barretada,aplega, en les quaranta tankes que la com-ponen, català i llatí: els tres primers versos,en la llengua de March; els dos finals, en lade Virgili. Perquè ningú no es perdi el sen-tit ni el fulgor d’aquests dos últims, l’autoraens els dona, tot seguit, traduïts al català.¿Qui, si no Mònica Miró Vinaixa, pot fir-mar un exercici tan virtuós com aquest? ¿Iqui, si no ella, el pot deixar tan lluny de totgest d’exhibicionisme per fer-nos-el del totnecessari, perquè són, tots ells, poemes

d’una alada gravetat? Un exemple: “Un lli-ri mostra / que la bellesa crema: / verí deflama. / Pulchrum, quod uisum placet, /tametsi nobis nocet. // És bell el que, uncop vist, agrada, / encara que ens perjudi-qui”.

‘HYBRIDA’ DESCRIU el moviment del naixe-ment a la mort. Dividit en cinc seccions:“Signes”, “Tintes”, “Fites”, “Lapses” i“Cendres”, el llibre comença amb referèn-cies al llenguatge, als colors, a allò més pri-mari i immediat de l’experiència humana,i acaba amb la cendra, inequívoca, “que hoiguala tot”. Sí, la cendra fa germans aquellnen que es gronxava amb “alegria infinita”i aquella altra persona, que no sabem quiés, que ha quedat –anònima i tot– magis-tralment immortalitzada en el sereníssimsepulcre d’aquesta tanka: “La faç tenia /del color de la terra / i els ulls blau indi. /Dos-cents sis ossos nivis / és tot el que araen resta.” La mort del pare de la poeta, laseva presència, es diu en versos molt fon-dos. Versos que entenem íntimament, ique per això ens commouen tant. Sempred’una precisa bellesa: “Quan cau la tarda, /es desfà en or i coure / l’aigua glaçada.”

Jordi Llavina. Escriptor

Bell, encara que ens perjudiquiTribuna

A Madrid, algunshi havien de serperò no van venirb Les esquerres tradicionalsno donen suport a l’indepen-dentisme per motius electo-ralistes, no ideològics. Laideologia no guia les trieselectorals dels votants. Hemvist que, en eleccions suc-cessives, els votants d’unmateix districte barcelonípassaven de votar En ComúPodem a votar Ciutadans,dues formacions que es tro-ben a extrems oposats de lesopcions polítiques del país.Hi ha qui vota tenint encompte millores socials queconsidera necessàries, peròaltres només es refien d’unseslògans fets amb més o me-nys gràcia o fins i tot es guienper l’aparent simpatia o l’as-pecte físic dels candidats.Ben frívol, tot plegat. Vivimen un país amb molt pocacultura política i no s’ha fetres per solucionar aquest dè-

ficit, no s’ha portat a termecap debat generalitzat sobreels principals problemes queté Espanya, s’han amagat elsconflictes sota un triomfalis-me que no té cap base real is’ha actuat de manera irres-ponsable atiant l’odi contral’independentisme, ambmentides, manipulant lapremsa i amagant la realitatde Catalunya a tot el territoriespanyol. En aquests mo-ments els partits d’esquerresno s’atreveixen a defensar eldret a decidir per por, perquèpensen que fent-ho perdrienvots i és ben possible quepassés això. Però no s’ado-nen que el que està passantara és que la seva actitud elscondemna a la més absolutairrellevància; no hi són quanhaurien de mostrar una posi-ció clara i conseqüent davantel principal problema que téEspanya i deixen que l’alter-nativa a l’independentismesigui l’extrema dreta. A lamanifestació de Madrid es

van veure dues coses. Una,que els únics que es mostra-ven contraris a l’autodeter-minació cantaven el Cara alsol. No hi ha res més, ni alter-natives raonades i serioses,ni discussió, ni debat. Con-frontació estèril per una ban-da i absentisme vergonyantper una altra. També va que-dar clar que, encara que inci-pient, està apareixent unanova esquerra a Espanya,una nova esquerra que, quancreixi, haurà de portar a ter-me els canvis que no es vanfer amb la transició.TERESA CALVERAS BARNIOLBarcelona

Vida insociable

b A poc a poc anem cap auna vida molt poc sociable.Vull dir que a causa de lescomunicacions que gaudimd’una manera tan personal idirecta, passem més horesdavant dels ordinadors, mò-bils, etc. que no pas cami-

nem pels carrers i valoremtot allò que ens envolta. Finsi tot, si veiem una situació oimatge curiosa, lluny d’apre-ciar-la, en fem una fotografiai tot seguit ja l’enviem al mésproper que ens imaginemque estarà pendent davantde la pantalla de qualsevolaparell. Sí que valoro molt elsavantatges que ens donaviure pendents de les xarxessocials i altres comunica-cions, però ja començo aenyorar una abraçada, unamirada, unes paraules hu-manes que cap artefacte ac-tual em pot donar. Si seguimaixí, arribarà un moment quetrobarem estrany veure pelcarrer una persona obser-vant allò que veu! Serà taninaudit que segurament li fa-rem una foto i tot seguit lareenviarem al més proper...Realment és una manera decompartir la vida ben estra-mbòtica!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2019

Joan Tardà, PORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“El llaç és una anomalia, però que hi hagi presos polítics ies vulnerin drets civils és una anomalia molt més gran”

La frase del dia

“Més enllà delmal que van fer lesdeclaracions del reidel 20 de febrer a lacredibilitat de lademocràcia i lajustícia espanyoles,traspuen una pulsióautoritàriareprovable

a frase pronunciada per Joan Car-les I a la XVII Cimera Iberoameri-cana celebrada a Santiago de Xile

el 10 de novembre de 2007 va fer la vol-ta al món. La dirigia al president vene-çolà Hugo Chávez que, en una picaba-ralla amb José Luis Rodríguez Zapate-ro, insistia a qualificar de feixista JoséMaría Aznar, una hipèrbole que segu-rament subscriuria molta gent.

A L’EUROPA DEL SEGLE XX les monarquiesque van ser còmplices del feixisme o deles dictadures foren substituïdes perrègims republicans després d’uneseleccions (Espanya, eleccions munici-pals del 12 d’abril de 1931, fugida d’Al-fons XIII i proclamació de la Repúblicael dia 14) o de la celebració d’un refe-rèndum sobre la naturalesa de l’Estat(Itàlia, 2 de juny de 1946; Grècia, 8 dedesembre de 1974). A Espanya la ins-tauració de l’actual monarquia borbò-nica emana directament de la dictadu-ra (llei de successió de juliol de 1947 inomenament per Franco del seu suc-cessor en la persona del llavors príncepJoan Carles de Borbó el 22 de juliol de1969). I així, malgrat aquest pecat ori-ginal, mai es va consultar als ciutadanssi preferien la monarquia o tornar a larepública brutalment escapçada pelcop d’estat de juliol de 1936 i la subse-güent guerra civil. De fet, la forma degovern no s’ha pogut votar mai ja que elrègim monàrquic anava incorporat enel paquet constitucional de 1978, unacarta magna redactada sota l’amenaçadel soroll de sabres a unes casernes onel franquisme seguia ben viu.

PER AIXÒ NO CAUSEN SORPRESA les pul-sions autoritàries de l’actual rei FelipVI i el poc respecte que demostra peraquells ciutadans que no compartei-xen la seva visió unitària d’Espanya,que manifesten altres sentimentsidentitaris o que aspiren a una demo-cràcia de millor qualitat. Només des

L d’aquesta pulsió autoritària es pot ferun discurs com el del 3 d’octubre de2017 o manifestar, en iniciar-se el judi-ci contra el procés, que “no es admisi-ble apelar a una supuesta democraciapor encima del Derecho, pues sin elrespeto a las leyes no existe ni convi-vencia ni democracia, sino inseguri-dad, arbitrariedad y, en definitiva,quiebra de los principios morales y cí-vicos de la sociedad”. Les declaracionsdel rei del 20 de febrer de 2019 van ferun trist favor a la tan esbombada –no-més s’insisteix en allò que manca o quecal perfeccionar– separació de poders.

SÍ QUE SORPRÈN, tanmateix, que el go-vern de Pedro Sánchez interposés unrecurs davant el Tribunal Constitucio-nal (TC) contra la resolució del Parla-ment de Catalunya de l’11 d’octubre de2018 per la defensa de les institucionscatalanes i les llibertats fonamentals,en què rebutja i condemna la presa deposició i les ingerències de Felip VI enel conflicte català i la justificació de laviolència policial del 1-O. El Parlamentreafirmava també el seu compromís

amb els valors republicans (el PSOE noera republicà?) i demanava l’abolicióde la monarquia en entendre que erauna institució caduca i antidemocràti-ca.

PERÒ, MÉS ENLLÀ DEL MAL que van fer lesdeclaracions del rei del 20 de febrer a lacredibilitat de la democràcia i la justí-cia espanyoles, traspuen una pulsió au-toritària reprovable. És cert que senseestat de dret no hi ha democràcia; pe-rò, també és certa l’afirmació contrà-ria: sense democràcia no hi ha estat dedret. De fet són les dues cares d’unamateixa moneda i no sembla raonablereivindicar la prevalença de l’una so-bre l’altra. En altres paraules, fer pre-valdre la llei sobre els valors democrà-tics fonamentals –i el dret a decidir hoés– comporta el perill d’acabar abra-çant una concepció totalitària de la po-lítica on l’imperi de la llei –concebudaaquesta com un absolut immutable oforçant-la i retorçant-la fins a límits in-imaginables– pot acabar anorreant lesllibertats.

PERÒ ULL!, QUE LA PERSONA DEL REI, se-gons la Constitució (art. 56.3), “és in-violable i no està subjecta a responsabi-litat”, és a dir, com ja es desprèn de lesseves declaracions del 20 de febrer i deldiscurs del 3 d’octubre, és un irrespon-sable. Si hi afegim les declaracions d’al-guns testimonis, de dubtoses convic-cions democràtiques i constitucionalsde joventut, que sota jurament han de-clarat en el judici del procés que l’1d’octubre no es van produir càrreguespolicials –allò que van veure els meusulls què eren doncs?– o que “les mas-ses” van exercir la violència en la con-centració davant de la conselleriad’Economia el dia 20 de setembre!!!–violència que ningú va veure en capmoment– convindrem que ha arribatel moment de dir-li ben fort a més d’un“¿Por qué no te callas?”

Antoni Segura i Mas. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona

“‹¿Por qué no te callas?›”Tribuna

SísifJordiSoler

estres asse-nyats em diuen

que amb l’abús deles noves tecnologiesguanya terreny l’úsgramatical de frases

simples. El “sí” o el “no”, “el blanc” i“el negre”, que estan fent fora els “Jodiria que...”, “Crec que segurament...”,“Si no vaig errat de comptes...” Dis-sabte, dia de la mani, ho vaig podercomprovar. ¿Entre els capitalins ambel sarró ple de dubtes, escèptics, da-vant de tot allò que reivindicàvem?Sí. Però també, en més d’un cas, en-tre els de la confraria groga de l’este-lada. El poeta ebrenc Víctor Canicio,que acaba de morir, tenia un llibred’elogi als dubtes i a la capacitat anti-dogmàtica de les persones que fanun ús decent de la paraula. Afegíem,plegats: “I consti que no militem enel col·lectiu dels cagadubtes, que so-vint fan cara de savis tronats i quemai no es mullen.”

Capbussats en aquestes novescampanyes electorals, la multiplicacióde personal polític carregat de dog-mes, que perboquen arreu i (gairebé)sempre amenaces apocalíptiques, emdeixen mal gust de boca. O enveja, per-què es veu que es creuen que ho sa-ben tot, sobre tot i sempre. Maquiavelels hauria renyat. I Plató. I Montes-quieu. I la resta d’amics d’això que endiem la “cosa pública”, en el marc d’unhoritzó que reclama joc net com a pos-sibilitat d’establiment, efectiu, de la de-mocràcia. La contundència verbal depolítics, que es proclamen joves, comara els Rivera-Casado, fidels al camí,¿o Camino?, que marca el seu ideòleg,Vox, em desassossega. No m’ajuden apair. Els voldria enviar una frase en llatí,que, com que és gent de màsters, se-gur que l’entendran: “Quod nimis pro-bat, nihil probat.” O la catalana: “Bramsd’ase no pugen al cel.”

M

De set en setIgnasi Riera

Sí, però...

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 20196 |

Les defenses alertendel fals testimonidels agents, queinventen sobreels escorcolls

Un estudi posa demanifest que hi hamassa títols i quees desorienta elsestudiants

La GuàrdiaCivil irrompen el judicia l’1-O

Excés de grausa lesuniversitatscatalanesNacional

La pugna que manté el pre-sident de la Generalitat,Quim Torra, amb la JuntaElectoral Central (JEC) perla retirada dels llaços grocsi les estelades dels edificispúblics podria quedar re-solta en les properes hores,però estarà en mans delsíndic de greuges veure sipot tenir conseqüènciesmés enllà d’una sanció eco-nòmica per incomplimentdel termini o si s’acaba apli-cant el Codi Penal. El presi-dent va decidir no fer casper segona vegada de l’or-dre de la JEC de retirar-los,que va expirar a les 14.30hores, i va preferir mante-nir el camí de la desobe-diència i deixar en mansde l’informe de l’organismeque dirigeix Rafael Ribó ladecisió final.

L’estratègia de Torrad’anar esgotant al màximels temps de pròrroga sobrela primera ordre de la JEC,de l’11 de març, perquè re-tirés els llaços i estelades,sembla que ja s’ha exhau-rit. Ahir, l’encara portaveui consellera de la Presidèn-cia, Elsa Artadi, informavadesprés de la reunió del’executiu, a la una de latarda, de la decisió del pre-sident, i hi afegia que esta-ven a punt d’enviar un nouescrit de reconsideració ala JEC perquè suspenguésel segon ultimàtum de 24hores, termini que s’acaba-va a les 14.30 hores, que vaser just quan van fer arribarl’escrit per correu certifi-cat a l’organisme que regu-la els processos electorals.En l’argumentari reitera-va la impossibilitat tècnica

de complir el requerimentper les diverses tipologiesde gestió dels edificis i au-tonomia funcional –em-preses públiques, cessió aempreses privades, insti-tucions, entitats, etc.–, amés d’informar que ha-vien demanat l’opinió delsíndic. La resposta de laJEC, però, va ser immedia-ta, i poc abans de les qua-tre de la tarda ja tenien lanegativa a la suspensió deltermini, amb el retret queTorra que no havia identi-ficat els edificis ni “haviaofert raons jurídiques de-mostratives” per les qualsno podia complir l’ordre.

La Moncloa avisaAmb el termini de 24 ho-res ja esgotat, també vaentrar en acció el governespanyol, que mitjançantun comunicat llançava elprimer advertiment de lamés que possible actuaciódels Mossos per treure elsllaços si els ho ordenava laJEC. La Moncloa havia do-nat instrucció a la delega-ció del govern a Catalunyaperquè a partir de les tresde la tarda informés l’orga-nisme electoral de si hi ha-via llaços grocs o no “ambun escrit i una sèrie de fo-tografies dels edificis pú-blics més representatiusque depenen de la Genera-litat”. Amb la informació,la JEC, com a òrgan com-petent, podia decidir por-tar els fets a la fiscalia oordenar la retirada delsllaços als Mossos. I cap aquarts de set de la tarda,La Moncloa ja informavaque la delegació del governhavia enviat l’informeamb una mostra de fotosdel Palau de la Generalitat

i les conselleries de Gover-nació i Relacions Institu-cionals; Cultura; Territorii Sostenibilitat; Empresai Ocupació; Interior; Eco-nomia i Coneixement;Agricultura, Ramaderia iPesca, i Salut, a més deseus territorials de Giro-na, Lleida i Tarragona, onhi havia penjats llaçosgrocs. Quant a la interven-ció dels Mossos, Artadi java deixar clar abans que el

cos policial “farà el que hade fer”, amb independèn-cia de decisions polítiques,després de lamentar quesempre se’ls posi al mig deles polèmiques.

La decisió de la JEC vaprovocar que a partir deles sis de la tarda desenesde persones assistissin a laconcentració de l’ANC ala plaça Sant Jaume perfer costat al govern en ladeterminació de mantenir

els llaços grocs.L’executiu de Torra

tampoc dona per esgotadacap via, però no ha estu-diat un escenari alterna-tiu per si tot plegat acabésamb la inhabilitació delpresident. Mentrestant,ha decidit mantenir els lla-ços i símbols als tretze edi-ficis que són seu de les con-selleries. La decisió no ésfruit de cap ordre donadaper Torra, ni de cap acord

de l’executiu, sinó del de-bat que es va produir entreels consellers, amb la “vo-luntat” de donar una imat-ge de “coordinació” i “es-talviar soroll innecessari”d’un entorn que vulguimostrar desavinences algovern, va assegurar Arta-di, que hi afegia que són in-existents. Amb tot, ahir ala tarda es va retirar el llaçde l’entrada del Departa-ment d’Empresa i Conei-xement, tot i que la conse-llera, Àngels Chacón, nova donar l’ordre. El pre-sident dona llibertat alsfuncionaris que puguinrebre algun requerimentd’alguna junta electoralperquè actuïn com ellscreguin convenient. Defet, l’únic cas fins ahir almatí en què Artadi teniaconstància que s’havia re-

BALCÓ Torra els deixa posats, en esperade l’informe vinculant que ha de redactarRafael Ribó NEGATIVA La JEC no acceptaprorrogar el termini ja caducat per treure’lsMANDAT La Moncloa avisa que la juntaja pot ordenar-ne la retirada als Mossos

Jordi AlemanyBARCELONA

Llaços grocs pendents de

“Tenim dos membresde la JEC que jutgenels presos polítics i unpartit fent-se un espotelectoral continu”Elsa ArtadiPORTAVEU DEL GOVERN

“En l’escrit rebut nos’identifiquen raonsjurídiques que siguindemostratives de laimpossibilitat decomplir l’ordre”Junta Electoral Central

“La JEC és l’enscompetent perremetre els fets a lafiscalia o ordenar alsMossos la retiradadels llaços”Nota de La Moncloa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El Palau de laGeneralitat erael focus dels mitjansahir per veure sis’hi mantenia lapancarta amb el llaçgroc ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 7

La declaraciódels impunes

L’APUNT el delicte. Tot el que van declarar, doncs, no pot sorpren-dre ningú, venint d’agents acostumats a l’absoluta im-punitat i als quals s’ha atorgat la categoria d’herois sal-vadors de la pàtria. I, com a tals, de portadors de la veri-tat absoluta. Mentir en seu judicial, però, no surt defranc, com van recordar les defenses. És clar que el jutgeaixò ja ho sap... Encara que no ho sembli.Òscar Palau

Tots hem comprovat atònits com els atestats policialstergiversen fets del 20-S i l’1-O que vam veure amb elsnostres ulls, i després mil vegades més en imatges. Enaquests documents, de fet, s’ha fonamentat la causa derebel·lió i sedició contra els líders catalans, i ahir final-ment vam començar a sentir els que van subministrar lainformació sobre la qual s’ha fabulat. Els que van “patir”

but un requeriment queno anava adreçat a Torrava ser el dels Serveis Ter-ritorials d’Ensenyamentdel Vallès Occidental. Pe-rò, com informava l’ACNdivendres passat, ja s’ha-vien tret els sis llaços grocsubicats a la façana de l’edi-fici de la Gran Via de Sa-badell, que estaven engan-xats per dins.

Pronunciament del síndicEl síndic de greuges ja esva pronunciar sobre la uti-lització de llaços grocs enl’informe anual de l’anypassat, en què asseguravaque “les administracionspúbliques poden fer servirles façanes, les balconadesi altres elements com a al-taveus per exposar diver-sos símbols” que s’identi-fiquin amb el suport o el

compromís per “la defen-sa dels drets fonamentalso de minories vulnera-bles”. També “per difon-dre missatges amb càrre-ga ideològica àmpliamentacceptats per majories po-lítiques”, encara que no si-gui de manera unànime, ien un moment i un con-text determinats. I en lesdues planes que destina altema explica que el suporta “les causes concretes dedefensa dels drets i els va-lors democràtics” ha estat“una pràctica acceptadaper la població”.

Artadi va explicar quefaran cas del dictamen deRibó perquè considerenque és la màxima repre-sentació d’una institucióindependent que es dedica“a vetllar pels drets i les lli-bertats” a Catalunya. ■

el síndic

La resistència de QuimTorra a l’hora de no cedirdavant l’ordre de retirar elsllaços grocs i les esteladesdictada per la Junta Elec-toral Central va enervarahir el PSOE i sobretot elPP i Ciutadans. El políticmés vehement va ser el lí-der del PP, Pablo Casado,que no va parlar dels edifi-cis públics, sinó del llaçgroc en general per exigirque “es deixi de fer propa-ganda amb el diner delscontribuents amb un em-blema que insulta la demo-cràcia i l’estat de dret”.Tant el PP com Cs, però,apunten a Pedro Sánchez isobretot a la delegada delgovern espanyol, TeresaCunillera, com a corres-ponsables del manteni-ment del llaç groc al balcóde la Generalitat en perío-de electoral.

El president del PP no hiveu un símbol de solidari-tat amb la situació dels pre-

sos preventius sense con-demna, sinó que, segonsell, els llaços volen dir mol-tes més coses. “Aquests lla-ços diuen que Espanya noés una democràcia i que noes respecta l’estat de dret.Sánchez ha permès queTorra vagi a La Moncloaamb un llaç groc, que eti-quetin els domicilis parti-culars de l’oposició ambaquests llaços com en lesdictadures, perquè neces-sita aquests vots per estaral poder i ja ha dit que tor-narà a comptar amb ells siels necessita”, va dir Casa-do sobre el torcebraç entreTorra i la JEC. I va reblar elclau retratant Torra com“el mateix llunàtic queapostava per la solució es-lovena; és a dir, la guerra ci-vil. El mateix personatgeque diu que els espanyolssom víbores, carronyers ihienes”.

D’obligat complimentDavant la pressió de la dre-ta per una pretesa inacció,el ministre de Foment i se-

cretari d’organització delPSOE, José Luis Ábalos, vaendurir el to advertint Tor-ra que l’acord de la JEC so-ta avís d’incórrer en res-ponsabilitats penals comara la desobediència és “unmandat” i “no és voluntari”i “s’ha d’executar”. A lescrides que li fa l’oposicióper judicialitzar el cas ambun prec a la fiscalia, Ábaloshi va respondre aclarintque, “en cas que no s’obeei-xi, es procedirà a l’execu-ció de la decisió”. “No calanar a la fiscalia perquè l’e-xecució s’ha de fer i ja es-tà”, va raonar el ministre inúmero dos del PSOE.

Personal i intransferibleMentrestant, el portaveude Cs al Parlament, CarlosCarrizosa, va reclamar aTorra que “no s’amaguidarrere dels seus conse-llers”, ja que el requeri-ment de la JEC perquè tre-gui els llaços és “personal iintransferible”. Carrizosaconsidera que, desprésd’incomplir el primer ter-

mini de 48 hores per reti-rar els llaços, Torra ja està“en el terreny de la desobe-diència penal”, però prefe-ria esperar a veure com ac-tuava la delegada Cunilleraabans d’emprendre mésaccions. “Exigirem al Par-lament que compleixin i, siconvé, als tribunals”, tan-cava.

Símbols en campanyaEn la mateixa línia, la por-taveu del PSC-Units perAvançar, Eva Granados,recordava que el Parla-ment ja va demanar que esgaranteixi la “neutralitat”de les institucions. Grana-dos creu que Torra, a quiretreia la falta de lideratgeper haver delegat la decisiófinal, té l’obligació de com-plir el requeriment.

Marta Ribas, portaveuadjunta dels comuns, esnega a “col·laborar” a ferque el debat en campanyase centri “només en elssímbols”, i posava com aexemple l’Ajuntament deBarcelona, que els ha reti-rat a exigències de la JEC.“Si se’ns vol agafar com aexemple seria fantàstic”,subratllava Ribas. ■

El PP i Cs apuntena Cunillera si el llaçgroc no és retirata Ábalos alerta Torra que “no és voluntari” a Els comunsposen el cas de l’Ajuntament de Barcelona com a exemple

Ò. Palau / D. PortabellaBARCELONA / MADRID

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En cas de no obeir,no cal anar a capfiscalia perquèl’execució s’hade fer i ja està”José Luis ÁbalosMINISTRE DE FOMENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els qui només parlende símbols són els queno tenen respostespolítiques per resoldreel conflicte de fons”Marta RibasPORTAVEU ADJUNTA CAT-ECP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Torra té l’obligacióde fer el possibleperquè les campanyeses facin amb pulcrituden els processos”Eva GranadosPORTAVEU ADJUNTA PSC-UNITS

“Sánchez permet queetiquetin els domicilisparticulars d’opositorsamb aquest llaç, comen les dictadures”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

Pablo Casado i Isabel Bonig, a la plaça de toros de València, ahir durant les Falles ■ EFE

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 20198 | Nacional |

La junta electoral de zonaordena la retirada de pan-cartes i símbols de les faça-nes dels ajuntaments deGirona, Salt i Castell-Plat-ja d’Aro. L’ens ha accedit ala petició que havien fetCiutadans (Cs) i el PartitPopular i dona 48 horesals governs municipalsperquè les treguin, abansde dijous al migdia. La jun-ta electoral també resolque siguin retirats delscol·legis electorals de Giro-na i Salt els mateixos sím-bols i pancartes com amolt tard el dia 26 d’abril ales dotze de la nit.

En el cas de Girona, elPP havia sol·licitat a la jun-ta electoral que “instés”l’alcaldessa de Girona,Marta Madrenas, en com-pliment de la llei orgànicadel règim electoral (Loreg)i dels acords de la JuntaElectoral Central, a retirarimmediatament “la pan-carta a favor dels políticspresos i un llaç groc de lafaçana principal de l’ajun-tament de Girona”, aixícom “totes les pancartes,llaços grocs i banderes es-telades existents en qual-sevol dependència i equi-pament municipal in-cloent-hi les seves empre-ses, entitats públiquesempresarials, consorcis iinstituts, així com la viapública”. Una petició quetambé va fer Ciutadans, ique va fer extensiva alsajuntaments de Salt i Plat-ja d’Aro.

“Llibertat d’expressió”En la seva resolució, la jun-ta electoral de zona sostéque, “sense oblidar que eldret a la llibertat d’expres-sió és un dels drets fona-mentals de la democràcia,cal preservar en el contextd’aquest procés electoralla imparcialitat de l’admi-nistració com a institucióaliena als qui la governenen cada moment, tot i queels missatges amb càrrega

ideològica siguin àmplia-ment acceptats per lesmajories polítiques”. Peraixò, acorda que “els sím-bols i pancartes hauran deser retirats, mentre duri elprocés electoral, de les fa-çanes dels ajuntaments”.

En un comunicat, laportaveu del PP a Girona,Concepció Veray, va cele-brar la resolució i demanaa Madrenas que “complei-xi la llei, acati la resolució i

retiri la pancarta d’una ve-gada per totes”. Per la sevabanda, la portaveu de Ciu-tadans (Cs), Míriam Pujo-la, va afirmar ahir que “lesdependències municipals,així com els edificis de ti-tularitat pública, han demantenir en tot momentla neutralitat institucio-nal, i encara més en perío-de electoral”.

No és el primer cop quela junta electoral ordena la

retirada de pancartes de lafaçana de l’ajuntament deGirona. Pels comicis del21-D del 2017 el consistorija va haver de despenjar-la. Llavors la va substituirper una altra amb el lema“Llibertat d’expressió”.Enguany, Madrenas ja vaavançar que si els feien re-tirar la pancarta dels pre-sos polítics, optarien peraltres fórmules imaginati-ves. ■

Manen treure la pancartaa favor dels presos políticsde l’ajuntament de Gironaa La junta electoral fa extensiva la seva ordre de treure llaços grocs dels edificisconsistorials a Salt i Castell-Platja d’Aro a Tenen temps fins demà al migdia

Òscar PinillaGIRONA

L’Ajuntament de Figueres nova voler pronunciar-se ahirsobre la resolució de la juntaelectoral de zona de Figueressegons la qual s’han de retirarestelades, llaços grocs i pan-cartes dels ajuntaments.Fonts del govern municipalvan assegurar que estavenpensant què faran i que ja hocomunicarien avui dimecres.També van manifestar quehavien decidit no fer declara-cions. El requeriment de la

La pancarta que ahir penjava dels balcons de l’ajuntament de Girona ■ Ò. PINILLA

junta electoral de zona que esva conèixer abans-d’ahir ana-va dirigit a l’Ajuntament de Fi-gueres i, per extensió, es feiaarribar al Consell Comarcal i ala resta de municipis de la co-marca (68). De tots ells, ahires va manifestar sobre aques-ta qüestió l’alcalde del Port dela Selva, Josep Maria Cervera,que, a més, és el president del’Associació de Municipis perla Independència (AMI). Vamanifestar que el seu ajunta-

ment recorrerà contra l’acord.En el recurs que presentaràal·legarà –va afirmar– “faltade motivació i concreció” enel requeriment. Al Consell Co-marcal no hi ha ni llaç ni pan-carta ni estelada des de l’oc-tubre del 2017, quan el presi-dent, Ferran Roquer, així ho vadecidir. A l’ajuntament, encanvi, hi havia una pancartaen anglès que deia: “L’auto-determinació és un dret, noun crim.” ■ J. PUNTÍ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Figueres s’ho rumia i el Port de la Selva hi recorrerà

El grup de Ciutadans vapresentar ahir una denún-cia davant la fiscalia supe-rior de Catalunya perquèinvestigui el conseller d’In-terior, Miquel Buch, pel fetde destinar presumpta-ment un assessor a fer ser-veis d’escorta de l’expresi-dent Carles Puigdemont.En concret, l’escrit acusael mosso Lluís Escolà, no-menat al juliol assessor deBuch en matèria de siste-mes de seguretat, de ser“l’escorta permanent” dePuigdemont a l’estranger,amb un sou superior als60.000 euros. “Haurà derespondre d’aquesta des-pesa perquè és una cober-tura il·legal”, anunciavaahir el portaveu, CarlosCarrizosa. En l’escrit, elgrup recorda que el Minis-teri de l’Interior ja va dene-gar a l’agost, adduint que

Puigdemont té una ordrede crida i cerca, la sol·lici-tud del govern perquè de-manés permís a les autori-tats belgues per enviar-hiun mosso. Segons ells,Buch va adoptar en canvila “decisió administrativade nomenar-lo assessorper emmascarar la sevaposada a disposició” del’expresident, quan a méscreu que no té competèn-cies per actuar a l’estran-ger. Cs insta la fiscalia aobrir diligències i a pre-sentar una querella si hiveu indicis de delicte.

A pregunta també deCs, a l’octubre el govern java emetre un informe enquè recordava que a Puig-demont li és d’aplicacióigualment l’estatut d’ex-president, que faculta adotar-lo de seguretat, i queel govern espanyol no té ju-risdicció per decidir si n’hade tenir o no, sinó tot justper tramitar la petició. ■

a Afirma que hi ha destinat un mossocontractat com a assessor a El governdiu que com a expresident hi té dret

Cs denunciaBuch per haverposat un escortaa Puigdemont

Òscar PalauBARCELONA

El portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ahir al Parlament ■ ACN

Carrizosa també va instarahir Buch a “actuar” perquèels Mossos practiquin deten-cions entre els membresd’Arran, després que aquestgrup vinculat a la CUP reivin-diqués els nous actes vandà-lics que de matinada vanafectar la seu de Cs a Barce-lona, que va aparèixer ambpintades i el vidre de la portatrencat. “Què farà Buch? Que

compleixi amb el seu deurede conseller!”, li exigia Carri-zosa, després d’anunciar unadenúncia. Cs afirma que és elvuitè “atac” que rep la seucentral, el tercer aquest any,per a un total de 50 arreu delpaís, ja que denuncia tambéinsults i “agressions físiques”.“N’estem farts, el govern had’evitar que això passi, en téla responsabilitat”, recordava.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’insten a actuar contra Arran

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 201910 | Nacional |

Les defenses dels inde-pendentistes catalans vanmostrar ahir, en la divuite-na sessió del judici al Tri-buna Suprem, que no dei-xaran passar ni una con-tradicció, i menys encaracap invenció, als agents dela Guàrdia Civil que vanactuar en els 48 escorcollsduts a terme el 20 de se-tembre del 2017 a Catalu-nya per escapçar el refe-rèndum de l’1-O. Les pena-listes Marina Roig i OlgaArderiu, defensores delpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, i de l’expresi-denta del Parlament Car-me Forcadell, respectiva-ment, van exigir al presi-dent de la sala, ManuelMarchena, que alertés dosdels quatre agents del cosarmat que van declararahir que podrien incórreren fals testimoni en vistade les revelacions que fe-ien per primer cop.

La prohibició de la salade confrontar els vídeos

amb els testimonis, aixícom la limitació dels in-terrogatoris, va provocarnombroses queixes delsadvocats. La intensitatdels interrogatoris vacomportar que només de-claressin quatre dels setagents, la imatge delsquals no es va emetre perprotecció. Tots quatre vanassegurar que els escor-colls a Economia i Hisendai Exteriors, així com a casade Josep Maria Jové, esvan executar, tot i les con-centracions als carrers,fet que hauria de descar-tar el delicte de sedició.

La revelació més sor-prenent va ser la del ser-gent amb el número

d’identificació P35979V,el qual va assegurar que lapresidenta Forcadell vapassar dins d’un vehicle“d’alta gamma” per da-vant de la conselleria d’Ex-teriors, a Via Laietana, “iva treure la mà per agitarels concentrats”, afirma-ció que no havia recollit enl’atestat ni en cap declara-ció, i que Arderiu va quali-ficar de falsa. El sergenttambé va relatar que enla concentració ciutadanaa Exteriors “va témer unassalt” a l’edifici, i que “vaevacuar la secretària judi-cial, que plorava”, ja queels concentrats movien elcotxe, així com el del de-tingut Xavier Puig Ferrer.“En 25 anys d’investigacióen l’àmbit del crim orga-nitzat i antidroga, no haviavist mai aquesta ràbia iaquesta falta de respectede la població civil”, va as-segurar. Amb tot, va ad-metre que no van haver defer servir la força en sortird’Exteriors, en resposta apreguntes del lletrat Xa-vier Melero. El sergent

també va negar que re-bessin ajuda dels Mossos,mentre Roig li insistia quehi ha un vídeo en què es ve-uen una vintena d’agents.

La segona alerta de falstestimoni es va dirigir alcaporal amb el número

K47019K, quan va assegu-rar que Enric Vidal va dirque no sabia qui encarrega-va els cartells de l’1-O, men-tre que el guàrdia civil vaindicar ahir al tribunal queel testimoni va afirmar que“l’encarregava Òmnium i el

pagaria la Generalitat”. Il’agent identificat amb elnúmero H11346M va asse-gurar que, en l’escorcoll a laseu d’Hisenda, l’exvicepre-sident Oriol Junqueras vaentrar per una porta lateralon no hi havia vigilància po-licial, afirmació que tambédesmenteixen vídeos apor-tats, segons va recordar An-dreu van den Eynde, advo-cat de Junqueras i Romeva.

Els lletrats Jordi Pina iVan den Eynde van eviden-ciar que aquesta és unacausa general, en què esvan sobreposar investiga-cions de la fiscalia de l’Au-diencia Nacional i el jutjatd’instrucció número 13 deBarcelona, contra la Hi-senda catalana, i que es vaampliar a l’1-O i aleshoress’hi va afegir el TSJC. ■

a Denuncien invencions en el relat dels escorcolls del 20-Si sobre Junqueras i Forcadell a Un sergent assegura que vatémer “un assalt” ciutadà a Exteriors, però no van usar la força

Mayte PiulachsBARCELONA

Les defensesalerten del falstestimoni de dosguàrdies civils

L’exsubsecretari d’Hisenda Felipe Martínez Rico, ahir en la seva declaració al Suprem ■ EFE

L’exsubsecretari d’Hisenda Fe-lipe Martínez Rico va calcar ladeclaració del seu superior, l’ex-ministre Cristóbal Montoro, iahir al Suprem va indicar que,tot i el ferri control que el governdel PP tenia sobre els comptesde la Generalitat, “el sistema dela intervenció té uns límits decontrol i la realitat és diferent”.

Martínez, però, no va con-cretar cap suposada malver-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Vull que la sala recordia l’agent que podriaincórrer en fals testimonii que li pregunti si volcanviar la declaració”Marina RoigADVOCADA DE JORDI CUIXART

sació de l’1-O i, en resposta apreguntes de les defenses, vaassegurar que des d’Hisendano es va concloure que hi ha-gués cap partida desviada,sinó que feien informes delsconceptes que els demanavael jutjat d’instrucció 13 de Bar-celona, com ara d’Unipost, nocobrat, i un informe d’expertsque el Diplocat va acabar depagar amb el 155.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Hisenda no concreta la malversació

Els exdiputats de la CUPAntonio Baños i EulàliaReguant van ser informatsahir, de forma presencial,de la sanció que els ha im-posat el Tribunal Supremper haver-se negat a decla-rar el mes de febrer passaten el marc del judici pel re-

ferèndum de l’1-O. Els anti-capitalistes, que s’enfron-ten a una sanció de 2.500euros, van assegurar quemantindran “l’objecció deconsciència fins al final iles últimes conseqüències”i que rebutgen contestar ales preguntes de la força ul-tradretana Vox per “èticaantifeixista”. L’actual regi-dora de la CUP a l’Ajunta-

ment de Barcelona, EulàliaReguant, va assenyalarque la sanció constata el vi-ratge “encara més a la dre-ta” del tribunal que jutja elslíders independentistes inormalitza un partit “d’ul-tradreta, masclista i xenò-fob” com és Vox. Reguantva afirmar, també, que nodescarten recórrer contrala sanció si és “la via per dir

al jutge Marchena i al Tri-bunal Suprem que no con-testar a Vox és una decisióde compromís i de cons-ciència”.

A Baños i Reguant, quese’ls ha sancionat per nohaver complert amb l’obli-gació legal dels testimonisde respondre a totes lesparts presents en un judi-ci, tenen ara cinc dies perpagar o recórrer contra lamulta i, si no ho fan, es potobrir una peça separadacontra ells al jutjat de guàr-dia per delictes d’obstruc-ció a la justícia i desobe-diència greu a l’autori-tat. ■

Baños i Reguant reiterenque no respondran a VoxRedaccióBARCELONA

Baños i Reguant, al davant, i Sirvent, darrere, sortint delTSJC després que els notifiquessin la multa imposada ■ EFE

LA DESCRIPCIÓ LA LLIÇÓ

En el relat de terror que vafer el sergent de la GuàrdiaCivil per explicar el quepassava davant d’Exte-riors, va tenir molt d’inter-ès a dir que entre la massaconcentrada a la Via La-ietana onejaven banderesd’Òmnium. Marina Roig,ràpida, li va preguntar si lapodia descriure: “Un trosde tela quadrat, subjectatamb un pal, crec que de co-lor verd...” I no hi posava“Democràcia”?, va reblarla lletrada.

La banderad’Òmnium, segonsla Guàrdia Civil

LA SORPRESA

Una altra aparició deCarme Forcadell

LA CARA I LA CREU

LA INVESTIGACIÓ

Els criteris sobrela pertinència són‘dinàmics’El fiscal va preguntar so-bre el que va voler a unguàrdia civil que estava ci-tat com a testimoni perparlar de l’escorcoll del do-micili i el despatx de JosepMaria Jové. Davant lesprotestes reiterades de lesdefenses respecte de lapertinència de les pregun-tes del fiscal, Manuel Mar-chena, tan restrictiu ambells, va dir que els criterisde pertinència són “dinà-mics”. És a dir, canvien se-gons la seva conveniència.

La lletrada de l’adminis-tració de Justícia que vaparticipar en l’escorcoll aEconomia va sentir la veude Carme Forcadell i des-prés va quedar demostrat

Informe amb captures de pantalla de80 hores d’imatges a Economia el 20-SPel que va transcendir ahir, un dels guàrdies civils quevan prestar declaració ha estat l’encarregat de fer un in-forme amb imatges del que va passar al carrer el 20-S. Hovàrem saber quan el fiscal s’interessava a buscar violèn-cia en les concentracions. El testimoni va relatar que l’in-forme en qüestió consisteix en diverses captures de pan-talla extretes del visionat d’entre 60 i 80 hores d’imatgesde televisió de diverses cadenes que es van enregistraraquell dia. Les defenses es posaven les mans al cap. A pre-guntes de Jordi Pina, l’agent va dir que havia triat “lesmés significatives”.

que no era ella. El guàrdiacivil que va participar enl’escorcoll a Exteriors diuque va veure la presidentadel Parlament, dins uncotxe oficial, amb els

llums blaus encesos, circu-lant en contra direcció perla Via Laietana, plena demanifestants, movent lamà per “agitar les mas-ses”. No ho va dir quan vadeclarar vuit dies desprésdels fets i ara li ha vingut alcap. Olga Arderiu, defen-sora de Forcadell, el vaacusar de fals testimoni.

Relats de terror queno es concreten en res

L’esforç dels advocats defensors per mostrarla parcialitat creixent de Manuel Marchenaés encomiable. Han fet arribar al tribunalquatre escrits en què denuncien la vulnera-ció del dret de defensa, a la tutela judicial

efectiva, a un procés amb totes les garanties i a un jutgeimparcial. En la sessió d’ahir van fer constar repetida-ment la seva protesta fins a gairebé fer sortir de pollegue-ra el president de la sala. Marina Roig, defensora de JordiCuixart, va ser especialment dura; va repetir dues vega-des a Marchena que estava sentint indefensió.

La determinació de lesdefenses

Els episodis terrorífics de suposada violènciaque relaten els testimonis de l’acusació esvan desmuntant a mesura que les defensesdemanen concreció dels fets. Va ser especial-ment reveladora, en aquest sentit, la decla-

ració d’ahir d’un sergent de la Guàrdia Civil que va parti-cipar en l’escorcoll al Departament d’Exteriors el 20-S.Home avesat en la lluita contra el narcotràfic, segons vadir, no havia vist res tan paorós com el que va viure aquelldia. Va témer un “assalt” a Exteriors, però a l’hora de con-cretar, l’acte més violent va ser un vidre trencat.

Carme Forcadell

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2019

119001-1207082Q

L’ALTRA CARA DEL JUDICIEMILI GISPERT

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 201912 | Nacional |

181122-1142851®

LA TERTÚLIA

“La manifestació va serpositiva. Tinc els meusdubtes que tinguiincidència en l’opiniópública espanyola ”

“Amb els llaços grocs, elpresident Torra estàestirant la corda ambl’Estat espanyol ”

JAUME MARFANYExvicepresident ANC

“Legitimament lamajoria d’espanyols novolen que els catalanss’independitzin”

MANEL CUYÀSPeriodista i escriptor

“Despengem igovernem; serà mésvictòria pels que volenque retirin el llaç groc elfet que acabininhabilitant Torra”

“En privat, els jutges reconeixenque això de la rebel·lió, no”

L’ENTREVISTA JAUME ALONSO-CUEVILLAS

advocat Jaume Alonso-Cue-villas va valorar ahir a L’illade Robinson d’El Punt Avui

TV la sessió del judici.

Hem vist els veritables guionistesdel relat?Ho estic dient des del minut u. Crecque tot el judici continua perquè lallei hi obliga, és requisit necessariper dictar una sentència, però lasentència ja està decidida, i no de-pendrà ni dels resultats de les de-claracions ni del que facin els ad-vocats, que ho estan fent molt bé.Aquesta querella la posa qualsevoladvocat normal i ni l’admeten a trà-mit. Aquí s’ha construït aquest re-lat amb els guionistes de la GuàrdiaCivil i amb l’entusiasta adhesió delsmagistrats de la sala.

Hem vist uns relats esfereïdors.Les defenses ho han rebatut.Amb l’agreujant que el presidentMarchena va decidir que no hi dei-xava posar vídeos. És una altra in-novació del dret processal. En laconfrontació, té raó Marina Roig imana Marchena.

Garzón considera que hi ha unacerta restricció en els testimonis.És un despropòsit tot. Ens han can-

L’

viat totes les regles; s’ho estan in-ventant tot. És evident que s’hi po-den posar vídeos, que els testimo-nis de l’acusació han d’anar desprésdels de la defensa... La instrucció vaestar viciada. Ho ha dit algun ma-gistrat jubilat; en actiu no s’hi atre-veixen... En privat, molts jutges imagistrats et reconeixen que aixòde la rebel·lió, no. Però que ens hempassat. Sí, però si no és delicte, noés delicte.

Publica nou llibre, ‘1 judici (polític) i100 preguntes’.

El presentem divendres a Girona,amb Lluís Llach, Benet Salellas iMarcela Topor. He intentat posarordre al que és una causa políticavestida de càstig policial i donar-neles claus.

Diu que s’està abusant dels meca-nismes de l’estat de dret per aturarla discrepància ideològica?En les eleccions del 21-D, la JEC vaprohibir el mot democràcia. El grocestà prohibit. No em penso treure lacorbata groga vagi on vagi; és la Jun-ta Inquisitorial Central. ■

Ferran Espada

FOTO: JOAN SABATER LA TRUCADA

“Confio en més iniciatives degent de fora de Catalunya”

Va assenyalar que la manifestació va ser un“èxit indiscutible” més enllà de la guerra dexifres. Pastor va destacar també que lamarxa de dissabte era un clam a la Repúbli-ca espanyola i a la “responsabilitat política”de Felip VII i el “paper bel·ligerant de la mo-

narquia davant l’autodeterminació de Catalunya, legiti-mant la violència de l’1-O”. En el context actual, confia enmés iniciatives ciutadanes de fora de Catalunya, vist coms’està desenvolupant el judici.

JAIME PASTOR MADRILENYS PEL DRET A DECIDIR

QÜESTIONS TÈCNIQUES

Per què no es posen vídeosper confrontar testimonis?

advocada Natàlia Frigola va valorar ahir la jornada“tensa i intensa” al Suprem i en especial les “enganxa-

des” entre les defenses i els testimonis policials i l’enfronta-ment entre l’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, i el pre-sident de la sala, Marchena. El motiu ha estat que no es per-met visionar vídeos per confrontar testimonis que s’estanproduint. “Si una de les parts, o la defensa o el ministeri fiscal,sol·licita al mig del judici que s’exhibeixi algun vídeo relacio-nat amb l’objecte del judici, sempre es fa aquesta exhibició”,va explicar Natàlia Frigola. La lletrada va recordar que “enaquest judici tan especial” Marchena ja va avisar que hi haviatanta prova documental que “ells veurien els vídeos i ells fa-rien la valoració al final”. “Si un testimoni fa una declaracióque contradiu plenament els drets de les se-ves defenses, és lògic que demanin els visio-naments”, hi va afegir Frigola. Va recalcarque pot provocar una indefensió “perquèno ho poden contrastar”.

L’

NATÀLIA FRIGOLA

GEMMA BUSQUETSL’ILLA DE ROBINSON

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 13

Elsa Artadi i Laura Borràsvan assistir ahir a la sevaúltima reunió del Consellde Govern. Dilluns tindràlloc el relleu de la conselle-ra de la Presidència, quese’n va a fer campanyaelectoral com a númerodos de Junts per Catalu-

nya a les municipals a Bar-celona, i de la titular deCultura, que fa tàndemamb Jordi Sànchez el28-A. L’alcaldessa de laGarriga i vicepresidentade la Diputació de Barcelo-na, Meritxell Budó, substi-tuirà Artadi a la Presidèn-cia i com a portaveu del’executiu. El govern es re-serva encara el nom del re-

canvi de Borràs, tot i quees planteja el de l’escripto-ra, editora i directora del’Institut Ramon Llull, Io-landa Batallé. Durant lareunió, Borràs va regalaral president, Quim Torra,una postal literària ambuna frase de l’escriptoraMaria Barbal: “Mai ningúno m’havia preguntat, quèvols?”

La presa de possessió deles dues carteres es faràcoincidir, tot i que noméscorria pressa, per termi-nis legals, la marxa de Bor-ràs, que la setmana que veja no pot ser consellera sivol concórrer com a candi-data als comicis espanyols–el límit és diumenge–.D’aquesta manera, Artadies podrà concentrar tam-

bé en la precampanyaelectoral. “Juntes deixa-rem el govern igual quejuntes hi vam entrar”, vaafirmar la portaveu abansd’acomiadar-se de lapremsa.

Afí a Turull i PuigdemontBudó és alcaldessa des del’any 2011. És llicenciadaen farmàcia, es va afiliar a

Convergència el 2002 i vaser candidata de JxCat enles eleccions del 21 de de-sembre del 2017, tot i queno va entrar al Parlament.Forma part de la direcciódel PDeCAT, és pròxima alconseller legítim, JordiTurull, i considerada afí alpresident exiliat, CarlesPuigdemont. Sense anarmés lluny, és impulsora dela Crida Nacional per laRepública. En la tria de lesnoves conselleres hi inter-venen les titulars sortints,els consellers legítims Jor-di Turull i Lluís Puig i elspresidents Puigdemont iTorra, que hi té l’últimaparaula.

La portaveu parlamen-tària del PSC, Eva Grana-dos, va aprofitar les sorti-des del govern d’Artadi iBorràs per criticar que“qualsevol oferta és bonaper sortir del govern”. Ladiputada socialista va iro-nitzar que ara presentar-se a unes eleccions “és mésatractiu que estar en el go-vern del nostre país”. “Capde les dues conselleres quese’n van serà recordadaper alguna mesura benefi-ciosa per a la ciutadania”,va opinar. “No les recorda-rem”, va insistir Grana-dos, que també va predirque les noves incorpora-cions tampoc ho seranperquè s’uniran a un exe-cutiu que “ni governa nis’espera que governi”.

Igualment, la diputadade Catalunya en Comú Po-dem Marta Ribas va quali-ficar de “desbandada” ladecisió d’Artadi i Borràs, aqui va acusar de voler “ex-portar” a l’Ajuntament i alCongrés el seu model, que,a parer seu, és “el de no do-nar resposta a les necessi-tats reals de la ciutada-nia”. “La prioritat hauriade ser tot el contrari”, vaconcloure. ■

a Torra rellevarà dilluns Artadi i Borràs a L’alcaldessa de la Garriga serà també portaveu del governa L’executiu manté la incògnita sobre la substituta a Cultura a “No les recordarem”, afirma Granados

Emili BellaBARCELONA

Meritxell Budó serà la novaconsellera de la Presidència

Elsa Artadi i Laura Borràs, ahir en la seva última reunió del govern, amb el president, Quim Torra ■ EFE / ANDREU DALMAU

L’aplicació del 155 va des-estabilitzar les entitats so-cials catalanes i va posar engreu risc tant els seus tre-balladors com els serveisque oferien, malgrat queno es van arribar a aturarmai. Són les conclusionsde la compareixença da-

vant la comissió del 155 alParlament, ahir nomésamb diputats de JxCat id’ERC, de la presidenta dela Taula del Tercer Sector,Francina Alsina, i del pre-sident de la seva confede-ració empresarial, JoanSegarra. Segons ells, la bu-rocratització de les tas-ques, l’aturada o alenti-ment dels ajuts i subven-

cions del 2017 i per al2018, i la manca d’interlo-cutors, malgrat les queixesper carta al govern espa-nyol, van posar en risc laviabilitat de les organitza-cions, i fins i tot les nòmi-nes d’uns 1.300 treballa-dors. “Era inviable unmodel propi i diferencialdesenvolupat a Catalunyagovernat d’aquella mane-

ra, a 600 quilòmetres”, varesumir Segarra, que, aixòsí, ho atribuïa més al “greudesconeixement” que a un“component ideològic”.

Yolanda Hernández, del’associació Servidors Pú-blics de Catalunya, que esva dedicar a inventariar elsefectes del 155 en tres in-formes fins al febrer del2018, va comptar fins a“319 decisions polítiques”del govern espanyol senseun motiu clar. A més, abanda dels fets constatats,com ara la destitució de de-senes de càrrecs, la disso-lució del Diplocat o del Par-lament o l’aturada de l’ac-

ció de govern i de la iniciati-va legislativa, hi afegia les“afectacions morals idanys intangibles”, prò-pies d’algú “a qui li han en-trat a casa”, com ara la“por” entre els funcionariso l’ombra de dubte imbu-ïda sobre les institucions.“Van pretendre minvar to-talment l’acció de govern,dient que qualsevol actua-ció tenia caire secessionis-ta”, indicava Fernández,que creu que es poden de-manar “responsabilitatspatrimonials” als tribunalsperò que els altres danyssón complicats “de quanti-ficar i de revertir”. ■

Les entitats socialscarreguen contra el 155Òscar PalauBARCELONA

Francina Alsina, ahir alParlament ■ ACN